1
Per a la identificació d'amor i matrimoni, vegeu a Turró 1987 la contextualització de Lo despropriament d'amor, de Romeo Llull. La dignificació literària del matrimoni, l'única solució cristiana acceptable de l'afer que ens ocupa, es forja a Itàlia al XV i són els humanistes els qui li donen el segell de noblesa. A la península ibèrica la idea de l'amor conjugal apareix en la lírica al segle XVI, després de Boscà. Cal tenir present que Corella mai no assenyala paulinament el matrimoni com el desenllaç natural de l'instint de reproducció; és més, en la seva lectura dels mites de Cèfal i Procris i Orfeu i Eurídice el fel d'estar casats no impedeix que els enamorats, víctimes de l'amor hereos, siguin arrossegats per una passió que condueix al desastre. El feminisme corellià de què es parla més vall, d'altra banda, que exalta la mansuetud i la humilitat de la dona, des del punt de vista de la mariologia podria desembocar en l'exaltació del matrimoni i de la família: la submissió de Maria, en efecte, a partir del segle XIV s'agermana amb la reivindicació de la seva maternitat i de la família cristiana. La introducció del culte de sant Josep també hi està relacionada, vegeu Warner 1990, 250 i segs.
2
Per a la biografia de Corella en relació amb la seva literatura, Fuster 1968; Riquer 1964; Carbonell, en Roís de Corella 1974 i Romeu 1985. Tampoc no abordo el problema de la cronologia interna de Corella, recentment ventilada a causa dels «plagis» de textos del nostre autor detectats en el Tirant, les conclusions de Riquer 1990 estan entrant en crisi o en discussió a causa de l'aparició al arxius valencians d'una documentació tota nova sobre Martorell i la seva novel·la que encara no ha vist la llum (almenys per a tots). Vegeu la nota 23.
3
Per a una rica documentació sobre les vies de difusió i els diferents matisos ideològics del naturalisme o aristotelisme amorós a la península ibèrica durant el XV, vegeu Cátedra 1989 i les reflexions de Deyermond 1991: al costat d'escrits clericals (Tratado de cómo al hombre es necesario amar, per exemple) que proposen de descansar l'enfollidor amor hereos cap al matrimoni, la literatura sentimental (el Siervo libre de amor de Rodríguez del Padrón, per exemple) continua proposant la superació de la passió a través de la penitència. El teòleg Corella, doncs, se situa provisionalment al costat de certs escriptors profans però amb una coherència doctrinal pròpia de la seva formació intel·lectual. Roís de Corella 1913, 306, 641-643: «sens comparació, amar i ésser amat en la tempestuosa cort de Venus és mal de més terrible pestilència que, amat i desamat, portar la vida trista». Vegeu les notes 5 i 20.
4
Segons l'estat actual dels nostres coneixements, l'únic text literari que defensa l'amor conjugal en català al XV és Lo despropiament d'amor de Romeu Llull (Turró 1987). Una anàlisi d'alguns dels Cants de mort marquians podria mostrar fins a quin punt és aliena als plantejaments literaris del moment la idea que el conflicte eròtic pot desembocar en la pau del matrimoni; March, per exemple, debat la qüestió de la responsabilitat moral d'un amant, que segons diversos crítics és un marit, en la perdició de l'ànima d'una esposa estimada amb passió carnal (per exemple, XCIV, 96-96 o XCVI, 20-24). En la narrativa els finals matrimonials tenen la tradicional funció conclusiva que els hi esmussa la rellevància doctrinal; els jocs i les ironies de Martorell al Tirant no invaliden aquest plantejament, vegeu més avall la nota 9.
5
L'única dada biogràfica que prenc en consideració, és, doncs, la condició de mestre en teologia de Corella, ja que defineix una clau intel·lectual decisiva; abans de 1471 el nostre escriptor està documentat com a cavaller (Riquer 1964, III, 154-260). Vegeu l'anterior nota 3. Per a la visió de l'amor en la teologia catalana per a seglars del XIV i del XV, vegeu Renedo 1989. Cal tenir present també que Corella assumeix la caracterització de l'amor com a malaltia mental difosa per la literatura mèdica (amor hereos); Vilanova 1985. Vegeu la nota 20.
6
A Badia 1988, 171 classifico l'obra mitològica de Corella en paràboles amatòries i textos relacionats amb el cicle de Troia.
7
Remeto a Roís de Corella 1913, Roís de Corella 1974 i Riquer 1964, III per a l'especificació de les fonts, sobretot ovidianes, de les paràboles amatòries corellianes.
8
Annamaria Annicchiarico, de la Universitat de Roma, anuncia un treball d'interpretació i d'anàlisi d'aquesta petita obra mestra corelliana.
9
Vegeu la nota 4. Per al caràcter lúdic de l'amor al Tirant, vegeu Riquer 1990, 223-240.
10
Remeto a aquests títols i a Riquer 1964, III i Roís de Corella 1913 pel que fa a les fonts del tema troià en Corella.