D. JAUME, FLUVIÁ, LUNA, FRA BENET.

(Lo primer sentat al costat de la taula, FRA BENET a l'altre. FLUVIÁ y LUNA drets.)

(Uns quants versos abans havía aparegut en la galería del fondo DONA MARGARIDA, mirant fixament al cel, com si observás algun astre, y al arribar al últim, ja ha baixat al prosceni.)

Dits y DONA MARGARIDA

(Tots se giren sorpresos y saluden a la COMTESA.)

(Se'n van los nobles, després de inclinarse tots, com saludant, menos FRA BENET, á qui la COMTESA fa quedar, deturantlo.)

D. JAUME, DONA MARGARIDA, FRA BENET.

(Se'n va a mirar per la finestra ab gran ansieta.)

(MARGARIDA y lo frare se'n van cap al fondo y se quedan mirant lo cel per la galería y d'esquena al públick. Lo Comte sempre en la finestra.)

Dits, MARÍA.

(Que al entrar se topa ab sa avia y li besa la má, fa lo mateix ab son pare, anantlo á trobar á la finestra, després de lo qual ella se'n va á l'altra, mirant també ab gran ansietat.)

(La COMTESA, distreta ab los astres, ni s'adona de que li   —14→   besin la má. Lo Comte no se n'adona fins que sa filla ja está mirant per la finestra.)

(Lo quadro era: MARÍA á l'un finestral, lo Comte á l'altre, y FRA BENET ab la COMTESA al fondo; mes ara aquets dos baixan fins al prsceni parlant, y quedant los altres, fins que s' indiqui, sempre en las finestras.)

(Agafant al Comte que respon maquinalment y sens apartar los ulls de la finestra.)

(Assó fa tornar en sí al Comte, que diu ab sentiment.)

Dits, menos FRA BENET.

(Las últimas paraulas las diu lo Comte contemplant ab llástima á MARÍA quant se'n va. Aquesta se'n va sens apartar los ulls de la finestra fins que al arribar al fondo veu la galería; llavors los fixa en lo camp fins que desapareix. Mentrestant la COMTESA també ha mirat per la finestra.)

D. JAUME, DONA MARGARIDA

(En aquest moment apareix MARÍA ab MANFREDO al costat que du un paneret de rosas blancas; MARÍA ne du en la má una gran branca, y arrancantne rosas las va tirant   —18→   al cistell que li du'l patje.)

(Se separan; MARGARIDA mira per una finestra. Lo Comte per l'altre, y MARÍA va avansant pe'l mitj ab lo patge.)

(«Lu núvol de sanch» en la finestra; «La estrella» en la galería, y desapareix com observantla fixament.)

D. JAUME, D.ª MARÍA y MANFREDO.

(Lo patge saluda y se'n va. MARÍA segueix arrancant rosas assentada prop la taula de l'altre costat de D. JAUME, que segueix mirant al camp; peró després de una pausa se gira y al veurer á sa filla diu:)

(En aquest moment surt MANFREDO anunciant en la porta del fondo.)

(Lo Ah! al sentir lo nom, dolorós, inmens; després agafant son pare y portantlo á un cantó li diu baix y ab desesperació lo que queda de vers, mentres D. ENRICH ha aparegut en lo fondo. Lo patge se retira.)

Dits. D. ENRICH, vestit ab lo mantell de Maestre de Santiago.

(Lo Comte, després de fer un esfors y serenantse com pot, tapa ab son cos á sa filla.)

(En aquest instant se ou una trompa de cassa y brilla una fogata en una montanya del foro, que 's veu per la gran portalada.)

MARIA, D. ENRICH.

(D. ENRICH s'en va, mes al arribar al fondo li acut un pensament y torna al prosceni entussiasmat.)

MARIA, D. ENRICH, D. JAUME.

(MARÍA y D. ENRICH corrian cap al fondo ansiosos de saber la nova, quan de repent apareix al mitj del portal, lo Comte ab lo cap baix, desencaixat, y ab un pergamí en la má; al véurel los dos amants retrocedeixen espantats, y comprenent lo que passa, desmaya de repent son exagerat entusiasme.)

(Després de una pausa, lo Comte, com delirant y no havent vist á ningú, arriba fins á sa cadira, s'assenta y després d'haver mirat al cel, cau abatut y plora. Los dos amants lo segueixen pas á pas observantlo y demostrant vivament lo interés que 'ls inspira son dolor.)

Dits, FLUVIÁ, LUNA y caballers.

(Després d'assó se passeja agitat amunt y avall. D. JAUME llegeix lo pergamí y sa filla lo contempla ab interés. LUNA á l'un extrem y D. ENRICH á l'altre.)

Dits, DONA MARGARIDA, y FRA BENET.

(Baixavan pel fondo y ara se paran á mirar per un finestral. Lo Comte despres d'haver llegit lo pergamí torna á dar mostras de abatiment.)

(FLUVIÁ lo llegeix.)

(Aquets diálechs son los uns á un cantó, y los altres al altre.)

(En aquest moment acaba FLUVIÁ de llegir lo pergamí, y estrenyentlo ab ira.)

(D. JAUME entregat enterament á son dolor, queda anonadat mentres D. ENRICH s'adelanta.)

(D. ENRICH se retira uns passos, mes no se'n va. La COMTESA després d'un moment agafa lo pergamí y com duptantne ho vol llegir ella mateixa y ho fa.)

(La COMTESA adopta una posicio tan imponent que tothom s'aterrorisa de sa maledicció y la detenen.)

(Desemvayna la espasa lo mateix que 'l Comte. MARÍA se interposa. La Contesa contempla orgullosa lo ardiment de son fill.)

Dits, LUNA y tres caballers.

(Com continuament passan patges ab safatas, sa corona la COMTESA en la del primer que passi; FLUVIÁ en la del segón y D. JAUME en la del tercer.)

(Goig de tots menos de DON ENRICH y MARÍA.)

(Los nobles vacilan, pero una mirada dominant de MARGARIDA 'ls obliga á dir lo que vol ella.)

(La COMTESA se'n va entussiasmada á mirar per la barana del fondo.)

(Lo Comte que havía quedat anonadat s'entussiasma de repent y diu desenvaynant la espasa.)

Dits, MANFREDO y caballers.

(Estent la espasa y tots los caballers apoyan la seva en senyal de jurament, menos FLUVIÀ.)

(En aquest moment se sent molt lluny lo somatent.)

(D. ENRICH cull lo guant, y després de ana rera y diu:)

Dits y un capitá. Luego LUNA.

(Tots los caballers se'n van ab la espasa nua cap al fondo, la COMTESA los segueix, pero á mitj teatro la detura LUNA.)

(MARGARIDA anant depressa pera seguir als caballers, al sentir que li demanan joyas, se vol traurer lo collar, y com succeheix quan se va depressa, no se'l pot treurer; allavors ab rabia romp lo fil d'or, las perlas cauhen esparramadas, y tot anantsen, diu als patges que haurán sortit ab las safatas:)

(Tots los patjes, inclús MANFREDO, cullen ajupits, perlas. MARÍA al veurers sense sos pares diu respirant y entregantse obertament á sa desesperació:)

(Cau abatuda en una cadira; en aquest moment MANFREDO que cullía perlas ab los patjes, troba la rosa desfullada, y fora de sí y dant una mirada d'amor inmens á MARÍA:)