Aquesta bella tradició de Sant Pere de Roda está consignada en lo llibre Notabilium rerum diversarum, segons copia que'ns facilitá lo Sr. Girbal. Com duptam molt de que tinga cap fonament, nos creyem en lo dever de manifestar que sols nos mou á publicarla son indisputable valor poètich. (N. del E.)

Garí, segons mossen Font, Histoire de Saint Michel de Cuxá, fou abat del monestir, desde fins á . Es l'astre que lluheix més en los deu segles de sa historia, duhenthi per satèlits los dos sants hermitans que acompanyaren á Pere Ursèolo, Marí y Romoaldo, Joan Gradènigo, religiós de gran pietat, y Mauracenus, gendre del Dux. Sant Romualdo, en companyía de Marí, davant Sant Miquel, vers la Torra de Sant Valentí, feu lo primer assaig de la vida hermitana que havía de convertir en orde, y en misteriosa escala del cel per molts, en los camps de Mándula, sota'l cel encara més blau y bonich dels Apenins. (N. del E.)

Albadella s'anomenava en Vich la campana de la Seu ab que abans devían tocar l'oració del matí: segons tradició es la que tocava per ella mateixa quant hi arribava Sant Bernat Calbó. Segons nota que'ns envía nostre estimat company mossen Collell, lo canonge Ripoll, que pujá al campanar y copiá totes les inscripcions de les campanes, anomena Albadelles les que s'anomenan avuy los Felius. En la Seu de Barcelona hi ha la campana Albadana. (N. del E.)

Sant Vicens de Colliure, qui fott martiritzat per Daciá, en sa entrada en Catalunya, á d'abril de . (N. del E.)