Selecciona una palabra y presiona la tecla d para obtener su definición.

  -f. CIIIIr-  

ArribaAbajo¶ Cantica Spiritual.117




ArribaAbajoCapitulo.I.118


¶ Puix que sens tu / algu a tu no basta
Donam la ma / o pels cabells me lleua
Sino estench / la mia en vers la tua
Quasi forsat / a tu mateix me tira
Yo vull anar / en vers tu al encontre  5
Nose per que / no fas loque volria
Puix yo son sert / hauer voluntat franca
E no se que / aquest voler mempacha.

¶ Llevar me vull / e prou no mi sforse
So fa lo pes / de mes terribles culpes  10
Ans que la mort / lo proces ami cloga
Placiat deu / puix vull ser teu quem vulles
Fes que ta sanch / mon cor dur amollesca
Que de semblant mal a guarit molts altres
Ja lo tardar / ta yram denuncia  15
Ta pietat / se dolga de mes obres
-f. CIIIIv-

¶ Tan clarament / en lentendre no peque
Com lo voler / es carreguat de colpa
Ajudam deu / mas follament te pregue
Car tu mesvals / aquell quimes sajuda  20
E tots aquells / que a tu senyor se apleguen
Nols pots fallir / e mostren ho tos brassos
Que fare yo / que no mereixch majudes
Car tantcom puch / conech que no mesforse

Perdona mi / si follament te parle  25
De passio / parteixen mes paraules
Yo sent pahor / dinfern al qual fas via
Girar la vull / y noy disponch mos passos
Mas yom recort / que meritist lo lladre
Tant quant hom veu / noy bastauen ses obres  30
Ton sperit / lla hon li plau spira
Com ne perque / no sab hom quin carn visca
-f. CVr-

¶ Ab tot que so / mal chrestia per obra
Yra no tinch / ne de res no ten colpe
Yo son tot cer / que per tostemps be obres  35
E fas tant be / donant mort com la vida
Tot es egual / quant surt de ta potença
Donctinch per foll / qui vers tus vol yrexer
Amor de mal / e de be ignorança
Es la raho / quels homens not conexen  40

¶ A tu deman / que lo cor meu forteixques
Si quel voler / ab ta voluntat lligue
E puix que se / que lo mon nom profita
Donam esforç / que del tot labandone:
E del delit / quel bon hom de tu gusta  45
Fes men sentir / vna poca centella
Perque ma carn / qui mesta molt rebelle
Haja fallir / que del tot mon contraste.
-f. CVv-

¶ Ajudam deu / que sens tu nom puch moure
Per quel meu cos / es mes que paralitich  50
Tant son en mi / enuellits los mals habits
Que la virtut / al gustar mes amarga
O deu merce / reuoltam ma natura
Que mala es / per la mia gran culpa
E si per mort / yo puch rembre ma falta  55
Esta sera / ma dolça penitencia

¶ Ya tem a tu / mes que not so amable
E dauant tu / confes / la culpa aquesta
Torbada es / la mia esperansa
E dintre mi / sent terrible batalla  60
Yo veig a tu / just e misericorde
Veig ton voler / que sens merit guardonaua
Dones a tots / de grat lo do sens merits
Qual es tant just / quant mes yo que no tema
-f. CVIr-

¶ Si Job lo just / por de deu lo premia  65
Que fare yo / que dins les colpes nade
Com pen de infern / que temps no si smenta
Lla es mostrat / tot quant sentiments temen
Larma qui es / contemplar deu eleta
Encontra aquell / blasfemant se rebella  70
No es en hom / de tan gran mal estima
Donchs com esta / qui vers tal part camina

¶ Prech te senyor / que la vida mabreujes
Ans que pijors / casos amin seguexquen
En dolor vixch / fahent vida peruersa  75
E tem la mort / qui es per tots temps llonga
Donchs mal deça / e della mal sens terme
Pren me al punt / que milor en mi trobes
Lo detardar / no se a quem serveixca
No te repos / qui te a fer viatge.  80
-f. CVIv-

¶ Yom dolch perque / tant com vull nom puch dolre
Del infinit / dampnatge lo qual dubte
E tal dolor / no la recull natura
Nes pot asmar / ne menys sentir pot lome
E donchs asso / sembla mi flaca escusa  85
Com de mon dany / tant com es no mespante
Sil cel deman / no li do / basta stima
Fretura pas / de por y desperansa

¶ Per be que tu / yrascible te mostres
So es de falt / de nostra ignoransa  90
Lo teu voler / tostemps guarda clemencia
Son semblant mal / es be inestimable:
Perdonam deu / si te donada culpa
Car yo confes / esser aquell culpable
Ab vll de carn / he fets los teus judicis  95
Vulles dar llum / a la vista del arma.
-f. CVIIr-

¶ Lo meu voler / al teu es molt contrari
Hem so enemich / pensant me amich esser
Aiudam deus / puix me veus en tal pressa
Yom desesper / si mos demerits guardas  100
Yom enuig molt / la vida com allongue
E dubte molt / que aquella fenesca
En dolor vixch / car mon voler nos ferma
E ja en mi / alterat es lalbitre

¶ Tu es la fi / hon totes fi es termenen  105
E no es fi / si en tu no termena
Tu es lo be / hon tot altres mesura
E no es bo / qui a tu deu no sembla
Al qui t complau Tu aquell deu nomenes
per Tu semblar major grau d ome l muntes  110
d on es gran dret del qui plau al diable
prenga lo nom d aquell ab qui s conforma
-f. CVIIv-

¶ Alguna fi / en aquest mon se troba
Mas no es vera / puix que no fa lom felix
Es lo comens / per hon laltra sacaba  115
Segons lo cors / quentendre pot vn home
Los filosofs / qui aquella posaren
En si mateixs / son vists esseer discordes
Senyal es cert / quen veritat nos funda
Per conseguent / al home no contenta  120

¶ Bona per si / no fonch la ley judayca
En paradis / per ella no sentraua
Mas tant com fonnch / comens daquesta nostra
De quest pot dir / daquestes dues vna
Axi la fi / de tot en tot humana  125
No da repos / a la petit o terme
Mas tampoch lom / sens ella no ha laltra
Sent Juan fonch / senyalant lo Messies.
-f. CVIIIr-

¶ No te repos / nulla altra figurada
Car en res als / lo voler no reposa  130
Cascu coneix / e noy cal subtilesa
Que fora tu / lo voler no sa tura
Si com los rius / tots a la mar acorren
Axi les fins / totes en tu se nentren
Puix te conech / esforsam que yo tame  135
Vensa lamor / a la por que yot porte

E si amor / tanta com vull no mentra
Creix me la por / si que tement no peque
Car no peccant / yo perdre aquells habits
Que son estats / de no amarte causa  140
Muyren aquells / qui de tu mapartaren
Puix man mig mort / en tollen que no vixca
O senyor fes / que ma vida sa llargue
Perque jam par / quen vers tu yo macoste
-f. CVIIIv-

¶ Quim mostrara / dauant tu fer escusa  145
Quant haure dar / mon mal ordenat compte
Tu mas donat / disposicio bona
E yo he fet / de regle bo molt corba
Dressar la vull / mas he mester ta ajuda
Ajudam deu / car ma forsa es flaca  150
Desig saber / que de mi predestinat sia
Que a tu es present / y ami cosa incierta

¶ Not prech quem dons / sanitat de persona
Ne bens alguns / de natura y fortuna
Mas solament / que a tu sols deu ame  155
Car yo so cert / quel major be si causa:
Si be delit / de delectatio alta
No puch sentir / per no dispost sentilo
Mas per saber / vn home grosser jutja
Que major be / sus tost es delitable  160

  -f. CVIIIIr-  


ArribaAbajoCapitulo.II.119


120¶ Qui de per si / ne per deu virtut vsa
Be será foll / que pena pas sens merit
Hon mal fahents / de llur mal fet no penen
Los ben fahents / de ben fer no meriten
Ja son estats / ver semblants bon per fama  5
No pas en ver / car per fama be feyen
E per llurs fets / lo mon los meritaua
Noy resta al mon / qui res de be guardone

¶ Donchs lo mal hom / als homens te escusa
Cascu pot fer / tal com son voler dicta  10
Tot stament / son offici no serua
Nom sels prelats / perdonen deu ço dubte
Papes y reys / fins al estat pus minue
Fan lo quels plau / mas no pas lo que volen
Deu amador / dintencio primera  15
Escolt y honrat / dintentio segona
-f. CVIIIIv-

¶ Dret natural / esla primera causa
en nostra mor / les altres precehexca
E quant se fa / se fassa per aquella
E no vullam / aquella per les altres:  20
Ella es la fi / de nos e lo principi
Enella es mes / quen nos lo nostre esser
Nos ignorans / regiram aquest orde
E a deu volem / no per si mas per altri.

Deu no pregam / ardentment sino en pressa  25
quant volem / gracia dell atenyer
E som tan pechs / quens pensam ell nos oja
E nostres prechs / ab gran dret nos condamnen
Puix no hauem / lantencio primera
Ans e apres / en totes nostres coses  30
Los nstres121 prechs / ell hou de orella sorda
E nons partim / dauant ell menys de culpa.
-f. CXr-

¶ Nom marauell / sils fets de deu signoren
Com los morals / qui son clars escurs paren
Llur fonament / es en nostres ventresques  35
Perque nons cal / escartejar molts libres
Si a traues / la fusta va a la roca
Si per virtuts / los hòmens nos adrecen
Que pendran donchs / per forma de lur viure?
Raho sera / puix naucher no la guia  40

¶ Si deu no fos / ne lo mon donas premis
Per si mateix / hom deu fer bones obres,
Car en ben fer / lo bon hom se delita
Y ell mateix reb / de sa bona obra paga
Mas qui en deu / ni ensi nos gloreja  45
Mas vol hauer / honor gloria y fama
Foll es pensant / que sens be les atenyga
E sino sab / que treball ne mereixen.
-f. CXv-

122¶ Dobla nimal / es lom els altres simples
Per ço com son / en ell dues natures  50
Si del que fa / non complau almenys vna
Del tot es foll / que de natura ixca
Sino complau / a la part rahonable
lapetit / sens fer altri damnage
Foll es del tot / si en be fer se turmenta  55
Per hauer ço / quel mon als bons denega

¶ Tals com aquells / qui per la mar naueguen
Que son desuiats / sils fall la tremuntana
E van en lloch / hon la venturals porta
Son en lo mon / los homens quenell viuen  60
Puix la uirtut / no tenen per ensenya
Cascu va lla / on lapetit lo porta.
Qui contra fa / es foll que sa tribule,
Puix que no sab / causa perque treballe.
-f. CXIr-

¶ O deu perque / los qui lo mon tribulen  65
Yl que volran / per null temps aconsiguen
E aconseguit / llur voler mes desija
Si que james / fam se part de llur ventre:
Com ne per que / no demanen ab cuyta
Si res pot ser / de que lom se contente  70
Sabran que hoc / e veuran quils engana
E com tostemps / en contra si temps treballan

¶ Per acabat foll / se tindral pus saui
De son defalt / haura mes conexensa
Penedintse / donantse a carnatge  75
Seruint aquell / que no sab don deualla
¶ De opinio / falsa pren lo seu esser
Pres la en descuyt / no es lo quis pensaua
Fama y dines / cuydaua virtuts fossen
Los folls los han / los sauis les pledejen  80
-f. CXIv-

¶ Res no es bo / quel mal hom possehexca
E com honors / los mals homens atenguen
Los homens bons / ab fam no les demanen
E majorment / pensant los qui les donen:
Foll es aquell / quel do del foll molt prea  85
Car ja de aquell / no ha la vera estima
A la final / diferencia nos molta
Entre aquells / qui vnes cosses volen

¶ La bona honor / al bon hom no contenta,
Car lo bon hom / en son actes delita  90
Nos la honor / de qui lis agenollan
Mas tota honor / en aquell es qui honra
E no lo honrat / mas lo be seu senyala
E sino yes / honor folla es aquella
Que lo bon hom / de tot en tot menysprea  95
No pens ser bo / qui en tal be sgloreja.
-f. CXIIr-

Gran rahom par / que deus nos auorrexca
Puix lo perdem / per deu / que no es en esser
Quant los gentils / los llurs deus adorauen
En llur error / hauien gran escusa  100
Vehent aquells / ab lull no sols de pensa
E ver semblants / quels parien miracles
Ara adoram / deus de opinio falsa
Durant ab tant / com los trigam conexer

Ala virtut / cuydam fer sacrifici  105
Quant la honor / hauem en reuerencia
E no sabem / don fals honor pren forsa
E ignoram / don ver honor pren forma:
Tota honor / nom sembla ques deu tolre
Ne los sabents / del tot no la dexaren  110
Mas si la dam / als qui no la merexen
Tots son eguals / al que deforas mostra.
-f. CXIIv-

¶ Affectió / y enuejals bons guerrejen
Enemichs son donor / e fames bones
El ignorant / en qui ver juys guasta  115
Qui seraquell / que de llurs mans escape
Mes son pero / los qui honor maltracten
Que tots aquells / qui la fama varien
Al vicios / pus tost les lo honor dada
Que lo ualent / de fama no triumpha  120

¶ No solament / als pechs qui res no entenen
Mas a quants som / lull nostre sa falaga
Si que veent / los fauorits hom honra
E tol recort / com no son molt culpables
Qui per lleigs fets / son muntats a domini  125
Honrals lestat / mas res delleig nols lleua
Donchs quis lo foll / qui per honor be faça
Puix la honor / per be fer no satenga.
-f. CXIIIr-

¶ Ignorantment / son alguns que be obren
Per no saber / los quils ne dóna causa  130
Altres no tant / mas pegament be vien
Fahents per tals / que llur ben fer se perden
Los primers son / tenguts molt a natura,
Quils fa ben fer / per mouiment quels dona
Los altres son / vers deu e si culpables  135
Infern viuint / y apres mort posseeheixen.

¶ Fastig ha deu / de quil mon no ten fastig
E de qui ha / si daquell no saparta
No solament / es lluny qui es en lermita,
Mas tots aquells / qui del barbull se llunyen  140
Lladres ja vist / qui ab lladres pratica
Superbios / qui per honor treballa
Auar aquell / qui ab dines se bolca
Lo lloch hon es / ly mostra ser culpable
-f. CXIIIv-

¶ Diners honor / no fan pels bon s sens vicis  145
Tant son los mals / qui per aquest treballen
Qui bonament / en aquest mon pratica
No pot muntar / per los mals qui lempahcen123
Qui regimen / vol de ben fer no salta
es grosser / no sabent que si vsa  150
A mal a fer / lo cami pla nons porta
Per nous camins / si ve y estranyes sendes

¶ Sil hom hagues / per leig fet vituperi
Molts son al mon / de abominables actes
hauent pres grau / de excelents virils homens  155
Jaquint aquell / volent costum de fembra:
Dalguns se sab / aquest peccat horrible
No ·n veig senyal c· onor los sia tolta.
Qui no la tol / de hon tolta deu esser
No la dara / en part hon se mereixca  160
-f. CXIIIIr-

¶ Ja no es crim / que la honor rebuje
E ja molt menys / en homes quen les fembres
Ans fa senyal / vn poch pecat enelles
Que lo major / ques pot fer enlos homens
Assos deue / perquels homens son jutges  165
Passants dolors / del crim que a elles toca
Amant a si / lo mal daltri encareixen
E simples fan / llurs fets abominables

¶ Reptar no cal / de llurs vicis les dones
Car de aquells / naturan pren lo carrech  170
Qui no enten / e passio lo forsa
De son be y mal / natura es maestra
Los tres pilars / hon lo be dom sa senta
Esser no pot / quenelles se recolze
Llur fonament / deu esser la prudença  175
E lo nom sol / a elles par saluatje
-f. CXIIIIv-

Als que poder / y saber han dapendre
E de ben fer / per fauor de natura
En contra dells / deu pogra fer miracle
Com en pecar / de la natura hixen  180
Simplament / lom contra natura peca
En tot peccat / puix a raho repugna
De tot en tot / a sa natura es contra
Com en pecat / trespassa dom los termens.

¶Yo guart lo cel e no veig venir flames  185
Per abrasar / la indomita secta
Hon es lo temps / que tu prenias venge
De tots aquells / qui natura ofenian
Mire lo cel / quant ploura la justicia
Quen temps passat / entre nos habitaua  190
En tu es totsemps / e no la poden veure
En fe roman / tot quant de tu sespera
-f. CXVr-

¶ O senyor deu / e quant sera quet mostres
Ja tarda molt / com del mal hom not venges
Yo són ben sert / que della to esperes,  195
Mas enlo mon / ben sembla quet mostrasses
Vulles hauer / pietat del bon poble
Car veig aquells / sients alts en cadira
Qui del anyel / volen la carn e llana
E son consents / que feres los deuoren  200

¶ Si dels extrems / los homens no sespanten
Vicis comuns / casi en virtuts sempenyen
Ja los auars / passen per homens sauis
Los cauallers / per mercaders sespachen
E los couarts / llur grau donor no perden  205
Per be quel mon : en lo pus dom romanga
Als propris fets / enteniment nos troba
Si per aquells / per hon diners sajusten
-f. CXVv-

No es desonrat / per ser auar lom joue
E que passas / Tantalus en couesa  210
Si es dispost / en ser franch essent prodich
Ja li noura / si tracta matrimoni
Vell innocent / de be mas de mals abte
Luxurios / cubert e ple de pompa
No pert honor / entre los pechs sa fama  215
Qui son aquells / sabents quin deu lom esser.

¶ Que pot valer hom / quen dignat no sia
En contra aquells / qui en lo mon triumphen
Vehent los folls / grossers e plens de vicis
E tot llur be / los ve per atriuensa  220
Nose algu / quel mon tant lo rebuje
Que lenderroch / puix no sentint nos cansa
Maldit jutjat / pot ser mas no lempacha
Que alatreuit / lo mon cami li obre.
-f. CXVIr-

¶ Per mals mijans / lo mon sa fauor dona  225
Y en son despit / los atreuits sauancen
Son auorrits / e quasi lo mon los dupta
Lloch te cascu / en lo mon hon salleuja
No es raho / lordenador al seure
Ne seura algu / si espera bon orde  230
No contrafà / la taula de Perusa
Orde noy ha / mas error sempiterna

¶ Als jutjes mals / los pobles no obeexen
Nose qui es / a laltre pus culpable
Degun estat / a laltre no impugne  235
Car no es algu / que sa fi no desuie
Y si algun hom / es questa regla rompa
Tan poca part / al tot punt no altera
Ab tot asso / resta la regla ferma
Un oronell / lestiu no denuncia  240
-f. CXVIv-

¶ O gent del mon / obriu los vlls per veure
Com no es tot ver / lo que veritat sembla
E que honors / la gloria e fama
Per les virtuts / per null temps satenygueren
Lo cobejos cruel / fengit en pompa  245
Astucios importu / sens deu tembre
A ques aytal / les gents per deu adoren
Els es semblant / que font de virtuts mane

¶ Lom que virtut / ab son entendre toca
Y en algun tant / per gloria consegre  250
Es conexent / e la fauor menysprea
Vehent los folls / com en aquell atenyen
No es tant bo / que si los bons lauien
No la volgues / ab rahonable estima
No es tan foll / quen estrem la cobeje  255
Lentendre a mas / a virtut no basta.
-f. CXVIIr-

O quant són pochs qui de general regla
Sapien fer / als fets singulars regles
E aplicar / aquelles a la vida
E fer juhis / incerts e necessaris  260
Tots los juhis / ques fan entre los homens
Affectio / la sentencia ordena
Don tinch per foll / qui en gloria se munta
Per lo juhi / qui tal jutge la done

¶ Causen les gens / desta error comuna  265
Puix en lo mon / tal enteniment troben
Ans de hauer / del ver la conexensa
Han engendrats / habits de mals conceptes
No ha molt fet / quin conexensa basta
Mas lo quil ha / que la part bona prenga  270
Als homens flachs / par obra impossible
Per cab vll flach / miren cosa difficil

  -f. CXVIIv-  


ArribaAbajo¶ Capitulo.III.124


¶ Prech te / senyor quem fasses insensible
E que null temps / algun delit yo senta
Ne solament / lexe quit ve en contra
Mas tots aquells / que indiferents se troven:
Asso desig / perque sols en tu pense  5
E puxca hauer / la via quen tus dona
Fesho señor / e si per temps men torne
Haja per cert / trobar ta orella sorda

¶Qual seral jorn / que la mort yo no tema
Y sera quant / de ta amor me inflame  10
Quisuulla pot / fer menyspreu dela vida
Esi per tu / aquella yo menyspree
Lla donchs seran / jus mi totes les coses
Que de present / me veig sobre los muscles
Lo qui no tem / del fort lleo les vngles  15
Molt menys tembra / lo fiblo de la bespa
-f. CXVIIIr-

¶ Tolme dolor / de veurem perdrel segle
Que mentrem dolch / tant com vull yo no tame
Volriau fer / mas labit me contrasta
En temps passat / me carregui aquest carrech:  20
Molts son estats / señor que not seruiren
E tuls has fet / no menys que yot demane
Yo nou mereixch / mas tu pots ferme digne
Y tornar bo / de molt abominable

¶ Catholich so / mas la fe no mescalfa  25
Que la fredor / llenta dels senys la paga
Car yo lleix so / que mos sentiments senten
E lo dalla / per fe y raho jutge:
Aquella part / del esperit es prompta
Mas la dels senys / rossegant la ma coste  30
Donchs tu señor / ab foch de fe macorre
Tant que la part / quem porta fret abraze

  -f. CXVIIIv-  


Arriba¶ Capitulo.IIII.125


126Puix me penit / senyal es cert que baste
Pera saber / lerror de quem vull tolre
Mas quim dara esforç contra lo dolre
Pera jaquir / lo delit que yo taste
Per ma raho / yo vingui en conexensa  5
Quen ser amat / nom calia fer compte
Mas ab amor / yo ne fet ja la fronte
Complidament / ne vist la experiencia
¶ La mia amor / altra amor assil
Lo dret damor / en mi tot se regira.  10

127¶ Dels fets la fi / la mort los determena
E fins aquí / algu no es bon jutge
Qui es aquell / lo qui dretament jutge
De so que fa / sin haura goig o pena
Les fins dels fets / estan encadenades  15
Secretament / que nos vll que les veja
Lo pus gentil / senyala cosa lleja
Sinos veu tost / trau cap a les vegades
¶ Si com lo temps / humit lo sech senyala
Los fets del mon / van de bon obra en mala128  20
-f. CXIXr-


 
 
¶Fin de la cantica Spiritual