Selecciona una palabra y presiona la tecla d para obtener su definición.
Indice


Abajo

Disputa de viudes y donzelles

(València, 1561)

Llúcia Martín Pascual (transcrip.)






ArribaComença lo procés o disputa de viudes y donzelles, ordenat per los magnifíchs mossén Jaume Siurana, generós, y mestre Lloys Joan Valentí, doctor en medicina, ab una sentència ordenada per lo honorable y discret Andreu Martí Pineda, notari




DEMANDA FETA PER MOSSÉN JAUME SIURANA A MESTRE LLOYS JOAN VALENTÍ


Puix sou la font clara brollant abundància
de dolça doctrina, senyor Valentí,
lo meu baix ingeni, vexell d'ignorància,
vos prega y suplica, ab molt gran instància,
qu·en esta demanda doneu ver juhí.  5
A cert amich nostre tothom li consella,
puix prou jove·s troba, que prenga muller,
parlant-li una viuda y un·altra, donzella.
Donchs, vós responeu-me: en esta querella,
qual d'elles deu pendre, a vostre parer?  10

Qu·estant en est dubte, quant més imagine,
menys trobe la senda que dret m'encamine.

RESPON MESTRE VALENTÍ


En vostra demanda tan grans béns aplica
lo clar juhí vostre, que molt m'admirí;
y vent quant Apol·ló a vós magnifica,  15
lo meu servil ànim de prechs multiplica
gran suma, qu·enmende tot quant falta [a] si.
Que yo dich y advere que, essent molt venusta,
deu ser elegida per tot bon punter
donzella discreta, que grans delits gusta,  20
y al temps que s'escalfa molt fort en la justa,
al jove delita y al vell, si·s pot fer.

Les viudes parexen benignes y affables,
y són, en l'intrínsich, lleons indomables.

Si us porta la viuda en sa companyia  25
alguns fills legítims del seu marit mort,
per ells va perduda, per ells estalvia,
y tant los regala de nit y de dia,
que vostres fills propris menysprea molt fort.
La bona donzella no té fill ni filla  30
que no sien vostres per dret natural,
y a tots sos fillastres axí·ls se affilla,
que tostemps los ama y·ls horna y abilla,
y fa per ells obres de mare carnal.

Les viudes son crues y males madrastres,  35
que tostemps maltracten als propis fillastres.

RÈPLICA DE MOSSÉN SIURANA


En vostra resposta triau la fadrina
per pendre d'aquella un fràgil delit,
seguint lo que vostre desig vos inclina;
si vós me creguésseu pendríeu per fina  40
aquella vianda que fa més profit.
Essent dolça y útil la fruyta madura,
cercau la que verda se cull dels fruytals,
la qual —com és cosa que mil dans procura—
esmuça dels jóvens la fort dentadura,  45
y·l vell no la menja com no té quexals.

La verge sí sembla menjar que deporta,
per un delit fràgil mil penes reporta.

Puix diu lo proverbi: de ver·amicícia
aquell qui més ama deu ser més amat;  50
d'aquest presupòsit venim en notícia
que totes les viudes, per dret de justícia,
mereixen lo premi de ver·amistat.
La viuda·ns demostra l'amor verdadera,
puix ja sab les regles d'amar y servir;  55
la verge·ns voldria fer naços de cera,
fingint-se benigne y humil falaguera,
quant troba mamella que puga monyir.

Engana'ns la verge donant-nos a entendre
que·ns vol y que·ns honra, quant troba què pendre.  60

RESPOSTA DE MESTRE VALENTÍ


La mia resposta yo vull declarar-la,
que prench la fadrina de bona sahó.
Y axí dich y aprove qu·és bé desijar-la,
que·l vell, per ser tendra, porà ben menjar-la,
y al jove no esmuça, per justa rahó:  65
perquè és fruyta dolça, de tal maravella,
que·l gust molt conforta quant més ne menjau
y, al temps dels encontres, en esta querella,
al batre les rames pel dolç fruyt d'aquella,
pensant qu·és sols vostra, sovint hi tornau.  70

Donzella discreta té·ls toch tan extrenus,
que us fa guardar tostemps les lleys de la Venus.

La viuda no és dubte ser fruyta cascada,
molt prop de podrir-se y plena de calls,
axí que, volent-la tenir conservada,  75
per molt que la pensa tingau desvetlada,
jamay se contenta de vostres treballs.
Donzella ignora los jochs agradables,
restant molt alegra d'uns lícits debats,
que·ls pochs treballs vostres, puix sien affables,  80
los té huy en tant compte y en tant admirables,
molt més que les viudes continus combats.

Dexau, donchs, les boyres de vostra malícia,
seguint del que toque los punts y polícia.

RÈPLICA DE [MOSSÉN] SIURANA


Per molt que·m contrasten les vostres respostes,  85
no puch conformar-me ab vostre consell,
en quant menyspreades les viudes dispostes,
voleu les donzelles, que·s troben compostes
de seny més mudable que·l vari penell.
Qui pren muller verge pren fust que·l castiga,  90
puix té, reguardant-la, recels y perills
que no la y desonren y d'ella no·s diga:
uns baten les mates ab molta fatiga,
y·ls altres se mengen los tendres conills.

De caure en defectes la viuda·s preserva  95
pel seny y constància qu·en ella·s conserva.

Si vós, com a metge, provàsseu de veres
les jóvens fadrines, tocant-los lo polç,
veuríeu, les unes, superbes, grosseres,
les altres, malaltes, de flaques molleres,  100
y no jutjaríeu lo vert fruyt per dolç.
No dich yo que prenguen la viuda podrida,
mas viuda madura de prou bon regent,
la qual en complaure'ns, és molt comedida,
y en actes venèreus té gran tempre y mida,  105
molt més que la verge qu·espunta corrent.

Preniu gran besconte tenint per guastada
la viuda, qu·és fruyta molt ben sahonada.

RESPOSTA DE MESTRE VALENTÍ


Teniu ab la viuda molt gran Babilònia,
si en l'art de Cupido entén de motets,  110
que, si en lo fregar la teniu santimònia,
és tant enemiga de la cerimònia,
que tostemps nos mostra de gronys mil sonets.
Podeu a la verge donar-li mesura,
segons que comporta lo vostre cabal  115
y, ab poch que la unten, no sent may fretura,
y may que bé us diga lo joch, de ventura
la viuda·s contenta, qu·és huy molt gran mal.

Té ja molt perduda al llop la ferea
la viuda y li resten mil ginys y destrea.  120

En carn de donzelles se mostra la força
si és fort o robusta de l'hom esforçat,
puix és cosa certa que, en molt poca força,
la fluxa vellea, encara que·s torça,
del tot clar trespasse un drap foradat.  125
Y si de la viuda voleu pris atényer,
recorda's d'aquella primera cuyçor;
y axí, en tot lo vostre retraure y empényer,
per molt que la vullen pastar y refényer,
li par que és molt fluxa la vostra furor.  130

No vull oblidar-me, pregar-vos que us plàcia
voler penedir-vos de tal pertinàcia.

RÈPLICA DE MOSSÉN SIURANA


Té gran laberinto qui juga a la gresca
ab verge, que nunca vos diu «no·n vull més»,
si trau huna volta la mel de la bresca,  135
puix és cosa certa que, tant quant la esca
està menys cremada, té·l foch més encés.
La viuda comporta que l'home la llaure,
portant fluix l'aladre aprés del sol post;
mas, vent ja les forces d'aquell molt decaure,  140
tantost vol que cesse tocant a retraure,
puix ja sab qu·en l'acte no·s troba dispost.

Per molt que les vérgens estiguen cansades,
jamés de la Venus estan saciades.

La viuda discreta discretament balla  145
al ball de Cupido quant és menester,
y en veure que·l córrer la cansa y atalla,
tantost lo ball dexa y més no treballa
y aprés, quant s'i torna, se mou ab plaer.
May balla la verge quant veu que·n son tempre  150
està la viola del músich Orpheu,
mas, quant ella jutja que té, per destempre,
les cordes molt fluxes, tant vol quasi sempre
ballar y fer voltes qu·engendra menyspreu.

La viuda desperta del ball prest amayna,  155
si veu que poch sona la vostra dolçayna.

RESPOSTA DE MESTRE VALENTÍ


Fogiu de les viudes qu·és cosa bescuyta
ab elles fent treua per cent y un any,
quel trist que huy entra ab elles en lluyta,
se veu mil vegades en tal pressa y cuyta,  160
que nunca li falta renyina y mal any.
Preniu la donzella que és llibre sens lletres
d'amor, hon s'emprempta lo vostre voler,
y escriu ella tostemps aquelles caplletres
d'aquell dolç amar-vos, y ab tant daurats metres,  165
que tostemps aproven lo vostre parer.

No sab les defenses la verge en la sgrima,
y és mal quant la dona en l'acte és la prima.

La viuda vol tostemps anar ab bonança,
tenint vent en popa per no perillar;  170
y quant veu fortuna tantost vem que·s cança,
y ab crits y desórdens, a tota ultrança,
tantost ella amayna, llançant roba en mar.
Donzella discreta trasteja y navega,
segons que lo Eolo li dóna lo vent,  175
y may, per gran calma, perjura y renega,
ni per infortunis la roba desplega,
mas va molt conforme a tot vostre intent.

Pels molts fochs les viudes són ja casi cendra,
amau de les vérgens la carn dolça y tendra.  180

RÈPLICA DE MOSSÉN SIURANA


Volent ser la verge tenguda en estima,
fingix ignorància al punt del dolçor,
y és, moltes vegades, com la sorda llima,
que·ls trossos de ferro se menja y esquima,
y nunca d'aquella sentiu la remor.  185
En altres negocis que a dones convenen,
vos dich que la verge és molt ignorant,
que·l joch de la choca d'on molts delits vénen,
per naturalea lo saben y entenen
los hòmens y bèsties, ocells y·l restant.  190

Y si la donzella és poch desimbolta,
del joch serà mestra jugant una volta.

Qui vol dona viuda no pren gat per llebre,
puix sab que és uberta la closca de l'ou;
prenent la fadrina, vos poden decebre,  195
que tal per sancera pensau sovint rebre
que ja stà rompuda, fent mal de son prou.
Dieu que les viudes, per ser molt recuytes,
no us poden complaure ni us cauen en grat:
yo dich que·m agraden les coses ben cuytes,  200
que·l sucre dulcíssim, quant és de més cuytes,
llavós tots lo tenen per més apurat.

En flames de Venus les viudes se proven,
puix són salamandres qu·en foch se renoven.

RESPOSTA DE MESTRE VALENTÍ


Si gens és la viuda briosa y colluda,  205
cercau qui us enfrene tan fort animal,
qu·al temps que la creuen tenir ja vençuda,
arrunça les celles y, d'exa venguda,
s'empina molt brava: curau-vos est mal.
Podeu a la verge llançar-la per terra,  210
palpar y munyir-la y fer quant voleu,
y al temps que la brega dels dos fort s'afferra,
no parla ni chista, plegant la desferra,
y està tostemps prompta a fer quant maneu.

D'aquesta disputa porem ser bons mestres,  215
y en ben domar viudes, jamay serem destres.

Les viudes se volen tenir per discretes,
pensant que del codi entenen lo cert,
y aproven y atleguen rondalles eletes,
y totes ergullen en estes cosetes,  220
pensant egualar-se ab qui és més expert.
Està la fadrina que gens és discreta,
a tot lo que d'ella vullau ordenar,
ni sab lo Digestis, ni qual és man dreta,
y en lo potrejar-la és tant mansueta,  225
sens cos ni corcobos que us puguen danyar.

La coç de la viuda al temps qu·ella guinya,
vos fa major plaga que no fa la tinya.

RÈPLICA DE MOSSÉN SIURANA


Les vérgens, mogudes per naturalea,
perpetren los vicis que yo us contaré:  230
seguixen prou voltes al qui les menysprea,
y al trist qui les ama y en tot les conrea,
li fugen y·l vexen y no·l volen bé.
La verge, llenguda, jamay se fatiga
de dir tota cosa que bé li pareix,  235
de fraus y mentires és mestra y amiga,
y tostemps disfama, rossega y peciga
los fets del proysme que mal no y mereix.

Dels vicis dels altres se spanta y altera,
y·ls propis defectes jamay considera.  240

May solen les vérgens estar sens enveja,
quant veuen les altres ab trajos subtils,
may pert res ab elles qui les llagoteja,
may vem que nenguna se tinga per lleja,
mas totes se creuen ésser molt gentils.  245
May veig que seguexen camí de temprança,
mas perden-se tostemps seguint los extrems,
may dexen dels vicis la mala usança,
may són virtuoses ab perseverança,
qu·en mar de crims corren a veles y rems.  250

Y may les vem fartes de ser requerides,
ni·s cansen de fer-se les cares febrides.

RESPOSTA DE MESTRE VALENTÍ


Dieu que la verge, per ser desijada,
té huy en aquest centre perills infinits,
digau-me la viuda dos voltes cevada,  255
si en ella regolfa gens l'aygua embassada,
no creu que·s carregue la càrrega als pits?
Hon és la donzella no pot amagar-se,
que stà sagellada pel molt que mereix,
y ja ab lo negre la viuda fregar-se,  260
puix ja stà rompuda, bé pot encrespar-se
molt ans que fos vostra, puix res no·s coneix.

Qui vol dona verge, de vidre pren taça;
y aquell que pren viuda, beu ab carabaça.

Les viudes presenten lo quant les amava  265
y en quant les tenia qui les enceta,
y ab hun sospir diuen: «Morí qui m'honrrava»
tan fort, que·n l'onesta, la simple y la brava
aquest vell caràcter jamay se desfà.
Està la donzella d'aquest punt tan fora,  270
que·s creu que no y [ha] altri millor que sou vós,
e bé podeu tostemps cridar: «via fora! »
que may per hun altre sospira ni plora
y tostemps la viuda té seca la tos.

Dexau, donchs, les viudes tan dures femelles,  275
dexau-les als viudos, que són tals com elles.

RÈPLICA DE MOSSÉN SIURANA


Dexau les donzelles, que estan malveades,
en casa dels pares vivint ab regals,
y aprés, quant se casen, viu moltes vegades,
ab mala ventura y ab prou males fades,  280
qui vol desvear-les de pràtiques tals.
Si l'ome castiga la jove fadrina,
tantost se recorda d'aquell temps primer,
y tostemps gemeca, dient: «Ay mesquina!
y com só venguda en tanta ruyna!  285
faltant-me mon pare, me fall tot plaer.»

Pensant en servir-vos, la viuda descansa,
puix altri l'à feta ovella molt mansa.

La calda donzella requir, vol y cerca
fer bodes ab l'ome qui la festeja,  290
hi si·s casa ab altri, se fa tan enterca,
que moltes vegades renyina y alterca
y mou gran roydo per un «fes-te enllà».
Si·s casa ab lo jove que l'à festejada,
y no la contenta en tot y per tot,  295
la gran benvolença tantost és passada,
tantost és la brega tan fort remesclada,
que l'home no gosa chistar ni dir mot.

Y moltes donzelles pijors vem que·s tornen,
quant més bé les tracten, abillen y hornen.  300

RESPOSTA DE MESTRE VALENTÍ


Si volen les viudes, vetlant, fer fahena,
y·ls ve lo fus vostre balder al canó,
està la sua ànima de pensaments plena,
dient ab angústia: «Déu done l'estrena
al qui les carns mies posa en tal desdó.»  305
Y si per ventura, ve justa la cosa,
y veuen que nunca se pot millorar,
murmuren y diuen, en versos y prosa,
que té prou fatiga qui stà presa y closa,
y·s muda, y no troba que puga avançar.  310

Digau, quant bé us vinga, que may són contentes
les viudes de vostres segones empentes.

La tendra donzella sovintment debana
molt justa y cortesa y tostemps fa·l mut,
y mostra molt prima y fina la llana;  315
la viuda, al contrari, per molt que s'aplana,
no té en lo seu cuyro sino pèl agut.
L'amor de les vérgens nos roba y cativa
lo cor y la pensa y la voluntat,
y en elles se troba la dolça saliva  320
de tanta sustància, que tostemps aviva
lo gust del vell home qu'està desmenjat.

Composta, stantissa, nengú la voldria,
y, essent bona y fresca, és gran llepolia.

RÈPLICA DE MOSSÉN SIURANA


Les viudes són dignes que·s lloen y·s gaben,  325
car d'elles és l'ome honrrat y servit,
y al temps de servir-lo, en faltes no caben,
puix són tan expertes, que plenament saben
en què porà pendre descanç o despit.
Dexau les fadrines que són tan poch destres  330
en fer de la casa los actes comuns,
y són tan amigues d'estrado y finestres,
que sos marits propis los han de ser mestres,
y d'elles no reben servicis alguns.

Si verge tant erra, pecant d'imperícia,  335
què pot fer quant peca per sola malícia?

Lo camp de la viuda tan fèrtil ergulla,
restant ja del altre marit cultivat,
qu·en poch que la rella per ell passar vulla,
aquell que bé y sembra no és dubte que·n culla  340
al temps de les messes, lo fruyt molt doblat.
És terra la verge jamés cultivada,
que us dóna continus treballs y turments,
la qual, ans que puga ésser ben sembrada,
haveu de tenir-la cavada y llaurada,  345
y fer altres coses que y són condecents.

Per ser terra seca, la verge·ns enuja,
que, quant més veu ploure, més prega per pluja.

RESPOSTA DE MESTRE VALENTÍ


Si may per desastre s'afferma y ajusta
la viuda en los braços d'un vell ja cansat,  350
com veu la senyora albenca la fusta,
tantost hi es la cisma, puix no troba y gusta
lo meliç y tea, y·l tronch veu corcat.
Quant veu la donzella que s'és affermada
ab fluxa vellea per fort ajustar,  355
encara qu·en vida se veu soterrada,
y en temps d'estiu veja la barba nevada
y tos y puagre, no gosa chistar.

Les viudes se clamen si·l vell se sprem massa,
no diu res la verge, per poch que se'n fassa.  360

No volen les viudes molí de bassades,
ni menys la renyina de l'home que és vell,
ni star en est setgle vivint-hi debades,
y, al prémer, no volen les premses corcades,
ni·l cuch qu·en la botja no fa prest capell.  365
Les vérgens no miren semblants filatèries,
ni fan d'esta causa tan llarch lo procés,
y emprempten y aproven al seu cor y artèries
los vells, que no entenen ja d'estes matèries,
axí com los jóvens, que·n fan més que tres.  370

Dexau, donchs, les viudes que són ergulloses,
prenint les donzelles que són amoroses.

RÈPLICA DE MOSSÉN SIURANA


Quant veu la fel viuda que·l pany de la porta
del seu aposento té falta de clau,
ab gran paciència soffrix y comporta  375
que·l vell, ab ganzua y ab clau vella y torta,
li tanque de volta lo pany del palau.
Quant verge pren l'ome que té barba blanca,
y veu que no és pratich ni destre manya,
lo grony hi renyina entre ells nunca y manca,  380
que·n veure que dubta d'obrir prest la tanca,
ab so de cornetes albades li fa.

Mirant la vellea la verge se spasma,
axí com si veya alguna fantasma.

Si viuda, de vespre, lo dolç cant remunta,  385
fau més per complaure-us que per altre cas;
per ço, quant ab jóvens s'acosta y ajunta,
puix canten cant d'orgue, fortment contrapunta,
y quant ab vells canta, segueix lo compàs.
Les vérgens, ab jove cantant no concorden,  390
ni menys ab vell home, que és fluix y tot moll;
y puix, en la solfa dels punts no·s recorden,
és molt impossible que no·s desconcorden,
si canten natura y·l vell, per bemoll.

Axí és la donzella com la verda fusta,  395
que may ab la seca se lliga y ajusta.

RESPOSTA DE MESTRE VALENTÍ


És cosa molt certa la viuda ser brasa
que crema y anutla lo jove y lo vell,
per veure's fecunda y ab llengua tan rasa,
que·ls vostres preceptes molt prest los arrasa,  400
tenint en poch compte lo vostre consell.
Donzella té·l viure posat de tal trassa,
que nunca·s desvia hun punt del marit,
y no tenint pràtica de gens mala rassa,
seguint lo vostre orde que·l viure compassa,  405
podeu vós dar llímits al seu appetit.

Jugant ab les viudes, mester és parella,
podent, ab la verge, del cel fer paella.

Jugau ab la viuda que sia parlera
al joch de la rumfla, qu·és prou honest joch,  410
que si, per desdicha, guanyau la primera,
ab hun crit envida: «Tres val la darrera»,
y·l qui se'n cabala, si u fa, no fa poch.
La verge està exempta de tals embaraços,
ni sab com se juga, ni·s fica lo dau;  415
y vós, quant la viuda teniu entre braços,
pot ser qu·en la pensa li resten tals llaços,
qu·en altri contemple, y ab vós faça pau.

Y quant per segona la viuda se stira,
estant en huns braços, per altres sospira.  420

RÈPLICA DE MOSSÉN SIURANA


Dieu que la viuda sovintment llamenta
la mort del seu propi marit precedent,
quant exa congoxa tan fort la turmenta,
és cosa notoria que no viu contenta
de la companyia que té de present.  425
Perquè, si les viudes contentes vivien,
tenint marits savis, experts y prudents,
may del primer thàlem se recordarien,
y, no recordant-se'n, jamés plorarien
lo mal que comporten tenint-los dolents.  430

Quant més que les vérgens també veig que·s clamen,
si veuen que·ls propis marits poch les amen.

Més val huna viuda que passe pobrea,
que no la donzella que porta gran dot;
la viuda·ns aumenta los béns ab destrea,  435
la jove fadrina, si gens vem que·s prea,
en trajos y robes despén tot quant pot.
La dona que enviuda, tantost s'abitua
a ser molt honesta, vestint-se de dol,
y en ella no·s troba defecte ni rua,  440
car solament pensa que l'ànima sua
estiga conforme a tot quant Déu vol.

Llavós desestima les pompes mundanes,
puix veu que són totes caduques y vanes.

RESPOSTA DE MESTRE VALENTÍ


Portau-vos la viuda hun poch desfreçada,  445
que no porte·ls trajos que·l món usa hui,
y moltes vegades, per sobres de yrada,
dirà: «Mal grat n'aja qui m'a cativada
ab est home pèssim, tan trist y mesquí.
Yo stava contenta, honrrada y servida,  450
y rica de robes ab l'altre marit,
y estich ara trista, passant mala vida
ab est miserable, que·m porta vestida
axí com esclava, per fer-me despit.»

Les bodes primeres les viudes llamenten,  455
y may de les altres amors se contenten.

De viudes y viudos nengun bon potatge
no crech fer-se'n puga, essent fruyt exut,
y l'home que ab viuda s'enclou, és salvatge;
també la donzella, prestant homenatge  460
al viudo, donchs vajen los dos a l'açut.
Del qu·he dit fins ara, yo no dich que·m pesa,
mas pesa'm en l'ànima del que no he dit,
y, vent la matèria tan llarga y estesa,
me pesa·l possible, com no tinch despesa  465
de temps, per a traure del tot est enfit.

Favor, donchs, prospere quant dich d'est examen,
pregant als que u lligen que diguen tots: «Amen».

RÈPLICA DE MOSSÉN SIURANA


Si és la donzella de gran parentela,
tantost vol tenir-vos per molt baix criat,  470
si té la persona gentil com la stela,
haveu de guardar-la ab molta cautela,
y, a cap de huyt dies, ne stau enfitat.
Si és dona lleja, és cosa molt fera
tenir lo que nunca vos pot contentar,  475
si és massa jove, se fa pardalera,
y, anant per visites, se torna trochera,
que no pot dins casa jamés aturar.

Si és anciana és tant obstinada,
que no pot dels vicis ésser desveada.  480

Venint a concloure les rèpliques belles
ab què magnifique les viudes lleals,
yo dich que no·m plauen les vanes donzelles,
que pell de llop visten davall pell d'ovelles
y, ab títol de castes, fan coses brutals.  485
Les viudes m'agraden, puix l'experiència
les orna y abilla de seny y saber,
les quals yo suplique que m'hajen clemència,
si veuen qu·és poca la mia sciència
en traure la suma del seu molt valer.  490

Puix són amoroses, honestes, discretes,
constants y fecundes, humils, mansuetes.


Compromés y electió de jutges

Volent prest excloure los plets y tempesta,
y dar fi complida en est bell procés,
les viudes y vérgens, ab molta requesta,  495
requiren que causa tan justa y honesta
sia declarada per bell compromés.
Y prenen per jutges, molt pràtichs y destres,
a dos grans juristes provectes en l'art:
Misser Guardiola, qu·és mestre dels mestres,  500
en qui jamés caben embusts ni finestres;
y aquell gran monarcha, misser Lluch Ricart;

Y l'escrivà volen que sia Pineda,
puix sab de richs versos texir fina seda.


Sentència arbitral donada en la poètica y artificiosa causa agitada per y entre los magnifichs mossen Jaume Siurana, generós, de una, e mestre Lluys Joan Valentí, mestre en arts y medicina, de part altra

Les lleys, furs y regla de vera amicícia  505
obliguen als hòmens al punt més excés,
que no y deu concórrer enveja y malícia,
ni res d'interessos, engans y cobdícia,
mas junts contentar-se del menys o del més.
En tot temps los ànims units y conformes,  510
l'atvers y lo pròsper los deu ser comú
y, en tot quant pratiquen, no sien disformes,
mas tinguen y observen tals lleys y tals normes,
qu·en tot lo que vullen los dos sien hu.

L'amich que us demana a molt vos obliga,  515
puix vostre donar-li l'amor creix y lliga.

L'amich que us implora consell y subsidi,
ab vera solercia deu ser consellat,
no reba per burles favor y presidi,
que són semblants versos com libin d'Ovidi,  520
guarnits de blasphemies y buyts de tot grat.
Mostrau-li vosaltres que deu muller pendre,
de forma que nunca se vulla casar,
que tant les profembres de foch feu encendre,
quant cremen les males, que·l cos gosen vendre,  525
mostrant los mil modos d'impúdich usar.

Si feu vera suma de totes les dones,
són més y en gran nombre, les púdiques bones.

Ab venes molt fèrtils, poètica fúria
en viudes y vérgens subtilment formau,  530
cremant-les en sofre del foch de lluxúria,
de tota modèstia donant-los penúria,
tants crims del dimoni no veig com mostrau.
L'amich que, per honrra, muller vol y cerca,
en vostre dir troba qu·és cosa molt vil;  535
pintau-li la verge molt bruta y enterca,
y l'altra, que furta, que brama y alterca,
y és lleja, poluta, disforme y sotil.

L'amich qu·és intrínsech, consell vos exclama,
y no de l'ingeni tants brots, fulla y rama.  540

Cascú dels dos pinta y recama
tot lo que diu
d'or excel·lent, tan rich, tan viu,
que és maravella.
Però dexau-nos la donzella  545
tant despullada
y, ab tals pecichs, tan maltractada,
que és pietat.
En testament de puritat,
de verge y bona  550
molt mal se diu, aplica y sona
títol infecte,
no·s té, per cert, degut respecte
al seu meréixer.
Virginitat no deu descréixer  555
de grans llahors,
que, stant en mig de les pudors
de nostra carn,
no sent la tos ni lo cadarn
de les corruptes,  560
donchs, les que·s guarden incorruptes.
Com corrompeu
cosa que tant complau a Déu?
Y la que may
en puritat senti desmay?  565
La continent,
que guarda·l seny y·l pensament
en ben obrar,
en ben regir y administrar
la casa y fills,  570
molt desviant-se dels perills
que lo món dóna,
guardant lo nom, honra y corona
del marit mort,
sols lacrimant troba confort,  575
retreta y sola.
Y quant Déu vol que passa y vola
al segon vot,
molt desvelant-se, tant quant pot
en lo servir,  580
per què no·s puguen penedir
d'aver-la presa,
molt diligent, d'amor encesa,
perquè·l marit
senta jamés pena y despit  585
dels fillastrets.
Y axí, los cors units y estrets,
viuen en pau,
sab de quin modo guarda y plau
al marit nou.  590
Prou mal any té la que conclou
lo matrimoni,
per col·ligar ab lo dimoni
los pensaments!
Mas en cascú dels estaments  595
y a bo y millor,
y lo rebuig y lo pijor
és avorrit.
Donchs, com serà tan dessentit
eix amich vostre,  600
que tanta poquedat vos mostre
que·l rebuig prenga,
y les royns veja y entenga,
y d'elles vulla?
Cascú dels dos acoromulla,  605
en belles cobles,
vicis de totes, grans y dobles,
tan vils y tals,
que no y ha crims, peccats y mals
que no·ls done.  610
Los dos casats, com despeneu
tantes paraules,
en fer de dones dos retaules
plens de diables?
Los versos bells, gentils vocables,  615
dolces cadències,
però los tochs, punts y sentències,
plens de verí.
Dels estaments que veig assí
tan deslloats,  620
estant d'aquells plens y poblats
la terra y cels,
per què tals taques y repels
y descobriu?
Segons cascú rahona y diu,  625
per la part sua,
par que us clameu que us han fet bua!
No sé per què:
que si y trobau tan poca fe,
tal parlar mostra  630
que·n tot deu ser la culpa vostra,
que, no podent,
voleu umplir de fum y vent
los ulls y orelles.
Com se pot fer qu·en les donzelles  635
poseu capell,
que no·l forjeu molt rich, molt bell,
ple de llahors,
molt perfilades de primors
y de virtuts,  640
y divulgar les pulchrituts
ab gentils versos,
llisos, polits, galans y tersos,
segons los vostres?
Ab tot que·ls feu un drap de mostres,  645
ple de mal dir,
semblant tallar y descosir
en viudes netes,
són contra·l cel tirar sagetes
per a les males.  650
Què són mester tan llargues ales
de bell escriure?
Vostre saber, clar y delliure,
llohe-les totes;
los vostres núvols ploguen gotes  655
de ros discret,
y en lo verger, bell y perfet,
de tantes dames,
no y poseu foch ni tantes flames
lascivioses.  660
Les continents, molt virtuoses,
y les donzelles
bones, gentils, tendres y belles,
llahors meriten,
puix són la mel hon se confiten  665
perfections.
que, les que van arredolons
mostren ser tals,
que, per disformes y brutals,
són avorrides.  670
Mas les que·s mostren en les vides
perfets relonges,
com les notau de tants diphthonges,
crims y deffalts?
Donchs, empleau los bells esmalts  675
del rich compondr,
en esforçar y molt dispondre
venes y gana:
ab veu excelsa y sobirana
mostrar qui són,  680
puix que per elles tot lo món
grana y floreix.
Vostre trobar, cert que mereix
tal avantatge,
que sou principi del llinatge  685
dels superns metres;
té per supremes grans impetres
qui us té per mestres:
mans tan gentils, àbils y destres
may se són vistes,  690
y en lo trobar, tan vius juristes
no·s trobaran.
Los versos tots tan eguals van,
galants y fins,
que són poètichs alanbins  695
per hon se trau
l'aygua molt dolça, d'on recau
tan gran saber,
que·n versos bells compondre y fer
nos abilita,  700
y a tots desperta y solicita
en treballar,
en adquirir y en ymitar
tan subtil orde;
y és l'altre tot fam y desorde,  705
fent-ne coteg,
y és lo restant grosser y lleig,
fat y sotil.
Donchs, ben mirat l'orde y estil
de la disputa,  710
y com cascú muda y permuta
sentències altes,
may en llarch joch tan poques faltes
havem trobat,
tanta primor, tal magestat,  715
que·ls versos munten
tant, que·s col·loquen y traspunten
sobre Vergili:
tenen son lloch y domicili
en l'alt Parnaso;  720
tots los delits del fresch Pegaso
en ells florexen
de forma tal que tant merexen,
que no podem
(per molt que·ls dos cercant rodem  725
per los doctors)
tals atributs y tals llahors
quals meritau.
Tot quant dieu y reportau
té tan gran pes,  730
que·l millor d'altres és no res,
perquè en vosaltres
trobam també que, cert, nosaltres
no som prou jutges,
però, llançant les fels y sutges  735
de la malícia,
per traure sols de la justícia
lo degut fruyt,
volem fornir lo blanch y·l buyt
del dubtar vostre,  740
y declarar l'arbitre nostre
en est litigi,
hon no trobam rastre y vestigi
d'enamorats.
Y essent los dos ben col·locats  745
en matrimoni,
feu del casar mal testimoni
al qui volria
tenir muller y companyia,
parlant de forma  750
que lo grilló, cadena y corma
de la muller
li feu mudar ab tal parer,
dient tant mal,
que no pot ser més infernal.  755
D'on les senyores,
si contra sí no són traydores,
per tal excés,
molt criminal y gros procés
fer-vos deurien,  760
y axí molt clar demostrarien
la vostra culpa.
Puix vostre dir tan fort inculpa
viuda y donzella,
y, amuntonant vostra querella  765
contra les dos,
mostrau que tenen carn de gos
en tot quant obren;
d'on vostres llengües no·s descobren
tanta blasfemia,  770
que les públiques de Boemia
no són pijors.
Donchs, per llevar plets y remors,
ab l'arbitrar
volem les dos reintegrar  775
en són meréixer,
per què tothom puga conéixer
que és burla tot:
d'on, vist y llest, de mot a mot,
lo compromés,  780
nostre poder y lo procés,
versos y cobles
altes, galants, gentils y dobles,
y lo que porten,
també·n trobades, que conforten  785
los esperits.
Si no us mostràsseu penedits
del ser casats,
tenint mullers de magestats,
gentils y bones,  790
(tant, que per places y per trones
clar se publica
lo viure d'elles) fortifica
tot lo que dich,
y és prou treball, pena y castich  795
lo comportar-vos
ab cell tan gran, que sols parlar-vos,
per cert, no gosen,
y, per servir-vos, may reposen;
tant sou ingrats!  800
Tostemps vos troben enujats
y ab mala cara,
y, si us rieu, may donau clara
vostra rialla;
la vostra llengua jamés calla,  805
renyinant sempre,
no us troben may gana ni tempre,
sino renyina.
Y axí llançau en tal çentina
al bon amich,  810
y per consell reb lo pecich
de vostres lletres.
Vist com cascu forja bells metres
per al que vol,
y com conclou, mostra y resol  815
lo seu parer,
y qual va dret y qual coster
en lo que tira,
y com remou, romp y capgira
lo dir contrari;  820
vist lo dechado y lo sumari
dels bells motius,
subtils, moderns, galants y vius
(en tot quant toquen
primors tan grans, parlant derroquen,  825
qu·es gran espant)
ab un estil tan elegant,
perfet y dolç,
que tots los altres tornen polç,
fum y no res.  830
Si no portara lo procés
tant foch de Venus,
de laureats y molt extrenus
hauríeu títol,
però no y vem mot ni capítol  835
que parle d'elles,
que molt cremades y meselles
no les nos dexe.
Donchs, per molt més que tire y flexe
larch del mal dir,  840
les desijam tostemps servir,
amar y veure;
tot quant dieu no us dexa creure
altre d'aquelles
sinó que, viudes y donzelles,  845
y les casades,
de tots mereixen ser honrades
y molt volgudes.
Haveu jugat mil avengudes
per desonrar-les,  850
restau cansats, y may nafrar-les
haveu pogut;
lo blasphemar de la virtut
és molt gran vici.
Vist del procés tot l'artifici  855
del bon arbitre,
traure volem lo just salmitre
d'esta pólvora,
passant per tot la fort tisora
de la justícia,  860
dexant a part prechs y malícia:

En nom de Déu
qui de no res fabrica y feu
los cels y terra,
pascificant dels dos la guerra,  865
pronunciam
y molt conformes arbitram
semblant sentència.


Diffinitiva

Que tornen la fama y gran preminència
vérgens y viudes, honestes y bones,  870
en altres tants metres guarnits d'eloqüència,
alegres publiquen la gran excel·lència,
les honrres y gràcies de totes les dones.
Y puix qu·entre totes ateny major glòria,
dels estaments d'elles tenint lo més noble,  875
mostrant la mèdul·la de nostra memòria,
la palma y triumpho, llorer y victòria
deu rebre la verge, dels reys y del poble.

Als dos condempnant-los que d'ells clar entenga
que verge y no viuda, l'amich content prenga.  880


Lata sententia
Vidit, Misser Guardiola.
Vidit, M. Lluch Ricart.
Scriba
Andreas Martinus
Pineda, Not.  885





(Impresso (sic) en València, en casa de Joan de Arcos, a les espatles del Estudi General, Any M.D.LXI. Venen-se en casa de Olzina, llibrer, davant la Deputació.)



Indice