| Diuersitats de
delits en lom son16 | | | | A ujuralguns necessariament | | | | Naturals son laspecia sustinent | | | | Altres quem pens que natura
nols don | | | | Mas son per hom doppinjostimats |
5 | | | Los quals per
si no han vlla valor | | | | Car en senyall de virut es honor | | | | Y
els diners son per estima trobats | | |
|
| Los homens son axi
foraujats | | | | Enonor diners creuen ser be del hom |
10 | | | Ço es perque
lull nostre no veu com | | | | A la virtut sien premjs donats | | | | E
ueu aquels honrrats hauents diners | | | | Lo loch noy es e lo senyal
roman | | | | E tant al mon ha durat est enguan |
15 | | | Que no sab hom
altres deus vertaders | | |
|
| Vns delits son dels altres homeyers | | | | La carn no vol treball fam ne coltell | | | | E pells diners axi
ioue com vell | | | | Se donamort e pert tots sos plaers |
20 | | | E la honor
ab lo diner debat | | | | No pas tostemps ans al diner segueix | | | | En camp sembrat de diners honor
creix | | | | Tals son los deus quel mon ha celebrat | | |
|
-f. 259v-
|
|
Si be han lom per lo mon la trobat |
25 | | | Dich ho daquell qui
no sab altre be | | | | E si te mall axi pell mon hi ve | | | | No en tot
mall mas en gran cantitat | | | | Lo mon fa mall dant entendre ben
fer | | | | E quant sabe no es be verament |
30 | | | Aço nonten lo qui
viu grossament | | | | E lo sabent qui
passio ssoffer | | |
|
| Ardit e franch prudent justicier | | | | Es lom pel mon sens abit de virtut | | | | Aquest nom ha per lo mon merescut |
35 | | | Per que nos veu ço que virtut requer | | | | Hon fet requer de
be fer gran amor | | | | Si açoy es dellit noy fallira | | | | Lintencio
dinteles noy sera | | | | Y el mon vol als ço es bens e honor |
40 | |
|
| Jnfinits son que obren ab dolor | | | | Y ab jnteres algun acte
honest | | | | Ells ignorans cuydan auer conquest | | | | Ja laujrtut ab
gran dolor epor | | | | Altres e pochs entenen lo que fan |
45 | | | E faran
be ab malantencio | | | | Dant entenent que llur voler es bo | | | | Tots
deuant gents virtuosos seran | | |
|
-[f. 260r]-
|
| Sens nombre son
los qui tant no faran | | | | Volents
portar si molt ben arreats |
50 | | | No pensant als sino com son mjrats | | | | Y en lo pubblich ab dolor despendran | | | | De la virtut quen
conversar serueix | | | | Tanta nauran com solament los plau | | | | Res
no metent en obra sils desplau |
55 | | | Sepulcre son hon res leig
no pareix | | |
|
| Lo be del mon no es be qujll coneix | | | | Lo sauill
sab e creu aquell lo foll | | | | Sauj no es qujll sab e no sen
toll | | | | Sens actonest prudença nos nodreix |
60 | | | De saujs folls
io fare mancio | | | | E de aquels qui
saujs hom pot dir | | | | Dells folls cuberts e dels menys de
cobrir | | | | Dels perdonats e dels menys de
perdo | | |
|
| Segons de molts
fon lur jntencio |
65 | | | Quel be del hom fos en tres parts partit | | | | Mas en apres daco deu esser dit | | | | Que es lo be per veroppinjo | | | | Tant quant hom sent ab hanjma e cors | | | | E tant quant sent
ab lo cors solament |
70 | | | E tant quant sent ab mer entenjment | | | | Del be celest daquell res yo no pos | | |
|
-[f. 260v]-
|
| Molts philosofs
en lurs scrits han clos | | | | Ser profitos delitable y onest | | | | Tot quant es que sia desonest |
75 | | | No esser be fora de
tot repos | | | | Lo be honest sen port als dos ab si | | | | Car per aquest
delit perfet sateny | | | | Aximateix atot profit senpeny | | | | No desujant
de raho lo camj |
80 | |
|
| Lo profitos
per que sesguardafi | | | | Lo delitos dins si mateix enclou | | | | Tot
acten lom deleccio mou | | | | Porta delit e nou call dir amj | | | | Mas
tot delit proffit asi no trau |
85 | | | E pus comu es delit que proffit | | | | Tot anjmall participa delit | | | | Y en lo proffit hom per la
raho cau | | |
|
| Don se pot dir quel be del
home jau | | | | En aquests bens cloent los tots lonest |
90 | | | Mas es
ha dir que es lo be aquest | | | | E sill ateny lo rey e lo esclau | | | | E hon esta en lome assegut | | | | E que deu fer per consagujr
tal do | | | | E quen ateny per sa possessio |
95 | | | E com per poch lo
voll auer perdut | | |
|
-f. 261r-
|
| Segons per molts e per
mj es sabut | | | | Tot quant que es en va no es fet res | | | | Los
elements etot quant dells es | | | | A certa fi per sos mjgs han
vengut |
100 | | | Repos ateny segons qui
es cascu | | | | Ne pus ne menys que naturals
promet | | | | En conseruar si cascu es discret | | | | E fet aço no roman
trist algu | | |
|
| Lanjmal hom es anjmall comu |
105 | | | Tocant de brut
e de celestiall | | | | Brut per la carn
per larma diujnall | | | | E daquest be
molt menys sera deiu | | | | E sera quant la rahonable part | | | | Ates
aura sa fi per son obrar |
110 | | | Est es lo be final hon vol bastar | | | | Ab quel falç be romangaun depart | | |
|
| Cascu obrant
habe son esguart | | | | E sab que mal de
tot en tot fara | | | | Mas per falç juhi
algun lestimera |
115 | | | Plaent asi per fer lappetit fat | | | | E no sera
sil vertader hi fall | | | | Car no roman contenta la raho | | | | Sino
es be mas per oppenjo | | | | Sin ha dellit
nos lunya lo treball |
120 | |
|
-f. 261v-
|
| Tal es lo be que no es
mur nj vall | | | | Tingua lo pas quel voler dom nos port | | | | Per sa
virtut sens de hom lo acort | | | | Lo
tiraçi e sens altrensenall | | | | E dell han dit saujs estocians |
125 | | | Que quill ateny no pot cauren tristor | | | | Lo philosof aço pren
per error | | | | Dient daquest nostendre tant ses mans | | |
|
| Alguns han dit quen les cosas molt grans | | | | Lo contemplar
delles la veritat |
130 | | | Es aquest be mas axi han errat | | | | Altres
han dit quen los virtuts vsants | | | | Tots han dit ver e no cascuns
per si | | | | Lo be del hom en duas parts se pren | | | | Quant veritat
lentenjment enten |
135 | | | E lapetit araho consenti | | |
|
| De aquest
be algu no discenti | | | | Que de per si benuyrat lom fa | | | | Mas per
complir ell que lom mester ha | | | | Dels bens forans e sens els nos mesquj |
140 | | | Mas que del tot
benahuyrat no es | | | | Daltre part diu epr si esser bastant | | | | Entre
beymall hom fan estar penjant | | | | Entre ayguay foch sens fret
ho calt lan mes | | |
|
-f. 262r-
|
| De son poder seneca ço deffes |
145 | | | Dient quen bens forans
es algun be | | | | Mas lo qujls ha del subira no te | | | | Per els auer
la part de mjg puges | | | | Ell voll tantlom estrenyer dins sa
pell | | | | No pus auer que sa natura
voll |
150 | | | Salguns daquests la fortuna li toll | | | | En el subira
ferm stan son castell | | |
|
| Sils bens forans son mester ab
aquell | | | | Complir son be al hom en aquest mon | | | | Menys de
aquests lo be no es ne fon |
155 | | | Deserta es la propriobran ell | | | | Fortunaura en ell son poder larch | | | | Y ell naturall comu atots
los bruts | | | | Son propi be en ell sera perduts | | | | Si aquels bens
en ell han tant alarch |
160 | |
|
| De aquests bens veritat
no fanbarch | | | | Desser en hom forans yenterios | | | | Ffamay diners
son forans e honors | | | | Fills e muller e nom se sim allarch | | | | Los apart dins belleay sanjtat |
165 | | | E tots aquells que
natura dar pot | | | | Tots son no res a mon parer e vot | | | | Per ser
comuns e fora potestat | | |
|
-f. 262v-
|
| O aquest be no es hom
trobat | | | | E si trobat sateny sens los estranys |
170 | | | Quj perdre
pot no ten sagur sos guanys | | | | Y en perfet be senten seguretat | | | | Quj jutgera si aquest be pot ser | | | | Sino aquell qui
es tot virtuos | | | | Car lome flach vn pes molt ponderos |
175 | | | Per
tant alçar no creu del fort poder | | |
|
| Menys de delit tal
be nos pot auer | | | | E lo major ques pot aconsagujr | | | | E res nol
pot per natura venjr | | | | Tant acordant
aquest lo fa saber |
180 | | | Picurus dix ell esser lo delit | | | | Aço es
falç mas es per consiguent | | | | Sens
lo major delit nos hom content | | | | Son senyal sert es fer lom
ahunjt | | |
|
| Saber nos pot tal be sinos sentit |
185 | | | E nol sent
hom si donchs sabut no es | | | | Lentenjment sab lo be ho es mes | | | | Mas pel voler deu esser elegit | | | | Lom es mester que faça vnjo | | | | Deses dos parts la principall segujnt |
190 | | | Ffaent tals fets
que sia obehint | | | | Son appetit sensuall
araho | | |
|
-f. 263r-
|
| En est obrar cau delectasio | | | | Donant sens
all desser lacte perffet | | | | Sens lo delit labit nos mostra
fet |
195 | | | Car mostral cors ser en rebellio | | | | Clarament es desobedient
fill | | | | Quj murmurant per lo pare
treball | | | | Sill apetit lobediençall fall | | | | A la raho la pau
es perill |
200 | |
|
| Damunt es dit que virtut pren exill | | | | Si lom
hobrant obra per jnteres | | | | E per
delit que labit complit es | | | | E sens aquest no vall hvn gra
de mjll | | | | Mas si delit essola causal fet |
205 | | | Per jnteres nomenar
se fara | | | | Nol call pensar al qui
be obrera | | | | Be va delit e tristot a mal fet | | |
|
| Al be obrant
virtut delit promet | | | | Y ell mal
faent salgun delit ateny |
210 | | | No passa molt que tristor lo costreny | | | | E noll deffen loch pubblich ne secret | | | | Ab ell se va conexença
de mall | | | | Quj per tostemps la consiençal rou | | | | Si es maluat
tant quen mal sa fi clou |
215 | | | Lo seu delit adolorit lj uall | | |
|
-f. 263v-
|
| Plato volch dir que
bo nj comjnall | | | | No es delit mas hach molts enemjchs | | | | Picurians
posaren com jnjchs | | | | Quel be del hom erandelit carnall |
220 | | | Mas
derrer vench son dexeble mateix | | | | Quj anulla vanas oppinjons | | | | E del que dix donaujdents rahons | | | | Y el bon delit del auol
diujdeix | | |
|
| Delit e be sol ordels departeix |
225 | | | Delit es
bo en tots fets naturals | | | | Sino en lom quant passan los brutals | | | | Car en tal cars natura dessegueix | | | | Quant ha deu fer segueix
natural cos | | | | Lo cel el mon los vegetals e bruts |
230 | | | Axi raho
met al hom jnstituts | | | | Si les romp es anjmal ocios | | |
|
| De
quant <fa> lom delit es ocasios | | | | Car tot agent enten
semblar asi | | | | Per conuenjent dela cosa per
quj |
235 | | | Ffa lo que fa essent ne cobeios | | | | Si be es uer que molts
actes lom fa | | | | Quentre voler e no voler se fan | | | | De quels faents
porten voler penjan | | | | Mas elegint a voler se reffa |
240 | |
|
-f. 264r-
|
|
Sicom dolor contra delit esta | | | | Axi fan lom contraiaccio | | | | De tot quant fuig dolor es la raho | | | | Tals passions nostra
naturans da | | | | Amor e hoy primeras passions |
245 | | | Son termenats
en delit ho dolor | | | | A sguart de be lo camj es amor | | | | E per
fugir dolor ne da rahons | | |
|
| Sauis no son tots qui
les questions | | | | Determenar saben e dar consels |
250 | | | Si contra
por son simples con anyels | | | | E uers delits ardits com a lahons | | | | Saujs aquell qui sab si conselar | | | | En vers lo be qui propies e seu | | | | Prenjnt aquell iaqujnt lalls en relleu |
255 | | | Mirant los fols
en lo mon tribular | | |
|
| Saujs son dits los qui
poden justar | | | | Honor diners e fauor de
grans gents | | | | E son vilans de cor
e mal sabents | | | | Que res del uer no sabrien pensar |
260 | | | Cuydant
esser saujs ells son estuts | | | | Poder hauent desser bons son
maluats | | | | Aquests aytals no seran perdonats | | | | Pel sauj hom
quen sa fi es venguts | | |
|
-f. 264v-
|
| Moltson errants
dignorança vençuts |
265 | | | Altres qui
son errants ignorantment | | | | Gran causauents de llur deffalliment | | | | Penedint se del cas hon son cayguts | | | | Tots aquests son sens
colpa lur pecants | | | | No lignorant que per
colpa no sab |
270 | | | Raho sera que perdo no acab | | | | E si aquels sens
lur colpa errants | | |
|
| Aquels son fols qui
son lurs bens gastans | | | | Menys de seruar maneran res del
llur | | | | Parlar de tals largament
yo no cur |
275 | | | Mas daltres fols saujessa mostrants | | | | Comprant
molt car treball dolor e mort | | | | Per guanyar poch encaraço
no sert | | | | Plegats al loch lo troben tot desert | | | | Clamants del
mon e aço es gran tort |
280 | |
|
| Axi com lorb no trobabllull
deport | | | | Per que noy ueu per falta dun gros tell | | | | E tolt aquell
pot veura terraycell | | | | Ne pren aquell qui
dentendra confort | | | | En veurell uer e per mall appetit |
285 | | | Es
ignorant que lo mal jutie be | | | | Lincontinent per passion tal
ve | | | | Lintemperat en fer mal pren delit | | |
|
-f. 265r-
|
|
De semblants gents esta lo mon fornjt | | | | En tals recau
la major part del mon |
290 | | | Quals son aquels qui
de aquests no son | | | | Lo dat
a deu yel de naturaxint | | | | Engeneral
lincontinent enten | | | | Mas ia no sab com passio lo prem | | | | Ell
sab lo be e va per lo estrem |
295 | | | Lintemperat nol sab e donchs
nol pren | | |
|
| Encadenat deu ser qui
no compren | | | | Que tota res deu ser iaqujt per deu | | | | Mas escapant
daçi tot home creu | | | | Que altre be lo cor del hom encen |
300 | | | Del
be aquest es de mereuelar | | | | Com se pot fer quel cerch fals
lentenent | | | | En part bon fi e lo començament | | | | Ab la raho pot
be de si lunyar | | |
|
| La maior
part del mon no pot amar |
305 | | | Lo be honest per que be nol perçeb | | | | Quj es aquell quen pasiença reb | | | | Que tot son be dins si
pusqua estar | | | | E per virtut tal be sen aconsech | | | | E que la
mort no deu hom auorrir |
310 | | | E que honor ebens son de
jaqujr | | | | E de aquels quils amen
que renech | | |
|
-f. 265v-
|
| Sauj e foll cient e homelech | | | | En
algun be se asperança met | | | | E sil honest lançat apart tramet |
315 | | | E falsos bens les forcat fer applech | | | | Segons qui es tal fi li aparra | | | | Lo temps el loch la disposicio | | | | Li mudaran sa maloponjo | | | | James en ferm sa voluntat aura |
320 | |
|
| Lome auar son
ben diners esta | | | | Y en lo delit del cohit lo fembrer | | | | Lo ergullos
desiga honrrat ser | | | | Mas entre si diners aço sera | | | | Car molt
auar lo logre te per mall |
325 | | | E uol
robar en places e camjns | | | | Si bels auars volen guany apart
dins | | | | En lo guanyar hu daltres desaguall | | |
|
| Lom ergulos
vol ser en generall | | | | Honrrat lohat mas en diuers cascu |
330 | | | Hu
vol ser dit franch ardit pel comu | | | | Altren saber creu esser
son caball | | | | Altren virtut del cors ho bel cantar | | | | Tot aço
fa calitat dessemblant | | | | O persaber del hom qui
es triant |
335 | | | Entraquests bens qual per
mellor li par | | |
|
-f. 266r-
|
| Necessitat fa la fi
cambiar | | | | Car lo malalt en sanjt<at> la met | | | | Lo sedeiant
diu quen fartar la set | | | | Lo pobre hom en hauer creu estar |
340 | | | Lo flach eleig fort voll esser e bell | | | | Tots aquests bens
ans dauer han gran preu | | | | Lo be honest nos pot fer algul preu | | | | Sinol prudent qui posseeix aquell | | |
|
| Del hom sabent es dret quem merauell |
345 | | | Que es aço que
de tot seny lo trau | | | | Com no coneix
que foll es mes quesclau | | | | Volent delit lo pert per
mal consell | | | | Car naturall passio ell nol mou | | | | Tals delits
son troba<t>s doppinjo |
350 | | | Pe no vssar lo delit
de raho | | | | La voluntat cercant son
bels enclou | | |
|
| Nostra raho aquests delits enclou | | | | Nolls vol la carn ans aquels auorreix | | | | Quj mes de
prou ha com voler la creix |
355 | | | A desijar co que
laujda nou | | | | Quant lom de poch en pau munta senyor | | | | Que li
plau mes per tostemps trebelant | | | | Obrant mals fets nulla virtut
vsant | | | | Nosperant sino falça honor |
360 | |
|
-f. 266v-
|
| Delits
del cors no son de tantarror | | | | Car
nos algu ques lunye lo començ | | | | Restant en carn llur delit
res no venç | | | | Lespecia dhom daquels trau sa valor | | | | Sobres
volguts nostrarmanabit ve |
365 | | | E uol necces per sanfinjda part | | | | En terme son e de llur termels part | | | | Ffer los vol grans
natura nou soste | | |
|
| Donchs al sabent quinasperançalte | | | | En los diners e honor de mal loch |
370 | | | No dich sils ha que con ha serp
los toch | | | | Nos don aels sabent com no han be | | | | Tant com diners
lo cor dom res nostreny | | | | En cor auar algun be nossassiu | | | | No pot auer amjch lome altiu |
375 | | | Quj peccan tot ho quant de
be ateny | | |
|
| Donchs qui dira
daquel hom auer seny | | | | Quell propi be pert per mal accident | | | | Car per hauer fauor de folla gent | | | | A grans despjts e vergonya senpeny |
380 | | | No venç primer de
trobar se vençut | | | | E serueix hans que no sia virt serujt | | | | E pertplaer hans dauer lo sentit | | | | E sil ateny ab dol es retengut | | |
|
-f. 267r-
|
| Cell qui no sab quen
obra de virtut |
385 | | | Es vn tal be donant delit perfet | | | | E quel
desig per als nossatisfet | | | | Nom merauell quen deu sia rascut | | | | Lom veu que res nol basta contentar | | | | E nos pot fer que son desig castig |
390 | | | E de tal be veu tot anjmal rich | | | | Y ell ques senyor quen
aia pobrejar | | |
|
| Entre los bens forans lo vol trobar | | | | Y
ells naturals e nol pot consagujr | | | | E nestarror aço loy fa
venjr |
395 | | | Com cantitat pensa quel deu fartar | | | | E iames fon hun
tan bell efort | | | | Dich me honrrat que per
ço fos content | | | | Segons que
vol ha lom contentament | | | | No segons quant si bey algun deport |
400 | |
|
| En la honor ha be com fa recort | | | | Dela virtut mas be
no ha per si | | | | Son be sta en quj la fa yaquj | | | | Es dat siu mer
sino tots reben tort | | | | Lonrrant
ha be com al bo fa honor |
405 | | | Lonrrat na mes com la honor mereix | | | | E la honor algun tant voler creix | | | | E sil es tolt per ço
non sent dolor | | |
|
-f. 267v-
|
| Honor es bo quant nolsagueix
amor | | | | Mas plau al bo pel moujment primer |
410 | | | No sesten pus car
virtut no sofer | | | | Ques delit hom en estranya valor | | | | Mas ques
dira daquel entes maluat | | | | Mes si es vell serquant fauors
e bens | | | | En tot barat sperons ha sens frenc |
415 | | | No conaxent tenjr
camj errat | | |
|
| Del home pech no so marauellat | | | | Puys
no sent res defora de sa carn | | | | Del hom sabent se coue traurascarn | | | | Quen son saber siantant
enganat |
420 | | | Perdent assi e deu y el mon guany | | | | Quj coneixem
tan sauj e tan bo | | | | Que mal e be no sen
digab gran so | | | | E donchs al be de
fama poch li tany | | |
|
| Foll es aquell qui
lo bon home plany |
425 | | | Com nos preat del poble malestruch | | | | Ja
no es bo e mes pech es que ruch | | | | Quentall fauor e de
fortunas bany | | | | Planyer se deu lo bo com no te loch | | | | Dexecutar
sa famosa virtut |
430 | | | E quel poblas se trobas sort e mut | | | | Anant
badant algun bestial joch | | |
|
-f. 268r-
|
| Poble io dich a rey
peons e roch | | | | Duch caualer jurista menestrall | | | | Hauents per
be loppinjo generall |
435 | | | Quen la honor e diners tot be toch | | | | E sob<r>aquests don vnas poquas gents | | | | Dients quel
be es en vergonya ver | | | | Altres tan pochs dients questan plaer | | | | Menys de hauer daltre be
sentiments |
440 | |
|
| Per donar fi a mos breus parlaments | | | | Pens lo bon hom qujll loha ne de
que | | | | E si bon hom lo loha e de
be | | | | Haiau delit restrenyent bobaments | | | | Gloriasta en coneixer
assi |
445 | | | Ple de virtuts e no lohat
dels folls | | | | Daquels nou dich quistancadena
colls | | | | Mas dels sabents que ingoran
sa fi | | |
|
| Vaia serquant lo foll grosse mesquj | | | | Lo
seu delit entre los populars |
450 | | | Car tot semblant se delitab
sos pas | | | | E no deman adegu lo camj | | | | Sill es mostrat camj no
girara | | | | Mas no hira ab tant acuytat pas | | | | Si donchs nos foll
quen saber no bastas |
455 | | | Qujn es lo jorn que menja lagre pa | | |
|
-f. 268v-
|
| Per quel valent home fastig no ha | | | | Com veu lo
mon pels dolents posahit | | | | E per que voll daquells ser fauorit | | | | No es dalt cor quj tras tal fauor ua |
460 | | | Magnanjm es qui
lo mon ten menyspreu | | | | E molt mesquj lo quil pensa serujr | | | | E com aquest los veu <contra> venjr | | | | Que fa lo
laç sospirant loha deu | | |
|
| On virtut es la veritat sasseu |
465 | | | E la raho ab aquestas sa juny | | | | On vna es les altres non
son luny | | | | Delles no sab qui nols
donagual preu | | | | La veramor es dat als lochs hon son | | | | E lo
reues als qui sen troba buyt |
470 | | | Lom
quin es menys es abre menys de
fruyt | | | | Homs en bell ort son los homens
del mon | | |
|