Podem dir que els estudis moderns sobre la biografia de Joanot Martorell comencen amb Martí de Riquer, qui s’interessa tant per l’obra com per la personalitat singular del cavaller valencià. Tant en les seues edicions del Tirant (Martorell, 1979, 1982, 1990) com en estudis crítics particulars, Riquer recorre la biografia de Martorell amb les dades de què aleshores disposa i co-responsabilitza l’autoria de l’obra tant a Martorell com a Martí Joan de Galba, si bé en la seua Aproximació al Tirant lo Blanc de 1990 desvincula definitivament la figura de Galba del Tirant. Riquer, a més, sent una especial atracció pel caràcter de Martorell gràcies a les cartes de batalla i, juntament amb l’escriptor Mario Vargas Llosa (1972), va publicar els aspectes més cavallerescos i suculents de la biografia de Martorell a través de les cartes de batalla.

L’any 1990, amb l’ocasió de la celebració del 500 aniversari de la publicació del Tirant, els estudis sobre l’autor reben una gran empenta. Conseqüència d’això és l’esforç que hi dediquen diversos investigadors en l’exhumació de documents i diplomataris, que desemboquen en la publicació de les col·leccions de VILLALMANZO (1995) i VILLALMANZO-Chiner (1992) i la redacció més completa hui per hui de la biografia de Martorell, obra de Jaume Chiner (1993). Gràcies a ells s’estableixen correctament les dates de naixement i mort de l’autor, la situació econòmica de la família, els plets de Martorell i, el que ens resulta més interessant per a la redacció de l’obra, la vinculació —econòmica— entre Martorell i Galba.

Quedava, doncs, una etapa per investigar, els anys 1458 a 1465, moment en què Martorell no apareix vinculat a la ciutat de València, però tanmateix sabem que es trobava en ple procés de redacció del Tirant. L’investigador Jaume Turró (2000, 2002) ha relacionat Martorell amb la Cort del príncep de Viana i l’estableix a Barcelona, ciutat on possiblement residia aquests anys després d’haver acompanyat al príncep a Nàpols i Sicília.

D’acord amb les dades que ens proporcionen aquestes investigacions podem esbrinar unes notes biogràfiques i contextuals sobre l’autor del Tirant que reproduïm a continuació.

Família i naixement

Joanot Martorell va nàixer possiblement a València entre el 1410/1411. Hom havia cregut que el seu lloc de naixement era Gandia pels lligams familiars que uneixen els Martorell amb aquesta ciutat i sobretot amb la cort d’Alfons el Vell, duc de Gandia. Sembla, però, que hi ha dades per suposar que el nostre autor va nàixer a València, ja que es conserva el document d’avehinament —domicialització amb una sèrie de conseqüències legals i que significava la residència normal en el municipi— del seu avi Guillem Martorell i del seu pare, Francesc, casat des de 1397 amb Damiata Abelló, en la capital del Regne. El document que constata la presència dels Martorell a València data del 13 de febrer de 1400:

L’honrat Guillem Martorell qui solia habitar en la vila de Gandia e de present habita en la ciutat de València en la parròquia de Sent Bertomeu, renuncian a la habitació e veÿnatge de la dita vila juras lo veÿnatge de la dita ciutat a X anys primers vinents e contínues... E dóna per fiança e principla obligat al honrat Micer Johan Carbonell.. Die martis XIIII augusti anno a Nativitate Domini MºCCCCIII. [Extret de VILLALMANZO & Chiner 1992, doc. 32, p. 127. El document relatiu a Francesc Martorell data del mateix dia i ve a dir el mateix (VILLALMANZO & Chiner 1992, doc. 33, ps. 127-128)].

Els antecedents familiars de Joanot Martorell són també ben coneguts per la documentació conservada. És fill d’una família de la petita noblesa valenciana lligada a la cort ducal de Gandia i, sobretot, a la cort reial de Martí l’Humà. L’avi de Joanot, Guillem Martorell, va ser senyor de Murla entre el 1402 i el 1413 i va ocupar, entre altres càrrecs o oficis, el de dispensador ducal (1392) i receptor general de tots els drets reials al regne de València (1401-1409), càrrec que, per al seu exercici, va motivar el trasllat de la família de Gandia a València. Guillem va morir, probablement a Gandia el 1415.

El pare del nostre escriptor, Francesc Martorell, era uixer d’armes, alcaid i batle de Cullera (1403-1422), jurat i conseller de la ciutat de València (1412-1414). Entre els encàrrecs reials que cal destacar dels desenvolupats pels Martorell, observem que Guillem actua com a Procurador reial i s’encarrega de recaptar fons i impostos per a actes com el matrimoni del rei Martí amb Margarida de Prades el 1409. Per altra banda, Francesc és l’encarregat de custodiar en el castell Cullera una presonera important, Margarida de Monferrat, mare del Comte d’Urgell, pretendent al tron derrotat (1414).

A Francesc Martorell el trobem documentat en el seguici d’Alfons el Magnànim durant la primera campanya italiana d’aquest (1420-1423). Uns anys més tard, torna a formar part de la companyia reial ara amb els seus fills Galcerà i Joanot (1434-35) i tots tres van participar en la Batalla de Ponza, encara que no consten com a presoners després de la desfeta. Francesc Martorell va ser ferit al combat, poc després redacta el seu testament i deixa hereu universal al seu fill Joanot i no al primogènit Galcerà.

El 1435 Francesc Martorell va morir i Joanot pren possessió dels seus béns, inclosa la senyoria de la vall de Xaló, a mans dels Martorell des del 1413, els quals havien comprat el senyoriu a Pere Castellví. L’any següent, el futur novel·lista va rebre de mans de la seua àvia paterna, Beatriu, els llocs de Murta —que no Murla, senyoriu que havia deixat de pertànyer als Martorell des de 1413, any de la seua venda— i Benibrafim. Amb l’òbit de Francesc Martorell va començar la decadència de la família. Ens trobem, doncs, el seu fill Joanot, senyor d’una sèrie de possessions però sense els oficis i el prestigi que havien assolit el seus avi i pare a la ciutat de València dins la cort, que, d’altra banda, es trobava amb l’absència del propi rei, Alfons V, instal·lat a Nàpols des de 1432.

Les lletres de batalla

Els problemes judicials del nostre escriptor i dels seus germans es relacionen amb el caràcter bel·licós que havien de fer gala, la qual cosa els va donar més d’un maldecap i el consegüent empobriment econòmic a causa de la quantitat de processos judicials que van haver d’afrontar. En primer lloc cal esmentar alguns processos per conductes violentes en els seus senyorius, però sobretot, les consabudes cartes de batalla i cartells de deseiximent que els germans Galcerà i Joanot adrecen a Ausiàs March el 1438, per no complir el contracte matrimonial amb la seua germana Isabel, fet que acabarà subsanant-se amb una pèrdua econòmica dels Martorell, ja que Joanot va cedir a la seua germana Isabel gran part de la vall de Xaló com a mitjà per a assegurar-li el dot acordat per al seu matrimoni amb el poeta Ausiàs March, el qual no volia casar-se amb ella fins que se li garantira el cobrament.

Més conegudes són les lletres de batalla que el 1437 Joanot Martorell va intercanviar amb el seu cosí segon Joan de Mompalau, el qual, sota la promesa de matrimoni, havia tingut accés carnal a Damiata, germana de Joanot, i després es va negar a casar-s’hi. Aquest epistolari va durar vora vuit mesos. El desig de tenir una batalla a ultrança, és a dir, a mort, amb el seu cosí segon el va fer anar a Londres, on va aconseguir que el rei Enric VI d’Anglaterra acceptara ser jutge imparcial del combat. La intervenció, des de València, de la reina Maria i un acord econòmic entre les dues parts va fer que la batalla entre Martorell i Mompalau no tinguera lloc finalment. Martorell va viure a Anglaterra entre el març del 1438 i el febrer del 1439. En el seu viatge de tornada va sojornar a Portugal, estada que es documenta amb anterioritat a 1443.

Aquestes lletres de batalla s’han conservat en el manuscrit 7811 de la Biblioteca Nacional de Madrid, que conté, a més, un altre escrit de Martorell, el Guillem de Varoich, un relat que el nostre autor va adaptar del Guy de Warwick, poema anglonormand que coneixeria de la seua estada a Anglaterra o del seu pas per Lisboa, on s’ha trobat un petit relat en llatí amb la història de Guinus de Baruic, que té el mateix argument (Nascimento 1995). El mateix manuscrit 7811 de la Biblioteca nacional de Madrid conté la novel·la Flor de cavalleria, també atribuïda a Martorell i de la qual només s’ha conservat el començament. (Veg. Altres escrits de Joanot Martorell en aquest mateix portal).

Altres enfrontaments

Martorell va tenir enfrontaments o encontres cavallerescos amb Perot Mercader (1439), Jaume Ripoll (1442) i Felip Boïl. Joanot era a Barcelona l’any 1442 i, dos anys més tard, va vendre a Agnès de Portugal i el seu espòs Gonçalbo d'Íxer, comanador de Montalbà, els llocs de Murta i Benibrafim, obligat per aquest matrimoni que havia recopilat tots els documents legals que testimoniaven deutes de Joanot. Aquesta transacció va tenir greus conseqüències: fugida de Joanot a Lleida (1446), intents de xantatge de Martorell a Gonçalbo d'Íxer (1448), empresonament de Galcerà Martorell, cartells de deseiximents i lletres de batalla (entre el 1446 i el 1450), repte públic a dol a mort fet per Joanot que el comanador va evitar tot derivant el problema per les vies de la justícia civil. Probablement, la sobtada mort del comanador va impedir que es produís la batalla per a la qual Joanot s’havia traslladat a Barcelona (1450) a fi de demanar el rei de França o l’emperador d’Alemanya que acceptaren ser jutges en el dol. Entre el 1440 i el 1450 Joanot Martorell va ser empresonat per diferents delictes; el més greu d’aquests va ser l’assalt a uns mercaders castellans a Xiva (1449). Martorell va haver de testificar a Nàpols, on era el rei Alfons el Magnànim, diverses vegades al llarg de les dècades dels anys 40 i 50 del segle xv. L’any 1452 Joanot Martorell ocupa el càrrec de cambrer reial del monarca Alfons el Magnànim on devia haver-se afincat buscant la protecció del rei, ja que no consta a terres valencianes. Efectivament, després de la venda dels seus senyorius, Joanot va acabar arruïnant-se: no tenia casa a València i el donzell Martí Joan de Galba, que residia prop de la casa de Jaume —germà de Joanot— li prestava diners assíduament.

A la mort del rei Magnànim (1458), Martorell queda al servei del Príncep de Viana i, amb ell, fins a la seua mort el 1461, habita a Sicília i Barcelona (Turró 2000), precisament els anys en què suposadament està escrivint o començant a escriure el Tirant. Més encara, Martorell sembla vinculat estretament al Príncep Carles de Viana amb els càrrecs de trinxador i d’escrivà de ració (Turró 2002).

Redacció del Tirant lo Blanc

El 2 de gener de 1460 Martorell va començar la redacció de la novel·la Tirant lo Blanc, dedicada a l’infant Ferran de Portugal, «rei espectant» —germà de Pere el Conestable, «rei dels catalans». En els primers capítols de la seua novel·la va utilitzar la història de Guillem de Varoic, l’altre relat que se li atribueix, al qual hem fet referència més amunt.

El lloc de redacció de la novel·la ha estat establert a Barcelona per la documentació que relaciona Martorell amb la cort literària del Príncep de Viana a Barcelona, Aquest ambient literari cortesà seria, probablement, un lloc més idoni per a la pràctica literària que València, ciutat que sabem, desenvolupa unes plataformes culturals alternatives una vegada desapareix la influència de la cort, traslladada a Nàpols en temps d’Alfons el Magnànim, una cort que el Príncep de Viana reprodueix i que reuneix a molts autors que havien viscut a Nàpols. No és estrany que un producte com l’obra de Martorell estiga més directament vinculat a una cort amb un model heroic-principesc presidint-la. El nostre autor, degut també a la seua mort no sembla relacionar-se estretament amb els autors valencians coetanis, autors sobretot d’obres col·lectives o que mantenen correspondència literària. Martorell està vinculat familiarment a Ausiàs March, però no tant literàriament, i és clar que coneix l’obra d’un jove Corella i l’aprofita en la seua novel·la.

L’any 1464 Joanot va empenyorar el manuscrit del Tirant lo Blanch a Galba a canvi de 100 reals i un any després, el seu germà Galcerà el reclama per tractar-se d’un bé de l’herència de Joanot, tot i que no pot obtenir-lo precisament per la penyora —o hipoteca— que pesa sobre el llibre. Gràcies a aquest document sabem que Joanot havia mort un any abans i que el manuscrit és hun llibre apellat Tiran lo Blanch, lo qual és continuat en XXVII sisters de full entregue, desligat, lo qual és de bona continent valor [...]. Sabem també que Martí Joan de Galba té el llibre en el seu poder gràcies a aquest empenyorament i que tot haüt sab que lo dit mossén Johanot passava moltes necessitat e lo dit en Martí Johan li prestava dinés sovent, la qual cosa no és ignorada per lo dit mossén Galceran Martorell... (VILLALMANZO & Chiner 1992, doc. 614, ps. 429-433). Si bé aquest original no ha estat localitzat, Jaume J. Chiner (1997) va descobrir l’únic fragment manuscrit conegut d’un Tirant, datat amb anterioritat a 1490 (veg. Full manuscrit), any de la primera edició impresa d’aquesta novel·la).

Qualificat per Cervantes com el millor llibre del món pel seu estil, el Tirant lo Blanch va ser publicat a València l’any 1490, reimprès a Barcelona (1497) i traduït, abans del segle XIX, al castellà (1511), a l’italià (1538, 1566, 1611) i al francès (1737?, 1775, 1786).

Des del 1990, els especialistes no consideren Martí Joan de Galba com a coautor del Tirant, tal com s’havia fet tradicionalment, a partir de la lectura del colofó de l’obra en què apareix Martí Joan de Galba com a «traductor» d’una de les parts del Tirant, a pregàries de la senyora Isabel de Llorís, família relacionada amb el plec de papers entre els quals es va descobrir l’únic full manuscrit existent de l’obra. El nostre literat, Joanot Martorell, va morir entre l’1 de gener i el 24 d’abril de 1465.

Referències Bibliogràfiques

• CHINER GIMENO, Jaume J. (1992), «Batalla a ultrança per Joanot Martorell», A Sol Post, 2, 83-127.
• CHINER GIMENO, Jaume J. (1993), El viure novel·lesc. Biografia de Joanot Martorell amb un fragment d'un manuscrit del Tirant lo Blanch, Alcoi, Marfil.
• CHINER GIMENO, Jaume J. (1997), «A l'entorn d'un full manuscrit del Tirant lo Blanch», dins Ais, ps. 43-59; TR com a «Autour d'une feuille manuscrite de Tirant lo Blanch», dins Estudis crítics sobre «Tirant lo Blanc» i el seu context (Actes del Col.loqui International «Tirant lo Blanc»: «l'albor de la novel·la moderna europea». Ais de Provença, 21-22 d'octubre de 1994), a cura de Jean Marie Barberà, Barcelona, Centre Aixois de Recherches Hispaniques-Institut Interuniversitari de Filologia Valenciana-Publicacions de l'Abadia de Montserrat, ps. 61-73.
• PUJOL, Josep (2002), La memòria literària de Joanot Martorell. Models i escriptura en el Tirant lo Blanc, Barcelona, Curial - Publicacions de l'Abadia de Montserrat, 2002, 245 pp. Veg. Ressenya a Parnaseo. Tirant
• MARTORELL, Joanot, Martí Joan de GALBA, Tirant lo Blanc i altres escrits de Joanot Martorell, ed. Martí de Riquer, Barcelona, Ariel (Clàssics Catalans Ariel, 1), 1979. Reimpressió a 1982, i següents. En la reimpressió de 1990 desapareix el nom de Martí Joan de Galba de la portada. Reproduït a Barcelona, Edicions 62 i «la Caixa» ('MOLC', 99-100), 1983 i a Barcelona, Edicions 62-Orbis, 1984-85.
• RIQUER, Martí de (1990), Aproximació al Tirant lo Blanch, novela de historia y de ficción, Barcelona, Quaderns Crema. Veg. Ressenya a Parnaseo. Tirant. Bibliografia.
• RIQUER, Martí de i Mario VARGAS LLOSA (1972), El combate imaginario: las cartas de batalla de Joanot Martorell, Barcelona, Seix Barral ('Breve Biblioteca de Respuesta'), 1972. [Reed. Barcelona, Sirmio ('Biblioteca General', 11), 1990.]
• TORRÓ, Jaume (2000), «Una cort a Barcelona per a la literatura del segle XV», Conferència llegida al Seminari de Literatura Medieval i Moderna del Departament de Filologia Catalana de la Universitat de Barcelona, novembre 2000.
• TORRÓ, Jaume (2002), «Joanot Martorell, escrivà de ració», L’Avenç, 273, 12-18.
• TORRÓ, Jaume, «El setge de Bonifacio d'Alfons el Magnànim i el setge de Rodes del Tirant lo Blanc», Mot So Razo, 5 (2006), pp. 29-40.
• TORRÓ, Jaume, «La doble autoría de Tirant lo Blanc o un colofón y la estilística», Revista de Erudición y Crítica, 1 (2006), pp. 75-82.
• VILLALMANZO, Jesús (1995), Joanot Martorell: Bibliografia ilustrada y diplomatario, València, Ajuntament de València.
• VILLALMANZO, Jesús & CHINER GIMENO, Jaume J. (1992), La pluma y la espada. Estudio documental sobre Joanot Martorell y su família (1373-1483), Ajuntament de València.