Lletra de batalla de Joanot Martorell a Mossèn Perot Mercader

Joanot Martorell

[Nota preliminar: reproduïm l'edició digital de l'obra oferint la possibilitat de consultar l'edició facsímil del microfilm del Ms. 7811, Lletres de Batalla, ff. CLXXXXIIIv-CLXXXXVr, [Correspondència entre Joanot Martorell i Perot Mercader], Biblioteca Nacional (Espanya); foliació en color blau.]

  -f. CLXXXXIIIv-  

Mossèn Perot Mercader: vós no podeu ignorar que no siau amich, parent e procurador del fals e desleal trencador de sagrament de Johan de Monpalau, e com vós siau vengut en lo regne de Anglaterra ab letres inpròpries, com a hom desvergonyit de vostra honor, fent-vos scusador de la falsia e maldat que ha fet lo sobredit Johan de Monpalau. Hi està-us mal, car tot cavaller se deu scusar de venir ab tal embaxada com vós sou vengut, car més se pertany a erauts e trompetes que no a cavallers.

E aprés que sou stat ací, per fer complidament part manifesta, vos sou volgut arrear en dir mal de mi en absència mia, lo qual me dóna de parer que no és offici de cavaller ni de misatger que ve de part d'un tal notable príncep com és lo senyor infant don Enrich. Car vós haveu dit en presència de alguns notables senyors e cavallers que yo he feyt falta a mon príncep, per ço com me'n seria vengut sens licència, dich que dieu fals, car no u he ni u é¹ acostumat fer. E yo crech que tals coses de mi bé les haveu dites, e més avant, car lla on vós me haveu dit que la senyora reyna d'Aragó hauria mes en presó a Francesch Oliver e li hauria pres la letra de citació de mon verdader jutge, ço és del molt alt e molt excel·lent e victuriós senyor lo senyor rei d'Anglaterra e de França, la qual portava per al sobredit Johan de Monpalau, e l'auria tramesa al senyor infant e al sobredit Monpalau, e com tal cas toque a la honor del dit senyor rey d'Anglaterra e de França, attès que tanbé sou vengut de part de la dita senyora   -f. CLXXXXIIIIr-   reyna, tals paraules bé les vos deguéreu haver calades, e ja que² tals coses havíeu a dir, no devíeu pendre offici de misatger. Mas no me'n maravell que façau ço que haveu acostumat.

E d'altra part só bé informat³ que vós mateix vos haveu ginyat, tractat e procurat aquesta embaxada per diners que·ll⁴ dit Monpalau vos ha donat que vinguéseu a scusar la sua maldat ab color de misatjeria, hi stá mal a tot cavaller que per diners vulla fallir tant en sa honor. E per bé que vós ni ell façau ni digau, ja per això no·s pot scusar la sua gran maldat e vergonya.

Entre les altres coses vós⁵ haveu lexat dir que yo tinch mala querella e no justa, e que·ll⁶ sobredit Monpalau e yo no seríem concordes de nostra batalla, e que en va seria anat cercar lo jutge. Dich que no haveu mal acort en dir tals paraules, que ans som ben concordes, e sabeu bé que tot cavaller o gentil hom per son offici és tengut de mantenir e aydar a dones e a donzelles, e vós, menyspreant l'orde de cavalleria, veniu contra aquelles, volent scusar de paraula aquell qui ha feta maldat. E si vós gosau dir que yo no sostinch verdadera querela, justa e bona, e que vós no hajau fet falta contra l'orde de cavalleria, yo seré content de metre-u al juhí de Déu.

E per ço que tals malvestats per vós fetes e dites no romanguen sens punició, si·l contrari del dessús dit per vós serà negat en part o en tot, yo, en nom de Nostre Senyor Déu e de la gloriosa beneyta Mare sua e del benaventurat cavaller mossènyer Sent Jordi e de madona Sancta Margarida, yo a tota ma requesta seré content combatre-us a ultrança, a peu o a cavall, en la manera que per vós serà devisat.

E per ço com vós⁷ m'aveu dit que vós sabeu més en aquests affers que nengun altre, si gosareu dir ni adverar que lo molt excel·lent senyor rey d'Anglaterra e de França no sia mon jutge, bo e verdader, e que altre sia jutge del dit Monpalau e de mi, sinó lo dit senyor rey d'Anglaterra e de Ffrança, seré content sotsmetre'm a vós⁸ més que many no féu cavaller ni gentill hom. E açò fas perquè no refuseu ma requesta, si volreu ni gosareu acceptar la batalla. Si és cars que la deviseu fer a cavall, hajam anar armats ab armes defensives, cascú a sa voluntat, talls com són acostumades de portar en guera⁹, sens maestria nenguna, e yo, per contentar vostra voluntat, seré content de portar lo braç ab la mà destre o¹⁰   - f. CLXXXXIIIIv-   sinistre sens arnès nengun, aquell que vós volreu. Les armes ofensives seran que hajam a portar una spasa de largària de quatre palms, ab lo mantí e ferro, sens maestria nenguna; la lança de ·xviij· palms ab lo ferro, axí com comunament són acostumades de portar en guerra, la gruxa, cascú a sa volentat; dagues de dos palms e mig, ab lo mantí e ferro. E si volreu portar dues lançes, que u pugau fer, e yo no, sinó una; e si volreu portar dues spases, seré content, e yo no, sinó una; e de les dagues axí mateix. Hoc encara faré més, per ço que la batalla no prenga algun destorp, yo us proffir de haver dos cavalls, los milors que sien en est regne, abduyns de una granària, los quals vos enviaré o·ls metré en poder del jutge, e que vós hajau poder e libertat de cavalcar-los e pendre aquell qui millor vos semblarà, e lo que vós lexareu que yo haja a entrar ab aquell en la batalla. E si és cas que deviseu fer la batalla a peu, seré content de ço que profert vos he; e si volreu portar dues axes, que u pugau fer, e yo no, sinó una. De les armes que voldreu portar dobles, que u pugau fer, e de les que volreu por[tar] senas, sia a vostra libertat. Ab condició tal que si lo rey de Ffrança e d'Anglaterra nos volrà asegurar esta batalla, que la hajam a fer denant ell, per ço que mils conega la veritat e la justícia que yo tinch en aquests affers, lo qual supplicaré e faré supplicar que·ns vulla tenir la plaça segura, lo qual, si u fa, no serà gens sospitós a una part ni altra, e tindrem un príncep tant valent e tant virtuós per jutge.

E si era cars que no·ns volgués asegurar la plaça o·ns tragés¹¹ de la batalla per nenguna via, qualsevol que fos, sens que la hu de vós o de mi no y romanga mort o vençut, que restem en lo punt així com si vós haguésseu acceptat ma requesta, e que vós hajau facultat de cerquar quatre messos, e yo altres quatre¹² un tal jutge que lexe venir nostra batalla a tall fi que la hu de vós o de mi hi romanga mort o vençut. E si per nenguna via del món lo jutge per vós o per mi hagut nos trahia de la batalla, que tots temps restem en nostra primera requesta.

E si vós per ventura, per stalvi de la vostra persona   -CLXXXXVr-   o de vostres béns, me volreu donar tot lo càrrech de yo cerquar e haver lo jutge, yo seré content, he us profir que·l cerquaré e·l faré cerquar ab gran diligència, crestià o infel, que lexe venir nostra batalla a tal fi que la hu hi reste mort o vençut. E tots temps m'atur que si·ns trau de la batalla sens que la hu de vós o de mi no reste mort o vençut, que tots temps siam en nostra requesta.

E¹³ si a la present me volreu respondre, la qual yo esperaré per spay de ·v· jorns aprés que la present vos serà presentada. E per testimoni de veritat vos tramet la present per Ontidon, eraut del molt il·lustre senyor lo senyor comte d'Ontidon, partida per A· B· C·, sots scrita de la mia mà e sagellada ab lo sagell de mes armes, feta en la ciutat de¹⁴ Londres a ·xiij· de ffebrer, any Mil ·CCCCXXXVIIIIº·.

Johanot Martorell S.