Ausiàs March i Joan Roís de Corella: relacions familiars

Jaume José Chiner Gimeno

Fins l'any 1964, en què Martí de Riquer, al tercer volum de la seua Història de la Literatura Catalana¹, no va proporcionar dades genealògiques segures sobre l'autor de la Tragèdia de Caldesa, la incertesa sobre la seua biografia era gairebé total, atès que diversos personatges denominats Joan Roís de Corella han estat documentats a la València del segle XV. Riquer exposa²:

«Joan Roís de Corella... era fill d' Ausiàs Roís de Corella i de la seva muller Aldonça... Entre les persones que econòmicament contribuïren a l'edificació del monestir de la Trinitat de València... figuren, entre els anys 1446 i 1449, l'honorable mossèn Ausiàs Roís de Corella, la seva muller Aldonça i llurs fills En Joan Roís de Corella, frare Manuel Rois de Corella i En Lluís Roís de Corella. Aquesta anotació corrobora que Joan era el més gran.

Ausiàs Roís de Corella, al seu testament atorgat a Gandia el 9 de febrer de 1443, féu hereu universal el seu fill Joan Roís de Corella, testament que fou publicat el 16 de gener del 1450, en morir Ausiàs. El març del 1453, Aldonça, vídua d'Ausiàs de Corella, i "tudriu i curadriu del fills e hereus" del dit cavaller, signa un document sobre censals; i el 2 d'agost d'aquest mateix any l'infant Joan, rei de Navarra, sentencia un plet d'hipoteques entre dos gandians i Aldonça, vídua del cavaller Ausiàs de Corella, tudriu i curadora dels seus fills "ex causa minoris etate".

Les dades fins ací aplegades ens permeten d'indagar la data aproximada de la naixença de l'escriptor Joan Roís de Corella. Aquest, el 1453, encara no havia fet els vint anys, per tal com és inclòs entre els menors. Vivia ja el febrer del 1443, quan el seu pare l'instituí hereu universal; i consta, encara, que en un moment no precisat entre 1446 i 1449 tenia dos germans més (seguramentencara no havia nascut la seva germana Dalfina, De qui tractarem més endavant). Això fa que la data més reculada que podem establir per al naixement de Joan Roís de Corella sigui la del 1433 (vinc anys abans del 1453) i la més moderna el 1443 (testament del seu pare). Això no obstant, com sia que als quinze anys els menors podien intervenir en actes jurídics del tipus dels petits conflictes sobre censals del març del 1453, podríem sospitar que en aquesta data l'escriptor encara no havia atès aquella edat, cosa que situaria la seva naixença després del 1438. Fet i fet, però, el que és cert és que nasqué entre 1433 i 1443, i segurament a Gandia...

El 30 d'agost del 1478, i davant el notari Antoni Barreda, mossèn Joan Roís de Corella havia atorgat testament. En morir el nostre escriptor, el 6 d'octubre del 1497... la seva hereva universal, Dalfina Roís de Corella, muller de Lluís Figuerola i germana del testador, féu fer inventari dels béns del difunt...»

Riquer modificava així, com a data del naixement de l'escriptor, el «devers l'any 1430», suggerit per Miquel i Planas, i el «vers 1425» proposat per Jordi Carbonell i com a data del seu òbit l'any 1500³.

Segons les nostres informacions, l'ilustre investigador barceloní és el primer en plantejar amb dades documentals la possible relació familiar entre els March i l'escriptor Joan Roís de Corella:

«Aquesta branca dels Corella, llunyanament emparentada amb la dels comtes de Cocentaina, figura radicada en Gandia i en constant relació amb els March. Un Joan Roís de Corella hi apareix el 1396, com a marmessor, al testament de Joan March (fill del primer matrimoni del poeta Pere March), i consta que dos anys després s'ocupava del compliment de la darrera voluntat del testador. El susdit Pere March, al seu testament, atorgat al desembre de 1410, nomena marmessor el seu cosí Joan Roís de Corella, parentiu que hem de donar per cert, encara que no sapiguem a quin enllaç familiar és degut. Aquest mateix Joan Roís de Corella figura entre els testimonis del contracte matrimonial d'Aldonça March (filla de Joan March) i Alfons, duc de Gandia, signat el 12 de març del 1415. El pare del nostre poeta Ausias Roís de Corella, dit sovint, simplement, Ausias de Corella signà a Gandia, el 6 de juny del 1427, un document amb altres cavallers, entre ells el poeta Ausias March, en el qual fan procurador llur, per a determinats afers, els cavallers Joan de Monpalau i Joan Ciffre. ¿Tenen relació aquests afers amb la denúncia de greuges que formulà una tal Isabel contra Ausias March, el qual es feu representar per Joan de Monpalau? [...]. No ho sabem, pero el que interessa, ara, és aquesta íntima relació entre aquests dos gandians: el nostre més gran poeta i el pare de Joan Roís de Corella. A l'octubre del mateix 1427, Ausiàs Roís de Corells és testimoni del contracte d'un escuder de Francesc de Monpalau, un altre membre del llinatge dels parents i enemics de Joanot Martorell.

El juny de 1432, Mossèn Ausias de Corella, cavaller habitador a Gandia, fa de testimoni a favor d'una donzella dita Aldonça, la qual pledeja amb Mossèn Galceran de Vich. ¿Cal identificar aquesta donzella amb la que serà muller d'Ausiàs i mare del nostre escriptor? Es arriscat d'afirmar-ho, car el nom Aldonça era aleshores molt usat. El febrer del 1443, Mossèn Ausias de Corella és un dels testimonis del contracte matrimonial entre el poeta Ausias March i la seva segona muller, Joana Escorna»⁴.

Avuí en dia, i a partir de les dades arxivístiques que a continuació exposarem, podem afirmar sense cap mena de dubte que la suposició plantejada amb timidessa per Martí de Riquer és absolutamen correcta atès que, en la figura del cavaller, escriptor i mestre en teologia Joan Roís de Corella, conflueixen dos famílies estretament emparentades i relacionades amb els March. Per una banda, els Cabrera ―senyors d'Almiserà i Ròtova― i, per l'altra, els Roís de Corella ―senyors de Benieto i Miraflor―. D'élles, hem trobat abundant documentació fins i tot dels rebesavis materns i dels besavis paterns de l'escriptor.

Un dels primers documents que coneixem sobre Joan de Cabrera, habitant de Gandia i avi matern de l'autor de la Tragèdia de Caldesa, és un pacte establit el 30 d'abril de 1373 entre ell i el notari de la vila ducal Bertomeu Dalmau per a la recuperació per aquest darrer de 450 sous censals que, anteriorment, el notari i la seua esposa vengueren a Cabrera i que estaven carregats sobre els béns dels moros de l'alqueria de «Rafal d'en Siscar»⁵.

Com hem comentat en un dels primers capítols d'aquest llibre, Pere March era cosí de Joan de Cabrera segons declara el senyor de Beniarjó al seu testament del 9 de desembre de 1410. El pare d'Ausiàs l'elegí com a marmessor al costat de Joan Roís de Corella, avi de l'escriptor homònim, tal i com també ja havia fet el 1396 Joan March, fill de Pere March IV i germanastre d'Ausiàs.

Lògicament, la relació entre Joan de Cabrera i els March no es reduirà tan sols a tasques de tipus testamentari. Així, per exemple, el 3 de novembre de 1386, a Gandia, Joan de Cabrera, com a procurador del referit Joan March, reconeix haver rebut de Francesc Cerola, dispenser de la vila, 250 sous deguts de la paga de Tots Sants per raó d'un censal de 500 pagador en dues meitats. L'escriptura de procuració va ser signada per Joan March, davant el notari Guerau Utal, en Biar el 30 d'octubre de 1386⁶.

Anys després, el 13 de desembre de 1401 Joan de Cabrera figura com a procurador d'Aldonça, vídua de Ramon Castellà ―menor de dies― i hereva universal de la seua mare Violant March ―vidua de Bonafonat de Vallebrera i germana de Pere March―, reconeixent haver rebut de Bertomeu Martí, dispenser i clavari de la vila de Gandia, 200 sous deguts de la paga del mes de novembre d'un censal. L'acte de procuració de Joan de Cabrera va ser signat davant el notari Bertomeu Bonet a València el 10 de desembre de 1397⁷.

Així mateix, la seua estreta relació amb Pere March el farà exercir el càrrec de lloctinent d'aquest procurador general ducal. El veiem en aquesta funció el 18 de març de 1404 quan, a Gandia en presència seua i dels jurats de la vila ducal, el marqués de Villena dictà una sentència referent a diferents debats i qüestions sobre el camí del barranc apellat de Benirrugat i sobre les terres «heremes» del dit barranc⁸.

A més a més, Joan de Cabrera tindrà un paper força important en els primers anys de la vida d'Ausiàs March atès que, d'acord amb el document d'emancipació del fill de Pere March, ell serà el seu tutor judicial l'any 1409.

El 25 d'agost de 1414, el cavaller Joan de Cabrera encara es trobava viu i cobrava un censal de mans del dispenser de Gandia⁹. Hi testà, davant el notari Ramon Agualada el 18 d'abril de 1414, establí un codicil rebut pel notari Pere Pugeriol el 18 de juliol de 1414¹⁰. Morí al voltant del 18 de setembre del referit any, dia en què es publicaren les seues darreres voluntats per mort del testador a la mateixa vila¹¹. Nomenà hereu universal el seu fill Ausiàs.

Com a marmessor del finat, el notari Ramon Agualada contractà el 3 d'abril de 1415 davant el notari Pere Pugeriol la realització pel pintor de la ciutat de València Antoni Pérez d'un retaule per a la capella de Joan de Cabrera¹². Desconeixem si aquesta capella és la mateixa que Cabrera contractà construir a l'esglèsia de Xàtiva el 12 de juliol de 1399 amb el pedrapiquer Bertomeu Rufes, de la mateixa ciutat de l'actual comarca de La Costera, per 120 florins d'Aragó¹³.

Vora un any després, el 7 de gener de 1416, el prevere Mateu Roís de Corella reconeix haver rebut dels marmessors testamentaris de Cabrera ―el prevere Guillem Pons i el notari Raimund Agualada― certa quantitat de diners, un missal, certs draps i peces de tela per a la capella del difunt¹⁴ El mateix dia, aquest prevere, com a beneficiat d'un benefici instituit pel difunt, també li reconeixia a Agualada el lliurament de un calze d'argent, una patena, un «vestimentum album i rubeis» i un missal¹⁵.

El notari Ramon Agualada no sols serà marmessor del difunt sinó que també hi figura a la documentació com a tutor del seus fills. Va ésser nomenat pel mateix difunt i, a partir del traspàs, el veurem preocupar-se pel futur dels fills d'aquell al quals, segons diversos documents, anualment havia de lliurar 4000 sous dividits en quatre pagues iguals¹⁶. L'hem trobat repetides vegades comprant i venent, com a curador i tutor testamentari, diversos censals:

El 23 de gener de 1416, a Gandia, Violant de Vilarig, vídua de Joan March, li vengué, en sengles escriptures, 100 i 183 sous i 4 diners censals¹⁷.
El 17 de juny d'aqueix mateix any, el pintor de la ciutat de València Antoni Pérez li reconeix el pagament dels 1000 sous acordats per fer un retaule per a la capella del difunt així com el lliurament de 2 florins d'or «quibus emi les polseres» del retaule i d'altres 5 sous, 6 diners que costà adaptar «staginum dicti retabli»¹⁸.
El 31 de juliol de 1416, a Gandia, Domènec Belsa i Bernat Mascarell, sindic i jurat del lloc de Palma, entregaren al notari 3749 sous i 11 diners per pagues adeudades d'un censal¹⁹.
L'1 d'agost de 1417 ven a Joan Sànchez Munyoz, cavaller de casa del duc de Gandia i habitant de la vila, 50 sous censals per 30 lliures²⁰.
El 12 de setembre de 1417, va reconèixer a l'alamí i jurats del lloc de Gata el lliurament de 500 sous, part d'aquellsmilaue l'aljama responia a l'esmentada tutela²¹. El 2 de novembre següent tornà fer-ho però per 291 sous i 8 diners²².
El 24 de febrer de 1419 Alamanda, vídua de Joan de Cabrera, cavaller i habitant de Gandia, reconeix a Ramon Agualada, notari, com a tutor i curador dels fills d'ella el lliurament de 45 florins d'or d'Aragó²³.

En la seua condició de tutor i curador va signar un document que ens permet relacionar, per primera volta, als Cabrera amb un lloc ―Ròtova― del què després serien senyors mitgançant un acord on participà l'Ausiàs March. El 26 de setembre de 1418, Joan de Flovia ―senyor de Ròtova i ciutadà de València, prometé a Ramon Agualada, com a curador dels fills del senyor d'Almiserà, que l'aigua de la font anomenada Baclamala, que ell volia portar a Ròtova, després d'ésser «engranada» a la sèquia del Balançar «no cubrirà ans la portara descuberta per ço que el senyor i moros de Almicerà, hayan servitut en aquella per seu obs i necesitat, abrevar besties, etc.»²⁴.

Després de la mort d'aquest notari, la tutoria i curadoria dels fills de Joan Cabrera l'exercí Guillem Pons, marmessor amb ell del darrer testament de Cabrera²⁵. Desempenyà aquest càrrec d'una forma semblant a Agualada fins que Ausiàs, fill i hereu de Joan de Cabrera, arribà als vint anys²⁶.

Consta documentalment que Joan de Cabrera era senyor d'Almiserà²⁷ però desconeixem des de què data concreta²⁸. Després de la mort de Joan, sabem que la seua esposa, Alamanda, es preocupà per millorar el senyoriu. Prova d'això és la petició de 115 sous i 15 diners al tutor dels seus fills per a fer-hi diverses obres²⁹ i l'escriptura d'arrendament del senyoriu signada el 21 de març de 1426 per ella i Guillem Pons a Domènec Belsa, Bernat Bono, Antoni Matamala i Miquel Ros, veins d'Ador, per 300 florines d'or d'Aragó anuals³⁰.

Alamanda, l'esposa de Joan de Cabrera, era filla del mercader de la ciutat de València Pere de Montsant. A banda d'Ausiàs de Cabrera ―oncle matern de l'escriptor―, d'aquest matrimoni seu va tenir, al menys, una filla que casà amb Mateu de Bondia, també mercader de València, i que donà a llum un varó, Joan de Bondia, abans d'octubre de 1420³¹.

Després del traspàs del seu marit, Alamanda administrà directament els seus béns. Així la veiem comprant i venent censals bé a soles³², bé amb el seu fill Ausiàs de Cabrera³³; ratificant vendes d'esclaus seus³⁴; arrendant el lloc d'Almiserà; comprant el de Ròtova, etc. Entre la gran quantitat de censals que coneixem relacionats amb Alamanda, en destaca per a aquesta biografia el de 66 sous i 8 diners censals que, a Gandia el 14 de setembre de 1425 i davant el notari Lucas Pous, Elionor Ripoll i Ausiàs March vengueren a Alamanda de Cabrera. Aquest censal va ser venut després per Alamanda al veí de Gandia Joan Mateu i a Teresa, la seua esposa, el 28 de setembre de 1428³⁵.

Alamanda de Cabrera degué morir un poc abans del 16 de setembre de 1447. En aquesta data i a Gandia, el seu fill Ausiàs lliurà certa quantitat monetària a Bernat Cabrera, escuder seu, d'acord amb el manament testamentari en aquest sentit fet per la seua mare³⁶.

Si Joan de Cabrera figura lligat a Pere i Joan March en importants documents, el mateix succeirà entre Ausiàs March i Ausiàs de Cabrera, el fill i hereu de Joan.

A Beniarjó, el 20 d'octubre de 1428, Ausiàs March ―en el seu nom propi i també com a procurador d'Ausiàs de Cabrera³⁷―, mossèn Guillem Pons ― prevere i curador d'ell―, Alamanda i Ausiàs de Cabrera, d'una part, i, de l'altra, Joan de Flovià ―senyor de Ròtova― i Joan de Flovià ―cavaller i fill d'aquell― acordaren nomenar com a arbitres i amigables componedors al cavaller habitant de Gandia mossèn Joan Cifre i a Francesc del Bosch, de Xàtiva, per a l'establiment d'un important compromís³⁸.

La convinença seria sobre «la venda del loch de Ròtova e territori de aquell e drets de aquell, cubs, gerres, deutes de moros e altres aparellaments axí de fer oli com vi, etc. fahedora per los dits honorables en Johan de Flovià e na Ursula, muller de aquell, e mossèn Johan de Flovià, son fill, als honorables mossèn Ausiàs March, a madona Alamanda de Cabrera e a mossèn Guillem Ponz, curador del dit honorable n'Ausiàs de Cabrera, e per quin preu e en quina manera lo dit preu serà pagat e altres coses tocants a la dita venda, etc. E encara sobre la pau e treua fahedora entre les dites parts, e encara sobre [...] de clams e qualsevol questions o debats civils e criminals que entre nos dites parts sien o·s speren ésser entre nos dites parts de tot lo temps passat en tro en lo present dia de huy, etc.». Aquest acord es respetaria sota pena de 3000 florins i duraria fins al següent dimarts³⁹.

Abans d'arribar a la data fixada i dos dies després de la data anterior, s'establí de nou l'acord en els mateixos termes que a la precedent escriptura notarial. El motiu, pensem, és la variació hi existent en un dels arbitres i amigables componedors: Joan Gascó ―rector de Gandia― apareix ara al costat de Joan Cifre ―cavaller habitant de Gandia⁴⁰―. L'Ausiàs March signà aquesta vegada a Vilallonga⁴¹.

El dimarts convenir, 26 d'octubre de 1428, a l'alqueria del comendador de Montalbà situada al terme de Gandia, Joan Cifre i Joan Gascó dictaren l'esperada sentència. No coneixem el seu text exacte però sabem que entre el 27 i el 29 d'aquell mateix mes totes les parts implicades aceptaren el seu contingut mitgançant tres escriptures notarials diferents: El poeta i el seu homònim de la família Cabrera ho feren davant els testimonis mossèn Antoni Garcia ―prevere d'Oliva― i Miquel Valls ―veí de Gandia― el 29 d'octubre «in vico quo tendit de Beniarjo a Vilallonga, termini ville Olive»⁴².

El mateix dia 29 a Ròtova Joan de Flovià, cavaller i senyor d'aquell lloc després de la mort del seu pare, nomenà com a procurador seu el notari Benedicto de Vilaur per a tots els asunts relacionats amb el compromís firmat amb Ausiàs March i els Cabrera.

Al dia següent, al terme de Palma en el Hoc on estava el molló que dividia el seu terme del de Vilallonga, un important grup de persones firmaren una treva i pau per espai de 100 anys d'acord amb la sentència arbitral donada per Gascó i Cifre. Els dos grups enfrontats eren, d'una part, Ausiàs March ―cavaller i senyor de Beniarjó―, Ausiàs de Cabrera ―donzell―, Joan de Monpalau ―donzell―, Galceran Cirera, el notari Bertomeu Torrella, el prevere Bertomeu Vila, Ausiàs Ferrer, Miquel Ferrer, Nicolau Carbonell, Raimund Closes, Pere Caldes, Miquel Valls ―menor de dies―, Joan de Montalbo, Alfons Mateu, Alfons Diez, Jaume Gascó, Pasqual Roca, Bernat Melià, Francesc Munyoz ―com a procurador de Bernat Trach?―, Joan Marrades, Ferrand Burgos, Guillem Busquet, Francesc Garcia, Vicent Oller, Pere Ubach, Francesc Fuster, Lluís Garcia alias Adeno, tots ells veins de Gandia, Joan de Cifuentes ―de la ciutat de València―, Joan Garcia, Francesc Tristhuyll, Antoni Font, Pere Soreda, Andreu Folcrà, Francesc Garcia, Pere Alfonso ―carnisser―, tots ells veins d'Oliva, i, de l'altra, Joan de Flovià ―cavaller i habitant de València―, Joan de Sent Martí ―escuder seu⁴³―. Així mateix, Úrsula ―vídua de Joan Flovià, senyor de Ròtova― i el seu fill Joan, en el seu nom propi i com a curador de la seua germana Isabel, renunciaren a continuar amb els plets que contra Ausiàs March i els anteriors havien posat davant les cúries del procurador general del rei de Navarra i duc de Gandia, del justícia de Palma, del rei d'Aragó i de diversos oficials seus, etc.⁴⁴

El 20 de desembre de 1428 a Ròtova, Alamanda i Ausiàs de Cabrera i Galceran Cirera, de Gandia, vengueren als Flovià 1384 sous, 4 diners i òbol censals per preu de 18000 sous. Aquestos censals carregats, en la seua major part sobre el lloc d'Almiserà propietat d'Ausiàs varen ser lliurats pels Cabrera com a part del preu de venda de Ròtova ―83000 sous⁴⁵―. A més a més, també els vengueren per idèntic motiu un bon grapat de censals venuts als Cabrera per diferens persones de Gata, Dénia, Valldigna, Oliva, València, Pego i Gandia. En total varen ser 1821 sous i 8 diners censals i anuals, per preu de 21860 sous⁴⁶. El més antic d'aquestos censals correspon als 50 sous que es podien redimir per preu de 30 lliures i que restaven d'aquells 83 sous i 4 diners venuts per l'hebreu Usua Cabelmale a Joan Cabrera per escriptura feta a Gandia davant el notari Esteve Corts el 31 de març de 1391. Des del punt de vista d'aquesta biografia, els més interesants d'ells són els 100 sous censals venuts per Violant de Vilarig a la tutela i curatela d'Ausiàs Cabrera el 23 de gener de 1416 ―i altres 100 sous censals venuts per Elionor Ripoll a Joan de Cabrera el 19 d'octubre de 1412.

El mateix dia el cavaller Joan de Flovià i la seua mare Úrsula nomenaren al cirurgià Jaume Lorenz, veí de Gandia, com a procurador seu per a la pressa de possessió del lloc de Rotova que anaven a fer Alamanda, Ausiàs de Cabrera, Guillem Pons ―com a tutor i curador d'Ausias― i Galceran Cirera. També prometé l'esmentat cavaller eixir del seu antic senyoriu quand els Cabrera hagueren realitzat el referit acte administratiu⁴⁷. Per la seua part, els suara esmentats compradors de Ròtova es comprometeren notarialment, d'acord amb el text de la sentència arbitral, a «quitar» en l'espai de quatre anys i sota pena de 100 lliures els censals que sobre aquest lloc els Flovià havien carregat⁴⁸.

Així mateix, els Flovià i els Cabrera nomenaren misser Joan Gascó com a àrbitre i amigable componedor, i es comprometeren a acceptar les seues decisions «sobre qualsevol duptes, debats e questions que sien o s'esperen ésser o sortir entre les dites parts axí per via del compromés fermat entre les dites parts a XXII de octubre del present any com de la sentència donada per los dits àrbitres a XXV dies del dit mes e declaració de aquella, etc., com encara de la compra e venda del dit loch de Rotova e pagaments del dit loch e altres totes e sengles coses tocants o devallants de les dites coses, incidens, dependents e emergents de aquelles, etc. E en totes altres e qualsevol questions e debats civils e criminals que entre nos dites parts dien o·s speren ésser de tot lo temps passat tro en lo present dia de huy entre nos dites parts»⁴⁹. Aquest compromís hauria una duració d'un any a partir del dia de Nadal de 1428 i la seua ruptura estaria penada amb 300 florins d'or.

Atés que en aquest moment Ausiàs de Cabrera era menor de 20 anys i restava obligat en tots aquestes vendes i compromisos donada l'actuació dels seus representants, calia ―des del punt de vista legal― que, en el moment Ausiàs complira la majoria d'edat ―els vint anys― acceptarà explícitament tot allò que en el seu nom s'havia fet. El 23 de desembre de 1428, els cavallers habitants de Gandia Ausiàs March, senyor de Beniarjó, i el propi Ausiàs de Cabrera així ho prometeren a Joan de Flovià⁵⁰. La participació d'Ausiàs March en aquest document s'entén si recordem la seua condició de procurador de Cabrera.

El 22 d'abril de 1434, Alamanda de Cabrera, vídua de Joan de Cabrera, i el donzell habitant de Gandia Ausiàs de Cabrera, llur fill, vengueren diversos censals per preu de 61 lliures al cavaller Ausiàs Roís de Corella, habitant de Gandia com ells i pare del futur escriptor Joan Rois de Corella⁵¹. Aqueix mateix dia, Ausiàs de Corella reconeixia a sa sogra el lliurament de 2220 sous restants d'aquells 3000 sous constituïts a ell pel seu matrimoni amb Aldonça, filla d'Alamanda⁵².

Uns mesos després, el cavaller i habitant de Gandia Ausiàs de Corella, com a cessionari d'Ausiàs i d'Alamanda, va reconèixer a Bertomeu Renart, veí de Dénia, el lliurament de 31 lliures, 10 sous adeutades per ell als referits Cabrera⁵³.

A aquesta època es refereixen dos nomenaments de procuradors judicials d'Ausiàs: La designació a Gandia el 5 de maig de 1436 d'Antoni Ferrer, veí d'Oliva, per a l'execució que Cabrera realitzava contra els béns de Joan Ferrando, també d'Oliva⁵⁴, i el nomenament com a procurador seu del notari Pere Rubiols per a intervindre en un plet amb Galceran de Vilanova el 4 d'abril de 1438⁵⁵.

El 15 de febrer de 1435 ja es trobava casat Ausiàs de Cabrera, oncle de Joan Roís de Corella, amb Damiata⁵⁶, pertanyent probablement a la família del cavaller de la ciutat de València Joan Roca⁵⁷. Conjuntament amb ella va vendre el 30 d'octubre de 1444 a Francesca, muller de Joan Agostí ―veí de Cullera―, una esclava anomenada Licia de 25 anys de edat per 66 lliures⁵⁸.

Ausiàs va testar el 19 d'agost de 1436 a Gandia davant el notari Pere Pugeriol⁵⁹. Uns mesos abans ho havia fet, Damiata deixant com a hereus universals llurs fills Joan i Jaume⁶⁰.

En quant a la data del seu traspàs cal dir que, si bé segons una nota marginal del llistat de confrares que l'any 1440 integraven la confraria de Nostra Senyora de Santa Maria de la vila de Gandia, Ausiàs de Cabrera morí el 20 de setembre de 1438⁶¹, sabem que encara vivia el 23 d'agost de 1448⁶². Quatre anys després la seua esposa, Damiata, que també figura com a membre de la mateixa confraria⁶³, ja era vídua⁶⁴.

Respecte als Roís de Corella, a més dels documents que hem esmentat en parlar de la família Cabrera, hem localitzat nombrosa documentació referida exclusivament a ells.

El besavi patern de Joan Roís de Corella s'anomenava Pere i era membre, com ho serà també el seu fill Joan, de la casa del marqués de Villena. En 1373 rebia una compensació monetària pel seu servei amb dues bésties⁶⁵.

Es va casar amb Saura d'Esplugues, germana de Guillemona d'Esplugues ―mare del poeta Pere March―. Al matrimoni, Saura aportà una dot de 30000 sous⁶⁶.

Pere Roís de Corella testà a Gandia l'11 de febrer de 1384 davant el notari de la vila Jaume Vilavella, vila on, mot probablement, es produí el seu traspàs. Nomenà el seu fill Joan com a hereu universal i curador i tutor testamentari de Pere, Alfons, Manuel i Joana, altres fills seus, els quals encara estaven el 20 de juny de 1388 sota la seua tutoria i curadoria⁶⁷. Aquest fet ens indica que, en la referida data tots ells necessitaven la cura i tutela legal del seu germà perquè havien menys de 15 anys mentre que Joan Roís de Corella ja en tenia al menys 20 alhora de otorgar-li el seu pare la cura testamentària car era necessària tenir aquesta edat per ésser nomenat tutor i curador d'algú. Aquestes informacions ens permeten deduir un terme ad quem per al naiximent de l'avi del futur literat ―l'11 de febrer de 1364―, i el període 1369-1373 per als de Pere, Alfons, Manuel i Joana⁶⁸.

En morir el seu marit, Saura va veure reconegut pel seu fill Joan Roís, hereu universal del seu pare, la dot per ella aportada al seu matrimoni ―30000 sous― i el creix corresponent ―15000 sous―. Com a paga i solució de la seua dot el seu fill li lliurà 1400 sous censals i anuals que al seu pare i a ell feien diverses persones⁶⁹.

Una volta ja vídua, comprà el 30 d'octubre de 1388 a Gandia del seus veïns Esteve Amat i Flor, esposa seua, 50 sous anuals de violari durant la seua vida i del seu fill Joan Roís de Corella per preu de 350 sous⁷⁰. Aqueix mateix dia, Saura obligà els seus béns en raó d'aquest violari. L'1 de desembre següent, farà el mateix i pel referit preu amb altres 50 sous censals i rendals de violari adquirits al matrimoni format pel pescador de Gandia Cast Garbera i per Nicolasa⁷¹.

Gairebé sis anys després, Sara signarà una àpoca a Ramon Castellà, fill de Ramon Castellà i d'Aldonça, per valor de 2400 sous, preu pel qual aquest li va vendre un censal de 200 sous⁷².

Molt probablement, ella i el seu fill Joan Roís de Corella adquiriren una gran casa a Gandia. Així el podem deduir de l'elevat deute ―1000 sous― que el 2 de març de 1405, varen cofessar tenir amb Jaumeta de Poblet, vídua del cavaller i habitant de València Pere Guillem Català, per la compra d'un alberg a la vila saforenca⁷³.

L'1 de gener de 1425 Sara testà a Gandia i dos dies després l'afegí un codicil⁷⁴. Hi esmenta com a fills seus a més de Joan, fra Manuel, membre de l'orde de Montesa i comanador d'Onda; a més a més, també deixa un legat testamentaria al seu net Ausiàs, fill del difunt Joan Roís de Corella.

Uns dies després, el 13 de gener, la vídua de Pere Roís de Corella reconegué a Pere Espinós, veí d'Alcoi, el pagament de 8 lliures, 6 sous i 8 diners censals anuals⁷⁵. Identitica quantitat, a lo millor per tractar-se del mateix censal, va rebre el 12 de setembre de 1427 d'altre alcoià, Joan de Torragrosa⁷⁶.

El 23 de gener de 1425 va fer un altre testament⁷⁷ i establí un codicil a Gandia el 13 de juny de 1430 segons el qual manava «que Marta, serventa e sclava mia, sia del honorable ffrare Manuel Roís de Corella affer de aquella a ses plenes voluntats»⁷⁸.

Tornà a testar sis anys després, el 21 de novembre de 1436, deixant certs legats, entre d'altres als seus fills fra Manuel, ara comanador de Culla⁷⁹, i Joana, esposa del cavallero Bernat Domènech i mare de Guerau⁸⁰.

La seua vellesa, la seua residència permanent a la vila de Gandia i la seua relació amb els implicats varen ser els factors determinants per què hom li demanarà l'any 1436 el seu testimoniatge en un procés judicial a Gandia en el que també declararen Beatriu, àvia de l'escriptor Joanot Martorell, i Bernat Escorna, futur sogre d'Ausiàs March. Es tracta de la demanda judicial de successió ab intestato presentada pel donzell Joan de Monpalau en raó dels béns jacents de mossèn Berenguer Salelles, cavaller i oncle de Monpalau⁸¹.

Encara era viva el 19 d'abril de 1439, dia en què reconegué al seu net Ausiàs Roís de Corella estar completament pagada de certes quantitats adeudades⁸². Anys enrrere, el 10 de febrer i el 15 de juliol de 1434, ja el seu net Ausiàs Roís de Corella, cavaller i habitant de Gandia, actua com a procurador de la seua àvia en substituir, respectivament, a Bernad Julià i Joan Bas, de Xàbia⁸³. Probablement, el va nomenar el 28 de gener de 1433 davant el notari Joan Sart⁸⁴.

Ignorem si existeix alguna llunyana relació familiar entre el Joan Roís de Corella, avi de l'escriptor, i el generós homònim, senyor d'Almussafes, ajusticiat el dessembre de 1348 per ser partidari de l'Unió⁸⁵. El mateix ens ocurreix amb el Joan Roís de Corella, senyor de Pardines del Xúquer, el procurador del qual reconeix en 1403 a l'aljama del jueus de Morvedre el lliurament de 150 sous d'aquells 300 sous censals, rendals i anuals que a ell li feien⁸⁶. En canvi, pensem que si és ell el membre de la casa del marqués que, l'any 1373, rebia una compensació monetària pel seu servei amb dos bésties⁸⁷ i que el 19 de juny de 1388 nomena procurador seu Pere Matern alias Çavila resident a l'alqueria de Benieto, propietat de Corella, sobre la que Pere March haurà diversos censals⁸⁸.

Conjuntament amb la seua mare, l'11 de juny de 1390, a Gandia, Joan Roís de Corella reconeixia deure a Pere de la Rochella ―barber del Marqués de Villena― i a la seua esposa Celestina, 2200 sous per l'adquisició d'una casa ubicada a Gandia⁸⁹.

Com a cap de la família, en la seua condició de tutor i curador dels seus germans, Joan Roís juntament amb la seua mare col·locaren en matrimoni el 7 de setembre de 1390 a Joana, filla de Saura i Pere, amb Bernart Domènech, fill de l'habitant d'Alcoi Gerad Domènech. Aportaren una dot de 2000 florins comuns d'Aragó ―uns 22000 sous reials de València― i en paga d'ella li lliuraren els 1000 sous censals que a Saura feia Bernat Escorna sobre el lloc de Pedreguer. Per la seua banda, Domènech es compromet a atorgar a Joana 1000 florines comuns d'Aragó, probablement com a creix⁹⁰.

Un any després, el 25 de desembre de 1391, Bernat Domènech no havia cobrada íntegrament la dot establerta. En aquesta data reconeixia el lliurament del referit censal d'Escorna però feia constar a l'escriptura notarial corresponent que encara se li adeutaven 2000 sous d'aquells 4000 que el Marqués de Villena entregà graciosament a Joana amb ocassió del matrimoni⁹¹.

Hom pot llegir diversos asentaments referits a aquest avi de Joan Roís de Corella en la comptabilitat de la cort de Gandia⁹² i, com a membre de la casa ducal amb una estreta relació de parentesc amb Pere March, procurador general del duc de Gandia, és lògic que el trobem gaudint d'un càrrec. Així, el 28 d'agost de 1396, apareix com a alcaid del castell de Gallinera signant una apoca a Pere Martorell, oncle del pare de Joanot Martorell i col·lector dels drets senyorials del marqués de Villena entre els sarraïns del comtat de Dénia, pel lliurament de 750 sous, part d'aquells 1500 sous que havia de donar-li de les rendes del castell⁹³.

Com ja hem comentat repetides vegades va ser marmessor testamentari de Joan i Pere March, germanastre i pare d'Ausiàs March, respectivament i ei 26 de juny de 1413 inventarià els béns del poeta procurador del Duc de Gandia.

Ens figura sempre a la documentació com habitant de Gandia. En 1388 ja hem vist com era qualificat de senyor de Benieto i, com veurem a continuació, és senyor de Miraflor l'any 1416. La proximitat d'aquesta alqueria a Verger, lloc del qual seran senyors el fill de Joan March i Violant de Vilarig, ens permet afirmar que les relacions entre els March i els Corella no eren tan sols de parentiu.

Coneixem diverses escriptures notarials relacionades amb censals de Joan Roís de Corella:

El 19 de març de 1394 Joan Roís admet a Margarita, vídua de Francesc Seguí ―de casa del marqués de Villena―, haver rebut 3000 sous, preu per el qual se li va vendre a ell 250 sous censals⁹⁴.
El 22 de setembre de 1404, a Gandia, va reconèixer a Francesc Verderes, també com ell habitant de la vila, el lliurament de 100 sous com a paga d'un censal⁹⁵.
El 31 de gener de 1413 el veí i síndic de Benissa Guillem Bartomeu va vendre a Joan Roís de Corella, tutor i curador dels seus germans, 1300 sous reals de València davant davant el notari Francesc Dalmau⁹⁶.
El 18 d'agost de 1416, el notari gandià Ramon Agualada vengué a Joan Roís de Corella, senor de Miraflor, 125 sous restants d'aquells 625 sous censals i anuals venuts al difunt cavaller Guillem Martorell, avi de l'autor del Tirant lo Blanch, i que, posteriorment varen ser venuts al referit notari per Pere Martorell com a procurador de Guillem Martorell⁹⁷.
El 28 de juny de 1418, Joan Roís de Corella vengué a Joan Mateu 50 sous censals i anuals carregats sobre un camp anomenat de «domina Argilona»⁹⁸.

Tenim constància que el 8 de març i el 6 de juny de 1419 asistí als consells generals de Gandia⁹⁹. Un any després, figura al costat de Roderic Roís de Corella entre els consellers de la vila de l'any 1420¹⁰⁰. Aquesta és la darrera referència que tenim com a viu de l'avi de Joan Roís de Corella i consta l'1 de gener de 1425 com a mort¹⁰¹.

Les primeres voltes que hem trobat documentat a l'Ausiàs Roís de Corella, pare de l'escriptor Joan Roís de Corella i cosí prim d'Ausiàs March, són en relació amb la venda i compra de dos censals. En la primera d'elles, l'11 d'abril de 1421, Elionor de Ripoll i Guillem de Vilarig li vengueren 100 sous censals per preu de 60 lliures¹⁰² mentre que, en la segona, Ausiàs Roís de Corella vengué a Gandia de 200 sous de violari per preu de 95 lliures a Aldonça, esposa del notari Jaume Pérez de Culla, veí de Gandia, el 14 de setembre de 1421¹⁰³. Tot açò ens indicaria que ja seria major de vint anys en la primera d'aquestes dues dates, d'acord amb la legislació foral, i que, per tant, va nàixer abans de l'11 d'abril de 1401.

L'any 1423 ja figura com a cavaller i és conseller de la vila de Gandia al costat d'Ausiàs March¹⁰⁴. Tornà a ésser elegit per aquest càrrec municipal el 26 de maig de 1425¹⁰⁵.

La major part de la documentació que hem localitzat sobre el pare del cavaller i mestre en teologia Joan Roís de Corella es refereix a la compra i venda de censals i violaris:

El 29 de juliol de 1423, a Gandia, Ausiàs Roís de Corella ven a Joan de Lorca, notari, 50 sous censals¹⁰⁶.
El 4 de desembre d'aqueix mateix any de 1423 farà el mateix amb 100 sous censals però a Guillem de Vilarig, membre de l'important família gandienca emparentada estretament amb els March¹⁰⁷.
El 12 de març de 1426, Ausiàs va reconèixer a Bernat d'Esplugues, cavaller habitant de València, l'abonament de 1000 sous que ell feia de cens al gandià el 7 d'octubre anualment¹⁰⁸. L'any següent, Bernat, ara resident a Dénia, tornarà a pagar-li la referida quantitat actuant com a testimonis de l'acte notarial el prevere de l'església de Gandia Guillem Ponz, antic marmessor del poeta Pere March, i Joan de Monpalau, menor de dies, habitant de Gandia¹⁰⁹.

El 17 d'agost de 1427 Ausiàs Roís de Corella, cavaller i habitant de València, signa una apoca a Bernat Martí, de Dènia, pel lliurament dels 293 sous, 4 diners que Martí i altres li feien. Figura com a testimoni Joan de Monpalau, donzell¹¹⁰.
El 24 de juliol de 1430 Ausiàs, que es refereix a si mateix, com a habitant de la capital del Túria, accepta el pagament pels jurats de Dénia de 291 sous, 8 diners que a ell feien de cens anual¹¹¹.
L'1 de maig de 1434, a Gandia, el matrimoni format per Aldonça Cabrera i Ausiàs Roís de Corella vengueren a Miquel Ros, veí d'Ador, diversos censals per preu de 2000 sous¹¹².
El 29 d'octubre d'aqueix mateix any, el pare de l'escriptor com a cessionari de la seua sogra i del seu cunyat, Ausiàs de Cabrera, reconeix a Bertomeu Renart, veí de Dénia, el lliurament de 31 lliures, 10 sous adeudades a Alamanda i Ausiàs de Cabrera¹¹³.
Vora dos anys després, el 19 d'abril de 1436, Ausiàs de Corella va admetre en escriptura notarial que Pere Martí, de Gandia, li havia entregat 500 sous que a ell feia de violari¹¹⁴.

Durant tots aquestos anys, el veurem en relació amb altres habitants de la vila ducal lligats en determinats moments a la vida del lletraferit Joanot Martorell. Així, el 3 d'octubre de 1427 figura com a testimoni en un document on Fernando de Burgos, escuder, promet servir a Joan de Monpalau ―menor― com a escuder per un salari de 25 florins d'or comuns d'Aragó¹¹⁵; en 1431 Ausiàs Roís de Corella establirà diverses escriptures amb els Abelló¹¹⁶, etc. Fins i tot les relacions en aquests moments amb Ausiàs March són constants tal i com mostren la seua presència com a testimoni tant en una sentència arbitral donada pel poeta el 14 de gener de 1434 en un plet entre diversos veins de Gandia¹¹⁷ com en un nomenamet de procurador fet pe March l'any 1438¹¹⁸, diverses escriptures notarials establides entre ells en 1436¹¹⁹, etc.

Hem vist com l'1 de maig de 1434 els pares de l'escriptor Joan Roís de Corella signaven junts la venda d'un censal però la data del seu casament cal retreure-la un poc car ja es trobaven casats el 29 de desembre de 1433. En aquesta data, Antoni Soler, veí de Gandia, possà la seua filla Margarita, de dotze anys d'edat, al servei d'Ausiàs Roís de Corella i de la seua esposa durant 6 anys. Durant aquest espai temporal ell es comprometia a la no fugida de la seua filla i, per la seua banda, els Corella haurien de donar-li al seu termini 20 lliures¹²⁰.

En aquest sentit, cal recordar que el 22 d'abril de 1434, la seua sogra, Alamanda de Cabrera, i el seu cunyat, que encara era donzell, li varen vendre diferents censals per valor de 61 lliures i, al seu torn, Ausiàs Roís de Corella va reconèixer a la seua sogra l'abonament de 2220 sous adeutats encara d'aquells 3000 sueldos establits en les capitulacions matrimonials de la seua esposa i filla d'Alamanda, Aldonça Cabrera¹²¹. Uns mesos després, ell com a cessionari d'Ausiàs i d'Alamanda de Cabrera, va reconèixer a Bertomeu Renart, veí de Dénia, el lliurament de 31 lliures, 10 sous adeutades per ell als referits Cabrera¹²².

En morir el seu pare, Ausiàs Roís de Corella, cosí prim com ja hem dit d'Ausiàs March, esdevingué senyor de Miraflor. Amb la seua esposa el 12 de setembre de 1438 va vendre aquest lloc a Pere Perpinyà, ciutadà de València¹²³, juntament amb certes propietats en el terme de «lo cap de la mar» i una terra en l'horta de l'alqueria de Mateu Corella sota cens de 16 sous, 4 diners. La venda s'efectuà per 12500 sueldos, dels quals els Corella cobraren aqueix mateix dia 12000¹²⁴.

Molt probablement haja que ficar aquesta transacció comercial en relació amb un imminent tresllat definitiu de la família a València donat que, si en aquesta data encara els esposos figuren com a habitants de Gandia, el 14 de desembre de 1439 Ausiàs de Corella es qualifica a sí mateix de cavaller habitant de València i antic poblador de Gandia en cobrar de Pere Perpinyà els 500 sous que encara li adeutava¹²⁵. Ja en anys anteriors, concretament en documents de 1427 i en 1430, el pare del futur escriptor apareix com a habitant de València però cal considerar aquests sojorns com a temporals atès que en 1434, 1436 i 1438 ells es considera habitant de la vila ducal.

En la dècada dels quaranta, sobre tot des de València, continuarà administrant els seus interessos i cobrant els seus censals, gairebé amb tota seguretat la base de l'economia familiar dels Corella una volta venudes les seues possesions senyorials:

El 2 de desembre de 1440, el notari Cristòfol de Montblanch, ciutadà de València, com a procurador d'Ausiàs Roís de Corella, segons constava per escriptura davant el notari Domènec Barreda, reconeix a Jaume Martorell, veí d'Alzira, el lliurament de 150 sous corresponents a la paga del mes d'octubre d'un violari de 300 sous¹²⁶.
El 16 de juny de 1442, el veí d'Alzira Andreu Roig, com a procurador Lluc i de Mateu Martorell i també del donzell Jaume Martorell i de la seua dona Úrsula ―tots ells habitants d'Alzira― va redimir diversos censals i violaris carregats per diferents persones. Entre aquestes figura el cavaller Ausiàs Roís de Corella, habitant de València, qui, davant el notari Cristòfor Monblanch el 27 d'abril de 1440, els va comprar 300 sous de violari per preu de 2000 sous¹²⁷. Aqueix mateix dia, el 16 de juny de 1442, Ausiàs vengué a Jaume Martorell aquests 300 sous censals anuals de violari.
El 16 de febrer de 1443, a València, els pares de Joan Roís de Corella vengueren per 35 lliures a Valentí de Barberà, habitant de València, 100 sous de violari rendals i anuals que a ells dos feien Joan Arbúcies, doctor en lleis, i Francina, la seua esposa, i que varen ser carregats per escriptura notarial davant Domènec Barreda el 1 de juny de 1441¹²⁸.
El 2 de setembre de 1444 el censal de 100 sous que havia comprat en 1421 d'Elionor de Ripoll i Guillem de Vilarig va ser venut a València pel mateix preu pel propi Ausiàs Roís de Corella a Ausiàs March¹²⁹.

Sabem que també el 19 de juny de 1444 va vendre una esclava seua «de generum russorum» anomenada Margarita de 25 anys d'edat per 67 lliures a Brioland, esposa de Lope Eximenez de Tolossa ―donzell habitant de València¹³⁰.

Al igual que Ausiàs March, la seua esposa i el seu fill Francesc, una bona part dels membres de la família Roís de Corella varen contribuir entre 1446 i 1449 a la fàbrica del monestir de la Trinitat de València del qual serà abadessa l'escriptora sor Isabel de Villena. Segons Sales, en les llistes de contribuients hi figuren «la honorable Na Pera, muller de mossen Alfonso Roís de Corella; Lo honorable en Johan Roís de Corella, Doncell; Na Violant Roís de Corella, Donzella... Lo honorable Mossen Auzias Roís de Corella, cavaller; La honorable Na Aldonza, Muller sehua. En Johan Roís de Corella, fill seu, Frare Manuel de Corella, fill seu. Lois Roís de Corella, fill seu»¹³¹.

El pare de l'autor de la Tragédia de Caldesa morí, molt probablement, a València, ciutat on residí en els seus derrers dies. Testà el 9 de febrer de 1443 davant el notari Joan Sarc i es publicà el testament el 16 de gener de 1450 per mort seua¹³².

Tenint en compte aquest fet i que l'1 d'octubre de 1451 Aldonça Cabrera ja es qualifica de vídua en una escriptura notarial referent a un censal de 1000 sous censals sobre el lloc de Gata¹³³ i en un testament d'aquesta mateixa data¹³⁴, cal atribuir a un altre individu els documents que, posteriors al 16 de gener de 1450, figuren a nom d'Ausiàs de Corella, habitant de la vila ducal¹³⁵. Aquest cavaller gandià encara vivia l'any 1483 en el carrer major de la vila segons el llibre de la col·lecta de la peita d'aquest any¹³⁶.

En restar vídua, Aldonça de Cabrera, mare de l'escriptor Joan Roís de Corella, va establir, com acabem de dir, a València davant el notari Antoni Barreda l'1 d'octubre de 1451, un testament on revocava, entre d'altres, un altre redactat a Gandia el 30 de setembre de 1434¹³⁷. S'hi esmenta expressament la «vespra de la festa de sant Miquel de any Mil CCCC sexanta» com la data en què l'escriptor va atènyer els vint-i-cinc anys. Per tant, cal fixar la data del seu naixement el 28 de setembre del 1435.

Ultra aquesta capital dada biogràfica, d'aquest testament, que tot seguit reproduïm, en mereixen ser remarcades diverses clàusules:

Es nomena marmessor testamentari Lluís de Calatayud, cavaller i habitant de València.
Aldonça elegeix sepultura la menstir de la Santìssima Trinitat de València, on era enterrat el seu marit.
Lliura a Joan Roís de Corella cent florins d'or, és a dir, 1100 sous «per tota part e legíttima e altre dret que a aquell en mos béns pertangués eo pertany pogués com aquell sia instituït hereu per lo dit quondam honorable mossèn Auziàs Roís de Corella, pare seu e marit meu».
Als seus fills, frare Manuel Roís de Corella, cavaller de l'orde de Santa Maria de Montesa, i sor Aldonça, monja del monestir de la Trinitat de València, els fa lliurament d'un timbre d'or.
Nomena els seus fills Lluís i Dalfina hereus universals de tots els altres béns, però amb la condició que si algú d'ells moria abans de complir els 20 anys i sense fills legítims, la seua part passara en herència al sobrevivent. Si finaren tots dos abans de complir el 20 anys i sense fills legítims, institueix hereu universal Joan Roís de Corella.
Nomena tutor i, en el seu cas, curador de Lluís i Dalfina, els seus hereus universal, Lluís de Calatayud fins que el futur escriptor tiguera els 25 anys. En el cas que aquest no acceptara la tutoria i la curadoria, o si moria abans o durant l'exercici d'aquestes, i sempre que Joan Roís no tinguera encara els 25 anys, elegeix com tutor i curador el cavaller Joan Català.

Divendres, primer dia del mes d'octubre de l'any de la nativitat de nostre Senyor M° CCCC cinquanta hu¹³⁸.

En nom de nostre Senyor Déus e de la humil e gloriosa Verge madona Sancta Maria, mare sua, advocada de tota crestiandat molt piadosa e de benaventurat mossényer Sant Miquel, considerat que mils e pus aptament e discreta e ab més etc. Per tal yo N'Aldonça, muller del honorable mossén Auzias Roïz de Corella, cavaller, quondam, habitador de la ciutat de València, considerades les dites coses volent de mi e de mos béns en temps de sanitat ordenar e als meus cors e ànima provehir per disposició testamentària stant sana de cors e de pensa e memòria e paraules íntregues, convocats e preguats los notari e testimonis deiús scrits, faç e ordén lo present meu testament e derrera voluntat en lo qual, e en la qual, elegesch, ordén e pose marmessor e exequdor meu e del dit meu present testament e voluntat lo noble mossén Loís de Calatayhú, cavaller, habitador de la dita ciutat de València, jatsia absent, al qual do, atorgue e tribuesch ple e bastant poder, auctoritat e potestat e licència amplíssima sobre tots mos béns per exequir e complir lo present meu testament e coses en aquell per mi ordenades e davall scrites e que aquell per sa pròpria auctoritat puixa pendre, demanar, haver, exhigir e recobrar, venre e alienar aquell e los preus rebre e destribuir en complir lo present meu testament e coses en aquell contengudes e ordenades donant e atorgant-li sobre les dites coses e sengles d'aquelles general manament ab líbera administració volent que les dites coses e sengles d'aquelles faça sens dan llur e de sos béns e sens que no sia tengut donar compte ne rahó alguna de la dita distribució, administració e marmessoria a jutge o offical algú o a altra qualsevol persona, axí ecclesiàstica com seglar, ans vull que de la dita administració, distribució e marmessoria lla hon request ne puxa ésser vull aquell dit noble marmessor meu ne sia cregut de lur sola e simple paraula tot linatge de prova apart posat.

E venint a la ordinària de present meu testament vull, man e ordén que tots mos torts, deutes e injúries sien paguats e satisfets aquells emperò que mostraran mi ésser tenguda e obligada ab cartes, albarans e altres legíttimes proves for de ànima en açò benignament observat.

En aprés, elegesch sepultura al meu cors en lo Monestir de la Sanctíssima Trinitat de la dita ciutat ço és dins la ecclésia de aquell en la fossa hon és soterrat lo du honorable mossen Auziàs Roïz de Corella, quondam, cavaller e marit meu la qual sepultura vull, man e ordén me sia feta molt simplament e molt tenu axí com de persona pobre e sens solemnitat alguna como aquesta sia ma voluntat incomutable.

Item, al honorable en Johan Roïz, donzell, fill meu e del dit quondam honorable marit meu, do e leix cent florins de moneda de València valent cascun florí onze sous de la dita moneda per tota part e legíttima e altre dret que a aquell en mos béns pertangués eo pertany pogués como aquell sia instituit hereu per lo dit quondam honorable mossén Auzias Roís de Corella, pare seu e marit meu, e aquell dit honorable en Johan Roïz de Corella, fill meu, en los dits cents florins de la dita moneda hereu meu, faç e instituesch per dret de institució.

Item, a frare Manuel Roïz de Corella, frare e cavaller de l'orde de Sancta Maria de Muntesa, fill meu e del dit quondam honorable marit meu, do e leix hun timbre d'or de moneda de València per tota part e legíttima e altre dret que a aquell en mos béns li pertangués eo pertanyer pogués e aquell dit frare Manuel Roïz de Corella, fill meu, en lo dit timbre de la dita moneda hereu meu propi faç e instituesch per dret de institució.

Item, a sor Aldonça Roïz de Corella, monga del Monestir de la Sanctíssima Trinitat de la dita ciutat de València, filla mia e del dit quondam honorable marit meu, do e leix hun altre timbre de la dita moneda per tota part e legíttima e altre dret que a aquell en mos béns li pertangués eo pertanyer pogués e aquella dita sor Aldonça Roïz de Corella, filla mia, en lo dit timbre de la dita moneda hereu meu propi faç e instituesch per dret de institució.

Tots los altres béns drets e accions mies havie e per haver hon que sien e a mi pertanguen eo pertànyer puxen per qualsevol causa, títol, manera e rahó do e leix a Luís Roïz de Corella e a Dalfina Roïz de Corella, fills meus e del dit quondam honorable marit meu, e aquells dits Luís Roïz de Corella e Dalfina, fills meus en los dits béns e drets meus hereus meus propis faç e instituesch per dret de institució sots tal emperò vincle e condicio que qualsevol de aquells morint menor de vint anys e sens fill o fills legítims e de legíttim matrimoni nats e procreats a aquells sobrevivents que en tal cas la part de aquells axí morint sens diminució e defalcació alguna de legíttima trabelliamça e altre dret vingua e torne éntreguament a l'altre hereu a aquells sobrevivent e aquell dit hereu meu sobrevivint l'altre hereu a ell premorint en la la manera e forma damunt dita faç e instituesch. E si per ventura serà cars, ço que a Déu no plàcia, que abduy los dits Loís e Dalfina, hereus meus, morran menors de vint anys e sens fill o fills legítims e de legíttim matrimoni nats e procurats sobrevivents a aquells en tal cars substituesch a aquells axí morints lo dit honorable Johan Roïz de Corell, fill meu, e aquell dit honorable en Joahn Roïz de Corella, fill meu, en lo dit cars hereu meu faç e instituesch per dret de institució en los dits béns sens diminució, defalcació e retenció de legíttima trabelleyamca e altre qualsevol dret a fer d'aquells a ses voluntats.

En tudor e en son loch e cars curador do, leix a assigne als dits fills e hereus meus lo dit noble mossén Loís de Calatayhú, marmessor meu damunt dit, pregant-lo en nostre Senyor Déus e llur bona caritat e amor que, a fins lo dit honorable en Johan Roïz de Corella, fill meu, éntregua edat de vint-e-cinch anys haia attesa la qual edat attenyerà e complirà la vespra de la festa de Sant Miquel del any Mil CCCC sexanta, la dita tutela e cura dels dits fills e hereus meus vulla pendre, regir e administrar encarregant-lo-y en Déu e sa consciència. E si per ventura lo dit noble mossén Loís de Calatayhú morrà ans dependre la dita tutela e cura o après presa aquella e ans que lo dit honorable en Johan Roïz de Corella haia atesa la dita edat de vint-e-cinch, o, si per ventura, aquell dit noble mossèn Loís de Calatayhú tudor e curador ésser no volrà o no porà en tal cars e fins que lo dit honorable en Johan Roís haia attesa la dita éntregua edat de vint-e-cinch anys do, leix e assigne en tudor en son loch e cars en curador dels dits fills e hereus meus lo molt honorable mossèn Johan Català, cavaller, habitador de la dita ciutat de València, pregant-lo en Déus e sa bona conciència que en son loch e cars la dita tutela e cura dels dits fills e hereus meusprengua e administre e los dits fills e hereus meus haien molt carament en lur comanda com yo axí·u fie molt amplíssimament d'aquells.

Derrerament revoque, casse e anulle e irrite e per revocats, cassats, anullats e irritats vull haver e he quahevol testament, codicils e altres qualsevol derreres voluntats per mi ça enrere fetes e ordenades en poder de qualsevol notari e sots expressió de qualsevol paraules axí com si en lo present meu derrer testament e derrera voluntat de mot a mot aposades e scrites fossen com d'aquells e aquelles me penida haver fets e ordenats, fetes e ordenades e vulla lo present meu testament e derrera voluntat a aquells e aquelles prevaler e a aquell e a aquelles derogar axí com segons dit és aquells e aquelles ab lo present meu derrer testament casse, revoque, irrite e anulle.

Aquest és lo meu derrer testament e derrera voluntat lo qual e la qual vull valer e tenir per dret de testament e derrera voluntat e si per dret de testament e derrera voluntat aquell valer ne tenir porà, vull aquell valer e tenir per de dret de codicils e altra qualsevol derrera voluntat per aquells furs, drets e privilegis que mils valer e tenir porà, valrà. Fforen fetes les dites coses etc. en València etc.

Testimonis foren presents a les dites coses specialment convocats e preguats los discrets mossén Johan Sanchez, rector de Sant Andreu, mossèn Johan Steve e mossén Johan Serra, preveres de la dita ecclèsia de Sant Andreu de la ciutat de València qui, ensemps ab lo notari deiús scrit, dixeren que coneixien molt bé la dita honorable testadriu e aquella, axí mateix, dix que coneixea aquells.

Encara que ja vivia a València, en faltar el seu marit i esdevenir el cap de la família, Aldonça s'aveinà a la ciutat del Túria el 7 de novembre de 1452. Concretament, declara viure a la parròquia de San Andreu de València «al cantó de la plaça de Sent Jordi»¹³⁹:

La honorable dona n'Aldonça, muller del honorable mossén Ausiàs Roís de Corella, cavaller quondam habitant de la vila de Gandia, de present habitant en la ciutat de València en la parròquia de Sent Andreu al cantó de la plaça de Sent Jordi, precedent voluntat e consentiment dels honorables en Johan de Natera, generós, en Pere Sadrelles, mossèn Johan Vives, cavaller, e en Luis Blanch, ciutadans, quatre dels honorables jurats en lo present any de la dita ciutat, jura lo vehinatge de aquella a temps de deu anys primer vinents. Lo qual jurament feu e prestà per l'honorable en Martí Scolà, justícia civil en l'any present de la dita ciutat.

En axí e en fe de l'honorable en Luis d'Alpicat, ciutadà de la dita ciutat, ffill del honorable Martí Gil d'Alpicat, present e acceptant, obligaren e renunciaren, etc.

Testes en Berthomeu Chiva, studiant, e en Jacme Jovell, scuder, habitant en València. E de la ferma del dit en Luis d'Alpicat qui ferma lo dit [...] son testimonis lo discret en Matheu Steve, notari, e en Luis Belluga, cambiador, ciutadans de València.

Per a que el lector se n'adone de fins a quin punt el mon cultural de la València del segle XV està ple de lligams entre els nostres literats no sols familiars, com el d'Ausiàs March amb Joan Roís de Corella ―fill d'un cosí prim d'ell―, sinó també d'amistat o coneixença, cal recordar diverses dades positivistes que ens permeten afirmar que Joanot Martorell i Joan Roís de Corella es coneixien i varen tenir relacions entre ells i no sols a nivell dels plagis que apareixen al Tirant lo Blanch¹⁴⁰ o de la possible asistència plegats a alguna de les tertúlies literàries de la ciutat:

Els pares respectius, antics habitants de Gandia, es coneixien molt i, fins i tot, molt possiblement eren amics. De fet no sols Ausiàs Roís de Corella signarà diverses escriptures amb els Abelló ―la família de la mare de Joanot Martorell¹⁴¹― sinó, amés a més, cal assenyalar que l'any 1447, el cavaller habitant de València Ausiàs Roís de Corella, pare de Joan Roís, va ser testimoni en dos processos referents a Francesc Martorell, pare de Joanot¹⁴². Quan li van preguntar si sabia que Francesc Martorell va ser senyor de la Vall de Xaló mentre vivia, el pare de Joan Roís contestà de forma molt semblant en els dos processos: «ell testimoni hac gran notícia ab lo dit mossèn Francesc Martorell de mentres vivia, e véu e sabé com posseia la dita Vall de Xaló, lochs e alqueries de aquella»¹⁴³.
La relació entre els dos escriptors pot estar avalada, a més, per la relación familiar que hi havia entre Ausiàs March, que era cunyat de Joanot Martorell, i Joan Roís de Corella.
Al igual que la casa de la mare de Joan Roís de Corella, el domicili a València de Jaume Martorell, germà de Joanot, es trobava «prop de San Jordi». Durant el conflicte entre Gonçalbo d'Íxer i l'autor del Tirant l'any 1450, el marit d'Agnès de Portugal va demanar que fos imposat a Joanot callament perdurable i que fos notificat a Barcelona, on era Joanot llavors. Com que a València no el podien trobar, el 4 de maig el Governador General de València va ordenar que col·locassen, en les portes de les cases de Jaume i Damiata Martorell, germans de Joanot, sengles cèdules amb la provisió contra ell car es sabia que, quan Joanot era a València, sovint s'allotjava a casa d'aquests germans¹⁴⁴.

Al igual que va fer Alamanda Cabrera i Saura d'Esplugues anys abans, mort el seu marit Aldonça també administrà amb energia els seus béns. En ocasions li va ajudar i representar Bertomeu Chiva¹⁴⁵, mercader de professió molt estretament lligat a la família Roís de Corella¹⁴⁶. Probablement, haja que identificar-lo amb el Bertomeu Chiva, natural de Llutxent, que s'aveinà en la parròquia de Sant Martí el 25 de maig de 1462¹⁴⁷, i, amb un fill seu, l'estudiant homònim que figura com a testimoni de l'aveinament al Cap i Casal del regne de la mare del lletraferit valencià.

Des de principis de l'any 1453, tenim constatada a Aldonça Corella comprant i rebent censals des de la seua casa a València:

El 22 de febrer de 1453, Aldonça com a cesionària de Joan Sart reconeix haber rebut de Berenguer Vilarnau, 37 lliures, 6 sous i 9 diners deguts a Sart¹⁴⁸.
El 25 de maig següent, reconeix a Raimund de Riusech alias Francesc Gilabert de Centelles, conseller reial, la venda de 500 sous censals¹⁴⁹.
Prop d'un mes després, el 14 de juny, va reconèixer a Pere Martorell, cavallero de València, que per mans d'Azmet Benne, sarraí d'Ondara i arrendador de Negrals i Beniomer, li ha lliurat 291 sous, 8 diners d'aquells 583 sous, 4 diners que Martorell abonava a Aldonça¹⁵⁰.
El 19 de juliol de 1453, Aldonça signa una àpoca a Pere Ribera, veí d'Oliva, per valor del 3000 sous adeutats per Ribera i que ara li lliurava¹⁵¹.
El 13 de juny de 1470, Pere Boïl de Ladró, noble de la ciudad de Valencià, i Isabel, la seua muller, reconeixen deure a Aldonça 35 lliures en raó de 150 sous rendals i anuals de violari¹⁵².
Vora quatre anys després, el 27 de maig de 1474, la mare de Joan Roís de Corella va reconèixer a Andreu Valkerra, cavaller de la ciutat de València, el lliurament de 10 lliures, 10 sous com a lluició i quitament de 30 sous anuals de pensió en raó de 60 sous rendals i anuals de violari¹⁵³.

Un d'aquestos censals, concretament el carregat per Pere Martorell, va provocar una reclamació d'Aldonça davant la cort del governador del regne.

En efecte, el 23 de març de 1468, Aldonça Corella es presentà davant el gobernador, don Pedro d'Urrea, i afirmà que al seu difunt marit li havien estat carregats pel cavaller Pere Martorell i la seua esposa Caterina 200 sous de violari mentre visqueren tant Aldonça com el seu marit. Ara, assabentada de la mort de Pere i Caterina, la vídua d'Ausiàs Roís de Corella sol·licita que els hereus de Pere Martorell siguen condenatss a «lluir e quitar lo dit violari», fet al que s'oposa el cavaller Galceran Martorell, com a hereu de Pere Martorell¹⁵⁴.

Anys després, el governador general del regne de València sentencià un plet en raó de 175 sous censals carregats davant el notari Pere Roig el 8 de juliol de 1388 sobre les Algoleges, unes cases i diverses heretats¹⁵⁵. Segons el contingut de la resolució judical aquestes Algoleges a la vila d'Alzira «dites de Pere Martorell, les quals huy són de mossèn Pere Martorell» no podien ésser subastades ni venudes sense el càrrec del censal esmentat tal i com volia Violant, vídua d'en Mateu Martorell. Davant aquest intent de venda, Aldonça, vídua d'Ausiàs Roís de Corella, s'oposà judicialment el 19 de juny de 1472. Violant, el 16 d'agost de 1473, requerí del governador que, malgrat la suara esmentada oposició, permitirà la cort del justícia d'Alzira la venda de les Algoleges com a béns de la marmessoria del difunt mossèn Pere Martorell¹⁵⁶. Aconsellat pel seus assessors, el Governador ho consentí i així el comunicà al justícia d'Alzira el mateix dia.

El 15 de gener de 1456¹⁵⁷, Aldonça Corella establirà un nou testament del qual, com modificacions o punts més destacats respecte de l'anterior, hem d'assenyalar-ne els següents:

Nomena com a marmessor Joan Roís de Corella, encara donzell.
El futur escriptor, con hereu universal del seu pare, havia de lliurar a cada u dels germans ―frare Manuel, sor Aldonça, Lluís i Dalfina―100 florins d'or «per lo dit quondam honorable mossèn Ausiàs Roïz de Corella a cascú d'aquells legats per tota part e legítima que en los béns e heretat d'aquells los pertangués». Ara bé, tenint en compte que, per la donació realitzada per Joan Roís de Corella l'any 1455 a la seua mare, aquesta succeïa en l'esmentada heretat i béns d'Ausiàs i, per tant, era obligada a pagar a casdascú d'ells l'esmentada quantitat, ordena en aquest testament que el siguen pagats el 100 florins després de la seua mort, si abans ella no ho haguera fet.
Segons que va establir Ausiàs Roís de Corella al seu testament, Aldonça deixa al seu fill Joan diversos censals i violaris després de l'òbit, amb els quals podia fer el que volia, amb l'única condició de ser major de 25 anys.
L'autor del Plant dolorós és nomenat tutor i curador dels seus germans, Lluís i Dalfina Corella¹⁵⁸. Aquests serien, com en l'anterior testament de la mare, els seus hereus universals a parts iguals, però amb la condició que si algú d'ells moria menor de 25 anys i sense fills legítims, passaria la seua part a l'altre i, en cas de defunció de tots dos, els seus béns pertanyerien a Joan Roís de Corella.
Als seus altres fills, frare Manuel i sor Aldonça, els llega un timbre d'or dels seus béns¹⁵⁹.
El mobiliari trobat a casa seua en el moment de la mort, llevat dels diners comptants, hauria de ser repartit entre Joan Roís de Corella i el seu germà Lluís.

D'una d'aquestes clàusules es pot deduir que Lluís i Dalfina degueren nàixer amb posterioritat a l'any 1441, ja que, per tal com necessitaven un tutor per a les seues persones, el 1456 encara no havien complit 5 anys. A més, si Ausiàs Roís de Corella, el testament del qual va ser publicat el 16 de gener de 1450, va deixar el llegat a qué es fa referència per a ells, caldria situar-ne el naixement entre aquesta darrera data i l'any 1441.

Aldonça va establir el seu darrer testament davant Antoni Barreda a València el 24 de novembre de 1466¹⁶⁰. Es tracta, en comparació amb els anteiors, d'una escriptura notarial mort breu en què revocava els anteriors i establia una sèrie de noves clàusules:

Ordena que siguen pagats tots els seus deutes i afirma que se li done eclesiàstica sepultura com a persona pobra, encara que no indica el lloc en què s'ha de fer¹⁶¹.
Deixa a les seues filles i al seu fill Lluís cinc sous «per tota part e legíttima» que dels seus béns els pertanguera o poguera pertànyer-los¹⁶².
De tots els altres béns, en nomena hereu universal Joan Rois de Corella, ja cavaller¹⁶³.

La mare de Joan Roís de Corella va morir el 20 de juliol de 1475 i el testament es va publicar a València quatre dies mès tard, a la casa del cavaller Lluís Figuerola ―marit de Dalfina―, a instàncies de l'escriptor com a hereu universal de la seua mare.