Semblança de Lluís Alpera

Lluís Alpera (València, 1938-Alacant, 2018)

El poeta, crític i professor Lluís Alpera va náixer a València l'any 1938. Va estudiar Filologia a la Universitat de València, i va ser amic, i en part deixeble, de Manuel Sanchis Guarner. Als anys 60 imparteix classes de català a diferents universitats dels Estats Units i el 1966 publica, en edició bilingüe català-anglés, una antologia de poesia realista valenciana a la revista literària Identity Magazine de la Universitat de Harvard.

De tendència poètica realista als seus inicis l'autor va evolucionar cap a un marcat barroquisme per desembocar més endavant en una poesia de síntesi que mostra una estètica sensorial i abstracta prou rellevant. La seua obra, no obstant aquesta evolució, està perfectament travada i és molt coherent. No hem d'oblidar tampoc que originalitat i un llenguatge excel·lent i ric travessaran totes les etapes d'Alpera. Entre els seus poemaris, que en són més d'una vintena, hem de mencionar El magre menjar (Premi Salvat-Papasseit el 1963); Dades de la història civil d'un valencià (editat el 1980); Surant enmig del naufragi final, contemple el voluptuós incendi de totes i cadascuna de les flors del núbil hibiscus, llibre que inicia el 1985 la seua producció barroca i amb el qual el propi autor també hi oferirà diferents recitals; Tempesta d'Argent (Premi Crítica del País Valencià el 1987); Amb cendres i diamants (guardonat amb l'Ausiàs March de Gandia en l'edició de 1994 i Premi Crítica dels Escriptors Valencians el 1996); Cavalls a l'Alba (Premi Crítica de l'Institut Interuniversitari de Filologia Valenciana el 1999) o Els bells papirs d'Alexandria (el seu recull més recent, del 2003).

Quant a la seua producció crítica hem de destacar els tres volums de l'obra Sobre poetes valencians i altres escrits (1990-2004) i les seues col·laboracions i articles en revistes com ara Serra d'Or i Canelobre.