Selecciona una palabra y presiona la tecla d para obtener su definición.
Indice


1

El título de la tesis era exactamente como sigue: Antecedentes y aparición del cinematógrafo en Lleida a través de la prensa local (diversiones y espectáculos precinematográficos y populares y su público entre 1845 y 1896).



 

2

Es cabal recordar aquí los resultados del I Encuentro de la Asociación de Historiadores Cinematográficos del Estado Español, compilados por Joaquim Romaguera y Juan Bonifacio Lorenzo Benavente en Cinematógrafo I: Metodologías de la Historia del Cine (Festival Internacional de Cine de Gijón. Fundación Municipal de Cultura. Gijón, 1989).



 

3

Si tuviera que señalar algunas obras capitales en cuanto a los puntos de partida metodológicos adoptados en mi trabajo, y reduciendo la lista al máximo en beneficio de la brevedad, apuntaría tres obras colectivas que aglutinan, a pesar de las ausencias, las orientaciones de la moderna historiografía cinematográfica: la recopilación llevada a cabo por Jacques Aumont, André Gaudreault y Michel Marie de algunas de las ponencias presentadas en el Coloquio de Cerisy de 1985, Histoire du Cinéma. Nouvelles approches (Publications de la Sorbonne. Paris, 1989); las Actas del V Coloquio Internacional del Institut Jean Vigo reunidas por Pierre Guibbert, Les premiers ans du cinéma français (Institut Jean Vigo. Perpignan, 1985); y la obra colectiva editada por Thomas Elsaesser y Adam Barker, Early Cinema: Space, Frame, Narrative (British Film Institut Publishing. London, 1990).



 

4

En cuanto al ámbito historiográfico catalán, que es el que me afecta directamente, Joaquim Romaguera apuntaba la necesidad de las aportaciones locales en un reciente artículo: «El cinema català vist també des d'una altra perspectiva: la local». En Revista de Catalunya n.º 64, juny 1992; pp. 106-115.



 

5

Entre las que habría que destacar la clásica Historia del Cinema a Catalunya 1895-1990 de Miquel Porter (reeditada por el Departament de Cultura de la Generalitat de Catalunya en 1992); Palmira González, Els anys daurats del cinema clàssic a Barcelona (1906-1923) (Institut del Teatre / Edicions 62. Diputació de Barcelona, 1987); trabajos más dispersos, aunque no menos importantes, de los que podríamos citar, por integradores, los cuatro volúmenes de Cinematògraf (Annals de la Federació Catalana de Cine-Clubs), publicados entre 1983 y 1987; o la más reciente puesta en común de la historiografía catalana en las Primeres Jornades d'Historiografia Cinematogràfica a Catalunya, cristalizada en Cinematògraf, segona època, n.º 1, 1992 (Institut d'Estudis Catalans. Societat Catalana de Comunicació. Barcelona, 1993).



 

6

Estos datos, que ofrecen una base sólida a nuestro estudio, son el resultado de las investigaciones de Antoni M. Jové: Estructura social i cojuntura econòmica a Lleida (1880-1892). Tesis de Licenciatura inédita. Universidad de Lleida, 1987. Item, «Riquesa, espai urbà i control polític a la Lleida de finals del segle XIX», En Conxita Mir (ed.): Actituds polítiques i control social a la Catalunya de la Restauració (1875-1923). Virgili & Pagès. Lleida, 1989.



 

7

Georges Sadoul: Histoire Générale du Cinéma. Vol. I. L'invention du Cinéma (1832-1897), Denoël, Paris 1948. Jacques Deslandes: Histoire Comparée du Cinéma. Tome I: De la cinématique au cinématographe (1826-1896), Casterman, Belgique 1966. Jean Mitry: Histoire du Cinéma (vol. I: 1895-1914), Editions Universitaires, Paris 1967. C. W. Ceram: Arqueología del cine, Destino, Barcelona 1965.



 

8

Carlos Staehlin: Una introducción al cine. El arte del cine e Historia genética del cine. Secretariado de Publicaciones. Universidad de Valladolid, 1980 y 1981 (respectivamente).



 

9

Jordi Artigas: «El cinema d'animació» (En L'Avenç, n.º 54, novembre 1982, pp. 7-9); «El Panorama. Un espectacle pre-cinematogràfic. Ara fa cent anys triomfava a Barcelona el panorama Plewna» (En Cinematògraf, vol. 2, 1984-1985, pp. 43-57); «Les darreres ombres xineses. Els Joannys una familia belga-catalana creadora d'ombres xineses a Catalunya» (En Cinematògraf, vol. 3, 1985-1986, pp. 215-234); y «La Llanterna Màgica a Barcelona. Segles XVII a XIX» (En Cinematògraf, segona época, n.º 1, op. cit., pp. 65-84).



 
Indice