Visor de obras.

FLUVIÁ, LUNA.

(Lo primer acaba de entrar.)

(En aquest moment atravessa la galería del fondo la COMTESA, seguida de dos caballers y armada; se detura y crida:)

(Se senten veus d'alerta que's van perdent y desapareixen, atravessant lo fondo, la COMTESA y los dos caballers.)

Dits y D. JAUME.

D. JAUME, FLUVIA.

(FLUVIÁ al veurers tractat ab tal severitat se sorpren tant, que arranca un plor y cau als peus.)

Dits y LUNA.

(Torna á apareixer en lo fondo la COMTESA com l'altre vegada: després desapareix.)

(Los dos caballers saludan, li besan la má, FLUVIÁ l'últim, y se'n van.)

D. JAUME sol.

(Quedant com horrorisat de la idea y enterament abatut se perden sas últimas paraulas fins al extrem de quasi no sentirse. La COMTESA, que ja havía entrat un moment abans, lo contempla ab llástima y rabia al mateix temps, y després d'una pausa diu:)

DONA MARGARIDA, D. JAUME.

D. JAUME, D.ª MARÍA.

(Que sens véurels ha entrat deixant coneixer en son rostro lo que ha sufert durant tant temps. Mira per tot, despres al cel com demanant consol, y queda ab la cara entre las mans plorant, al costat de la finestra. D. JAUME se n'anava entusiasmat, y al girarse y véurerla, decau de repent y sufrint un dolor inmens diu:)

(Després d'una pausa, MARÍA se gira, y veyent á son pare se serena de repent, aixugant sas llágrimas.)

Dits y DONA MARGARIDA, que apareix mirant lo cel.

(Se'n va ab la COMTESA pel fondo, després de haverse lo Comte entusiasmat per graus á cada paraula de sa mare.)

DONA MARIA, després D. ENRICH.

(MARÍA quedant postrada per sa gran emoció, diu:)

(MARÍA deya molt entusiasmada tot lo últim, y creyent qu era capás de ferho; pero al moment que sent lo crit á fora, compren lo inmens perill que corre lo seu amant, y de repent cambia de pensar.)

Dits, MANFREDO.

(Lo PATGE al reparar en lo caballer avansa ab la espasa, al temps que veyentse ell acomés, la va á desenvaynar.)

(Lo PATGE, maquinalment y molt sumís entrega la espasa; mes de repent, despres de pensar, ho compren tot.)

D.ª MARÍA, LUNA y soldats.

(Ensenyantli l'altre porta; lluy terrible. LUNA ja anava á entrar al primer lloch, quant al sentir la segona exclamació se para, vacila un moment; peró al veurer la actitut dramatica ab que MARÍA li senyala la porta del cantó oposat, ja no dupto, y fent una senya á sos soldats, desapareix per ella, ab ells. Després d'assò surt MANFREDO per l'altre porta, y acostantse á MARÍA, diuli baix.)

(Crits fora.)

(Lo PATGE va á mirar, torna y diu:)

(Entran barrejats y enrahonant tots los indicats.)

(Ella y lo Comte agafen cada hu un pendó, dels que hi há en les panoplies, y dantlos á los somatents diuhen.)

(Los patges treuen les atxas de son lloch, y en aquest moment   —56→   ana campana ab tota solemnitat senyala la oració.)

(Tots s'agenollan, y resan baix, mentres senyala la oració. Després d'assó, la COMTESA, de repent y com fora de sí, diu, acostant á los somatents y ab misteri.)

D.ª MARIA, D. ENRICH.

(Surt de repent ENRICH; la sorpresa, inmensa.)

(Després de haver dit assó, se gira d'esquena á n'ella, que á la idea de la mort d'ell, ha quedat com gelada de terror; pero se refá y va á cridar, en lo moment que ell se gira altre vegada y la deté ab sa segona reflexió. Aquest joch se repeteix tres vegadas més y dant tants passos ella com ell.)

(Desapareix pe'l fondo; al arribar aquí, MARÍA, fa esforsos inmensos, pero no podent, al últim diu ab un crit que li surt del cor:)

D.ª MARÍA, FRA BENET.

DONA MARIA y MANFREDO.

D. JAUME, D.ª MARGARIDA, FLUVIÁ, patges y nobles.

(S'abocan tots á la finestra per mirarho. Lo director cuydará de disposar un grupo artístich.)

(En aquest moment, FLUVIÁ veu alguna cosa que l'aterrorisa y, apartantse del grupo, diu:)

(JAUME y MARGARIDA que al sentir la exclamació de FLUVIÁ li han preguntat recelosos; satisfets ab sa resposta, tornan á mirar per la finestra.)

Dits y LUNA en lo fondo.

(LUNA se'n va seguit de sos soldats.)

Dits, menos LUNA.

(Lo director deu compendrer la ansietat ab que tothom mira per la finestra; així es que l'un treurá á l'altre com succeheix en tals casos, per mirar qui ho podrá veurer millor.)

(FLUVIÁ anava seguint ab la vista fixa, los moviments de núvol que anava descubrint la lluna, ple de terror, fins que en aquest moment entra un raig que illumina tota la escena, al mateix temps que se sent una canonada y entra lo fogonasso per la finestra. Esglay inmens.)

(Desde ara fins al punt de caurer lo teló se sentirá molt lluny y de modo que no destorbi res de lo que's diu, un combat de espasas, tiros, campanas y canonadas; pero molt lluny y sentintse sols com un remor. Després d'una pausa torna en sí FLUVIÁ, de repent:)

Dits y LUNA en lo fondo.

Dits, MANFREDO, al fí FLUVIÁ.

(MANFREDO entra, que no pot parlar de tant de haver corregut.)

(Lo Comte obra convulsivament lo plech y se li-lumina son rostro, d'alegría.)

(Ensenyantli los trossos de pergamí esqueixats. En aquest moment arriba, també afadigat, FLUVIÁ, ab la espasa nua; al véurel mare y fill s'olvidan de tot; li preguntan ab la mirada l'éxit de la batalla, y després de fer un esfors diu FLUVIÁ:)

(D. JAUME cau abatut en la cadira. La COMTESA, en son dolor inmens, se cubreix lo rostro ab las mans y cau lo teló.)