21
Veg. Raynouard, Lexique roman, V, 1843, p. 363.
22
Veg. Una reina per a Curial, Barcelona, 1984, pp. 101-103.
23
Du nouveau sur Tirant lo Blanch, «Estudis Romànics», IV, 1953-1954, pp. 137-203; i Nouvelles recherches sur Tirant lo Blanc, «Miscel·lània Aramon i Serra», I, Barcelona, 1979, pp. 401-424.
24
Veg. Riquer, Aproximació, cit., p. 160; Richthofen, Sincretismo, cit., p. 90; i sobretot Nicolau, Tirant lo Blanc: examen de algunas cuestiones, «NRFH», XV, p. 141.
25
Tirant el «valac» o Tirant «Joanet»?, «Miscel·lània Sanchis Guarner», I, València, 1984, pp. 107-108.
26
Especulacions psicoanalítiques sobre la sexualitat en el Tirant lo Blanch, «Llengua i Literatura», 1, Barcelona, 1987, p. 44.
27
Edgar de Bruyne,
Estudios de estética medieval, III,
Madrid, 1958, p. 326. Citant sant Tomàs: Pulchritudo corporis consistit in proportione membrorum et
colorem
. Aquesta fórmula breu sembla la més
idònia per al text que comento. Amb tot he preferit optar per la
fórmula més completa
(decentem proportionem in quantitate et in
situ membrorum et clarum et nítidum colorem) per tal em sembla
implícita en les paraules del moro. La referència a la
pal·lidesa de Tirant indica que els mots del caçador tenen
més a veure amb la
claritas que no amb el color de la
pell. No s'oblidi que encara que afecti tot el cos, la lluminositat
prové del rostre, el qual justament està descolorit, car Tirant,
com tot militar, l'havia de tenir colrat pel sol.
28
Umberto Eco, Art i bellesa en l'estètica medieval, Barcelona, 1990, p. 150.
29
Martí de Riquer L'arnès del cavaller Barcelona 1968, p. 97.
30
Miquel Colom, Glossari general Iul·lià, I, Palma de Mallorca, 1982, p. 245a.