1
Lliçó professada el 9-XI-1982 a la Facultat de Filosofia i Lletres de Tarragona, dins el cicle commemoratiu del 22è. centenari de l'arribada dels Escipions a la ciutat.
2
Berlín-Nova York 1975. L'esmentaré d'ara endavant RIT.
3
Vol. 43, dedicat a la memòria del Prof. H. Pflaum, pp. 1-12: M' Vibio Menrua (Mani Vibi a Minerva).
4
Vegeu Corpus Inscr. Lat. 6 i 8, totes dues en prosa i del III a.C. En canvi, llurs parts poetitzades duen Cornelius, que surt també a la prosa a ibíd. núms. 11 i 15, ja del s. II a.C. També l'escriptura e en lloc de la i -que devia ésser molt oberta- que trobem a la nostra MENRVA en la síl·laba inicial es correspon amb grafies semblants en els epitafis del s. III esmentats, però tant als bocins en prosa (aidiles, N. sg. al núm. 8) com a fuet i Tempestatebus en el núm. 9, que n'és el corresponent en vers. La vacil·lació és ben palesa: en aquest mateix número -i també a l'epitafi de son pare- aidilis hi és correctament.
5
Naturalis Historia, III, 19.
6
Vegeu M. ALMAGRO, Las inscripciones ampuritanas: griegas, ibéricas y latinas, Barcelona 1952, i el complement que hi representa M. J. PENA, Epigrafía ampuritana (1953-1980), Barcelona 1981.
7
Vegeu-ne comentari a les pàgs. 502-503 d'A. BELTRÁN, El alfabeto de la zona de las monedas con el «jinete ibérico», «Pirineos» 25 (1952), 495-515.
8
M. ALMAGRO, Las inscripciones..., núm. 1.
9
RIT 445.
10
RIT 161, que porta la lectura habitual sensim uigescit. Trobo que tenia raó Buecheler (Carmina latina epigraphica, Leipzig 1895-1897, núm. 245) preferint-hi la correcció de Haupt esmentada: el primer sensim hauria estat una anticipació del segon.