Breviloqui [Fragmenta]

Joan de Gal·les

Joan de Gal·les, Breviloqui, edició a cura de P. Norberto d'Ordal, O.M. Cap., Editorial Barcino (Els Nostres Clàssics 28), Barcelona 1930.

Nota prèvia: Aquest document forma part de l'apartat Intertextualitats del Projecte d'investigació «Biblioteca Multimèdia Tirant lo Blanc» (Ministeri de Ciència i Tecnologia, referència BFF-2002-01273). L'objectiu fonamental consisteix a mostrar, en forma de citació, aquells fragments d'altres obres que han influït directament o a través de fonts interposades en la composició del Tirant lo Blanc i del Guillem de Varoic i que anomenem 'Intertextualitats'¹.

Per la presència de Joan de Gal·les a Martorell veg. Josep Antoni Aguilar Àvila, 2001 i 2003.

moltes virtuoses custumes, en obre de clemència

TB: Hauf-Escartí 1992, II: cap. 219, 483, 18-19.

TB: Vives 2004.

digueres que més eren mestres de cavaleria que cavalers. E no fo qui regís la batala ni fos capità de les legions, sinó hòmens de ·LX· anys. Per què no fo home de aquella host que soll se ymaginàs de fogir, ans eren certs de la victòria; e no fo qui posàs la sue sperança en los peus, sinó en los braços e en les mans. E lo contrari de tot açò fo de la host de Dari, e per tal fo vençut e Alexandre vencedor.

TB: Hauf-Escartí 1992, II: cap. 345, 719, 26-31.

TB: Vives 2004.

Cautela és diferència entre virtuts e vicis, posant les virtuts devant los vicis. Car los vicis a veguades se dissimulen e apperexen virtuts (...); car, segons que diu Ciceró, no ha pus fort spies al món que só aqueles qui s'amaguen sots semblança de leyaltat

TB: Hauf-Escartí 1992, II: cap. 223, 493, 14-17.

TB: Vives 2004.

E recort-vos bé que null temps fuy yo vençut n batalla ni corromput per avarícia.

TB: Hauf-Escartí 1992, II: cap. 345, 719, 38-720, 1.

TB: Vives 2004.

lexats-me star ací aquesta nit, que·m retré vencedor o vençut. Si yo venç la febre yo hiré a la disputació, e si yo só vençut devalarés alls inferns.

TB: Hauf-Escartí 1992, II: cap. 345, 720, 4-6.

TB: Vives 2004.

De la fortalesa e perseverança dels antichs, e de la pasciència lur en sostenir la mort de lurs fills, recita Valeri en lo ·VIè libre, dient que Anexàguoras, hoyint la mort de son propi fill, respòs al qui lo·y dehia e denunciave: «Sàpies que no·m dius cosa novella, car ja sabia yo que·l havie engendrat per morir». Sabia lo dit Naxàguoras que ley de natura és rebre la vida e retre-la com és demanade. Axí com no és qui muyra que no aje viscut, per semblant forma no és qui puscha viure que no aje morir.

Aquí mateix recita que Xenofont, hoynt la mort del fill major seu, qui ere mort en la batalla, solement se levà la corona, o la mitra, del cap, car lavors offeria al temple lo sacrifici en festa de gran sol·lempnitat, e tentost interrogà ja lo dit fill com ere mort. E com hoys que, batelant forment e riguorosa, ere mort com a gloriós cavaller, tornà's la corona sobre lo cap e jurà en fe e en nom dels déus los quals sacrificave, que molt major fo la delectació que reebé com hoy los actes de la cavaleria de son fill, que no fonch la tristor que sentí de la sua mort.

TB: Hauf-Escartí 1992, II: cap. 254, 549, 26-550, 9.

TB: Vives 2004.