1
Aquest article va ser elaborat durant la meva estada com a professor visitant a la Universitat de Barcelona. M'he pogut aprofitar d'amables crítiques i consells, i invaluables correccions lingüístiques, per part d'uns amics que vull agrair: Lola Badia, Antoni Espadaler, Montserrat Lluch __a la qual dec molta informació sobre Sal·lusti__, Gemma Navarro, Pilar Olivella, Josep Pujol, Albert Soler i Jaume Turró (n. 1, p. 361).
2
Per una anàlisi retòrica dels discursos del Tirant vg. Pons-Sanmartín 1990 i Sanmartín-Pons 1991, però, com es veurà pel cas del cap. 156, al moment d'extreure conclusions d'aquest tipus d'anàlisi s'haurien de tenir en compte els materials amb els quals Martorell compon el seu text així com posar de relleu la retòrica seva pròpia i la de les fonts. A més, quin marge de credibilitat té una anàlisi duta a terme segons els dictàmens de la retòrica clàssica, quan no sabem res sobre el nivell cultural i el tipus d'instrucció de Martorell? (n. 2, p. 362).
3
De moment, a més d'Ovidi i Sèneca sembla que conegués Frontí __tots en traducció__ i poc més; vg. les equilibrades consideracions de Badia 1993a: 68-73. A aquests tres autors n'afegiré encara un parell més endavant. (n. 3, p. 363).
4
Com, entre altres, Ferrando 1993 i Wittlin 1993a i malgrat el que ens han demostrat Riquer 1990a i 1992, Badia 1993a, Chiner 1993a: 154-184 i Hauf 1993a. (n. 4, p. 363).
5
En favor de Corella vg. ara les reivindicacions de Badia 1988: 145-150; contra «modernitat» del Tirant vg. almenys Badia 1993b: 129-138 i 1993-94. (n. 5, p. 363).
6
Vg. Badia 1988: 121-144, Turró 1991 i Cingolani 1994. (n. 6, p. 364).
7
Això és gairebé tot Corella, vg. un llistat dels llocs paral·lels ja detectats en Hauf 1993a: 112-114. (n. 7, p. 364).
8
Vg. Rico 1980: 16-17 i Cingolani 1994: 148 que són afirmacions que es poden creure o no creure; espero demostrar-ho en un proper estudi. (n. 8, p. 365).
9
Jo crec que l'estat fragmentari del Guillem i del Flor no s'ha d'imputar a un accident de la tradició: el ms. 7811 em fa tot l'efecte de ser còpia d'un «zibaldone» del mateix Martorell al qual anava copiant materials seus i d'altres que li semblaven interessants. Simplement, doncs, hauria guardat còpia d'unes temptatives que sempre li podien ser útils. A l'inventari de Martí Joan de Galba (Chiner 1993a: 158-159) apareix: «Item, altre libre appellat Flor de Cavalleria», que no és dit que fos un manuscrit on figurava l'obra completa; simplement el fragment del Flor de Cavalleria podia encapçalar aquest «zibaldone» de manera que donava el títol al manuscrit sencer, com era pràctica dels redactors d'inventaris. (n. 9, p. 367).
10
Per a les relacions entre els dos textos vg. Beltran 1983: 89-95; Soler 1988: 67-68; Riquer 1990a: 257-271 i Badia 1993a: 46-47, 96-99; per a l'evolució lingüística del Guillem al Tirant vg. Colón 1993: 245-250. (n. 10, p. 367).