Saltar al contenido principal

El Sr. Daixonses i La Sra. Dallonses

Presentació de la revista El Sr. Daixonses i La Sra. Dallonses

El Sr. Daixonses

La Sra. Dallonses

La premsa humorística és un gènere que sol aparèixer més abundosament en èpoques en les que hi ha règims polítics de caire més aviat liberal o democràtic. El Sr. Daixonses junt amb la seva parella La Sra. Dallonses no pertanyen pas a un període en el qual es gaudís d'una suficient llibertat d'expressió.

Apareixen l'any 1926, després que molts altres periòdics humorístics, anteriors a la dictadura de Primo de Rivera, haguessin canviat de títol (Papitu) o haguessin sofert suspensions (L'Esquella de la Torratxa) d'altres no havien aconseguit continuïtat (Clar i català).

En el període 1923-1930, Catalunya gaudeix de nombrosos escriptors i artistes de gran qualitat i renom que s'esforcen per seguir donant els seus fruits. Uns quants inicien aquesta publicació que conrea la sàtira i l'humor. Prudenci Bertrana i Josep Carner s'hi troben entre els redactors i Cornet, Opisso i Castanys entre els molts il·lustradors. El director era Joan Draper. Tots signen habitualment amb pseudònim.

Formalment la publicació és molt curiosa perquè El Sr. Daixonses conté La Sra. Dallonses, cada capçalera amb la seva pròpia numeració i paginació. Són en realitat dues revistes distintes, les quals, a l'hora de comentar-les o de consultar-les, no es poden pas deslligar. A partir del número 7 s'integren pel que fa a la paginació, però es van alternant en cada pàgina, on apareix en el marge superior de quin títol es tracta, bé El Sr. Daixonses, bé La Sra. Dallonses. La primera coberta correspon a El Sr. Daixonses i la darrera coberta a La Sra. Dallonses.

Té una bona qualitat en la presentació: les pàgines són a tres columnes, cadascuna conté una o dues il·lustracions i utilitzen orles per emmarcar-les. Cada coberta presenta la capçalera de Cornet amb una il·lustració distinta per a cada número. Aquestes del número 7 al 9 són a dues tintes. El format és de 28x21 cm i cada número consta de 16 pàgines numerades.

El setmanari, imprès a la Tipografia Occitània de Barcelona, va aparèixer entre el 2 de gener de 1926 i el 27 de febrer del mateix any.

Malgrat la seva finor i qualitat, tampoc no va poder continuar més enllà dels nou números que avui podem contemplar.

M. del Tura Molas Alberich
10 de setembre de 2004

Pujar