Presentació

La revista Poti-Poti és una creació de Rafael Nogueras Oller el qual volia fer arribar al poble, mitjançant tonades conegudes, versos escrits per ell que reflectien els costums de la societat catalana o que caricaturitzaven els polítics. En la revista expressa la intenció de defensar la societat catalana dels costums forans i de fer sorgir el sentiment de catalanitat entre els adormits. Així dedica lletres als pobres, als forners, als trinxeraires... entre d'altres.

Rafael Nogueras Oller (1880-1949) poeta i escriptor modernista i anarquista que es feu conegut amb l'obra Les Tenebroses per la seva poesia social, també col·laborà amb altres publicacions periòdiques tals com La Talia catalana, Catalunya artística, Joventut, El Correo catalán, La Vanguardia i Las Noticias.

La publicació es presenta en un format de 22x16 cm i cada número consta de 4 pàgines sense numerar. La capçalera ocupa la primera mitja plana, conté un subtítol «romanso den Nogueras Oller» la periodicitat «surt els dissaptes» i el preu «cinc centims» i un bonic dibuix, que inclou el retrat de Rafael Nogueras, fet per Xavier Nogués imitant el boix, com queda explicat, amb gràcia, junt amb la intencionalitat del dibuix, en la darrera pàgina del segon número.

Poti Poti fou de les primeres revistes en les que col·laborà el dibuixant, pintor i gravador Xavier Nogués (1873-1941), entre elles Papitu, L'Esquella de la Torratxa, Picarol, de la qual en fou director, Revista nova, per a la que exercí la codirecció, Un enemic del poble i un llarg etcètera.

En van aparèixer 5 números, cadascun d'aquests amb paper de distint color: verd, groc, vermell, etc. Tots van ésser impresos a Can Riera de Barcelona i es publicaren entre el 21 de juliol i el 18 d'agost de 1906.

D'aquesta publicació se'n publicà un facsímil l'any 2000, editat per Tres i Quatre. Els plecs que el composen presenten algunes diferències en relació a l'original: a la capçalera s'han substituït la periodicitat i el preu pels anys d'inici de la publicació i d'inici de la reproducció. Alguns textos de la secció original «Llampegueix» han estat suprimits. Existeixen variacions en els cossos de lletra i en l'estructura de la pàgina. Els colors del paper són similars excepte en el número 4 en el que el blavós s'ha canviat per un verd. Finalment el català ha estat corregit excepte quan la correcció podia afectar la rima.

El motiu de la reedició és el de distribuir-la com a material didàctic, tal i com ho expressa Dídac Tefoll, president del Col·legi de Mestres Cantaires.

Descobrim així com aquesta revista, d'aparent modèstia, la qual adoptà la forma de romanç, gaudeix d'actualitat i de reconeixement gairebé cent anys després de la seva publicació.

M. del Tura Molas
Barcelona, 23 de juliol de 2004