| 152 T ¶ Tot entenent / amador,mi entenga | | | | puix mon parlar / d’amor may nos'aparta | | | | el amador / que'n apetit se farta | | | | lo meu parlar / nom pens que be comprenga. | | | | Tres Amors son / per hon amadors amen |
5 | | | l'hu es honest / el altre delitable | | | | del terç me call / que’s lo profit amable | | | | per quels amats / llurs amants no reamen. | | | | Los dos vnits / en nos se poden pendre | | | | si llurs dos fochs / han lloch en nos d'ençendre. |
10 | |
|
| ¶ Aquests volers / allurs esguarts segueixen | | | | seguint cascu / sa propia natura | | | | lo cos qui es / corrupta criatura | | | | los apetits / corruptes l’abelleixen. | | | | L'arma qui es / per tostemps duradora |
15 | | | bens e virtuts / ab llauger peu encalça | | | | l'Amor del cos / en son delit se’nbalça | | | | mas no trobant / son propi se’ntrenyora. | | | | L'arma i el cos / cascun laltre delita | | | | esperiment / als pechs trau de sospita. |
20 | |
|
-f. 129r-
|
| ¶ Tal voler naix / en part per ignorança | | | | e compost es / de nostres dos natures | | | | e fa quel hom / ab tots enginys e cures | | | | vol e no ha / la fi desa esperança. | | | | Perque’ll no es / bastant l'arma complaure |
25 | | | e menys lo cos / car mes dels obs li dona | | | | pujal en alt / e natural' affona | | | | fa que acort / james pot en l’hom caure. | | | | Tot quant es d’hom / vol fi per sa natura | | | | y aquest voler / res rel153 mon nol'atura. |
30 | |
|
| ¶ Lo seu ver nom / delitable's nomena | | | | e desreglat / pren,quant l'es agradable | | | | aquest fa l’hom / falsament ser amable | | | | volent aço / que’n ser content nol mena. | | | | Car no vol res / que tot l’home contente |
35 | | | per ço en ell / l’amador no reposa | | | | e tant aquest / a la raho fa nosa | | | | com als volers / plahent ment li's presente. | | | | Car si vol hom / res que mesclat haire | | | | tot se fara / que’n hairar segire. |
40 | |
|
-f. 129v-
|
| ¶ D'aquest voler / los trobadors escriuen | | | | e per aquest / dolor mortal los toca | | | | la raçional / part:del arma nols broca | | | | del sensual / los seus apetits biuen. | | | | Esser be pot / quel hom simplement ame |
45 | | | d’arma sens cos / e per lo cos sens arma | | | | amant virtut / hom de tal Amor s’arma | | | | y el cos es çert / que d’un brut voler brame. | | | | Aquestes mesclats / vn drap de mescla tixen | | | | que nos veu be / les colors que dells ixen. |
50 | |
|
| ¶ Cascu d’aquests / sanatura oblida | | | | e tant com pot / fa que l'altra obeexca, | | | | no pas en tant / que tot de sis partexca | | | | en part nos mor / mas es cosa dormida. | | | | E quant cascu / son apetit treballa |
55 | | | se mostren clár / marauellosos actes | | | | fahent acort / ab amigables pactes | | | | y en semblant cas / deuria ser barralla. | | | | Car l'arma vol / ço que raho ordena | | | | y el cos mesqui / mor e no sent la pena. |
60 | |
|
-f. 130r-
|
| ¶ Tot amador / delit no pot a tenyer | | | | fins que lo cors / y el arma se acorden | | | | car sils volers / entre aquests se morden | | | | aquest Amor / nos pot amolt enpenyer. | | | | En contra'l cos / en sos actes se mostra |
65 | | | destrohint quant / natura li otorga | | | | y el arma fa / beure,amargant porga | | | | en tot no plau / a la natura nostra. | | | | L'arma per si / contentament non tasta | | | | si fa lo cos / mas poch e tost se guasta. |
70 | |
|
| ¶ La’rma per si / en tal voler nos mescla | | | | car no es en res / ne pot ser son obiecte, | | | | ni'l cors es pus / que d’un brut son efecte | | | | dels dos vnits / componen esta mescla. | | | | Car l’home vol / la voluntat guanyada |
75 | | | seny y saber / de la dona que ama | | | | ama'l amat / e tot l'honor e fama | | | | y en fet del cors / l'arma es delitada. | | | | Lo cors james / si cansa be nos'farta | | | | e tant com pot / tot l'infinit aparta. |
80 | |
|
-f. 130v-
|
| ¶Les voluntats / se mostren per les obres | | | | d’hon se veu clar / com la nostra’rma es baxa | | | | el nostre cos / en alt munta sa raxa | | | | per que’n delit / ell,el arma son pobres. | | | | Per lo delit / del cos l'arma se inclina |
85 | | | leixant lo seu / de sa natura's lunya | | | | lo cors en alt / adelitar met punya | | | | no coneix be / sa natura mezquina. | | | | La carn volar / vol,el'arma s'aterra | | | | perque algu / si toca nos'afferra. |
90 | |
|
| ¶Les voluntats / que de virtut no toquen | | | | han mouiment / en semblant de maréa | | | | en lo començ / metrien gran feréa | | | | al qui sabes / com pujen es derroquen. | | | | De tres cordels / Amor deu fer sa corda |
95 | | | car hu romp tost / el altre molt no dura | | | | o trench, o fluix / l'un,laltre mort procura | | | | sil terç noy es / la corda se descorda. | | | | Aquest es ferm / e fa quels altres tinguen | | | | e ser nols fa / mas te que’n baix no vinguen. |
100 | |
|
-f. 131r-
|
| ¶ Nos pot be dir / com arma y cos pratiquen | | | | aquest voler / com plahen o desplahen | | | | hu sent content / los poders d'altre cahen | | | | e agreujat / les forçes multipliquen. | | | | Car moltes veus / del cors l’apetit çessa |
105 | | | si que’s mester / quel arma'quel reforçe | | | | e altra veu / es obs quel cos se'sforçe | | | | per mitigar / l'arma quis veu oppressa. | | | | Tots de per si / han obs que fam los toque | | | | o que'l desig / del hu al altre broque. |
110 | |
|
| ¶ Si l’apetit / rahonable s’agreuja | | | | del cobejos / seguir no’s marauella | | | | car tant com pot / per delita aparella | | | | qu el arma’l cors / en mal hostal alleuja. | | | | Al infinit / no per si lo cors guarda |
115 | | | l'arma persi / de tot exçes se’nuja | | | | junts acordants / en delit cascu puja | | | | tant com saber / l’errada, larma tarda. | | | | Aços deue / com volers del cos fluxen | | | | lla donchs los tels / desos vlls desengruxen. |
120 | |
|
-f. 131v-
|
| ¶ Lar'ma y lo cos / cascu en laltre's delita, | | | | delits dolors / entrells los se parteixen | | | | les passions / del hu en laltre's pareixen | | | | esperiment / als pechs trau de sospita. | | | | Mas algu dells / no es tan soportable |
125 | | | que totalment / per l’altre s'auorreixca | | | | fastig,oblit / fan que Amor dells parteixca | | | | al meinys no es / per egual temps durable. | | | | En los molt mes / per part del cos espira | | | | e moltes veus / per oblit o per yra. |
130 | |
|
| ¶ Per nostres vlls / lo cor d'Amor se’n flama | | | | toch desijant / d’hon voler creix o fina | | | | temprat esper / la voluntat afina | | | | e perdut ell / Amor de mort se clama. | | | | Son fill e net / son desig y esperança |
135 | | | enols ve lluny / pahor quils fa gran brega | | | | tals passions / amador no les nega | | | | aquest Amor / cau en esta balança. | | | | Cascu d’aquests / al altre vençre tenta | | | | e siu compleix / Amor e si destenta. |
140 | |
|
-f. 132r-
|
| ¶ Per nostres senys / Amor d’arma comença | | | | mas vol per si / virtuts e sauiesa | | | | aquest Amor / per sol entendre'spresa | | | | amant lo be / del qual ha conexença. | | | | Es feta gran / segons les parts se acorden |
145 | | | multiplicant / los bens d’hon ella'sforma | | | | del be honest / aquest Amor pren forma | | | | e los volers / quen surten no discorden. | | | | Loqui l'ateny / en ser content s’acosta | | | | por no acull / ne'sperança de costa. |
150 | |
|
| Quals son aquells / que Amor honest los forçe | | | | amar per si / virtuts en vna dona? | | | | yo so ben çert / que tots la volen bona | | | | perque'l delit / del hom durar se's forçe. | | | | Non se algu / que separat lo senta |
155 | | | menys de saber / sentir dins ells sa obra | | | | d’hon l'altra'mor / nom de ferma lin sobra | | | | de fastig reb / o de oblit enpenta. | | | | Aquest Amor / es philosofal pedra | | | | que'lla hon cau / ço que rres no val medra. |
160 | |
|
-f. 132v-
|
| ¶ Aquell Amor / hon Venus ha sa regna | | | | tota sa part / a nostra carn se's guarda | | | | a molts plahers / e dolors,no es tarda | | | | e cor honest / moltes vegades regna. | | | | Torba lo seny / subtilitats enfosca |
165 | | | e sa dolor / dormint hom ella vetla, | | | | sola cos vol / e prestament la çela | | | | quin es plagat/ la raho te molt fosca. | | | | Per que no pot / honesta'mor perçébre | | | | de ardiment / no pot sentir la Llebre. |
170 | |
|
| ¶ Los apetits / sensuals l’rma154 lliguen | | | | sol tots aquells / qui del tot Venus tira | | | | molt foscament / llur enteniment mira | | | | per los vlls çechs / qui l'espirit abriguen. | | | | Los escolans / de qui Venus es mestre |
175 | | | lo contemplar / jaquexen prenints l'acte | | | | voler no cast / executar sens pacte | | | | doma cors braus / domestich fal’campestre. | | | | Fahent sentir / passio molt estrema | | | | jau en dur llit / vn hom de vida sema. |
180 | |
|
-f. 133r-
|
| ¶ L'amor quins ve / tota de part del arma | | | | en les virtuts / y en l’ntendre155 se'ndreça | | | | aquest voler / simple,Deu lo adreça | | | | e pot ser tant / que tots altres desarma. | | | | Pero en mi / trobant lloch tots caygueren |
185 | | | mogut cascu / per la sua semblança | | | | dos colps senti / donals cascu sa lança | | | | actes cascu / dins en mi cometeren. | | | | Hu dona llum / persi,laltre tenebra | | | | e tots justats / delit,salut,e febra. |
190 | |
|
| ¶ Deu l’espirit / de gran fauor abasta | | | | en sos delits / passions nol congoxen | | | | al cos mesqui / sens fastig nol afloxen | | | | ne pot sentir / lo be si mal no tasta. | | | | Tant com lo cos / sa passio gran leixa |
195 | | | del espirit / es la presso pus ampla | | | | e ses virtuts / e potençes exampla | | | | si que no veu / tras paret mas per reixa. | | | | Segur Amor / en interes nos causa | | | | e la del cos / en curt plaher se causa. |
200 | |
|
-f. 133v-
|
| ¶ Ya nom defens / que amor mi no tente | | | | d’aquell voler / que nostra carn abraça | | | | dues Amors / natura’mi atraça | | | | per dues parts / mi vendra quem contente. | | | | Axi com l’hom / pot mes gloria atenyer |
205 | | | quant nostra carn / ab l'arma sera junta | | | | Amor ami / en delitós grau munta | | | | quant dos lligams / arma y cos han estrenyer. | | | | Car moltes veus / hu per l'altre’spresona | | | | e no es tant fort / l’Amor de la persona. |
210 | |
|
| ¶ Quant al meu cos / Amor lo desempara. | | | | per que'l poder / de aquell ve a son terme | | | | e pur Amor / l’esperit meu conferme | | | | en aquell punt / resta ma raho clara. | | | | Tan gran delit / yo sent en aquell'hora |
215 | | | que los delits / del cos enfastig tornen | | | | y quant del cos / forçes ami retornen | | | | en lo començ / lo meu esperit plora. | | | | E si del tot / mon cos enforça torna | | | | en son delit / mon espirit sojorna. |
220 | |
|
-f. 134r-
|
| ¶ Aquell voler / aque ma carn s'inclina | | | | compliment sent / dels bens que Venus lliura | | | | el altr’Amor / que de viçi deslliura | | | | no troba lloch / merexent sa’mor fina. | | | | Per est Amor / solament desig viure |
225 | | | l’enteniment / d’altres bens no s’alegra | | | | hon sera donchs / vn Amor tan entegra? | | | | que’n ella hauer / de mals sia delliure? | | | | Amant ami / per consemblant manera | | | | lo meu delit / cau en aquesta'spera. |
230 | |
|
| Mon espirit / contemplant se contenta | | | | e dintre si / vna persona forja | | | | de’lla no pens / braços,mans, ne gorja | | | | car tot semblant / altre semblant presanta. | | | | Solament vull / della tan clara pensa |
235 | | | que’n res de mi / no fos cosa secreta | | | | abta y sabent / e d’Amor fos estreta | | | | lo contra fer / prengues en gran offensa. | | | | De son voler / volgues esser çelosa | | | | e que permi / vers mort fos anímosa. |
240 | |
|
-f. 134v-
|
| ¶ Mas perque Deu / l'arma de carn abriga | | | | los fats volents / contra'mor no sen solta | | | | e per null temps / raho nol'an atolta | | | | ans tot contrast / ha per cosa’nemiga. | | | | Tant es ma carn / al delit inclinada |
245 | | | dona no veig / quem alt que no sospire | | | | en posehir / sens fi aquella mire | | | | puix voluntat / hi sia refermada. | | | | E ma rraho / degrat yo la perdria | | | | sim fa esment / que Amor perdre poria. |
250 | |
|
| ¶ Si com aquell / dela pensa tan vana | | | | que’n aquest mon / lo be sobiran çerca | | | | y ab gran enginy / en grans delits fa çerca | | | | e veu molts mals / en gloria mundana. | | | | Ne pren ami / que Amor deifique |
255 | | | si que d’aquell / contentament vull traure | | | | si que no pot / lo quel deman bestraure | | | | no troba lloch / hon sa’nfluença fique. | | | | Lloch es no ferm / hon mon desig reposa | | | | desemparar / ma'sperança nom gosa. |
260 | |
|
-f. 135r-
|
| ¶ No conech hom / qui sens amar persona | | | | conega’mor /e per Deu lo confese, | | | | yo so aquell / que per ningun temps çese | | | | d’imaginar / en ell qui res nom dona. | | | | Desig me fa / en la'sperança jáure |
265 | | | dormint tan fort / que raho nom desperta | | | | a sats a mi / es causa descuberta | | | | que pur Amor / no pot en dona cáure. | | | | Mon delit es / vida contemplatiua | | | | e romanch trist / deuallant en la'ctiua. |
270 | |
|
| ¶ Lladonchs lo foch / d’Amor be nos'amaga | | | | e los meus vlls / publich lo manifesten | | | | e les dolors / mes sanchs al cor arresten | | | | acorrent lla / hon es donada plaga. | | | | Los meus desigs / depunt en punt cambie |
275 | | | e la dolor / no es en vn lloch çerta | | | | ma cara es / de sa color inçerta | | | | çerch llochs secrets / e los publichs desuíe. | | | | Llanç me’n lo llit / dolor mengita fora | | | | cuyt esclatar / mentre mon vll no plora. |
280 | |
|
-f. 135v-
|
| Mos membres flachs / soptos mouiment muden | | | | lo cap al coll / es carrega fexuga | | | | la gran calor /dintre mes uenes juga | | | | perills vinents / amon sentit recuden. | | | | Pert lo recort / deles coses pasades |
285 | | | e lo meu cos / se vist sola vergonya | | | | la cura gran / d’Amor tots fets m'alonya | | | | e no se'sten / sino en coses pensades. | | | | L'executay / lo meu desig l'esforça | | | | e no se que / venç aquesta gran força. |
290 | |
|
| ¶ Axi com l’or / sobre paper se posa | | | | se gons sera/ la bona o mala sisa | | | | tal semblant cas / mon sentiment diuísa | | | | d’aquest Amor / segons en qui reposa. | | | | Si com al foch / tots humits li contrasten |
295 | | | e los sechs llochs / sa força obeexen | | | | axi d’Amor / ses influençes vexen | | | | a tots aquells / hon sos podres156 abasten. | | | | Tant fa com pot / en la persona’mable | | | | e ha tant lloch / en nos com lo diable. |
300 | |
|
-f. 136r-
|
| ¶ En l’a petit / que nostra carn desija | | | | feneix delit / si compliment li basta | | | | mas los delits / quel arma sola tasta | | | | son duradors / car james la fastija. | | | | E si com l’hom / qui la mort lo encorre |
305 | | | l’arma dell viu / ques d’infinit exida | | | | e l'altra part / en ló mon es delida | | | | car lo finit / en tal cas nol acorre. | | | | Axi lo cos / fa mortal Amor esser | | | | el espirit / per tostemps lo fa esser, |
310 | |
|
| Los membres flachs / soptos mouiment muden | | | | lo cap al coll / es carrega fexuga | | | | lo gran calor / dintre mes venes juga | | | | perills vinents / en contra mi s'ajuden. | | | | Per lo recort / de les coses pasades |
315 | | | lo meu cos / me vist sola vergonya | | | | la cura gran / d'Amor tots fets m'alonya | | | | e no se'sten / sino'n coses pensades. | | | | Lexecutar / lo meu desig les força | | | | e no se que / venç aquesta gran força.157 |
320 | |
|
-f. 136v-
|
| ¶ Si com l’arnes / d’açer, a colp sengrúna | | | | e lo de ferr / vn petit colp lo passa | | | | quant son vnits / res no destru llur massa | | | | d’aquests mesclats / surt gran virtut en vna, | | | | Axi Amor / subtil de infinit tempre |
325 | | | la finitat / de la del cos abiua | | | | en cert cas mor / nostra'mor sensitiua | | | | el espirit / moltes veus se destempre. | | | | Amen ensemps / cascu per si no ame | | | | per que tot l’hom / nos trob que’n res desame |
330 | |
|
| ¶ Los homens llechs / qui per amar se'ncenen | | | | en fets diuins / ab infusa sciencia | | | | diuinal es / llur gran intelligencia | | | | e sos costums / a creure tots amenen. | | | | Donchs si d’Amor / algun parlar me’scapa |
335 | | | que la raho / nol llohe ni aproue | | | | no sia’lgu / que los meus dit reproue | | | | dels grans secrets / qu’Amor cobre ab sa capa. | | | | De tots aquells / puch fer Apocalypsi | | | | yo defallint / Amor fara eclipsi. |
340 | |
|
-f. 137r-
|
| Lo mon finit / lo Sol e Luna y Signes | | | | no correran / per lo Çel ne Planetes | | | | per obs d’aquell / los ha Deu fets e fetes | | | | y el defallint / çessen llurs fets insignes. | | | | Tot en axi / si d’aquest mon traspasse |
345 | | | aquell poder / qu'en amar nos inclina | | | | caura del çel / car pus hom nos’afina | | | | en be amar / ans veig cascu ques llase. | | | | Si Amor veu / que’rrant sens profit vaja | | | | enuergonyit / yo crech de son lloch caja. |
350 | |
|