Selecciona una palabra y presiona la tecla d para obtener su definición.

El Manuscrit Vat. Lat. 4806



     El manuscrit Vat. Lat. 4806 conté 119 folis agrupats en set quaderns de vuit cartes cadascun, sense reclams, més sis folis solts al final, i apareix escrit a doble columna en lletra gòtica. Tot i que no es tracta d'una còpia luxosa, va ser feta amb tota pulcritud en una sola tinta damunt de paper d'òptima qualitat (filigrana de la mà amb estrella i una F al palmell) entre el 1479 i el 1505. El manuscrit, que conté pocs errors de còpia, la majoria dels quals apareixen corregits pel mateix copista, es presenta inacabat ja que no hi ha les caplletres dibuixades en l'espai que se'ls havia assignat. L'enquadernació actual és de finals del segle XVIII.

     Aquest és l'únic manuscrit que ens ha transmès l'Espill (c. 1460) de Jaume Roig, el testimoni més proper a l'original de Roig i l'únic que presenta un fragment de 104 versos (del llibre tercer) que va ser suprimit per les edicions, ja des de la de València de 1531 (edició A), que es van encarregar de substituir el fragment en qüestió per un altre que plantegés l'aleshores controvertit tema de la Immaculada Concepció des d'una perspectiva més adequada als valors del segle XVI. Les altres edicions del segle XVI imprimeixen l'Espill de costat amb obres de clar contingut satíric, com el El procés o disputa de viudes i donzelles (en l'edició B. Barcelona, 1561) i també Lo procés de les olives, Lo somni de Joan Joan i La brama dels llauradors (edició C. València, 1561).

     La presència del manuscrit a la Biblioteca Vaticana, i la seva col·locació en un bloc d'onze còdexs que han estat escrits en una llengua romànica de la península ibèrica o d'Occitània la major part dels quals havien pertangut a l'humanista de Jesi Angelo Colocci (1474-1549), ha de fer-nos pensar si no va ser aquest personatge qui va portar-lo a l'esmentada biblioteca, oimés si tenim en compte que va desenvolupar diversos càrrecs a la cúria pontifícia des del 1505.

     Si és així, hem de considerar encara que el bibliòfil i erudit (possessor del Virgilio Mediceo, del Libro de varie romanze volgare i del Cançoner portuguès, Vat. Lat. 4803) va obtenir molts dels seus manuscrits a través del barceloní Antoni Garret (Barcelona c. 1450 - Nàpols c. 1514), conegut com el Cariteo. El manuscrit Vat. Lat. 4806 hauria pogut anar a parar a la Biblioteca Vaticana procedent de Nàpols, on hauria arribat des del Regne de València a finals del segle XV.





Antònia Carré