1
Segons Friedman una de les fonts d'aquest altre tòpic són els versos 669-670 de l'Ars amatoria d'Ovidi: «Oscula qui sumpsit, si non et cetera sumet, / Hace quoque, quae data sunt, perdere dignus erit» (Friedman 1965-66: 175). Als testimonis medievals citats per Friedman __uns versos de l'Alda de Guillaume de Blois i els versos 3398-3408 del Roman de la Rose__ s'hi poden afegir els versos 1117-1120 de la Clef d'Amors: «A qui le besier est donné / doit le cors estre abandoné; / quer le besier est du lignage / a l'outreplus et son message» (Finoli 1969: 159); els versos 301-302 del Facetus: «Qui querit coitum, si vim post oscula differt, / Rusticus est, numquam dignos amore magis» (Facetus 1886: 231) i els versos 3860-3865 del Contes del Graal: «Qui baise feme et plus n'i fait, / des qu'il sont sol a sol andui, / dont quit je qu'il remain en lui. / Feme qui se bouche abandone / le sorplus molt de legier done, / s'est qui a certes i entende» (Chrétien 1985: 274-275).
2
«Sapientes tamen feminas non decet tam repentina quemquam concessione ditare, ut prioribus pratermissis gradibus ad quarti statim grados prosiliant largitionem, sed ordine solent procedere tali. Debet enim primo spei uti largitione mulier, et si cognoverit amantem spei largitione accepta in bonis moribus augmentari, ad gradum mulier non vereatur devenire secundum» (Andrea Capellanus 1985: 88).
3
Aquests versos són una versió molt amplificada dels versos 287-289 del Facetus llatí: «Jungere non timeat violenter brachia collo, / Et prompte capiat quod negat illa dare, / Tunc non simpliciter jungantur grata labella, / Sed teneant longas basia pressa moras» (Facet 1886: 230). És probable que en els versos 148-151 del Sermó de Bernat Metge hi hagi alguna referència a aquestes normes: «Si malcarat sots he dolent / e desastruch, / per tots temps serets pus struch / en muller bella» (Metge 1959: 10).
4
Per un personatge tan cínic com el Bernat Metge del Sermó les negatives de les dones provocades per la vergonya sexual no són res més que trufes i no se n'ha de fer gaire cas: «Dona que us fasa mal respost / quant l'enquerrets, / gens per axo no us ne lexets, / que trufes son» (versos 70-73; Metge 1959: 6). Cf. també les estrofes segona i tercera del poema «Assatz sai d'amor ben parlar» de Raimbaut d'Aurenga (Riquer 1975: 434).
5
Tirant dóna una altra versió d'aquest consell a la infanta Ricomana tot lloant les virtuts de l'infant Felip: «guardau-vos, senyora, de aquells hòmens qui ab gran audàcia e ab atreviment gosen requerir a dona o a donzella. E tal amor com aquesta no és gens bona, car amor que prest és venguda, més prest es perduda» (Martorell 1990: 171). A partir d'ara em referiré a aquesta edició usant les sigles TB.
6
«Qui per illecebrosos amplexus foeminae, vel osculo polluitur, XX dies poeniteat... Presbyter si osculatus fuerit foeminam per immundum desiderium, XX dies poeniteat» (Decretum, llibre XVII, cap. 42; PL 140, col. 927-928). Sobre el tractament del sexe en la literatura penitencial cf. Pierre J. Payer 1984.
7
Cap. 991 del Terç del Crestià. A partir d'ara usaré les sigles TC seguides d'unes xifres que indiquen el capítol quan citi l'edició del Terç del Crestià que estic preparant per les Obres de Francesc Eiximenis (OFE), en curs de publicació a la Universitat de Girona.
8
He editat els capítols 524-647 del Terç __que constitueixen el Tractat de Luxúria__ en la meva tesi doctoral, que serà publicada per Edicions dels Quaderns Crema.
9
«així com legim en special de sent Luys, frare menor, car com vengués de la presó de Catalunya en Nàpols a sa mare e ella lo volgués besar, ell no u sostench dient: __Mare, la puritat eclesiàstica no permet aytals coses en los seus servidors» (TC 987). Com es pot suposar aquesta mena d'anècdotes tenia reservada una plaça en les recopilacions d'exemples destinades a la predicació. Cf. els exemples 37, 38, 383, 463 i 468 del Recull d'eximplis e miracles (I: 36 -37; 37-38; II: 12-13; 85-86 i 289-290).
10
En un sermó de la Quaresma valenciana dedicat a st. Ambròs s'explica una curiosa anècdota protagonitzada pel sant i una germana seva i possiblement extreta de la Legenda Aurea (cap. 57): «E estant fadrí havia una germana que vivia en gran devoció e en Roma anaven a besar la mà al bisbe. E estant fadrí dix a la germana: __E a mi no besareu la mà? Dix ella: __Via per a minyó! __Ara via, dix ell, que vós la'm besareu! E per avant, essent bisbe sent Ambròs, la y besà» (Ferrer 1927: 185 o 1973 (II): 53).