Presentació del portal Jaume I i el Llibre dels Fets

Jaume I és, sens dubte, un rei decisiu a l'edat mitjana hispànica. Va ser el més determinant i misteriós; entre altres coses perquè arribava des de fora: un parvenu procedent de la noble i empobrida estirp dels emperadors llatins d'Orient, ja que d'aquests provenia la seua –indubtable– mare, Maria de Montpellier, malgrat que fóra fill d'un pare dubtós, un rei dèbil, un home variable. El 1212, el seu pare Pere II, anomenat el Catòlic, s'havia humiliat davant tots. Davant Alfons VIII, de qui havia estat un assalariat; davant els barons i els prohoms, als quals havia lliurat pràcticament els recursos del regne; davant el Papa, a qui havia jurat fidelitat i serveis; davant els nobles francs en la croada de Monfort, als quals havia concedit tantes coses que li van generar una profunda consciència de culpa, que al seu torn el va forçar a defendre als nobles provençals càtars. Sol i abandonat, en una batalla caòtica a Muret, va morir. Era l'any 1214.

En aquells moments Catalunya i Aragó van sobreviure gràcies a l'Església de Roma, al front de la qual estava el gegantesc Innoncenci III. Aleshores, el jove rei Jaume, de sis anys, no tenia què dur-se a la boca en la pelada roca de Montsó. Tanmateix, el 1276, a la seua mort, la frontera cristiana ja estava situada als passos d'Alcoi, al port de Biar, i la influència aragonesa arribava per mar fins a Sicília i per terra fins a Múrcia. Fins i tot, la feble Castella d'Alfons X necessitava ser defesa per Aragó de les onades benimerines i Jaume I s'asseia al concili de Lió a un sol pam del Papa, primer rei de la Cristiandat. Contra tot pronòstic, el regne que havia estat a punt de desaparéixer s'organitzava de forma tan encertada que li va permetre mantenir un equilibri estable amb la veïna Castella i crear les bases del que seria l'hegemonia catalanoaragonesa sobre terres hispàniques i mediterrànies durant tot el segle XIV. Aquest és el llegat del rei Jaume. En aquest sentit, la seua obra va determinar l'existència i la història de les terres hispàniques i va consolidar les seues formes polítiques d'una manera permanent. Podem afirmar que els vuit-cents anys que han transcorregut des del seu naixement estan poderosament condicionats per la seua figura i que els efectes estructurals de la seua política segueixen vigents.

José Luis Villacañas Berlanga
Universidad de Murcia