Hem corregit
algunes lectures que ressenyem tot seguit (citem per número
de vers de la nostra edició).
|
Divendres sant, |
|
|
|
die honest de dol e plant, |
|
|
|
de bon matí, |
|
|
|
devant mon Déu me
presentí |
|
|
|
sus, dins la Seu, |
5 |
|
|
per scoltar aquell gran preu |
|
|
|
que·n lo sermó |
|
|
|
y en l’amargue
Passió |
|
|
|
per Sant Joan |
|
|
|
de l’alt Senyor, qui nostre
dan |
10 |
|
|
volch reparar, |
|
|
|
podent-ho mils testifficar |
|
|
|
trobam incert |
|
|
|
(car legim que fon pus spert |
|
|
|
que lo restant). |
15 |
|
|
Yo viu venir, a poch istant, |
|
|
|
una casada, |
|
|
|
de les belles la triada, |
|
|
|
molt galana. |
|
|
|
No us penseu que fos strana |
20 |
|
|
en dur-se ab ayre, |
|
|
—[197v]→ |
|
ni lo seu gentil donayre |
|
|
|
ja no·m fes guerra. |
|
|
|
Jo fermí los ulls en
terra, |
|
|
|
fent gran lahor |
25 |
|
|
al dit nostre Rede[m]ptor |
|
|
|
de sa bellesa, |
|
|
|
no res menys de la prohesa |
|
|
|
de pompa vana, |
|
|
|
que, en vestir arreus e cara |
30 |
|
|
triste y aduye. |
|
|
|
Sols dos seguidors aduhia |
|
|
|
ab dones dues |
|
|
|
ben vestides, no pas nues, |
|
|
|
de negre totes. |
35 |
|
|
Ja·m semblave ves les
gotes |
|
|
|
regar ses galtes |
|
|
|
de aquell gran plor qui nostres
faltes |
|
|
|
aytal jorn crema: |
|
|
|
ab la honestat extrema |
40 |
|
|
que demostrava, |
|
|
|
jo creguí que penetrava |
|
|
|
lo primer moble. |
|
|
|
Deposant a part lo poble, |
|
|
|
vers mi tench via. |
45 |
|
|
Jo, torbat per què
venia, |
|
|
|
senti’m de costa |
|
|
|
una senyora disposta |
|
|
|
y de manera |
|
|
|
tant gentil y falaguera, |
50 |
|
|
de stat beata, |
|
|
—[198r]→ |
|
tant devota y a Déu
grata, |
|
|
|
segons crehensa |
|
|
|
de mi, que, per menys offensa, |
|
|
|
m’era retret |
55 |
|
|
en hun pobre rechonet, |
|
|
|
per Déu servir. |
|
|
|
Y part lexant lo seu legir, |
|
|
|
hores digne, |
|
|
|
a la que·m sembla
benigne |
60 |
|
|
fuy acullent. |
|
|
|
Y, tocant de sentiment |
|
|
|
que hoyríeu |
|
|
|
coses que scoltaríeu |
|
|
|
si fosseu just, |
65 |
|
|
y, attenent que tal ajust |
|
|
|
lo món trencava, |
|
|
|
febra·m pres, que no
pensava |
|
|
|
si·m donàs vela. |
|
|
|
Mas aquell malvat, que envela |
70 |
|
|
les bones pensas, |
|
|
|
me aportava les grans
deffenses |
|
|
|
de mon passatge. |
|
|
|
Parla la Casada
|
|
«Ay, senyora! Lo meu
linatge |
|
|
|
—dix la casada— |
75 |
|
|
ab molta bella coltellada, |
|
|
|
en grans batalles |
|
|
|
han deffeses ja sinch
gramalles |
|
|
—[198v]→ |
|
de la ciutat, |
|
|
|
e per ço se han
perpetuat |
80 |
|
|
diners, favor |
|
|
|
que·ls més galants
passen dolor |
|
|
|
per mi, mesquina! |
|
|
|
No trob monja ni beguina |
|
|
|
sens enveja. |
85 |
|
|
En cors no veig menys taca
lega |
|
|
|
sinó en lo meu, |
|
|
|
una singular faysó
veureu: |
|
|
|
tinch pits e cuxes |
|
|
|
plenes, lises, no pas fluxes, |
90 |
|
|
y tam blanques! |
|
|
|
Pus rodones tinch les anques |
|
|
|
que hun tonell, |
|
|
|
que, si·m vésseu lo
ventrell, |
|
|
|
vos senyaríeu: |
95 |
|
|
axí és petit, que no
creuríeu |
|
|
|
de dona fos. |
|
|
|
Lo meu cap es axí ros |
|
|
|
com hunes flames; |
|
|
|
brassos, dits, genolls e
cames, |
100 |
|
|
ben tornejats; |
|
|
|
per lo meu coll menen debats |
|
|
|
los cavallers, |
|
|
|
mes ja diuen los demés |
|
|
|
que no té par, |
105 |
|
|
ni·l volgué Deus tal
crear |
|
|
|
a criatura. |
|
|
—[199r]→ |
|
Pus rase porte la natura |
|
|
|
que lo palmell, |
|
|
|
de les mans lo bell parell, |
110 |
|
|
mirau quals són, |
|
|
|
ni los peus, en tot lo
món, |
|
|
|
troben egual. |
|
|
|
Ma fas gordau si és
aytal |
|
|
|
per lochs e viles, |
115 |
|
|
pus dreta vaig que quantes
piles |
|
|
|
veureu en Lotga. |
|
|
|
Pus attractiu que huna sponja |
|
|
|
possehesch lo sguart: |
|
|
|
a l’hom que vull, de part a
part |
120 |
|
|
mon vis lo passa. |
|
|
|
Mes, quant tinch la casa
grassa |
|
|
|
de robes, joyes! |
|
|
|
Mos cofrets, rechons e foyes |
|
|
|
scupen or; |
125 |
|
|
no es comte lo tresor |
|
|
|
que·ls meus hereten: |
|
|
|
altres són qui s’o mal
meten |
|
|
|
per llur delit, |
|
|
|
e jo cerque mon profit |
130 |
|
|
y·ls avantatges. |
|
|
|
Y tinch dotze cortinatges, |
|
|
|
y com brodats! |
|
|
|
Mongils listats hi entorn
rendats |
|
|
|
ab pedres fines, |
135 |
|
—[199v]→ |
|
collars, anells, gonelles,
quines! |
|
|
|
De tall modernes. |
|
|
|
Fermalls, robins com a
luernes, |
|
|
|
manilles grosses, |
|
|
|
richs joyells, correges,
bosses, |
140 |
|
|
de or cadenes. |
|
|
|
Quant ve a Nadal, jo he
strenes |
|
|
|
del qui·m ve gana: |
|
|
|
tapins e gants, calçes de
grana, |
|
|
|
tinch una caxa. |
145 |
|
|
Despuix, en huna cambra baixa |
|
|
|
no·m cap lo li: |
|
|
|
lansols, tovalles, huna sens
fi! |
|
|
|
Ab mil camises |
|
|
|
mes companyes tinch divises, |
150 |
|
|
axí són moltes! |
|
|
|
Que·t diré, si molt
me scoltes, |
|
|
|
senyora mia? |
|
|
|
Mes trista visch, ab companyia |
|
|
|
que no·m contenta! |
155 |
|
|
Aquest desig me destenta |
|
|
|
e·m trau de seny, |
|
|
|
fahent-me viura ab desdeny |
|
|
|
ab qui m’abrassa. |
|
|
|
No és greu mort? Veure-u jo,
lassa, |
160 |
|
|
inafortunada? |
|
|
|
Tot delit m’és greu
fuonada, |
|
|
|
fallint-me aquell! |
|
|
—[200r]→ |
|
Fér me sembla ab home
vell |
|
|
|
qui no té forsa: |
165 |
|
|
com deu navegar a
l’orsa, |
|
|
|
lavors sossega, |
|
|
|
y, com deu tirar en brega |
|
|
|
bona stochada, |
|
|
|
ell husa la splanissada |
170 |
|
|
y may se cala, |
|
|
|
ans com mal ciri regala, |
|
|
|
lo qu·és
diffícil. |
|
|
|
Bé fonch leig peccat e
vici |
|
|
|
sembrar vellesa |
175 |
|
|
en lo camp de gentilesa |
|
|
|
e joventut! |
|
|
|
Sabeu qui és hun gran
cornut? |
|
|
|
Aquell qui·s riu, |
|
|
|
donchs calsat passa pel riu; |
180 |
|
|
si bé·ntrecuyda: |
|
|
|
ell umple e sa muller buyda, |
|
|
|
e fa largesses, |
|
|
|
e·s deporta per
deveses, |
|
|
|
gardant la porta; |
185 |
|
|
ni és senyor de axir en
l’orta |
|
|
|
huna hora l’any. |
|
|
|
Ans de molt, ira·n mal
gany |
|
|
|
lo poch que y resta.» |
|
|
|
—[200v]→ |
Parla la beata
|
|
Respòs la beata,
presta: |
190 |
|
|
—«Senyora
dolça: |
|
|
|
esta que entra, com
s’espolça |
|
|
|
barbadament! |
|
|
|
Son marit axí y
consent? |
|
|
|
Com Déu és
Déu, |
195 |
|
|
en aquests banchs que veu,
arreu, |
|
|
|
sols ne bat quatre; |
|
|
|
los restants, poden conbatre |
|
|
|
en la Turquia! |
|
|
|
May morran de scanència |
200 |
|
|
mentra vi y hage; |
|
|
|
nit e jorn la bota·ls
raja |
|
|
|
com a mal ciri, |
|
|
|
per què us dich,
jamés crestiri |
|
|
|
veureu que compren. |
205 |
|
|
(O quins músichs, e com
canten!) |
|
|
|
En les vesprades, |
|
|
|
sovint enpren les torrades |
|
|
|
y saladures: |
|
|
|
yo crech que dins lurs
fraxures |
210 |
|
|
lo Tartar brolla. |
|
|
|
Fressa porten de ampolla |
|
|
|
mal scurada, |
|
|
|
y la vista ahombrada |
|
|
—[201r]→ |
|
de studiar. |
215 |
|
|
Los damés fa congoxar |
|
|
|
la sancta banya, |
|
|
|
qui·lls dona’s ab huna
canya |
|
|
|
de part detras! |
|
|
|
Mirau aquest hom, quin
porta·l nas |
220 |
|
|
de coltellades! |
|
|
|
Y sta xicha, de morrades |
|
|
|
los ulls e morros! |
|
|
|
De quexals se vegen forros |
|
|
|
qui tal comet. |
225 |
|
|
Aquell fadrí és mon
cosinet |
|
|
|
qui ara passa, |
|
|
|
mes sa mare es una gran
bagassa |
|
|
|
e gran parlera, |
|
|
|
no crech jamés fos
partera |
230 |
|
|
de son marit. |
|
|
|
E yo, senyora, tinch scrit |
|
|
|
ab què s’afollen |
|
|
|
les que may consebre volen; |
|
|
|
si punt se scorxen, |
235 |
|
|
nines moltes me amoixen, |
|
|
|
tement diffama. |
|
|
|
Yo·ls ho puig en alta
rama, |
|
|
|
perquè·ls
amargue; |
|
|
—[201v]→ |
|
y quantes m’an tirat ab
argue |
240 |
|
|
de prechs e paga! |
|
|
|
Cosa és que a tots se
amagua, |
|
|
|
axí és notable! |
|
|
|
Mirau-me ab ull, que·l gran
diable |
|
|
|
ab mi·s confessa. |
245 |
|
|
Més me vol la
Bezcomtessa |
|
|
|
que sí mateixa: |
|
|
|
del cedàs li fas
madeixa, |
|
|
|
y del fus, vori; |
|
|
|
axí us ordon hun
dormitori |
250 |
|
|
e ligadures, |
|
|
|
que, entre totes les
criatures, |
|
|
|
avant me axalsa. |
|
|
|
Y sé fer de aquella
salsa |
|
|
|
que·ls braus acora; |
255 |
|
|
no res menys, lo que desflora |
|
|
|
las que han purgat. |
|
|
|
Yo us faré ben avisat |
|
|
|
qui pech vos sembla, |
|
|
|
molts inflen, per huna
atzembla |
260 |
|
|
que raptaran: |
|
|
|
pus savis són los qui
sabran |
|
|
|
y, callant, cullen. |
|
|
|
Sens pensar, les sanchs me
bullen, |
|
|
—[202r]→ |
|
y, dels amables, |
265 |
|
|
ab altre sgart tir los
affables, |
|
|
|
que·ls parencers; |
|
|
|
que quant jo empre mon
arnés |
|
|
|
yo sé per qui! |
|
|
|
Y sé brocar hun brau
rocí |
270 |
|
|
quant sus li puig. |
|
|
|
Ab qui pratich, ans que
m’anuig, |
|
|
|
tinch conegut, |
|
|
|
y master és que sia
stut |
|
|
|
e vage dret, |
275 |
|
|
que, altrament, ab poch man
dret |
|
|
|
de mi l’apart. |
|
|
|
A ma mare us tinch hun art, |
|
|
|
que leus capdelle: |
|
|
|
del anbut li fas sistella, |
280 |
|
|
si bé·s
discreta. |
|
|
|
De cap als peus stich reffeta, |
|
|
|
y com forrada |
|
|
|
de bon grech! Mà denant
guarda, |
|
|
|
costats, axelles, |
285 |
|
|
may me bat ab forts trunyelles |
|
|
|
com altres folles. |
|
|
|
Mirau detràs, quines grans
olles |
|
|
|
de mamellots! |
|
|
|
Sembla truja ab los fillots |
290 |
|
—[202v]→ |
|
qui d’altri cria |
|
|
|
esta dona, que·s
beuria, |
|
|
|
yo crech, Favara. |
|
|
|
(¿Y no han comensat
encara |
|
|
|
aquest offici?) |
295 |
|
|
A Déu faria sacriffici |
|
|
|
qui cremàs |
|
|
|
aquests canonjes, en hun ras, |
|
|
|
el Bisbe tot; |
|
|
|
may veureu que diguen mot |
300 |
|
|
d’ores ni missa. |
|
|
|
En lo gran pagell o lissa |
|
|
|
ells hi dispensen; |
|
|
|
ab faysans y pagos
vençen |
|
|
|
lurs appetits; |
305 |
|
|
lop qui·ls fes donar bon
crit, |
|
|
|
o coure fus! |
|
|
|
Lo sobrepallís que curs |
|
|
|
és del daguà: |
|
|
|
sab Déu que entorn me
va |
310 |
|
|
dels anys ha tres; |
|
|
|
sempre·m parla de
diners |
|
|
|
per fer-me sua; |
|
|
|
al cor li fassa mala bua |
|
|
|
si m’aballeix! |
315 |
|
|
Ab ull lo mir que·n
té bon feix, |
|
|
—[203r]→ |
|
punyal de Vich! |
|
|
|
Be·m daria en lo malich |
|
|
|
a cada tret! |
|
|
|
Bé deu fotre hun arret |
320 |
|
|
vegades dos; |
|
|
|
gos li clau los penjadors, |
|
|
|
si·s vol tantost, |
|
|
|
o en la fesa d’huna post |
|
|
|
premsats li sequen! |
325 |
|
|
Ab presents les gents enceguen |
|
|
|
los capellans: |
|
|
|
axí són, com
venecians, |
|
|
|
avantajosos; |
|
|
|
no us seran molt anujosos |
330 |
|
|
per celebrar, |
|
|
|
mes, com husen al depalmar, |
|
|
|
lo drap foraden, |
|
|
|
e la nit hun punt no vaguen, |
|
|
|
més que l’aygua; |
335 |
|
|
tart lo llur cavall
s’enaygua, |
|
|
|
axí són destres! |
|
|
|
Tot lo món los té per
mestres: |
|
|
|
dins lo molí, |
|
|
|
no·ls contrasta
remolí, |
340 |
|
|
foscor ni pluja, |
|
|
—[203v]→ |
|
ans, veureu que la tremuja |
|
|
|
y les canals, |
|
|
|
alt e baix, com a pardals, |
|
|
|
leugers scuren. |
345 |
|
|
Fons de mar, per què no
suren, |
|
|
|
en sí·ls
retengua! |
|
|
|
No n’i ha hu que·n
sí no tengua |
|
|
|
huna vil tacha, |
|
|
|
sinó lo bo de
l’ardiachà |
350 |
|
|
que·n té
cinch-centes; |
|
|
|
y lo rector, qui diu
«no·m ventes», |
|
|
|
té dues filles: |
|
|
|
y si·n saben de
fatilles! |
|
|
|
Tentan la cama |
355 |
|
|
la major, e qui no ama |
|
|
|
més als stranys, |
|
|
|
ab hun torn de paramanys |
|
|
|
stén les veles, |
|
|
|
y mostre·l cul a les
steles, |
360 |
|
|
y al sol, de dia. |
|
|
|
Plena és de barataria |
|
|
|
la pus xiqua: |
|
|
|
de vergonya no·n té
micha, |
|
|
|
y de caretas, |
365 |
|
|
ab mil altres
cançonetes, |
|
|
—[204r]→ |
|
si·n té bastida! |
|
|
|
Ay, senyora! tant casta vida |
|
|
|
té ab ella |
|
|
|
lo qui entra·n la
capella |
370 |
|
|
de Sant Hyeronim: |
|
|
|
bé pot dir la
té·l dimoni |
|
|
|
y enemich.» |
|
|
|
Parla la casada
|
|
«Senyora! mirau que us
dich: |
|
|
|
—dix la casada— |
375 |
|
|
esta dona, apitoflada, |
|
|
|
e molt que·s prea, |
|
|
|
viuda par e no donzella, |
|
|
|
bendiosa, |
|
|
|
com deu ésser ja pelosa |
380 |
|
|
sa cuyrassa! |
|
|
|
Bé·s orat qui
s’enbarrassa |
|
|
|
de tal frexura: |
|
|
|
a vint e nou se pren figura; |
|
|
|
la vil dolent! |
385 |
|
|
D’ella, donchs, lo
continent |
|
|
|
gens no u atorga. |
|
|
|
Com deu rebre huna porga |
|
|
|
de parell, |
|
|
|
de montonech e vermell, |
390 |
|
—[204v]→ |
|
sens magrana, |
|
|
|
ab afayts los orbs engana, |
|
|
|
y fa·s polleta, |
|
|
|
pich de corp y com va dreta |
|
|
|
e mal vestida! |
395 |
|
|
Ella pensa ésser
polida, |
|
|
|
la cuca fera: |
|
|
|
sutze, vil, negra caldera |
|
|
|
mon ull la mira. |
|
|
|
Dia e nit jo crech se stira, |
400 |
|
|
y bé u mostra: |
|
|
|
yo m’opine com sa posta |
|
|
|
no·s pot levar; |
|
|
|
ni deu massa dejunar |
|
|
|
de polls ni grech; |
405 |
|
|
are us dich que la conech, |
|
|
|
la vil orquessa! |
|
|
|
Companya fa ab la prioressa |
|
|
|
de Magdalenes; |
|
|
|
bé li scombra les
arenas |
410 |
|
|
nostre vicari, |
|
|
|
hun ypocrit e falsari |
|
|
|
robador: |
|
|
|
de sanctadat dóna
color, |
|
|
|
y, confessant, |
415 |
|
|
los engonals los va cercant |
|
|
|
com hun furó.» |
|
|
|
—[205r]→ |
Parla la viuda
|
|
Dix la viuda: —«Haja-y
perdó, |
|
|
|
senyores belles! |
|
|
|
Per fugir de aquelles velles |
420 |
|
|
me’n vinch assí: |
|
|
|
cares tenen de
roçí |
|
|
|
de algepzer. |
|
|
|
No·s fa res en lo
carrer, |
|
|
|
que yo no y senta; |
425 |
|
|
passant, de seny m’an dat
spenta, |
|
|
|
les alcavotes! |
|
|
|
Denant la gent se fan devotes, |
|
|
|
y fan desastres |
|
|
|
d’emagat, y tals
empastres, |
430 |
|
|
que plagua lexen. |
|
|
|
Veureu los bons que tart
florexen, |
|
|
|
ans són despesos, |
|
|
|
y los mals, sempre deffesos |
|
|
|
y reparats! |
435 |
|
|
Prop d’eles se són
levats |
|
|
|
dos mercaders, |
|
|
|
dient que yo·ls he dat
revés, |
|
|
|
passant entre elles: |
|
|
|
millor los sequen les
horelles, |
440 |
|
|
als vils cornuts, |
|
|
|
bujarrons tals abatuts, |
|
|
|
menichs ingrats! |
|
|
—[205v]→ |
|
Jo·ls prestí los meus
terrats, |
|
|
|
l’estiu passat, |
445 |
|
|
per encórrer lo veynat |
|
|
|
del mal que s’usa, |
|
|
|
y vedar aquella ylla. |
|
|
|
Ara penseu que, de filla, |
|
|
|
só texidora, |
450 |
|
|
y seré publicadora |
|
|
|
de quant cobrí, |
|
|
|
y faré plorar ab mi |
|
|
|
huna gran flota: |
|
|
|
alguns bous duran la pota |
455 |
|
|
detràs picada; |
|
|
|
lo vaxell rebrà porrada |
|
|
|
d’esta composta; |
|
|
|
la ciutat faré desbosta |
|
|
|
d’un quarter; |
460 |
|
|
ab coltell farrà
broquer |
|
|
|
qui may tench arma; |
|
|
|
y los pegats de triafarma |
|
|
|
hauran raquesta; |
|
|
|
y·ls encontres de
ballesta, |
465 |
|
|
darts e lanses, |
|
|
|
menar faran aquestes danses |
|
|
|
als coarts; |
|
|
|
spessos volaran los darts |
|
|
|
com a cucales; |
470 |
|
|
pels alberchs alsar scales |
|
|
|
ab fum e flama. |
|
|
—[206r]→ |
|
Dalt veureu tallar la cama |
|
|
|
que discorre; |
|
|
|
per camins e plasses
córrer |
475 |
|
|
ab borsaguí; |
|
|
|
pels cellers vessar lo vi |
|
|
|
dels hòmens richs; |
|
|
|
maçes, malls, parpals e
pichs |
|
|
|
se’n spriran; |
480 |
|
|
de aquest tro se spantaran |
|
|
|
tots los de Moya, |
|
|
|
que sentiran la terça
Troya |
|
|
|
destrovida.» |
|
|
|
Parla la beata
|
|
«Molt vos sou
enfalonida! |
485 |
|
|
—dix la beata— |
|
|
|
la huna sé
qu·és vella rata, |
|
|
|
y molt sabuda; |
|
|
|
mes yo renech de la barbuda, |
|
|
|
metzinera, |
490 |
|
|
gossa sorda y scudera, |
|
|
|
si bé par mança; |
|
|
|
ab mi pres gran
amistança |
|
|
|
per trahir-me. |
|
|
|
Ay, senyores! jo us afferme, |
495 |
|
|
si be·m veig tendra, |
|
|
|
que mareix la fessen cendra, |
|
|
—[206v]→ |
|
la negra aranya! |
|
|
|
Tals com ella tenen manya, |
|
|
|
que les més nines |
500 |
|
|
ans de temps fan de regines, |
|
|
|
prenent lo ceptre: |
|
|
|
no conçenten que les
repte |
|
|
|
pare ni mare. |
|
|
|
Yo·n sé, lasse! de
hun compare |
505 |
|
|
que n’ach trenta, |
|
|
|
e de totes fon contenta, |
|
|
|
la samarrossa! |
|
|
|
Puys los pruu la vergonyosa, |
|
|
|
van calentes, |
510 |
|
|
y may callar les fan,
contentes |
|
|
|
de enbocar; |
|
|
|
y quin art és lo
xiringar! |
|
|
|
Per fer-hi creu, |
|
|
|
yo us jur, per lo fill de
Déu, |
515 |
|
|
ans me matria, |
|
|
|
sorda y sega, per la via |
|
|
|
de Sant Jaume, |
|
|
|
y entre sarrahins dir:
«Dau-me, |
|
|
|
per Jesu Christ.» |
520 |
|
|
No u sab qui no s’és
vist |
|
|
|
tocat de broca! |
|
|
|
Lo dols fruyt hix de la soca, |
|
|
|
naturalment, |
|
|
|
y per ço tot hom
impotent |
525 |
|
—[207r]→ |
|
és desamable; |
|
|
|
y volríem hun diable |
|
|
|
que·ns ho fes, |
|
|
|
y saber de quiscuna res |
|
|
|
per algun fi: |
530 |
|
|
la campana, sino ti |
|
|
|
batall, és vana, |
|
|
|
y, per gordar, caxa·l
demana |
|
|
|
la dura balda.» |
|
|
|
Parla la casada
|
|
«Per ço port yo larga
falda |
535 |
|
|
per no ser vista, |
|
|
|
no res menys la blancha lista; |
|
|
|
—dix la casada— |
|
|
|
y vaig sempre, a la vesprada, |
|
|
|
a perdonançes, |
540 |
|
|
a fires, balls, plaers e
danses, |
|
|
|
de les primeres; |
|
|
|
del ball hisch de les
darreres, |
|
|
|
y de la sglésia; |
|
|
|
ara és mort hu que m’o
feya, |
545 |
|
|
y com bé, trista! |
|
|
|
No·m lexava una rista |
|
|
|
en tot lo mas: |
|
|
—[207v]→ |
|
tal tenia lo matràs |
|
|
|
per spadar, |
550 |
|
|
y lo garrot per encordar |
|
|
|
pastell y sacha! |
|
|
|
(Prengam lum, que
l’ardiachà |
|
|
|
és ja en la trona, |
|
|
|
y lo seu bordó ressona |
555 |
|
|
forment lo Passi.) |
|
|
|
Haveu vist Joan Bocassi |
|
|
|
quant mal ha dit |
|
|
|
de nosaltres? S’és
partit, |
|
|
|
ab lo Corvatxo! |
560 |
|
|
Tant ne té com hun gran
matxo, |
|
|
|
lo de la spasa: |
|
|
|
sens rahons tantost enbaga; |
|
|
|
no fos avar! |
|
|
|
Mes tal home fa a conportar, |
565 |
|
|
si fos lebrós. |
|
|
|
(Aquest Passi és
anujós! |
|
|
|
sigam-nos baxes.) |
|
|
|
Y yo tinch dotze almaratxes |
|
|
|
d’aygua almescada; |
570 |
|
|
en l’ivern
l’algaliada |
|
|
|
és mon deport, |
|
|
|
que fa sonar lo manacort |
|
|
|
ab més dolçor. |
|
|
—[208r]→ |
|
Molt accita lo olor |
575 |
|
|
los appetits, |
|
|
|
y desperta los spirits |
|
|
|
qui stan durment, |
|
|
|
no res menys lo entaniment |
|
|
|
fan elevat. |
580 |
|
|
A la dona que és
d’estat |
|
|
|
pertany ésser neta, |
|
|
|
e per ço jamés
alleta |
|
|
|
criança alguna: |
|
|
|
prou n’i ha, per lur
furtuna, |
585 |
|
|
en sta plassa, |
|
|
|
que puden a galinassa |
|
|
|
y a la sentina! |
|
|
|
Mes, yo tinch huna fadrina |
|
|
|
molt atillade, |
590 |
|
|
com aguda y endressada, |
|
|
|
e és mester: |
|
|
|
no és tal en lo carrer |
|
|
|
ni en la ciutat, |
|
|
|
y té hun ull, que no y ha
grat |
595 |
|
|
qui no·l conegua; |
|
|
|
ni us penseu que sia pega, |
|
|
|
ni mal secreta: |
|
|
|
anant-me a fil, per drap e
veta, |
|
|
—[208v]→ |
|
se dóna brasa, |
600 |
|
|
y torne tant prest a casa |
|
|
|
sens moltes noves, |
|
|
|
y los leons tiran de les
coves; |
|
|
|
axí·s ginyosa! |
|
|
|
Y despuys, mal amorosa |
605 |
|
|
en lo tractar, |
|
|
|
no li cal molt tracajar |
|
|
|
per ser entesa: |
|
|
|
com yo dich rall, ella diu
pesa; |
|
|
|
axí·ns servam, |
610 |
|
|
y dam entenent que·ns
ladram |
|
|
|
per mal volença, |
|
|
|
mes, en sacret, la continensa |
|
|
|
és de germanes. |
|
|
|
Del mes, no passan tres
sepmanes |
615 |
|
|
no mude presa: |
|
|
|
lo trist qui cau en la devesa |
|
|
|
yo·l fas tussir, |
|
|
|
de dolor cuyda morir; |
|
|
|
quant l’é lexat, |
620 |
|
|
diners e carn ha pervocat, |
|
|
|
fins la sanch viva; |
|
|
|
atart és que algun
reviva; |
|
|
|
tant los leix magres! |
|
|
|
Ni·ls valen unts, ni purgues
agres, |
625 |
|
—[209r]→ |
|
per engruixar. |
|
|
|
Si·s comensan a
acorroçar, |
|
|
|
tant bels manassa |
|
|
|
y de «tacanys» vols vos
repassa, |
|
|
|
«ingrats» e
«vils», |
630 |
|
|
e que callen, sinó los
Boyls |
|
|
|
són mos parents, |
|
|
|
que·ls derrocaran les
dents |
|
|
|
a bastonades, |
|
|
|
e·ls daran prest males
fades, |
635 |
|
|
sols yo parlàs. |
|
|
|
Mon marit es hun fadàs |
|
|
|
presumptuós, |
|
|
|
que vol fingir de ses amors |
|
|
|
al qui l’entén; |
640 |
|
|
puix ha begut, al lit se
stén; |
|
|
|
cridau que·s valla: |
|
|
|
cremar podeu del jas la palla, |
|
|
|
que no u sentrà. |
|
|
|
Si bé·s cruel com
Dacià, |
645 |
|
|
al seu costat |
|
|
|
me fas maurar, fins és
hujat, |
|
|
|
al meu amant; |
|
|
|
vós no cregau que,
restaurant, |
|
|
|
fassa tal prova, |
650 |
|
—[209v]→ |
|
ni si·n beguessen una
rova |
|
|
|
valdria·l terç, |
|
|
|
lexan anar tot altre smers: |
|
|
|
que jo·n só
certa, |
|
|
|
que cade mes era deserta |
655 |
|
|
de ma salut! |
|
|
|
A mi venie hun frare hagut |
|
|
|
ab altres metges, |
|
|
|
e bevien-me los fetges |
|
|
|
e quant he; |
660 |
|
|
mes quant haguí tirat lo
fre, |
|
|
|
jamés lo viu. |
|
|
|
Y, pensant que·n fer
l’esquiu |
|
|
|
no s’i avansa, |
|
|
|
y donant-se a tota ultransa |
665 |
|
|
s’ateny honor, |
|
|
|
delliberí, per lo
millor, |
|
|
|
la mitjania. |
|
|
|
E puys altres yo vehia |
|
|
|
no viuen castes, |
670 |
|
|
admetí algunes astes |
|
|
|
dins mon rench. |
|
|
|
Mas bon punt nasch |
|
|
|
qui jamés tench |
|
|
|
captivitat: |
675 |
|
|
y té molta libertat |
|
|
|
o tost enviuda!» |
|
|
|
—[210r]→ |
Parla la viuda
|
|
Ab gran sospir respòs la
viuda: |
|
|
|
—«Ay, amiga! |
|
|
|
vós parlau com dona
antiga |
680 |
|
|
y molt perfeta: |
|
|
|
no viu jamés dona
discreta |
|
|
|
als peus vós fos. |
|
|
|
Soplich-vos me doneu socors |
|
|
|
e bon consell, |
685 |
|
|
y obrir-vos he lo ventrell |
|
|
|
de mos sacrets. |
|
|
|
Per tamensa de retrets |
|
|
|
visch yo, duptosa |
|
|
|
de haver pus vida renyosa |
690 |
|
|
ab marit. |
|
|
|
No ha molt que he parit |
|
|
|
d’un capellà, |
|
|
|
e ja so prenys d’un
scolà |
|
|
|
sabut, donós, |
695 |
|
|
franch, xamús y
valerós, |
|
|
|
e ben parlant, |
|
|
|
ardit, diligent e puixant, |
|
|
|
e molt secret; |
|
|
|
vós may ves hun jovenet |
700 |
|
|
tant fort del lom: |
|
|
|
en sis colps, jo crech, hun
hom |
|
|
—[210v]→ |
|
derrocaria. |
|
|
|
Lassa, trista! què
faria, |
|
|
|
sinó per aquest! |
705 |
|
|
Molt me carteja lest |
|
|
|
lo Breviari; |
|
|
|
totstemps té a prop lo
secrari, |
|
|
|
l’espolsador; |
|
|
|
fassa fret o gran calor, |
710 |
|
|
me scriu la ymna; |
|
|
|
envides neix la taranyina |
|
|
|
ja l’an arrancha; |
|
|
|
(adormida tinch l’ancha! |
|
|
|
que Déu ho fassa, |
715 |
|
|
lo qui canta
s’enbarrassa |
|
|
|
legament!) |
|
|
|
Donchs, si bé stà
rient |
|
|
|
la del brial |
|
|
|
ell li abeura lo punyal |
720 |
|
|
fins a les dolçes. |
|
|
|
Les carns té fluxes com a
cimolses, |
|
|
|
la malastruga! |
|
|
|
No és emperò gens
pauruga |
|
|
|
en dar-se al gual, |
725 |
|
|
ni en calar-se
l’ascandal |
|
|
|
fins les fraxures. |
|
|
|
Més de dotze criatures |
|
|
|
té lo del pilar: |
|
|
|
no és casat ni per
casar, |
730 |
|
—[211r]→ |
|
si screix li dassan |
|
|
|
gats podrits que li tirassen, |
|
|
|
del gran al xich!» |
|
|
|
Parla la beata
|
|
«Yo prech a Déu
destral lo pich, |
|
|
|
—dix la beata— |
735 |
|
|
el encontra ab çabata |
|
|
|
que amarch. lo leixe! |
|
|
|
Corn de toro l’om squexa |
|
|
|
denant |
|
|
|
entre·ls hòmens
és la lesta, |
740 |
|
|
e la cima, |
|
|
|
tal vos dich, mareix stima, |
|
|
|
si Déu m’ajut! |
|
|
|
(Ja és lo prehicador
vengut |
|
|
|
per arrenyar, |
745 |
|
|
que farà tals gemegar |
|
|
|
que en res no·l
creuhen, |
|
|
|
ans, de tot, a trufes tenen |
|
|
|
lo que sentiu.)» |
|
|
|
Parla lo vellet
|
|
Yo lavors, més mort que
viu |
750 |
|
|
de fallonia, |
|
|
|
diguí. —«Call
vostre senyoria! |
|
|
|
Senyores bones, |
|
|
|
més gentils entre les
dones |
|
|
—[211v]→ |
|
de noble strado, |
755 |
|
|
y apendreu passar lo vado |
|
|
|
d’aquest mon corrupte. |
|
|
|
Y en assò no posseu
dupte, |
|
|
|
pus no és dia |
|
|
|
sinó obrar ab pensa
pia, |
760 |
|
|
e reduhir |
|
|
|
los scarns e lo morir |
|
|
|
del qui·ns ha fet, |
|
|
|
e dar-nos ha lo benifet |
|
|
|
com li plaurà.» |
765 |
|
|
Parlen les dones
|
|
«O del vell, podrit
vilà! |
|
|
|
—digueren elles— |
|
|
|
per comoura axam
d’abelles |
|
|
|
molt sou faxuch; |
|
|
|
bé mostrau tenir lo
buch |
770 |
|
|
granment rugat; |
|
|
|
[...] |
|
|
|
la paltonera, |
|
|
|
y a sentina de galera |
|
|
|
la taffarra; |
775 |
|
|
fret sou com a rahim de parra, |
|
|
|
y sech com faig; |
|
|
|
leganyós, gipó de
saig, |
|
|
|
castrat, potrós, |
|
|
|
brut, suat e gargallós, |
780 |
|
|
y de tot foll; |
|
|
—[212r]→ |
|
ja us faríem tórcer
lo coll |
|
|
|
com a colom! |
|
|
|
Y grahiu-ho al loch hon som, |
|
|
|
que hom vos darà |
785 |
|
|
tapinades per la cara |
|
|
|
més que fulles; |
|
|
|
fastig n’an les
parafulles |
|
|
|
del taginat, |
|
|
|
vós hajau axí
gosat |
790 |
|
|
manar callar |
|
|
|
al qui us pot, sens peccat,
cagar |
|
|
|
enmig la barba. |
|
|
|
Parla la beata
|
|
«Vós pensàveu
fos yo garba |
|
|
|
—dix la beata— |
795 |
|
|
de alfals o de verda mata |
|
|
|
de matapoll? |
|
|
|
Vilà rustach e taboll! |
|
|
|
Si gayrem feu, |
|
|
|
yo us faré posar en
creu |
800 |
|
|
o en cadena, |
|
|
|
no res menys cercar qui us
vena |
|
|
|
e qui us compre; |
|
|
|
vós me haveu axí
corompre |
|
|
—[212v]→ |
|
de mas rehons? |
805 |
|
|
Temptada stich de scurpions |
|
|
|
vos fassa batre.» |
|
|
|
Parla la viuda
|
|
La viuda dix: —«Aquest
d’abatre, |
|
|
|
senyores, cesse; |
|
|
|
que ell cerca qui
l’adresse, |
810 |
|
|
lo geperut! |
|
|
|
Y si·m dres a ell,
m’ahurt |
|
|
|
sobre sos mals, |
|
|
|
li faré mil cardenals |
|
|
|
entorn lo nas. |
815 |
|
|
Mes no volria que·m
tocàs, |
|
|
|
que lo menjar |
|
|
|
ne perdria, e lo brodar |
|
|
|
ab que·m deport. |
|
|
|
Yo prech Deu l’om
desconfort, |
820 |
|
|
lo gos pagés! |
|
|
|
Quexal de porch li obra·l
çes |
|
|
|
y·l desgavella!» |
|
|
|
Parla la casada
|
|
«Bras de moro l’om
stelle! |
|
|
|
—dix la casada— |
825 |
|
|
que si·m fos prop, de huna
templada |
|
|
—[213r]→ |
|
no·m camparia. |
|
|
|
Vers major tacanyaria |
|
|
|
y atreviment? |
|
|
|
D’assò·s deu
fer un scarment |
830 |
|
|
y tal castich |
|
|
|
qual lo Testament
Antich |
|
|
|
y Sant Tresor, |
|
|
|
de Bugodonosor |
|
|
|
rey, nos declara; |
835 |
|
|
lo qual set anys retench
empara |
|
|
|
y greu arest |
|
|
|
dins hun molt cruel forest, |
|
|
|
per son ergull.» |
|
|
|
Parla lo vellet
|
|
Los circunstants, sentint lo
bull |
840 |
|
|
d’aquesta fama, |
|
|
|
pensant que jo les anviava, |
|
|
|
me feren guerra |
|
|
|
e·m segaren ab tal
serra |
|
|
|
qual may sentí, |
845 |
|
|
com si fos hun sarrahí |
|
|
|
o renegat. |
|
|
|
Yo, qui·m viu axí
blasmat |
|
|
|
com mal mirent, |
|
|
—[213v]→ |
|
diguí dins mi:
«L’omnipotent |
850 |
|
|
més ha sofert! |
|
|
|
Callar dech, donchs, si·m
veig reblert, |
|
|
|
puys mes defalts, |
|
|
|
mil anuigs pus frets e calts, |
|
|
|
a mon Déu feren.» |
855 |
|
|
Y en l’antravall, que luny no
eran, |
|
|
|
ab crits, levaren, |
|
|
|
y humilment acalaren |
|
|
|
lo crucifixi. |
|
|
|
Yo, qui viu que era indici |
860 |
|
|
que lo sermó |
|
|
|
era en declinació, |
|
|
|
tot m’alegrí. |
|
|
|
Parla la casada
|
|
«Senyores, mirau
açí, |
|
|
|
—dix la casada— |
865 |
|
|
e veureu quina parada |
|
|
|
de momos negres, |
|
|
|
grossos, amples e alegres! |
|
|
|
Per ser Coresma, |
|
|
|
lur color, de Cincogesma |
870 |
|
|
los judica; |
|
|
|
potro brau la squerde·ls
fique! |
|
|
|
Y, com ma resten, |
|
|
|
onços vells breument los
cresquen, |
|
|
|
per manera |
875 |
|
|
que en jaç, o en larga
era, |
|
|
—[214r]→ |
|
no·s puixan moure; |
|
|
|
hon pluja de morters de coure |
|
|
|
allí·ls
reblesca! |
|
|
|
Ay, senyora! quanta pesca, |
880 |
|
|
hi hagut enguany! |
|
|
|
Lo mostasaff haurà fet
guany |
|
|
|
si, detrament, |
|
|
|
haurà servat lo
jurament |
|
|
|
que ha prestat aquell home del
tarrat |
885 |
|
|
e hun poch visch, |
|
|
|
o quin angelet morisch! |
|
|
|
Gordau-vos d’ell; |
|
|
|
tots temps sona lo cascavell, |
|
|
|
y no us daria |
890 |
|
|
hun diner per atanquina, |
|
|
|
si us ves morir, |
|
|
|
mes tocar-vos ha al partir |
|
|
|
si fósseu
sancta!» |
|
|
|
Pren comiat la casada
|
|
—«Ay, senyora! com me
spanta |
895 |
|
|
la partida! |
|
|
|
Mig jorn és, e ja
finida |
|
|
|
la proffessó, |
|
|
—[214v]→ |
|
y, ab lo offici, lo
sermó. |
|
|
|
Si res puch fer, |
900 |
|
|
veus-me ací, a tot
plaher |
|
|
|
que vostre sia.» |
|
|
|
Responen la viuda e la beata
|
|
«Déu e la Verge
Maria |
|
|
|
—digueren elles— |
|
|
|
vos do salut a maravelles, |
905 |
|
|
com affectam, |
|
|
|
ni pus ni més que
desigam |
|
|
|
a coses nostres. |
|
|
|
De nós manau, que
ja·m som vostres; |
|
|
|
y assò, sens fi; |
910 |
|
|
y guia Déu vostre
camí |
|
|
|
per a totstemps.» |
|
|
|
Parla la viuda, repassant la casada
|
|
«Fastig n’an los munts
dels fems |
|
|
|
qui stan al mur; |
|
|
|
—dix la viuda— quant
d’atzur |
915 |
|
|
s’a carregat! |
|
|
|
Cara té de moch de
salat, |
|
|
|
la entracuydada! |
|
|
|
Haueu vist, la reprovada, |
|
|
|
qual vida mena? |
920 |
|
|
O de la cruel balena! |
|
|
|
Y pot pensar |
|
|
|
que a nosaltres
l’anfornar |
|
|
—[215r]→ |
|
punt no·ns carrega, |
|
|
|
puix no tenim quins fassa
brega |
925 |
|
|
per matrimoni? |
|
|
|
Areus dich la té·l
dimoni; |
|
|
|
la cantonera! |
|
|
|
Ab quant desdeny porta
faldera, |
|
|
|
lo cogalosa! |
930 |
|
|
Poch deu pendra la philosa |
|
|
|
ni lo rastell: |
|
|
|
sovint l’aspil e lo
tinell |
|
|
|
deu regonéxer. |
|
|
|
Fort dogal la fassa
créixer, |
935 |
|
|
la vella exorcha! |
|
|
|
Com li deu pudir la morcha |
|
|
|
del cetrill! |
|
|
|
Foch li crem lo pantanill, |
|
|
|
y càncer, tota! |
940 |
|
|
No té forma sinó de
bota |
|
|
|
sardinera; |
|
|
|
pobre viu com la granera, |
|
|
|
y fa·s richa.» |
|
|
|
Parla la beata
|
|
«Bé li deu anar de
cricha, |
945 |
|
|
—dix la beata— |
|
|
|
y diu que tot lo món
sclata |
|
|
—[215v]→ |
|
per sa benvolensa! |
|
|
|
Ves jamés tant gran
fallensa |
|
|
|
e oradura? |
950 |
|
|
De vert y sech havem pastura, |
|
|
|
y·s desarregla, |
|
|
|
y enfengeix de terça
Regla |
|
|
|
per les ordes: |
|
|
|
naturalment totes les bordes |
955 |
|
|
son desonestes! |
|
|
|
De vós ha fetes tantes
requestes |
|
|
|
com les steles, |
|
|
|
y ha fetes totes ses veles; |
|
|
|
demunt vos passa!» |
960 |
|
|
Parla la viuda
|
|
La viuda dix: —«La
vilanassa! |
|
|
|
Y què pot dir, |
|
|
|
sinó·l que ella veu
florir |
|
|
|
com enveyosa? |
|
|
|
Puix me veu axí donosa |
965 |
|
|
y festajada, |
|
|
|
y de grans dons heretada, |
|
|
|
coltell l’acora. |
|
|
|
Donchs, no passarà una
hora |
|
|
|
que no li tracte |
970 |
|
—[216r]→ |
|
un enpeguntat contracte |
|
|
|
e ypotheca; |
|
|
|
lavores sebran si és
Rebecha |
|
|
|
los qui u ignoren! |
|
|
|
Y ja que tot lo món
devoren |
975 |
|
|
aytals placeres, |
|
|
|
yo·ls faré passar
calderes; [Jonàs professen]
|
|
|
|
pel nom de Deu!» |
|
|
|
Parla la beata
|
|
«No fareu
sinó·l que deveu; |
|
|
|
—dix la beata— |
980 |
|
|
veus allí na Damiata |
|
|
|
que, ab ses mariasses, |
|
|
|
corragué ab veu
d’allasses |
|
|
|
la vila assots. |
|
|
|
Si prim gordau-la dels
managots, |
985 |
|
|
deu bé segar |
|
|
|
y l’estament calabriar |
|
|
|
un gros borratxo. |
|
|
|
En lo munt que·s diu
Tastatxo, |
|
|
|
dins en Roma, |
990 |
|
|
los porchs veureu volar sens
ploma |
|
|
|
tal jorn com ayr, |
|
|
|
och y cruelment morir |
|
|
|
scorterats. |
|
|
|
Per ço són
restaurats |
995 |
|
—[216v]→ |
|
dotze jueus, |
|
|
|
que los antichs, ab altas
veus, |
|
|
|
per Christ mataren, |
|
|
|
y sens pacte retrectaven |
|
|
|
tot a llur dan.» |
1000 |
|
|
Pren comiat la viuda
|
|
La viuda dix: —«Molt me
coman |
|
|
|
de mi, senyora; |
|
|
|
si bé partença
m’entrenyora |
|
|
|
massa greument, |
|
|
|
veus-me a vostre manament |
1005 |
|
|
y a vós subjecta, |
|
|
|
qual yo só.» |
|
|
|
La beata
|
|
«Certa us fas, sens
ficció, |
|
|
|
—dix la beata— |
|
|
|
no·m pertany tan grossa
data |
1010 |
|
|
qual sou vós; |
|
|
|
mes qui gentil serve lo cors, |
|
|
|
y de virtut, |
|
|
|
a tot lo món vol fer
trahut, |
|
|
|
hon no u merescha. |
1015 |
|
|
Jesu Christ la vida us cresca |
|
|
|
en sanitat, |
|
|
|
y us do d’ella la
heretat |
|
|
—[217r]→ |
|
de Paradís.» |
|
|
|
Parla la beata, repasant la viuda
|
|
Girada’s fonch ab
sonrís |
1020 |
|
|
la desdenyosa, |
|
|
|
la beata belugosa |
|
|
|
cridant la sclava, |
|
|
|
que li dix. —«Com
se’n va brava |
|
|
|
esta leona! |
1025 |
|
|
Dur li tiràs ab huna
fona |
|
|
|
en sa pastera! |
|
|
|
Ab ull la mir de fatillera |
|
|
|
y poch entesa; |
|
|
|
A, Déu tarràs! com
s’és enpesa |
1030 |
|
|
per molt sentida! |
|
|
|
E de assò, que·s diu
servida |
|
|
|
com a deessa, |
|
|
|
tot ho crech a la revessa |
|
|
|
y pel contrari, |
1035 |
|
|
y li és ben necessari |
|
|
|
menar les anques. |
|
|
|
Ay, si vesses quines banques |
|
|
|
té de tapins! |
|
|
|
ja no valen tres garrofins |
1040 |
|
—[217v]→ |
|
ses eynes; |
|
|
|
fressa leixan de porrines |
|
|
|
ses axelles; |
|
|
|
molt té seques las
canyellas |
|
|
|
de pits e cames; |
1045 |
|
|
los seus brassos semblen rames |
|
|
|
de carrascha, |
|
|
|
per marit la tingué
basta |
|
|
|
qual no troba, |
|
|
|
y met en veu sa pocha roba |
1050 |
|
|
per què li’n
donen; |
|
|
|
ja los ayres se’n
confonen |
|
|
|
de tal porrera! |
|
|
|
Vella bruxa rocinera! |
|
|
|
Y qui és ella |
1055 |
|
|
sinó una fogueyant
paella |
|
|
|
de verí? |
|
|
|
Son marit, ja·l
coneguí: |
|
|
|
en Xanxo Caldes. |
|
|
|
Que ha ops la viuda faldes |
1060 |
|
|
ab la masquara, |
|
|
|
ni l’aygua de atzabara |
|
|
|
ab l’argentada? |
|
|
|
Ay, de negra samarrada |
|
|
|
senyal adugua! |
1065 |
|
|
Capó fér, lega
tartuga, |
|
|
—[218r]→ |
|
y rot de coll! |
|
|
|
Ves, cridam lo cabiscol: |
|
|
|
digues que vingua.» |
|
|
|
Lo cabiscol
|
|
Que li dix:
—«Déu vos mantingua, |
1070 |
|
|
senyora, bona: |
|
|
|
vostra fama desengana |
|
|
|
los mals parlers; |
|
|
|
y a les bones sou arnés |
|
|
|
ben acerat, |
1075 |
|
|
que demana vostre stat |
|
|
|
e gran valor. |
|
|
|
Veus-me vostre servidor |
|
|
|
fins a la mort.» |
|
|
|
Parla lo vellet fent fi
|
|
Yo, tament que mala sort |
1080 |
|
|
no·m fos fallida, |
|
|
|
y sobre mi no fos finit |
|
|
|
tal parlament, |
|
|
|
tinguí ma via
prestament |
|
|
|
vers mon alberch: |
1085 |
|
|
hon me veren star enterch, |
|
|
|
per malaltia. |
|
|
|