Selecciona una palabra y presiona la tecla d para obtener su definición.
Indice


Abajo

Col·loqui de dames

Llúcia Martín Pascual (ed.)



[Nota preliminar: Transcripció del text del manuscrit 151 Biblioteca Universitària de Barcelona, conegut com Jardinet d'orats. Editat per Ramon Miquel i Planas, Cançoner satirich valencià, Barcelona, Biblioteca Catalana, 1911.

Hem corregit algunes lectures que ressenyem tot seguit (citem per número de vers de la nostra edició).

20 strana] MP esquerrana

78 ja] ms. la, MP les

91 tam] ms. tom MP com

92 anques] ms hanques

230 jamés] Ms james james

236 moltes] Ms moltes moltes

309 dagua] Ms sembla que pose dagora, però es refereix al càrrec de degà o deà.

372 dimoni] Ms diable

471 alberchs] Ms lanses

577 los] Ms appetits

802 menys] Ms menys menys

977 anotació feta en el Ms de la mateixa mà que el text del Col·loqui





  —[197r] (antic 204r)→  

ArribaCol·loqui e rehonament fet entre dues dames, la huna dama casada, l'altra de condició beata. Al qual col·loqui se applica huna altra dama vidua, lo qual hoÿt per hun vellet, fonch descrit per ell lo rehonar de quiscuna, comensant a parlar ell en stil de semblants paraules:




Divendres sant,
die honest de dol e plant,
de bon matí,
devant mon Déu me presentí
sus, dins la Seu,  5
per scoltar aquell gran preu
que·n lo sermó
y en l’amargue Passió
per Sant Joan
de l’alt Senyor, qui nostre dan  10
volch reparar,
podent-ho mils testifficar
trobam incert
(car legim que fon pus spert
que lo restant).  15
Yo viu venir, a poch istant,
una casada,
de les belles la triada,
molt galana.
No us penseu que fos strana  20
en dur-se ab ayre,
—[197v]→
ni lo seu gentil donayre
ja no·m fes guerra.
Jo fermí los ulls en terra,
fent gran lahor  25
al dit nostre Rede[m]ptor
de sa bellesa,
no res menys de la prohesa
de pompa vana,
que, en vestir arreus e cara  30
triste y aduye.
Sols dos seguidors aduhia
ab dones dues
ben vestides, no pas nues,
de negre totes.  35
Ja·m semblave ves les gotes
regar ses galtes
de aquell gran plor qui nostres faltes
aytal jorn crema:
ab la honestat extrema  40
que demostrava,
jo creguí que penetrava
lo primer moble.
Deposant a part lo poble,
vers mi tench via.  45
Jo, torbat per què venia,
senti’m de costa
una senyora disposta
y de manera
tant gentil y falaguera,  50
de stat beata,
—[198r]→
tant devota y a Déu grata,
segons crehensa
de mi, que, per menys offensa,
m’era retret  55
en hun pobre rechonet,
per Déu servir.
Y part lexant lo seu legir,
hores digne,
a la que·m sembla benigne  60
fuy acullent.
Y, tocant de sentiment
que hoyríeu
coses que scoltaríeu
si fosseu just,  65
y, attenent que tal ajust
lo món trencava,
febra·m pres, que no pensava
si·m donàs vela.
Mas aquell malvat, que envela  70
les bones pensas,
me aportava les grans deffenses
de mon passatge.

Parla la Casada

«Ay, senyora! Lo meu linatge
—dix la casada—  75
ab molta bella coltellada,
en grans batalles
han deffeses ja sinch gramalles
—[198v]→
de la ciutat,
e per ço se han perpetuat  80
diners, favor
que·ls més galants passen dolor
per mi, mesquina!
No trob monja ni beguina
sens enveja.  85
En cors no veig menys taca lega
sinó en lo meu,
una singular faysó veureu:
tinch pits e cuxes
plenes, lises, no pas fluxes,  90
y tam blanques!
Pus rodones tinch les anques
que hun tonell,
que, si·m vésseu lo ventrell,
vos senyaríeu:  95
axí és petit, que no creuríeu
de dona fos.
Lo meu cap es axí ros
com hunes flames;
brassos, dits, genolls e cames,  100
ben tornejats;
per lo meu coll menen debats
los cavallers,
mes ja diuen los demés
que no té par,  105
ni·l volgué Deus tal crear
a criatura.
—[199r]→
Pus rase porte la natura
que lo palmell,
de les mans lo bell parell,  110
mirau quals són,
ni los peus, en tot lo món,
troben egual.
Ma fas gordau si és aytal
per lochs e viles,  115
pus dreta vaig que quantes piles
veureu en Lotga.
Pus attractiu que huna sponja
possehesch lo sguart:
a l’hom que vull, de part a part  120
mon vis lo passa.
Mes, quant tinch la casa grassa
de robes, joyes!
Mos cofrets, rechons e foyes
scupen or;  125
no es comte lo tresor
que·ls meus hereten:
altres són qui s’o mal meten
per llur delit,
e jo cerque mon profit  130
y·ls avantatges.
Y tinch dotze cortinatges,
y com brodats!
Mongils listats hi entorn rendats
ab pedres fines,  135
—[199v]→
collars, anells, gonelles, quines!
De tall modernes.
Fermalls, robins com a luernes,
manilles grosses,
richs joyells, correges, bosses,  140
de or cadenes.
Quant ve a Nadal, jo he strenes
del qui·m ve gana:
tapins e gants, calçes de grana,
tinch una caxa.  145
Despuix, en huna cambra baixa
no·m cap lo li:
lansols, tovalles, huna sens fi!
Ab mil camises
mes companyes tinch divises,  150
axí són moltes!
Que·t diré, si molt me scoltes,
senyora mia?
Mes trista visch, ab companyia
que no·m contenta!  155
Aquest desig me destenta
e·m trau de seny,
fahent-me viura ab desdeny
ab qui m’abrassa.
No és greu mort? Veure-u jo, lassa,  160
inafortunada?
Tot delit m’és greu fuonada,
fallint-me aquell!
—[200r]→
Fér me sembla ab home vell
qui no té forsa:  165
com deu navegar a l’orsa,
lavors sossega,
y, com deu tirar en brega
bona stochada,
ell husa la splanissada  170
y may se cala,
ans com mal ciri regala,
lo qu·és diffícil.
Bé fonch leig peccat e vici
sembrar vellesa  175
en lo camp de gentilesa
e joventut!
Sabeu qui és hun gran cornut?
Aquell qui·s riu,
donchs calsat passa pel riu;  180
si bé·ntrecuyda:
ell umple e sa muller buyda,
e fa largesses,
e·s deporta per deveses,
gardant la porta;  185
ni és senyor de axir en l’orta
huna hora l’any.
Ans de molt, ira·n mal gany
lo poch que y resta.»
—[200v]→

Parla la beata

Respòs la beata, presta:  190
—«Senyora dolça:
esta que entra, com s’espolça
barbadament!
Son marit axí y consent?
Com Déu és Déu,  195
en aquests banchs que veu, arreu,
sols ne bat quatre;
los restants, poden conbatre
en la Turquia!
May morran de scanència  200
mentra vi y hage;
nit e jorn la bota·ls raja
com a mal ciri,
per què us dich, jamés crestiri
veureu que compren.  205
(O quins músichs, e com canten!)
En les vesprades,
sovint enpren les torrades
y saladures:
yo crech que dins lurs fraxures  210
lo Tartar brolla.
Fressa porten de ampolla
mal scurada,
y la vista ahombrada
—[201r]→
de studiar.  215
Los damés fa congoxar
la sancta banya,
qui·lls dona’s ab huna canya
de part detras!
Mirau aquest hom, quin porta·l nas  220
de coltellades!
Y sta xicha, de morrades
los ulls e morros!
De quexals se vegen forros
qui tal comet.  225
Aquell fadrí és mon cosinet
qui ara passa,
mes sa mare es una gran bagassa
e gran parlera,
no crech jamés fos partera  230
de son marit.
E yo, senyora, tinch scrit
ab què s’afollen
les que may consebre volen;
si punt se scorxen,  235
nines moltes me amoixen,
tement diffama.
Yo·ls ho puig en alta rama,
perquè·ls amargue;
—[201v]→
y quantes m’an tirat ab argue  240
de prechs e paga!
Cosa és que a tots se amagua,
axí és notable!
Mirau-me ab ull, que·l gran diable
ab mi·s confessa.  245
Més me vol la Bezcomtessa
que sí mateixa:
del cedàs li fas madeixa,
y del fus, vori;
axí us ordon hun dormitori  250
e ligadures,
que, entre totes les criatures,
avant me axalsa.
Y sé fer de aquella salsa
que·ls braus acora;  255
no res menys, lo que desflora
las que han purgat.
Yo us faré ben avisat
qui pech vos sembla,
molts inflen, per huna atzembla  260
que raptaran:
pus savis són los qui sabran
y, callant, cullen.
Sens pensar, les sanchs me bullen,
—[202r]→
y, dels amables,  265
ab altre sgart tir los affables,
que·ls parencers;
que quant jo empre mon arnés
yo sé per qui!
Y sé brocar hun brau rocí  270
quant sus li puig.
Ab qui pratich, ans que m’anuig,
tinch conegut,
y master és que sia stut
e vage dret,  275
que, altrament, ab poch man dret
de mi l’apart.
A ma mare us tinch hun art,
que leus capdelle:
del anbut li fas sistella,  280
si bé·s discreta.
De cap als peus stich reffeta,
y com forrada
de bon grech! Mà denant guarda,
costats, axelles,  285
may me bat ab forts trunyelles
com altres folles.
Mirau detràs, quines grans olles
de mamellots!
Sembla truja ab los fillots  290
—[202v]→
qui d’altri cria
esta dona, que·s beuria,
yo crech, Favara.
(¿Y no han comensat encara
aquest offici?)  295
A Déu faria sacriffici
qui cremàs
aquests canonjes, en hun ras,
el Bisbe tot;
may veureu que diguen mot  300
d’ores ni missa.
En lo gran pagell o lissa
ells hi dispensen;
ab faysans y pagos vençen
lurs appetits;  305
lop qui·ls fes donar bon crit,
o coure fus!
Lo sobrepallís que curs
és del daguà:
sab Déu que entorn me va  310
dels anys ha tres;
sempre·m parla de diners
per fer-me sua;
al cor li fassa mala bua
si m’aballeix!  315
Ab ull lo mir que·n té bon feix,
—[203r]→
punyal de Vich!
Be·m daria en lo malich
a cada tret!
Bé deu fotre hun arret  320
vegades dos;
gos li clau los penjadors,
si·s vol tantost,
o en la fesa d’huna post
premsats li sequen!  325
Ab presents les gents enceguen
los capellans:
axí són, com venecians,
avantajosos;
no us seran molt anujosos  330
per celebrar,
mes, com husen al depalmar,
lo drap foraden,
e la nit hun punt no vaguen,
més que l’aygua;  335
tart lo llur cavall s’enaygua,
axí són destres!
Tot lo món los té per mestres:
dins lo molí,
no·ls contrasta remolí,  340
foscor ni pluja,
—[203v]→
ans, veureu que la tremuja
y les canals,
alt e baix, com a pardals,
leugers scuren.  345
Fons de mar, per què no suren,
en sí·ls retengua!
No n’i ha hu que·n sí no tengua
huna vil tacha,
sinó lo bo de l’ardiachà  350
que·n té cinch-centes;
y lo rector, qui diu «no·m ventes»,
té dues filles:
y si·n saben de fatilles!
Tentan la cama  355
la major, e qui no ama
més als stranys,
ab hun torn de paramanys
stén les veles,
y mostre·l cul a les steles,  360
y al sol, de dia.
Plena és de barataria
la pus xiqua:
de vergonya no·n té micha,
y de caretas,  365
ab mil altres cançonetes,
—[204r]→
si·n té bastida!
Ay, senyora! tant casta vida
té ab ella
lo qui entra·n la capella  370
de Sant Hyeronim:
bé pot dir la té·l dimoni
y enemich.»

Parla la casada

«Senyora! mirau que us dich:
—dix la casada—  375
esta dona, apitoflada,
e molt que·s prea,
viuda par e no donzella,
bendiosa,
com deu ésser ja pelosa  380
sa cuyrassa!
Bé·s orat qui s’enbarrassa
de tal frexura:
a vint e nou se pren figura;
la vil dolent!  385
D’ella, donchs, lo continent
gens no u atorga.
Com deu rebre huna porga
de parell,
de montonech e vermell,  390
—[204v]→
sens magrana,
ab afayts los orbs engana,
y fa·s polleta,
pich de corp y com va dreta
e mal vestida!  395
Ella pensa ésser polida,
la cuca fera:
sutze, vil, negra caldera
mon ull la mira.
Dia e nit jo crech se stira,  400
y bé u mostra:
yo m’opine com sa posta
no·s pot levar;
ni deu massa dejunar
de polls ni grech;  405
are us dich que la conech,
la vil orquessa!
Companya fa ab la prioressa
de Magdalenes;
bé li scombra les arenas  410
nostre vicari,
hun ypocrit e falsari
robador:
de sanctadat dóna color,
y, confessant,  415
los engonals los va cercant
com hun furó.»
—[205r]→

Parla la viuda

Dix la viuda: —«Haja-y perdó,
senyores belles!
Per fugir de aquelles velles  420
me’n vinch assí:
cares tenen de roçí
de algepzer.
No·s fa res en lo carrer,
que yo no y senta;  425
passant, de seny m’an dat spenta,
les alcavotes!
Denant la gent se fan devotes,
y fan desastres
d’emagat, y tals empastres,  430
que plagua lexen.
Veureu los bons que tart florexen,
ans són despesos,
y los mals, sempre deffesos
y reparats!  435
Prop d’eles se són levats
dos mercaders,
dient que yo·ls he dat revés,
passant entre elles:
millor los sequen les horelles,  440
als vils cornuts,
bujarrons tals abatuts,
menichs ingrats!
—[205v]→
Jo·ls prestí los meus terrats,
l’estiu passat,  445
per encórrer lo veynat
del mal que s’usa,
y vedar aquella ylla.
Ara penseu que, de filla,
só texidora,  450
y seré publicadora
de quant cobrí,
y faré plorar ab mi
huna gran flota:
alguns bous duran la pota  455
detràs picada;
lo vaxell rebrà porrada
d’esta composta;
la ciutat faré desbosta
d’un quarter;  460
ab coltell farrà broquer
qui may tench arma;
y los pegats de triafarma
hauran raquesta;
y·ls encontres de ballesta,  465
darts e lanses,
menar faran aquestes danses
als coarts;
spessos volaran los darts
com a cucales;  470
pels alberchs alsar scales
ab fum e flama.
—[206r]→
Dalt veureu tallar la cama
que discorre;
per camins e plasses córrer  475
ab borsaguí;
pels cellers vessar lo vi
dels hòmens richs;
maçes, malls, parpals e pichs
se’n spriran;  480
de aquest tro se spantaran
tots los de Moya,
que sentiran la terça Troya
destrovida.»

Parla la beata

«Molt vos sou enfalonida!  485
—dix la beata—
la huna sé qu·és vella rata,
y molt sabuda;
mes yo renech de la barbuda,
metzinera,  490
gossa sorda y scudera,
si bé par mança;
ab mi pres gran amistança
per trahir-me.
Ay, senyores! jo us afferme,  495
si be·m veig tendra,
que mareix la fessen cendra,
—[206v]→
la negra aranya!
Tals com ella tenen manya,
que les més nines  500
ans de temps fan de regines,
prenent lo ceptre:
no conçenten que les repte
pare ni mare.
Yo·n sé, lasse! de hun compare  505
que n’ach trenta,
e de totes fon contenta,
la samarrossa!
Puys los pruu la vergonyosa,
van calentes,  510
y may callar les fan, contentes
de enbocar;
y quin art és lo xiringar!
Per fer-hi creu,
yo us jur, per lo fill de Déu,  515
ans me matria,
sorda y sega, per la via
de Sant Jaume,
y entre sarrahins dir: «Dau-me,
per Jesu Christ.»  520
No u sab qui no s’és vist
tocat de broca!
Lo dols fruyt hix de la soca,
naturalment,
y per ço tot hom impotent  525
—[207r]→
és desamable;
y volríem hun diable
que·ns ho fes,
y saber de quiscuna res
per algun fi:  530
la campana, sino ti
batall, és vana,
y, per gordar, caxa·l demana
la dura balda.»

Parla la casada

«Per ço port yo larga falda  535
per no ser vista,
no res menys la blancha lista;
—dix la casada—
y vaig sempre, a la vesprada,
a perdonançes,  540
a fires, balls, plaers e danses,
de les primeres;
del ball hisch de les darreres,
y de la sglésia;
ara és mort hu que m’o feya,  545
y com bé, trista!
No·m lexava una rista
en tot lo mas:
—[207v]→
tal tenia lo matràs
per spadar,  550
y lo garrot per encordar
pastell y sacha!
(Prengam lum, que l’ardiachà
és ja en la trona,
y lo seu bordó ressona  555
forment lo Passi.)
Haveu vist Joan Bocassi
quant mal ha dit
de nosaltres? S’és partit,
ab lo Corvatxo!  560
Tant ne té com hun gran matxo,
lo de la spasa:
sens rahons tantost enbaga;
no fos avar!
Mes tal home fa a conportar,  565
si fos lebrós.
(Aquest Passi és anujós!
sigam-nos baxes.)
Y yo tinch dotze almaratxes
d’aygua almescada;  570
en l’ivern l’algaliada
és mon deport,
que fa sonar lo manacort
ab més dolçor.
—[208r]→
Molt accita lo olor  575
los appetits,
y desperta los spirits
qui stan durment,
no res menys lo entaniment
fan elevat.  580
A la dona que és d’estat
pertany ésser neta,
e per ço jamés alleta
criança alguna:
prou n’i ha, per lur furtuna,  585
en sta plassa,
que puden a galinassa
y a la sentina!
Mes, yo tinch huna fadrina
molt atillade,  590
com aguda y endressada,
e és mester:
no és tal en lo carrer
ni en la ciutat,
y té hun ull, que no y ha grat  595
qui no·l conegua;
ni us penseu que sia pega,
ni mal secreta:
anant-me a fil, per drap e veta,
—[208v]→
se dóna brasa,  600
y torne tant prest a casa
sens moltes noves,
y los leons tiran de les coves;
axí·s ginyosa!
Y despuys, mal amorosa  605
en lo tractar,
no li cal molt tracajar
per ser entesa:
com yo dich rall, ella diu pesa;
axí·ns servam,  610
y dam entenent que·ns ladram
per mal volença,
mes, en sacret, la continensa
és de germanes.
Del mes, no passan tres sepmanes  615
no mude presa:
lo trist qui cau en la devesa
yo·l fas tussir,
de dolor cuyda morir;
quant l’é lexat,  620
diners e carn ha pervocat,
fins la sanch viva;
atart és que algun reviva;
tant los leix magres!
Ni·ls valen unts, ni purgues agres,  625
—[209r]→
per engruixar.
Si·s comensan a acorroçar,
tant bels manassa
y de «tacanys» vols vos repassa,
«ingrats» e «vils»,  630
e que callen, sinó los Boyls
són mos parents,
que·ls derrocaran les dents
a bastonades,
e·ls daran prest males fades,  635
sols yo parlàs.
Mon marit es hun fadàs
presumptuós,
que vol fingir de ses amors
al qui l’entén;  640
puix ha begut, al lit se stén;
cridau que·s valla:
cremar podeu del jas la palla,
que no u sentrà.
Si bé·s cruel com Dacià,  645
al seu costat
me fas maurar, fins és hujat,
al meu amant;
vós no cregau que, restaurant,
fassa tal prova,  650
—[209v]→
ni si·n beguessen una rova
valdria·l terç,
lexan anar tot altre smers:
que jo·n só certa,
que cade mes era deserta  655
de ma salut!
A mi venie hun frare hagut
ab altres metges,
e bevien-me los fetges
e quant he;  660
mes quant haguí tirat lo fre,
jamés lo viu.
Y, pensant que·n fer l’esquiu
no s’i avansa,
y donant-se a tota ultransa  665
s’ateny honor,
delliberí, per lo millor,
la mitjania.
E puys altres yo vehia
no viuen castes,  670
admetí algunes astes
dins mon rench.
Mas bon punt nasch
qui jamés tench
captivitat:  675
y té molta libertat
o tost enviuda!»
—[210r]→

Parla la viuda

Ab gran sospir respòs la viuda:
—«Ay, amiga!
vós parlau com dona antiga  680
y molt perfeta:
no viu jamés dona discreta
als peus vós fos.
Soplich-vos me doneu socors
e bon consell,  685
y obrir-vos he lo ventrell
de mos sacrets.
Per tamensa de retrets
visch yo, duptosa
de haver pus vida renyosa  690
ab marit.
No ha molt que he parit
d’un capellà,
e ja so prenys d’un scolà
sabut, donós,  695
franch, xamús y valerós,
e ben parlant,
ardit, diligent e puixant,
e molt secret;
vós may ves hun jovenet  700
tant fort del lom:
en sis colps, jo crech, hun hom
—[210v]→
derrocaria.
Lassa, trista! què faria,
sinó per aquest!  705
Molt me carteja lest
lo Breviari;
totstemps té a prop lo secrari,
l’espolsador;
fassa fret o gran calor,  710
me scriu la ymna;
envides neix la taranyina
ja l’an arrancha;
(adormida tinch l’ancha!
que Déu ho fassa,  715
lo qui canta s’enbarrassa
legament!)
Donchs, si bé stà rient
la del brial
ell li abeura lo punyal  720
fins a les dolçes.
Les carns té fluxes com a cimolses,
la malastruga!
No és emperò gens pauruga
en dar-se al gual,  725
ni en calar-se l’ascandal
fins les fraxures.
Més de dotze criatures
té lo del pilar:
no és casat ni per casar,  730
—[211r]→
si screix li dassan
gats podrits que li tirassen,
del gran al xich!»

Parla la beata

«Yo prech a Déu destral lo pich,
—dix la beata—  735
el encontra ab çabata
que amarch. lo leixe!
Corn de toro l’om squexa
denant
entre·ls hòmens és la lesta,  740
e la cima,
tal vos dich, mareix stima,
si Déu m’ajut!
(Ja és lo prehicador vengut
per arrenyar,  745
que farà tals gemegar
que en res no·l creuhen,
ans, de tot, a trufes tenen
lo que sentiu.)»

Parla lo vellet

Yo lavors, més mort que viu  750
de fallonia,
diguí. —«Call vostre senyoria!
Senyores bones,
més gentils entre les dones
—[211v]→
de noble strado,  755
y apendreu passar lo vado
d’aquest mon corrupte.
Y en assò no posseu dupte,
pus no és dia
sinó obrar ab pensa pia,  760
e reduhir
los scarns e lo morir
del qui·ns ha fet,
e dar-nos ha lo benifet
com li plaurà.»  765

Parlen les dones

«O del vell, podrit vilà!
—digueren elles—
per comoura axam d’abelles
molt sou faxuch;
bé mostrau tenir lo buch  770
granment rugat;
[...]
la paltonera,
y a sentina de galera
la taffarra;  775
fret sou com a rahim de parra,
y sech com faig;
leganyós, gipó de saig,
castrat, potrós,
brut, suat e gargallós,  780
y de tot foll;
—[212r]→
ja us faríem tórcer lo coll
com a colom!
Y grahiu-ho al loch hon som,
que hom vos darà  785
tapinades per la cara
més que fulles;
fastig n’an les parafulles
del taginat,
vós hajau axí gosat  790
manar callar
al qui us pot, sens peccat, cagar
enmig la barba.

Parla la beata

«Vós pensàveu fos yo garba
—dix la beata—  795
de alfals o de verda mata
de matapoll?
Vilà rustach e taboll!
Si gayrem feu,
yo us faré posar en creu  800
o en cadena,
no res menys cercar qui us vena
e qui us compre;
vós me haveu axí corompre
—[212v]→
de mas rehons?  805
Temptada stich de scurpions
vos fassa batre.»

Parla la viuda

La viuda dix: —«Aquest d’abatre,
senyores, cesse;
que ell cerca qui l’adresse,  810
lo geperut!
Y si·m dres a ell, m’ahurt
sobre sos mals,
li faré mil cardenals
entorn lo nas.  815
Mes no volria que·m tocàs,
que lo menjar
ne perdria, e lo brodar
ab que·m deport.
Yo prech Deu l’om desconfort,  820
lo gos pagés!
Quexal de porch li obra·l çes
y·l desgavella!»

Parla la casada

«Bras de moro l’om stelle!
—dix la casada—  825
que si·m fos prop, de huna templada
—[213r]→
no·m camparia.
Vers major tacanyaria
y atreviment?
D’assò·s deu fer un scarment  830
y tal castich
qual lo Testament Antich
y Sant Tresor,
de Bugodonosor
rey, nos declara;  835
lo qual set anys retench empara
y greu arest
dins hun molt cruel forest,
per son ergull.»

Parla lo vellet

Los circunstants, sentint lo bull  840
d’aquesta fama,
pensant que jo les anviava,
me feren guerra
e·m segaren ab tal serra
qual may sentí,  845
com si fos hun sarrahí
o renegat.
Yo, qui·m viu axí blasmat
com mal mirent,
—[213v]→
diguí dins mi: «L’omnipotent  850
més ha sofert!
Callar dech, donchs, si·m veig reblert,
puys mes defalts,
mil anuigs pus frets e calts,
a mon Déu feren.»  855
Y en l’antravall, que luny no eran,
ab crits, levaren,
y humilment acalaren
lo crucifixi.
Yo, qui viu que era indici  860
que lo sermó
era en declinació,
tot m’alegrí.

Parla la casada

«Senyores, mirau açí,
—dix la casada—  865
e veureu quina parada
de momos negres,
grossos, amples e alegres!
Per ser Coresma,
lur color, de Cincogesma  870
los judica;
potro brau la squerde·ls fique!
Y, com ma resten,
onços vells breument los cresquen,
per manera  875
que en jaç, o en larga era,
—[214r]→
no·s puixan moure;
hon pluja de morters de coure
allí·ls reblesca!
Ay, senyora! quanta pesca,  880
hi hagut enguany!
Lo mostasaff haurà fet guany
si, detrament,
haurà servat lo jurament
que ha prestat aquell home del tarrat  885
e hun poch visch,
o quin angelet morisch!
Gordau-vos d’ell;
tots temps sona lo cascavell,
y no us daria  890
hun diner per atanquina,
si us ves morir,
mes tocar-vos ha al partir
si fósseu sancta!»

Pren comiat la casada

—«Ay, senyora! com me spanta  895
la partida!
Mig jorn és, e ja finida
la proffessó,
—[214v]→
y, ab lo offici, lo sermó.
Si res puch fer,  900
veus-me ací, a tot plaher
que vostre sia.»

Responen la viuda e la beata

«Déu e la Verge Maria
—digueren elles—
vos do salut a maravelles,  905
com affectam,
ni pus ni més que desigam
a coses nostres.
De nós manau, que ja·m som vostres;
y assò, sens fi;  910
y guia Déu vostre camí
per a totstemps.»

Parla la viuda, repassant la casada

«Fastig n’an los munts dels fems
qui stan al mur;
—dix la viuda— quant d’atzur  915
s’a carregat!
Cara té de moch de salat,
la entracuydada!
Haueu vist, la reprovada,
qual vida mena?  920
O de la cruel balena!
Y pot pensar
que a nosaltres l’anfornar
—[215r]→
punt no·ns carrega,
puix no tenim quins fassa brega  925
per matrimoni?
Areus dich la té·l dimoni;
la cantonera!
Ab quant desdeny porta faldera,
lo cogalosa!  930
Poch deu pendra la philosa
ni lo rastell:
sovint l’aspil e lo tinell
deu regonéxer.
Fort dogal la fassa créixer,  935
la vella exorcha!
Com li deu pudir la morcha
del cetrill!
Foch li crem lo pantanill,
y càncer, tota!  940
No té forma sinó de bota
sardinera;
pobre viu com la granera,
y fa·s richa.»

Parla la beata

«Bé li deu anar de cricha,  945
—dix la beata—
y diu que tot lo món sclata
—[215v]→
per sa benvolensa!
Ves jamés tant gran fallensa
e oradura?  950
De vert y sech havem pastura,
y·s desarregla,
y enfengeix de terça Regla
per les ordes:
naturalment totes les bordes  955
son desonestes!
De vós ha fetes tantes requestes
com les steles,
y ha fetes totes ses veles;
demunt vos passa!»  960

Parla la viuda

La viuda dix: —«La vilanassa!
Y què pot dir,
sinó·l que ella veu florir
com enveyosa?
Puix me veu axí donosa  965
y festajada,
y de grans dons heretada,
coltell l’acora.
Donchs, no passarà una hora
que no li tracte  970
—[216r]→
un enpeguntat contracte
e ypotheca;
lavores sebran si és Rebecha
los qui u ignoren!
Y ja que tot lo món devoren  975
aytals placeres,
yo·ls faré passar calderes;  [Jonàs professen]  
pel nom de Deu!»

Parla la beata

«No fareu sinó·l que deveu;
—dix la beata—  980
veus allí na Damiata
que, ab ses mariasses,
corragué ab veu d’allasses
la vila assots.
Si prim gordau-la dels managots,  985
deu bé segar
y l’estament calabriar
un gros borratxo.
En lo munt que·s diu Tastatxo,
dins en Roma,  990
los porchs veureu volar sens ploma
tal jorn com ayr,
och y cruelment morir
scorterats.
Per ço són restaurats  995
—[216v]→
dotze jueus,
que los antichs, ab altas veus,
per Christ mataren,
y sens pacte retrectaven
tot a llur dan.»  1000

Pren comiat la viuda

La viuda dix: —«Molt me coman
de mi, senyora;
si bé partença m’entrenyora
massa greument,
veus-me a vostre manament  1005
y a vós subjecta,
qual yo só.»

La beata

«Certa us fas, sens ficció,
—dix la beata—
no·m pertany tan grossa data  1010
qual sou vós;
mes qui gentil serve lo cors,
y de virtut,
a tot lo món vol fer trahut,
hon no u merescha.  1015
Jesu Christ la vida us cresca
en sanitat,
y us do d’ella la heretat
—[217r]→
de Paradís.»

Parla la beata, repasant la viuda

Girada’s fonch ab sonrís  1020
la desdenyosa,
la beata belugosa
cridant la sclava,
que li dix. —«Com se’n va brava
esta leona!  1025
Dur li tiràs ab huna fona
en sa pastera!
Ab ull la mir de fatillera
y poch entesa;
A, Déu tarràs! com s’és enpesa  1030
per molt sentida!
E de assò, que·s diu servida
com a deessa,
tot ho crech a la revessa
y pel contrari,  1035
y li és ben necessari
menar les anques.
Ay, si vesses quines banques
té de tapins!
ja no valen tres garrofins  1040
—[217v]→
ses eynes;
fressa leixan de porrines
ses axelles;
molt té seques las canyellas
de pits e cames;  1045
los seus brassos semblen rames
de carrascha,
per marit la tingué basta
qual no troba,
y met en veu sa pocha roba  1050
per què li’n donen;
ja los ayres se’n confonen
de tal porrera!
Vella bruxa rocinera!
Y qui és ella  1055
sinó una fogueyant paella
de verí?
Son marit, ja·l coneguí:
en Xanxo Caldes.
Que ha ops la viuda faldes  1060
ab la masquara,
ni l’aygua de atzabara
ab l’argentada?
Ay, de negra samarrada
senyal adugua!  1065
Capó fér, lega tartuga,
—[218r]→
y rot de coll!
Ves, cridam lo cabiscol:
digues que vingua.»

Lo cabiscol

Que li dix: —«Déu vos mantingua,  1070
senyora, bona:
vostra fama desengana
los mals parlers;
y a les bones sou arnés
ben acerat,  1075
que demana vostre stat
e gran valor.
Veus-me vostre servidor
fins a la mort.»

Parla lo vellet fent fi

Yo, tament que mala sort  1080
no·m fos fallida,
y sobre mi no fos finit
tal parlament,
tinguí ma via prestament
vers mon alberch:  1085
hon me veren star enterch,
per malaltia.


 
 
FI
 
 




Indice