Selecciona una palabra y presiona la tecla d para obtener su definición.

  -f. 170r-  


ArribaAbajoCANTO MORAL. XII.



201,202 LA vida es breu / el art se mostra longa
l’esperiment / defall en tota cosa
lenteniment / en lo mon no reposa
al juhi d’hom / la veritat s’alonga.
No solament / es falta de natura  5
mas nos mateixs / fem part en l’ignorança
aquesta es / en tan gran abundança
quel mon nos es / tenebra molt escura.
Qui tant no sab / en dos errores203 encorre
ignora’si / no veu lo temps quil corre.  10

¶ Naturalment / ignorançans guerréja
en esta part / no podem camí torcre
per altres parts / li podem della estorcre
mas no volem / de quens es cosa léja.
Ço que libert / es a nos que aprenguessem  15
noy treballam / per nostra negligençia
e mal fahent / debe perdem sciençia
donchs com sera / que res de be ‘ntenguessem?
Per dues parts / l’ignorança’s tanta
quel mes sabent / desi mateix sespanta.  20
-f. 170v-

¶ Deu no’ntenem / sino sots qual que forma
presa pel seny / e Deu no es sensible
nens es a nos / sustança conexible
l’enteniment / ab la raho la forma.
Los açidents / sol bastan a coneixer  25
e hauem obs / los migs que disposts sien
embarchs hauem / tants quel juhi desuien
mudant juhi / minuant e fahent créixer.
Nostre saber / a molt poch nos abasta
e passio / totalment lo desgasta.  30

¶ Qui es aquell / materia conéga
sino perque / la forma’s pot entendre?
lo diferent / de les coses compendre
no es en l’hom / son saber noy apléga.
E la virtut / que del compost resulta  35
com e perque / nos pot saber com passa
vna entitat / ne surt dela llur massa
diuersa’ells / nom cal deaço consulta.
D’aram y estany / veu hom exir lo coure
quel fort açer / en força nol pot noure.  40
-f. 171r-

¶ Leixant apart / les coses amagades
que no’ntenem / e menys de nostra colpa
e ymaginant / l’ignorar quens encolpa
sins pream poch / no cometem errades.
Fins a venir / que nons plau conexença  45
de nos mateixs / axi de cors com d’arma
d’aquest saber / cascu ses mans desarma
de mal desi / degu nol plau sciença.
Apres saber / Deu veritat primera
segona es / de nos sciençia vera.  50

¶ Creixent saber / l’ignorança’s desperta
al qui mes sab / li corre major dubte,
en aquell temps / que res no se, no dubte
al grosser foll / tota cosa l’es çerta.
En son saber / algu nos glorieje  55
algu no sab / del saber lo subjecte
l’anima es / e sol sabem l’efecte
l’esençial / molt saber lo cobeje.
Car los passats / foscament la sentiren
e los presents / allur204 dits se refiren.  60
-f. 171v-

¶ En general / parlar mi no contenta
mas en donar / del que yo dich exemple,
los fets del mon / ab ansia contemple
dant afalach / y axi mateix la’mpenta.
Per nos llançar / al apetit sensible  65
sens retenir / e metre’n aquells tempre
se fa l’hom foll / ignorant pera sempre
lo refrenar / es casi no posible.
La voluntat / no solament alteren
l’enteniment / d’entendre despoderen.  70

¶ No se algu / que preu lo be que vsa
fretura fa / donar li sa estima
axi mateix / per fretura se’stima
molt mes de dret / e contra no y acusa.
Tan solament / lo be que virtut causa  75
quil poseix / lo basta per coneixer
los altres tots / llur preu nos pot pareixer
es la raho / car no han ferma causa.
Llur fonament / esta sobre falsia
opinio / tot son esser cambia.  80
-f. 172r-

¶ Molt hom conech / cuytat corrent al metje
dient sos mals / per fer sa vida llarga,
del esperit / algun hom nos’allarga
en demanar / quin mal lite lo fetge.
Qui sera’l hom / qui al vehi demane  85
desos mals fets / puix asi ell los cobre?
lo qui te clau / y asi mateix no obre
qui sera’quell / qui obrir li comane?
No es algu / qu’asi mateix no menta
y en sa llahor / de falsia’s contenta.  90

¶ Puix l’a petit / asi lentendre’s porta
tant que lo ver / en falsia li torna
en poch instant / entre ver y fals borna
crehent deferm / e puix fe no comporta.
Noya res clar / que’nteniment entenga  95
el apetit / es bastant l’escuresca
car tota res / obs es que s’apetesca
quies qui poch / o massa nol estenga?
Afectio / l’entendre deshordena
tots som estrets / ab aquesta cadena  100
-f. 172v-

Quant per son mal / hom ix d’aquella sénda
de paradis / que’n gros li es mostrada,
tota’ltra l’es / carrera molt errada
res noy coneix / no haja obs esménda.
No coneix Deu / ne si,ne menys natura,  105
e tot saber / sobr’aquest se traballa
e res noy sab / e dintre si’sbaralla
donchs qui es lo foll / que’n son saber s’atura?
L’hom deu saber / e fer que’n sa fi reste
e que’n tot l’als / lo costat flach hi preste.  110

¶ Qui pot saber / quant sa passio senta
en temps vinent / si la present ignora?
del que fa juhi / que riura ell ne plora
e pensa’mar / e amor dell s’absenta.
Axi com l’hom / no sab que dins si porta  115
e veu se sa / e te la mort de costa
y aquell qui ha / sa persona disposta
per viure molt / e la mort te a la porta.
Tal obra fan / en nos amor e yra
que no sabem / qual dells en nos se gira.  120
-f. 173r-

¶ Per que restás / l’obra de Deu perfeta
e que sa fi / l’home pogues atendre:
fon gran raho / que dell pogues entendre
tant que vers ell / anas carrera dreta.
D’aquest’avant / lo mes foll quis ergulle  125
en son saber / puix lo ver lis amaga
lo saui hom / si coneix esta plaga
e pren ne tant / que de fe nos despulle.
Esser vn Deu / l’enteniment ho mostra
en lo restant / es mester la fe nostra.  130

¶ Alguns seran / que passen mes vergonya
de no saber / que de mals homens esser
ans que grossers / volrien llur desesser
e llur saber / de bon saber s’alonya.
No solament / aquell no conseguexen  135
mas d’hon sepren / no saben e que dona
passant dolor / l’arma ellur persona
en tot quant fan / e aço no conexen.
Axi com l’hom / que viu en la galera
que la pudor / l’es olor falaguera.  140
-f. 173v-

¶ Quals son aquells / qui en lo mon pratiquen
sens massa’mar / les coses agradables?
si retrahent / d’aquelles ayrables
retrahent se / deles quels damnifiquen?
En carn sens carn / viu qui pel mig camina  145
e non vehem hom / qui vaje per tal via
de mi confes / que mon juhi’scambia
voltant se lla / hon passio la fina.
Lo metje qui / algust agror li alta
no la tolrra / en persona malalta.  150

¶ Sens cas vengut / mas conçebut en pensa
segons qual es / l’enteniment se volta,
lla hon Amor / o Ira no es tolta
de ver en fals / defalls en ver dispensa,
Lo cas el lloch / tot son esser li muda  155
e no es res / que dos cares no mostre,
e per son mal / hom diu lo pater nostre
bona es la mort / segons en qui’s venguda.
Tostemps hauem / vn mouiment molt vari
d’altre mogut / e tostemps ordinari.  160
-f. 174r-

¶ Nostr’apetit / altre mouent lo ména
no pas aquell / que’n general be’sgita,
lo lloch hon es / lo tal be hom cogita
son los esguarts / que per bruts hon s’ordena.
L’enteniment / apres çerca la via  165
com aquest be / del lloch tal haja traure
en fals juhi / l’enteniment ha caure
si no es alli / hon trobar lo volrria.
Puix l’apetit / vn altre non cobeja
le’nteniment / ab gran cura’l pledeja.  170

¶ Ia veig estar / a Deu ple de riálls
vehent com som / a nos mateix contraris,
lo que çercam / son nostres aduersaris
aquests son bens / d’hon hauem grans barralls
Lo mal volem / cuydant que be gran sia  175
e pledejam / aquell ab grans despeses
volent honors / matrimonis, rriqueses
e lo reuers / s’ateny delqu’hom volrria,
Lo mal es be / e lo be mal retorna
algu no sab / sa Nau per quin vent borna.  180
-f. 174v-

¶ Semblant metrob / al qui alegre canta
e porta’l cors / la disposicio mala.
que pleuersis205 / o gota’l cor senyala
e altres mals / quel esmenar206 spanta.
E com aquest / de viure ja no pensa  185
torna cobrar / sanitat mes perfeta
apres li ve / no sab d’hon,la sageta
quel fa morir / sens alguna defensa.
Lo que pensam / quens fara nostra casa
allo mateix / la destruu e la’brasa.  190

¶ Tot hom es foll / qui molt del mon s’alegre
puis noya fi / e si es,sospitosa
lo desijar / es cosa treballosa
lo posehir / fa l’hom trist o alegre.
Lo pus sabent / no sap,ne’nten,que vulla  195
quant deu plorar /d’algun fet,ell vol viure,
corr ala mort / pensant anar auiure
de casa ix / quant coué ques reculla,
Per vn be poch / sa’nima e cos dona
e per son mal / si mateix tot bandona.  200
-f. 175r-

¶ Qui pot saber / que dell los fats ordenen
quant,com,e hon / finira los seus dies?
fugint la mort / hi va per dretes vies
no sab los migs / sien mal o be lo menen.
Ell va de nit / sens bruxola o carta  205
menys de Pilot / en la canal de flandes
e cuyda’nar / en coll d’homens en andes
trahent si joch / del qui del mon se aparta.
Tot aço fan / aquells qui hom diu sauis
tal exemplar / trahen los nets dels auis.  210

¶ Hon se recull / en nos tanta ignorança
obrant en ferm / sobre inçertes ventures?
e pledejam / ab molt amargues cures
lo tan incert / ab tan ferma’sperança?
Si com l’orb foll / corrent tira sa via  215
e no sab hon /sia son dubtos terme
e caminant / no veu hom lo peu ferme
trencant va’l coll / e fi no consegria.
Tal es aquell / qui be final vol traure
dels bens del mon / e axi veig tots jaure.  220
-f. 175v-

¶ Com lo malalt /que’speriments asaja
pera guarir / del cos,e amargosos,
e son verins / pera la mort cuytosos
altres non sab / o no te ab quels haja,
Ne pren aquell / qui en lo mon treballa  225
per conseguir / ab que lo voler farte
e nos pot fer / puix quel ver fin aparte
en les restants / fins,be y mal se treballa
Los bens del mon / mostren fi, e non tenen
car non son farts / los qui mes dells ne prenen.  230

¶ Tots quants bens son / fora dela persona
si be’s pensat / en degun fi termenen,
en algun fi / los quils atenyen venen
mas lo derrer / es qui be sens mals dona.
En los primers / la pensa’s delitada  235
no sens dolor / car despit se remija
nos troba fi / en res que hom desija
si donchs no fa / la pensa termenada,
Senyal es cert / que hon mal se pot metre
al final be / e ver nos pot remetre.  240
-f. 176r-

¶ Dels fets la fi / e la mort,los termena
e fins aqui / algun no es bon jutje,
qui es aquell / lo qui dretament jutje
deço que fa / sin haura goig opena.?
Les fins dels fets / estan encadenades  245
secretament / que no es vll les veja
la pus gentil / senyala cosa leja
si nos veu tost / trau cap ales vegades,
Si com lo temps / humit,lo sech senyala
los fets del mon / van de bon obra en mala.  250


¶ TORNADA.

207¶ Mare de Deu / tues aquella’scala
ab quel peccant / lo paradis escala

 
 
Fin del Canto. xij.
 
 




ArribaAbajoCANTO MORAL. XIII.



208 ENtre amor /son posat e fortuna
cahent lleuant / si com infant en rroques
congoixes grans / ab alegries poques
sin posehesch / no’s marauella’lguna.
Semblant me trob / al home qui nauega  5
qui per los vents / sa persona’s regida
dolre nos deu / si la veu escarnida
caure deu l’hom / guiat per guia çega.
-f. 176v-

¶ No com aquell / qui’nteniment replega
e dintre si / delits de virtuts vsa  10
sa fi guardant / aquell aqui acusa
los ignorants / y als sabents mals no plega.
Iaquint los mals / qui bens als pechs aparen
he perdut tast / de res no essent noble
ans he seguint / comuns delits de poble  15
e dauant mi / altres no si acaren.

¶ Donchs si dolors / a ma pensa emparen
raho es gran / puis tal vida he seguida
la fi del hom / tardament he sentida
mos apetits / sens traua caminaren.  20
Allur semblant / cuytats acorregueren
al qui pus prop / los fon de llur natura
regonegut / ma’rma'nprench vestidura
tal com aquells / viçis saber li feren.

Los meus desigs / tals delits emprengueren.  25
qua'ltri poder / dins si mateix hauia
y aquells auts / algu mi no complía
e no molt tart / ami desparegueren.
Qui’n poch vexell / molt gran cantitat pensa
nos pot hauer / car la natura passa  30
qui vol rich ser / per vna ma escassa
lo seu desig / contentar se defensa.
-f. 177r-

¶ Ia no viuran / en molt alegra pensa
qui bens del cos / e de fortuna volen:
e totes gents / per hauer aquells móren  35
y en contra si / prenen armes d’offensa.
Si col malalt / qui no’nten mediçina
pendrá veri / cuydant aquell guaresca.
de la sabor / amarga, sent la bresca
e dolça l’par / vna’margant sardina.  40

¶ Qui’n fer viltats / la pensa te vehina
e no ateny / al delit del entendre:
la veritat / de res no pot apendre
y esclaua fa / de sa raho regina.
Delit d’hom pert / qui tals delits no tasta  45
car hom es dit / mes per la part del arma
tot asi pert / qui de raho nos’arma
y en aquell fruyt / d’enteniment no basta.

¶ A si mateix / lo maluat hom contrasta
y el que li plau / fa e lo restant deixa  50
lobe jaqueix / ab tot lo mal se feixa
si delit pren / en molt poch temps se guasta.
Tot lo que fa / li torna en contrari
eno coneix / l’enemich seu quil mata
y aquell qui deu / portar jus la çabata  55
te sobre’lcap / per molt bell vestuari.
-f. 177v-

¶ Pren men axi / com grosser erbolari
qui prop la mar / les herbes del bosch çerca,
e com lo clerch / fahent de festes çerca
en lo troya / leyxant lo breuiari.  60
Qui’n aquest mon / de ser hom secontenta
cerque delits / que sa natura vulla
leixant als bruts / los camps ellur despulla
e sos delits / nols acurt nels do’npenta.

¶ Lo delit d’hom / en lo entendre s’asenta  65
quant veritat / per aquell es sabuda:
en tal delit / la sçiençia y ajúda
mas no’s complit / sens voluntat consenta.
En be obrar / cosa de be y electa
e que delit / prenga’n la sua obra  70
tot quant es d’hom / fa sa propia obra
siu fa per Deu / sa vida es perfecta.

¶ La vida d’hom / es en dolor contreta
com los pus alts / delits mundans pratica:
llur estament / enfermetat nos'fica  75
ho cambí pren / quils ha per ma estreta.
Ho falleix ço / per hon los delits venen
e desi ells / l’anima no contenten
com sobirans / bens,ans de hauer setenten
com son haguts / ab si dolor sostenen.  80
-f. 178r-

¶ Ignorantment / les gents fals delits prenen
corrent al mal / puix ha de be semblança,
en lloch de por / han alegra sperança
hauents mes be / de mentre nol'atenen.
Ates lo lloch / qual ab gran desig volen  85
han complíment / de dolor infinida
volent tot be / nol troben ne partida,
per delitar / amarga dolor colen.

¶ Alguns delits / d’aquell ver delit solen
lunyar se mes / quels altres no sen lunyen:  90
e tots aquells / qui delitar hi punyen
si plaer han / ab ell no s’aconsolen:
E tant com pus / enells hom sedelita
axi fort ment / lagran dolor s’acosta
de lluny mirant / lo cami pla sens costa  95
y el caminant / rompent se’l coll despita.

¶ Car mal amor / a gran pena conçita
a tots aquells / metents hi llur espera
desig mortal / es passio primera
del penedir / non cal hauer sospita.  100
Ales honors / vans pensaments segueixen
arriques gents / serueix la rroberia:
dolor de mort / han que llur be tolt sia
senyors en mon / e com esclaus serueixen.
-f. 178v-

¶ Sils bens del cos / per no res apareixen  105
no vs hi cal dar / en aço gran crehença:
de fortitut / lo Bou ha mes potença
detemprament / los oçells ne floreixen.
Per vn no res / estime la bellesa
en poch temps cau / e molt poch la sen porta  110
e son poch fruyt / als folls amants conforta
la sanitat / es per poch mal defesa.

¶ Be mostra'lcos / hauer poca bonesa
que de uirtut / l’animal brut lo passa:
l'hom es senyor / donchs no per esta massa  115
car desta part / los bruts han mes despesa.
L’hom es mortal / animal rahonable
quant a la carn / es bestia formada:
e la raho / en la’rma’s enprentada
per esta part / a Deu es comparable.  120

¶ Tant quant finit / pot esser estimable
ab l'infinit / e compte se pot metre
acomparar / se poria remetre
res de la carn / ab lespirit durable.
Si nol present / sentir la carn no basta  125
tastant,tocant / alguns delits sensibles
los altres senys / per si nol son pahibles
delits dels tres / pels dos sobredits tasta.
-f. 179r-

¶ Delit es bo / puis a dolor contrasta
mas no val molt / sens obra virtuosa,  130
ell la compleix / sens ell no es sabrosa
hon cab dolor / la virtut no sengasta.
Donchs quant la carn / es al arma tirada
per bon delit / sa obra es perfeta
no es raho / mas es sa filla feta.  135
la part brutal / racional es tornada.

¶ Aquells delits / de que la carn s’agrada
cascu be sab / ills del arma ignora,
aquella res / que no fall algun hora
entenen pochs / y es per molt menys tocada.  140
Algu se pert / per sobres d’ignorança
altres sabent / per no tastar no prehen
axills vilans / que'n lloch honrrat si sehen
no senten be / lo delit que honor llança.

¶ En ser content / cascu ha sa’sperança  145
e follament / aquell delit espera
car los Llidons / vol trobar en figuera
e talls morischs / çerca’nla dolçe frança.
Hu es lo be / çercat en grans partides
no y a delit / sens dolor en alguna  150
qui mes ne pren / ha voluntat dejuna
los menys volents / ne han alegres vides.
-f. 179v-

¶ Ans que virtuts / sien pér hom sentides
los vicis han / mesa dins nos llur força,
e si per temps / la raho tant s'esforça  155
desconeixem / e no clar,ses fallides.
Durant lo temps / mals habits se nodreixen
en hom,sens hom / aquest habit se talla
l'arma y lo cos / sen fan cota y gramalla
e los brocats / leigs vestits apareixen.  160

¶ Qui son aquells / que’n tanta virtut creixen
que solament / los viçis seus coneguen?
la major part / yo son cert que ferm creguen
que ço es bo / que volen e coneixen.
Puix l’hom es mal / lo be no li pot plaure  165
car no repart / en be que aquell tira
en voler d’hom / es al començ ques gira
mas l’habit fet / Deu ajudant pot traure.

¶ En saborit / sentiment deu recaure
aquell delit / que’n be obrar setroba:  170
d'aquest delit / la’rma sol non fa rroba
mas en lo cos / tal sentiment ha jaure
Tant quant cascu / es pus dispost arrebre
ay tant val menys / sino ix en bell acte
dels dos lloants / en surt aquest contracte  175
sens llur acort / nos pot virtut concebre.
-f. 180r-

¶ A si mateix / par que vulla deçebre
qui sa valor / ay tant com pot no munta
tota res dell / vol abondat conjunta
lo fill,el net / lo Bou,yl Ca de Lebre,  180
Segons l’amor / axi llur be demana
amant asi / molt mes del be s’aparta
desijant be / simple,demal es farta
mal vol per si / y al altre vida sana.

¶ Puix que virtut / delit e bens comana  185
perque nons plau / virtut,e vicins alta?
la voluntat / abe ya delit salta
lenteniment / sol entendre'l ver mana.
Mas no volem / tastar desta vianda
car encomenç / desaboridas'mostra  190
l’auol delit / sent la passio nostra
aquest n’ateny / treball e cura granda.

¶ Al tal delit / los pechs no troben anda
puix que no es / enells speriença
fe no hauents / nols basta conexença  195
lo no sentir / per ells leixen enbanda.
No volen mal / quant son en malaltia
e pobrejant / cobejen les rriqueses
los flachs e leigs / forçes e grans belleses
lluny fora si / han tota s'alegria.  200
-f. 180v-

¶ Tot hom vol be / per que delitat sia
e no sentint / aquell propi del arma
çerca’l del cos / e de aquest se arma
e d’altres molts / que follament se fia.
Los quals com son / vnits en vna cosa  205
aquella es / del hom bona'uirança
cascu per si / hauent l’hom esperança
en algu dells / sa pensa no reposa.

¶ Per millor part / Deu l'enteniment pósa
com a senyor / en cascuna persona  210
e si en ço / quel deu donar nol dona
com pus ne ateny / entant mes li fa nósa.
Car de per si / lo leig fet tristor mena
esent ho mes / qui de’ntendre mes toca
si com l’hom foll / quis fir l’ull d’vna broca  215
com pus dret fir / sa vista destermena.

¶ Tota passio / es çert que mes se’nçena
en lhom subtil / que'n persona grossera,
car entenent / en contra la carrera
de Oy od’Amor / hon s’aparella pena.  220
Car solament / praticant del entendre
no es ple tant / en virtut ne’n sciença
de ço qu el plau / ha major conexença
e no es res / quel dol nol fa contendre.
-f. 181r-

¶ Si Deu al hom / grosser,lo plau defendre  225
defam e set / e de dolor sensible
altre dolor / noli pot ser terrible
si ja molt prop / d’aquestes nos deu pendre
E donchs de tant / l’hom entenent pren colpa
com en dolor / al home grosser passa  230
saber ha poch / e giny contra si massa
lo poch y’l molt / cascu persi l’encolpa.

 
 
¶ Fin del Canto Moral. xiij.
 
 




ArribaAbajoCANTO MORAL. XIIII.



209 NOm clamd’algu / quen mon mal haja colpa
sim clam de mi / yom passé ja la pena,
de fora mi / es la causa quil mena
mas dintre mi / es aquell quim encolpa
Ignor sim ve / per falta del entendre  5
per fals jutjar / les coses presentades
o l’apetit / per sobres desijades
fa que nom puch / d’ignorança defendre.

¶ Menys de mester / enteniment desprendre
tot quant Deu feu / es bo per sa natura,  10
ell establí / a tota creatura
terme de be / sens poder ne mes pendre.
El home foll / sa natura regira
e met voler / hon algu be nos’troba
despulla si / e dona’l estrany roba  15
graçia fa / de si mateix la tira.
-f. 181v-

¶ L’ull del hom pech / totes les coses mira
de sobre si / essent elles jussanes:
ason voler / vol portar les foránes
e quant no pot / en contra Deu sospira.  20
No compensant / com enell es la falta
per no dompdar / l’apetit no fartable
pensant esser / bastant e sats durable
cosa questa / molt baixa e par alta.

¶ Asats en l’hom / es la raho malalta  25
que a son voler / portar vol tota cosa:
ne sab quel hom / en lo mon no reposa
si del forçat / que soffir se desalta.
Donchs quant es foll / qui va tras lo imposible
e creu de çert / ques ben leus d’atenyer  30
e sab que son / voler,no pot estrenyer
si donchs nol met / en lo çert e posible.

¶ Aquell sentir / el entendre’s fallible
ignorants ço / que al voler abasta:
foll es aquell / qui vol de molla pasta  35
fer vn escut / a tot colp ínuençible.
Donchs que sera / dels que’n les dones volen
amor gentil / mesclada ab gran bonesa?
dient quels fa / la fortuna malesa
per no saber / d’hon los ve per ques dolen.  40
-f. 182r-

¶ No saben poch / los qui molt amar solen
saber d’hon ve / perque dolor sofiren
ab cor d’hauer / tot be complit requiren
de dona’mor / e per Deu aquell colen.
Per ignorar / amor esa natura  45
e ignorant / dones e llur mereixer
cuyden que ço / quils da fam los deu pexer
e dura tant / la fam,com la oradura.

¶ Gracía’teny / aquell qui no atura
en la herror / sino tant com ignora:  50
mas conexent / la,moltes veus semplora
e no sen part / ne’n penedir met cura.
E moltes veus / la falta coneguda
partir sen vol / e lo partir l’agreuja
per que li plau / lo temps que si alleuja  55
esperant qual / part,dell sera vençuda.

¶ Enemich es / dela cosa sabuda
l’enteniment / si veritat no guarda
donchs de amor / follia es la guarda
puis dins breu temps / de blanch en negre muda  60
No pens algu / la colpa d’amor sia
ne del amat / mas del amant que ferma
sa voluntat / en lloch tremolant ferma
foll es aquell / quil vent fermar volia.
-f. 182v-

¶ Tot lo darrer / met l’hom en primeria  65
e non coneix / fins que no es temps ques faça,
quant l’apetit / totes coses abraça
e lexar vol / ço que fer nos poria.
Lla donchs hom veu / si es sabent la errada
Com,ne perque / no ateny lo que çerca  70
lo saui pren / lo porfit210 desa çerca
lo foll roman / en sa trista’ncontrada.

¶ Ans de hauer / la cosa desijada
es de saber / haguda quant contenta:
aço no sab / hom,si primer no tenta  75
l’esser de si / e del que li agrada.
E que primer / son apetit estrenga
a no voler / lo que raho no vulla
del hom vestit / mal pendre fa despulla
menys es de fer / tolrre l’ans que la prenga.  80

¶ Pus façilment / yo crech que l’hom atenga
tolrres desig / quen aquel metre terme:
qual es aquell / que’n lloch lenegant ferme
son peu,que tost / en terra no se’stenga.
Donchs qui d’amor / segurament vol viure  85
los mouiments / ab fermes rahons tolga:
e qui d’aço / no es bastant se’stolga
mes propi’l es / lo plorar que lo riure.
-f. 183r-

¶ Acobejar / es hom primer delliure
que no hauer / deles coses sciença  90
perque no te / franca la conexença
donch es amor / en lloch degut assiure.
No se com es / conexença primera
quels apetits / mortificats no sien
ella val poch / si ells cami desuien  95
y ells van com orbs / si non prenen carrera.


TORNADA.

¶ A tots aquells / que’n lo mon han manera
de abraçar / totes coses mundanes
com pus ne auran / veuran ells y elles vanes
qui fuig del mon / va per dreta carrera.  100


SEGVIDA.

¶ Vos mon senyor / haueu sciençia vera
los apetits / mals a vos no contrasten
mostrant a molts / qui saben eno tasten
si’l passionat / ha la raho sançera.




ArribaAbajoCANTO SPIRITVAL STRAMPS.



211PVixque sens tu / algu a tu no basta
dónam la ma / o pels cabells me lleua
sino estench / la mia vers la tua
quasi forçat / atu mateix me tira.
Yo vull anar / en vers tu al encontre  5
no se perque / no faç lo que volrria
e no se que / aquest voler me’npacha
puix yo so çert / hauer voluntat franca.
-f. 183v-

¶ Lleuar mi vull / e prou no mi esforçe
ço fa lo pes / de mas terribles colpas  10
ans que la mort / lo proçes ami cloga
plaçiat Deu / puix teu vull ser quem vulles.
Fes que ta sanch / mon cor dur amolleixca
de semblant mal / guari ella molts altres
ja lo tardar / ta yram denunçia  15
ta pietat / no troba en mi que obre.

Tan clarament / en l’entendre no peque
com lo voler / he carregat de colpa
ajudam Deu / mas follament te pregue
car tu no vals / sino al qui s’ajuda.  20
Y a tots aquells / qui a tu s’apleguen
nols pots fallir / e mostren ho tos braços
que fare yo / que no meresch m’ajudes
car tant com puch / conech que nom esforçe.

¶ Perdonam Deu / si follament te parle  25
de passio / partexen mes paraules:
yo sent pahor / d’infern al qual faç via
girar la vull / e noy disponch mos passos.
Mas yom recort / que meritist lo lladre
tant quant hom veu / noy bastauen ses obres  30
ton esperit / lla hon li plau espira
com ne perque / no sab hom quien carn visca.
-f. 184r-

¶ Ab tot que so / mal chrestia per obra
yra no tinch / ne de res yot en colpe
yo so ben çert / que per tostemps be obres  35
e fas tant be / donant mort com la vida.
Tot es egual / quant surt de ta potença
d’hon tinch per foll / qui’n contra tu murmura
amor de mal / e de be ignorança
es la raho / quels homens not conexen.  40

¶ A tu de man / que lo cors me’nforteixques
si quel voler / ab ta voluntat lligue
e puix so çert / que lo mon nom profita
donam esforç / que del tot l’abandone.
E del delit / quel bon hom de tu gusta  45
fes men sentir / vna poca çentella
perque ma carn / qui me’sta molt rebelle
haja’falach / que del tot nom contraste.

¶ Aiudam Deu / que sens tu nom puch moure
Perque’l meu cos / es mes que paralitich:  50
tant son en mi / enuellits los mals habits
que la virtut / al gustar me’s amarga.
O Deu merçe / reuoltam ma natura
que mala es / per la mia gran colpa
e si per mort / yo puch rembre ma falta  55
esta sera / ma dolça penitençia.
-f. 184v-

¶ Yo tem a tu / mes que not so amable
e dauant tu / confes lla culpa’questa,
torbada es / la mia esperança
e dintre mi / sent terrible batalla.  60
Yo veig a tu / just e missericorde
veig ton voler / qui sens merits graçía
dones a tots / de grat lo do sens merits
qual es tan just / quant mes yo que no tema?

¶ Si Iob lo just / por de Deu lo prenia  65
que fare yo / qui dins les colpes nade?
compens d’infern / que temps nosi esmenta
lla es mostrat / tot quant sentiments temen,
L’arma qui es / contemplar Déu electa
en contra’quell / blasfemant se rebetla  70
no es en hom / de tan gran mal estima
donchs com esta / qui vers tal part camina?

¶ Prech te senyor / que la vida m’abreujes
ans que pijors / casos,ami segueixquen
en dolor visch / faent vida peruersa  75
e tem la mort / que es per tostemps longa
Donchs mal de ça / e dellá mal sens terme
pren me al punt / que millor en mi trobes.
lo detardar / no se a quem serveixca
no te repos / qui te afer viatje.  80
-f. 185r-

¶ Yom dolch perque / tant comvull nom puch dolre
del infinit / damnatje lo qual dupte:
e tal dolor / no la recull natura
ne's pot asmar / e menys sentir pot l’home.
E donchs aço / sembla’mi flaca escusa  85
com de mon dan / tant com es nom espante
si'l çel deman / no li do basta estima
fretura·pas / de por ede'sperança.

¶ Per be que tu / irasçible te mostres
ço es de falt / de nostra ignorança:  90
lo teu voler / tostemps clemença guarda
ton semblant mal / es be inestimable.
Perdonam Deu / sit he donada colpa
car yo confes / esser aquell colpable
ab vlls de carn / he fets los teus judiçis  95
vulles dar llum / a la vista del arma.

¶ Lo meu voler / al teu es molt contrari
hem so’nemich / pensant me amich esser:
ajudam Deu / puix me veus en tal pressa
yom desesper / si mos demerits guardes.  100
Yom enuig molt / la vida com allongue
e dubte molt / que aquella feneixca
en dolor visch / car mon voler nos'ferma
e ja en mi / alterat es l'arbitre.
-f. 185v-

¶ Tues la fi / hon totes fins termenen  105
e no es fi / si en tu no termena:
tu es lobe / hon tot altre's mesura
e no es bo / qui a tu Deu no sembla
Alquit complau / tu aquest Deu nomenes
per tu semblar / major grau d’home'lmuntes  110
d'hon es gran dret / de qui sembla’ldiable
prenga lo nom / d’aquell abquis conforma.

¶ Si alguna fi / en aquest mon sé troba
no’s vera fi / puix que no fa l’hom felix,
es lo començ / per hon l'altra se acaba  115
segons lo curs / que'ntendre pot vn home
Los philosophs / qui aquella posaren
ensi mateixs / son esser vists discordes
senyal es çert / que’n veritat nos'funda
per conseguent / al home no contenta.  120

¶ Bona per si / no fon la fe judáica
en Paradis / per ella no se’ntraua:
mas tant com fou / començ d’aquesta nostra
de ques pot dir / d’aquestes dues vna.
Axi la fi / de tot en tot humana  125
no da rrepos / al apetit o terme,
mas tan poch l’hom / sens ella no ha l'altra
sant Iuan fon / senyalant lo Messias.
-f. 186r-

¶ No te repos / qui en altra fi guarda
car en res als / lo voler no reposa,  130
ço sent cascu / enoy cal subtilesa
que fora tu / lo voler nos atura.
Si com los Rius / a la Mar tots acorren
axi les fins / totes en tu sen entren
puix te conech / esforçam que yot ame  135
vença'l amor / ala por que yot porte.

¶ E si'l amor / tanta com vull nom entra
creixmela por / si que tement no peque.
car no peccant / yo perdre aquells habits
que son estats / per que not'am la causa.  140
Muyren aquells / que de tu m'apartaren
puix m'han mig mort / em tolen que no uisca
o senyor Deu / fes que la vida’llargue
puix me apar / que’n vers tu yom acoste.

¶ Quim mostrara / dauant tu fer escusa  145
quant aure dar / mon mal ordenat compte?
tu m'has donat / disposiçio no mala
e yo he fet / del regle falç molt corua.
Dreçar la vull / mas he mester ta’juda
ajudam Deu / car ma força es flaca,  150
tu es primer / entota bona obra
com sera donchs / qui primer de tu passe?
-f. 186v-

¶ Not prech quem dones / sanitat de persona
ne bens alguns / de natura y fortuna
mas solament / que a tu Deu sols ame  155
car yo so çert / quél major be si causa.
Per conseguent / delectaçio alta
yo no la sent / per que dispost nom trobe
mas per saber / vn home grosser jutja
quel major be / sus tots es delitable.  160

¶ Qual sera'l jorn / que la mort yo no tema
e sera quant / de ta’mor yom inflame
e nos pot fer / sens menyspreu de la vida
e que per tu / aquella yo menys prehe.
Lladonchs seran / jus mi totes les coses  165
que de present / me veig sobre los muscles
lo qui no tem / del fort Leo les vngles
molt menys tembra / lo fiblo de la Vespa.

¶ Prech te senyor / quem fasas insensible
e que’n null temps / alguns delits yo senta  170
no solament / los leigs quit venen contra
mas tots aquells / qui’ndiferents se troben.
Aço desig / perque sol en tu pense
e pusca hauer / la via que’n tu'sdreça
fes ho senyor / e si per temps men torne  175
haje per çert / trobar ta orella sorda.
-f. 187r-

¶ Tol me dolor / com me veig perdre'l segle
car mentrem dolch / tant com vull yo not ame
e vull ho fer / mas l'habit me contrasta
en temps passat / me carregui la colpa.  180
Tant te cost yo / com molts qui not seruiren
e tuls has let / no menys que yot demane
perquet suplich / que dins lo cor tu m'entres
puis es entrat / en pus abominable.

¶ Catholich so / mas la fe nom escalfa  185
que la fredor / lenta,dels senys apague
car yo leix so / que mos sentiments senten
e paradis / crech per fe,y raho jutje.
Aquella part / del espirit es prompta
mas la dels senys / roçegant lam acoste  190
donchs tu senyor / ab foch de fe m'acorre
tant que la part / quem porta fret,abrase.

¶ Tu creist mi / per que l'anima salue
e pot se fer / de mi sabs lo contrari,
si es axi / perque donchs me creaues  195
puis fon en tu / lo saber infalible?
Torna no rres / yot suplich lo meu esser
car mes me val / que tostemps l'escur carçre
yo crech a tu / com volguist dir de Iudes
quel fora bo / no fos nat al mon home.  200
-f. 187v-

¶ Par mi segur / hauent rebut baptisme
no fos tornat / als braços dela dida
mas ala mort / hagues retut lo deute
e de presént / yo no viuria en dubte.
Major dolor / d'infern los homens senten  205
qui los delits / de Paradis no jutjen
lo mal sentint / es d'aquell altre'xemple
e Paradis / sens lo sentir sejutja.

¶ Donam esforç / que prenga demi venja
yom trob offes / contra tu ab gran culpa  210
e si noy bast / tu de ma carn te farta
ab que nom tochs / l'espirit que a tu sembla.
E sobre tot / ma fe que no vaçile
e no tremol / la mia esperança
nom fallira / charitat,elles fermes  215
e de la carn / sit suplich no men hojes.

¶ O quant sera / que regare les galtes
d'aygua de plor / ab las lagrimes dolçes
contriçio / es la font d'hon emanen
aquesta's clau / quel çel tancat nos obre.  220
De atriçio / parteixen les amargues
per que'n temor / mes que'n amor se funden
mas tals quals son / de aquestes m'abunda
puis son cami / e via per les altres.


 
 
Fin del Cantico espiritual.