En les seccions anteriors hem fet un succint repàs a diverses situacions en què el funcionament dels mercats deixa espai a l'actuació del Sector Públic. Bàsicament, i deixant de banda el tema de la creació d'una administració de justícia encaminades a garantir els drets de propietat, hi ha dos tipus de problemes en què l'actuació del Sector Públic es revela convenient. En primer lloc, la possibilitat de redistribució de recursos per mitjà d'una determinada política d'impostos i transferències; en segon lloc, l'elaboració de determinades actuacions que permeten de corregir els punts febles del mercat.
Dedicarem aquest epígraf a la primera qüestió.
Abans de dissenyar una determinada política de redistribució de recursos cal seleccionar l'assignació «socialment desitjada» com a estat final de l'economia, que, com vam veure, pot ser assolida per mitjà del funcionament dels mercats.
¿Què significa seleccionar un òptim social? Bàsicament, atesa una determinada societat (individus amb els seus recursos, preferències, etc., empreses amb les seues possibilitats de producció...) aillar un determinat punt eficient partint d'un procés de decisió col·lectiva específic. La vida real ens proporciona diverses instàncies de processos d'elecció col·lectiva: presa de decisions sobre la base de l'opinió d'una majoria especificada (per exemple, el sistema d'assemblees o referèndum); elecció per la col·lectivitat d'una determinada persona, a la qual s'atorga un vot de confiança de manera que les decisions socials són preses per aquesta persona concreta (com poden ser un alcalde o un director de departament); imposició per la força de les opinions d'un determinat individu o grup social, que són els que decideixen (com ara les dictadures polítiques), etc.
—18→Ens enfrontem, doncs, al problema de dissenyar un procés d'elecció col·lectiva que, en definitiva, seleccionarà en cada cas l'«òptim social» adequat. És clar, per tant, que l'òptim social serà acceptat com a tal si el procés de decisió col·lectiva es dissenya complint propietats específiques que siguen assumibles pels individus de la societat.66 L'acceptació de les propietats d'un procés de decisió suposa assumir a priori un determinat tipus de compromisos ètics. D'entre totes les possibles formes de decisió col·lectiva ens ocupem únicament d'aquelles que seleccionaran els resultats en funció de les preferències dels individus que constitueixen la societat de referència (no estem, doncs, interessats en procediments basats en, diguem-ne «principis divins»).67 Dins d'aquestos processos d'elecció col·lectiva analitzem quins tipus de propietats podríem raonablement exigir a un procés d'elecció col·lectiva per a ser considerat com a satisfactori:68
1.- Hauria de ser general, és a dir, aplicable a qualsevol tipus de societat.69 La validació del procés suposa que el mateix disseny ha de servir per als diferents casos (no sembla raonable suposar, per exemple, que per als països desenvolupats valen les democràcies però que tanmateix per als del Tercer Món van millor les dictadures). El procés ha de ser aplicable a diferents tipus de preferències, conduint, en cada cas, a l'òptim social a les mateixes.
2.- Ha de ser racional, és a dir, consistent, en el sentit que aplicat successivament en idèntiques situacions ha de conduir a idèntic resultat, i operatiu (és a dir, ha de ser capaç d'ordenar socialment les diferents alternatives).70
3.- Ha de ser democràtic, és a dir, no pot limitar-se a prendre en consideració les preferències d'un sol individu de la societat o les d'una minoria.71
4.- Ha de ser eficient, és a dir, tenir un baix cost de posada en pràctica. Això suposa que ha de funcionar amb poca quantitat d'informació.72
—19→Arrow (1951) va provar que les propietats anteriors són conjuntament inconsistents. Aquest és, en resum, el contingut de l'anomenat Teorema d'Impossibilitat. No existeixen processos de decisió col·lectiva que siguen, simultàniament, generals, racionals, democràtics i eficients.73
La investigació en el camp de l'elecció social des de la publicació del Teorema d'Impossibilitat d'Arrow s'ha dirigit fonamentalment a l'intent de reformular els requisits mínims exigibles als processos de decisió col·lectiva per a aconseguir fugir del resultat d'impossibilitat.74 Això no obstant, els aconseguiments obtinguts resulten ser poc reconfortants.
En primer lloc, si sacrifiquem el requisit de generalitat, això suposa acceptar processos que seran vàlids en determinades circumstàncies, i no en d'altres, la qual cosa implica discriminar entre societats. Tot i així, els resultats obtinguts en aquesta línia resulten bastant pobres. Només es garanteix la racionalitat del procés davant configuracions de preferències molt particulars75 (bàsicament, quan tots els individus de la societat són molt semblants entre sí).76
En segon lloc, si renunciem a la racionalitat,77 és possible construir processos generals, democràtics i eficients, a risc que no resulten operatius a vegades. Aquest és el cas del sistema de decisió per votació majoritària, que, en determinades ocasions (per exemple, davant «empats») no decideix. Finalment, si renunciem a l'eficiència, és possible obtenir processos generals, democràtics i racionals, al cost de necessitar una gran quantitat d'informació per a la seua posada en pràctica, cosa que, moltes vegades els fa inviables. No obstant això, com veurem, no és aquest el major ni l'únic dels problemes que apareixen en aquest cas.78
—20→
6.
La posada en pràctica. Els problemes informacionals i
d'incentius. El Teorema de la Mentida Inevitable
Considerem ara el problema de la correcció dels punts febles del mercat. L'actuació del Sector Públic ha d'anar encaminada, recordem, a afavorir el comportament cooperatiu dels individus per a garantir l'eficiència.79 Analitzarem ara les condicions sota les quals el Sector Públic és capaç de «forçar» el comportament cooperatiu.
Considerem l'exemple dels béns públics. Tots som conscients de les dificultats que comporta posar d'acord una comunitat de veïns, per exemple, per a fer millores com canviar els ascensors o construir una pista de tennis. L'argument que la gent esgrimeix per no contribuir a la provisió del bé públic sol ser que no estan interessats en aquest bé (no juguen al tennis o defensen com és de sa pujar escales). El que ocorre és que els individus són conscients que, una vegada el bé públic siga disponible per al seu ús, és difícil (si no impossible) evitar-ne el gaudi a aquells que no n'han contribuït a la provisió (als que podríem anomenar «viatgers sense bitllet», com a adaptació catalana del terme «free riders» anglosaxó).
La correcció dels punts febles del mercat només és possible quan tots els individus que valoren positivament el bé públic en contribueixen a la provisió, i proporcionalment a la utilitat que els reporta. Açò suposa que la correcció del punt feble del mercat només és possible si el Sector Públic posseeix dades correctes de les característiques dels individus. Dades que són impossibles de verificar a priori. En aquestes condicions es pot esperar que quan els individus són conscients de la relació entre les característiques manifestades i el pagament corresponent, tendiran a falsejar la informació proporcionada al Sector Públic.80 Considerem, com a exemple, les Assegurances de Prima única o els Pagarés del Tresor, com a forma d'ocultar informació patrimonial a Hisenda. Sembla doncs un problema important per a la posada en pràctica de solucions col·lectivament millors: la compatibilitat de les possibles solucions amb els incentius individuals, quan aquestes solucions depenen d'informació privada i difícilment contrastable.
Considerem ara el problema de la selecció d'un òptim social. El Teorema d'Impossibilitat ens limitava els camins pels que era possible dissenyar processos d'elecció col·lectiva amb algunes propietats desitjables. Prenguem l'«esdeveniment» dels processos democràtics, generals i racionals. Ja vam comentar que és possible dissenyar aquesta mena de processos d'elecció, però —21→ sols en la mesura de disposar de la suficient quantitat d'informació sobre les preferències individuals. A l'hora de la posada en pràctica, sembla un problema similar a l'esmentat en els intents de correcció dels punts febles del mercat: els individus poden tenir incentius a proporcionar falsa informació, ja que d'aquesta manera poden aconseguir una situació final més favorable individualment que la que obtindrien si revelen la veritat. Considerem, per exemple, els sistemes de votació habituals en la concessió de premis literaris (o en els festivals de la cançó). Cada membre del jurat ordena els candidats assignant un determinat nombre de punts al més preferit, algun punt menys al següent, etc. Guanya el que obté un total de punts major. És clar que si un vocal d'un jurat falseja la seua ordenació, assignant molt poc pes als competidors més forts del seu candidat, pot aconseguir un resultat «col·lectiu» més d'acord amb els seus desitjos. Aquest és un problema típic dels sistemes electorals majoritaris, on la «votació estratègica» constitueix en moltes circumscripcions el determinant del candidat electe.81
El problema de la manipulació de les preferències en els problemes de decisió col·lectiva no és una simple curiositat. Gibbard i Satterthwaite82 van provar que qualsevol esquema de decisió per votació que considere almenys tres alternatives és, o bé dictatorial, o és manipulable, en el sentit que revelar falses preferències és sempre la millor estratègia dels individus. Dit breument, els processos democràtics que consideren tres o més alternatives són sempre oberts a la manipulació. Aquest és l'enunciat del que podem informalment anomenar Teorema de la Mentida Inevitable.83
En resum, podem concloure que, en les condicions ideals assenyalades pel teorema de la mà invisible, la conjunció de l'actuació dels mercats i d'un Sector Públic que garantisca els drets de propietat i tinga la facultat de redistribuir la riquesa, seria suficient per a garantir eficiència i equitat. No sols el comportament individualista resulta compatible amb «allò millor» col·lectivament, sinó que és possible arribar a una situació final en què la societat, en conjunt, es trobe satisfeta.
Desafortunadament, en general no es donen les condicions de funcionament del teorema de la mà invisible: els mercats fallen en la coordinació entre l'eficiència individual i l'optimalitat col·lectiva. En aquestos casos, l'actuació del Sector Públic es revela com una possibilitat de correcció dels punts febles del mercat.
—22→Els Teoremes d'Impossibilitat i de la Mentida Inevitable assenyalen les vies per les quals no és possible d'avançar en l'anàlisi del disseny de processos d'elecció col·lectiva, així com les dificultats de la posada en pràctica dels mecanismes de correcció dels punts febles del mercat.
El problema que apareix aleshores és que, així com el mercat té «punts febles», tampoc no és possible un funcionament perfecte per part del Sector Públic. La selecció d'una entre les diferent avingudes per què es pot circular suposa sempre deixar de banda alguna propietat de funcionament desitjable. L'exploració intensiva d'aquestos camins alternatius ocupa avui dia un bon grup de teòrics de l'economia pública.
En aquest sentit, val la pena d'assenyalar que s'ha produït un canvi de perspectiva en aquest camp d'investigació. No es tracta ara d'estudiar les condicions sota les quals el mecanisme de mercat funciona bé, sino d'esbrinar quina mena de mecanismes d'assignació de recursos poden existir que siguen capaços de satisfer la major part de les propietats considerades com desitjables.
Com a aspectes concrets d'aquest programa d'investigació, i a títol d'exemple, mencionaré: el problema de la compatibilitat d'incentius, centrat en la idea del disseny de mecanismes en què revelar la veritat siga una estratègia individual dominant;84 la teoria dels «segons òptims», en què se sacrifica l'eficiència global del resultat final, a canvi d'un baix cost informacional;85 la determinació de criteris d'equitat de caràcter apriorístic, que condueix a l'anàlisi de l'existència d'assignacions eficient capaces de satisfer aquests criteris, obviant al problema de l'agregació de preferències.86
En tot cas, i per acabar, m'agradaria assenyalar que la delimitació precisa de les fronteres entre allò que es pot dir (i allò que no es pot dir) dels mecanismes d'assignació de recursos, en particular del mercat i del Sector Públic, és avui dia clara gràcies a l'esforç de formalització de teories rigoroses que en els últims anys s'ha dut a terme. En paraules de Debreu, «l'esforç envers el rigor aconsegueix de substituir raonaments que no eren correctes per d'altres que sí ho són, però a més condueixen a una comprensió més profunda dels camps a què s'aplica».87
—23→
AKERLOF, G. 1970: «The market for lemons: Quality uncertainty and the market mechanism». Quarterly Journal of Economics 84, 488-500.
ARROW, K. J. 1951-1963: Social choice and individual values, 2ª ed. (Yale University Press. New Haven).
ARROW, K. & HAHN, F. 1971: General competitive analysis, (Oliver and Boyd, Edinburgh).
ARROW, K. & INTRILIGATOR, M. D. (eds.) 1986: Handbook of Mathematical Economics. vol. III, (Amsterdam, Holanda Septentrional).
AUERBACH. A. J. & FELDSTEIN, M. (eds.) 1987: Handbook of Public Economics, vol II, (Amsterdam, Holanda Septentrional).
BARBERÁ, S. 1984: «El análisis de incentivos en Economía Normativa». Revista Española de Economía, 2ª època 1, 99-131.
BAUMOL, W. & OATES, W. 1975: The Theory of Environmental Policy (Prentice-Hall, Englewood Cliffs, N. J.).
BERGSTROM, T. 1971: Collective choice and the Lindahl allocation method. Mimeo (University of Michigan).
BLACKORBY, CH., DONALDSON, D. & WEYMARK, J. A. 1984: «Social choice and interpersonal utility comparisons: A diagrammatic introduction». International Economic Review, vol. 25, núm. 2, 327-356.
BLAIR, D. & POLLAK, R. 1981: «Acyclic collective choice rules». Econometrica 50, 931-943.
BUCHANAN, J. 1975: The Limits of Liberty. (Chicago University Press, Chicago).
BUSH, W. C. & MAYER, L, S. 1974: «Some implications of anarchy for the distribution of property». Journal of Economic Theory 8, 401-413.
CLARK, E. H. 1971: «Multipart pricing of public goods». Public Choice 11, 17-33.
COASE, R. 1960: «The problem of social cost». Journal of Law and Economics 3, 1-44.
CORNWALL, R. C. 1984: Introduction to the use of general equilibrium analysis. (Amsterdam, Holanda Septentrional).
DASGUPTA, P., HAMMOND, P. & MASKIN, E. 1980: «On imperfect information and optimal pollution control». Review of Economic Studies 47, 857-860.
DASGUPTA, P., HAMMOND, P. & MASKIN, E. 1979: «The implementation of social choice rules: Some general results on incentive compatibility». Review of Economic Studies 46, 185-216.
D'ASPREMONT, C. 1985: Axioms for social welfare orderings, a Hurwicz, Schmeidler and Sonnenschein (eds.) 1985, 19-76.
DEBREU, G. 1959: Theory of value, (Yale University Press. New Haven).
DEMSETZ, H. 1970: «The private provision of public goods». Journal of Law and Economics 13, 292-306.
FOLEY, D. 1967: «Resource allocations in the public sector». Yale Economic Essays 7, 73-76.
GIBBARD, A. 1973: «Manipulation of voting schemes: A general result». Econometrica 41, 587-601.
GRANDMONT, J. M. 1978: «Intermediate preferences and majority rule». Econometrica 46, 317-330.
GREEN, J. & LAFFONT. J. J. 1977a: «On the revelation of preferences of public goods». Journal of Public Economics 8, 79-94.
—24→GREEN, J. & LAFFONT, J. J. 1977b: «Characterization of satisfactory mechanisms for revelation of preferences for public goods». Econometrica 45, 427-438.
GROVES, T. 1973: «Incentives in teams». Econometrica 41, 617-631.
GROVES, T. & LEDYARD, J. 1977: «Optimal allocation of public goods: A solution to the free-rider problem», Econometrica 45, 783-809.
HOLMSTRÖM, B. 1984: «The provision of services in a market economy, in: R. P. Inman, ed., Managing the service economy Problems and prospects. (Cambridge University Press, Cambridge, Gran Bretanya).
HURWICZ, L. 1986: «Incentive aspects of decentralization», en Arrow & Intriligator (eds.) 1441-1482.
HURWICZ, L., SCHMEIDLER, D. & SONNENSCHEIN, H. (eds.) 1985; Social Goals and Social Organizations: Essays in Memory of Elisha Pazner. (Cambridge University Press, Nova York).
INMAN, R. 1987: «Markets, government and the new political economy», a Auerbach & Feldstein (eds.) 647-777.
KALAI, E. & MULLER, E. 1977: «Characterization of domains admiting non-dictatorial social welfare functions and non-manipulable voting procedures». Journal of Economic Theory 16, 457-469.
KELLY. J. S. 1978: Arrow Impossibility Theorems. (Nova York, Academic Press).
KLEIN, B. & LEFFLER, K. B. 1981: «The role of market forces in assuring contractual performance». Journal of Political Economy 89, 615-641.
LAFFONT, J. J. 1982: Course de Theorie Microeconomique, Vol. I: Fondements de l'Economie Publique. (Economica. París).
LAFFONT, J. J. 1987: «Incentives and the allocation of public goods», a Auerbach & Feldstein (eds.) 537-569.
LINDAHL, E. 1919: «Just taxation a positive solution in: R. Musgrave and A. Peacock, eds., Classics in the theory of public finance, 1967. (St. Martins Press, Nova York) 168-176.
MALINVAUD, E. 1971: «A planning approach to the public good problem». Swedish Journal of Economics 73, 96-112.
MAS-COLELL, A. & SONNENSCHEIN, H. F. 1972: «General possibility theorems for group decisions». Review of Economic Studies 39 185-192.
MASKIN, E. 1978: «A theorem on utilitarianism». Review of Economic Studies 45, 93-96.
MILLERON. J. C. 1972: «Theory of value with public goods: A survey article». Journal of Economic Theory. 5, 419-477.
MOULIN, H. 1983: The strategy of social choice. (Amsterdam, Holanda Septentrional).
NOZICK, R. 1974: Anarchy, State and Utopia (Basic Books, Nova York).
DAKLAND, W. 1969: «Joint goods». Economica 36, 253-268.
DAKLAND, W. 1974: «Public goods, perfect competition and underproduction». Journal of Political Economy 84, 927-939.
PATTANAIK, P. K. 1978: Strategy and group choice. (Amsterdam, Holanda Septentrional).
POLINSKY, A. M. 1979: «Controlling externalities and protecting entitlements: Property rights, liability rules and tax-subsidy approaches». Journal of Legal Studies 8, 1-48.
RIKER, W. & ORDESHOOK, P. 1973: An introduction to Positive Political Theory. (Prentice Hall, Englewood Cliffs, N. J.).
RILEY, J. G. 1979: «Noncooperative equilibrium and market signalling». American Economic Review 69, 303-307.
SAMUELSON, P. 1954: «The pure theory of public expenditure». Review of Economics and Statistics 36, 387-389.
SATTERTHWAITE, M. A. 1975: «Strategy-profness and Arrow's conditions existence and correspondence theorems for voting procedures and social welfare functions». Journal of Economic Theory 10, 187-217.
SCHOTTER, A. 1981: The Economic Theory of social Institutions. (Cambridge University Press, Nova York).
SEN, A. 1970: Collective Choice and Social Welfare, (Amsterdam, Holanda Septentrional).
SEN, A. 1977: «Social choice theory: A re-examination». Econometrica 45, 53-89.
SEN, A. 1986a: «Social choice theory», a Handbook of Mathematical Economics, Arrow & (eds.), vol. III, 1986, 1073-1181.
SEN, A. 1986b: «Information and invariance in normative choice», a Social Choice and Public —25→ Decision Making, Heller, Starr i Starret (eds.) (Essays in Honor o f K. J. Arrow, vol. 1), (Cambridge, C.U.P.), cap. 2.
SHESHINSKI, E. 1986: «Positive second-best theory: a brief survey of the theory of Ramsey pricing», a Arrow & Intriligator (eds.), 1251-1280.
SKAKED, A. & SUTTON, J. 1981: «The seif-regulating profession». Review of Economic Studies 48, 217-234.
SLUTSKY, S. 1977: «A characterization of societies with consistent Majority decision». Review of Economic Studies 44, 211-225.
SMITH, A. 1784: Investigación sobre la Naturaleza y Causas de la Riqueza de las Naciones. Traducció castellana de l'edició commemorativa del bicentenari ed. per R. H. Campbell i S. Skinner, traduïda per J. C. Collado i A. Mira-Perceval. (Oikos-Tau 1989).
SPENCE, M. 1973: «Job market signaling». Quarterly Journal of Economics 87, 355-374.
STIGLITZ, J. 1982: «Self-selection and Pareto efficient taxation». Journal of Public Economics 17, 213-240.
SUZUMURA, K. 1983: Rational Choice, Collective Decisions and Social Welfare (Cambridge, Cambridge Univeisity Press).
THOMPSON, E. 1968: «The perfectly competitive production of collective goods». Review of Economics and Statistics 50, 1-12.
THOMSON, W. 1985: Manipulation and Implementation in Economics. (Lecture Notes, University of Rochester).
THOMSON, W. & VARIAN, 1985: «Theories of justice based on symmetry», a Hurwicz, Schmeidler & Sonneschein (eds.), 107-130.
TIEBOUT, C. 1956: «A pure theory of local government expenditures». Journal of Political Economy 60, 415-424.
TULLOCK, G. 1967: «The general irrelevance of the general possibility theorem», Quarterly Journal of Economics, 81, 256-270.
VARIAN, H. 1975: «Distributive justice, welfare economics, and the theory of fairness». Philosophy and Public Affairs 4, 223-247.
VILLAR, A. 1988: «La lógica de la elección racional: una revisión de los resultados básicos». Investigaciones Económicas, vol. XII, n. 1, 3-44.