|
|
-Aguayta! -diu
l'hermosa, y en mágich panorama |
|
|
|
obrir ven á ses plantes lo
pla del Rosselló |
|
|
|
per entre cortinatges de boyres
d'or y flama, |
|
|
|
y ací's veu, com en somni
d'amor, prop de sa dama |
120 |
|
|
y al cim de
Canigó. |
|
|
|
Cinch rius
brollan d'aqueixa montanya grandiosa, |
|
|
|
cinch rius d'aygua de gebre, mitj
perles y mitj gel, |
|
|
|
de tots ab les escumes lo
Rosselló s'arrosa; |
|
|
|
aixís sos raigs escampa
l'estrella més hermosa |
125 |
|
|
per los jardins del cel. |
|
|
|
Apar una
almorratxa descomunal que vessa |
|
|
|
per sos cinch brochs de vidre cinch
rius d'aygues d'olors; |
|
|
|
la aixeca entre eixes cimes Pirene
gegantessa |
|
|
|
com quant, dintre la plaça,
dançant la pabordessa |
130 |
|
|
arruixa'ls balladors. |
|
|
—98→ |
|
Gegant ample
d'espatlles, al torb y a la tempesta |
|
|
|
y als núvols deixa ferhi
cada hivernada aplech; |
|
|
|
ramades té que viuhen de
romaní y ginesta |
|
|
|
en cada arruga esteses de sa
rumbosa vesta, |
135 |
|
|
y un poble en cada plech. |
|
|
|
Allá
d'allá Colliure, del Pirineu derrera, |
|
|
|
se ven rojench è informe
sortir lo sol naixent, |
|
|
|
com far que ab braç de ferro
sosté la cordillera, |
|
|
|
y al náixer ja ab sa rossa y
estesa cabellera |
140 |
|
|
s'abriga'l firmament. |
|
|
|
De son
breçol d'escumes quant s'alça cada día, |
|
|
|
son raig primer corona lo rey del
Rosselló; |
|
|
|
de jorn tot l'enmantella de llum y
pedrería, |
|
|
|
y al pòndres en Maranges
encara un bes envía |
145 |
|
|
al front del
Canigó. |
|
|
|
A sa claror
s'aixampla rihent la plana hermosa, |
|
|
|
com desvetllada als dolços
murmuris del matí; |
|
|
|
lo pèlach a ses plantes
dormint, mòures no gosa, |
|
|
|
per no desabrigarla sa filla
somniosa |
150 |
|
|
de sos llençols de
lli. |
|
|
—99→ |
|
Té
á esquerra les cendroses, vitíferes Corberes |
|
|
|
que al Pirineu, com branques, se
pujan á empeltar, |
|
|
|
á dreta les florides,
granítiques Alberes; |
|
|
|
lo Rosselló es un arch de
dues cordilleres |
155 |
|
|
que té per corda'l
mar. |
|
|
|
Es una immensa
lira que en eixa platja estesa |
|
|
|
vessanta d'armoníes
deixá algun deu marí, |
|
|
|
lo Canigó es lo pom, les
cordes que'l cerç besa |
|
|
|
son los tres rius que roncan
lliscant per la devesa, |
160 |
|
|
lo Tech, la Tet,
l'Aglí. |
|
|
|
La Goja diu: -No
sempre fou eixa vall desclosa: |
|
|
|
fou aygua lo que es herba, lo que
ara es vert fou blau; |
|
|
|
bramaren les balenes hont Prada
avuy reposa, |
|
|
|
y'ls claustres d'Elna muntan, evori
en coral-rosa, |
165 |
|
|
de Téthis lo
palau. |
|
|
|
Força-real
y Pena18
foren ses illes belles; |
|
|
|
del Canigó en la soca
fermárense vaixells, |
|
|
|
volaren les gavines cantant
cançons novelles |
|
|
|
en eixes margenades, hont brescan
les abelles, |
170 |
|
|
hont jugan los anyells. |
|
|
—100→ |
|
Es obra del
Pirene gegant aqueixa terra, |
|
|
|
dels cims la devallaren les aygues
de gra á gra, |
|
|
|
les pedres de la plana son
òssos de la serra, |
|
|
|
d'ahont un pas per segle, com hoste
que's desterra, |
175 |
|
|
lo pèlach
reculá. |
|
|
|
A les Nereydes,
filles de Dòris, suplantaren |
|
|
|
les Náyades joliues, que en
Arles y Molitj |
|
|
|
de sa aygua sanitosa les urnes
abocaren; |
|
|
|
les Dríades dins l'arca dels
dòlmens s'allotjaren |
180 |
|
|
dels arbres entremitj. |
|
|
|
¿De
quántes guerres fora lo Rosselló teatre? |
|
|
|
portal d'Iberia,
¿quántes nacions ha vist passar? |
|
|
|
Les serres, graderia d'aqueix
anfiteatre, |
|
|
|
en sa creixent arena més
pobles han vist batre |
185 |
|
|
que onades en sa mar. |
|
|
|
Grans viles lo
fenici vora eixa mar plantava, |
|
|
|
y, esposa desertívola que
cerca un altre llit, |
|
|
|
besava llurs muralles mil anys y
les deixava, |
|
|
|
y lluny elles al veure sos ulls y
vesta blava, |
190 |
|
|
morían de neguit. |
|
|
—101→ |
|
Lo temps á
Caucolíberis é Il·líberis esborra, |
|
|
|
si restan llurs ossades, sos noms
ja ningú'ls sab. |
|
|
|
De la Ruscino Púnica ne
resta sols la torra, |
|
|
|
com d'home que en l'arena de vora
mar s'ensorra, |
195 |
|
|
trayent ja sols lo cap. |
|
|
|
Ençá d'eixa columna, padró
de sa ruina, |
|
|
|
una ciutat naixenta no veus? es
Perpinyá, |
|
|
|
la que li ha pres per sempre lo
ceptre de regina. |
|
|
|
Donchs jo l'he vista náixer,
com d'un reboll l'alzina, |
200 |
|
|
com roure d'un
aglá. |
|
|
|
Un fill de la
Cerdanya, que Pere Pinya's
deya, |
|
|
|
tement que'l soterrassen les neus,
parlá á la Tet: |
|
|
|
«¡Oh! guíam tu
que hi baixas, al pla que s'assoleya.» |
|
|
|
«Segueixme», 'l riu
contesta, y'l llaurador ho feya |
205 |
|
|
per no morir de fret. |
|
|
|
Dels bous pren
les tirandes y per sa verda riba |
|
|
|
segueix lo riu que corre
camí del Rosselló; |
|
|
|
quant ja vora les aygues del mar la
Tet arriba, |
|
|
|
diu al bover: «Arrèlat
aquí, llaura y cultiva, |
210 |
|
|
tos camps regaré
jo.» |
|
|
—102→ |
|
Com
Rómulus un día del Tibre en la ribera, |
|
|
|
de freixe ab sa carreta rodeja un
troç de pla; |
|
|
|
allí planta una casa, un
camp y una olivera, |
|
|
|
ara es ciutat la casa, mur ample la
rodera, |
215 |
|
|
lo mur de Perpinyá. |
|
|
|
Apar una
encantada que de l'escuma eixida |
|
|
|
mirantse s'extasía,
granívol Rosselló, |
|
|
|
y alçant á les neus
vèrgens los ulls embadalida, |
|
|
|
no sab si ab més belleses y
ab més tresors la crida |
220 |
|
|
la mar ò'l
Canigó. |
|
|
|
Mes eix es meu,
cap reyna del món té millor trono; |
|
|
|
á cap fins les boyrades
humils besan lo peu; |
|
|
|
y aixó y mon cor y vida y
esdevenir te dono; |
|
|
|
ací, al nivell dels astres,
de gloria te corono, |
225 |
|
|
més alt sols está
Deu. |
|
|
|
Oh! mira mes
companyes com á enjoyarte volan |
|
|
|
en carros de boyrina de polsaguera
d'or; |
|
|
|
algunes per lliseres de neu y herba
roçolan |
|
|
|
fins que, de joyes plena sa falda,
s'enarbolan |
230 |
|
|
parlant de nostre amor. |
|
|
—103→ |
|
A aixams
així á trench d'alba les áurees abelles |
|
|
|
murmurioses volan vers l'ametller
florit. |
|
|
|
Oh! mírales còm
pujan, qué cándides y belles! |
|
|
|
no son més aixerides al
vespre les estrelles |
235 |
|
|
quant pujan al zenit.- |
|
|