A. Canellas ed.: J. Zurita, Anales de la Corona de Aragón, 8 vols., Zaragoza: CSIC, 1967-1977, v. 7, ps. 357-58.

I, a més, Plaerdemavida el tractarà de «lloctinent de Déu» (c. 351), en concordança amb un dels elogis de Corella al príncep de Viana: «lloctinent de la divina majestat».

A. Canellas ed., op. cit., p. 359.

Ramon Miquel i Planas ed., Libre anomenat Vita Christi compost per sor Isabel de Villena, 3 vols., Barcelona: 1916.

L. Badia i X. Lamuela eds., Obra completa de Bernat Metge, Barcelona: Selecta, 1983.

M. Gustà ed., Curial e Güelfa, Barcelona: Edicions 62, 1979.

Aquesta darrera citació es troba en la descripció del túmul funerari de Tirant i Carmesina: «Moltes banderes e penons en lo més alt de l'església penjaven [...]. Eren les devises de Tirant, flames o llengües d'or sobre carmesí, e flames de foc sobre camper d'or; en les flames d'or se cremaven tals lletres: C.C.C., i en les flames de foc se cremaven aquestes: T.T.T.; significant per açò que l'or del seu amor cremant s'apurava en les flames de Carmesina, e no res menys estimava que la Princesa ardentment se mesclava en les apurades flames de son voler», en la qual descripció trobem una referència inesperada a la senyera d'or i flama, alhora que l'autor torna a jugar amb el simbolisme del color carmesí per representar Carmesina.

La traducció de les Meditationes Vitae Christi del cartoixà Ludolf de Saxònia (1295?-1377), feta per Joan Roís de Corella, s'imprimí en quatre volums: Lo Quart (València, 16 de febrer i 6 de novembre de 1495, 24 de maig de 1513); Lo Primer (València, 13 d'abril de 1496; Barcelona, 16 d'octubre de 1518); Lo Terç (València, ca. 1495-96); Lo Segon (València, 1500). De totes quatre parts de Lo Cartoixà, n'hi ha exemplars a la Biblioteca Històrica de la Universitat de València, una còpia dels quals he utilitzat per a aquest treball, a més de l'edició facsímil que ha fet recentment (1998) l'Ajuntament de València de Lo Quart, amb una introducció de Jaume Chiner.

Com a text llatí de les Meditationes Vitae Christi, he seguit el de l'edició de Lió: Martin Boullion, 1519, de la qual hi ha un exemplar a la Biblioteca Històrica de la Universitat de València. Òbviament, aquesta no fou la còpia que tingué materialment a les mans Joan Roís de Corella, però el text inicial de Ludolf de Saxònia no varià gaire en les successives impressions que se'n feren arreu d'Europa, les primeres de les quals són de 1474.

Ramon Miquel i Planas ed., Obres de J. Roiç de Corella, Barcelona: Biblioteca catalana, 1913.