61
Vegeu reproduïts tots aquests casos a les pp. 100-103 i 106-107.
62
Cf. F. de B. Moll, Gramática histórica catalana: «Las preposiciones a y en coinciden en su doble significado locativo: ambas sirven para expresar la idea de situación o de lugar en donde y la de dirección o lugar adonde» (§ 509).
En aquest apartat designo amb el mot 'direcció' la idea de direcció envers un lloc i de terme final d'un moviment, i amb el mot 'situació' la idea de situació, de lloc on és o s'esdevé alguna cosa.
63
P. Fabra, Converses filològiques, núm. 64.
64
En altres casos, però, aquests mateixos topònims són introduïts per la preposició en.
65
És per això que tots els autors que s'ocupen d'aquest tema els tracten conjuntament. Vegeu, per exemple, P. Fabra, Gramática de la lengua catalana, § 135, 11, 2.
66
La preferència per la preposició a davant de l'article definit a què es refereix P. Fabra en la citació reproduïda a la p. 90 no es veu gaire clara en el Tirant, on els grups en lo, en la i en les sobretot, però també en l' i en los, són ben freqüents.
67
Davant un article amb la vocal elidida, aquesta preferència és més clara.
68
Vegeu, a la segona part d'aquest treball, la nota 7 de l'apartat dedicat als usos generals de la preposició a.
69
Vegeu, a la segona part d'aquest treball, els valors locatius de la preposició ab.
70
P. Fabra, Converses filològiques, núm. 64. Vegeu també sobre aquesta qüestió J. Gulsoy, «The descendants...».