CANTO MORAL. X.

STRAMPS.

QVi de per si / ne per Deu virtuts vsa

	¹⁸⁸ QVi de per si / ne per Deu virtuts vsa
	be sera foll / que per lo mon ho tempte
	hon mal faents / de llur mal fet no penen
	los ben faents / de ben fer no meriten.
	Ia son estats / ver semblants bons per fama	5
	no pas en ver / car per fama be feyen
	e per llurs fets / lo mon los meritaua
	no y resta’l mon / qui res de be guardone.

-f. 154r-

	¶ Donchs lo mal hom / als homens ia te’scusa
	cascu pot ser / tal com son voler dicta	10
	tot estament / son offici no serua
	no se'ls prelats / perdon me Deu com dupte.
	Papes e Reys / fins al estat pus minue
	fan lo quels plau / mas no pas lo que deuen
	Deu amador / de intençio primera	15
	es colt y honrrat / de intencio segona.

	¶ Dret natural / es,que la prima causa
	en nostr’amor / les altres preçeixca,
	e quant se fa / ques faça per aquella
	e no vullam / aquella per les altres.	20
	Ella es la fi / de nos e lo princípi
	en ella's mes / que’n nos lo nostre ser
	nos ignyorants / regiram aquest orde
	car Deu volem / no per si,mas per altre.

	¶ Deu no pregam / ardent ment sino’npressa	25
	e quant volem / graçia del atenyer
	e som tan pechs / quens pensam ell nos hoja
	e nostres prechs / ab gran dret nos condamnen.
	Puis no hauem / la entençio primera
	en ell: y apres / a nos,e nostres coses	30
	ans nostres prechs / ell hou d’orella sorda
	e nons partim / dauant ell menys de colpa.

-f. 154v-

	¶ Nom marauell / sils fets de Deu s’ignoren
	com los morals / qui son clars escurs paren
	llur fonament / es en nostres ventresques	35
	perque nons cal / escartejar molts libres.
	Si atraues / la fusta va’la rroca
	raho sera / puis Naucher no la guia
	si per virtuts / los homens nos'adreçen
	gran dret sera / que'n ells tot be peresca.	40

	¶ Si Deu no fos / ne lo mon donas premis
	per si mateix / hom deu fer bones obres,
	car en be fer / lo bon hom se delita
	el home reb / de sa bona obra paga.
	Mas qui per Deu / ne per be no obra	45
	mas per hauer / honor,gloria,e fama,
	foll es pensant / que fent be les atenga
	e si no sab / que treball ne merexen.

	Segurs de Deu / son de llurs crims los homes
	en aquest mon / puis castich no sen mostra	50
	e ja los Reys / los potents no castiguen
	per quels han ops / y en part alguna's dupten
	Si com lo Llop / la Ouella deuora
	e lo gran Tor / segur dell peix les herbes
	axi los Reys / los pobres executen	55
	e no aquells / hauents en les mans vngles.

-f. 155r-

	¶ No roman sols / la colpa en los prinçeps
	mas en aquells / qui en mal fer los insten
	ells ja son mals / y en mal fer los inclinen
	per llur profit / o per causa d’enueja.	60
	De nos mateixs / pren lo mal causa prima
	quins fem senyors / ab lo poder del prinçep
	en contra’quells / quins son par yeguals frares
	per fer nos grans / d’honor e de riqueses.

	¶ Dobl’animal / es l’hom els altres simples	65
	per ço com son / enell dues natures
	si del que fa / non complau almenys vna
	del tot es foll / qui de natura ixca.
	Si no complau / a la part rahonable
	ol'apetit / sol qu’altre non damneje	70
	foll es del tot / si en be fer se turmenta
	per hauer ço / quel mon als bons denega.

	¶ Tals com aquells / qui per la mar naueguen
	son desuiats / sils fall la tremuntana
	e van en lloch / hon la ventura l's porta	75
	son en lo mon / los homens que’n ell viuen.
	Puis la virtut / no tenen per ensenya
	cascu va'lla / hon l’apetit lo porta
	qui contra fa / es foll quel atribule
	puix que no sab / causa que per qui treballe.	80

-f. 155v-

	¶ O Deu perque / los qui lomon trebulen
	y el que volrran / per null temps aconsiguen
	y a conseguit / llur voler mes desija
	si que james / fam se part de llur ventre?
	Com ne per que / no demanen ab cuyta	85
	si res pot ser / de que'l hom se contente?
	sabran que hoc / e veuran la gran falta
	que dins ells es / eno pas en les coses.

	¶ Per acabat / foll,se tendra’lpus sabi
	de son defalt / aura mes conexença	90
	puix ha guastat / lo cos e molt mes l'arma
	seruint aquell / qui mal en paga dona
	De opinio / falsa,pren lo seu esser
	pres la’n descuyt / no es lo quis pensaua
	fama y diners / cuyda que virtuts fosen	95
	los folls les han / donchs persi no son bones.

	¶ Res no es bo / quel mal hom posehexca
	e com honors / los mals homens atenguen
	los homens bons / ab fam no les demanen
	e majorment / pensant los qui les donen.	100
	Foll es aquell / quil do de foll molt preha
	car ja no ha / d’aquell la vera'stima
	mas la final / diferença no es molta
	entre aquells / qui vanes coses volen.

-f. 156r-

	¶ Lo van honor / al bon hom no contenta	105
	car lo bon hom / en son acte's delita,
	no en l’honor / del qui lis’agenolla
	lo be d’honor / en aquell es qui honora.
	E no en l’honrrat / mas lo be seu senyala
	e si noy es / honor falsa es aquella	110
	que lo bon hom / de tot en tot menysprea
	no pens ser bo / qui en tal be’sglorieja.

	¶ Gran raho m’par / que Deu nos auorreixca
	puix lo perdem / per Deu qui no’s en esser
	quant los gentils / los llurs Deus adorauen	115
	en llur herror / hauien gran escusa.
	Vehent aquells / ab l’ull no sols de pensa
	e ver semblants / quels parien miracles
	ara’doram / Deus d’opinio falsa
	durant en tant / com los trigam conexer.	120

	¶ A la virtut / cuydam fer sa crifici
	quant la honor / hauem en rreuerença,
	e no sabem / d’hon fals honor pren força
	e ygnyoram / d’hon ver honor pren forma.
	Tota honor / nos sembla ques deu colrre	125
	ne los sabents / mes del entendre passen
	car fan honor / als qui no la mereixen
	tots som eguals / al que defora’s mostra.

-f. 156v-

	¶ Afectio / y enueja als bons guerreja
	enemichs son / d’honor e fama bona	130
	el ignorant / enqui ver juhi’sgasta
	qui sera’quell / qui de llurs mans escape?
	Mes son pero / los quí d`honor maltraten
	que tots aquells / que la fama varien
	al viçios / pus tost l’es honor dada	135
	que lo valent / de fama no triunpha.

	¶ No solament / als pechs qui res no entenen
	mas a quants som / l’ull nostre’ns en falaga
	si que vehent / los fauorits hom honrra
	e tol recort / com no son molt culpables.	140
	Qui per leigs fets / son muntats a domini
	honrrals l’estat / mes que leig fet nols lleua
	donchs qui es lo foll / qui per honor be faça
	puix la honor / per be fer nos’atenga?

	¶ Ignorant ment / al mon alguns be obren	145
	per no saber / lo qu ils ne dona causa,
	altres no tant / mas peguament be vsen
	fahents per tals / que llur ben fer se perden.
	Los primers son / tenguts molt a natura
	quils fa ben fer / per mouiments quils dona	150
	los altres son / vers Deu e si culpables
	infern viuint / e pres mort posseexem¹⁸⁹ .

-f. 157r-

	¶ Fastig ha Deu / de qui’l mon no te’n fastig
	e del quil ha / si d’aquell nos’aparta
	no solament / es lluny qui’s en la hermita	155
	mas tots aquells / qui del barbull se luyen
	Lladre’s ja vist / qui ab lladres pratica
	superbios / qui per honor treballa
	a var aquell / qui ab diners s’embolca
	lo lloch hon es / lo mostra ser culpable.	160

	Diners y honor / per treball just nos’guanyen
	tants son los mals / qui per aquells treballen
	qui bonament / en aquest mon pratica
	nó pot muntar / per los mals quil empachen,
	Qui regiment / vol de bon fer nos’alta	165
	o es grosser / no sabent lo ques vsa
	a mal afer / lo cami pla nons porta
	per nous camins / hi van e plens de’spines.

	¶ Sil hom hagues / per leig fet vituperi
	que fara quell / caualler sodomita?	170
	hauent pres grau / de’çelent viril home
	y aquell jaqueix / volent costum de fembra.
	D’alguns sabem / aquest peccat horrible
	no veig senyal / qu’honor los sia tolta
	qui no la tol / de hon tolta deu esser	175
	no la dara / en part hon se mereixca.

-f. 157v-

	¶ Ia no es crim / que al honor nos mescle
	e ja molt menys / en homens que’n les fembres
	ans fa senyal / vn poch peccat en elles
	que lo major / ques pot fer en los homens.	180
	Aços deue / per quels homens son jutjes
	passants dolor / del crim que les mes toca
	amant asi / lo mal d’altre’ncarexen
	e simples fan / llurs fets abominables.

	¶ Reptar no cal / de llurs viçis les dones	185
	car de aquells / natura’nprench lo carrech
	qui no enten / e passio lo força
	de son be y mal / natura es maestra
	Los tres pilars / hon lo be d’hom s’asenta
	esser no pot / que’n elles se recolze	190
	llur fonament / deu esser la prudença
	e lo nom sol / enelles par saluatje.

	¶ Als que poder / e saber han d’apendre
	e de ben fer / per fauor de natura
	en contra dells / Deu pogra fer miracle	195
	com en peccat / dela natura ixen.
	Dubtar no cal / sil hom contra si pecca
	en tot quant fa / si de raho s’alonya
	de tot en tot / de sa natura es contra
	com en peccar / los termens d’home passa.	200

-f. 158r-

	¶ Yo guart lo çel / e no veig venir flames
	per abrasar / la Sodomita secta
	hon es lo temps / que tu preníes venja?
	de tots aquells / qui natutura¹⁹⁰ ’greujauen?
	Mire lo çel / quant ploura la justiçia	205
	que’n temps passat / entre nos habitaua
	e no veig res / que d’aquest lloch deualle
	en fe roman / tot quant de tu se’spera.

	¶ O senyor Deu / e quant sera quet’mostres?
	ja tarda molt / com del mal hom not vengues	210
	yo so ben çert / qu’apres la mort l’esperes
	mas en lo mon / bem sembla quet mostrases,
	Vulles hauer / pietat del teu poble
	puneix aquells / sehents alts en cadíra
	qui del Anyell / volen la carn e lana	215
	e son contents / que feres los deuoren.

	¶ Si dells¹⁹¹ estrems / los homens no se’spanten
	viçis comuns / quasi en virtuts se’npenyen,
	ja los auars / passen per homens sauís
	los cauallers / per mercaders se’spachen.	220
	E los couarts / llur grau d’honor no perden
	per be quel nom / en los pits d’hom romanga
	als propis fets / enteniment nos troba
	si per aquells / per hon diners s’ajusten.

-f. 158v-

	¶ No’s deshonrrat / per ser auar, l’hom joue	225
	e que passas / Tantalus en cobea
	si es dispost / en ser franch essent prodich
	ja li noura / si trata matrimoni.
	Vell ignoçent / debe,mas de mals abte
	luxurios / cubert e plede pompa	230
	no pert honor / ne’ntre los pechs sa fama
	qui son aquells / sabents qual deu l’hom esser.

	Que pot valer / hom qu’indignat no sia
	en contra’aquells / qui en lo mon triunfen?
	vehent los folls / grosers e plens de viçis	235
	e tot llur’be / los ve per atriuença
	No se algu / quil mon tant no rebuje
	quel enderrroch / puix no sentint nos cansa
	maldit jutjat / pot ser,mas nol empacha
	al atreuit / lo mon cami li obre.	240

	¶ Per mals mijans/ lo mon sa fauor dona
	y en son despit / los atreuits se auançen
	son auorrits / e quasi’l mon los dúbta
	lloch te cascu / en lo mon hon se aloja.
	Noy a raho / l’ordenador al seure	245
	noy seura’lgu / si espera bon orde
	no contra fa / la taula de Perusa
	horde noy es / mas herror sempiterna.

-f. 159r-

	¶ Rey no regint / nels pobles obeeixen
	no se qui es / pus colpable al altre,	250
	degun stat / al altre no impugne
	car no es algu / quesa fi no desuie.
	Si algun hom / es qui la regla rompa
	tant poca part / al tot punt no altera
	ab tot aço / resta la regla ferma	255
	vn Oronell / lestiu no denunçia.

	¶ O gent del mon / obriu los vlls per veure
	com no’s tot ver / lo que veritat sembla
	e que honors / los diners e la fama
	per les virtuts / per null temps s’atengueren.	260
	Lo cobejos / cruel e ple de pompa
	Astuçios / importu sens Deu tembre
	aquest les gents / per virtuos lo jutjen
	donchs per bondat / nos guanya bona fama.

	¶ L’hom que virtut / ab sol entendre toca	265
	y en algun tant / pot gloria’consegre
	es coneixent / e la fauor menysprea
	vehent los folls / com en aquella’ntenen.
	No es tan bo / que si los bons l’hauien
	no la volguesen / ab rahonable’stima	270
	no es tan foll / que’n estrem la cobeje
	l’entendre ha / mas auirtut no basta.

-f. 159v-

	¶ O quant son pochs / qui de general regla
	sapríen fer / als fets singulares regles,
	e aplicar / aquelles a la vida	275
	e fer’juhis / molt çerts e necessaris.
	Tots los juhins / ques fan entre los homens
	affectio / la sentençia ordena,
	d’hon tinch per foll / qui en gloria’s munta
	per lo juhi / que tal jutje la dona.	280

	¶ Causen les gents / esta herror comuna
	puix en lo mon / tal enteniment troben,
	ans de hauer / del ver la conexença
	han engendrats / habits de mals conçeptes.
	No ha molt fet / quin conexença basta	285
	mas lo qui ha / que la part bona prenga
	als homens flachs / par obra imposible
	per qu’ab vll flach / miren cosa difiçíl.

CANTO MORAL. XI.

	¹⁹²LO tot es poch / ço perque treballam
	puix conseguit / el voler fart no es,
	en lo volgut / lo defalt no es pres
	mas l’apetit / com en tal part gitam.
	Alguns desigs / acorren a delits	5
	quel mouiment / no pot hom scusar
	e d’altres molts / que se pot hom guardar
	e contra nos / son per nos elegits.

-f. 160r-

	¶ Per poch lloguer / treballam jorns e nits
	no se ques fa / perdre hom si e Deu,	10
	molt per poch preu / se dona ço del seu
	perdent delits / per delits ab despits.
	Contra lo cos / es enemich lo mon
	del arma es / enemich prinçipal
	son semblant be / es vn verdader mal	15
	donchs d’hon los ve / amar qui ells confon?

	¶ Per delitar / diuersos delits son
	Ani alguns / neçessitadament,
	naturals son / la speçia sostinent
	altres quem pens / que natura nols don.	20
	Mas son per hom / de opinio estimats
	los quals per si / no han res de valor
	car lo senyal / de virtut es honor
	los diners son / per estima trobats.

	¶ Los homens son / axi forauiats	25
	Que honor,diners / crehen ser be del hom
	ço es perque / l’ull nostre no veu com
	a la virtut / sien premis donats.
	E veu aquell / honrrat hauent diners
	lo lloch noy es / e lo senyal roman	30
	en tant al mon / ha durat este’ngan
	que no sab hom / altres Deus verdaders.

-f. 160v-

	¶ Vns delits son / de altres homeyers
	la carn no vol / treball,fam,ne coltell,
	e pels diners / axi joue com vell	35
	se dona mort / e per tots sos plahers.
	E la honor / ab lo diner debat
	no pas tostemps / ans lo diner segueix
	en camp sembrat / de diners,honor creix
	tals son los Deus / que’l mon ha celebrat.	40

	Si’l hom ha be / per lo mon l’ha trobat
	dich ho d’aquell / qui no sab altre be.
	e si te mal / axi pel mon hi ve
	no pas en tot / mas en gran cantitat,
	Lo mon fa mal/ mostrant que vol ben fer	45
	e quant fa be / no es be verament
	aço no’nten / lo qui viu grossament
	ni lo sabent / qui passio sufer.

	¶ Ardit,e franch / prudent,iustiçier,
	es l’hom pel mon / sens habit de virtut,	50
	aquest nom ha / per lo mon mereixcut
	perque nos veu / ço que virtut requer.
	Bon fet requer / de be fer gran amor
	essent¹⁹³ aço / delit noy fallirá
	la intençio / d’interes noy será	55
	e lo mon vol / diners fama y honor.

-f. 161r-

	¶ Infinits son / que obren ab dolor
	y ab interes / algun acte honest,
	als ignyorants / cuyden hauer conquest
	ja la virtut / ab gran dolor e plor.	60
	Altres e pochs / entenen lo que fan
	e faran be / ab mala intençio
	dant entenent / que llur voler es bo
	tots dauant gents / virtuosos seran

	¶ Sens nombre son / los qui tant no faran	65
	volents portar / si molt ben arreáts
	no pensant als / sino com son miráts
	y en lloch publich / ab dolor despendran.
	Dela virtut / que’n conseruar serueix
	tanta n’auran / com solament los plau	70
	res no metent / en obra sils desplau
	sepulchre son / hon rres leig no pareix.

	¶ Lo be del mon / no es be’quil coneix
	lo sauil sab / e creu aquell lo foll.
	saui no es / quil sab e no sen toll	75
	sens acte honest / prudençia nos’nodreix.
	De sauis folls / yo fare mençio
	e de aquells / qui sauis hom pot dir
	dels folls cuberts / e dels menys de cobrir
	dels perdonats / e dels menys de perdo.	80

-f. 161v-

	¶ Segons de molts / fon llur intencio
	quel be hel¹⁹⁴ hom / fos entres parts partit,
	mas en apres / d’aço deu esser dit
	que es lo be / per vera opinió.
	Tant quant hom sent / ab anima e cos	85
	e tant quant sent / ab lo cos solament
	e quant enten / ab sol enteniment.
	del be celest / d’aquell res yo no pos.

	¶ Molts philosophs / en llurs escrits han clos
	ser profitos / o delitable,y honest,	90
	e tot quant es / que sia deshonest
	no esser bo / fora de tot repòs.
	Lo be honest / se’n portals dos ab si
	car per aquest / delit perfet s’ateny
	axi mateix / a tot profit s’enpeny	95
	no desuiant / de raho lo camí.

	¶ Lo profitos / per que se’sguarda fi
	lo delitós / dins si mateix enclou
	tot acte’n l’hom / que dilectio li mou
	porta delit / e nou cal dir a mi.	100
	Mas tot delit / profit asi no trau
	e pus comu / es delit que profit
	tot animal / partiçipa delit
	y en lo profit / hom per la raho cau.

-f. 162r-

	¶ D’hon se potdir / quel be del home jau	105
	en aquests bens / cloent los tots l’honest,
	mas es adir / que es lo be aquest
	e sil ateny / lo Rey e lo esclau.
	Y en quin lloch es / en l’home assegut
	e que deu fer / per conseguir tal do	110
	e quan ateny / per sa possesio
	e com per poch / lo vol hauer perdut.

	¶ Segons per molts / e per tots es sabút
	tant quant fa Deu / en va no es fet res,
	los elements / e tot quant que dells es	115
	a çerta fi / per sos migs han vengút.
	Repos ateny / segons qui es cascu
	no pus ne menys / que naturals promet
	en conseruar / si cascu es discret
	en fer aço / no roman trist algu.	120

	¶ L’animal hom / es animal comú
	tocant de brut / e de çelestial
	brut per la carn / per larma diuinal
	e d’aquest be / molt menys sera dejú
	E sera quant / la rahonable part	125
	ates aura / sa fi per son obrar
	est es lo be / final,hon vol bastar
	e que lo fals / romanga’vn depart.

-f. 162v-

	¶ Cascu obrant / abe ha son esguárt
	e sab que mal / de tot en tot farà,	130
	y el fals juhí / per ver estimará
	plahent asi / per fer l’apetit fart.
	E no sera / sil ver be hi defall
	car no roman / contenta la raho
	si no es be / mas per opinio	135
	sin ha delit / nos lunya lo treball.

	¶ Tal es lo be / que no es mur ni vall
	tinga lo pas / quel voler d’hom nos port
	per sa virtut / sens hauer hom acort
	lo tira’si / e menys d’altren treball.	140
	E dell han dit / sauis Escocians
	que quil ateny / no pot caure’n tristor
	lo philosoph / aço pren per error
	dient aquest / no’stendre tant ses mans.

	¶ Alguns han dit / que’n les coses molt grans	145
	lo contemplar / delles la veritát
	es aquest be / mas axi han errát
	altres handit / que’n les virtuts vsants.
	Tots han dit ver / eno cascu per si
	lo be del hom / en dues parts se pren	150
	quant veritat / l’enteniment enten
	el apetit / a raho consenti.

-f. 163r-

	¶ De aquest be / algu no disenti
	que de persi / ben hauirat l’hom fa
	mas per complir / lo quel hom mester ha	155
	dels bens forans / esens ells no’s mezqui
	Mas qui del tot / ben hauirat no es
	d’altra part diu / per si esser bastánt
	entre be y mal / hom fan estar penánt
	entr’aygua y foch / sens fret o calt l’han mes.	160

	¶ De son poder / Seneca’ço defés
	dient que’n bens / forans,es algun be,
	mas los quils ha / del sobira no te
	per ells hauer / la part de mig pujés.
	Ell vol tant l’hom / estrenyer dins sa pell	165
	no pus hauer / que sa natura vol
	si alguns d’aquests / la fortuna li tol
	quel sobira / ferm esta’n son castéll.

	¶ Sils bens forans / son mester ab aquell
	complit son be / al hom en aquest mon,	170
	menys de aquests / lo be no es ne fon
	deserta es / sa propria obra enell
	Fortuna’vra / en ell son poder llarch
	y el natural / comu a tots los bruts,
	sos propris bens / en ell seran perduts	175
	sils bens aquells / enell han tant allarch.

-f. 163v-

	¶ De aquests bens / veritat no fa’nbarch
	de ser en hom / forans e interiors,
	fama y diners / son forans y honors
	fills emuller / e no se sim allarch.	180
	Los apart dins / bellea y sanitat
	e tots aquells / que natura dar pot
	tots son no res / a mon parer e vot
	per ser comuns / e fora potestat.

	¶ E aquest be / no es en hom trobat	185
	e si trobat / s’ateny sens los estranys
	qui perdre pot / note’n segur sos guanys
	y en perfet be / s’ateny segueretat¹⁹⁵ .
	Qui jutjara / si ja’quest be pot ser
	sino aquell / qui es tot virtuós?	190
	car l’home flach / vn pes molt ponderós
	per tant alçar / no creu dell tant poder.

	¶ Menys de delit / tal be nos pot hauer
	e lo major / ques pot aconseguir
	e res nol pot / per natura venir	195
	tan acordat / y aquest lo fa saber.
	Picurus dix / ell esser lo delit
	aço es fals / mas es per conseguent
	sens lo major / delit no es hom conten
	son senyal çert / es fer l’hom haunit.	200

-f. 164r-

	¶ Saber nos pot / tal be menys desentit
	e nol sent hom / si donchs sabut no es,
	l’enteniment / sab lo be hon es mes
	mas pel voler / deu esser elegit
	L’hom es mester / que faça vnio	205
	de ses dos parts / la principal seguint.
	fahent tals fets / que sia obehint
	son apetit / sensual a raho.

	¶ En est obrar / cau delectaçio
	donant senyal / de ser l’acte perfet,	210
	e sens delit / l’habit nos mostra fet
	car mostra’l cors / ser en rebelió.
	Clarament es / des obedient fill
	qui murmurant / per lo pare treball
	sil apetit / en obehir defall	215
	ala raho / la pau es en perill.

	¶ Damunt es dit / que virtut pren exill
	sil hom obrant / obra per interes
	o per delit / quel habit complit es
	e sens aquell / no val vn gra de mill.	220
	Mas si delit / es sola causa el fet
	Per interes / nomenar se fara
	nol cal pensar / al qui be obrara
	beua delit / etristor ha mal fet.

-f. 164v-

	¶ Al be obrant / virtut delit promet	225
	y el mal fahent / si algun delit ateny
	no passa molt / que tristor lo costreny
	enol defen / lloch publich ne secret.
	Ab ell sen va / coneixença del mal
	qui per tostemps / la conçiencial rou	230
	si es maluat / tant que’n mal sa fi clou
	lo seu delit / adolorit li val.

	¶ Platon volch dir / que bo ne comunal
	no es delit / mas hach molts enemichs,
	Picurians / posaren com inichs	235
	que’l be del hom / era’n delit carnal.
	Mas darrer vench / son dexeble mateix
	qui anullá / vanes opinions
	e del que dix / dona e vidents rahons
	y al bon delit / del auol diuidéix.	240

	¶ Delít e be / sols orde’ls de parteix
	delit es bo / en tots fets naturáls.
	sino en l’hom / quant passa en los brutáls
	car en tal cas / natutal¹⁹⁶ desegueix.
	Quant ha Deu fet / segueix natural cors	245
	lo çel, el mon / los vegetabls¹⁹⁷ , e bruts,
	axi raho / met al hom instituts
	e si les romp / es anímal ociós.

-f. 165r-

	¶ De quant fa l’hom / delit es ocasiós
	car tot agent / enten semblar así	250
	per conuenient / dela cosa perquí
	fa lo que fa / essent ne cobejós.
	Es veritat / que molts actes l’hom fa
	que’ntre voler / e no vóler se fan
	d’aquells fahents / porten voler penján	255
	mas elegint / a voler se refa.

	¶ Si com dolor / contra delit está
	axi fa’n l’hom / contrariaçio,
	de tot quant fuig / dolor es la raho
	tals passions / nostra naturans da.	260
	Amor e oy / primeres passions
	son termenats / en delit o dolor
	ha’sguart de be / lo cami es amor
	e per fugir / dolor neda rahons.

	¶ Sauis no son / tots qui les questions	265
	determenar / saben,e dar consells
	si contra por / son simples com Anyells
	e vers delits / ardits com Lleons.
	Saui’s aquell / que sab si consellar
	enuers lo be / qui propi es e seu	270
	prenint aquell / jaquint l’als en relleu
	mirant los folls / en lo mon tribular.

-f. 165v-

	¶ Sauis son dits / los qui poden justár
	Honor,diners / e fauor,de grans gents,
	e son vilans / de cor e mal sabents	275
	que res del ver / no sabrien pensar.
	Cuydant esser / sauis ells son astuts
	poder hauent / de ser bons:son maluats,
	no sera donchs / que sien perdonats
	pel saui hom / que ateny si per virtuts.	280

	¶ Molts son herrants / de ignorança vençuts,
	altres qui son / errants ygnoryantment¹⁹⁸ ,
	gran caus’hauents / de llur defalliment
	penedint se / del cas hon son caiguts.
	Tots aquests son / sens culpa llur peccats¹⁹⁹	285
	no’l ignorant / que per culpa no sab:
	raho sera / que perdo no acab
	e sien çells / sens llvr colpa errants.

	¶ Aquells son folls / qui son llurs bens gastants
	menys de seruar / manera en res de llur,	290
	parlar de tals / largament yo no cur
	mas d’altres folls / sauiesa mostrants.
	Comprant mol car / treball,dolor,e mort,
	per guanyar poch / en cara yo crech çert
	plegats al lloch / lo troben tot desert	295
	clamants del mon / sens fer les algun tort.

-f. 166r-

	¶ Axi com l’orb / note ab l’ull deport
	perque noy veu / per causa d’un gros tel
	e tolt aquell / pot veure terra y çel
	ne pren aquell / quí de’ntendre ha confort.	300
	En veure’l ver / e per mal apetit
	es ignorant / que lo mal jutja be,
	l’incontinent / per passio en tal ve
	l’intemperat / en fer mal pren delit.

	¶ De semblants gents / esta lo mon fornít	305
	en tals recau / la major part del mon,
	quals son aquells / qui de aquests no son?
	l’hom dat a Deu / y el de natura exít.
	En general / l’incontinent enten
	mas ja no sab / com passio lo prem	310
	ell sab lo be / mas va per lo estrem
	l’intemperat / nol sab,e donchs nol pren.

	¶ Encadenat / deu ser qui no compren
	que tota res / deu ser jaquit per Deu,
	mas escapant / d’açi tot home creu	315
	que altre be / lo cor del hom ençén.
	Del be aquest / es demarauellár
	com se pot fer / quel çerch fals entenent
	en part hon fi / e lo començament
	ab la raho / pot be de si llunyár.	320

-f. 166v-

	La major párt / del mon no pot amar
	lo be honest / perque be nol perçeb,
	qui es aquell / qui en paciençia reb
	que tot son be / dins si pusca estar?
	E per virtut / que tal be se aconsech	325
	e que la mort / no deu hom auorrir
	e que honor / e bens s’an de jaquir
	e de aquells / quels amen que renech.

	¶ Saui,e foll / scient,e home llech,
	en algun be / sa esperança met	330
	e sil honest / llançat apart tramet
	de falsos bens / l’es forçat fer aplech.
	Segons qui es / tal fi li aparará
	lo temps,el lloch / la disposició,
	li mudaran / sa mala opinió	335
	james enferm / sa voluntat haurá.

	¶ L’home auar / son be’n diners esta
	y en lo delit / del cohit lo fembrer,
	l’hom ergullos / honrrat desija ser
	mas dintre si / diuers aço sera.	340
	Car l’hom auar / lo logre te per mal
	e vol robar / en plaçes e camins
	si bels auars / volen guany a part dins
	en lo guanyar / hu d’altre’s desigual.

-f. 167r-

	¶ L’hom ergullos / vol ser en general	345
	honrrat, lloat / mas en diners²⁰⁰ cascú,
	hu vol ser dit / franch ardit pel comu
	altre’n saber / creu esser son cabal.
	Altre’n virtut / del cos o bell cantar
	tot aço fa / qualitat dessemblant	350
	o per saber / del hom qui es triant
	en aquests bens / qual per millor li par.

	¶ Neçesitat / fa la fi cambiar
	car lo malalt / en sanitat la met
	lo sedejant / diu que’n fartar la set	355
	lo pobre hom / en hauer creu estar
	Lo flach e leig / fort vol esser e bell
	tots aquests bens / ans d’hauer han gran preu
	del be honest / nos pot fer algun preu
	sino’l prudent / qui posseheix aquell.	360

	¶ Del hom sabent / es dret quem marauell
	que es aço / que de tot seny lo trau?
	com no coneix / que de Rey torna’sclau?
	volent delit / lo pert per mal consell
	Car natural / passio a ell nol mou	365
	tals delits son / trobats de opinio
	per no vsar / lo delit de raho
	la voluntat / çercant sos bens enclou.

-f. 167v-

	¶ Nostra raho / aquests delits exclou
	nols vol la carn / ans aquells auorreix	370
	que mes de prou / a son voler li creix
	adesijar / ço que lá vida nóu.
	Quant l’hom de poch / en pau munta senyor
	que li plau mes / per tostemps treballant
	obrant mals fets / nulla virtut vsant	375
	no esperant / sino falsa honor.

	¶ Delits del cos / no son de tanta’rrór
	car no’s algu / ques llunye lo començ
	restant en carn / llur delit res nol venç
	l’espeçia d’hom / d’aquells trau sa valor,	380
	Sobres volguts / nostra’rma en habit ve
	e vol ne mes / per sa infinida part
	en terme son / e de llur terme’ls part
	fer los vol grans / natura no v sosté.

	¶ Donchs al sabent / qui na’sperança’l te?	385
	en los diners / e honor de mal lloch?
	no dich sils ha / que com a serp los toch
	nes don a ells / sabent com no han be.
	Tant com diners / lo cor d’hom no estreny
	en cor auar / algun be no s’assíu	390
	ne pot hauer / amich home altíu:
	qui pecca en tot / oquant de be ateny.

-f. 168r-

	Donchs qui dira / de aquell hom hauer seny
	quel propi be / pert per mal açident?
	car per hauer / fauor de folla gent	395
	agrans despits / e vergonya sempeny?
	No venç primer / de trobar se vençut
	e serueix ans / que no sia seruit
	e pert plaher / ans d’hauer lo sentit
	e sil ateny / ab dol es retengut.	400

	¶ Lo qui no sab / que’n obra de virtut
	es vn tal be / donant delit perfet
	e quel desig / per als no’s satisfet
	nom marauell / quen Deu sia’rascut.
	Com veu que res / nol basta contentar	405
	e nos pot fer / que son desig castich
	e de tal be / veu tot animal rich
	y el ques senyor / se vea pobrejar.

	¶ Entre los bens / forans:lo vol trobar
	yls naturals / e nol pot conseguir	410
	en est’herror / aço lo yfa venir
	com cantitat / pensa quel deu fartar.
	E james fon / vn hom tan bell e fort
	rich e honrrat / que perço fos content,
	segons que vol / ha son contentament	415
	no segons quant / si be yha’lgun de port.

-f. 168v-

	¶ Si la honor / ha be com se arecort
	de la virtut / mas be no ha per si,
	son be esta / en qui la fa,y aqui
	es dat,siu val / sino tots reben tort.	420
	L’honrrat ha be / com al bo fa honor
	el honrrat mes / com la honor mereix
	e la honor / algun tant valer creix
	e sil es tolt / per ço non sent dolor.

	¶ Honor es bo / quant nol segueix amor	425
	mas plau al bo / pel mouiment primer
	no senten pus / car virtut no soffer
	ques delit hom / en estranya valor.
	Mas ques dira / del vell entes maluat
	que mor çercant / fauors en mobles bens?	430
	en tots barats / ha esperons sens frens
	no conexent / tenir cami errat.

	¶ Del home pech / no so marauellát
	puix no sent res / defora de sa carn
	dél hom sabent / se coue traure’s carn	435
	que’n son saber / sia tant enganát.
	Perdent asi / e Deu:y el mon no guany
	qui coneixem / tan saui e tan bo?
	que mal e be / no sen diga ab gran so
	e donchs al bo / de fama poch li atany.	440

-f. 169r-

	¶ Foll es aquell / qui lo bon hom plany
	com no’s preat / del poble mal estruch
	ja no es bo / e mes pech es que Ruch
	que’n tal fauor / o tal fortuna’s bany.
	Planyer se deu / lo bo com no te lloch	445
	d’executar / sa famosa virtut
	e quel poblas / se trobas sort e mut
	anant badant / en algun bestial joch.

	¶ Poble yo dich / a Reys,Peons,e Roch,
	Duch,Caualler / Iuriste,Menestral,	450
	hauents per be / la opinio general
	que’n la honor / e diners tot be toch.
	E sobr’aquests / son vnes poques gents
	dients quel be / es en vergonya hauer
	altres questa / en bestial plaher	455
	menys de hauer / d’altre be sentiments.

	¶ Per donar fi / amos breus parlaments
	pens lo bon hom / quil lloa, e de que,
	e sil bon hom / lo lloa e de be
	haja delit / restenyent bonbaments.	460
	La gloria’sta / en conexer asi
	ple de virtuts / e no lloat dels folls
	d’aquells no v dich / qui estan cadena’n colls
	mas dels sabents / qui no saben sa fi.

-f. 169v-

	¶ Vaja çercant / lo foll grosser mezqui	465
	lo seu delit / entre los populars,
	car tot semblant / se delita’bsos pars
	e no deman / a degu lo cami.
	Si es mostrat / cami no girara
	mas no yra / ab tan acuytat pas	470
	si donchs no’s foll / que’n saber no bastas
	quin es lo jorn / que menja’legre pa?

	¶ Perquel valent / home,fastig no ha
	com ueu lo mon / pels dolents posseit?
	e perque vol / d’aquells ser fauorit	475
	no es d’alt cor / qui en vers tal fauor va?
	Magnanim es / qui lomon te’n menyspreu
	e molt mesqui / lo quil pensa seruir
	e com aquest / los veu contra venir
	que fa lo llas / sospírant lloa’Deu.	480

	¶ Hon virtut es / la veritat s’aseu
	e la raho / ab aquests se ajuny
	hon vna es / les altres no son luny
	delles no sab / qui nols don egual preu.
	La ver honor / es dat als bons hon son	485
	e lo reues / alqui sen troba buyt
	l’hom quin es menys / es arbre menys de fruit
	oms en bell ort / son los homens del mon.