ESCENA PRIMERA
|
|
D. PEP, D. PAU y un camálich ab la maleta.
|
PEP. |
¡Válgam Deu y que m'amohina | | aquet marduix!.... ¡No
creix, no!.... | | ¡Com hi ha mon! ... ¡No sé qué
ferhi | | y 'm posa de mal humor! | |
|
|
PAU. | ¡Deu los guart!....¿No
fora aquí?.... | |
|
|
PEP. | ¡Hola Pau! | (De repent, coneixentlo
y cayentli la regadora. Gran sorpresa.) |
|
|
|
|
|
|
PAU. | Y tú.... ¡Bah!.... No cal que 't queixis | | ¡Si
semblas D. Barrigon! | |
|
|
PEP. | ¡Lo mateix d' avans! | | (Content.)
|
|
|
PAU. | (Abrassantse.) | ¡Tornemhi! | |
|
|
PEP. | ¡Ja, ja, ja!.... ¡Y
apreta, noy! | |
|
|
|
PEP. | No;
allí dintre. | | Es á dir.... ja veureu.... no.
| | (Lo mosso anava á entrar á la casa
y 's detura.) |
|
|
|
PEP. |
Res....
que voldría | | |
—4→
|
sorprender la noya. |
|
|
PAU. | (Aprobant.) | ¡Bó!
| | Si que quedará parada. | |
|
|
PEP. | Pero si veu los trastots
| | ja ho descubreix.... ¡Cóm s' arregla!.... | | ¡Es
un compromís aixó!.... | | (Molt amohinat.) |
|
|
PAU. |
¡Ja, ja, ja! ¿Y per xó t' amohinas? | |
|
|
|
|
|
PAU. | ¡Vamos; ets lo mateix d' antes! | |
|
|
PEP. |
¡Ah!.... ja hi penso, ¡Gasparó! | | (Cridant.) |
|
|
|
PEP. |
Un
mosso | | que tinch per cuydarme l' hort. | |
|
|
ESCENA II
|
|
Dits, GASPARÓ, ab lletugas.
|
|
|
|
PEP. | Mira;
ves ab aquest home.... | |
|
|
|
|
|
PEP. | ¿Y ahont?¿Ahont vols que vagi | |
|
|
GAS. |
si no saps lo que vull? |
Prou.
| |
|
|
|
GAS. |
Que
li donga | | ensiams d' aquests de l' hort. | |
|
|
|
|
GAS. | ¿Es dir donchs que no
es aixó? | |
|
|
PEP. | No, home, no ... jo vull.... |
|
|
|
|
|
PAU. | ¡Com hi ha renell me fa riurer! | |
|
|
PEP. | ¿No vols
venir, tabalot? | | Acompanyal y.... |
|
|
|
|
|
|
GAS. | Que l' acompanyi á
la sala | | perque hi deixi toi aixó. | |
|
|
PEP. | No á
la sala; á casa teva | | (Misteri.) | y amagau be pe 'ls
recons, | | perque.... |
|
|
|
|
GAS. |
Entesos:
| | (Prou qu' ho havía entés jo!) | | Aném,
noy. | (Se 'n va ab lo mosso.) |
|
|
ESCENA III
|
—5→
|
|
D. PEP, D. PAU.
|
|
PEP. | ¡Ves qui no 's té d' amohinar! | |
|
|
PAU. |
¡Si per xo t' has d' enfadar! | |
|
|
PEP. | ¡Es qu' es molta caramada!
| | ¡Aixó a n' á mí 'm posa un cap! | |
|
|
PAU. |
¡Bè, home, bè, no t' amohinis! | | Fes com jo,
y no desatinis. | |
|
|
PEP. | ¡Oh tú ray; prou que se sap!
| | ¡Qui fos com tú!.... Mira... ara.... | | per.... si
arriba á retrassá, | | tindré un disgust,
que n' hi haurá | | fins pe 'l pare y per la mare. | |
|
|
|
PEP. | ¡Ja
t' asseguro | | que m' amohina ja fa días! | | La sort
diu: ¿Vols alegrías? | | Donchs apuro sobre apuro. | | No sé si l' adob es fluix, | |
|
|
PAU. | ó que...
| ¿Vaja....
qué t' altera? | |
|
|
PEP. | Vina | (Se l endú devant
de un test y li senyala.) |
|
|
|
PEP. | ¡De
cap manera | | me vol creixe aquest marduix! | |
|
|
|
PEP. | Ja
m he pensat | | que al cap y al fí te 'n
riurías. | |
|
|
PAU. | ¡Y per xó no hi ha alegrías!
| | ¡Y per xó estás mitj locat! | |
|
|
PEP. | ¿Y donchs
quan tingas déu nets?.... | |
|
|
PEP. | (Horror.) | ¡Uy Deu
meu!.... ¡Deixemho corre! | |
|
|
PAU. | Aném ves.... ¡Ves
á la porra! | | ¡No sé en lo món com sou
fets! | |
|
|
PEP. | Bé; toquém un altre punt | | perque
en aquest ja t' esquitllas. | |
|
|
PAU. | ¿Qué tal per 'allá?
|
¿Riudevitllas?
| | Quiet com si fos un difunt. | | Si no que jo vaig pensá:
| | Sent secretari del poble | | y ab la renda, tens lo doble;
| | Pero, sol, aixó ¡qué m fá! | | Sense
fills y sense dona | | ab lo que tinch ja 'n tinch prou: | |
que se l' hi campi un de nou | | y torném á Barcelona.
| |
|
|
PEP. | Jo també vaig dir: Ja ho sap; | | aquí
casa no hi fa nosa. | | No mes penso en una cosa | | que 'ns
dará molt mal de cap | | ¡Oy que no sé!....
| (Amohinat.) |
|
|
|
PEP. | |
—6→
|
Que tú vols que més aviat | |
tot tiri un poch á salat, | | y jo.... |
|
|
PAU. | Ja,
ja. ¿Y no es res més? | |
|
|
PEP. | ¡Oh res més!....
¡De meu á teu! | |
|
|
PAU. | Home si que tens poch art. | |
Quan tú t' hagis fet la part | | jo tiro sal á
lo meu. | |
|
|
PEP. | ¡Tens rahó! | (Content del descubriment.)
|
|
|
|
|
|
PEP. | ¡Y á
fé de nonsas que jo! | |
|
|
PAU. | Ja ho he vist.... t' hi
amohinavas. | |
|
|
PEP. | ¿Y qué tal donchs?.... Digas. | (Cambiant
de tó.) |
|
|
|
PEP. | Aixó de la Magdalena....
| | te debía causar pena? | |
|
|
|
PEP. |
¿Cóm,
per qué? | | ¿Lo morir la tèva esposa | | no 't
vá trastornar? |
|
|
|
PEP. | ¡Home, no! ¿Donchs á n' á
quí? | |
|
|
PAU. | ¡Fill, si aixó Deu ho disposa! | | Tú sabs si li duya amor, | | Deu la tenga al cel, malalta,
| | ni un sol remey li ha fet falta, | | pero morta.... ¡No senyor!
| | ¡Jo per res del món m' amohino! | |
|
|
PEP. | ¡Veyas si
ets ben diferent! | |
|
|
PAU. | Quan hi ha remey, corrent; | | mes
quan no n' hi ha.... ¡Desatino! | | Si á mí 'm
dius que 'l món s'ensorra | | jo hi correré assedegat;
| | mes si 'm dius: «Ja s ha ensorrat» | | ja m' hi ajech y ho
deixo corre. | |
|
|
PEP. | ¡Ja ja! Gracia.... com ningú....
| | (Tocantlo.) |
|
|
|
|
PAU. | Ja estaría prou content
| | teninthi torre com tú. | |
|
|
PEP. | ¡Ja, ja, ja, ja! | (Tocantli
la esquena.) |
|
|
|
|
PAU. | ¿Bé, pero?.... | (Volent
dir si es fiat.) |
|
|
|
|
PEP. | No tinch por de cap tramoya. | |
Pero encara que ja ho sé | | y ab la seva honradés
conto; | | jo per quí tot fent lo tonto.... | |
|
|
PAU. | Ah
sí.... tú ja els pots fer bé. | |
|
|
|
|
|
|
|
|
PEP. | Vina ab mí y los sorpendrem. | |
|
|
PAU. | ¡Molt
ben pensat! M' hi convinch. | |
|
|
ESCENA IV
|
|
ALBINA, LLUIS
|
|
LLUIS. | Que
ets massa falsa.... | | Que tens lo cor de plaqué. | |
|
|
ALB. | Veyas, Lluis, de parlar bé.... | |
|
|
|
|
LLUIS. | Ahí en la confitería | | ne parlavam
tots: si tú | | no diguesses ré á ningú,
| | ell no 'm desafiaría. | |
|
|
ALB. | Mes si jo li he dit
un no | | gros com d' aquí á Barcelona. | |
|
|
|
|
|
|
|
|
|
|
|
|
|
|
LLUIS. | ¡Allavoras no entench!.... |
|
|
|
LLUIS. | ¡Dona, aixó!.... ho tens tú. |
|
|
|
|
ALB. |
¡Bó!
| | ¿Qué has tornat á dirli? |
|
|
|
|
|
|
|
|
|
|
|
|
|
|
|
|
|
|
LLUIS. |
No.
| | |
—8→
|
Li dius que no vols ningú | | que 't vingui aixís
al darrera, | | y s' ha acabat la quimera | | entre éll
y jo y tú. | |
|
|
ALB. | ¡Sí; m' ho pots contá
á n' á mí! | | De por que 'l papá
ha agafat | | es que ara hem determinat | | lo venir á
viure aquí. | |
|
|
LLUIS. | ¡Ja, ja, ja, me l' afiguro | | quan
li haurán dit que erau fora. | | ¡Quina rabia! |
|
|
|
LLUIS. | Hauría donat un duro | | per sentíl;
¡cada renech! | |
|
|
ALB. | No digas pas á ningú | |
ahónt vivim.... ¿ho sents tú? | |
|
|
LLUIS. | Ningú
m' ho treurá del bech. | |
|
|
ALB. | Pot ser que ell perdent
la pista | | s' olvidi al últim de mí | | y acabém
d' un cop així. | |
|
|
LLUIS. | Pero á mí 'm
tindrá en la llista. | |
|
|
ALB. | ¿Y de qué?.... ¿De
la bugada? | |
|
|
|
ALB. | Pot
ser ja no hi pensará. | |
|
|
|
ALB. | ¡Si hi pensa que hi pensi! |
No,
| | á n' aquí no hi ha cuydado. | | Estimam mólt
si t' agrado | | y no tingas de res pó. | |
|
|
LLUIS. | ¡Si
m' agradas!... Més que en Rossi. | |
|
|
|
|
ALB. | Pero estimarme mólt mes | | perque ó
sino.... ¡Bon negoci! | |
|
|
|
|
LLUIS. | Quan ja es morta y se 'n adona | | (Fent á Rossi)
| l' agafa així y.... ¡Desdémona! | |
|
|
ALB. | ¡Uy que
m' has fet mal aquí! | |
|
|
LLUIS. | ¿Ahont aquí? ¡Ay
pobreta! | | ¡pobreta mixa! | | (Amantsinla per broma.) |
|
|
|
LLUIS. | ¡Tita, tita! | (Fent l' aucell
y tocantli ab lo dit lo llabi; ella sonriu, vol y no vol,
etc., etc.) |
|
|
|
LLUIS. | ¡Déixam tocar la careta! | | Seu aquí.
| (La fa assentar en un banch rústich y ell
al costat.) |
|
|
ALB. | ¡Vaya!
seyém. | | (Ell la toca y com escarnint á
un que fa festas á una criatura, diu:) |
|
|
LLUIS. |
¡Jo antimu molt á la nena! | |
|
|
ALB. | ¿Y d' aixó
no 't dónas pena? | |
|
|
LLUIS. | ¿Oy, nena, que 'ns antimém?
| |
|
|
ALB. | ¡Oh, oh, oh, quin rellotge! | | (Li treu lo
rellotje: li obra y lo tafaneja; per fer
—9→
aixó ella
abaixa lo cap de manera que lo monyo d' ella vé sota
de la barba d' ell.) |
|
|
LLUIS. | Lo varen rifá
á can Duch, | | y 'l vaig tréurer. (¡Ay si puch!)
| | (Aquest «ay si puch» es de repent, veyent lo monyo,
li ha acudit la idea de guarnirli 'l cap ab brancas y flors
que 's procurará sian ridículs d' una planta
del seu costat. Ho fa ab molt cuydado.) |
|
|
|
|
|
LLUIS. | (Volent
dir que l' espatllaría.) | ¡Ey no! | |
|
|
|
LLUIS. | ¡Encara
aixó! | | Te faig reina. | (Per lo que fá.) |
|
|
ALB. |
Y jo ministre. | | (Ara que ja la té enflocada,
ella ja li ha tornat lo rellotje á la butxaca y ell
canta la marxa real imitant bombo, platerets y tot.) |
|
|
LLUIS. | ¡Zing ne ne ne ne zing ne zing! | |
|
|
ALB. | ¿Que m' has
fet? | (Anantsho á tocar.) |
|
|
LLUIS. | (Detenintla) | Estigas,
dona. | | Ne ne ne. | (Cantant.) |
|
|
|
|
ALB. | (S' ho treu.) | ¡Qui
sap qué hi tinch! | |
|
|
|
ALB. | ¡Fuig
d aquí! | | Vet' aquí lo que saps
fé. | |
|
|
LLUIS. | ¡Donchs te dich que t está
bé! | |
|
|
ALB. | ¡No sé per qué has de sé
així! | | ¡No ho sé.... no t trobo com altres!
| | No sabs dir cosas bonicas | | Disbaratas y embolicas | | que
ningú ho fá com nosaltres. | |
|
|
LLUIS. | Ja 'n sabrías
dir més tú. | |
|
|
ALB. | ¿Qui, jo? ¡Ay si jo fos home!
| |
|
|
LLUIS. | Aixó ray, donchs ... fora broma; | | ara que
no 'ns veu ningú.... | |
|
|
|
|
ALB. | y jo la senyora. | Apa.
| | (Ell ha posat á n' ella lo seu barret dantli
á més lo bastó y ell se ha posat com
una dona lo mocador de mocar al cap. Ella adelanta ab lo
bastó sota 'l bras y fent l' home que va á
fer una declaració y ell fa la desdenyosa.) |
|
|
LLUIS. | ¿A veyám cóm ets tan guapa? | |
|
|
ESCENA V
|
|
Dits, D. PEP, D. PAU
|
|
(Aquest disfressat ab una manta y barretina entra estrafent
un pagés, D. PEP l' acompanya.)
|
PEP. | Noya.
| |
—10→
|
(Al sentir la veu de son pare los dos promesos
se giran, y al veurer que 'ls han sorprés d' aquell
modo se miran un rato y al fí, no podentse aguantar,
tothom esclata en una gran rialla) |
|
|
|
PEP. | No 'n féu cas; están
de bulla.... | |
|
|
PAU. | Y fan bé; aixó es lo millor.
| |
|
|
ALB. | Te 'l barret, té. | (Dantlo á Lluis.) |
|
|
LLUIS. | (Trayentse 'l mocador.) | Dóna, dóna.
| | (S' ho han tret tot y tornan á quedar com
avans.) |
|
|
|
PEP. | Veyas, noya, aquest minyó,
| | que du noticias del oncle. | |
|
|
|
|
PAU. | Sí, perque, m'ha dit lo Batlle, | | s'
acaba així ab un trastorn. | |
|
|
PEP. | (¡Ja veuréu.
quina se n pensa!) | |
|
|
ALB. | ¡Un trastorn!.... ¿Qué
no está bó? | |
|
|
LLUIS. | ¿Que es aquell oncle de
fora | | tant de broma? |
|
|
PAU. | ¡Ah!
aixó mólt. | | Tenía unas agudezas | | que
'ns feya esqueixar á tots. | | Pero res; van aná
á fora; | | se va atipar de cargols; | | á detrás
va beurer aygua, | | y pobre home.... |
|
|
|
PAU. | (Trist.) | Antes d' ahí á
dos quarts de quatre, | | varem portá 'l gall al forn.
| |
|
|
|
|
ALB. | ¡Ay pobre oncle!
| (Espurnantli 'ls ulls.) |
|
|
PEP. | |
—11→
| (Ap. rient.) |
(Es
que aixó es molt.) | |
|
|
PAU. | (Ap. á PEP.) | ¡Segueix
la broma, pabana! | |
|
|
PEP. | ¿Doncas es á dir que es mort?
| | (Pep fingeix lo sentiment com PAU; la noya de
debó.) |
|
|
PAU. | Es á dir mort.... enterrat.
| |
|
|
|
|
|
PAU. | ¡Qué
vol que li diga! | | ¡Tréurer motius á un mort!
| | No li vull dir H. |
|
|
LLUIS. | ¡Home,
| | vull dir que es tot hu! |
|
|
|
LLUIS. | (¡Vaya un homenot mes burro!) | |
|
|
PAU. | Los ho
deixa á vostés tot | | y m' ha dit: -Vesten á
casa...- | | m' ho ha dit avants de ser mort, | | y dígals
á tots, que conto | | ab las sévas oracions.
| | (Ap. á PEP.) | Vaja, home, segueix la broma. | |
|
|
PEP. |
¡Pobre Pau!.... ¡Pau del meu cor! | |
|
|
ALB. | Ja li pot dir quan
hi torni, | | que sí, que resarém tots. | | (Quasi
plorant.) |
|
|
LLUIS. | (¡Cóm hi ha món! ¡Bona noticia
| | per romprens las oracions!) | |
|
|
PEP. | Si per entrar al cel,
ara | | no l' hi faltés sino aixó, | | ja pot ben
dir á Sant Pere | | que l deixi entrar, perque
jo | | li surto fiansa del cobro | | de las nostras oracions.
| |
|
|
LLUIS. | (¡Quasi 'l millor fora ferli | | una carta al portador!)
| | (Rihent.) |
|
|
PAU. | Com que ell era 'l serquetari | | y l' apreciavam
tots, | | se li va fer un enterro, | | millor que á cap
regidor. | |
|
|
PEP. | ¡Ca, si era mes de broma! | |
|
|
|
PEP. | ¡Oh!
| | Allavoras dels carlistas | | que 'ns estavam á Ripoll,
| | ell va y ompla de cristinos | | una casa d allí
prop. | | Aixís que ls altres ho veuhen | | ja podeu pensarvos: ¡foch! | | Veyent que no 's defensavan
| | entran á la casa tots, | | se 'n van cap á
degollarlos, | | y 's troban que eran.... ¡Ninots! | |
|
|
LLUIS. |
¡Ja ja ja ja! ¡Aquesta es bona! | |
|
|
PAU. | Vamos, era un gran
senyor; | | si 'm recordo que Espartero | | diu que quan va sabé
aixó | | va dir: ¡Ay cagayna! |
|
|
|
PAU. | |
—12→
|
vol dir que va dir? | moómmm ¡Bè,
no! | | Vull dir jo, que 's va sorpéndrer | | del acudit.
|
|
|
|
PAU. | Jo may anava á sentirlo | | portant uns
pantalons nous, | | perque, vaja, un s' esqueixava | |
|
|
|
PAU. | (Anantsen.) | Vaja donchs | | jo só l
recader del poble.... | | (En aquest moment exclata
lo plor de ALBINA.) |
|
|
ALB. | ¡Oncle, oncle del meu
cor! | |
|
|
|
PEP. | (¡Vaja!)
| (En lo moment que 'ls dos vells ja son al fondo
veuhen que la noya plora en un banch, se gira y diu:) |
|
|
PAU. | ¡Albineta!
| | No es mort ni tal aca. |
|
|
ALB. | (Alsantse contenta.) ¿No?
| |
|
|
|
|
|
ALB. | ¡Oncle!
| | (Ell ha llensat la manta, la barretina, y ha quedat
com anava avants, menos lo barret. La noya tarda un rato
pero al últim lo regoneix y 's tira á los seus
brassos. Gran alegría.) |
|
|
|
|
PEP. | ¿Eh que ha sapigut ben ferho? | |
|
|
|
|
LLUIS. | (¡Quinas bromas mes panarras!) | |
|
|
ALB. |
¡Ay! ¡M' han tret un pes del cor! | |
|
|
PAU. | Ja veurás,
entrém á dintre | | y pren un xich de ví
bó. | | (Se 'n van.) |
|
|
ESCENA VIII
|
|
D. PEP, LLUIS
|
|
PEP. | Vosté
riu y yo 'm trastoco. | |
|
|
LLUIS. | ¡Es que, home!....
| (Rihent.) |
|
|
PEP. | 'M
torno loco; | | jo aixó no ho puch aguantá. | | (Per sí.) ¡Ves ara aixó si no amohina! | | (L'
un ne vol; l' altre no 'n vol.) | |
|
|
LLUIS. | ¿Qué está
perorant tot sol? | | (¡Es una casa divina!) | |
|
|
PEP. | ¡Bah bah
bah! ¡deixémho corre! | | Veuré s' hi penso després.
| |
|
|
|
PEP. | Andemés
| | Ni 'n feya més Mossén Borra. | | Ja quan era
petitot | | una vegada; ab lo mestre, | | varem tení una
palestra | | que per poch lo treu y tot. | | Ara es clar, que
tot alló | | de posar pega á l' asiento | | enfadar
qu' era un contento | | al pobre ataconadó, | | rompre
llantias d' escaletas, | | |
—14→
|
tirá á terra las
bacinas.... | | ¡Oh! n' havía fet de finas! | |
|
|
LLUIS. |
Bé, encare aixó tots n hem fetas;
| | pero avuy ja.... á la edat d' ara ... | |
|
|
PEP. | Quan
lo tracti ja 'l veurá, | | créguim y li agradará.
| | Es viudo fa un any.... no encara | | y ho diu: tot es per
ta filla. | |
|
|
|
PEP. | Li
dú molt afecte. | | (Al sentir que lo que tenía
D. PAU era per sa promesa, LLUÍS ha fet un cambi repentí
respec e D. PAU; pero tant viu que deu notarlo
lo públich.) |
|
|
LLUIS. | ¡No!.... qu' es un galán
subjecte. | | ¡Ja ho he vist! |
|
|
PEP. | Vé
de perilla | | perqué vindrá al casament. | |
|
|
LLUIS. |
Home, me 'n alegro.... sí. | |
|
|
PEP. | Com que 's queda
sempre aquí. | |
|
|
|
|
|
PEP. | ¡Bon
negoci! | | ¿Vol que dormi á dalt tot sol? | | ¿veu que
l' hem de obsequiar molt? | |
|
|
LLUIS. | Ja 'l portaré á
veure en Rossi. | |
|
|
PEP. | Ara no falta sinó | | que aquell
ximplet endevini ... | |
|
|
|
PEP. | Vull
dir jo que no atini, | | en qu' estém en 'quest recó.
| |
|
|
|
PEP. | ¡Ay si 'ns
trobés, desgraciats! | | Tots quedavam desafiats. | |
Per xó jo ho he dit: fora amohino. | |
|
|
LLUIS. | Ell diu:
jo estimo á l' Albina | | y mataré á tot
lo món | |
|
|
PEP. | si 'l món s' hi oposa. | ¡Bribón!
| | ¿Y no li han dat cap tunyina? | |
|
|
LLUIS. | Ha tingut cent desafíos
| | y ha sortit de tots triunfant. | |
|
|
PEP. | ¿Digui donchs qu es
un truhán? | |
|
|
LLUIS. | Pero un truhán que té
bríos. | |
|
|
PEP. | Doncas fins que se 'n olvidi | | que no
sápiga hont estém. | | ¡Veyám si 'ns escaparém
| | de que 'ns persegueixi y cridi! | |
|
|
LLUIS. | ¡Oh! Ja li asseguro
jo | | que no ho sabrá pas per mí. | |
|
|
ESCENA XI
|
|
Dits,
ALBINA y D. PAU.
|
ALB. | ¿Qué hi ha, pare?
| (Sortint corrents.) |
|
|
PAU. | ¿Qué
tens, noy? | | (De repent LLUÍS pega una patada
ab rabia.) |
|
|
|
ALB. | ¡Que
passa! | | (D. PEP de esbufegat y cansat encara no
ha pogut dir res.) |
|
|
PAU. | ¿Bé, que 't vols
explicá ó no? | | (LLUÍS rabiós
torna á dar patada.) |
|
|
ALB. | ¿No só digne de resposta? | |
|
|
PEP. | ¡Deu del cel, quín cop, quín
cop! | |
|
|
LLUIS. | ¡Quína estrella tinch més negre!
| |
|
|
ALB. | ¡Vaja, donchs, estiga bó! | |
|
|
PAU. | M' arribas hasta
fer fástich. | |
|
|
PEP. | ¡Ell.... es aquí! | (Molt
marcat.) |
|
|
ALB. | |
—16→
| (Ap. á LLUIS.) |
¿De debó? | |
|
|
LLUIS. |
Mira; aquí tens la targeta | | (Dantli.) |
|
|
|
|
|
PEP. | (Dantli
la tarjeta.) | Mira. | |
|
|
LLUIS. | ¡Ara sí que tot s' acaba!
| |
|
|
PEP. | Ara sí qu' es perdut tot. | |
|
|
PAU. | Fuig d' aquí,
y aixó t' amohina. | |
|
|
PEP. | ¡Ay Deu meu! | (Aguantantse'l
cap.) |
|
|
|
|
PAU. | Que
'm contestéu | | á lo que us pregunti ara. | |
|
|
ALB. |
Acóstat tú, vingui; pare. | |
|
|
|
PAU. | Primer
diguéu: | | ¿es valent? |
|
|
|
|
|
LLUIS. | Se diu de nom D. Pelayo | | y ho es de
fets y de nom. | |
|
|
PAU. | Allavors aixó vol dí | | que no convé desafiarse | | Pero.... tot pot arreglarse.
| |
|
|
|
|
PAU. | (Pensantho tot.) | Crech
que sí. | | ¿Tú li has dit ja que no? | |
|
|
ALB. | ¿Si
li he dit? Déu mil vegadas. | |
|
|
PAU. | Donchs tornant á
las andadas | | li dirás que ho sentit jo. | | Si després
que tú li has dit, | | nos tornés á desafiá
| | no se li admet. | |
|
|
PEP. | ¡Uf! | (Dihent qu' es mal medi.) |
|
|
|
|
LLUIS. | No 'n treu ré, es desvergonyit. | | M' insultará
pel café, | | pel teatro per la plassa, | | Home, si jo
se 'l que passa. | |
|
|
PEP. | Sí Pau, sí.... no se
'n treu ré. | |
|
|
LLUIS. | Jo crech la cosa acabada | | aceptant,
corrém la sort, | | y aixís al menos, si un mort
| | acabém d' una vegada. | |
|
|
PEP. | Si per cas aixó
vosté; | | jo no vull morí enfilat. | |
|
|
|
|
|
|
LLUIS. | Si li dich que á Barcelona | | de debó,
nos té espantats. | | Com que aném atrafagats,
| | |
—17→
|
passa un, no se n' adona, | | y si ell li porta la dreta
| | y de l' acera un no baixa, | | se 'l mira. s' acosta, encaixa,
| | y tot seguit la tarjeta. | |
|
|
PAU. | Donchs diguéu que
es un pillastre. | |
|
|
LLUIS. | Se fa fer roba, la dú | | y
si li dú 'l compte algú, | | se n
va y desafía al sastre | | La dispesera s' hi altera,
| | li diu: páguim, s agravía | | y
tot seguit desafía | | l' home de la dispesera. | | Com
que lo que 's gasta més | | es calsat, n' está
endeutat, | | y ara ja s' ha desafiat | | ab quinze ó
vint sabatés. | | Es á dir que ell va passant,
| | gasta luxo, te promesas, | | y bon calsat, y dispesas, | |
y tot ho fá desafiant. | |
|
|
PEP. | Mal com no s
mort ó s' ensorra. | | ¿Ahont te la vergonya? |
|
|
PAU. |
Bé,
| | com que fa caló potsé | | á l' istiu
la té á la torre. | |
|
|
LLUIS. | Com que per lo desafiarse
| | la senyal es dar targetas.... | | ¡ja pot pensar si n' hi
han fetas! | |
|
|
PEP. | (Ap. amohinat.) | ¡Ni ha per desesperarse!
| |
|
|
PAU. | Sí, que una litogralía | | ja se li pot
ben campar. | |
|
|
LLUIS. | No, perque si va á cobrar, | | tot
seguit los desafía. | |
|
|
|
|
PAU. | ¡Ja l' enviaría al botavant!
| |
|
|
LLUIS. | No, perque si no li fan | | se 'n va y desafía
al amo | |
|
|
PEP. | ¡Ay ay, pobres de nosaltres! | |
|
|
|
|
PAU. | Ja li faré jo la lley | | ja que no
li han fet los altres. | | (Pensa un rato y después
diu:) | ¿No tens un bastó ab birolla? | |
|
|
PEP. | Un que
hi espolsém los paltons; | | pero.... |
|
|
|
|
LLUIS. |
¡Ay
quína embrolla! | | (La noya se 'n va á
la casa.) |
|
|
PAU. | Y que 'm porti 'l teu barret. | | (PEP s' acosta á la porta y cridant cap á
dins:) |
|
|
|
|
PEP. | Y 'l meu paltó. | (Anant
sempre cridant.) |
|
|
PAU. | |
—18→
| (Sempre cridant cap á dins.) |
Y un cordó. | | (Tots tres ara han quedat distrets.) |
|
|
LLUIS. | (¡Quan l' he vist m he quedat
fret!) | |
|
|
PEP. | (¡Jo que 'm creya tan segú!) | |
|
|
|
|
PAU. | (Bueno; qui assegura, dura; | | May me treu daquí
ningú. | | Probém lo medi primé | | (Tramantho
bé) | persuassiu y natural, | | y si aquest medi no val,
| | ab lo fort ho acabaré.) | |
|
|
ESCENA
XII
|
|
Dits, GASPARÓ y luego ALBINA.
|
GAS. | ¡Don Pep! | (Cremat y sech; gran susto en tots.) |
|
|
TOTS.
| ¿Eh?
| (Girantse espantants) |
|
|
|
PEP. | ¡No te 'n vols aná al burdell!
| |
|
|
PAU. | ¡Jo també l he cregut ell! | |
|
|
LLUIS. |
Sou més bestia que persona. | | (Tot aixó
al mateix temps respirant de veurer que no es qui pensavan.) |
|
|
|
|
|
GAS. | Es que está que desatina. | |
|
|
PAU. | Y ab rahó
si á mí m' amohina.... | | pot ser més
que aquesta broma. | | Ja hi vaig. |
|
|
|
|
|
|
LLUIS. | (Aixó al últim será rés.)
| |
|
|
|
PEP. | Lo
que convinga. | | (En aquest moment surt ALBINA ab
lo demanat.) |
|
|
ALB. | Aquí té 'l que
ha demanat. | |
|
|
PEP. | ¡Y cordó ab borlas! | (Ho examina
tot.) |
|
|
ALB. | Perque
era | | del devant d' una torera. | |
|
|
|
PAU. | ¡Cá!
¿Qué dius, gat? | | Justament fan gran servey. | | (Lliga lo cordó ab borlas en la mangala, se vesteix
ab l' altre paltó y barret, s' aixeca 'l coll de la
camisa, s arregla, se procura en fi que l actor
tenintlo estudiat d' antes presenti perfectament los tipos
que representa.) |
|
|
TOTS. | (Veu de dintre.) | ¿Es aquí?
| ¡Ell!
|
|
|
PEP. | ¡Bon
negoci! | | (Ara PAU acabat de vestir fa dos ó
tres moviments com ensajant l' efecte.) |
|
|
|
LLUIS. | ¡A
mí que 'm tossi! | | Fora un cómich.... y de
lley. | |
|
|
PAU. | Bueno: os ne podeu aná. | | Vos no. | (A GASPARÓ
que se 'n anava.) |
|
|
PEP. | ¿Y
creu que nosaltres....? | |
|
|
PAU. | ¡Home! ¡no m' hi sortit d'
altres! | |
|
|
|
|
PAU. | Fiqueus á dintre una estona | | y si 't cridan, surt, Albina. | |
|
|
LLUIS. | (Veyám.) | (Ap
l' un á l' altre.) |
|
|
|
PEP. | (Lo
que m' amohina | | es alló de la minyona.) | |
|
|
ESCENA XIV
|
|
Dits y D. PELAYO..
|
|
(Que entra atrafegat sens reparar en ningú.)
|
PEL. | ¡No me cojerá en la red | | ó
soy militar en balde! | |
|
|
PAU. | ¡Alto al rey! | (Detenintlo ab
la mangala presentantli.) |
|
|
PEL. | (Sorprés.) | ¡Ah! ¡Un
alcalde! | |
|
|
PAU. | ¡El alcalde del Putxet! | | (Majestat.) |
|
|
|
PEL.
| |
—20→
| Perdone V.... no quisiera.... | |
|
|
GAS. | (Sembla prou
galán subjecte.) | |
|
|
PAU. | (¡Sembla que ja han fet efecte
| | las borlas de la torera!) | | (Aixó veyent
lo confús que ha quedat D. PELAYO. y mirant ab satisfacció
la mangala.) | A n' á mí se m' ha
dat part | | de que aquí hi ha un desafío ...
| |
|
|
|
PAU. | Y
señor mío; | | jo aixó no ho puch tolerar.
| | (Terrible.) | Jo la lley sens remissió | | faig cumplí,
y res se me oculta. | | (Se busca per la butxaca de
l' hermilla y treu tres pessetas.) |
¿Veu aixó? Es una multa | | de regá un test al
balcó. | | Al mirar la vara méva | | fins los mes
valents s' assombran: | | só 'l terror del que no escombran
| | al devant de casa séva. | | Si la justicia pe 'l dret
| | du balansas ó n demana, | | ju duch balansas,
romana, | | canastró y tirabuquet. | | Si aquí
en la plassa 's faltés | | me la pagavan, de veras,
| | só l' espant de marmanyeras | | y l' horror dels carnicers.
| | Y si un día 'm toca l torn | | y 'l gobern
per sort me dona | | una vara en Barcelona, | | seré el
tirano del Born. | |
|
|
GAS. | Ja ja ja ja; apreta: apreta! | |
|
|
PEL. |
¡Caballero! | (Creyent que 's burla d' éll.) |
|
|
PAU. | (Com
volent dir: me perts.) | ¡Agutzil! | (Pelayo furiós
s' ha tret la cartera y l'obra, quan D. PAU per
calmarlo se treu de repent lo forro de la butxaca de la levita
al revés y ensenyantli diu: | No;
| | Riu perque á mí 'n surt aixó. | |
|
|
PEL. |
Ya le iba á dar mi tarjeta. | |
|
|
PAU. | (¡Si que amigo
es ben furiós!) | |
|
|
GAS. | (¡Carau y que aviat s' enfada!)
| |
|
|
PAU. | ¡Acabém de una vegada! | | ¿qué volen fer....
vostés dos? | |
|
|
|
|
|
|
PEL. | ¿Puede V. hacerme el favor
| | de decirlo en castellano? | |
|
|
PAU. | No senyor.... y no hi consento.
| |
|
|
GAS. | ¿Y per qué home? ¡Aixó ray! | |
|
|
PAU. | |
—21→
|
Perque
un arcalde may | | se confón ab un sargento. | |
|
|
PEL. | Diga
al fin: porque no se. | | (Un lugareño.... no es raro.)
| |
|
|
PAU. | (Si per cas així 'm preparo | | per lo que luego
haig de fé.) | |
|
|
GAS. | ¡Com hi ha nèu que aquest
senyó | | ho fa millor que al trayato! | |
|
|
|
|
PAU. | Pero 'l trato 'l rompo jo | |
|
|
|
|
PEL. |
Soy D. Pelayo Padilla | | Navaamor-Puende y Leonor. | | Y antes
que en tan vil derrota | | mi honor quedase disperso, | | la
sangre del universo | | vertería gota á gota.
| | (Se passeja.) |
|
|
|
GAS. | ¡Válgam
Deu y com s' exalta!) | |
|
|
PAU. | Cuasi bè no mes hi falta
| | «¡Al campo don Nunyo voy....! | |
|
|
PEL. | Y no crea V. que no
es | | lo que digo exagerado, | | porque ya he desafiado | | la
calle dels calderers. | |
|
|
PAU. | ¡Sí que té malas
brometas! | |
|
|
PEL. | Hoy.... esta mañana ha sido. | | ¿Sabe
V. que he repartido | | sesenta y cuatro tarjetas? | |
|
|
PAU. | ¿Bè,
pero per quina rahó? | |
|
|
PEL. | (También por su
causa ¡infame! | | ¡Y que yo vil no le llame!) | |
|
|
PAU. | ¿Qué
vol explicarmho ó no? | |
|
|
PEL. | Si lo exige de mi fé
| | no será el hacerlo en balde. | |
|
|
PAU. | Li exigeixo com
arcalde. | | Váyase explicando usté. | |
|
|
PEL. | Tiene
D. Pablo una hija | | de hermosura singular, | | que quiere terco
casar | | con uno á quien él prohija. | | Ella
está ciega por mí, | | su papá mi amor
no abona, | | y dejaron Barcelona | | para esconderse ella aquí.
| | Yo, infeliz, al otro día, | | preso siempre de ilusiones,
| | fuí, miré á sus balcones | | y voló
la prenda mía. | | Para ver á mi lucero | | calle
arriba fuí sin tino | | y repara en mí un vecino,
| | que es cual todos calderero. | | No necesitaba más;
| | le guiña el ojo al del lado, | | |
—22→
|
y empezó
ya el zapateado | | picando el cobre á compás.
| | -Bah.... ja hi som com cada día- | | dice uno armando
el jolgorio. | | -Uy, fuchiu, D. Juan Tenorio- | | contesta al
otro una tía: | | -¡Ay que ja no la pót veurer!-
| | añade uno con patilla, | | y otro sacando una silla
| | dice: -¿Si te gust de seurer?- | | En esto ya mi rencor | | está que leyes no acata; | | pero me da una patata
| | y aquí estalló mi furor. | |
|
|
PAU. | ¡Aixó
es tractál de platillo! | | (Ab lo bastó.) | Jo
de vosté 'ls las acano. | |
|
|
PEL. | No se bate cual villano
| | quien ve de su estirpe el brillo. | |
|
|
PAU. | Deixis d' estirpe
y d' honor; | | aixó fa mal, mes que humilla. | |
|
|
PEL. |
Soy D. Pelayo Padilla | | (Orgullo.) | Navaamor-Puende y Leonor.
| | Como á tal cumpliendo ya | | para todo el que quisiera
| | encima cada caldera | | dejé una tarjeta allá.
| |
|
|
PAU. | ¿Y 'ls calderers no han dit rè? | |
|
|
PEL. | La gente
se ha detenido.... | | algún grito.... algún
silbido. | |
|
|
|
PEL. | (Després
de pensar molt.) | Sí. |
|
|
|
|
PAU. | Donchs jo 'm creya á fé que los grossos
| | no s batian ab baix poble. | |
|
|
PEL. | Ahí
verá, cuanto más nobles | | somos menos orgullosos.
| |
|
|
PAU. | Bueno donchs; veyám si aixó | | ho arreglém
sense disgustos. | |
|
|
PEL. | Yo estoy curado de sustos. | | Su amor
ó mueran. |
|
|
PAU. | Donchs
no. | | Y no cridi ó ab vosté | | me 'n vaig ara
á l' arcaldía. | |
|
|
PEL. | De allá saldré
yo algún día | | y entonces les mataré.
| | (Seguretat.) |
|
|
PAU. | (Ab aixó may n' eixiríam,
| | preparém l' altre terreno.) | | ¿Y arreglarho? | (Com
acudintli una idea.) |
|
|
|
PAU. | Donchs potsé ho arreglaríam. | | Ja veurá: fem una cosa; | | femla vení á
n ella aquí, | | y si 'm diu que no á
n á mí, | | vosté se n vá
y no s' hi oposa. | |
|
|
PEL. | Corriente: si ella asegura, | | libre
de toda presión, | | |
—23→
|
que es de otro su corazón,
| | me alejo de su hermosura. | |
|
|
PAU. | Recordi bè 'l que
ha promés. | |
|
|
PEL. | No lo prometo; lo juro. | | ¡Es mi
triunfo tan seguro! | |
|
|
|
GAS. | (Entrant
á la casa.) | ¡Entés! | |
|
|
ESCENA XVI
|
|
Dits, GASPARÓ y ALBINA.
|
|
PEL. | (Mirantla amorosament.) | ¡Oh! | (Molt cortés.) |
¡Bésoos los piés, señorita! | |
|
|
|
PAU. | Se
la cita | | per dar resposta al senyó. | | (Enfátich.) |
Jo só aquí l' autoritat | | y forsa es que m'
asseguri | | que no apelará al perjuri. | |
|
|
|
PEL. | Mis amores romancescos | | sólo
signos le probaron, | | pues por desgracia pasaron | | los tiempos
caballerescos. | | Viviendo en ellos los dos, | | de sus luceros
al brillo, | | volara yo á su castillo | | de sus miradas
en pos. | | Allá un guerrero trofeo | | á sus plantas
yo pusiera | | ó la banda que me diera | | una reina en
un torneo. | | Y la diera entre tesoros, | | de mis triunfos
á millares, | | cual perlas para collares, | | viles cabezas
de moros. | |
|
|
|
PAU. |
Vol callá l senyó agutzil? | |
|
|
PEL. | Mas este mundo
es tan vil, | | mi querida, dulce y bella, | | que no hallando
mi valor | | ni un caballero, ni un moro, | | sólo con
decir: «la adoro» | | probarle puedo mi amor. | |
|
|
PAU. | |
—24→
|
Si que
amigo ha de sè un xasco, | | veu, si jo fos tan guerrero,
| | llensava avuy lo sombrero | | y á cal llauné
á ferme un casco. | |
|
|
ALB. | ¿Y dirá V., D. Pelayo,
| | lo que pretende con eso? | |
|
|
PEL. | Que si este amor, mi embeleso,
| | lánguido como un desmayo, | | puro, cual lo siento
yo, | | lejos de papá un instante | | jurarlo quiere á
su amante. | |
|
|
ALB. | ¡Que no!
| (Molt marcat. Sech y se 'n va) | (Moment d' assombro de tots: Pelayo desesperat
va á agafar á ALBINA, y en aquest moment s'
obra una finestra de la casa, surt lo cap de LLUISy diu:) |
|
|
LLUIS. | (Molt marcat.) | ¡Que no! | (Desapareix.) | (D. PELAYO. desesperat va á tirarse cap á
la finestra y quan ja hi arriba se n obra un altre
sur lo cap de D. PEP y diu:) |
|
|
PEP. | (Molt marcat.) | ¡Y que no! | | (Desapareix.) | (Tots aquests noos han sigut
dits ab to del que vol dir: ¡Home, no li hem dit deu mil
vegadas! Lo últim deixa tan anonadat á D. PELAYO.,
que queda quasi com lelo y 'ls dos de la escena se posan
á riurer desaforadament.) |
|
|
PAU. | ¡Ay, ay,
ay, ay, quinas rahons! | |
|
|
PEL. | ¡Hasta mi sangre se hiela! | |
|
|
PAU. | Debém ser á la Ciutadela. | |
|
|
|
|
|
|
|
PAU. | Creguim á mí D. Palayo, | | es que
no vol ser palaya, | | prou que li ha respost ben clá.
| |
|
|
PEL. | ¡Pero detrás inhumano | | la vigilaba el tirano!
... | | Todo ha concluido ya. | | En la calle aguarda un coche
| | que salvará la distancia | | que media de España
y Francia | | para el que venza esta noche. | | Con armas vuelvo
al instante, | | y antes que se oculte el sol, | | si es valiente
y español | | será difunto ó amante. | |
|
|
PAU. | (Ja que aixó se m' embolica, | | preparém
l' últim recurs.) | | Ja pararé jo aquest curs
| | ab lo general Tapica. | |
|
|
PEL. | ¿Quién es ese general?
| | (Sorprés.) |
|
|
PAU. | Un retirat de Vergara; | | que es lo
qui 'ls empayta ara. | | ¡Qué vol que siga! Un tabal.
| | Diu que es un home de honor, | | |
—25→
|
á tothom fa desafiar
| | y ell es qui 'ls déu engrescar. | |
|
|
PEL. | ¡Ni conozco
á este señor! | | Más por las señas
de V. | | es cumplido caballero. | |
|
|
PAU. | ¿Sab lo que es? Un cicatero.
| | Un don Quicota. |
|
|
PEL. | (Creuhantse.) | ¿Y.... por qué?
| |
|
|
|
PEL. | ¡No insulte V.
á un valiente! | |
|
|
PAU. | Donchs ¿per qué engresca
la gente? | |
|
|
|
|
|
|
PEL. | ¡Que Vd. mi honor no respeta! | |
|
|
PAU. |
¡Ja, ja, ja! | (No pot aguantar mes.) |
|
|
PEL. | (Dantli.) | ¡Mi tarjeta!
| | (D. PAU queda tan sorprés, que de la fila
que fa se'n riu en GASPARÓ.) |
|
|
GAS. | ¡Ja, ja,
ja, ja! | (D. PELAYO. 's creu que també 's
riu d' ell y dantli una tarjeta diu:) |
|
|
PEL. | Para
V. | | (Los dos se quedan lelos mirant la tarjeta.) |
|
|
PEL. | Sepan así que mi honor | | nadie en el
mundo mancilla. | | Soy don Pelayo Padilla | | Navaamor-Puende
y Leonor. | | (Se
'n va.) |
|
|
ESCENA XVII
|
|
D. PAU, GASPARÓ,
D. PEP, D. LLUIS, ALBINA.
|
LLUIS. | ¡Ja, ja, ja, ja,
la tarjeta! | |
|
|
ALB. | La targeta.... ¡ji ji ji! | | (Per veurels
encantats ab la targeta en la má.) |
|
|
PEP. | ¿Que tal,
Pahuet, que 'ns pots dí? | |
|
|
|
GAS. | ¿Qué 'n faré, D. Pep, d' aixó?
| |
|
|
PAU. | Guárdau per quan jo ho demani. | | Vos dich calleu
fins que ho mani, | | y sortiu á dí aquell no.
| |
|
|
PEP. | ¡No m' he pogut aguantar! | |
|
|
|
|
PAU. | Donchs heu fet un desatino, | | que ara
l' anem arreglá. | | Ja veurás, primer de tot;
| | tú, Albina, vesten un rato. | | (ALBINA se
'n va correns després de fer lo següent.) |
|
|
ALB. | ¡Adeu! | (Molt carinyós á n' ell que está
distret.) |
|
|
LLUIS. | ¡Adeu!
| (Sense ferne cas.) |
|
|
ALB. | ¡Eh!
| (Dantli un cop ab lo coltze y anantse enfadada.) |
|
|
|
|
LLUIS. | |
—26→
| (Per ALBINA.) |
¡Bo,
ja fa 'l bot! | | (Reparantho al desapareixer ella.) |
|
|
ESCENA XVIII
|
|
Dits, menos ALBINA.
|
PAU. | ¡Aquí no hi ha altre medi | | que 'l de desafiarse!
| (Acostantlos á tots.) |
|
|
|
LLUIS. | Y te rahó, perque á
lo menos | | axís s' acaba de un cop. | |
|
|
PAU. | Ja ho tinch
preparat de modo | | que jo ho dirigiré tot. | | Carregaré
las pistolas | | (Misteri.) | ab un balí no molt gros
| | y.... | (GASPARÓ també s' acosta
y escolta; en aquest moment se 'n adona D. PEP.) |
|
|
|
GAS. | La
Rosa, | | que espera encara.... | |
|
|
PEP. | (Dantse un cop al cap.) |
¡Tens rahó! | | ¡Ay Deu meu, quin amohino! | | Ja veurás,
fes lo favor. | | (Aixó ho diu á PAU,
que se l' endú á un cantó y li parla
un moment baix) |
|
|
PAU. | Be.... després en estant
llestos. | | ¡Ves hon surts ara ab aixó! | |
|
|
|
GAS. | Entés.
| (Se 'n va corrents.) |
|
|
|
|
PAU. |
¡Oh!
| | Crech que aixís ho arregla sempre. | |
|
|
PEP. | ¡No he
vist res mes tabalot! | | (Torna á entrar GASPARÓ
corrents.) |
|
|
GAS. | ¿No m' ha dit, D. Pep, que diga?....
| |
|
|
PAU. | Que després li diré alló. | |
|
|
GAS. |
¿Qué li dirán? Ah be, vamos. | |
|
|
PAU. | Al demés....
com deya jo, | | ab lo balí que yo hi posi, | | si 's
fan mal s' en farán poch. | |
|
|
LLUIS. | ¡Ben pensat: qualsevol
cosa | | mentre 'm tregui aquest moscón! | |
|
|
PEP. | ¡Pero
y si hi ha una desgracia! | |
|
|
PAU. | Si 'l balí es aixís
de gros! | | (Punta del dit.) |
|
|
PEP. | Vaja, no, no vull que ho
fassis. | |
|
|
PAU. | Jo 'n responch, no tingas por. | | ¿Tinch ja
l' equipatje á dintre? | |
|
|
PEP. | Al recó del quartet
fosch. | |
|
|
PAU. | Donchs vingui ab mí desseguida | | (A Lluís.) |
y ja ho prepararém tot. | | (Se 'n va.) |
|
|
ESCENA XIX
|
|
D. PEP y luego ALBINA.
|
PEP.
| ¡Ay Deu meu y quin amohino!.... | | jo tinch un cap com un
bou! | | |
—27→
|
Figuréms qu' hi ha una desgracia | | y que mor
aquí un dels dos. | | Naturalment cau á terra
| | y tórnau á escombrar tot, | | ¡Deu meu, Deu
meu, quín amohino! | |
|
|
|
|
|
PEP. | ¡Ay
filla! | | Sé que avuy me torno boig. | |
|
|
ALB. | Ja pot dirho....
li asseguro | | que avuy si que m' ha fet pó. | | ¡La
sangre del Universo! | | (Dramátich.) | ¿Qué no
ho ha sentit llavors? | |
|
|
PEP. | Bé.... com alló
es una fonda | | y matan sempre capons. | |
|
|
ALB. | No, ca, ca, volía
dirho | | perque vol matá á tothom. | |
|
|
PEP. | No
ho crech.... Y qui 'l cuydaría, | | qué faría
al mon tot sol? | |
|
|
ALB. | Mare de Deu, també, home, | |
aixó es un dir.... |
|
|
PEP. | ¡Ay
tens rahó; | | pero bé.... Que vols que 't diga
| | si ara jo ja no hi soch tot. | |
|
|
ALB. | «¡Para Vd.!» ha dit
plé de rabia. | |
|
|
|
|
PEP. | Bé, encara aixó.
«Para Vd.».... | |
|
|
ALB. | no es cap insult. | ¿Qu'
es llavors? | |
|
|
PEP. | Es en unas cajetillas | | que ara fuman los
senyors. | |
|
|
ALB. | Malviatje ell y la manía. | |
|
|
PEP. | ¡Oh!
pero lamohino fort, | | y que 'l diná va
endarrera, | | es que ja será fret tot! | |
|
|
ALB. | Que l'
escalfi la minyona. | |
|
|
|
|
|
|
PEP. | ¡Alló
de la criada! | | ¡Ay y que distret que soch!.... | | (Pel dins.) |
Aguarda aquí. |
|
|
ALB. | ¡Qué
vé, pare? | | Deixémlo estar aquí sol,
| |
|
|
PEP. | Veyám si tindrán cuidado | | á no
trepitjar las flors.... | | (Se 'n van per la casa.) |
|
|
ESCENA XX
|
|
D. PELAYO., D. PAU.
|
|
(Lo primer entra ab dos florets, dos sabres, dos
espasas y una caixa de pistolas que deixa sobre un
—28→
banch
rústich; lo segon vestit de general retirat' que se
li vegi la faixa per sota la hermilla blanca una casaca de
botons lluhents. gorra de galó d' or, pantalón
també ab galó, ulleras verdas, corbata molt
alta y anant ab una crossa, coix.)
|
|
|
|
PEL. | Este uniforme me explica.... | |
|
|
|
|
|
PAU. | ¿Creo
que tengo el honor....? | |
|
|
PEL. | Mi nombre a muchos humilla.
| | Soy Don Pelayo Padilla | | Navaamor-Puende y Leonor. | |
|
|
PAU. |
Nombre que no lleva en balde | | y al que estoy agradecido
| | (Pensant lo que va dihent) | , por haberme defendido | | ante
un miserable alcalde. | |
|
|
PEL. | Sólo con V. cumplí,
| | como debe un caballero. | | Su amistad.... |
|
|
|
|
PAU. | Me interesaron sus bríos; | | tengo, joven, recibidas
| | cuatrocientas doce heridas | | en quinientos desafíos.
| |
|
|
PEL. | ¡Es pues un hombre de honor! | | (Content.) |
|
|
PAU. | (Ja li
he tocat la manía!) | |
|
|
PEL. | ¡Con que hallé una
imagen mía! | | ¡En el Puxet el valor!
| | (Trist d' aixó.) | Ya al entrar le eché yo el ojo, | | su valor exorbitante
| | es el honor ambulante. | |
|
|
PAU. | Sí, señor: el
honor.... cojo. | | (Donant dos passos.) |
|
|
PEL. | |
—29→
|
Un abrazo al
valor doy. | |
|
|
PAU. | ¡Mis dichas miro colmadas! | |
|
|
PEL. | ¡Ah! | (Abrassantlo
ab goig inmens.) |
|
|
PAU. | ¡Oh!
| (Fingint un gust inmens.) | (¡Si
'ns veu en Pujadas | | prou nos envía á Sant
Boy!) | | Prueba mi amistad leal | | que ahora soy su padrino.
| |
|
|
PEL. | Yo bendigo á mi destino | | y acepto, mi general.
| | Debía con él batirme | | sin mas testigos que
Dios, | | mas nos honra así á los dos | | y V.
podrá dirigirme. | |
|
|
PAU. | D. Pepe prohija al doncel,
| |
|
|
PEL. | ¿Mas no es parte interesada? | |
|
|
PAU. | Pero al fín
persona honrada; | | yo le respondo á V. de él.
| |
|
|
ESCENA XXI
|
|
Dits D. PEP, LLUIS.
|
|
| (D. PEP surt mudat, desseguida va á trobarlo
lo general y se 'n van enrahonant baix, cap al foro, LLUISy Don Pelayo se quedan al prosceni, un á cada cantó.) |
PEL. | (Ciertamente es otra cosa | | tratar con hombres
de honor. | | ¡Qué simpática nobleza | | y que
noble distinción!) | |
|
|
LLUIS. | ¡No es ben trist que per
un ximple | | pugui així un trobar la mort! | | ¡Y la
societat ho aproba | | y 'l mon ho vol.... ¡Pobre mon! | | (Tocantse
ab un dit al front com dihent qu' es boig.) |
|
|
PAU. | ¿No son
estas sus pistolas? | |
|
|
|
PAU. |
Pues carguémoslas y al bulto. | |
|
|
PEP. | Se acabó
la comisión. | | (Aixó després
d' haver carregat tots dos las pistolas: ne donan una á
cada jove.) |
|
|
PEL. | ¿Mas cree V. que aquí mismo....?
| |
|
|
PAU. | Aquí mismo. ¿Y por qué no? | | Aquí
es donde le insultaron; | | aquí se lava el honor. | |
|
|
PEP. | (¡Donch posat en un lletrero | | se 'l farían rentar
molts!) | |
|
|
PAU. | Joven.... vaya V. á su puesto. | | (Los joves se colocan cada hu ab lo seu padrí á
prop, lo un á la esquerra del foro y l' altre á
la dreta del prosceni. | Prepárese V. y valor.
| | (A PEL.) | (Tot plegat D. PEP ve corrents del foro,
y apartant un poch del lloch á PELAYO, diu:) |
|
|
PEP. | Fassi 'l favor, que 'm trepitja | | aquesta malva d'
olor. | |
|
|
PAU. | Atención y no lo olviden: | | |
—30→
|
fuego á
la tercera voz. | |
|
|
PEP. | ¡Cuydado, home, ab las camelias! | |
¡Ay, quín amohino es aixó! | |
|
|
LLUIS. | Digui; perque
son bestiesas | | que jo no hi entench ni un mot. | |
|
|
PAU. | El
señor ha provocado; | | tira primero el señor.
| | (LLUIS.) | (Los dos combatents se giran l'un de
costat á l altre ab la pistola á
la má.) |
|
|
PEP. | Apunti un xiquet en l' ayre.
| | que no 'm toqui un girasol. | | (A la tercera veu
LLUISdispara de repent y sens apuntar, segons la lley d aquest
desafío.) |
|
|
PAU. | Una.... dos.... tres.
| (Tira.) |
|
|
|
PEL. | ¡Quedé ileso, vive Dios! | | (Corrent tots cap ahont suposan qu' ha anat la bala.) |
|
|
PEP. | S' ha endut la nansa del test, | | ¿Veu la bala? |
|
|
PAU. | (Examinantho.) |
Si senyor. | |
|
|
PEL. | Para que vean Vdes. | | si
soy generoso. | (Deixa l'arma.) |
|
|
PAU. | No.
| | Por favor, amable joven, | | nada de paz ni perdón.
| |
|
|
|
PAU. | Que
V. debe | | dejar ileso su honor. | | (Se tornan á
colocar tots; LLUISespera impávit ab los brassos
plegats.) |
|
|
PAU. | Una.... dos.... tres. | | (Tiro) |
|
|
|
|
LLUIS. | (Cau enterament mort.) | ¡Oh!
| |
|
|
PAU. | ¿Le ha dado tal vez la bala....? | |
|
|
PEP. | ¡Ay, Deu meu!
¡al mitj del cor! | | (Lo desabrochan y se li veu
sanch en la camisa y en lo cantó indicat.) |
|
|
|
|
PAU. | (A PEL.) | ¡Joven!
| | Huya V. ¡por compasión! | | ¡V. sabe que las leyes
| | son terribles! |
|
|
PEL. | Pues
adiós. | | (Abrassantse.) |
|
|
|
PEL. | He cumplido con mi honor. | | (Se'n
va agitadíssim) |
|
|
ESCENA XXII
|
|
Dits, ALBINA.
|
|
PEP. | (Enseyantli 'l mort.) |
Mira filla. | |
|
|
ALB. | ¡Ay Reina del cel,
es mort! | |
|
|
PEP. | ¡Quíns disgustos son aqueixos! | |
|
|
—31→
|
|
|
(Plorant desesperada.) |
PAU. | D. Lluís,
ja pot aixecarse. | | (Baixant del fondo y llensant
la crossa, D. LLUÍS s' alsa fent una tercerilla, y
l' assombro de ALBINA es gran.) |
|
|
PAU. | ¡Ves quí
ha vist millor funció! | | (Rient.) |
|
|
|
|
|
ALB. | ¿Pero es vritat que no es mort? | |
|
|
LLUIS. | Tú
dirás si 'ls morts enrahonan. | |
|
|
PAU. | Aixís queda
arreglat tot. | | Ell s' en va corrents á Fransa | | fer
fugir d' un cástich fort, | | li escriuré, y
de que no torni | | ja m' en carrego jo. | |
|
|
PEP. | ¡Lo que jo sento
es la nansa! | | (Ensenyantla.) | ¿ahont lo trobo nn test tan
gros? | |
|
|
PAU. | Aixó ray; lo adoba-cocis | | que t' ho arregli.
|
|
|
|
|
|
PAU. | Home, es clar; un fa l que pot. | |
|
|
ALB. |
¿Pero y sanch que 't surt ara? | |
|
|
|
|
LLUIS. | Pero ell aixó d' aquest viatje.... | | ¡Sab
que quasi es massa fort! | |
|
|
PAU. | Així es com deuría
ferse | | sempre ab tots aquestos boigs. | |
|
|
ESCENA ÚLTIMA
|
|
Dits, GASPARÓ
|
GAS. | Vinch de part de la minyona | | qué determina
d' alló? | |
|
|
PEP. | ¡Ay! sí.... tens rahó
tú. Pau vina. | (Se 'n van PAU y PEP á
l' un cantó enrahonan baix.) |
|
|
|
|
|
ALB. | Molt.
| | (Se quedan enrahonan baix á l' altre cantó.)
|
|
|
PEP. | ¡Mes no veus que 'l gran amohino | | es aquest!
| (Ap. ells dos y GASPARÓ al mitj del teatro
esperant ordres.) |
|
|
|
PEP. | A n' ell li agradan fideus | | y á n ella
li agrada arrós. | | ¿Veyám qué faig?
¡Quín amohino! | | Tot avuy que penso aixó. | |
|
|
|
|
PAU. | |
—32→
|
Home,
| | arrós y fideus. | |
|
|
PEP. | (Atinanthi) | ¡Tens
rahó! | | ¡No ho dich, sempre, en tot atina! | | Digas....
|
|
|
|
|
|
PAU. | Bé; ja hi entrarém á dirli | |
|
|
PEP. |
¡Mírals, mírals! | (Per Lluís y ALBINA
que 's fan festas.) |
|
|
PAU. | ¡Alsa
noys! | | Jo de tú avuy los casava | | y no m' entench
mes de brochs. | |
|
|
PEP. | ¡Ay, sí, sí, y fora amohinos!
| | (Se 'n vá.) |
|
|
PAU. | ¿Qué no dius res als senyors?
| |
|
|
|
|
PEP. | Ay, tens rahó si.... bé....
un favor. | | (Al públich.) | Si passés l' adoba-cocis,
| | fássinlo pujar per xó.
| | (Ensenyant la nansa.) | (Tots se 'n van cap al fondo y després
d' un rato s' adelanta sol D. PAU y diu:) |
|
|
PAU.
| Si no aplaudeixen.... targeta | | com D. Pelayo Leonor. | |
|
|
|