1
[Les pàgines 243 a 255 de l'original presenten l'aparat de notes. (N. del E.)]
2
Fallayres son los que en alguna vall pirenayca corren en fantástica filera, per los boscos y montanyes vehines, ab falles de pega ò teyes enceses, cantant corrandes y cançons á Sant Joan, la nit abans de sa festa. Vèusen aquí una, floreta que, per lo ram del cançoner catalá, aplegá en la vall de Bohí nostre sabi amich, lo degá dels escursionistes y arxiver de nostra literatura, D. Marian Aguiló:
La tradició de les falles se conserva també en les poblacions de marina, Tossa y Valencia, encara que en esta alteran de mala manera la costum y en aquella la paraula, dihentne fayta. (N. del E.)
3
Joglars, joculalores, s'anomenan encara en lo Rosselló los músichs que tocan en les festes majors lo floviol, lo tamborí y la borassa ò sach de gemechs. (N. del E.)
4
La ciutat d'Elena. Elna, que rebé de Constantí lo nom de Castrum Helenæ, en recort de sa santa mare. (N. del E.)
5
Fada, paraula usada per nostres clássichs y viva encara á Mallorca, es sinònima dels mots coneguts, encara que paratgívols, de goja, aloja, encantada y dona d'aygua, que gastám en la Llegenda. (N. del E.)
6
Jonquilles: floreta de cinch fulles blanques y de cor groguench que recorda la nadala. Es verament atrevida, puix floreix al bell peu de la congesta que la abrigava ahir, sota mateix del glaç que'l sol va aprimant y retallant y fins sovint lo forada per traure'l cap á la llum y á la vida. La he vista vora molts estanys; mes al peu dels Estanyols de Cadí, en son temps, sembla talment voler cobrir la terra, que deixan les neus, ab altra primaverenca nevada de flors d'ametller. (N. del E.)
7
Lo rhododendron ferrugineum, á més del nom de boix-florit, té'ls de boix de Nuria, boixerica, gabet y talabart. Es la flor que embelleix més nostres Pirineus, en sa florida, endomaçant de vermell sos ayguivessos, despullats, sense compassió, dels abetars y pinedes primitives. (N. del E.)
8
Llisona, serpeta blanquinosa, curta y de cua esmotxada, més coneguda per lo nom de noya de serp: en lo Pallars ne diuhen vidriol, no sé si per ser trencadiça com lo vidre ò si per tenir, sens fonament, anomenada de verinosa, com ho diu l'adagi: «picada de vidriol porta dol.» (N. del E.)
9
Clot de Moixeró: No sé de què li ve'l nom á aqueixa soliua clotada, ver niu de moixons amagat entre les branques del Cadí, que, com per abrigarla, perden aquí sa esterilitat y's reyesteixen de verdor.
No s'hi veu un palm de roca, la gespa y la florida jonça la encatifan tota y les fonts hi brollan, umplintla de murmuris y de vida.
La Font del Cristall raja més enllá, en lo més agre de la serralada, sobre Bellver: á ella's refereix la cançó popular:
| La Font del Cristall | |||
| hi há una aygua molt clara, | |||
| bé ho sabía jo | |||
| de quant festejava. |
(N. del E.)
10
Cadinell: montanyeta, que naix á ponent de Josa y mor en Cornellana. Es baixa, de menos roques y de més vegetació que la serra de Cadí, de que sembla un tany humil. (N. del E.)