Selecciona una palabra y presiona la tecla d para obtener su definición.
 

1

Publicat, amb el mateix títol, a Homenatge a Antoni Comas. Miscel·lània in memoriam (Barcelona, Facultat de Filologia/Universitat 1985) pàgs. 121-131. En una relectura per al recull present, l'autor hi ha introduït algunes modificacions.

 

2

Totes les citacions remeten a l'edició de Pere Bohigas, «Els Nostres Clàssics», vols. 71-73, 77 i 86 (Barcelona, Barcino 1952-59).

 

3

Veg., a tall d'exemple, A. TERRY i J. RAFEL, Introducción a la lengua y la literatura catalanas (Barcelona, 1977), pàg. 128.

 

4

A. MARCH, Poesies, I, pàg. 53.

 

5

Veg. sobretot els arguments d'A. PAGÈS, Auzias March et ses prédécesseurs (París, 1912), pàgs. 209-212.

 

6

J. TORRAS I BAGES, La tradició catalana, II, V (Barcelona, 1966), pàg. 322.

 

7

Els Marges, 21 (1982), pàgs. 113-119.

 

8

Art. cit., pàgs. 118-119. Pel que fa al pretès criptojudaisme marquià, suggerit per primera vegada per Josep Palau i Fabre, caldria tenir presents els vv. 121-123 del «Cant espiritual», els quals, units a l'afirmació de «Cathòlic só» del v. 185 del mateix poema, més aviat inciten a no concedir excessiva fe a aquesta sospita:


Bona per si          no fon la llei judaica,
en paradís          per ella no s'entrava,
mas tant com fon          començ d'aquesta nostra



 

9

Es refereix al voler dit «delitable», oposat a l'honest, la natura imperfecta del qual és glossada a les dues estrofes anteriors.

 

10

Cf. «Qui no és trist de mos dictats no cur», XXXIX, 1.