Selecciona una palabra y presiona la tecla d para obtener su definición.
Indice
Abajo

Cosas del oncle

Joguina en un acte, en vers y en catalá del que ara 's parla

Serafí Pitarra



portada

portada




PERSONAS

 
ALBINA.D.ª Carlota de Mena.
D. PAU.D. Lleó Fontova.
D. PEP.Fernando Puiguriguer.
D. LLUIS. Joseph Clucellas.
D. PELAYO.Joan Bertran.
GASPARÓ.Joaquim Bigorria.

imatge






ArribaACTE ÚNICH

  —3→    

Lo teatro representa un jardí de una torre del Putxet; á la esquerra la casa ab balcons y finestras practicables; al fondo una tapia ab una porta al mitj. Quadros de flors formats per boixos, testos, assientos de pedra, etc., etc.

 

ESCENA PRIMERA

 

D. PEP, D. PAU y un camálich ab la maleta.

 
PEP.
¡Válgam Deu y que m'amohina
aquet marduix!.... ¡No creix, no!....
¡Com hi ha mon! ... ¡No sé qué ferhi
y 'm posa de mal humor!
PAU.
¡Deu los guart!....¿No fora aquí?....
PEP.
¡Hola Pau!

 (De repent, coneixentlo y cayentli la regadora. Gran sorpresa.)  

PAU.
¡Caratsus.... noy!
PEP.
¡Abrássam, home!
PAU.
¡Ay caratsus!
PEP.
¡Gracias á Deu estás bó!
PAU.
Y tú.... ¡Bah!.... No cal que 't queixis
¡Si semblas D. Barrigon!
PEP.
¡Lo mateix d' avans!

  (Content.)  

PAU.

  (Abrassantse.) 

¡Tornemhi!
PEP.
¡Ja, ja, ja!.... ¡Y apreta, noy!
PAU.
Deixéu aixó.

 (Al mosso.) 

PEP.
No; allí dintre.
Es á dir.... ja veureu.... no.

  (Lo mosso anava á entrar á la casa y 's detura.) 

PAU.
¿Qué vols dir?
PEP.
Res.... que voldría
—4→
sorprender la noya.
PAU.

  (Aprobant.) 

¡Bó!
Si que quedará parada.
PEP.
Pero si veu los trastots
ja ho descubreix.... ¡Cóm s' arregla!....
¡Es un compromís aixó!....

 (Molt amohinat.) 

PAU.
¡Ja, ja, ja! ¿Y per xó t' amohinas?
PEP.
¡Mólt m' amohina!
PAU.

  (Rihent.) 

¡Mólt!
PEP.

 (Rumiant.) 

Si.... mólt,
PAU.
¡Vamos; ets lo mateix d' antes!
PEP.
¡Ah!.... ja hi penso, ¡Gasparó!

 (Cridant.)  

PAU.
¿Qui es en Gasparó?
PEP.
Un mosso
que tinch per cuydarme l' hort.


ESCENA II

 

Dits, GASPARÓ, ab lletugas.

 
GAS.
¿Qué mana, senyor?
PEP.
¿Qué portas?
GAS.
Dos ensiams per la Rosó.
PEP.
Mira; ves ab aquest home....
GAS.
Entés.

 (Anantsent.)  

PEP.
Y allí....
GAS.

  (Al mosso.) 

Aném, noy.
PEP.
¿Y ahont?¿Ahont vols que vagi
GAS.
si no saps lo que vull?
Prou.
PEP.
¿Prou? Donchs digau.
GAS.
Que li donga
ensiams d' aquests de l' hort.
PAU.
¡Ja, ja, ja, ja!
PEP.
¡Has vist ximple!
GAS.
¿Es dir donchs que no es aixó?
PEP.
No, home, no ... jo vull....
GAS.
Entesos.
PEP.
¡Miréu qu' es massa!
GAS.

  (Anantsent.) 

¡Aném, noy!
PAU.
¡Com hi ha renell me fa riurer!
PEP.
¿No vols venir, tabalot?
Acompanyal y....
GAS.
Entesos.
PEP.
¿Entesos?
GAS.
¡Prou!
PEP.
¿Qué vull donchs?
GAS.
Que l' acompanyi á la sala
perque hi deixi toi aixó.
PEP.
No á la sala; á casa teva

 (Misteri.)  

y amagau be pe 'ls recons,
perque....
GAS.
Entés.
PEP.
No vull....
GAS.
Entesos:
(Prou qu' ho havía entés jo!)
Aném, noy.

 (Se 'n va ab lo mosso.)  



ESCENA III

  —5→  
 

D. PEP, D. PAU.

 
PAU.
¡Vaja; m' agrada!
PEP.
¡Ves qui no 's té d' amohinar!
PAU.
¡Si per xo t' has d' enfadar!
PEP.
¡Es qu' es molta caramada!
¡Aixó a n' á mí 'm posa un cap!
PAU.
¡Bè, home, bè, no t' amohinis!
Fes com jo, y no desatinis.
PEP.
¡Oh tú ray; prou que se sap!
¡Qui fos com tú!.... Mira... ara....
per.... si arriba á retrassá,
tindré un disgust, que n' hi haurá
fins pe 'l pare y per la mare.
PAU.
¿Y aixó qué es?
PEP.
¡Ja t' asseguro
que m' amohina ja fa días!
La sort diu: ¿Vols alegrías?
Donchs apuro sobre apuro.
No sé si l' adob es fluix,
PAU.
ó que...
¿Vaja.... qué t' altera?
PEP.
Vina

 (Se l endú devant de un test y li senyala.)  

PAU.
¿Qué?
PEP.
¡De cap manera
me vol creixe aquest marduix!
PAU.
¡Ja, ja, ja!
PEP.
Ja m he pensat
que al cap y al fí te 'n riurías.
PAU.
¡Y per xó no hi ha alegrías!
¡Y per xó estás mitj locat!
PEP.
¿Y donchs quan tingas déu nets?....
PEP.

  (Horror.) 

¡Uy Deu meu!.... ¡Deixemho corre!
PAU.
Aném ves.... ¡Ves á la porra!
¡No sé en lo món com sou fets!
PEP.
Bé; toquém un altre punt
perque en aquest ja t' esquitllas.
PAU.
¿Qué tal per 'allá?
¿Riudevitllas?
Quiet com si fos un difunt.
Si no que jo vaig pensá:
Sent secretari del poble
y ab la renda, tens lo doble;
Pero, sol, aixó ¡qué m fá!
Sense fills y sense dona
ab lo que tinch ja 'n tinch prou:
que se l' hi campi un de nou
y torném á Barcelona.
PEP.
Jo també vaig dir: Ja ho sap;
aquí casa no hi fa nosa.
No mes penso en una cosa
que 'ns dará molt mal de cap
¡Oy que no sé!....

  (Amohinat.) 

PAU.
Digas qu' es.
PEP.
—6→
Que tú vols que més aviat
tot tiri un poch á salat,
y jo....
PAU.
Ja, ja. ¿Y no es res més?
PEP.
¡Oh res més!.... ¡De meu á teu!
PAU.
Home si que tens poch art.
Quan tú t' hagis fet la part
jo tiro sal á lo meu.
PEP.
¡Tens rahó!

 (Content del descubriment.)  

PAU.
¡Bó! ¿Y no hi pensavas?
PEP.
De tot te surts.
PAU.
¡Jo, jo, jo!
PEP.
¡Y á fé de nonsas que jo!
PAU.
Ja ho he vist.... t' hi amohinavas.
PEP.
¿Y qué tal donchs?.... Digas.

 (Cambiant de tó.)  

PAU.
¿Qué?
PEP.
Aixó de la Magdalena....
te debía causar pena?
PAU.
¡Ay ay! ¿Per qué?
PEP.
¿Cóm, per qué?
¿Lo morir la tèva esposa
no 't vá trastornar?
PAU.

  (Admirat.) 

¿A mí?
PEP.
¡Home, no! ¿Donchs á n' á quí?
PAU.
¡Fill, si aixó Deu ho disposa!
Tú sabs si li duya amor,
Deu la tenga al cel, malalta,
ni un sol remey li ha fet falta,
pero morta.... ¡No senyor!
¡Jo per res del món m' amohino!
PEP.
¡Veyas si ets ben diferent!
PAU.
Quan hi ha remey, corrent;
mes quan no n' hi ha.... ¡Desatino!
Si á mí 'm dius que 'l món s'ensorra
jo hi correré assedegat;
mes si 'm dius: «Ja s ha ensorrat»
ja m' hi ajech y ho deixo corre.
PEP.
¡Ja ja! Gracia.... com ningú....

 (Tocantlo.)  

PAU.
¿Que tinch gracia?
PEP.
¿Y quí ho desment?
PAU.
Ja estaría prou content
teninthi torre com tú.
PEP.
¡Ja, ja, ja, ja!

 (Tocantli la esquena.) 

PAU.
¿Y la noya?
PEP.
Allí dins ab lo promés.
PAU.
¿Bé, pero?....

 (Volent dir si es fiat.)  

PEP.
¡Fuig!
PAU.
¿Ja sabs qué es?
PEP.
No tinch por de cap tramoya.
Pero encara que ja ho sé
y ab la seva honradés conto;
jo per quí tot fent lo tonto....
PAU.
Ah sí.... tú ja els pots fer bé.
LLUIS.

  (Dins.) 

¡Albineta!
PEP.
¡Bó!
ALB.

  (Dins.)  

Ja vinch.
PAU.
¿Que es que venen?
PEP.
—7→
Sí.
PAU.
¿Qué fem?
PEP.
Vina ab mí y los sorpendrem.
PAU.
¡Molt ben pensat! M' hi convinch.


ESCENA IV

 

ALBINA, LLUIS

 
ALB.
¿Qué vols dir?
LLUIS.
Que ets massa falsa....
Que tens lo cor de plaqué.
ALB.
Veyas, Lluis, de parlar bé....
LLUIS.
Y ets ingrata.
ALB.
¡Alsa, alsa!
LLUIS.
Ahí en la confitería
ne parlavam tots: si tú
no diguesses ré á ningú,
ell no 'm desafiaría.
ALB.
Mes si jo li he dit un no
gros com d' aquí á Barcelona.
LLUIS.
¿Donchs per qué ell?
ALB.
¡Qué se m' en dona!
LLUIS.
¿Sab que tú vas dirli?
ALB.
Jo.
LLUIS.
¿Y ell ja va enfadarshi?
ALB.
Sí.
LLUIS.
¿Y li vas dir séria?
ALB.
¡Bah!
LLUIS.
¿Y clá, que no ho dupti?
ALB.
Clá.
LLUIS.
¿Y vareu parlarne?....
ALB.
Ahí.
LLUIS.
¡Allavoras no entench!....
ALB.
¿Qué?
LLUIS.
¡Dona, aixó!.... ho tens tú.
ALB.
¡Jo!
LLUIS.
Vol que 'm desafihi
ALB.
¡Bó!
¿Qué has tornat á dirli?
LLUIS.
Re.
ALB.
¡Per Deu no he aceptis!
LLUIS.
¡Ca!
ALB.
¿Y ahónt l' has vist?
LLUIS.
Allí.
ALB.
¿Al café d' Espanya?
LLUIS.
Sí.
ALB.
¿Y dáli que dáli?
LLUIS.
¡Bah!
ALB.
¡Quina pesadilla!
LLUIS.
¡Oh!
ALB.
¡No pot aguantarse!
LLUIS.
¡Uh!
ALB.
¿Y ves qui ho arregla?
LLUIS.
Tú.
ALB.
¿Fent algún miracle?
LLUIS.
No.
—8→
Li dius que no vols ningú
que 't vingui aixís al darrera,
y s' ha acabat la quimera
entre éll y jo y tú.
ALB.
¡Sí; m' ho pots contá á n' á mí!
De por que 'l papá ha agafat
es que ara hem determinat
lo venir á viure aquí.
LLUIS.
¡Ja, ja, ja, me l' afiguro
quan li haurán dit que erau fora.
¡Quina rabia!
ALB.
¡Y s' acalora!
LLUIS.
Hauría donat un duro
per sentíl; ¡cada renech!
ALB.
No digas pas á ningú
ahónt vivim.... ¿ho sents tú?
LLUIS.
Ningú m' ho treurá del bech.
ALB.
Pot ser que ell perdent la pista
s' olvidi al últim de mí
y acabém d' un cop així.
LLUIS.
Pero á mí 'm tindrá en la llista.
ALB.
¿Y de qué?.... ¿De la bugada?
LLUIS.
De la gent per desafiá.
ALB.
Pot ser ja no hi pensará.
LLUIS.
¡Y que tanta caramada!
ALB.
¡Si hi pensa que hi pensi!
No,
á n' aquí no hi ha cuydado.
Estimam mólt si t' agrado
y no tingas de res pó.
LLUIS.
¡Si m' agradas!... Més que en Rossi.
ALB.
Ja es mólt per tú.
LLUIS.
Si que ho es.
ALB.
Pero estimarme mólt mes
perque ó sino.... ¡Bon negoci!
LLUIS.
¡Ah! ¡quin Otello!....
ALB.
Sí.
LLUIS.
Quan ja es morta y se 'n adona

  (Fent á Rossi)  

l' agafa així y.... ¡Desdémona!
ALB.
¡Uy que m' has fet mal aquí!
LLUIS.
¿Ahont aquí? ¡Ay pobreta!
¡pobreta mixa!

 (Amantsinla per broma.)  

ALB.

 (Agradantli) 

¡Ximplet!
LLUIS.
¡Tita, tita!

  (Fent l' aucell y tocantli ab lo dit lo llabi; ella sonriu, vol y no vol, etc., etc.)  

ALB.
Estigas quiet.
LLUIS.
¡Déixam tocar la careta!
Seu aquí.

 (La fa assentar en un banch rústich y ell al costat.) 

ALB.
¡Vaya! seyém.

 (Ell la toca y com escarnint á un que fa festas á una criatura, diu:)  

LLUIS.
¡Jo antimu molt á la nena!
ALB.
¿Y d' aixó no 't dónas pena?
LLUIS.
¿Oy, nena, que 'ns antimém?
ALB.
¡Oh, oh, oh, quin rellotge!

  (Li treu lo rellotje: li obra y lo tafaneja; per fer   —9→   aixó ella abaixa lo cap de manera que lo monyo d' ella vé sota de la barba d' ell.) 

LLUIS.
Lo varen rifá á can Duch,
y 'l vaig tréurer. (¡Ay si puch!)

  (Aquest «ay si puch» es de repent, veyent lo monyo, li ha acudit la idea de guarnirli 'l cap ab brancas y flors que 's procurará sian ridículs d' una planta del seu costat. Ho fa ab molt cuydado.)  

ALB.
¿Y 't va ben be?
LLUIS.
¡Ni 'l de Llotja!
ALB.
¿Vols que te l atrassi?
LLUIS.

  (Volent dir que l' espatllaría.)  

¡Ey no!
ALB.
Daré corda.
LLUIS.
¡Encara aixó!
Te faig reina.

 (Per lo que fá.)  

ALB.
Y jo ministre.

 (Ara que ja la té enflocada, ella ja li ha tornat lo rellotje á la butxaca y ell canta la marxa real imitant bombo, platerets y tot.)  

LLUIS.
¡Zing ne ne ne ne zing ne zing!
ALB.
¿Que m' has fet?

 (Anantsho á tocar.)  

LLUIS.

  (Detenintla)  

Estigas, dona.
Ne ne ne.

 (Cantant.)  

ALB.
Vaja.... estich bufona.
LLUIS.
¡Ja, ja, ja!
ALB.

 (S' ho treu.)  

¡Qui sap qué hi tinch!
LLUIS.
¿Per qué t' ho treus?
ALB.
¡Fuig d aquí!
Vet' aquí lo que saps fé.
LLUIS.
¡Donchs te dich que t está bé!
ALB.
¡No sé per qué has de sé així!
¡No ho sé.... no t trobo com altres!
No sabs dir cosas bonicas
Disbaratas y embolicas
que ningú ho fá com nosaltres.
LLUIS.
Ja 'n sabrías dir més tú.
ALB.
¿Qui, jo? ¡Ay si jo fos home!
LLUIS.
Aixó ray, donchs ... fora broma;
ara que no 'ns veu ningú....
ALB.
Ja está dit.
LLUIS.
Tú ets lo senyor
ALB.
y jo la senyora.
Apa.

  (Ell ha posat á n' ella lo seu barret dantli á més lo bastó y ell se ha posat com una dona lo mocador de mocar al cap. Ella adelanta ab lo bastó sota 'l bras y fent l' home que va á fer una declaració y ell fa la desdenyosa.)  

LLUIS.
¿A veyám cóm ets tan guapa?


ESCENA V

 

Dits, D. PEP, D. PAU

 
 

(Aquest disfressat ab una manta y barretina entra estrafent un pagés, D. PEP l' acompanya.)

 
PEP.
Noya.
—10→

  (Al sentir la veu de son pare los dos promesos se giran, y al veurer que 'ls han sorprés d' aquell modo se miran un rato y al fí, no podentse aguantar, tothom esclata en una gran rialla)  

TOTS.
¡Jo jo jo jo jo jo!
PEP.
No 'n féu cas; están de bulla....
PAU.
Y fan bé; aixó es lo millor.
ALB.
Te 'l barret, té.

 (Dantlo á Lluis.) 

LLUIS.

 (Trayentse 'l mocador.) 

Dóna, dóna.

 (S' ho han tret tot y tornan á quedar com avans.) 

imatge

PEP.
Veyas, noya, aquest minyó,
que du noticias del oncle.
ALB.
¿Del de Riudevitllas?
PEP.
¡Y donchs!
PAU.
Sí, perque, m'ha dit lo Batlle,
s' acaba així ab un trastorn.
PEP.
(¡Ja veuréu. quina se n pensa!)
ALB.
¡Un trastorn!.... ¿Qué no está bó?
LLUIS.
¿Que es aquell oncle de fora
tant de broma?
PAU.
¡Ah! aixó mólt.
Tenía unas agudezas
que 'ns feya esqueixar á tots.
Pero res; van aná á fora;
se va atipar de cargols;
á detrás va beurer aygua,
y pobre home....
ALB.
¿De debó?
PAU.

 (Trist.) 

Antes d' ahí á dos quarts de quatre,
varem portá 'l gall al forn.
LLUIS.
¿Vol dir qué?....
PAU.
Vam enterrarlo.
ALB.
¡Ay pobre oncle!

 (Espurnantli 'ls ulls.) 

PEP.
—11→

 (Ap. rient.) 

(Es que aixó es molt.)
PAU.

 (Ap. á PEP.) 

¡Segueix la broma, pabana!
PEP.
¿Doncas es á dir que es mort?

 (Pep fingeix lo sentiment com PAU; la noya de debó.) 

PAU.
Es á dir mort.... enterrat.
LLUIS.
Dígali H.
PAU.
¡Ay! no, no!
LLUIS.
¿Per qué?
PAU.
¡Qué vol que li diga!
¡Tréurer motius á un mort!
No li vull dir H.
LLUIS.
¡Home,
vull dir que es tot hu!
PEP.
¿Y donchs?
LLUIS.
(¡Vaya un homenot mes burro!)
PAU.
Los ho deixa á vostés tot
y m' ha dit: -Vesten á casa...-
m' ho ha dit avants de ser mort,
y dígals á tots, que conto
ab las sévas oracions.

 (Ap. á PEP.) 

Vaja, home, segueix la broma.
PEP.
¡Pobre Pau!.... ¡Pau del meu cor!
ALB.
Ja li pot dir quan hi torni,
que sí, que resarém tots.

 (Quasi plorant.) 

LLUIS.
(¡Cóm hi ha món! ¡Bona noticia
per romprens las oracions!)
PEP.
Si per entrar al cel, ara
no l' hi faltés sino aixó,
ja pot ben dir á Sant Pere
que l deixi entrar, perque jo
li surto fiansa del cobro
de las nostras oracions.
LLUIS.
(¡Quasi 'l millor fora ferli
una carta al portador!)

 (Rihent.) 

PAU.
Com que ell era 'l serquetari
y l' apreciavam tots,
se li va fer un enterro,
millor que á cap regidor.
PEP.
¡Ca, si era mes de broma!
LLUIS.
Diu que si que ho era.
PEP.
¡Oh!
Allavoras dels carlistas
que 'ns estavam á Ripoll,
ell va y ompla de cristinos
una casa d allí prop.
Aixís que ls altres ho veuhen
ja podeu pensarvos: ¡foch!
Veyent que no 's defensavan
entran á la casa tots,
se 'n van cap á degollarlos,
y 's troban que eran.... ¡Ninots!
LLUIS.
¡Ja ja ja ja! ¡Aquesta es bona!
PAU.
Vamos, era un gran senyor;
si 'm recordo que Espartero
diu que quan va sabé aixó
va dir: ¡Ay cagayna!
LLUIS.
¿Cagayna
PAU.
—12→
vol dir que va dir?
moómmm ¡Bè, no!
Vull dir jo, que 's va sorpéndrer
del acudit.
PEP.
Sí, senyor.
PAU.
Jo may anava á sentirlo
portant uns pantalons nous,
perque, vaja, un s' esqueixava
PEP.
(¡Ara prou tú.)
PAU.

 (Anantsen.) 

Vaja donchs
jo só l recader del poble....

 (En aquest moment exclata lo plor de ALBINA.) 

ALB.
¡Oncle, oncle del meu cor!
LLUIS.
¡Albina!

 (Aconsolantla.) 

PEP.
(¡Vaja!)

 (En lo moment que 'ls dos vells ja son al fondo veuhen que la noya plora en un banch, se gira y diu:) 

PAU.
¡Albineta!
No es mort ni tal aca.
ALB.
 (Alsantse contenta.)  ¿No?
PAU.
¡No filla!
ALB.
¿Y donchs?
PAU.
¡Míral!
ALB.
¡Oncle!

 (Ell ha llensat la manta, la barretina, y ha quedat com anava avants, menos lo barret. La noya tarda un rato pero al últim lo regoneix y 's tira á los seus brassos. Gran alegría.) 

PAU.
¡Noya!
ALB.
¡Oncle del meu cor!
PEP.
¿Eh que ha sapigut ben ferho?
LLUIS.
¿Es dir que ho es?
PEP.

 (Rihent.) 

¡De debó!
LLUIS.
(¡Quinas bromas mes panarras!)
ALB.
¡Ay! ¡M' han tret un pes del cor!
PAU.
Ja veurás, entrém á dintre
y pren un xich de ví bó.

 (Se 'n van.) 



ESCENA VI

 

DON PEP, LLUISET.

 
PEP.
Sempre 'ns ne fa com aquestas.
LLUIS.
¡Bonas gracias, com hi ha món!
¿Que no sab que ab aquests sustos
li pot fins causar la mort?
PEP.
Jo ja li dich devegadas;
es un amohino aixó.
LLUIS.
¡A mí 'l que m' extranya, es qu' ella
no l' ha conegut de cop!
PEP.
¡No l' havía vist la pobre
desde l' any quaranta nou!....


ESCENA VII

 

Dits, GASPARÓ.

 
GAS.
Don Pep.
PEP.
—13→
¿Qué?
GAS.
¿Diu la minyona
que si ha pensat en alló.
PEP.
¡Tens rahó, que ja no hi pensava!
Mira.... digas....

 (Pensant.) 

GAS.

 (Anantsen.) 

Entés.
PEP.
¡Boig!
¡Cóm pot ser que m entenguesses
si encare no he dit!....
LLUIS.

 (Ap. rihentsen.) 

(¡Qué bó!)
PEP.
Mira, agafa aixó y la manta
que 'ns ha deixat ara en Roch
y tórnali.

 (Dantli la barretina y la manta.) 

GAS.
Entés.

 (Anantsen) 

PEP.
¡Vatúa!
GAS.
¿Qué?
PEP.
(¡Si 'm descuido lo millor!)
Digas d' alló á la minyona....
GAS.
Molt be diu.

 (Anantsen.) 

PEP.
¿Qué? ¿Qué dich jo?
GAS.
Que fassi fideus.

 (Portantlo ap.) 

PEP.
No, home,
¡Ay quín amohino, senyor!
Ves y digas que jo....
GAS.

 (Anantsen.) 

Bueno.
PEP.
Que hi vaig luego á dirli jo.
GAS.
Be, sí, que vosté va á dirli.
Prou que ho havía entés jo.

 (Se 'n va, emportantsen lo que li han dat.) 



ESCENA VIII

 

D. PEP, LLUIS

 
LLUIS.
¡Ja, ja, ja, ja, ja, ja!
PEP.
Vosté riu y yo 'm trastoco.
LLUIS.
¡Es que, home!....

 (Rihent.) 

PEP.
'M torno loco;
jo aixó no ho puch aguantá.
 (Per sí.)  ¡Ves ara aixó si no amohina!
(L' un ne vol; l' altre no 'n vol.)
LLUIS.
¿Qué está perorant tot sol?
(¡Es una casa divina!)
PEP.
¡Bah bah bah! ¡deixémho corre!
Veuré s' hi penso després.
LLUIS.
Donchs sí, D. Pep.
PEP.
Andemés
Ni 'n feya més Mossén Borra.
Ja quan era petitot
una vegada; ab lo mestre,
varem tení una palestra
que per poch lo treu y tot.
Ara es clar, que tot alló
de posar pega á l' asiento
enfadar qu' era un contento
al pobre ataconadó,
rompre llantias d' escaletas,
—14→
tirá á terra las bacinas....
¡Oh! n' havía fet de finas!
LLUIS.
Bé, encare aixó tots n hem fetas;
pero avuy ja.... á la edat d' ara ...
PEP.
Quan lo tracti ja 'l veurá,
créguim y li agradará.
Es viudo fa un any.... no encara
y ho diu: tot es per ta filla.
LLUIS.
¡Ah sí!
PEP.
Li dú molt afecte.

 (Al sentir que lo que tenía D. PAU era per sa promesa, LLUÍS ha fet un cambi repentí respec e D. PAU; pero tant viu que deu notarlo lo públich.) 

LLUIS.
¡No!.... qu' es un galán subjecte.
¡Ja ho he vist!
PEP.
Vé de perilla
perqué vindrá al casament.
LLUIS.
Home, me 'n alegro.... sí.
PEP.
Com que 's queda sempre aquí.
LLUIS.
¿Viurá ab nosaltres?
PEP.
Sentén.
LLUIS.
¿Dormirá á dalt?
PEP.
¡Bon negoci!
¿Vol que dormi á dalt tot sol?
¿veu que l' hem de obsequiar molt?
LLUIS.
Ja 'l portaré á veure en Rossi.
PEP.
Ara no falta sinó
que aquell ximplet endevini ...
LLUIS.
¡Cá!
PEP.
Vull dir jo que no atini,
en qu' estém en 'quest recó.
LLUIS.
¡Déu estar fora de tino!
PEP.
¡Ay si 'ns trobés, desgraciats!
Tots quedavam desafiats.
Per xó jo ho he dit: fora amohino.
LLUIS.
Ell diu: jo estimo á l' Albina
y mataré á tot lo món
PEP.
si 'l món s' hi oposa.
¡Bribón!
¿Y no li han dat cap tunyina?
LLUIS.
Ha tingut cent desafíos
y ha sortit de tots triunfant.
PEP.
¿Digui donchs qu es un truhán?
LLUIS.
Pero un truhán que té bríos.
PEP.
Doncas fins que se 'n olvidi
que no sápiga hont estém.
¡Veyám si 'ns escaparém
de que 'ns persegueixi y cridi!
LLUIS.
¡Oh! Ja li asseguro jo
que no ho sabrá pas per mí.


ESCENA IX

 

Dits, GASPARÓ y luego D. PELAYO.

 
GAS.
Hi ha un senyor que diu que sí....
PEP.
Digas....
GAS.
—15→
Entés.

 (Se 'n va.) 

LLUIS.
Qu entri.

 (Desseguida que se n ha anat GASPARÓ, s' obra la porta del fondo y apareix D. PELAYO. ab los brassos creuhats y sonrient irónicament. La sorpresa dels altres dos aixís que 'l veuhen es espantosa.) 

LOS DOS.
¡Oh!
PEP.
(¡Ay, ay, pobre, de mí!)
LLUIS.
(Ja hem comensat la funció)

 (Lo tipo de D. PELAYO. deurá ser, si es possible, un senyor magre, nerviós romántich.) 

PEL.
¿Creen que impunemente
se burla á un hombre de honor?
LLUIS.
Jo....
PEL.
¡Silencio!
PEP.
Jo....
PEL.
¡Silencio!

 (Se treu una cartera y 'ls dóna targetas.) 

¡Mis targetas á los dos!

 (Ell las prenen maquinalment perque encara 'ls dura la sorpresa.) 

Dentro de un instante vuelvo:
hasta la vista.

 (Sech y se n va.) 



ESCENA X

 

D. PEP, D. LLUIS.

 
 

(Los dos quedan un rato com veyent visions y encantats cap allá hont ha desaparescut lo senyor, al fí tornan en sí y després de mirarse las targetas y mirarse l' un á l altre. diuhen.)

 
PEP.
¡Ay jo 't foll!
LLUIS.
¡Vaja, aixó sembla impossible!
PEP.
¡Com hi ha trobat lo murriot!

 (Moment de pausa; LLUÍS se passeja amunt y avall, PEP ha quedat anonadat; de repent se refá y crida.) 

¡Pau, Pau, Pau!

 (Com boig.) 

LLUIS.
¡Aixó es un somni!


ESCENA XI

 

Dits, ALBINA y D. PAU.

 
ALB.
¿Qué hi ha, pare?

 (Sortint corrents.) 

PAU.
¿Qué tens, noy?

 (De repent LLUÍS pega una patada ab rabia.) 

LLUIS.
¡Malehit siga ell!
ALB.
¡Que passa!

 (D. PEP de esbufegat y cansat encara no ha pogut dir res.) 

PAU.
¿Bé, que 't vols explicá ó no?

 (LLUÍS rabiós torna á dar patada.) 

ALB.
¿No só digne de resposta?
PEP.
¡Deu del cel, quín cop, quín cop!
LLUIS.
¡Quína estrella tinch més negre!
ALB.
¡Vaja, donchs, estiga bó!
PAU.
M' arribas hasta fer fástich.
PEP.
¡Ell.... es aquí!

 (Molt marcat.) 

ALB.
—16→

 (Ap. á LLUIS.) 

¿De debó?
LLUIS.
Mira; aquí tens la targeta

 (Dantli.) 

PAU.
¿Quí es ell?
PEP.
Aquell bribón.
PAU.
Lo qui desafía.
PEP.

 (Dantli la tarjeta.) 

Mira.
LLUIS.
¡Ara sí que tot s' acaba!
PEP.
Ara sí qu' es perdut tot.
PAU.
Fuig d' aquí, y aixó t' amohina.
PEP.
¡Ay Deu meu!

 (Aguantantse'l cap.) 

PAU.
No es res aixó....
ALB.
¿Qué vol dir?
PAU.
Que 'm contestéu
á lo que us pregunti ara.
ALB.
Acóstat tú, vingui; pare.
LLUIS.
¿Qué vol fer?
PAU.
Primer diguéu:
¿es valent?
PEP.
¡Més que tothom!
LLUIS.
¡Més que 'l Cid!
ALB.
¡Més que cap rayo!
LLUIS.
Se diu de nom D. Pelayo
y ho es de fets y de nom.
PAU.
Allavors aixó vol dí
que no convé desafiarse
Pero.... tot pot arreglarse.
ALB.
¿Vol dí?
PEP.
Tú ho creus.
PAU.

 (Pensantho tot.) 

Crech que sí.
¿Tú li has dit ja que no?
ALB.
¿Si li he dit? Déu mil vegadas.
PAU.
Donchs tornant á las andadas
li dirás que ho sentit jo.
Si després que tú li has dit,
nos tornés á desafiá
no se li admet.
PEP.
¡Uf!

 (Dihent qu' es mal medi.) 

LLUIS.
¡Cá!
ALB.
¡Cá!
LLUIS.
No 'n treu ré, es desvergonyit.
M' insultará pel café,
pel teatro per la plassa,
Home, si jo se 'l que passa.
PEP.
Sí Pau, sí.... no se 'n treu ré.
LLUIS.
Jo crech la cosa acabada
aceptant, corrém la sort,
y aixís al menos, si un mort
acabém d' una vegada.
PEP.
Si per cas aixó vosté;
jo no vull morí enfilat.
TOTS.
¡Ja, ja, ja, ja!
LLUIS.
¡M' ha xocat!
PEP.
¡No só cap capó.
TOTS.
¡Je, je!
LLUIS.
Si li dich que á Barcelona
de debó, nos té espantats.
Com que aném atrafagats,
—17→
passa un, no se n' adona,
y si ell li porta la dreta
y de l' acera un no baixa,
se 'l mira. s' acosta, encaixa,
y tot seguit la tarjeta.
PAU.
Donchs diguéu que es un pillastre.
LLUIS.
Se fa fer roba, la dú
y si li dú 'l compte algú,
se n va y desafía al sastre
La dispesera s' hi altera,
li diu: páguim, s agravía
y tot seguit desafía
l' home de la dispesera.
Com que lo que 's gasta més
es calsat, n' está endeutat,
y ara ja s' ha desafiat
ab quinze ó vint sabatés.
Es á dir que ell va passant,
gasta luxo, te promesas,
y bon calsat, y dispesas,
y tot ho fá desafiant.
PEP.
Mal com no s mort ó s' ensorra.
¿Ahont te la vergonya?
PAU.
Bé,
com que fa caló potsé
á l' istiu la té á la torre.
LLUIS.
Com que per lo desafiarse
la senyal es dar targetas....
¡ja pot pensar si n' hi han fetas!
PEP.

 (Ap. amohinat.) 

¡Ni ha per desesperarse!
PAU.
Sí, que una litogralía
ja se li pot ben campar.
LLUIS.
No, perque si va á cobrar,
tot seguit los desafía.
ALB.
¡Es que es molt!
PEP.
¡D' aixó m' exclamo!
PAU.
¡Ja l' enviaría al botavant!
LLUIS.
No, perque si no li fan
se 'n va y desafía al amo
PEP.
¡Ay ay, pobres de nosaltres!
ALB.
No hi veig fí.
LLUIS.
Ni jo remey.
PAU.
Ja li faré jo la lley
ja que no li han fet los altres.

 (Pensa un rato y después diu:) 

¿No tens un bastó ab birolla?
PEP.
Un que hi espolsém los paltons;
pero....
PAU.
Tú déixat de rahons.
PEP.
Pórtal, noya.
LLUIS.
¡Ay quína embrolla!

 (La noya se 'n va á la casa.) 

PAU.
Y que 'm porti 'l teu barret.

 (PEP s' acosta á la porta y cridant cap á dins:) 

PEP.
Lo barret.
PAU.
Y 'l teu paltó.
PEP.
Y 'l meu paltó.

 (Anant sempre cridant.) 

PAU.
—18→

 (Sempre cridant cap á dins.) 

Y un cordó.

 (Tots tres ara han quedat distrets.) 

LLUIS.
(¡Quan l' he vist m he quedat fret!)
PEP.
(¡Jo que 'm creya tan segú!)
LLUIS.
(¡Quín pillastre!)
PEP.
(¡Quína fura!)
PAU.
(Bueno; qui assegura, dura;
May me treu daquí ningú.
Probém lo medi primé

 (Tramantho bé) 

persuassiu y natural,
y si aquest medi no val,
ab lo fort ho acabaré.)


ESCENA XII

 

Dits, GASPARÓ y luego ALBINA.

 
GAS.
¡Don Pep!

 (Cremat y sech; gran susto en tots.) 

TOTS.
¿Eh?

 (Girantse espantants) 

GAS.
Diu la minyona....
PEP.
¡No te 'n vols aná al burdell!
PAU.
¡Jo també l he cregut ell!
LLUIS.
Sou més bestia que persona.

 (Tot aixó al mateix temps respirant de veurer que no es qui pensavan.) 

PEP.
Digas que....
GAS.
Entesos.
PEP.
No, home.
GAS.
Es que está que desatina.
PAU.
Y ab rahó si á mí m' amohina....
pot ser més que aquesta broma.
Ja hi vaig.
GAS.
Corrent.

 (Anantsen.) 

PAU.
Tú; que vinga.
PEP.
Gasparó, quédat.
GAS.

 (Quedantse.) 

Entés.
LLUIS.
(Aixó al últim será rés.)
GAS.
¿Qué haig de fer?
PEP.
Lo que convinga.

 (En aquest moment surt ALBINA ab lo demanat.) 

ALB.
Aquí té 'l que ha demanat.
PEP.
¡Y cordó ab borlas!

 (Ho examina tot.) 

ALB.
Perque era
del devant d' una torera.
PEP.
Talléulas.
PAU.
¡Cá! ¿Qué dius, gat?
Justament fan gran servey.

 (Lliga lo cordó ab borlas en la mangala, se vesteix ab l' altre paltó y barret, s' aixeca 'l coll de la camisa, s arregla, se procura en fi que l actor tenintlo estudiat d' antes presenti perfectament los tipos que representa.) 

TOTS.

 (Veu de dintre.) 

¿Es aquí?
¡Ell!
PEP.
¡Bon negoci!

 (Ara PAU acabat de vestir fa dos ó tres moviments com ensajant l' efecte.) 

TOTS.
—19→
¡Ja ja ja ja!
LLUIS.
¡A mí que 'm tossi!
Fora un cómich.... y de lley.
PAU.
Bueno: os ne podeu aná.
Vos no.

 (A GASPARÓ que se 'n anava.) 

PEP.
¿Y creu que nosaltres....?
PAU.
¡Home! ¡no m' hi sortit d' altres!
LLUIS.
Bé.... que ho probi.
ALB.
Re s perdrá.
PAU.
Fiqueus á dintre una estona
y si 't cridan, surt, Albina.
LLUIS.
(Veyám.)

 (Ap l' un á l' altre.) 

ALB.
(Si.)
PEP.
(Lo que m' amohina
es alló de la minyona.)


ESCENA XIII

 

D. PAU, GASPARÓ

 
PAU.
Vos no havéu de fé altre cosa
que lo que jo us mani.
GAS.
Entés.
VEU.
D. Luis.

 (Veu dins.) 

PAU.
Psit.... no diguéu res.
y apartéus, que no 'ns feu nosa.


ESCENA XIV

 

Dits y D. PELAYO..

 
 

(Que entra atrafegat sens reparar en ningú.)

 
PEL.
¡No me cojerá en la red
ó soy militar en balde!
PAU.
¡Alto al rey!

 (Detenintlo ab la mangala presentantli.) 

PEL.

 (Sorprés.) 

¡Ah! ¡Un alcalde!
PAU.
¡El alcalde del Putxet!

 (Majestat.) 

imatge

PEL.
—20→
Perdone V.... no quisiera....
GAS.
(Sembla prou galán subjecte.)
PAU.
(¡Sembla que ja han fet efecte
las borlas de la torera!)

 (Aixó veyent lo confús que ha quedat D. PELAYO. y mirant ab satisfacció la mangala.) 

A n' á mí se m' ha dat part
de que aquí hi ha un desafío ...
PEL.
¡Vive Dios!

 (Patejant.) 

PAU.
Y señor mío;
jo aixó no ho puch tolerar.

 (Terrible.) 

Jo la lley sens remissió
faig cumplí, y res se me oculta.

 (Se busca per la butxaca de l' hermilla y treu tres pessetas.) 

¿Veu aixó? Es una multa
de regá un test al balcó.
Al mirar la vara méva
fins los mes valents s' assombran:
só 'l terror del que no escombran
al devant de casa séva.
Si la justicia pe 'l dret
du balansas ó n demana,
ju duch balansas, romana,
canastró y tirabuquet.
Si aquí en la plassa 's faltés
me la pagavan, de veras,
só l' espant de marmanyeras
y l' horror dels carnicers.
Y si un día 'm toca l torn
y 'l gobern per sort me dona
una vara en Barcelona,
seré el tirano del Born.
GAS.
Ja ja ja ja; apreta: apreta!
PEL.
¡Caballero!

 (Creyent que 's burla d' éll.) 

PAU.

 (Com volent dir: me perts.) 

¡Agutzil!

 (Pelayo furiós s' ha tret la cartera y l'obra, quan D. PAU per calmarlo se treu de repent lo forro de la butxaca de la levita al revés y ensenyantli diu:  

No;
Riu perque á mí 'n surt aixó.
PEL.
Ya le iba á dar mi tarjeta.
PAU.
(¡Si que amigo es ben furiós!)
GAS.
(¡Carau y que aviat s' enfada!)
PAU.
¡Acabém de una vegada!
¿qué volen fer.... vostés dos?
PEL.
¿Qué, qué?
PAU.
Qué volen, demano.
PEL.
¿Qué...?

 (No ho enten.) 

PAU.
Qué volen; sí, senyor.
PEL.
¿Puede V. hacerme el favor
de decirlo en castellano?
PAU.
No senyor.... y no hi consento.
GAS.
¿Y per qué home? ¡Aixó ray!
PAU.
—21→
Perque un arcalde may
se confón ab un sargento.
PEL.
Diga al fin: porque no se.
(Un lugareño.... no es raro.)
PAU.
(Si per cas així 'm preparo
per lo que luego haig de fé.)
GAS.
¡Com hi ha nèu que aquest senyó
ho fa millor que al trayato!
PAU.
¡Acabém donchs!
PEL.
Trato es trato.
PAU.
Pero 'l trato 'l rompo jo
PEL.
Yo busco sólo mi honor.
PAU.
Y jo la pau de la villa.
PEL.
Soy D. Pelayo Padilla
Navaamor-Puende y Leonor.
Y antes que en tan vil derrota
mi honor quedase disperso,
la sangre del universo
vertería gota á gota.

 (Se passeja.) 

PAU.
(¡Oy oy oy oy oy oy oy!)
GAS.
¡Válgam Deu y com s' exalta!)
PAU.
Cuasi bè no mes hi falta
«¡Al campo don Nunyo voy....!
PEL.
Y no crea V. que no es
lo que digo exagerado,
porque ya he desafiado
la calle dels calderers.
PAU.
¡Sí que té malas brometas!
PEL.
Hoy.... esta mañana ha sido.
¿Sabe V. que he repartido
sesenta y cuatro tarjetas?
PAU.
¿Bè, pero per quina rahó?
PEL.
(También por su causa ¡infame!
¡Y que yo vil no le llame!)
PAU.
¿Qué vol explicarmho ó no?
PEL.
Si lo exige de mi fé
no será el hacerlo en balde.
PAU.
Li exigeixo com arcalde.
Váyase explicando usté.
PEL.
Tiene D. Pablo una hija
de hermosura singular,
que quiere terco casar
con uno á quien él prohija.
Ella está ciega por mí,
su papá mi amor no abona,
y dejaron Barcelona
para esconderse ella aquí.
Yo, infeliz, al otro día,
preso siempre de ilusiones,
fuí, miré á sus balcones
y voló la prenda mía.
Para ver á mi lucero
calle arriba fuí sin tino
y repara en mí un vecino,
que es cual todos calderero.
No necesitaba más;
le guiña el ojo al del lado,
—22→
y empezó ya el zapateado
picando el cobre á compás.
-Bah.... ja hi som com cada día-
dice uno armando el jolgorio.
-Uy, fuchiu, D. Juan Tenorio-
contesta al otro una tía:
-¡Ay que ja no la pót veurer!-
añade uno con patilla,
y otro sacando una silla
dice: -¿Si te gust de seurer?-
En esto ya mi rencor
está que leyes no acata;
pero me da una patata
y aquí estalló mi furor.
PAU.
¡Aixó es tractál de platillo!

 (Ab lo bastó.) 

Jo de vosté 'ls las acano.
PEL.
No se bate cual villano
quien ve de su estirpe el brillo.
PAU.
Deixis d' estirpe y d' honor;
aixó fa mal, mes que humilla.
PEL.
Soy D. Pelayo Padilla

 (Orgullo.) 

Navaamor-Puende y Leonor.
Como á tal cumpliendo ya
para todo el que quisiera
encima cada caldera
dejé una tarjeta allá.
PAU.
¿Y 'ls calderers no han dit rè?
PEL.
La gente se ha detenido....
algún grito.... algún silbido.
PAU.
¿Y algún tronxo?
PEL.

 (Després de pensar molt.) 

Sí.
PAU.

 (Satisfet.) 

¡Ah!
GAS.

 (Aprobantho.) 

Bè.
PAU.
Donchs jo 'm creya á fé que los grossos
no s batian ab baix poble.
PEL.
Ahí verá, cuanto más nobles
somos menos orgullosos.
PAU.
Bueno donchs; veyám si aixó
ho arreglém sense disgustos.
PEL.
Yo estoy curado de sustos.
Su amor ó mueran.
PAU.
Donchs no.
Y no cridi ó ab vosté
me 'n vaig ara á l' arcaldía.
PEL.
De allá saldré yo algún día
y entonces les mataré.

 (Seguretat.) 

PAU.
(Ab aixó may n' eixiríam,
preparém l' altre terreno.)
¿Y arreglarho?

 (Com acudintli una idea.) 

PEL.
Entonces bueno.
PAU.
Donchs potsé ho arreglaríam.
Ja veurá: fem una cosa;
femla vení á n ella aquí,
y si 'm diu que no á n á mí,
vosté se n vá y no s' hi oposa.
PEL.
Corriente: si ella asegura,
libre de toda presión,
—23→
que es de otro su corazón,
me alejo de su hermosura.
PAU.
Recordi bè 'l que ha promés.
PEL.
No lo prometo; lo juro.
¡Es mi triunfo tan seguro!
PAU.
¡Agutzil! La noya.
GAS.

 (Entrant á la casa.) 

¡Entés!


ESCENA XV

 

D. PAU. D. PELAYO.

 
PAU.
(Si ara aixó no 'm surtís bè
comenso 'l plan desseguida.)
PEL.
¡Dudar si me ama! ¡Por vida!
¡No amarme á mí! Mire V....!


ESCENA XVI

 

Dits, GASPARÓ y ALBINA.

 
ALB.
¿Diu que 'm demanavan?
PEL.

 (Mirantla amorosament.) 

¡Oh!

 (Molt cortés.) 

¡Bésoos los piés, señorita!
ALB.
¡Caballero!

 (Saludant.) 

PAU.
Se la cita
per dar resposta al senyó.

 (Enfátich.) 

Jo só aquí l' autoritat
y forsa es que m' asseguri
que no apelará al perjuri.
ALB.
Diré en tot la veritat.
PEL.
Mis amores romancescos
sólo signos le probaron,
pues por desgracia pasaron
los tiempos caballerescos.
Viviendo en ellos los dos,
de sus luceros al brillo,
volara yo á su castillo
de sus miradas en pos.
Allá un guerrero trofeo
á sus plantas yo pusiera
ó la banda que me diera
una reina en un torneo.
Y la diera entre tesoros,
de mis triunfos á millares,
cual perlas para collares,
viles cabezas de moros.
GAS.
Mès valdrían de badella.
PAU.
Vol callá l senyó agutzil?
PEL.
Mas este mundo es tan vil,
mi querida, dulce y bella,
que no hallando mi valor
ni un caballero, ni un moro,
sólo con decir: «la adoro»
probarle puedo mi amor.
PAU.
—24→
Si que amigo ha de sè un xasco,
veu, si jo fos tan guerrero,
llensava avuy lo sombrero
y á cal llauné á ferme un casco.
ALB.
¿Y dirá V., D. Pelayo,
lo que pretende con eso?
PEL.
Que si este amor, mi embeleso,
lánguido como un desmayo,
puro, cual lo siento yo,
lejos de papá un instante
jurarlo quiere á su amante.
ALB.
¡Que no!

 (Molt marcat. Sech y se 'n va) 

 (Moment d' assombro de tots: Pelayo desesperat va á agafar á ALBINA, y en aquest moment s' obra una finestra de la casa, surt lo cap de LLUISy diu:) 

LLUIS.

 (Molt marcat.) 

¡Que no!

 (Desapareix.) 

 (D. PELAYO. desesperat va á tirarse cap á la finestra y quan ja hi arriba se n obra un altre sur lo cap de D. PEP y diu:) 

PEP.

 (Molt marcat.) 

¡Y que no!

 (Desapareix.) 

 (Tots aquests noos han sigut dits ab to del que vol dir: ¡Home, no li hem dit deu mil vegadas! Lo últim deixa tan anonadat á D. PELAYO., que queda quasi com lelo y 'ls dos de la escena se posan á riurer desaforadament.) 

PAU.
¡Ay, ay, ay, ay, quinas rahons!
PEL.
¡Hasta mi sangre se hiela!
PAU.
Debém ser á la Ciutadela.
PEL.
¡Ah!
PAU.
¡Per tot surten canons!
PEL.
¡Esto pasa de raya!
PAU.
¡Se veu que no 'l vol!
PEL.
¡Mal rayo!
PAU.
Creguim á mí D. Palayo,
es que no vol ser palaya,
prou que li ha respost ben clá.
PEL.
¡Pero detrás inhumano
la vigilaba el tirano! ...
Todo ha concluido ya.
En la calle aguarda un coche
que salvará la distancia
que media de España y Francia
para el que venza esta noche.
Con armas vuelvo al instante,
y antes que se oculte el sol,
si es valiente y español
será difunto ó amante.
PAU.
(Ja que aixó se m' embolica,
preparém l' últim recurs.)
Ja pararé jo aquest curs
ab lo general Tapica.
PEL.
¿Quién es ese general?

 (Sorprés.) 

PAU.
Un retirat de Vergara;
que es lo qui 'ls empayta ara.
¡Qué vol que siga! Un tabal.
Diu que es un home de honor,
—25→
á tothom fa desafiar
y ell es qui 'ls déu engrescar.
PEL.
¡Ni conozco á este señor!
Más por las señas de V.
es cumplido caballero.
PAU.
¿Sab lo que es? Un cicatero.
Un don Quicota.
PEL.

 (Creuhantse.) 

¿Y.... por qué?
PAU.
Perque sempre desafía.
PEL.
¡No insulte V. á un valiente!
PAU.
Donchs ¿per qué engresca la gente?
PEL.
¡D.... Rabon!
PAU.
D. Xiribía.
PEL.
¡Que me ha insultado!
PAU.
¡Y qué!....
PEL.
¡Que Vd. mi honor no respeta!
PAU.
¡Ja, ja, ja!

 (No pot aguantar mes.) 

PEL.

 (Dantli.) 

¡Mi tarjeta!

 (D. PAU queda tan sorprés, que de la fila que fa se'n riu en GASPARÓ.) 

GAS.
¡Ja, ja, ja, ja!

 (D. PELAYO. 's creu que també 's riu d' ell y dantli una tarjeta diu:) 

PEL.
Para V.

 (Los dos se quedan lelos mirant la tarjeta.) 

PEL.
Sepan así que mi honor
nadie en el mundo mancilla.
Soy don Pelayo Padilla
Navaamor-Puende y Leonor.

 (Se 'n va.) 



ESCENA XVII

 

D. PAU, GASPARÓ, D. PEP, D. LLUIS, ALBINA.

 
LLUIS.
¡Ja, ja, ja, ja, la tarjeta!
ALB.
La targeta.... ¡ji ji ji!

 (Per veurels encantats ab la targeta en la má.) 

PEP.
¿Que tal, Pahuet, que 'ns pots dí?
PAU.
¡Que teniu poca xaveta!
GAS.
¿Qué 'n faré, D. Pep, d' aixó?
PAU.
Guárdau per quan jo ho demani.
Vos dich calleu fins que ho mani,
y sortiu á dí aquell no.
PEP.
¡No m' he pogut aguantar!
LLUIS.
Jo tampoch.
PEP.
¡Ay quin amohino!
PAU.
Donchs heu fet un desatino,
que ara l' anem arreglá.
Ja veurás, primer de tot;
tú, Albina, vesten un rato.

 (ALBINA se 'n va correns després de fer lo següent.) 

ALB.
¡Adeu!

 (Molt carinyós á n' ell que está distret.) 

LLUIS.
¡Adeu!

 (Sense ferne cas.) 

ALB.
¡Eh!

 (Dantli un cop ab lo coltze y anantse enfadada.) 

PAU.
¿Y lo fato?
PEP.
Lo tens dins.
LLUIS.
—26→

 (Per ALBINA.) 

¡Bo, ja fa 'l bot!

 (Reparantho al desapareixer ella.) 



ESCENA XVIII

 

Dits, menos ALBINA.

 
PAU.
¡Aquí no hi ha altre medi
que 'l de desafiarse!

 (Acostantlos á tots.) 

PEP.
¡Bo!

 (Rápit tot.) 

LLUIS.
Y te rahó, perque á lo menos
axís s' acaba de un cop.
PAU.
Ja ho tinch preparat de modo
que jo ho dirigiré tot.
Carregaré las pistolas

 (Misteri.) 

ab un balí no molt gros
y....

 (GASPARÓ també s' acosta y escolta; en aquest moment se 'n adona D. PEP.) 

PEP.
¿Qué fas tú aquí?
GAS.
La Rosa,
que espera encara....
PEP.

 (Dantse un cop al cap.) 

¡Tens rahó!
¡Ay Deu meu, quin amohino!
Ja veurás, fes lo favor.

 (Aixó ho diu á PAU, que se l' endú á un cantó y li parla un moment baix) 

PAU.
Be.... després en estant llestos.
¡Ves hon surts ara ab aixó!
PEP.
Digals....
GAS.
Entés.

 (Se 'n va corrents.) 

PEP.
Que per ara....
LLUIS.
¡Sí, qui sab hont para!
PAU.
¡Oh!
Crech que aixís ho arregla sempre.
PEP.
¡No he vist res mes tabalot!

 (Torna á entrar GASPARÓ corrents.) 

GAS.
¿No m' ha dit, D. Pep, que diga?....
PAU.
Que després li diré alló.
GAS.
¿Qué li dirán? Ah be, vamos.
PAU.
Al demés.... com deya jo,
ab lo balí que yo hi posi,
si 's fan mal s' en farán poch.
LLUIS.
¡Ben pensat: qualsevol cosa
mentre 'm tregui aquest moscón!
PEP.
¡Pero y si hi ha una desgracia!
PAU.
Si 'l balí es aixís de gros!

 (Punta del dit.) 

PEP.
Vaja, no, no vull que ho fassis.
PAU.
Jo 'n responch, no tingas por.
¿Tinch ja l' equipatje á dintre?
PEP.
Al recó del quartet fosch.
PAU.
Donchs vingui ab mí desseguida

 (A Lluís.) 

y ja ho prepararém tot.

 (Se 'n va.) 



ESCENA XIX

 

D. PEP y luego ALBINA.

 
PEP.
¡Ay Deu meu y quin amohino!....
jo tinch un cap com un bou!
—27→
Figuréms qu' hi ha una desgracia
y que mor aquí un dels dos.
Naturalment cau á terra
y tórnau á escombrar tot,
¡Deu meu, Deu meu, quín amohino!
ALB.
¿Qué hi ha, pare?
PEP.
¡Qué sé jo!
ALB.
¿Sab qué volen fer?
PEP.
¡Ay filla!
Sé que avuy me torno boig.
ALB.
Ja pot dirho.... li asseguro
que avuy si que m' ha fet pó.
¡La sangre del Universo!

 (Dramátich.) 

¿Qué no ho ha sentit llavors?
PEP.
Bé.... com alló es una fonda
y matan sempre capons.
ALB.
No, ca, ca, volía dirho
perque vol matá á tothom.
PEP.
No ho crech.... Y qui 'l cuydaría,
qué faría al mon tot sol?
ALB.
Mare de Deu, també, home,
aixó es un dir....
PEP.
¡Ay tens rahó;
pero bé.... Que vols que 't diga
si ara jo ja no hi soch tot.
ALB.
«¡Para Vd.!» ha dit plé de rabia.
PEP.
¿A n' aquí?
ALB.
A n' en Gasparó.
PEP.
Bé, encara aixó. «Para Vd.»....
ALB.
no es cap insult.
¿Qu' es llavors?
PEP.
Es en unas cajetillas
que ara fuman los senyors.
ALB.
Malviatje ell y la manía.
PEP.
¡Oh! pero lamohino fort,
y que 'l diná va endarrera,
es que ja será fret tot!
ALB.
Que l' escalfi la minyona.
PEP.
¡Ay vatúa!....
ALB.
¿Qué?
PEP.
¡Tens rahó!
ALB.
¿Qué?
PEP.
¡Alló de la criada!
¡Ay y que distret que soch!....

 (Pel dins.) 

Aguarda aquí.
ALB.
¡Qué vé, pare?
Deixémlo estar aquí sol,
PEP.
Veyám si tindrán cuidado
á no trepitjar las flors....

 (Se 'n van per la casa.) 



ESCENA XX

 

D. PELAYO., D. PAU.

 
 

(Lo primer entra ab dos florets, dos sabres, dos espasas y una caixa de pistolas que deixa sobre un   —28→   banch rústich; lo segon vestit de general retirat' que se li vegi la faixa per sota la hermilla blanca una casaca de botons lluhents. gorra de galó d' or, pantalón també ab galó, ulleras verdas, corbata molt alta y anant ab una crossa, coix.)

 
PAU.
Caballero.
PEL.
¿Vd....?
PAU.
Si tal.
PEL.
Este uniforme me explica....
PAU.
Soy el general Tapica.

imatge

PEL.
A la orden mi general
PAU.
¿Creo que tengo el honor....?
PEL.
Mi nombre a muchos humilla.
Soy Don Pelayo Padilla
Navaamor-Puende y Leonor.
PAU.
Nombre que no lleva en balde
y al que estoy agradecido

 (Pensant lo que va dihent) 

, por haberme defendido
ante un miserable alcalde.
PEL.
Sólo con V. cumplí,
como debe un caballero.
Su amistad....
PAU.
De V. la espero.
PEL.
Será un honor para mí,
PAU.
Me interesaron sus bríos;
tengo, joven, recibidas
cuatrocientas doce heridas
en quinientos desafíos.
PEL.
¡Es pues un hombre de honor!

 (Content.) 

PAU.
(Ja li he tocat la manía!)
PEL.
¡Con que hallé una imagen mía!
¡En el Puxet el valor!

 (Trist d' aixó.) 

Ya al entrar le eché yo el ojo,
su valor exorbitante
es el honor ambulante.
PAU.
Sí, señor: el honor.... cojo.

 (Donant dos passos.) 

PEL.
—29→
Un abrazo al valor doy.
PAU.
¡Mis dichas miro colmadas!
PEL.
¡Ah!

 (Abrassantlo ab goig inmens.) 

PAU.
¡Oh!

 (Fingint un gust inmens.) 

(¡Si 'ns veu en Pujadas
prou nos envía á Sant Boy!)
Prueba mi amistad leal
que ahora soy su padrino.
PEL.
Yo bendigo á mi destino
y acepto, mi general.
Debía con él batirme
sin mas testigos que Dios,
mas nos honra así á los dos
y V. podrá dirigirme.
PAU.
D. Pepe prohija al doncel,
PEL.
¿Mas no es parte interesada?
PAU.
Pero al fín persona honrada;
yo le respondo á V. de él.


ESCENA XXI

 

Dits D. PEP, LLUIS.

 
 

 (D. PEP surt mudat, desseguida va á trobarlo lo general y se 'n van enrahonant baix, cap al foro, LLUISy Don Pelayo se quedan al prosceni, un á cada cantó.) 

PEL.
(Ciertamente es otra cosa
tratar con hombres de honor.
¡Qué simpática nobleza
y que noble distinción!)
LLUIS.
¡No es ben trist que per un ximple
pugui així un trobar la mort!
¡Y la societat ho aproba
y 'l mon ho vol.... ¡Pobre mon!

 (Tocantse ab un dit al front com dihent qu' es boig.) 

PAU.
¿No son estas sus pistolas?
PEL.
En la caja, si señor.
PAU.
Pues carguémoslas y al bulto.
PEP.
Se acabó la comisión.

 (Aixó després d' haver carregat tots dos las pistolas: ne donan una á cada jove.) 

PEL.
¿Mas cree V. que aquí mismo....?
PAU.
Aquí mismo. ¿Y por qué no?
Aquí es donde le insultaron;
aquí se lava el honor.
PEP.
(¡Donch posat en un lletrero
se 'l farían rentar molts!)
PAU.
Joven.... vaya V. á su puesto.

 (Los joves se colocan cada hu ab lo seu padrí á prop, lo un á la esquerra del foro y l' altre á la dreta del prosceni.  

Prepárese V. y valor.

 (A PEL.) 

 (Tot plegat D. PEP ve corrents del foro, y apartant un poch del lloch á PELAYO, diu:) 

PEP.
Fassi 'l favor, que 'm trepitja
aquesta malva d' olor.
PAU.
Atención y no lo olviden:
—30→
fuego á la tercera voz.
PEP.
¡Cuydado, home, ab las camelias!
¡Ay, quín amohino es aixó!
LLUIS.
Digui; perque son bestiesas
que jo no hi entench ni un mot.
PAU.
El señor ha provocado;
tira primero el señor.

 (LLUIS.) 

 (Los dos combatents se giran l'un de costat á l altre ab la pistola á la má.) 

PEP.
Apunti un xiquet en l' ayre.
que no 'm toqui un girasol.

 (A la tercera veu LLUISdispara de repent y sens apuntar, segons la lley d aquest desafío.) 

PAU.
Una.... dos.... tres.

 (Tira.) 

PEP.
¡Sant Antoni!
PEL.
¡Quedé ileso, vive Dios!

 (Corrent tots cap ahont suposan qu' ha anat la bala.) 

PEP.
S' ha endut la nansa del test,
¿Veu la bala?
PAU.

 (Examinantho.) 

Si senyor.
PEL.
Para que vean Vdes.
si soy generoso.

 (Deixa l'arma.) 

PAU.
No.
Por favor, amable joven,
nada de paz ni perdón.
PEL.
¿V. cree?

 (Prenentla.) 

PAU.
Que V. debe
dejar ileso su honor.

 (Se tornan á colocar tots; LLUISespera impávit ab los brassos plegats.) 

PAU.
Una.... dos.... tres.

 (Tiro) 

LLUIS.

 (Mortalment ferit.) 

¡Ah!
TOTS.
¿Qué?
LLUIS.

 (Cau enterament mort.) 

¡Oh!
PAU.
¿Le ha dado tal vez la bala....?
PEP.
¡Ay, Deu meu! ¡al mitj del cor!

 (Lo desabrochan y se li veu sanch en la camisa y en lo cantó indicat.) 

PAU.
Es verdad.... sangre
PEL.

 (Horrorisat.) 

¡Oh!
PAU.

 (A PEL.) 

¡Joven!
Huya V. ¡por compasión!
¡V. sabe que las leyes
son terribles!
PEL.
Pues adiós.

 (Abrassantse.) 

PAU.
Aquí le queda un amigo.
PEL.
He cumplido con mi honor.

 (Se'n va agitadíssim) 



ESCENA XXII

 

Dits, ALBINA.

 
ALB.
¿Qué hi ha pare?
PEP.

 (Enseyantli 'l mort.) 

Mira filla.
ALB.
¡Ay Reina del cel, es mort!
PEP.
¡Quíns disgustos son aqueixos!
  —31→  
PAU.
Ja puja.... ja marxa.

 (Plorant desesperada.) 

PAU.
D. Lluís, ja pot aixecarse.

 (Baixant del fondo y llensant la crossa, D. LLUÍS s' alsa fent una tercerilla, y l' assombro de ALBINA es gran.) 

PAU.
¡Ves quí ha vist millor funció!

 (Rient.) 

LLUIS.
¡Albina!
ALB.
¡Lluís!
LLUIS.
Vida meva!
ALB.
¿Pero es vritat que no es mort?
LLUIS.
Tú dirás si 'ls morts enrahonan.
PAU.
Aixís queda arreglat tot.
Ell s' en va corrents á Fransa
fer fugir d' un cástich fort,
li escriuré, y de que no torni
ja m' en carrego jo.
PEP.
¡Lo que jo sento es la nansa!

 (Ensenyantla.) 

¿ahont lo trobo nn test tan gros?
PAU.
Aixó ray; lo adoba-cocis
que t' ho arregli.
PEP.
¡Ay tens rahó!
ALB.
¡Cosas del oncle!
LLUIS.
¡Quín home!
PAU.
Home, es clar; un fa l que pot.
ALB.
¿Pero y sanch que 't surt ara?
LLUIS.
Es tinta bermella.
ALB.

 (Rient.) 

¡Oh!
LLUIS.
Pero ell aixó d' aquest viatje....
¡Sab que quasi es massa fort!
PAU.
Així es com deuría ferse
sempre ab tots aquestos boigs.


ESCENA ÚLTIMA

 

Dits, GASPARÓ

 
GAS.
Vinch de part de la minyona
qué determina d' alló?
PEP.
¡Ay! sí.... tens rahó tú. Pau vina.

 (Se 'n van PAU y PEP á l' un cantó enrahonan baix.) 

LLUIS.

 (A ALBINA.) 

Escolto.
ALB.
Digas, fill.
LLUIS.
¿M' estimas?
ALB.
Molt.

 (Se quedan enrahonan baix á l' altre cantó.)  

PEP.
¡Mes no veus que 'l gran amohino
es aquest!

 (Ap. ells dos y GASPARÓ al mitj del teatro esperant ordres.) 

PAU.
Explícat donchs.
PEP.
A n' ell li agradan fideus
y á n ella li agrada arrós.
¿Veyám qué faig? ¡Quín amohino!
Tot avuy que penso aixó.
PAU.
¿Sabs que pots fer?
PEP.
Digas.
PAU.
—32→
Home,
arrós y fideus.
PEP.

 (Atinanthi) 

¡Tens rahó!
¡No ho dich, sempre, en tot atina!
Digas....
GAS.
Entés.
PAU.
¡Ja, ja!
PEP.
¡Bo!
PAU.
Bé; ja hi entrarém á dirli
PEP.
¡Mírals, mírals!

 (Per Lluís y ALBINA que 's fan festas.) 

PAU.
¡Alsa noys!
Jo de tú avuy los casava
y no m' entench mes de brochs.
PEP.
¡Ay, sí, sí, y fora amohinos!

 (Se 'n vá.) 

PAU.
¿Qué no dius res als senyors?
PEP.
¿A n' á quíns senyors?
PAU.
Al públich.
PEP.
Ay, tens rahó si.... bé.... un favor.

 (Al públich.) 

Si passés l' adoba-cocis,
fássinlo pujar per xó.

 (Ensenyant la nansa.) 

 (Tots se 'n van cap al fondo y després d' un rato s' adelanta sol D. PAU y diu:) 

PAU.
Si no aplaudeixen.... targeta
com D. Pelayo Leonor.

imatge






Indice