Selecciona una palabra y presiona la tecla d para obtener su definición.




ArribaAbajoDE AMOR CANTO. XCIII.



152 T ¶ Tot entenent / amador,mi entenga
puix mon parlar / d’amor may nos'aparta
el amador / que'n apetit se farta
lo meu parlar / nom pens que be comprenga.
Tres Amors son / per hon amadors amen  5
l'hu es honest / el altre delitable
del terç me call / que’s lo profit amable
per quels amats / llurs amants no reamen.
Los dos vnits / en nos se poden pendre
si llurs dos fochs / han lloch en nos d'ençendre.  10

¶ Aquests volers / allurs esguarts segueixen
seguint cascu / sa propia natura
lo cos qui es / corrupta criatura
los apetits / corruptes l’abelleixen.
L'arma qui es / per tostemps duradora  15
bens e virtuts / ab llauger peu encalça
l'Amor del cos / en son delit se’nbalça
mas no trobant / son propi se’ntrenyora.
L'arma i el cos / cascun laltre delita
esperiment / als pechs trau de sospita.  20
-f. 129r-

¶ Tal voler naix / en part per ignorança
e compost es / de nostres dos natures
e fa quel hom / ab tots enginys e cures
vol e no ha / la fi desa esperança.
Perque’ll no es / bastant l'arma complaure  25
e menys lo cos / car mes dels obs li dona
pujal en alt / e natural' affona
fa que acort / james pot en l’hom caure.
Tot quant es d’hom / vol fi per sa natura
y aquest voler / res rel153 mon nol'atura.  30

¶ Lo seu ver nom / delitable's nomena
e desreglat / pren,quant l'es agradable
aquest fa l’hom / falsament ser amable
volent aço / que’n ser content nol mena.
Car no vol res / que tot l’home contente  35
per ço en ell / l’amador no reposa
e tant aquest / a la raho fa nosa
com als volers / plahent ment li's presente.
Car si vol hom / res que mesclat haire
tot se fara / que’n hairar segire.  40
-f. 129v-

¶ D'aquest voler / los trobadors escriuen
e per aquest / dolor mortal los toca
la raçional / part:del arma nols broca
del sensual / los seus apetits biuen.
Esser be pot / quel hom simplement ame  45
d’arma sens cos / e per lo cos sens arma
amant virtut / hom de tal Amor s’arma
y el cos es çert / que d’un brut voler brame.
Aquestes mesclats / vn drap de mescla tixen
que nos veu be / les colors que dells ixen.  50

¶ Cascu d’aquests / sanatura oblida
e tant com pot / fa que l'altra obeexca,
no pas en tant / que tot de sis partexca
en part nos mor / mas es cosa dormida.
E quant cascu / son apetit treballa  55
se mostren clár / marauellosos actes
fahent acort / ab amigables pactes
y en semblant cas / deuria ser barralla.
Car l'arma vol / ço que raho ordena
y el cos mesqui / mor e no sent la pena.  60
-f. 130r-

¶ Tot amador / delit no pot a tenyer
fins que lo cors / y el arma se acorden
car sils volers / entre aquests se morden
aquest Amor / nos pot amolt enpenyer.
En contra'l cos / en sos actes se mostra  65
destrohint quant / natura li otorga
y el arma fa / beure,amargant porga
en tot no plau / a la natura nostra.
L'arma per si / contentament non tasta
si fa lo cos / mas poch e tost se guasta.  70

¶ La’rma per si / en tal voler nos mescla
car no es en res / ne pot ser son obiecte,
ni'l cors es pus / que d’un brut son efecte
dels dos vnits / componen esta mescla.
Car l’home vol / la voluntat guanyada  75
seny y saber / de la dona que ama
ama'l amat / e tot l'honor e fama
y en fet del cors / l'arma es delitada.
Lo cors james / si cansa be nos'farta
e tant com pot / tot l'infinit aparta.  80
-f. 130v-

¶Les voluntats / se mostren per les obres
d’hon se veu clar / com la nostra’rma es baxa
el nostre cos / en alt munta sa raxa
per que’n delit / ell,el arma son pobres.
Per lo delit / del cos l'arma se inclina  85
leixant lo seu / de sa natura's lunya
lo cors en alt / adelitar met punya
no coneix be / sa natura mezquina.
La carn volar / vol,el'arma s'aterra
perque algu / si toca nos'afferra.  90

¶Les voluntats / que de virtut no toquen
han mouiment / en semblant de maréa
en lo començ / metrien gran feréa
al qui sabes / com pujen es derroquen.
De tres cordels / Amor deu fer sa corda  95
car hu romp tost / el altre molt no dura
o trench, o fluix / l'un,laltre mort procura
sil terç noy es / la corda se descorda.
Aquest es ferm / e fa quels altres tinguen
e ser nols fa / mas te que’n baix no vinguen.  100
-f. 131r-

¶ Nos pot be dir / com arma y cos pratiquen
aquest voler / com plahen o desplahen
hu sent content / los poders d'altre cahen
e agreujat / les forçes multipliquen.
Car moltes veus / del cors l’apetit çessa  105
si que’s mester / quel arma'quel reforçe
e altra veu / es obs quel cos se'sforçe
per mitigar / l'arma quis veu oppressa.
Tots de per si / han obs que fam los toque
o que'l desig / del hu al altre broque.  110

¶ Si l’apetit / rahonable s’agreuja
del cobejos / seguir no’s marauella
car tant com pot / per delita aparella
qu el arma’l cors / en mal hostal alleuja.
Al infinit / no per si lo cors guarda  115
l'arma persi / de tot exçes se’nuja
junts acordants / en delit cascu puja
tant com saber / l’errada, larma tarda.
Aços deue / com volers del cos fluxen
lla donchs los tels / desos vlls desengruxen.  120
-f. 131v-

¶ Lar'ma y lo cos / cascu en laltre's delita,
delits dolors / entrells los se parteixen
les passions / del hu en laltre's pareixen
esperiment / als pechs trau de sospita.
Mas algu dells / no es tan soportable  125
que totalment / per l’altre s'auorreixca
fastig,oblit / fan que Amor dells parteixca
al meinys no es / per egual temps durable.
En los molt mes / per part del cos espira
e moltes veus / per oblit o per yra.  130

¶ Per nostres vlls / lo cor d'Amor se’n flama
toch desijant / d’hon voler creix o fina
temprat esper / la voluntat afina
e perdut ell / Amor de mort se clama.
Son fill e net / son desig y esperança  135
enols ve lluny / pahor quils fa gran brega
tals passions / amador no les nega
aquest Amor / cau en esta balança.
Cascu d’aquests / al altre vençre tenta
e siu compleix / Amor e si destenta.  140
-f. 132r-

¶ Per nostres senys / Amor d’arma comença
mas vol per si / virtuts e sauiesa
aquest Amor / per sol entendre'spresa
amant lo be / del qual ha conexença.
Es feta gran / segons les parts se acorden  145
multiplicant / los bens d’hon ella'sforma
del be honest / aquest Amor pren forma
e los volers / quen surten no discorden.
Loqui l'ateny / en ser content s’acosta
por no acull / ne'sperança de costa.  150

Quals son aquells / que Amor honest los forçe
amar per si / virtuts en vna dona?
yo so ben çert / que tots la volen bona
perque'l delit / del hom durar se's forçe.
Non se algu / que separat lo senta  155
menys de saber / sentir dins ells sa obra
d’hon l'altra'mor / nom de ferma lin sobra
de fastig reb / o de oblit enpenta.
Aquest Amor / es philosofal pedra
que'lla hon cau / ço que rres no val medra.  160
-f. 132v-

¶ Aquell Amor / hon Venus ha sa regna
tota sa part / a nostra carn se's guarda
a molts plahers / e dolors,no es tarda
e cor honest / moltes vegades regna.
Torba lo seny / subtilitats enfosca  165
e sa dolor / dormint hom ella vetla,
sola cos vol / e prestament la çela
quin es plagat/ la raho te molt fosca.
Per que no pot / honesta'mor perçébre
de ardiment / no pot sentir la Llebre.  170

¶ Los apetits / sensuals l’rma154 lliguen
sol tots aquells / qui del tot Venus tira
molt foscament / llur enteniment mira
per los vlls çechs / qui l'espirit abriguen.
Los escolans / de qui Venus es mestre  175
lo contemplar / jaquexen prenints l'acte
voler no cast / executar sens pacte
doma cors braus / domestich fal’campestre.
Fahent sentir / passio molt estrema
jau en dur llit / vn hom de vida sema.  180
-f. 133r-

¶ L'amor quins ve / tota de part del arma
en les virtuts / y en l’ntendre155 se'ndreça
aquest voler / simple,Deu lo adreça
e pot ser tant / que tots altres desarma.
Pero en mi / trobant lloch tots caygueren  185
mogut cascu / per la sua semblança
dos colps senti / donals cascu sa lança
actes cascu / dins en mi cometeren.
Hu dona llum / persi,laltre tenebra
e tots justats / delit,salut,e febra.  190

¶ Deu l’espirit / de gran fauor abasta
en sos delits / passions nol congoxen
al cos mesqui / sens fastig nol afloxen
ne pot sentir / lo be si mal no tasta.
Tant com lo cos / sa passio gran leixa  195
del espirit / es la presso pus ampla
e ses virtuts / e potençes exampla
si que no veu / tras paret mas per reixa.
Segur Amor / en interes nos causa
e la del cos / en curt plaher se causa.  200
-f. 133v-

¶ Ya nom defens / que amor mi no tente
d’aquell voler / que nostra carn abraça
dues Amors / natura’mi atraça
per dues parts / mi vendra quem contente.
Axi com l’hom / pot mes gloria atenyer  205
quant nostra carn / ab l'arma sera junta
Amor ami / en delitós grau munta
quant dos lligams / arma y cos han estrenyer.
Car moltes veus / hu per l'altre’spresona
e no es tant fort / l’Amor de la persona.  210

¶ Quant al meu cos / Amor lo desempara.
per que'l poder / de aquell ve a son terme
e pur Amor / l’esperit meu conferme
en aquell punt / resta ma raho clara.
Tan gran delit / yo sent en aquell'hora  215
que los delits / del cos enfastig tornen
y quant del cos / forçes ami retornen
en lo començ / lo meu esperit plora.
E si del tot / mon cos enforça torna
en son delit / mon espirit sojorna.  220
-f. 134r-

¶ Aquell voler / aque ma carn s'inclina
compliment sent / dels bens que Venus lliura
el altr’Amor / que de viçi deslliura
no troba lloch / merexent sa’mor fina.
Per est Amor / solament desig viure  225
l’enteniment / d’altres bens no s’alegra
hon sera donchs / vn Amor tan entegra?
que’n ella hauer / de mals sia delliure?
Amant ami / per consemblant manera
lo meu delit / cau en aquesta'spera.  230

Mon espirit / contemplant se contenta
e dintre si / vna persona forja
de’lla no pens / braços,mans, ne gorja
car tot semblant / altre semblant presanta.
Solament vull / della tan clara pensa  235
que’n res de mi / no fos cosa secreta
abta y sabent / e d’Amor fos estreta
lo contra fer / prengues en gran offensa.
De son voler / volgues esser çelosa
e que permi / vers mort fos anímosa.  240
-f. 134v-

¶ Mas perque Deu / l'arma de carn abriga
los fats volents / contra'mor no sen solta
e per null temps / raho nol'an atolta
ans tot contrast / ha per cosa’nemiga.
Tant es ma carn / al delit inclinada  245
dona no veig / quem alt que no sospire
en posehir / sens fi aquella mire
puix voluntat / hi sia refermada.
E ma rraho / degrat yo la perdria
sim fa esment / que Amor perdre poria.  250

¶ Si com aquell / dela pensa tan vana
que’n aquest mon / lo be sobiran çerca
y ab gran enginy / en grans delits fa çerca
e veu molts mals / en gloria mundana.
Ne pren ami / que Amor deifique  255
si que d’aquell / contentament vull traure
si que no pot / lo quel deman bestraure
no troba lloch / hon sa’nfluença fique.
Lloch es no ferm / hon mon desig reposa
desemparar / ma'sperança nom gosa.  260
-f. 135r-

¶ No conech hom / qui sens amar persona
conega’mor /e per Deu lo confese,
yo so aquell / que per ningun temps çese
d’imaginar / en ell qui res nom dona.
Desig me fa / en la'sperança jáure  265
dormint tan fort / que raho nom desperta
a sats a mi / es causa descuberta
que pur Amor / no pot en dona cáure.
Mon delit es / vida contemplatiua
e romanch trist / deuallant en la'ctiua.  270

¶ Lladonchs lo foch / d’Amor be nos'amaga
e los meus vlls / publich lo manifesten
e les dolors / mes sanchs al cor arresten
acorrent lla / hon es donada plaga.
Los meus desigs / depunt en punt cambie  275
e la dolor / no es en vn lloch çerta
ma cara es / de sa color inçerta
çerch llochs secrets / e los publichs desuíe.
Llanç me’n lo llit / dolor mengita fora
cuyt esclatar / mentre mon vll no plora.  280
-f. 135v-

Mos membres flachs / soptos mouiment muden
lo cap al coll / es carrega fexuga
la gran calor /dintre mes uenes juga
perills vinents / amon sentit recuden.
Pert lo recort / deles coses pasades  285
e lo meu cos / se vist sola vergonya
la cura gran / d’Amor tots fets m'alonya
e no se'sten / sino en coses pensades.
L'executay / lo meu desig l'esforça
e no se que / venç aquesta gran força.  290

¶ Axi com l’or / sobre paper se posa
se gons sera/ la bona o mala sisa
tal semblant cas / mon sentiment diuísa
d’aquest Amor / segons en qui reposa.
Si com al foch / tots humits li contrasten  295
e los sechs llochs / sa força obeexen
axi d’Amor / ses influençes vexen
a tots aquells / hon sos podres156 abasten.
Tant fa com pot / en la persona’mable
e ha tant lloch / en nos com lo diable.  300
-f. 136r-

¶ En l’a petit / que nostra carn desija
feneix delit / si compliment li basta
mas los delits / quel arma sola tasta
son duradors / car james la fastija.
E si com l’hom / qui la mort lo encorre  305
l’arma dell viu / ques d’infinit exida
e l'altra part / en ló mon es delida
car lo finit / en tal cas nol acorre.
Axi lo cos / fa mortal Amor esser
el espirit / per tostemps lo fa esser,  310

Los membres flachs / soptos mouiment muden
lo cap al coll / es carrega fexuga
lo gran calor / dintre mes venes juga
perills vinents / en contra mi s'ajuden.
Per lo recort / de les coses pasades  315
lo meu cos / me vist sola vergonya
la cura gran / d'Amor tots fets m'alonya
e no se'sten / sino'n coses pensades.
Lexecutar / lo meu desig les força
e no se que / venç aquesta gran força.157  320
-f. 136v-

¶ Si com l’arnes / d’açer, a colp sengrúna
e lo de ferr / vn petit colp lo passa
quant son vnits / res no destru llur massa
d’aquests mesclats / surt gran virtut en vna,
Axi Amor / subtil de infinit tempre  325
la finitat / de la del cos abiua
en cert cas mor / nostra'mor sensitiua
el espirit / moltes veus se destempre.
Amen ensemps / cascu per si no ame
per que tot l’hom / nos trob que’n res desame  330

¶ Los homens llechs / qui per amar se'ncenen
en fets diuins / ab infusa sciencia
diuinal es / llur gran intelligencia
e sos costums / a creure tots amenen.
Donchs si d’Amor / algun parlar me’scapa  335
que la raho / nol llohe ni aproue
no sia’lgu / que los meus dit reproue
dels grans secrets / qu’Amor cobre ab sa capa.
De tots aquells / puch fer Apocalypsi
yo defallint / Amor fara eclipsi.  340
-f. 137r-

Lo mon finit / lo Sol e Luna y Signes
no correran / per lo Çel ne Planetes
per obs d’aquell / los ha Deu fets e fetes
y el defallint / çessen llurs fets insignes.
Tot en axi / si d’aquest mon traspasse  345
aquell poder / qu'en amar nos inclina
caura del çel / car pus hom nos’afina
en be amar / ans veig cascu ques llase.
Si Amor veu / que’rrant sens profit vaja
enuergonyit / yo crech de son lloch caja.  350

 
 
¶ Fin del Canto. xciij.
 
 




ArribaAbajoDE AMOR CANTO. XCIIII.



158MEntre de amor / senti sa passio
dell no hagui / algun coneximent
quant he perdut / d’aquell lo sentiment
yo bast a sats / donar dell gran raho.
Per son esguart / he vist sa calitat  5
e com de honest / te poch e profitos
e com esta’ / nl’apetit cobejos
e delitos / com sen ampra forçat.
-f. 137v-

Qui de Amor / delitable’s tocat
y en son voler / esperança no sent  10
e son delit / es tot en lo present
del cobejos / es vist apasionat.
Mas qui dolor / com no’s amat sofir
yab gran desig / altra'mor vol hauer
en lo yros / es fundat son voler  15
esper,e plor / lo fan pus fort sentir.

¶ Si com lo cos / be format se pot dir
quant egualment / los membres ha formats,
tal es Amor / quant ses tres calitats
en actes tres / hom veu aquell exir.  20
Car hom veu clar / l’apetit corporal
e del compost / d’hon pren forma l’honest
dels quals es l’hom / si be ama conquest
sens tots aquests / eguals,Amor poch val.

¶ Aquest Amor / no es angelical  25
ans mes al cors / que al arm'ha son esguart
diu se d’aquell / del qual pren major part
sa força’sgran / com toca’n general.
Lo qui Amor / per tres parts ha sentit
toca de tot / de Angel,e d’hom,e brut  30
segons de qual / tal nom ha merescút
e si de tots / de tants es reuestit.
-f. 138r-

¶ Primerament / lo cos li es subdit
e per ell es / l'anima en tal voler
si en fastig ve / lo cos pert son poder  35
axi mateix / pert d’Amor l'espirit.
Moltes veus es / que'l hom coneix be clar
qual mes hi fa / l'anima o lo cos
e mes del temps / hom no sab en ques pos
qual del compost / lo mou en mes amar.  40

¶ Al esperit / ses guarda lo durar
e lo començ / al cors el desig gran,
acompanyats / tots llurs actes estan
en duraçio / y en l’acte d'amar
Tal com es l’hom / de tal Amor es pres  45
e segons hon / la sua'mor ha esguart
hoc e per temps / ha fam e tost es fart
seguint lo for / del Amor quil a enpes.

¶ Axi com es / l’amant per interes
a son amich / del qual gran be li ve,  50
ell ama’quell / e mes son propi be
no veu son foch / per dos parts ser ençes.
Axi son dos / esguarts:d’aquest Amor
e nos veu be / que sia sino hu
comença’l cos / e puix se fa comu  55
per dos esguarts / e per hu contador.
-f. 138v-

¶ Quin estament / es de aquell amador
no desijant / res d’acte deshonest,
e ja molt menys / d’aquell qui es honest
e sia ençes / d’amorosa calor.  60
Per vn voler / anant entre aquests dos
confus a temps / e puix determinat
per gran desig / mortal de ser amat
e puix per gran / desig luxuriós.

¶ D'amor no sab / quis cuyda ser ginyós  65
e menys sabent / tots los tinch en vn grau
lo rey se fa / de la seruenta’sclau
e della vol / l’honest y el delitós.
En Amor veig / dues dificultats
vna en saber / qui es,d’hon ve,que fa,  70
altra’n exir / del qui’n ses mans esta
e quant, e com / fa contents sos priuats.


TORNADA.

¶ A deu a Deu / sien acomanats
mos pensaments / quim han donat delit
ells son aquells / mas l'esguart es fallit  75
e ia en mi / yols trobe alterats.


 
 
FIN DE LOS CANTOS DE AMOR
 
 



ArribaAbajoSIGVENSE LAS COPLAS Esparças.

  -f. 139r-  


ArribaAbajoESPARÇA DE AMOR. I.



159SIm demanau / lo greu turment que pas
es pas tan fort / quem lleua el dir que passe
y es d’admirar / passant com nom trespasse
ingratitud / portant me’l contrapas.
May retraure / de vostre amor vn pas  5
puix en segui160 / a vos honesta medre
e si raho / me fa contrast desmedre
y es me lo mon / sens vos present escas.
Pásse penant / vn riu de mort lo dia,
y en ser per vos / me dol fer curta via.  10




ArribaAbajoSPARÇA DE AMOR. II.



161TOt laurodor162 / es pagat del jornal
el aduocat / quj pert lo guanyat plet
yo per seruir / Amor,romanch desfet
de tot quant he / que seruir no men cal.
He fet senyor / del seny a mon voler  5
vehent Amor / de mon seny mal seruit
rapaz l'he fet / fent ne a Deu despit
e son sezanys / que bon guardo esper.


TORNADA.

¶ Amor Amor / nous basta lo poder
vn altre hom/ com yo fer tant amar  10
anau anau / vostres armes prouar
en contra'aquell / qui vostre no vol ser.

  -f. 139v-  


ArribaAbajoESPARÇA DE AMOR. III.



163 AXi com çell / ques veu prop la mort
corrent mal temps / perillant en la mar
e veu lo lloch / hon se pot restaurar
eno y ateny / persa maluada sort.
Ne pren ami / que vaig affany passant  5
e veig a vos / bastant mos mals delir
desesperat / de mos desigs complir
yre pel mon / vostre arguíl recitant.




ArribaAbajoESPARÇA DE AMOR. IIII.



164 SI col malalt / que llonch temps a que jau
e vol vn jorn / esforçarse a lleuar
esa virtut / nol pot molt aydar
ans lleuat dret / sobtament plegat cau.
Ne pren ami / quem esforç contra Amor  5
e vull seguir / tot ço que mon seny vol
complir nou puch / car la força mi tol
vn mal estrem / a traçat per Amor.




ArribaAbajoESPARÇA DE AMOR. V.



165 QVant plau a Deu / que la fusta perezca
en segur port / romp ancoras y orméig
e de poch mal / a molt hom morir véig
null hom es çert / de algun fet com fenesca.
L’home sabent / no te pus auantatje  5
sino quel pech / sab menys fets hauenir
lesperiment / yls iuhins veig fallir
fortuna y cas / los trob en llur vsatje.166

  -f. 140r-  


ArribaAbajoDemanda feta per Mossen Ausias March. ala senyora Nacleta de Borja neboda del pare sant.



167ENtrels vlls eles orrelles
yom trob vn contrast molt gran
de aquell jutgesa os fan
parlant deuos marauélles.
Dien los vlls que val molt mes  5
deuos lo veure quel oyr
ells no volen consentir
dient que lo contraries.
Vos qui de tots valeu mes
asi de fora com dins  10
d'aquests dos mirau les fins
nos esguart qui propils es.168

  -f. 140v-  


ArribaAbajoResposta de Ausias March.169

-f. 141r-


ArribaAbajoResposta de Ausias March.



170QVant mes amau / tant mes temor teniu
vos e cascu / de perdre lo guanyat
d'açis segueix / que tostemps presumiu
altri sens vos / la vostr'Amor combat.
E tal pensar /ab lo reçel mesclat  5
donant de vos / semblant sospiçio
causa lo reny / duptant la mutaçio
per lo plaher / de altra calitat.

¶ Tratant d'Amor / ab la qual tot hom viu
lo natural / don promou amistat  10
mou tal contrast / que ab duy fan lesquiu
temorejant / cascu ser transformat.
En altr'Amor / mouen tots jorns debat
car res que am / ab inclinaçio
gelos vol ser / si ha perfeçió  15
e veu perque / renyant cascu's amat.


TORNADA.

¶ Tots los doctors / que yo he cartejat
trob que hu han dit / fent ne conclusio
l'speriment / sens operaçio
dupten los mes / ab gran neçesitat.171  20

  -f. 141v-     -f. 142r-  

 
 
FIN DE LAS OBRAS DE AMOR.
 
 



ArribaAbajoSIGVEN SE LAS OBRAS MORAles del facundisimo y elegante poeta Ausias March.




ArribaAbajoSTRAMPS.



172PAhor no sent / que sobres laus me vença
lloant aquell / qui totes lengues lloen
guardant honor / aquell eternal esser
hon tota res / en ell es pus perfecta.
Que sino es / obrant quant pot natura  5
ans he paor / que mon parlar no cumpla
en publicar / part de sa justa fama
tal com requer / yls merits seus l'atraçen.

¶ L'hom enuejos / son offici reposa
car d'igualtat / ab ell negun pareja  10
enell pensant / cascu se justifica
tallant desi / l’amor a sa persona.
Tant son enell / les virtuts manifestes
ques d’yra çech / l’hom qui be no les veja
per los migs va / quen los estrems no toca  15
en temps dels Deus / en vida l'adoraren.
-f. 142v-

¶ Deu vehent / la perlongada honta
quels grans senyors / en contra dell cometen
tenint ab fraus / e tiranes maneres
les parts del mon / los pochs e grans realmes.  20
Ha dat voler / al justificat home,
que’n breu espay / haia la monarchia
clar lo nomen / ab aquesta’lta ensenya
com de tot çert / es dels homens pus saui.

¶ Perço que mills / a totes gents se mostra  25
mostrant l’aquells / que Vaques e Bous guarden
ell es aquell / que’n la iouentut téndra
sobra en aquells / qui sauiesa colen.
En despocar / de nombre de gent d'armes
les multituts / de aquelles ha fet rétre  30
tot quant pot fer / virtut de fortalesa
dins vn cor d’hom / en lo seu ho demostra.

¶ En gran de falt / es lo mon de poetes
per embellir / los fets dels que be obren
los freturants / de bella eloquença  35
la orella d'hom / afalach no pot rebre.
D’aquest valent / vna gran trompa sona
quels indians ab vn poch no exorda
hoenla’quells / qui son atremuntana
y els de ponent / e deleuant los tartres.  40
-f. 143r-


TORNADA.

¶ Foll es aquell / que fa iuhi en los homens
segons que dell / la fortuna ordena
aquells afers / que no son en l'arbitre
culpa noy cau / si venen per contrari.

 
 
Fin del primero Canto Moral.
 
 




ArribaAbajoSEGVNDO CANTO MORAL.



173 SI com lo Taur / sen va fuyt per desért
quant es sobrat /per son semblant quel força
no vol tornar / fins ha cobrada força
per destruyr / aquell quil ha desért.
Tot en axim / conue lunyar de vos  5
car vostre gest / mon esforç ha confus
no tornare / fins del tot aja fus
la gran pahor / quim tol ser delitos.




ArribaAbajo¶ VEngut es temps / que sera valerós



174¶ VEngut es temps / que sera valerós
l’hom qui son cor / haura fort no couart
e ja negu / no cuyt saber tal art
que si es flach / de virtut es oçiós.
Car desastruch / al perill dela mort  5
lla donchs nol val / enginy ni maestria
per ben cobrir / sa’strema couardia
ans elegeix / fugir per ser estort.
-f. 143v-

¶ Ans del perill / se deu metre'l conort
ans prenent risch / hom ha dels bons paría  10
aconseguint / honor e senyoría
fahent venir / los Çesars en recort.
Les armes fan / los prous homens valer
e ls puja tost / ensemblant de momén
aquest es lloch / d’hon lo couart dexén  15
pus prop de si / en les dones veher.

¶ Renom d’ardit / vol l’home parençer
mas no sera / comportat son engan
car los qui mes / de tals afets sabran
diran quin nom / sobre si deu hauer.  20
E baxament / entre si volrran dir
hom virtuos / no deu ser nomenat
mas prenedor / del que no a guanyat
entre aquells / que nol vehen fallír.

¶ L'ome tastart / qui no tembra morir  25
no faent fruyt / son perill hasajar
grau de virtut / volia en si posar
mas en aquest / se deu mils soferir.
Puix ab perill / molt gran,desa persona
cuyda guanyar / lo que no es de son dret  30
car la virtut / en lo mig lloch semet
e los estrems / per viçis'abandona.
-f. 144r-

¶ Guanya virtut / qui son cos amort dona
per vn gran be / o de molts benifet
pensar no deu / compte lin sia fet  35
virtut de si / lo virtuos guardona.
L’hom de cor flach / meta perill apárt
car son honor / luny de perill esta
e lo tastart / per temps venir pora
en ser temprat / e vsar de Renart.  40

¶ Quant dels passats / llig ,alguns fets e guart
los per venir / gracia'Deu nos fan
com son en temps / que al mon dispost estan
per grans affers / e de cascuna part.
Espeçial / per nostre gran senyor  45
qui festejant / la gent ab por lo mira
tot gran senyor / dintre son cor sospira
crehent qu'ell vol / ser dels senyors major.

¶ Fortuna es / sobtos cambiador
nengu no sab / en son voler la tíra  50
e lo semblant / de son Amor,es yra
sa yra es /moltes veus gran Amor.
Ningu nos'pot / regir person penell
sino quels flachs / desa cort fora gita
el coratjos / de sos bens lo delita  55
hauent esforç / vehent la contra dell.
-f. 144v-


TORNADA.

¶ Contra la mort / es aquest aparell
menyspreu del mon / e no tembre fortuna
tenir sa ley / e si es moro Çuna
e Deu lla donchs / lo fara segur dell.  60

 
 
¶ Fin del segundo Canto Moral.
 
 




ArribaAbajoCANTO MORAL TERCERO.



175PVjar no pot / algu en molt valer
sens hauer bens / bondat,linatge,gran,
mas la de'n mig / val mes que la restan
e no val molt / sens les altres hauer.
Per ella’es fan / les dues molt prear  5
car poder val / tant com es ministrat
linatje val / ay tant com es honrrat
la valor d’hom / ho fa tot graduar.

¶ Mas no sera / l’hom sabent de sonar
si en algun temps / no sona esturmen,  10
car per voler / sonar,lo nom nos pren
mas l’istrument / sonant be acordar.
Tot en axi / aquell que dins si val
pobre de bens / e de auiltat linatje
no te'ls arreus / per mostrar son coratje  15
en la virtut / quel hauer d’hom hi cal.
-f. 145r-

¶ Son e seran / molts d’un altre cabal
hauents molts bens / e d’altra sanch valor,
e valent poch / han la part no millor:
car sens l’hom bo / quant pot hauer es mal.  20
E moltes veus / ha la colpa natura
car fora bo / tal que valer no sab
ningun saber / no pot viure’n llur cap
sens colpa llur / de valer han fretura.

¶ Entrels extrems / al mig virtut atura  25
molt greu d’obrar / y entre pochs conegut
per ell saber / consegueix hom virtut
mas fets obrant / forans dins tal mesura.
Ay tant es llarch / hom menys de fer llarguesa
com es escas / si no fall en despendre  30
viçis,virtuts / per actes sean apendre
lacte's primer / apres potença'spresa.

¶ Nos conquerran / virtuts per gran abtesa
neles hauran / poetes per llur art,
han les aquells / metent vicis apart  35
obrant virtuts / per amor de bonesa
Mes no dubtant / viçiosa vergonya
mas solament / amant virtuos preu
el home pech / en aquest banch no seu
e qui es lluny / lo gran delit se alonya.  40
-f. 145v-


TORNADA.

¶ Lir entre carts / tostemps fare ma ponya
que la dolor / james de mi'spartesca
e no penseu / que mon cas enferescá
car major dany / mereix ma gran vergonya.

 
 
¶ Fin del Canto. iij.
 
 




ArribaAbajoCANTO MORAL. IIII.



176 MOlts homens hoyg / clamar se de fortuna
e maleir / aquella per sos actes,
volents ab leys / fer amigables pactes
donant los be / e que tostemps fos vna.
No recordant / sa propria natura  5
que’s lo alt baixar / e lo baix muntar alt,
e qui d’aço / se dona gran desalt
leixe los bens / portants abvsi fretura.

¶ A Deu no plach / hauer del mon tal cura
que noy jaquis / de terribles affanys  10
perdues son / en nombre mes quels guanys
en’sguart del ver / lo seny es oradura.
El hom girat / al mondanal saber
ydoles creu / donant y plena fer
enbens mundans / creu esser complit be  15
volent morir / solament pels hauer.
-f. 146r-

¶ Si algu pogues / de fortuna tener
ab vn fort clau / sa roda quant es sus
fora li bo / anar amunt ejus
soferint mal / per trobar tal mester.  20
Mas los metals / no han tanta vigor
que tant gran pes / ab llur força retinguen
ne’nginys nos fan / que d’alt,e baix,no vinguen
los qui seuran / en la falsa honor.

¶ Per nengun temps / perdra fortuna’rdor  25
de fer llochs plans / deles timpes e munt,
e quant del tot / son desijat es junt
e no pot fer / pus ab sa gran furor,
Torna refer / deshabitada casa
quen poch espay / hauie feta buyda  30
el hom disert,que’nriquir james cuyda
vmple graners / olis,e vins,embasa.

¶ En son costat / no deu portar espasa
com a foll hom / deu franch arbitre perdre,
qui no creu çert / que fortuna pot pendre  35
los bens mouents / y los sehents arrasa.
Mas l’hom del mon / per fortuna mirat
ab lo esguart / de rriallosa cara
la part del plor / no ha vista encara
creu que sos ginys / l’han debe prosperat.  40
-f. 146v-


TORNADA.

¶ Lir entre carts / propri so comparat
a Tantalus / per continu desig,
no se perque / tots dies hi affig
puis quem es prop / compte desesperat.

 
 
Fin del Canto.iiij.
 
 




ArribaAbajoCANTO MORAL. V.



177 YO crit lo be / si en algun lloch lo se:
callant lo mal / sens passar ne despit,
car en mal dir / mon cor pren delít
nem cal cridar / puix no veig lo perque,
No per ay tant / que yo molts bens no senta  5
mas poch val crit / entre lo sort el mut:
perquel bon hom / per tal no es sabut
e sa valor / en lo mon nol aumenta.

¶ Menys que la ley / christiana se presenta
als africans / ne la volen oyr,  10
veig la virtut / en null esment venir
l’hom viçios / y el pech l’an dat empenta.
Salomo diu / que’n pochs es sauiesa
los enemichs / son molts de la virtut:
dients que sou / home foll conegut  15
si del costum / se llunya vostra’btesa.
-f. 147r-

¶ Lo vici es tant / que virtut ha empesa
élo profit / honor a tret del mon,
en molts pochs es / e poch apoch se fon
no y ha calor / contra'l fret de peresa.  20
Lo nombre’s tant / d’aquells que la deshonrren
que ja noy val / empara de algu
e si voleu / que vs diga el crit comu
peresquen çells / qui d’honor no s'asombren.

¶ Als homens morts / d’actes bons no deshombren  25
car pels absents / nols cal hauer enueja
pahir nos'pot / aquesta cosa leja
dins los ventrells / qui de’nueja sescombren.
No dant lahor / al viu qui las percaça
ans fan rahons / com lay porant sostraure,  30
e sil ben fet / del mon no poden raure
dienne mal / tant que lo be desfraça.

¶ Bondat,virtut / han perduda sa raça
cossos humans / han molt diminuit
Deu es per nos / mal honrrat e seruit  35
e ja la mort / pus estret nos abraça.
Tot quant per Deu / es jus lo çel creat
ha molt perdut / de son propi cabal,
saber se pert / esperiment no val
lo viure's curt / y el mig es tost passat.  40
-f. 147v-

¶ Hon es l’enginy / de Aristotil trobat?
de Origens / Seneca y Plato,?
qui mostrarem / semblant al fort Sanso?
hon es tan bell / com Absalon trobat?
Linçeus fon / qui res nol'escapaua  45
que no fos vist / per sa vista gentil,
dins en la mar / via de millas mil
lo veure llur / mes quel present duraua.

¶ Foll es aquell / qui no imaginaua
que fallirem / puix fall ço per que som  50
si com decau / la rama e lo pom
si la rahel / del arbre hom tallaua.
Fallirem nos / puis lo quens soste fall
bens mostra Deu / lo mon que vol finir
puis lo quens te / vol que vinga’perir  55
son poch apoch / natura nos defall.


TORNADA.

¶ Lir entre carts / nom abast l'escandáll
per trobar fons / enla vostra estima
puis quant vos llou / no trob raho ne rima
de quem content / e per ço yo men call.  60

 
 
Fin del Canto. v.
 
 

  -f. 148r-  


ArribaAbajoCANTO MORAL.VI.



178VOlg'ra ser nat / çent anys o pus atras
per que son cert / que’s pijorat lo mon
ay tant poch val / quell mateix no sab hon
sa’ulesa gran / en pus baiz lloch baixas.
E veig vn cas / de raho apartat  5
que lo mal hom / fa casa prop la fórca
el home just / fuig es met en cauórca
per aquell mal / que james ha pensat.

¶ Foll es aquell / qui vol hauer vsat
de mal saber / hon sera ben entes,  10
imiginar / deu,que sera repres.
e sens murmur / no deu ser comportat,
Car lo mal hom / deu ser cridat ab trompa
per ço que'mi / e altres no engan,
tants son aquells / qui per bons homens van  15
que diffamats / çessaria llur pompa.

¶ Lo just voler / pensa com encorrompa
ficte voler / acolorat de be,
alla donchs es / guardada bona fe
com lo leig fet / acusador lo trompa.  20
Aquells es dit / missericordiós
que guarda'ls bons / que nols sia tort fet
perdonador / alqui leig fet comet
d’infinits mals / dona ocasiós.
-f. 148v-

¶ Fama tement / l’hom es dit virtuos  25
eço no cau / en hom desuergonyit,
donchs lo mal dir / no deu ser en oblit
puis que virtut / mostra le179 hom vicios.
Al vici som / moguts naturalment
e costreny nos / por dela mala fama  30
beneyt aquell / quel be sa boca brama
e diu lo mal / com ben es conexent.

¶ Es mal senyal / del qui es desplasent
es mor d’nuig / com mal dir s’acostúma
ele’s molt greu / sins ne hou dir la suma  35
d’algun leig fet / vehent si mal mirent.
Si com aquell / qui’n forca veu morir
son companyo / qui nol passa del mal
e diu que's / cosa descominal
que per tal fet / dega mort sostenir.  40


TORNADA.

¶ Ia de present / delit no puch sentir
sino semblant / aquell del temps passat,
e com lo çerch / e tal nol he trobat
ami mateix / e tot lo mon hair.

 
 
Fin del Canto. vj.
 
 

  -f. 149r-  


ArribaAbajoCANTO MORAL. VII.



180POr de pijor / a molts fa pendre mort
per esquiuar / mal esdeuenidor
si be la mort / resembla cas pijór
çell qui la pren / la te per bona sort.
E de aço / Cato mostra cami  5
e li mes nom / vs de la libertat
car de tot als / pot esser l'hom forçat
sino en morir / que’s en lo franch juhi.

¶ Algu la pren / e reb nom de mezqui
fugint perill / qui le's dauant posat,  10
altre sera / de cor noble minat
que vol morir / per la valor desí.
Venint en mans / de’nemich seu potent
sobrat lo cos / guarreja’b181 lo voler
de vençedor / en cara's veu poder  15
vol perdre'l cos / per lespirit vençent.

¶ IESVS en creu / fon pus fort e potent
que no aquells / quil feren mort passar
car son voler / nol feren cambiar
ne fon complit / llur maluat pensament.  20
No roman fart / lo forçador del cos
si voluntat / per cas semblant no força:
ans es vençent / aquell qui tant se'sforça
qui dela mort / no vol tembre son mos.
-f. 149v-

¶ Del viure llonch / ia sent lo gran repos  25
que d’aquest curt / lo viure auorreix,
e la dolor / dela mort se parteix
com loqui mor / compte de mort ha clos.
Lladonchs virtut / la força multiplica
del virtuos / qui sa opinio ferma  30
en qual que part / hon virtut la conferma
que sols a Deu / del esperit suplica.

¶ Alguns passats / que voluntat iniqua
los feu morir / o la opinio vana,
aquests no llou / mas los depensa sana  35
volents morir / per fer llur arma rica.
Perdent vn poch / per l’infinit atendre
guanyant lo goig / qu'al fill de Deu acosta
gran es lobe / segons aquesta costa
que per la mort / de tal hom s'agues vendre.  40


TORNADA.

¶ Dolor e por / son bastants per ofendre
totes virtuts / que la’nima’mbelleixen,
los qui son nets / en gloria tant creixen
que’n aquest mon / no poden mal atendre.

 
 
¶ Fin del Canto Moral. vij.
 
 

  -f. 150r-  


ArribaAbajoCANTO MORAL. VIII.



182 MOlt me par be / que pens del altre mon
puix quel present / nom veda lo pensar
graeixch a Deu / com veig.mas no pas clar
la gran error / en que ma pensa fon.
Yo trobe solt / lo meu enteniment  5
e so libert / a temps del que dech ser
mas tost lleuar / l’habit no tinch poder
mudar costum / nos fa prest enuolent.

¶ Lo qui pogues / hauer coneximent
en lo començ / ans del habit format  10
quant fa de mal / apres ques engendrat
e quant en nos / la força espotent.
Guardara com / se llanças al delit
per que no fos / vn altre del183 senyor
ell al entrar / porta molt gran dolçor  15
e quant entrat / quil traura de son llit?

¶ Com se pot fer / hom apren per scrit
no bastantment / car noy ateny raho
vn seny quis diu / dels actes collaçio
en tal juhí / deu ser ab ell vnit.  20
Lenteniment / sens lo seny noy sab pus
sino ques fa / per vn costum reues
trobant lo mig / hon moral virtut es
ço es parlar / que va de sus en sus.
-f. 150v-

¶ Qui asajat / no ha,de jaquir l’us  25
en vellit ja / e rançiu de temps llonch
no sent l'affany / ne de aquells que’n bronch
esta,e vol / sefer dret com lo fus.
Ne ha temptat / de perdre habit vell
qui façilment / se pensa ques fará  30
puix al vestir / plaent ment lo trobá
al despullar / tal pensa trob’aquell.

¶ Sol en pensar / de fer y aperrell
pera jaquir / tan singular amich,
si creu no sap / que li sia’nemich  35
puix gran delit / li es vengut per ell.
Nostre senyor / n’ha vist ne conegut
com lo perdra / per fama d’altre oyr
no fara poch / si vol aquell jaquir
car de mudar / molt hom es deçebut.  40

¶ Vici jaquir / e pendre la virtut
entr’aquest mig / se troba vn gran vay,
lo caminant / es en terrible glay
quant es al mig / sens lo socors vengut.
Perque alguns / veu hom tornar atras  45
mostrant pahor / pera pasar auant,
entre aquest / se troba tal espant
que de llur lloch / james no mouen pas.
-f. 151r-

¶Quils habits be / llur natura çercás
trobara’lguns / sobre opinio  50
axi mateix / sobre complexío
e sol costum / hi basta,y no escás.
E tant es fort / l’habit segons hon cau
e yols trob tals / e tots los esprouí
lo del costum / no tost,mas yol perdi  55
lo quem mogue / naturam'feu esclau.

¶ Los no sabents / yo vull que sapiau
quel habitja / no esta raygat prou
com lo voler / en contra dell se mou
l'enteniment / lo vert no te per blau.  60
Mas quis moura / may per vn cas tant fort
de rellexar / son delit principal:
en lo qu’ha mes / tot lo seu be o mal
e per ell volch / la vida sens la mort.

¶ Los vns per Deu / o per si,o per sort,  65
o per sentir / vergonya dels fets llurs,
e sens vlls clars / mas la mitat escurs
han redreçat / lo fust qui era tort.
Menys de sentir / la dolor del mal fet
que'n l’hom es óbs / no'sser ignyorant  70
cert per saber / solament ser errant
no es perço / d'ignorança sostret.
-f. 151v-

¶ Sentir lo mal / no fa saber perfet
mas vna part / per quel juhi'scompleix
la qualitat / l'entendre la coneix  75
mas quantitat /l'ntendre nos sots met.
Lenteniment / ab lestimar vnit
a fer juhi / del acte singular
e fara prou / siu pora clar jutjar
no sera donch / al entendre subdit.  80

¶ Qui del mal fet / no es a dolorit
es senyal çert / que’n l’acte’s ignorant
a tot mal fet / raho es contrastant
mal en si fa / contrastar a delit.
Donchs qui dolor / no sent quant obra mal  85
no coneix ço / quil daria dolor
d’hon se veu clar / aquella part ignyor
que lo sentir / tant com l’entendre val.


TORNADA.

¶ Amor amor / cosa es general
que tot delit / se mescla’b desplaher,  90
e que la fi / ab dolor se requér
vn punt de be / molts ne porta de mal.

 
 
¶ Fin del Canto Moral. viij.
 
 

  -f. 152r-  


ArribaAbajoCANTO MORAL. IX.



184AQuell ateny / tot quant atenyer vol
que lo voler / eguala ab lo poder,
nos consegueix / aço per lo diner
lo no sabent / pensa que tot mal tol,
Donchs per hauer / hom lo major delit  5
nol çerch ab ço / que lo diner ateny
car en mes mal / que'a be al hom empeny
dins hom esta / lo seu be tot complit.

¶ Natura’nl’hom / ha termens establit
a sos desigs / per aquells contentar  10
e bastament / quels pusca sadollar
y el ignyorant / ho vol en infinít.
Guardat de fam / de fret,e de calor
lo cors per si / res no demanara:
sil’apetit / demes lo requerra  15
en lloch de be / si metra la dolor.

¶ Ermins e Marts / no guarden defredor
mes que la pell / de Volp o del Anyell,
ne cal vestir / per calor terçanéll
ne som185 requer / llit ab molta blanor.  20
Prest e sens cost / es quant186 mester hauem
mas l’apetit / les coses encareix,
tant que la fam / com mes hauem nos creix
d'algun desig / complit fastig rebem.
-f. 152v-

¶ Aquell voler / compost no fartarem  25
quant pasa d’hom / lo terme natural,
de la raho / naix e del sensual
aquests reglats / en termens lo metrem.
Quant aquests han / lo seu propi'sguart
l’home pot dir / ques en lo mon content,  30
lla donchs lo ver / coneix l'enteniment
el cos sens fam / e fastig roman fart.

¶ Aquest voler / es molt menys que bastárt
no resemblant / als qui l'han engendrát
semblals mas poch / de que'l hom es torbát  35
vehent dell fets / llançant natur'apárt.
Aquest destruu / aquells d’hon l’esser trau
ells es fill çert / de falsa opinio
matant lo cos / destrohint la raho
e quil segueix /a ell yasi desplau.  40

¶ Rey es tot hom / aquest lo fa escláu
donal dolor / pels desigs no complir
senyor lo fa / subiugat a seruir
e pel costum / no sentiu que passau.
Çell es aquell / quil hom porta’n lo mon  45
çercant la fi / que james trobara
car fora si / james hi peruendra
sa fi no es / en natura,ne fon.
-f. 153r-

¶ Honor,diners / fauor,e fama son
coses per qui / aquest voler se'nçen  50
en lo exçes / quel seny del cos sosten
setrobara / si es çercat pregon.
Qui aquests bens / per sa fi vol amar
ell es dels folls / ab fama de valent
la voluntat / e menys lenteniment  55
son per esguart / noy poden contrastar.

¶ Lo be del cos / nos deu pus alongar
si no en tant / com la natura vol
honor,diners / fauor,que lo mon col
son instruments / pera nostre vsar.  60
Follament es / llur be per si amat
e donchs quant mal / en ells amar está:
e lo del cos / natura esser fa
mas llur exçes / es molt vituperat.

¶ Axi com l'orb / sens guia va herrat  65
e no veu com / entra y surt del cami
nostr'apetit / no pot fer de per si
be,sens raho / e sil fa mal format.
E lo juhi / james jutjara be
si'l apetit / setroba corrompút  70
qual de aquests / primer al altr'ajút
no per escritts187 / mas parlant ho dire.
-f. 153v-

¶ Per conseguent / lo meu consell dare
que vostr’amich / vs dels diners axi
que solament / ne prenga pera si  75
tant com mester / al neçessarils te.
E lo restant / parteixca als qui no han
car non traura / d'aquells son propi be
hoc vn be fals / que tost sen va o ve
tal quel pus rich / es lo mes pobrejan.  80


TORNADA.

¶ Auis a tots / los qui trobar volrran
lo gran delit / sens mescla de dolor,
fugen del tot / cobejança e por
car pels diners / allur hostal vendran.

 
 
Fin del Canto. ix.