|
  ACTE ÚNIC
|
|
|
|
_____ |
|
|
|
|
|
|
Recibidor d'una casa de regular aspecte. A la dreta, la porta de la
escala, macissa, ab pany de cop, reixeta, baldas y timbre per trucar. Al
fondo, porta ab portier caygut. Finestra á la esquerra en primer terme ab
trasparent tirat. Tot voltant de la escena, cadiras de fusta pintada ab
assiento de boga. Quadros ab estampas per las parets. Al mitx de la escena
una tauleta de caoba ab mármol. A la esquerra segón terme, porta. |
|
|
|
|
|
|
|
|
  ESCENA PRIMERA
|
|
|
MARIANO, que' entra per la porta de la escala, obrintla ab clau y
tancantla de cop. |
|
|
|
|
|
|
Tresona!
No hi es. ¡Tant tart |
|
|
|
y encara ab tanta catxassa!... |
|
|
|
No 'ns queixém, que déu se' á plasssa... |
|
|
|
Mentres tant, jo paro l' art. |
|
|
|
Ja es l' hora que ve la gent |
|
|
|
á comensar l' ofertori; |
|
|
|
ab aixó, obrim l' escriptori. |
|
|
|
(Obra la porta de la escala, deixantla franca.) |
|
|
|
Ja hi poden anar cayent. |
|
|
|
¡Aixó es un gust: la vritat! |
|
|
|
Vaig posarme á la xaveta |
|
|
|
de viure' ab la esquena dreta, |
|
|
|
y al cap-de-vall ho le lograt. |
|
|
|
Aixó sí, fill: has patit; [6] |
|
|
|
perque... ¡n' has tocat de teclas! |
|
|
|
Per lo tant, si ara t' arreglas, |
|
|
|
ningú 't pot dir «mal profit». |
|
|
|
Perruqué', arrenca-caixali, |
|
|
|
quinquillayre de café, |
|
|
|
repartidor... Pero re': |
|
|
|
ab la sórt may feyam ali. |
|
|
|
Per' véurer si eixía á salvo, |
|
|
|
vaig buscá' invents. ¡Mal consell! |
|
|
|
Vaig fe' un' aygua pe 'l cabell |
|
|
|
que tothom s' hi feya calvo. |
|
|
|
Vaig empescarme un sabó |
|
|
|
per' las tacas y pe'ls guants, |
|
|
|
que va esbalotá' 'ls encants; |
|
|
|
pero ¡ca!: mala invenció |
|
|
|
A n' als tres días ó quatre, |
|
|
|
ja cap babáu me 'n prenía: |
|
|
|
la taca... ¡prou! ja fugía; |
|
|
|
pero... n' hi quedava un' altre! |
|
|
|
Sort qu' al home de conducta |
|
|
|
li ve un día que 's compón: |
|
|
|
ara, 'l rengló de la són |
|
|
|
es el que 'm dona producte. |
|
|
|
Tenim aquí, casa oberta |
|
|
|
ab la Tresona -qu' es una |
|
|
|
sonámbula de fortuna, |
|
|
|
que sab de dormir desperta;- |
|
|
|
y exploto un establiment |
|
|
|
sense exposar capital, |
|
|
|
perque jo pago, total, |
|
|
|
ab uns quants grapats de vent. |
|
|
|
(Fa l' acció de magnetisar.) |
|
|
|
Y veuse aquí, d' un pelón |
|
|
|
fet un home de decencia, |
|
|
|
gracias á la Providencia |
|
|
|
qu' ompla de tontos el món. |
|
|
|
|
|
|
|
|
  ESCENA II
|
|
|
MARIANO; CONXA, per la porta de la escala. |
|
|
|
|
|
CONXA |
Deu los guart. |
|
|
MARIA. |
(Una senyora). |
|
|
CONXA |
¿No es pas en 'quest pis, qu' hi está [7] |
|
|
|
una sonámbula? |
|
|
MARIA. |
Va |
|
|
|
ben guiada. |
|
|
CONXA |
¿Que no hi fora? |
|
|
MARIA. |
Ja será aquí desseguida. |
|
|
|
Segui. |
|
|
CONXA |
Es que la tinch de véurer. |
|
|
MARIA. |
Fassim lo favor de séurer. |
|
|
CONXA |
Nó! nó! |
|
|
MARIA. |
Com sigui servida. |
|
|
CONXA |
¿Vosté potser li es germá, |
|
|
|
ó marit?... |
|
|
MARIA. |
Socio. |
|
|
CONXA |
¿Cóm diu? |
|
|
MARIA. |
Só 'l socio facultatiu. |
|
|
CONXA |
¿Cóm? |
|
|
MARIA. |
El que la fa somiá'. |
|
|
CONXA |
Donchs ja cal que avuy s' hi miri. |
|
|
MARIA. |
Sempre 'l cuydado s' hi posa. |
|
|
CONXA |
Es que vull sabé una cosa |
|
|
|
quo 'm dona molt de martiri. |
|
|
|
Qüestió del cor, ¿sab? |
|
|
|
Ja entench. |
|
|
|
(Anemla explotant ab manya). |
|
|
CONXA |
Crech que 'l meu marit m' enganya. |
|
|
MARIA. |
Y está gelosa... |
|
|
|
M' encench. |
|
|
|
¿Li sembla si 'm dará llum? |
|
|
MARIA. |
¡Prou! |
|
|
|
Sent cosas delicadas, |
|
|
|
pensava que
devegadas
|
|
|
|
Es á dir: ¿que ja es costúm
? |
|
|
MARIA. |
Nostrum pa de cada día. |
|
|
|
Es el ram més explotat. |
|
|
|
Si 'ls marits fessin bondat, |
|
|
|
cap sonámbula viuría. |
|
|
|
Y vosté
aquí, entre tots dos, |
|
|
|
ja té algún dato, á la trassa. |
|
|
CONXA |
Prova, cap. Lo que ara 'm passa |
|
|
|
qu' es molt raro y sospitós, |
|
|
MARIA. |
Aixó vull dir: si es que ha vist
|
|
|
CONXA |
No he vist res. |
|
|
MARIA. |
Donchs, ¿cóm li acut
? |
|
|
CONXA |
Veurá: ell era tant sorrut, |
|
|
|
que 'm dava un víurer molt trist. [8] |
|
|
|
y ara, sense més ni més, |
|
|
|
se 'm torna fí, 'm considera, |
|
|
|
que
vamos: ¡no es aquell Pere! |
|
|
|
¡no es aquell Pere, no ho es! |
|
|
|
¿Y tot aixó es natural? |
|
|
|
No hi crech en tanta fortuna. |
|
|
|
Aixó 'l qu' es que me 'n fa alguna |
|
|
|
y aixís dissimula 'l mal. |
|
|
|
Jo 'm passava aquets apuros, |
|
|
|
perque una calla y sufreix; |
|
|
|
quan, ahir, te 'm compareix |
|
|
|
ab un vestit de vint duros. |
|
|
|
Miri
: al véurerm el vestit, |
|
|
|
vaig dir: «¡Grandíssim infame!» |
|
|
|
¿No la veu vosté la trama? |
|
|
|
Ja pot pensar: no he dormit!; |
|
|
|
y, encara no m' he llevat, |
|
|
|
cap aquí, ab ansia traydora
|
|
|
|
¡Vull véure' aquesta senyora! |
|
|
|
¡vull que 'm digui la vritat |
|
|
|
de si venuda se 'm té! |
|
|
|
Y que no m' enganyi á mí; |
|
|
|
ja cal que 'm digui que sí, |
|
|
|
que, sino, no la creuré. |
|
|
MARIA. |
Dirá lo que descubreixi |
|
|
|
ab la seva doble vista. |
|
|
CONXA |
M' ha de dir quí es la conquista
|
|
|
MARIA. |
¡Oh, nó!: aixó no li exigeixi, |
|
|
|
perque es molt
molt delicat; |
|
|
|
y ella no dorm per negoci: |
|
|
|
el dormí' es un sacerdoci |
|
|
|
y 's diu no més la vritat. |
|
|
CONXA |
¡Que no estigui per dinés! |
|
|
MARIA. |
Aixó; bravo. Bó es saberho. |
|
|
CONXA |
Sí; perque 'l paper de zero |
|
|
|
jo á casa no li faig més. |
|
|
|
Si es cert que 'l meu home 'm falta, |
|
|
|
li fujo; estiguin sogú': |
|
|
|
me faig robar per algú! |
|
|
|
¡Aixó á una dona la exalta! (Pauseta.) |
|
|
|
Pero
¿qué fa aquesta dona? |
|
|
MARIA. |
No es l'hora. |
|
|
CONXA |
¡Be tarda prou!
|
|
|
MARIA. |
Ja se sab; fins á las nou. |
|
|
CONXA |
¡Alsa! ¡aquesta si qu' es bona!
[9] |
|
|
|
Una dona qu' en dormí' |
|
|
|
passa quasi tot lo día, |
|
|
|
me sembla á mí que 's tindría |
|
|
|
de llevar més dematí. |
|
|
MARIA. |
Es aixó. |
|
|
CONXA |
¡M' esperaré! (Ab disgust.) |
|
|
(S' assenta al fondo, prop de la porta, ab grans mostras de inquietut.) |
|
|
|
|
|
|
|
|
  ESCENA III
|
|
|
DITS; ERNEST, per la escala. |
|
|
|
|
|
ERNEST |
Ave María
(Ab cobardía y vergonya.) |
|
|
MARIA. |
Endevant. |
|
|
ERNEST |
Vostés me dispensarán
|
|
|
|
Me sembla que no vaig bé
|
|
|
MARIA. |
¿A quí busca? |
|
|
ERNEST |
A una senyora
|
|
|
|
¡Perdonin!: no deu se' aquí. (Va per anarsen.) |
|
|
MARIA. |
¿A la sonámbula? |
|
|
ERNEST |
Sí. (Girantse.) |
|
|
|
Me creya que aquí no ho fora. |
|
|
|
¿No es pas que avuy fassi festa? |
|
|
MARIA. |
Segui, que vindrá al moment. |
|
|
ERNEST |
Com veya tant poca gent |
|
|
|
y aixó té tanta requesta
|
|
|
MARIA. |
Digui que 's dava vergonya. |
|
|
ERNEST |
Francament, li dich que sí. |
|
|
|
¡Com hi ha gent que 'l que 's fa aquí |
|
|
|
diu qu' es pintar la cigonya!
|
|
|
MARIA. |
Aixó, la gent ignorant. |
|
|
CONXA |
¿Encara nó? (Impacienta.) |
|
|
MARIA. |
Prengui tanda. |
|
|
ERNEST |
¿Ahont sech? |
|
|
MARIA. |
A n' aquesta banda. |
|
|
(Signantli la cadira del altre costat de la porta dél fondo. Ernest s' hi
assenta). |
|
|
|
Permétintme, mentres tant. |
|
|
|
(Se 'n va per la esquerra.) [10] |
|
|
|
|
|
|
|
|
  ESCENA IV
|
|
|
ERNEST y CONXA, assentats un á cada costat de la porta. |
|
|
|
|
|
ERNEST |
(Avéurer si es sabedora |
|
|
|
de lo que vull descobrir; |
|
|
|
m' han dit que tot ho sab dir...) (Pausa.) |
|
|
CONXA |
¡Ay, Deu meu! |
|
|
|
(Després de remenarse molt, ab gran suspir.) |
|
|
ERNEST |
(¡Pobre senyora!: |
|
|
|
si que li deu anar mal, |
|
|
|
qu' está tant apesarada!) |
|
|
CONXA |
¡Ay, Deu meu! (Alsant vivament el cap.) |
|
|
ERNEST |
(¡Altra vegada!) |
|
|
|
¿Que ve aquí p' algún malalt? |
|
|
CONXA |
Nó, senyor, nó: hi vinch per mí. |
|
|
|
No 'n tinch cap, gracias á Deu. |
|
|
ERNEST |
¡Ah, ja entench!: lo mal es séu. |
|
|
|
Vinch per... no m' ho fassi di'. |
|
|
|
Disgustos de las familias. |
|
|
ERNEST |
Aixís ja no 'm maravillo. |
|
|
CONXA |
Qu' estich casada ab un piilo; |
|
|
|
ja ho sab. Y 'm veig en vigilias |
|
|
|
de ferme una... ¡No 'm parlém!... (Pausa.) |
|
|
|
¡Respectiho!... fassi 'l favor. (Ab tò suplicatiu.) |
|
|
|
Y á vosté, ¿qué 'l dú, l' amor? |
|
|
ERNEST |
¡Ay, nó, senyora; no 'ns fem! |
|
|
|
Prou feyna tinch á estudiá'; |
|
|
|
que pe 'l Juny me van suspéndrer. |
|
|
CONXA |
¿Y á n' aquest lloch se 'n vé á apéndrer? |
|
|
ERNEST |
Ja li diré lo que hi há: |
|
|
|
Jo soch bisbari. |
|
|
CONXA |
¿Cóm diu? |
|
|
ERNEST |
Vaig al col-legi del Bisbe; |
|
|
|
y 'l meu pare, que m' atisba |
|
|
|
tot quant faig, y qu' es molt viu |
|
|
|
de geni, 'm té amenassat |
|
|
|
que: si 'm reproban, m' embarca; |
|
|
|
y com só' un mandra de marca |
|
|
|
que 'l llatí 'm té marejat, |
|
|
|
vinch á véurer si aquí 'm diuhen |
|
|
|
la nota que tinch de tréurer. |
|
|
CONXA |
¿Li dirán? [11] |
|
|
ERNEST |
Ho vinch á véurer. |
|
|
|
Prou!: ¿no veu qu' ells d' aixó 'n viuhen? |
|
|
CONXA |
¿Y si diu que li darán |
|
|
|
carbassa? |
|
|
ERNEST |
¡Pobre de mí! |
|
|
|
No crech que m' ho gosi á di'. |
|
|
|
Y si 'm veig perill tant gran, |
|
|
|
com que no 'm queda altre base, |
|
|
|
ja ho tinch pensat: fugiré. |
|
|
|
Miri: si aixó no 'm surt bé, |
|
|
|
avuy ja no dino á casa. |
|
|
CONXA |
¿Vosté també está pensant |
|
|
|
en fugir? |
|
|
ERNEST |
¿Veu que perillo? |
|
|
CONXA |
Jo, si es cert lo d' aquell pillo, |
|
|
|
també 'm proposo altre tant. |
|
|
ERNEST |
Vaja!: bon día pe 'ls trens. |
|
|
|
Donchs, segóns que li dirá |
|
|
|
la sonámbula... |
|
|
CONXA |
Ca!... ca!...: |
|
|
|
si 'm diu que nó, no 'm convens. |
|
|
|
Me 'n aniré á trobá' un altre: |
|
|
|
com sé que no són quimeras!... |
|
|
|
Es dir: de totas maneras, |
|
|
|
jo fujo. No 'm deixo abatre'. |
|
|
|
¿Y cap ahont se 'n pensa aná'? |
|
|
ERNEST |
Oh! no es cosa decidida. |
|
|
|
A Sant Boy hi tinch linch la dída. |
|
|
CONXA |
¿Qu' es boja? |
|
|
ERNEST |
Nó; pro s' hi está. |
|
|
|
Mes conti que allí, de cop, |
|
|
|
el papá 'm troba y m' embarca...; |
|
|
|
també puch aná' á Vallcarca, |
|
|
|
pero per fugí' es aprop. |
|
|
CONXA |
¡Si que ho té mal per fugí'! |
|
|
|
¡Calli! |
|
|
ERNEST |
No tinch cap lloch més. |
|
|
CONXA |
Escolti: si convingués, |
|
|
|
¿vosté 'm robaría á mí? |
|
|
ERNEST |
¡Ay, estigui descansada!: |
|
|
|
no he tocat may res d' enlloch. |
|
|
CONXA |
Vull dir: si de casa 'm moch, |
|
|
|
si acompanyarme li agrada. |
|
|
ERNEST |
¡Ay, nó, nó!: m' agafarían; |
|
|
|
y, després, fora faltá'. [12] |
|
|
|
¿veu que vull ser capellá? |
|
|
CONXA |
Té rahó!: 'ls caps desvarían... |
|
|
|
Perdoni... Una pert el fré |
|
|
|
y pensa cosas tant raras... |
|
|
ERNEST |
Me 'n 'niré á ser llech dels frares, |
|
|
. |
que no s' ha de saber re'. |
|
|
|
|
|
|
|
|
  ESCENA V
|
|
|
DITS; MARIANO, per la esquerra. |
|
|
|
|
|
MARIÁ. |
¿No ha vingut pas ningú més? |
|
|
CONXA |
¡A n' aquí espera y aguarda! |
|
|
MARIÁ. |
No es l' hora encara. |
|
|
CONXA |
Prou tarda. |
|
|
MARIÁ. |
Massa enllestirán després |
|
|
|
En aixó és més l' esperar, |
|
|
|
que no pas lo que 's fa á dins. |
|
|
|
No es més qu' expressá' 'ls seus fins, |
|
|
|
tréurer la prenda y pagar. |
|
|
CONXA |
¿La prenda, diu? |
|
|
MARIÁ. |
Es un fet: |
|
|
|
no 's fa pas res, si no 's dona |
|
|
|
la prenda de la persona |
|
|
|
de qui 's vol sabé' 'l secret. |
|
|
CONXA |
¡Ay! donchs jo no 'n porto cap. |
|
|
MARIÁ. |
Donchs no fem res; ¿no comprén? |
|
|
CONXA |
La vaig á dur. Pero ¿quina?... |
|
|
|
¿Qué duré?.. ¿Fará, un casquet? |
|
|
MARIÁ. |
Tot fa: un casquet, un barret, |
|
|
|
una mitxa, una botina, |
|
|
|
un estrenya caps...; en fí: |
|
|
|
qualsevol prenda va bé. |
|
|
CONXA |
L' estrenya-caps, li duré; |
|
|
|
qu' ell no 'l porta per surtí'. |
|
|
|
(Se 'n va adelerada, per la dreta.) |
|
|
ERNEST |
¿Y jo també n' haig de du'? |
|
|
MARIÁ. |
¿D' estrenya-caps? |
|
|
ERNEST |
De penyora. |
|
|
MARIÁ. |
Home!: es forsós. ¿Aixó ignora? |
|
|
|
No se 'n dispensa á ningú. |
|
|
|
Es per tocá' 'ls punts simpátichs |
|
|
|
del gran magnetisme. ¿Está? [13] |
|
|
ERNEST |
Es que tindré de portá |
|
|
|
prendas de tres catedrátichs. |
|
|
|
No sé pas d' hont las treuré. |
|
|
MARIA. |
Bé: si de cas no las trova, |
|
|
|
vingui. 'S fará la prova; |
|
|
|
y acostuma á surtir bé. |
|
|
|
(Ernest se 'n va per la dreta.) |
|
|
|
|
|
|
|
|
  ESCENA VI
|
|
|
MARIANO; aviat LLORENS |
|
|
|
|
|
MARIA |
D' aixó 'n dich jo gent trempada, |
|
|
|
que no du malicia, y creu, |
|
|
|
y facilita 'l negoci |
|
|
|
deixantse tocá' 'l botet. |
|
|
|
L' una, 'm diu tota l' historia; |
|
|
|
l' altre, canta á tota veu...; |
|
|
|
mentres jo, d'aquella porta, |
|
|
|
me 'ls escolto molt atent. |
|
|
|
Després venen: la mateixa |
|
|
|
cansó d' ells se 'ls repeteix; |
|
|
|
y badan un pam de boca |
|
|
|
y se 'n van tot fentse creus. |
|
|
LLOR. |
Dios guarde. |
|
|
MARIA. |
Bon día tingui. |
|
|
LLOR. |
¿Se pot entrar? |
|
|
MARIA. |
Ja está obert. |
|
|
LLOR. |
Ab lo seu permís. Dios guarde. |
|
|
|
¿Aquést es ters pis? |
|
|
MARIA. |
Aquést. |
|
|
LLOR. |
Donchs aquí viurá una dona... |
|
|
|
Calli... |
|
|
(Treyentse una tarjeta y llegintla molt acostada als ulls.) |
|
|
|
«Teresa Montey. |
|
|
|
Sonámbula.-Semoleras, |
|
|
|
cuarenta y cuatro... Pis ters». |
|
|
|
¿Es aquí? |
|
|
MARIA. |
Ni més ni menos. |
|
|
LLOR. |
Ab lo seu permís, m' assech. |
|
|
(Mariano li dona cadira, ells s' assenta y treyentse las ulleras se posa á
netejarlas.) |
|
|
|
Me fatigo desseguida. [14] |
|
|
|
Ja no soch home per res. (Mitj plorant.) |
|
|
|
¿Que 's creu que n' he passat pocas? |
|
|
|
So' un pobr' home, aquí ahont me veu! |
|
|
|
¡El rigor de las desditxas!... |
|
|
|
Perdoni... |
|
|
MARIA. |
No hi há de qué. |
|
|
LLOR. |
Digui: y aqueixa sonámbula |
|
|
|
¿es bona? |
|
|
|
(Despres d' haberse aixugat els ulls ab el
mocador.) |
|
|
MARIA. |
Fa tot lo pes. |
|
|
|
Ja li dich qu' es de confiansa. |
|
|
LLOR. |
Es á dir: qu' ella serveix |
|
|
|
per saber qualsevol cosa...? |
|
|
MARIA. |
Misteris, tráfechs, remeys, |
|
|
|
profecías, cálculs, duptes |
|
|
|
y tot lo que s' ofereix. |
|
|
LLOR. |
¿Y de fora? |
|
|
MARIA. |
També viatja. |
|
|
LLOR. |
¡Ah! ¿també? |
|
|
MARIA. |
Més que cap tren. |
|
|
|
Miri: ahir va se' á l' Habana |
|
|
|
y á Sant Lloréns dels Pitéus. |
|
|
LLOR. |
Ja hi ha un «tirón»!... |
|
|
MARIA. |
Com no 's cansa... |
|
|
LLOR. |
Sí: no es com anarhi á peu. |
|
|
|
Doncas, la voldría véurer. |
|
|
MARIA. |
Ha eixit. |
|
|
LLOR. |
¿Potsé' á algún d' aquets |
|
|
|
viatjes... |
|
|
MARIA. |
Nó: ha anat á plassa. |
|
|
|
A plassa hi va ab l' ull obert. |
|
|
LLOR. |
¿Y donchs, ara, cóm ho arreglo? |
|
|
MARIA. |
No s' apuri: no 's pert res. |
|
|
|
Senthi jo, es com si hi fos ella. |
|
|
LLOR. |
¿També somía vosté? |
|
|
MARIA. |
Nó, senyor; jo s' 'l fluído: |
|
|
|
el facultatiu. |
|
|
LLOR. |
Comprench: |
|
|
|
vosté es el que la goberna. |
|
|
MARIA. |
El professor. |
|
|
LLOR. |
Está entés. |
|
|
|
(Ha deixat distretament las ulleras sobre la taula.) |
|
|
|
Donchs ja veurá lo que 'm porta; |
|
|
|
Ja ho veurá, fill, quin mareig... |
|
|
|
Soch l' home més desgraciat... (Plorant.)
[15] |
|
|
|
Dispensi... |
|
|
MARIA. |
No hi fa pas res. |
|
|
|
Plori; plori!: desahoguis. |
|
|
LLOR. |
Es que tinch un pap més plé... |
|
|
|
Vull veure' á aquesta senyora |
|
|
|
per mirar si á llum me treu |
|
|
|
per trobar lo que jo busco. |
|
|
|
He perdut... |
|
|
MARIA. |
¿Algún gosset? |
|
|
LLOR. |
Nó, senyor: ¡la meva dona! |
|
|
|
(Esclatant en un plor.) |
|
|
MARIA. |
¿Y lo busca? |
|
|
LLOR. |
¿Jo? ¡Ja ho crech! |
|
|
|
Es la primera vegada |
|
|
|
qu' aquest pas á casa 's véu. |
|
|
MARIA, |
Y, escolti: ¿per quín motiu |
|
|
|
la busca?, si 's pot saber. |
|
|
LLOR. |
¡Ay, fill meu!: perque 'm mantinga. |
|
|
|
¿Veu que no soch bó per res? |
|
|
|
Jo no 'm se guanyar la vida. |
|
|
MARIA. |
Aixís está en el seu dret. |
|
|
LLOR. |
Soch procurador de casas; |
|
|
|
pero m' hi poso 'l cap vert. |
|
|
|
No hi ha un llogater que 'm pagui!; |
|
|
|
y com cobro del que 'n trech, |
|
|
|
passo mesos y trimestres |
|
|
|
que no faig per un llonguet. |
|
|
|
¡Si soch molt digne de llástima! |
|
|
|
Creguim... creguim qu' es ben cert!... |
|
|
|
La senyora, es aixerida; |
|
|
|
té un génit viu y 'l cap fret... |
|
|
|
massa!...: per 'xo m' ha fugit. |
|
|
MARIA. |
Ah! li ha fugit? |
|
|
LLOR. |
Ja fa deu |
|
|
|
mesos. Y aváns d' aquest cop, |
|
|
|
ja m' ha fugit altres tres. |
|
|
|
Ara, l' última vegada, |
|
|
|
se 'm va escapar desde Reus. |
|
|
|
¡Imaginis cóm me deixa |
|
|
|
cada cop qu' agafa 'l tren!: |
|
|
|
curt de mans, y curt de vista, |
|
|
|
curt de génit, curt de seny, |
|
|
|
y 'l pitjor, curt de butxaca, |
|
|
|
qu' es del que més curtejém. |
|
|
|
Aquesta última fugida, [16] |
|
|
|
es la que més m' ha sorprés, |
|
|
|
perque habíam fet un pacte |
|
|
|
qu' ella anés per tot' arréu |
|
|
|
sens que jo hi posés reparo, |
|
|
|
solsament ab lo con que |
|
|
|
de que 'm cusís, que 'm dés taula, |
|
|
|
me cuidés, si 'm dés ofech,- |
|
|
|
que 'n pateixo;-y de tot lo lo altre |
|
|
|
ja n' hi feya franch servey. |
|
|
|
Ah!: y deu rals el diumenge |
|
|
|
y provehirme de rapé. |
|
|
MARIA. |
¿Y li ha fugit? |
|
|
LLOR. |
Fa deu mesos |
|
|
|
que 'm va deixar sol y vern |
|
|
|
sense di': «Estigas bó, bestia»!... |
|
|
|
¿Qué hi diu: que la trobarém? |
|
|
MARIA. |
Prou! ¿Vosté no té noticia? |
|
|
LLOR. |
¡Trist de mí! ¿Qué haig de saber? |
|
|
|
He fet corre 'l meu sereno |
|
|
|
qu' ha regirat terra y cel, |
|
|
|
ha anat al Gobern civil |
|
|
|
á parlá' ab el senyó' Aleu; |
|
|
|
fins he procurat de véurer |
|
|
|
si s' hi empenyava 'l gobern, |
|
|
|
perque tinch un diputat |
|
|
|
qu' es un senyor de molt pes, |
|
|
|
que quan ella estava á casa |
|
|
|
hi venía sovintet...; |
|
|
|
pero ¡ca!...: no n' ha eixit rastre, |
|
|
|
ni farúm, ni llum ni res. |
|
|
|
¿No li he dit jo?: ¡la desgracia |
|
|
|
que per tot me persegueix! (Plorant.) |
|
|
MARIA. |
Bé; consolis: no 's trastorni. |
|
|
|
Ja veurém si ho arreglém. |
|
|
LLOR. |
No 'm queda més esperansa |
|
|
|
que aqueixa senyora. ¿Creu |
|
|
|
qu' ella 'm fará la requissa? |
|
|
MARIA. |
Sí, senyor: n' hi dono fé. |
|
|
LLOR. |
Vosté que hi té bó, interéssim'hi. |
|
|
|
Recománim'hi! |
|
|
MARIA. |
Ho farém. |
|
|
|
Assentis, que pendrá tanda |
|
|
|
y entrará 'l primer vosté. |
|
|
LLOR. |
No; haig d' aná' á Sant Gayetano, |
|
|
|
que hi tinch un verbal... Aquells [17] |
|
|
|
inquilinos que li deya... |
|
|
|
Ara ja tineh el cor plé |
|
|
|
d' esperansa. A la Tresona... |
|
|
|
¿No 's diu Tresona? |
|
|
MARIA. |
Montey. |
|
|
LLOR. |
Salúdila de part meva... |
|
|
MARIA. |
Molt bé. |
|
|
LLOR. |
Y posim als seus peus. |
|
|
|
Que Deu li dongui un bon só. |
|
|
|
Abur. ¡Ja hi som! (Buscant.) |
|
|
MARIA. |
¿El barret? (Donantli.) |
|
|
LLOR. |
Ca!: las ulleras, que sempre |
|
|
|
las perdo. |
|
|
MARIA. |
¿Que no las veu? |
|
|
|
(Donántlashi de sobre a taula.) |
|
|
LLOR. |
Miri: 'm fan tornar tarumba. |
|
|
|
Se m' entelan; me las trech, |
|
|
|
y després me las descuydo. |
|
|
|
Estigui bó. |
|
|
MARIA. |
Hasta más ver. |
|
|
|
|
|
|
|
|
  ESCENA VII
|
|
|
MARIANO |
|
|
|
|
|
|
¡Vaja: 's veu qu' aquest negoci |
|
|
|
dels adormits y 'ls desperts |
|
|
|
es el negoci del sigle! |
|
|
|
¡Si en tot el del món se veu!: |
|
|
|
los adormits, els que pagan; |
|
|
|
els desperts, els que cobrém. |
|
|
|
Aquest món es un fandango, |
|
|
|
y 'l que no balla, un beneyt; |
|
|
|
aprofítala quan passa, |
|
|
|
y ves al objecte dret. |
|
|
|
«La ocasión la pintan calva»... |
|
|
|
y alló del refrán aquell: |
|
|
|
«Ara que veus que tots dormen, |
|
|
|
obra l' ull, que vé l' inglés». |
|
|
|
Algú puja per la escala... (Anant á la porta.) |
|
|
|
Ah!: es la Tresona, que ve |
|
|

|
ab el tren de la virosta. [18] |
|
|
MARIA. |
¡Vatualisto! ¡quin cistell!: (Mirantho.) |
|
|
|
una gallina... palpissos... |
|
|
|
els calamarsos... filets... |
|
|
|
Au, Pepeta: á durho á dintre, |
|
|
|
y veyám cóm ho guisém. (Se 'n va la criada.) |
|
|
TRESO. |
¡Ay, Mariano: t' asseguro |
|
|
|
qu' estich fatigada; á fé! |
|
|
MARIA. |
Avuy si que has fet estada. |
|
|
TRESO. |
Fill, m' he hagut d' entretení'. |
|
|
|
Aquestos dolors d' aquí (El costat.) |
|
|
|
me tenen tant molestada, |
|
|
|
qu' he anat al curandero |
|
|
|
de Gracia. |
|
|
MARIA. |
¿Qué t'embolicas? |
|
|
TRESO. |
¡Ah, nó, fill: no fa traficas! |
|
|
MARIA. |
Fuig, dona!: papa-dinero. |
|
|
TRESO. |
Tu vegessis quinas curas |
|
|
|
ha fet. |
|
|
MARIA. |
Cura als qu' están bons. |
|
|
TRESO. |
Cura als malalts, cap de trons. |
|
|
|
Tot te semblan imposturas. |
|
|
|
Jo he vist cosas que hi tinch fé; |
|
|
|
y veurás si 'm curará. |
|
|
MARIA. |
Com que no tens res, es clá'. |
|
|
TRESO. |
Ja m' ho dit que no tinch re'. |
|
|
|
Pero fora molt, si no |
|
|
|
m' hi des cobro. |
|
|
MARIA. |
¿Y que disposa? |
|
|
TRESO. |
Diu qu' es una mala cosa |
|
|
|
que algú m' ha dat. |
|
|
MARIA. |
¡Quina pó! |
|
|
TRESO. |
¿No hi ha gent que dona mals, |
|
|
|
dant malas cosas? |
|
|
MARIA. |
Alguna. |
|
|
|
Mira: ahir van darmen una. |
|
|
TRESO. |
¿A n' á tu? |
|
|
MARIA. |
Aquest duro fals. (Trayentlo.) |
|
|
|
Té: pórtal al curandero: |
|
|
|
ves que té, qu' está tant groch. |
|
|
TRESO. |
Ni 't vull respóndrer tampoch. |
|
|
|
Jo 'l que 't dich que curá' espero. |
|
|
MARIA. |
¡Com si ja ho estés veyent!... |
|
|
|
Mes, vina: qu' hem de parlar. |
|
|
TRESO. |
¿Qué vols? [19] |
|
|
MARIA. |
Que 'm tindrás de dar... |
|
|
|
(Tresona fa un gesto de disgust.) |
|
|
|
Filla, es un assumpto urgent. |
|
|
|
Necessito trenta duros. |
|
|
TRESO. |
¡Alsa; alsa! |
|
|
MARIA. |
No comensém... |
|
|
TRESO. |
Aixís si que may tindrém |
|
|
|
un recó. |
|
|
MARIA. |
Bé; son apuros. |
|
|
|
Tu 'n tens la culpa. |
|
|
TRESO. |
¿Jo? |
|
|
MARIA. |
Sí. |
|
|
|
Si jo estés encarregat |
|
|
|
de la contabilitat, |
|
|
|
no 'm farías pertení'; |
|
|
|
tu, no t' amohinarías; |
|
|
|
jo, gastaría 'l que fós... |
|
|
|
y may tindríam tots dos |
|
|
|
rahóns, perque no ho sabrías. |
|
|
TRESO. |
Y un día 'm dirías: «Noya: |
|
|
|
vesten á dormí' al Hospici». |
|
|
MARIA. |
Vaja: no es res per cap vici, |
|
|
|
dona; no siguis baboya. (Fentli festas.) |
|
|
TRESO. |
Nó: si no m' enganyarás. |
|
|
MARIA. |
¡Tot seguit lo que 't demano! |
|
|
|
Y t' aviso: no m' aplano |
|
|
|
á que 'm regatejis pas. |
|
|
|
Jo aquí tinch tant dret com tu, |
|
|
|
y no só 'l téu dependent, |
|
|
|
y 't porto l' establiment |
|
|
|
com pochs te 'l sabrían dú. |
|
|
|
Ab aixó, ó se 'm considera |
|
|
|
no fentme viure' ab magresa, |
|
|
|
y te 'm mostras tu despresa |
|
|
|
quan tingui empenyo ó fal-lera, |
|
|
|
ó... mira: prench els trastets |
|
|
|
y 't deixo aquí somiant sola. |
|
|
|
Tinguém, donchs, poca tabola, |
|
|
|
dónam los quartos aquets |
|
|
|
que son una bagatel-la, |
|
|
|
ó bé m' entorno als Encants |
|
|
|
á fer sermóns com aváns |
|
|
|
á dalt d' una carretel-la. |
|
|
TRESO. |
Bé, home, bé; no 'ns enfadém |
|
|
|
per trenta duros. [20] |
|
|
MARIA. |
M' agrada. |
|
|
TRESO. |
(Vaja: es cosa declarada |
|
|
|
per més que ho dissimulém, |
|
|
|
qu' aquet grandulot abusa |
|
|
|
y m' arribará á plumar. |
|
|
|
Rés; me' n haig de separar |
|
|
|
aixís que tingui una escusa.) |
|
|
MARIA. |
Qué dius? |
|
|
TRESO. |
Rés: ja parlarém; |
|
|
|
anémsen cap á la sala; |
|
|
|
sento que pujan la escala. |
|
|
MARIA. |
Donchs á dins. No 'ns ensenyém. |
|
|
|
Tens d' apéndrer la llissó |
|
|
|
dels que aquí jo he confessat. |
|
|
TRESO. |
Ja sabs que la aprench aviat. |
|
|
|
Entra, que tiro 'l teló. |
|
|
|
(Corrent lo portier del fondo.) |
|
|
TRESO. |
¡Ara vesten á dormí' |
|
|
|
tres horas! Ja es un ofici... |
|
|
MARIA. |
Cada qual té 'l séu desfici... |
|
|
|
Cuyta, que ja son aquí. (Se 'n van pe 'l fondo.) |
|
|
|
|
|
|
|
|
  ESCENA XI
|
|
|
UN CARRETER, UN PAGES, CONXA, després MUNDA, UNA
DONA. Tots per la dreta. Un moment de pausa. |
|
|
|
|
|
CARRE. |
Soch el primé': arrivá' y moldre'. |
|
|
|
(S' assenta á la dreta de la porta del fondo. |
|
|
|
Preném tanda mentres tant. |
|
|
PAGÉS. |
Déu se' aquí. Perdonéu, mestre. |
|
|
|
(Surtint despres de una pausa ) |
|
|
CARRE. |
No hi ha de qué. |
|
|
PAGÉS. |
Déu vos guart. |
|
|
|
¿No es aquí qu' hi está una dóna |
|
|
|
qu' es mitx bruixa? |
|
|
CARRE. |
¿Quí us ha armat? |
|
|
PAGÉS. |
Una que dorm... |
|
|
CARRE. |
Aixó es altra. |
|
|
PAGÉS. |
Y que diu que tot somiant |
|
|
|
canta la bonaventura. |
|
|
CARRE. |
Aquí; ja podeu entrar. |
|
|
|
Com déyau bruixa... [21] |
|
|
PAGÉS. |
M' ho creya. |
|
|
CARRE. |
No n' hi há de bruixas, babau. |
|
|
|
Per creure' en aquets romansos, |
|
|
|
tothom ja es massa esquilat. |
|
|
PAGÉS. |
Bé, la d' alló... |
|
|
CARRE. |
La sonámbula. |
|
|
|
Sonámbulas, sí que n' hi há, |
|
|
|
Ja anéu bé, ja, hereu. Senteuvos, |
|
|
|
que, quan toqui, us cridarán. |
|
|
El Pagès s' assenta al costat del Carreter, entra una dona plorant, y s'
assenta, sense parlar, al costat del Pagés. El Carreter se la mira, y diu al
Pagés:) |
|
|
|
¡Llástimas! A n' aquets puestos |
|
|
|
tothom hi dú 'l séu trasbals. |
|
|
CONXA. |
Aném, ja m' han prés la tanda. |
|
|
|
(Entrant apressada ) |
|
|
CARRE. |
Jo he sigut primer d' entrar. |
|
|
CONXA. |
¿Vosté? Jo á las vuyt ja hi era. |
|
|
CARRE. |
Filla, perque se 'n ha anat. |
|
|
|
Justament jo m' he dat ansia |
|
|
|
per arrivar ben puntual, |
|
|
|
perque diu que ab las sonámbulas, |
|
|
|
quan un hom las vé á trobar, |
|
|
|
si 'ls agafa 'l primer són |
|
|
|
solen cantá' ab més afany. |
|
|
CONXA. |
Ja veurá; no puch cedirli |
|
|
|
'l méu dret. |
|
|
CARRE. |
No li vuy pas. |
|
|
CONXA, |
Es que vinch per una cosa |
|
|
|
que potsé hauré de marxar, |
|
|
|
y 'l carril me deixaría: |
|
|
|
cosa de familia, ¿sab? |
|
|
CARRE. |
També es cosa de familia, |
|
|
|
la méva. |
|
|
CONXA. |
¿També? |
|
|
CARRE. |
¡Oy tal! |
|
|
CONXA. |
¿Penas per la seva dona? |
|
|
CARRE. |
Nó, senyora; es un caball. |
|
|
CONXA, |
¿Y diu cosas de familia? |
|
|
CARRE. |
Miri, á casa ell guanya 'l pá. |
|
|
CONXA, |
Bé; m' assentaré darrera |
|
|
|
de vosté. |
|
|
(S' assenta al costat del Carreter, posantshi la cadira.) |
|
|
PAGÉS. |
Bé; tant me fá. |
|
|
CONXA. |
¡Ay, Déu méu! (Després d' una pausa.
[22] |
|
|
CARRE. |
Un' altra llástima. (Al
Pagés.) |
|
|
PAGÉS. |
Si que 's veu qu' aquí n' hi há en gran. |
|
|
MUNDA. |
¿Que ja reb la dormidora? |
|
|
(Entrat ab una criatura á bras embolicada en un mocador gran.) |
|
|
CARRE. |
(Aquesta si que ha menjat |
|
|
|
forsas cacahuets y xuflas.) |
|
|
|
Jo conto qu' encara está |
|
|
|
desperta. |
|
|
MUNDA. |
Pendrém assiento. (Pausa.) |
|
|
CONXA. |
Bé sembla qu' está prou mal |
|
|
|
aquet noy. |
|
|
MUNDA. |
Me 'l van ull-péndrer. |
|
|
PAGÉS. |
Tothom té 'l séu maldecap. |
|
|
CARRE. |
Vosté cregui á la sonámbula, |
|
|
|
que 'l noy se li curará. |
|
|
MUNDA. |
Prou; me li fá fe' unas fregas |
|
|
|
d' aigua de la font del Gat, |
|
|
|
caldo d' oliva per dintre |
|
|
|
y perfums d' ous remenats. |
|
|
|
¿Vos veniu per malaltia? |
|
|
CARRE. |
Un caball que tinch malalt. |
|
|
MUNDA. |
Es clar, la vostra riquesa. |
|
|
CARRE. |
Jo conto que s' ha locat |
|
|
|
de resultas d' un desaire |
|
|
|
qu' una éuga me li vá dar. |
|
|
PAGÉS. |
Jo vinch, que m' entra á la quinta |
|
|
|
un xicot, y vuy mirar |
|
|
|
de saber si eixirá lliure; |
|
|
|
que si no ha d' eixí soldat, |
|
|
|
m' estalvío d' associarlo. |
|
|
|
M' han dit qu' aquí m' ho dirán... |
|
|
CARRE. |
Bé, sí, trifulgas. |
|
|
CONXA. |
Trajerias. |
|
|
MUNDA. |
¿Qué hi farém? |
|
|
PAGÉS. |
S' ha d' aguantar. |
|
|
|
|
|
|
|
|
  ESCENA XII
|
|
|
DITS: ROSETA, QUIMA, aquélla de senyoreta, aquésta de
criada, ab cistell de plassa vuyt. Per la dreta. |
|
|
|
|
|
ROSET. |
¡Ay, qué gent! (Sofocantse.)
[23] |
|
|
QUIMA. |
Entri. |
|
|
ROSET. |
'M sofoco. |
|
|
QUIMA. |
¡Ay, fugi!... ¿Qué li farán? |
|
|
|
Primé' hi son ells que nosaltres. |
|
|
|
Déixim fer. |
|
|
ROSET. |
També es un pas... |
|
|
QUIMA. |
Ja estich cuyta jo d' anarhi, |
|
|
|
per 'quets puestos. Tiri avant. (Entran.) |
|
|
|
¿Quí es l' últim? |
|
|
CONXA. |
Aquesta dona. |
|
|
QUIMA. |
Segui aquí. Que Déu los guart. |
|
|
|
(S'assenta ab Roseta al costat de Munda.) |
|
|
ROSET. |
¡Ay, Quima! Tota tremolo. |
|
|
|
Si ho 'riva á sabé' 'l papá. |
|
|
QUIMA. |
Aném, ¿qué vol que li digui? |
|
|
ROSET. |
Veyám qué 'ns dirán, veyám. |
|
|
|
Si 'm diuhen lo que suspito... |
|
|
QUIMA. |
¡Oh, que li dirán, es clar! |
|
|
ROSET. |
¿Qu' en Rossendo no m' estima? |
|
|
QUIMA. |
Aixó prou qu' es declarat, |
|
|
|
¿No ho sab qu' es un calavera? |
|
|
ROSET. |
Com que coneix que li escau. |
|
|
QUIMA. |
Ja sab que n' hi fá de crespas. |
|
|
ROSET. |
¡Me costa uns tips de plorar!... |
|
|
|
Jo tot li perdono, Quima... |
|
|
|
Pero aixó d' ara, nó: ¡may! |
|
|
|
Aixó de que 'n tingui un altra... |
|
|
QUIMA. |
¡Y quín' altra! |
|
|
ROSET. |
Si es vritat... |
|
|
QUIMA. |
Déixim fé' á mi, senyoreta. |
|
|
ROSET. |
Bueno, bueno; tu 'm guiarás. |
|
|
QUIMA. |
Déixim fé' á mi, y no s' espanti. |
|
|
|
|
|
|
|
|
  ESCENA XIII
|
|
|
DITS; MARIANO, aixecant la cortina del fondo. |
|
|
|
|
|
MARIA. |
Ja póden anar passant. |
|
|
CONXA. |
¡Gracias á Deu! |
|
|
CARRE. |
¡Vaja! |
|
|
MARIA. |
¡Silenci! |
|
|
|
Qu' está dormida. |
|
|
CARRE. |
Ja, ja. [24] |
|
|
|
¿Que 's té de entrar de puntetas? |
|
|
MARIA, |
Nó, senyor, nó; natural. |
|
|
CARRE. |
Ab permís. (Entra pel fondo ab Mariano.) |
|
|
PAGÉS. |
¿Que no se senya? |
|
|
MUNDA. |
No es pas cap cosa de mal. |
|
|
CONXA. |
(¡Fugiré!... ¡Vaya si fujo!) |
|
|
ROSET. |
¿Diu que 'ns habém de senyar? |
|
|
QUIMA. |
Deixi dir. ¡Corra més llana!... |
|
|
|
¿Dú la prenda? |
|
|
ROSET. |
Tan se val. |
|
|
|
La petaca. |
|
|
QUIMA. |
¿La brodada? |
|
|
ROSET. |
La que li vaig péndrer, es clá. |
|
|
|
Y que fá una olor... ¡Dolenta! |
|
|
|
(Treyent la petaca y fentla olorar á Quima.) |
|
|
|
Així 'ls fán prevaricar. |
|
|
QUIMA. |
Ja veurá quina carbassa |
|
|
|
li darém á aquest bergant. |
|
|
CONXA. |
¡Bé tardan, en nom de Déu, |
|
|
|
per dar remey á un caball! |
|
|
PAGÉS. |
Potser té pó d' una cossa. |
|
|
|
¿Qué us ha dit? (Al Carreter que surt.) |
|
|
CARRE. |
Ja 'l tinch salvat. |
|
|
|
(Se 'n va per la dreta ) |
|
|
CONXA |
Ara sabré si se 'm falta. |
|
|
|
Ja aviso per endevant |
|
|
|
que trigaré molt. |
|
|
PAGÉS. |
No importa. |
|
|
CONXA |
Li vuy fé 'ls secrets contar, |
|
|
|
de tot el méu matrimoni... |
|
|
MUNDA. |
¿Y que fá molt? |
|
|
CONXA |
Fá set anys. |
|
|
|
Ab aixó, no s' impacientin. |
|
|
PAGÉS. |
Miri, 'ns haurém d' aguantar. |
|
|
CONXA |
¡Que 'n vaig á saber d' infamias! |
|
|
QUIMA. |
¿Que no entra? |
|
|
CONXA |
Sí, sí: ja vaig. (Entra.) |
|
|
PAGÉS. |
¿Véus? Aquesta sí que 'm sembla |
|
|
|
que s' hauría de senyar. [25] |
|
|
|
|
|
|
|
|
  ESCENA XIV
|
|
|
UN PAGES, UNA DONA, MUNDA, ab la criatura, DON PERE
y DON JOAN. Aviat un SARGENTO y un MARINER. |
|
|
|
|
|
PERE. |
¿Quí fá qúa? |
|
|
MUNDA. |
Aquesta noya. |
|
|
QUIMA. |
Una servidora. |
|
|
PERE. |
En paus. |
|
|
JOAN. |
Miri que també es empenyo |
|
|
|
portarme á un puesto semblant. |
|
|
PERE. |
¡Home, no 'm castigui 'l génit! |
|
|
|
¿No ho veu, qu' estich excitat? |
|
|
JOAN. |
Es que jo d' aquestas farsas, |
|
|
|
may n' he cregut un borrall. |
|
|
PERE. |
Per 'xó 'l duch, perque 's convenci; |
|
|
|
cregui qu' es una vritat. |
|
|
JOAN. |
Vuyts y nous. |
|
|
PERE. |
Per Déu, no 'm toqui |
|
|
|
la sonámbula, don Joan! |
|
|
|
Jo he vist cosas qu' esparveran. |
|
|
|
¿Vosté coneix en Masgrau, |
|
|
|
aquell corredor de bolsa, |
|
|
|
que s' ha fet un potentat? |
|
|
|
Donchs aquell déu la fortuna... |
|
|
JOAN. |
Al paper que vá pujar. |
|
|
PERE. |
Avisantlo la sonámbula. |
|
|
JOAN. |
¿De la puja? |
|
|
PERE. |
No; no tant. |
|
|
|
Li va dir que estés alerta, |
|
|
|
que si ho sabía encertar |
|
|
|
li esperava un gran negoci. |
|
|
|
Ell vá ferho, y está en gran. |
|
|
|
La fortuna de ca 'n Matas, |
|
|
|
¿quí l' ha feta? Ella, cantant. |
|
|
|
A casa 'n Matas hi había |
|
|
|
un gran tresor amagat; |
|
|
|
se sabía, no 's trobava, |
|
|
|
van venirho á consultar: |
|
|
|
va dir 'ls qu' á la carbonera |
|
|
|
hi busquessin un forat, [26] |
|
|
|
qu' era hont l' avi encofornava |
|
|
|
tot l' or qu' anaba guanyant. |
|
|
|
Hi van, miran... |
|
|
JOAN. |
¿Y li trovan? |
|
|
PERE. |
Nó, senyor; de diner, cap. |
|
|
|
Pero encar hi había l' olla. |
|
|
JOAN. |
Aném... ¡bah, bah, bah, bah, bah! |
|
|
|
No li dich qu' anys endarrera, |
|
|
|
quan estavam atrassats, |
|
|
|
tota aquesta faramalla |
|
|
|
no hagués pogut sé' vritat. |
|
|
|
Pero ¡ara! Ja ha passat l' época, |
|
|
|
els clatells son esquilats. |
|
|
PERE. |
¡Home, aixó es tossunería! |
|
|
|
Li dich que no son enganys. |
|
|
|
Si ho fossin, ¿veuría plena |
|
|
|
la sala, com ara está? |
|
|
|
Aquí hi té representadas |
|
|
|
totas las classes socials. |
|
|
|
(Entra un Sargento y s' assenta.) |
|
|
|
Miri, miri, fins l' exércit. |
|
|
|
(Entra un Mariné y s' assenta.) |
|
|
JOAN. |
Y la marina. |
|
|
PERE. |
¿Qué tal? |
|
|
JOAN. |
Bé, ¿vol fé 'l favor de dirme |
|
|
|
fins aquí qué m' ha esplicat? |
|
|
PERE. |
Home, es molt net: 'ls carácters |
|
|
|
del magnetisme animal. |
|
|
JOAN. |
No crech en aquestas farsas; |
|
|
|
pero, en fí, ¿m' esplicará |
|
|
|
per qué 'm dú aquí? |
|
|
PERE. |
Per convénce'l, |
|
|
|
y per l' assumpto que sab. |
|
|
|
Ja veurá: jo li enmatllevo, |
|
|
|
com sab, aquells vint mil rals... |
|
|
JOAN. |
Que no habent'hi garantía, |
|
|
|
no 'ls hi podré pas deixar. |
|
|
PERE, |
Pero sab qui hi há una herencia |
|
|
|
de confiasa... |
|
|
JOAN. |
Que no está |
|
|
|
declarada. |
|
|
PERE. |
Pero conto |
|
|
|
ab grans probabilitats |
|
|
|
de que vá á la méva dona. |
|
|
JOAN. |
¿Y la senyora voldrá?... [27] |
|
|
PERE. |
Ja fá temps que li faig festas. |
|
|
JOAN. |
Bé; pero, ¿vosté cóm sab |
|
|
|
que la herencia li pertoca? |
|
|
PERE. |
Home, ho veurá demostrar. |
|
|
|
Ara entrará ab mi allí dintre, |
|
|
|
la sonámbula 'ns dirá |
|
|
|
el secret d' aqueixa herencia, |
|
|
|
y si es tal com jo he pensat, |
|
|
|
corrém cap á casa seva |
|
|
|
y m' entrega 'ls vint mil rals. |
|
|
|
|
|
|
|
|
  ESCENA XV
|
|
|
DITS; UN SENYOR MALALT qu' entra del bras ab una
senyora. |
|
|
|
|
|
MALAL. |
Déu lo guart. ¡Ay, quína escala! |
|
|
PERE. |
Preném puesto mentres tant. |
|
|
|
(Van a seure' y topan ab el Malalt.) |
|
|
JOAN. |
Perdoni ¡ay, ay,! ¡Senyó' Eduardo! |
|
|
MALAL. |
¡Ay, ay! Don... |
|
|
JOAN. |
Calli, (Tapantli la boca.) |
|
|
MALAL. |
¿Qué hi há? |
|
|
JOAN. |
A aquest lloch no m' anomeni. |
|
|
MALAL. |
¡A n' aquest lloch! ¿y qué hi fá? |
|
|
|
Diguim vosté á mi 'l que vulgui, |
|
|
|
no tan sols anomenar'm; |
|
|
|
sí, senyor, diguim estúpit; |
|
|
|
pero estich ja tan cansat |
|
|
|
de tot, qu' he dit: la sonámbula. |
|
|
|
Tona, anémnos á assentar. |
|
|
ROSET. |
Deuhen ser més de las déu. (A Quima.) |
|
|
QUIMA. |
Prou que ho veig que farém tart. |
|
|
|
Déixim fer; veuré si logro |
|
|
|
que 'ns deixin passá' al devant. |
|
|
PAGÉS. |
Mira: aquí tens lo meu puesto, |
|
|
ROSET. |
¡Ay, mil gracias! |
|
|
PAGÉS. |
Jo me 'n vaig. |
|
|
|
A las deu tinch de se' á Gracia. |
|
|
|
Salut. Tornaré demá. |
|
|
(S' en vá per la dreta. Roseta y Quima han passat devant de tots.) |
|
|
PERE. |
¿Y quí dimontri hi há dintre? [28] |
|
|
QUIMA. |
Una senyora que 's fa |
|
|
|
contar totas las malesas |
|
|
|
del seu marit. |
|
|
PERE, |
¡Botavant! |
|
|
QUIMA. |
Ja surt. Vingui, senyoreta. (Alsant la cortina.) |
|
|
ROSET. |
¡Ay, tinch glassadas las sanchs! |
|
|
|
Tornemsen... |
|
|
QUIMA. |
¿Qué diu? Adintre. |
|
|
|
Cor valent. |
|
|
ROSET. |
Donam la má. |
|
|
|
(Entran pel fondo. Surt Conxa ab posat furiós.) |
|
|
|
|
|
|
|
|
  ESCENA XVI
|
|
|
DITS; menos lo PAGES, QUIMA y ROSETA, CONXA |
|
|
|
|
|
CONXA. |
¡Pillo! ¡Infame!... M' enganyava. |
|
|
|
¡Ja está dit!... ¡Li fugiré! |
|
|
PERE. |
¡Ay, ay!... ¡Conxa! (Adonántsen.) |
|
|
CONXA. |
¡Ell! |
|
|
JOAN. |
¿Qu' és?... ¿Qué té? |
|
|
PERE. |
La meva dona, |
|
|
JOAN. |
Aixó es grave. |
|
|
CONXA. |
¡Pillo!... ¡Trapella!... Ho sé tot. |
|
|
PERE, |
¡Conxita! |
|
|
CONXA. |
¡Ho sé tot, te dich! |
|
|
JOAN. |
Calmis. |
|
|
CONXA. |
¿Quí es vosté? |
|
|
PERE. |
Un amich |
|
|
|
que 'm deixa uns dinés. |
|
|
CONXA. |
Ni un mot |
|
|
|
desconech de tas malesas. |
|
|
PERE. |
¿Qué dius, Conxa?... No t' entench. |
|
|
|
(Volguentla acariciar.) |
|
|
CONXA. |
¡No 'm toquis, perque m' encench! |
|
|
PERE. |
¡Qué tens, filla!... |
|
|
CONXA. |
Ja tinch presas |
|
|
|
las mevas midas. |
|
|
PERE. |
No sé, |
|
|
|
francament, lo que t' altera. |
|
|
CONXA. |
Jo si; y 't fugiré, Pere; |
|
|
|
Pere, 't dich que 't fugiré. |
|
|
PERE. |
¡Rateta meva! ¡Sosségat! [29] |
|
|
CONXA. |
¡Rateta! ¿Veu la evidencia? (A Joan.) |
|
|
PERE. |
(¡Ay!... si no sigués la herencia!) |
|
|
CONXA. |
Vuy divorci. |
|
|
PERE. |
¿Qué? |
|
|
CONXA. |
Tu, entrégat |
|
|
|
al téu vici... Si ho sé tot. |
|
|
|
¿Qué hi vens á fe' aquí? |
|
|
PERE. |
No ré'... |
|
|
CONXA. |
¿Que potsé' hi vens á sabé' |
|
|
|
si t' estima? |
|
|
PERE. |
Es que ni un mot... |
|
|
JOAN. |
Reposis. |
|
|
CONXA. |
¡Fugi! Es vosté |
|
|
|
qui me 'l pert. |
|
|
JOAN. |
¡Jo! |
|
|
CONXA. |
¡Si! Vosté es. |
|
|
|
Vosté li deixa 'l dinés |
|
|
|
per córrerla. |
|
|
PERE. |
Pero, ¡en qué! |
|
|
|
Perque ja 'm vaig encenent... |
|
|
CONXA. |
¡Aixó! ¡Pégam ara, aquí |
|
|
|
devant de tothom! |
|
|
PERE. |
¿Vols dí |
|
|
|
qu' es aixó que tant t' encén? |
|
|
JOAN. |
Just; espressis. |
|
|
CONXA. |
Que 'n té un' altra. |
|
|
PERE. |
¿Jo? |
|
|
CONXA. |
¡Sí! Ho tinch ja ben probat. |
|
|
|
Té un tráfech. |
|
|
MUNDA. |
¿Ja ho ha esbrinat? |
|
|
CONXA. |
Sí, filla. Y no 'm deixo abatre'... |
|
|
JOAN, |
¿Probat, diu? |
|
|
CONXA. |
No poch ni gayre. |
|
|
MALAL. |
Jo 'm poso més mal aquí. |
|
|
MUNDA. |
¿Sab quí es? |
|
|
CONXA. |
No m' han sabut dí' |
|
|
|
si es guantera ó cotillayre. |
|
|
PERE. |
¡Jo una cotillayre, jo! |
|
|
MUNDA. |
Y vágila á esgarrapar; |
|
|
|
ab mí fós... |
|
|
MALAL. |
¡Quin gatejar! |
|
|
CONXA. |
Vetaquí 'ls regalos. |
|
|
PERE. |
¡Bó! |
|
|
|
¿Aixó com á prova 't dónas? |
|
|
CONXA. |
Y sé més. [30] |
|
|
PERE. |
De ratlla passa. |
|
|
CONXA. |
Que 'ls dematíns vas á plassa |
|
|
|
á festejar á las minyonas. |
|
|
PERE. |
¡Es mentida! |
|
|
JOAN. |
Per favor, |
|
|
|
cálminse. |
|
|
PERE. |
Ja no pot sé'. |
|
|
|
¡Jo festejá pel pel carré', |
|
|
|
quan ni sé 'l qu' es fer l' amor! |
|
|
|
Ja 'm castiguéu massa 'l geni. |
|
|
CONXA. |
Tu, tu 'm castigas á mi. |
|
|
PERE. |
¡Conxa! |
|
|
CONXA. |
Pégam, hame: així. |
|
|
JOAN. |
Per Déu. |
|
|
CONXA. |
Nó, nó: no 'l refreni! |
|
|
|
Si 'm convé; si es lo que busco, |
|
|
|
que 'm pegui... Si vuy divorci. |
|
|
|
Pégam un revés que 'm torci |
|
|
|
la cara; sigas ben brusco. |
|
|
|
Pégam, qu' ó sino, jo crech |
|
|
|
que sóch jo qui 't pega á tu. |
|
|
(Va á tirárseli á sobre y tots los presents corren á detenirla.) |
|
|
|
¡No m' aturo per ningú!... |
|
|
PERE. |
Si 't toco, 's sentirá 'l xech. |
|
|
|
|
|
|
|
|
  ESCENA XVII
|
|
|
DITS, ROSETA, QUIMA, pel fondo. Roseta, surt plorant ruidosament
seguida de Quima. |
|
|
|
|
|
ROSET. |
¡Que desditxada que só! (Desvaneixentse.) |
|
|
|
¡Ay, jo 'm moro!... |
|
|
QUIMA. |
(Aguantantla.) ¡Una cadira! |
|
|
(Tots se giran. Munda acosta una cadira, y Roseta hi cau plorant ruidosament.) |
|
|
JOAN. |
Aquesta hi faltava. |
|
|
ROSET. |
¡Mira, |
|
|
|
mira 'l malvat, lo traidó'!... |
|
|
|
¡Quima, que vingui 'l papá!... |
|
|
|
Jo 'm moro... 'S desmaya.) |
|
|
QUIMA. |
No.., Senyoreta... |
|
|
JOAN. |
Se desmaya. |
|
|
QUIMA. |
Es clar, pobreta. [31] |
|
|
MUNDA. |
Ara 'm toca. Hi vaig á entrá'. |
|
|
|
(Entra ab la criatura pel fondo.) |
|
|
QUIMA. |
No 's pensin, qu' es noya fina. |
|
|
CONXA. |
¿Y qu' ha sigut? |
|
|
QUIMA. |
No es pas rés: |
|
|
|
Que li han dit del séu promés |
|
|
|
que manté á una bailarina. |
|
|
CONXA. |
Tots ne tenen una ó altre. |
|
|
QUIMA. |
¿Veu que de donas n' hi há mes? |
|
|
CONXA. |
¡Estrafalaris! |
|
|
QUIMA. |
Pitjó' es |
|
|
|
los que 'n tenen tres ó quatre. |
|
|
JOAN. |
Sembla que ja torna en sí. |
|
|
|
(Que ha estat assistint á Roseta.) |
|
|
CONXA. |
Pórtila al apotecari. |
|
|
ROSET. |
No vull pendre ré'. |
|
|
JOAN, |
Al contrari. |
|
|
ROSET. |
No vuy rés. ¡Me vuy morí! |
|
|
QUIMA. |
¡Aném, senyoreta, anem! |
|
|
ROSET. |
¡Aném! ¡Vés si he vist ben vistos |
|
|
|
los séus crímens!... ¡Pendré mistos! |
|
|
|
Me mataré. (S' aixeca plorant.) |
|
|
QUIMA. |
Ja ho veurém. |
|
|
CONXA. |
¡A n' ell lo té de matar! |
|
|
QUIMA. |
Pássintho bé. |
|
|
ROSET. |
Estiguin bons. |
|
|
Se 'n van, Roseta apoyada en lo bras de Quima y sense deixar de plorar per la dreta.) |
|
|
MALAL. |
Gracia á Deu. Tornémsen, donchs, |
|
|
|
á séurer. |
|
|
Ho fá ab la senyora que l' acompanya; tots los demés tornan igualment á séurer, menos Conxa, Pere y Joan.) |
|
|
|
|
|
|
|
|
  ESCENA XVIII
|
|
|
DITS; menos ROSETA y QUIMA. |
|
|
|
|
|
CONXA. |
(Dirigintse á Pere.) Tu 't deus pensar |
|
|
|
que ab aixó ja m' he distret. |
|
|
|
¡No, fill! Ara hi tornarém. |
|
|
JOAN. |
Lo milló' es que 'ns aném. |
|
|
CONXA. |
¿Jo ab ell? ¡Cá! Ja está desfet |
|
|
|
tot lo llas del matrimoni. [32] |
|
|
PERE. |
(Sino que 'l cas no ho permet.) |
|
|
CONXA. |
Si volen res per Lloret, |
|
|
|
ara hi marxo. |
|
|
JOAN. |
¡Sant Antoni! |
|
|
PERE. |
Nó, senyor; tu vens ab mi |
|
|
|
á esbriná' aquesta mentida. |
|
|
|
Ja tinch l' hora ressentida, |
|
|
|
y t' ho vuy tot aclarí'. |
|
|
|
Me dirás qui t' ha encegat; |
|
|
|
me 'l posarás frente á frente, |
|
|
|
y si sostenirm'ho intenta, |
|
|
|
surt de mas mans destrossat. |
|
|
|
¡Perque estich que bufo! Aném. |
|
|
CONXA. |
No, si no hem d' eixir d' aquí. |
|
|
PERE. |
¿La sonámbula? |
|
|
CONXA. |
¡Ella, sí! |
|
|
PERE. |
¡Llamp de Déu! Ara ho veurém, |
|
|
JOAN, |
¿Qué vol fer? |
|
|
PERE. |
Mostrar segú |
|
|
|
que sóch un marit modelo. |
|
|
|
Si no 's retracta, la pelo. |
|
|
|
Que no se 'n vagi ningú. (A n' als circunstants.) |
|
|
MALAL. |
Jo m' en voldría aná' al llit. |
|
|
PERE. |
No senyó', aguantis la febra. |
|
|
|
Los que han vist móurer la llebra |
|
|
|
m' han de véurer redimit. |
|
|
|
¿Ahónt es aqueixa farsanta? |
|
|
|
Espérinme. (Entra furiós per la porta del fondo.) |
|
|
|
|
|
|
|
|
  ESCENA XIX
|
|
|
DITS; menos PERE |
|
|
|
|
|
JOAN. |
¡Qu' un se vegi |
|
|
|
en berlina y se 'l mareji |
|
|
|
per tals camamas. |
|
|
CONXA. |
M' espanta |
|
|
|
á mí mateixa 'l que penso |
|
|
|
fer desd' ara. ¡'M venjaré! |
|
|
JOAN. |
Vosté lo que té de fé' |
|
|
|
no fer cas... |
|
|
CONXA. |
¡Cá! Ara comenso. |
|
|
|
Divorci, escándol y plet [33] |
|
|
|
perque 'm senyali violaris... |
|
|
|
¡fins remitits als diaris! |
|
|
JOAN. |
Aixó altres cops ja s' ha fet. |
|
|
|
Pero, ¿vosté creu aixó? |
|
|
CONXA. |
La sonámbula m' ho ha dit. |
|
|
JOAN. |
¿Y no coneix qu' es fingit, |
|
|
|
qu' es farsa? |
|
|
CONXA. |
¡Cá! ¡Tant de bó! |
|
|
|
Lo que ella ha dit, no es mentida. |
|
|
|
Massa que 'n he quedat certa: |
|
|
|
si m' ho hagués dit boy desperta... |
|
|
|
Pero... estaba ben dormida. |
|
|
|
|
|
|
|
|
  ESCENA XX
|
|
|
DITS; PERE, TRESONA, MARIANO, MUNDA ab la critaura. Pere surt
arrossegant á la Tresona; segueixen los demés esberats. |
|
|
|
|
|
TRESO. |
¡Déixim anar! |
|
|
PERE. |
Vinguí aquí. |
|
|
MARIA. |
Aixó á n' aquí no 's permet. |
|
|
|
¡Vaya, quín prompte es aquet! |
|
|
MUNDA. |
Ara que 'm anava á dí' |
|
|
|
qui m' ha embruixat la criatura! |
|
|
PERE. |
¡Que ningú 'm piuli! |
|
|
MARIA. |
¿Cóm nó? |
|
|
PERE. |
Sufreix ma reputació |
|
|
|
y vuy probar la impostura. |
|
|
CONXA. |
Veyám... |
|
|
JOAN. |
Pensi... |
|
|
PERE. |
No 'm detinguin. |
|
|
MARIA. |
Pero ¿ab quín dret? |
|
|
PERE. |
El que 's pot. |
|
|
MARIA. |
(A Tresona.) Veurás; no 'ns convé esbalot. |
|
|
PERE. |
Ab aixó no m' entretinguin. (A la gent.) |
|
|
|
Séguin tots. (Tothom se 'n vá á séurer.) |
|
|
MARIA. |
(A Tresona.) Fés lo que vulga, |
|
|
|
perque aquest home es capás |
|
|
|
de pegá'ns. |
|
|
TRESO. |
Y tu, ¿qué fás? |
|
|
MARIA. |
M' aguanto. No vull trifulga. [34] |
|
|
(Pere, posant una cadira al mitx de la escena, diu á Tresona:) |
|
|
PERE. |
Segui aquí. |
|
|
(Tresona obeheix aturdida Pere posa un' altra cadira devant de la
Tresona, é hi fá séurer á Mariano.) |
|
|
|
Vosté al devant. |
|
|
MARIA. |
¿Y ara, qué? |
|
|
PERE. |
Tírili fluído. |
|
|
MARIA. |
¡Ah, nó! Aixó no vol ruído. |
|
|
PERE. |
¡Tírin'hi! |
|
|
MARIA. |
Vaja... ¡Es qu' es gran! |
|
|
|
(Tirant fluido á Tresona.) |
|
|
TRESO. |
¿M' adorno? (Baix á Mariano.) |
|
|
MARIA. |
Nó. |
|
|
PERE. |
¿Qué 's compón? |
|
|
|
Tírin'hi més. |
|
|
|
(Mariano tira més fluido á Tresona.) |
|
|
JOAN, |
No 'n treu ré. |
|
|
PERE. |
Depressa, adormis vosté. |
|
|
TRESO. |
Fill, ja he acabat la són. |
|
|
MUNDA. |
Es clá', ab aquesta burina... |
|
|
MARIA. |
Vosté me l' ha desvetllada. |
|
|
PERE. |
Vuy la calumnia esfumada. |
|
|
MARIA, |
Pero, ¿qu' és?... ¿qué 'l desatina? |
|
|
PERE. |
Que aquesta senyora ha dit |
|
|
|
que jo enganyo á ma mullé'. |
|
|
CONXA. |
¡Com qu' es cert! |
|
|
PERE. |
Y á mi 'm convé |
|
|
|
que aixó 's vegi desmentit. |
|
|
MARIA. |
¡Ah! Y per 'xó s' enfada y crida? |
|
|
TRESO. |
¡Fill, perque ho vé á preguntar! |
|
|
MARIA. |
Després, també 's pot errar; |
|
|
|
¿No veu que ho diu adormida? |
|
|
PERE. |
Donchs dormida té de dí' |
|
|
|
qu' es fals aquest rebombori. |
|
|
|
Tírili més morditori. |
|
|
MARIA. |
¡Ah! ¿per 'xó ho vol? ¡Sí, home, sí! |
|
|
|
(Dorm, noya.) Un xich de quietut. |
|
|
(Vá passant las mans per devant de Tresona, y aquesta fá com qui
s'adorm). |
|
|
PERE. |
Sembla que 's va endormiscant. (En veu baixa.) |
|
|
MARIA. |
Ja pot aná' preguntant. |
|
|
(Després de examiná' a Tresona que 's fingeix del tot adormida. |
|
|
PERE. |
Que no 'm fassi ni un embut. |
|
|
|
Segueixim. (A Tresona.)
[35] |
|
|
TRESO. |
Vaig amb vosté. (Dormint.) |
|
|
PERE. |
Cap al Bolsín. ¿Ja hi és? |
|
|
TRESO. |
Sí. |
|
|
PERE. |
¿S' ha trovat cap dona ab mi? |
|
|
TRESO. |
Nó, senyor. Jo no he vist ré'. |
|
|
PERE. |
Cap á la Bolsa. ¿Qué veu? |
|
|
TRESO. |
Molts que 'ls han vuydat la caixa. |
|
|
PERE. |
Hi deu haber alguna baixa. |
|
|
|
Registri per tot arréu. |
|
|
|
¿Veu cap faldilla? |
|
|
TRESO. |
Nó; ni una. |
|
|
PERE. |
Segueixim més, si li plau. |
|
|
|
¿Veu que 'm fiqui en algún cau? |
|
|
TRESO. |
Nó, senyor; calli... |
|
|
MARIA. |
(¡Qu' és tuna!) |
|
|
|
Ara detura á una noya |
|
|
|
á la Rambla... |
|
|
CONXA. |
¡Vés, qué tal! |
|
|
PERE. |
¿Qué? |
|
|
TRESO. |
Li compra L' Imparcial |
|
|
|
y se 'n va. |
|
|
|
¿No ho veus, baboya? (A Conxa ) |
|
|
|
Busqui, busqui més faldillas. |
|
|
|
¿No has dit cotillayre? |
|
|
CONXA. |
Sí. |
|
|
PERE. |
Fíquissem per tot allí |
|
|
|
hont trovi que fan cotillas. |
|
|
CONXA. |
O guantera. |
|
|
PERE. |
Vé de pas. |
|
|
|
Entri per las guanterías. |
|
|
|
¿Hi soch jo? |
|
|
TRESO. |
No hi es. |
|
|
PERE. |
Manías |
|
|
|
d' aquesta. Y ara, ¿callarás? |
|
|
|
Fíquisesm al cor. |
|
|
TRESO. |
Ja hi só. |
|
|
PERE. |
¿Qué hi llegeix? |
|
|
TRESO. |
Tot cosa bona. |
|
|
|
Qu' estima la seva dona |
|
|
|
y no hi ha marit més bó! |
|
|
MARIA. |
Aném, ¿está satisfet? |
|
|
PERE. |
Sí, senyor; estich plé d' orgull. |
|
|
MARIA. |
¡Si quan ella tanca l' ull |
|
|
|
no li falla cap secret! |
|
|
JOAN. |
¿Y vosté ho creu? [36] |
|
|
PERE. |
Sí senyó'. |
|
|
JOAN. |
¿Creu que dorm? |
|
|
PERE. |
¡Vaya! |
|
|
JOAN. |
¡'M trasbalsa! |
|
|
|
Páguila ab moneda falsa, |
|
|
|
ja veurá si dorm ó nó. |
|
|
|
|
|
|
|
|
  ESCENA XXI
|
|
|
DITS, SENYOR LLORENS, per la dreta. |
|
|
|
|
|
LLORE. |
¿No m' han pas vist las ulleras? |
|
|
TRESO. |
¡Ay! |
|
|
MARIA. |
¿Qué 't pasa? |
|
|
TRESO. |
(¡Pórtam dins!) |
|
|
MARIA. |
Calla, dona, siguém fins. |
|
|
PERE. |
¿Qué diu lo senyor Guixeras? (Saludant á Llorens) |
|
|
LLORE. |
¡Oy, don Pere! Vinch aquí |
|
|
|
per buscar la méva dona. |
|
|
|
(Acostantshi molt per reconéixel.) |
|
|
PERE. |
Doncas vé en ocasió bona. |
|
|
LLORE. |
¿Dorm la sonámbula? |
|
|
PERE. |
Sí. |
|
|
|
Per mi la tinch adormida, |
|
|
|
n' estich llest, y li cedeixo. |
|
|
LLORE. |
Es que jo no m' atraveixo. |
|
|
PERE. |
Ja n' eixirém desseguida. |
|
|
|
Canti. (A Tresona.) |
|
|
TRESO. |
(¡Ay, trista de mí!) |
|
|
PERE. |
Aquí, no trova la dona. |
|
|
|
Búsquila. |
|
|
LLORE. |
L' enhorabona |
|
|
|
li daré. |
|
|
MARIA. |
Vés sí ho pots dí'. |
|
|
TRESO. |
(Pobre Llorens; no era lluny.) |
|
|
|
L' hi ha fugit... Tractant de desfigurar la veu.) |
|
|
LLORE. |
Si; ja fá días. |
|
|
TRESO. |
Es á las Andalucías. |
|
|
LLORE. |
¡Qu' és aixó!... Crech que 'm retruny |
|
|
|
la seva veu á la orella. |
|
|
|
(Admirat y acostantse molt á Tresona.) |
|
|
|
¡Jesús, Déu méu! ¡si es aquí! |
|
|
MARIA. |
¿La seva senyora? [37] |
|
|
LLORE. |
¡Sí! |
|
|
|
¡Tresona!... (Sachsejantli 'l bras.) |
|
|
MARIA. |
(Aixó 'ns desparella.) |
|
|
LLORE. |
¡Tresona, desvétllat!... |
|
|
PERE. |
¿Véu? (A Joan.) |
|
|
TRESO. |
¿Hont sóch? (Obrint los ulls, fent l' assombrada.) |
|
|
MARIA. |
(S' embolica 'l plet.) |
|
|
TRESO. |
¡Llorens! ¿Qué t' habías fet? |
|
|
|
(Mirant á Llorens y abrassantlo ) |
|
|
LLORE. |
¡Buscante per tot arréu! (Abrassantla plorant.) |
|
|
CONXA. |
¿Es dir que tot es mentida? |
|
|
MARIA. |
Nó, senyora, res d' aixó. |
|
|
CONXA. |
Donchs, ¿per qué m' han dit alló? |
|
|
PERE. |
¿Encara no estás rendida? |
|
|
CONXA. |
Com que 'ls he vist contradir... |
|
|
PERE, |
¿Es dir que no lograré..? |
|
|
CONXA, |
¡Tu 'm faltas; bé prou que ho sé!... |
|
|
MARIA. |
(Fém mérits.) Veyám. ¿Voy dir |
|
|
|
quína prenda ha dut vosté? |
|
|
CONXA. |
¿Qué hi fa aixó? |
|
|
PERE. |
¡Respón, si sabs! |
|
|
CONXA. |
Miri, aquest estrenya-caps. (Ensenyantlo.) |
|
|
MARIA. |
¿Veyamlo? (Lo pren.) Sí, vaja... |
|
|
PERE, |
¿Qué? |
|
|
MARIA. |
¿Que no ho véu lo que 'ns ha dut? |
|
|
|
Prenda que ja ha estat rentada. |
|
|
|
En anant á la bugada |
|
|
|
totas perden la virtut. |
|
|
CONXA. |
Es dir que... |
|
|
MARIA. |
Que no val ré' |
|
|
|
de lo que aquesta ha contat. |
|
|
|
(¿Veus si soch espavilat?) (A Tresona.) |
|
|
PERE. |
¿Veus, dóna? |
|
|
CONXA. |
Es dir... |
|
|
TRESO. |
Ja á sabé'. |
|
|
CONXA. |
¡Ay, quin pés me treu del cor! |
|
|
|
Perdónam. (Abrassant á Pere.) |
|
|
PERE. |
¡Santa ignocencia! |
|
|
|
¿A punt de rébrer una herencia |
|
|
|
vols qu' així 'm jugui la sort? |
|
|
CONXA. |
Cregas, Pere, que 'm matavas. (Plorant.) |
|
|
|
¡Estava loca! |
|
|
PERE. |
Ja ho senten. (A 'ls de la escena.) |
|
|
|
Veyám ara si ho desmenten. |
|
|
CONXA. |
¡Pobre Pere! ¡Y no 'm faltavas [38] |
|
|
|
|
|
|
|
|
  ESCENA ÚLTIMA
|
|
|
DITS; ERNESTO |
|
|
|
|
|
ERNES. |
Déu los guart. |
|
|
CONNA. |
¿Qué vol vosté? |
|
|
|
(Fora de sí al véurel.) |
|
|
|
Ja no fujo... ¡Pere!... |
|
|
PERE. |
¿Qu' hi há? |
|
|
CONXA. |
Aquest jove 'm vé á roba'. (Agafántseli al bras.) |
|
|
ERNES. |
¿Jo? Si vinch aquí á sabé'... |
|
|
CONXA. |
¡Treulo! |
|
|
ERNES. |
Vosté es qui 'm ha dit... |
|
|
CONXA. |
¡Tréulo! Es un estrafalari. |
|
|
ERNES. |
¡Si soch un pobre bisbari! |
|
|
CONXA. |
¡Vagi! 'M quedo ab mon marit. |
|
|
ERNES. |
Ja me 'n vaig. |
|
|
MARIA. |
No; esperi y segui, |
|
|
|
que 's va á seguir la sessió. |
|
|
JOAN. |
¿Aném? |
|
|
ERNES. |
(A Peré.) Li juro que nó... |
|
|
PERE. |
Ja 'ns veurém. |
|
|
|
(Se 'n vá ab Conxa del bras, seguit de Joan ) |
|
|
ERNES. |
Li dich que 'm cregui. (S' assenta) |
|
|
LLORE. |
¿Veus com la trovo? Aquí 's veu |
|
|
|
qu' aixó no es una camama. )A Tresona.) |
|
|
TRESO. |
Soch sonámbula, y tinch fama. |
|
|
LLORE. |
Prou se 'n parla á tot arréu. |
|
|
|
Déixam sé 'l sonambul. |
|
|
TRESO. |
Sí. |
|
|
MARIA. |
¿Y jo? |
|
|
TRESO. |
Fill, per tú, 'l despido. |
|
|
LLORE. |
Sí, lo qu' es per darli 'l fluido, |
|
|
|
crech que me 'n sabré surtí'. |
|
|
MARIA. |
¿Es dir, que sóch desdonat? |
|
|
|
Al menos treume d' apuros, |
|
|
|
donantme aquells trenta duros |
|
|
|
de que habíam enrahonat. |
|
|
MALAL. |
¿Que no 'ns despatxa? |
|
|
TRESO. |
Corrents. |
|
|
LLORE. |
Ara la torno á adormí'. [39] |
|
|
MARIA. |
¿Que vindré a la tarde? |
|
|
TRESO. |
Sí. |
|
|
MARIA. |
¿Per liquidar? |
|
|
MALAL. |
¡Quína gent! |
|
|
|
¡Cuytin, cuytin! |
|
|
TRESO. |
Al instant. |
|
|
|
Déixim parla' ab els senyors (Al públich.) |
|
|
|
sols una paraula ó dos. |
|
|
|
¿Qué 'ls sembla? Vostés dirán. |
|
|
LLOR. |
¡Qu' han de dir! Que desseguida |
|
|
|
veurán la cosa ab bon cor, |
|
|
|
perque aixó es la nostra sort |
|
|
|
y tu t' hi guanyas la vida. |
|
|
|
Si un aplauso, donchs, abona |
|
|
|
que l' entremés es de lley, |
|
|
|
jo viuré 'l mateix que un rey |
|
|
|
ab l' ofici de la dona. |
|
|
|
|
|
|
|
|
|
FI |
|