De Amore: Libri tres

Andreae Capellani Regii Francorum

  —I→  
[...]

començe de fallir e de minuar. Car totstemps amor se minue o s creix. Donchs, per manifest speriment conech, que, axi sobreuinent la fretura, axi comencen los creximents de fee, car «la pobrea no ha don pasqua la sua amor».

Empero no dich, amich meu, que seguesques auaricia ne t mostre yo aquexa carrerra que, si la ames, no pories esser donzell ensemps ab amor, mas dic te que guarts que no fasses grans guastaments, mas que sies larch d'amdosos tos braçes. Encara notaras que l'amant neguna cosa sap de l'amant sino d... de la volentat d'aquella.

Amor es dita d'una part que ha nom en lo amas, la qual part significha pendre o esser pres. Car aquell qui ama pres es ab ligams de lutxuria e'ncara desiga de pendre altre.   —II→   Car axi com lo(s) peschador entenitat s'esforça de pendre los peix[es] ab los seus enganaments e encara ab los dels seus ams, e, con es pres ab tots sos blandiments, s'esforça de menar hi los altres, donchs amor de dues coses diuerses en hun corporal ligam acosta e les coses que son vnes acostades fa totstemps perdurar ensemps.

L'atalentament pero d'amor es aquest, car uer amador per neguna auaricia no pod enfosqui... qui sera leig e orreu fa tot resplandir de bellea ...queix per noblea encara fa dels ergullosos... l'amoros a tot hom deu fer molts plaers en ... s. O, e que marauellosa cosa es amor de qual.... a dir l'om de tantes enuertuts encara fa que hu... bones costumes! Encara auem lohar un'altra cosa, car ret l'om bell per virtut de castedat, car enuides se pot pensar que nenguna altra pogues abraçar aquell qui resplandeix per raig de nenguna amor. Car l'amador, mentres que s pensa de la su' amor, tot esguardament d'altra fembra li es leig e orreu.

Aço empero el teu cor sia notable, o Galter amich, que amor usa en aquest semblant, que com los mariners hauran aguda gran tempestat e vendran en port de repos e de saluacio, totstemps deu hom esser sotsmes a' quell de qui haura aguda maior ajuda. Mas a uegades amor aporta no egual pes, car axi es com jutge en qui hom ha suspita per que: «A uegades la nau leixa los mariners que van dins ella a l'aygua». Mas per que amor no vsa de egual pes, en altre tractat uos ho dire plus plenerament.

  —III→  

Donchs ara deuem ha uer les persones couinents a portar les armes d'amor. E deus saber, que tot hom poderos de cor, lo qual es apparellat de complir obra de lutxuria, pod vsar de amor, si la edat no u embarga, o seguedat, ho massa habundancia de volentat. La edat ho embarga, car apres de .Lx. anys en lo mascle e apres de .L. anys en la fembra, jatsia aço que encara puxa hom lutxuriar, empero lo seu desig no pod venir a amor, car la calor natural, pus que es en aquella edat, ja començ' a perdre ses forçes, e la perea se comença a nodrir e porta l'om en gran treball e aquell treball per aguayts de moltes maneres, e no ha mes solaç en aquest mon sino mengar e dormir. Semblantment abans de .XII. anys fembra e de .XIII. anys mascle no solen cauallereiar en amor. Dich empero que l mascle fermament, abans de .XVIII. anys, no pod esser en aquest cas, car tro aquell temps per assats pocha cosa ha vergonya, car no tant solament poria amenar la cosa a acabament mas la acabada apagaria. Mas justa raho es que abans del dit temps neguna fermetat es en l'ome, ans mudable en totes coses. Encara que no s poria pensar los secrets qui son en amor. Mas perque s'escalffa l'amor pus tost en la fembra que en lo mascle, en altre loch uos ho dire.

Ceguetat empero embarga amor, car lo sech no pod veure res, que l seu coratge ne puga hauer bon pensament, donchs en aytal no y pod naxer amor, [com] axi damunt es plus plenerament prouat. Mas aço atorch esser ver en guanyar amor; si l'amor es guanyada abans de la çeguedat, mas no dich que l sech no puga hauer gran abundancia de delit.

  —IV→  

...Mas per ço embarga amor, car tanta han la volentat de lutxuria que no poden esser presos ab los vescs; que com han agut molts penssaments de fembres, pus qu'en vehen altres, sempres cobegen aquelles, e, si sempre no poden hauer ço de que son desijosos, estan desagradables. Aquests aytals, tantes com ne vehen, tantes ne volrrien a lutxuria esser mesclades. D'aquest aytals es la lur amor com dels cans. E son acomparats als asens; car aytals solament de natura son amonestats, los quals son comparats a homens, e d'aytals lo departiment de raho los fa departir d'altres bisties. E d'aquests aytals en altre loch ne tractarem.

Ara empero deuem veure en quina manera amor se puscha guanyar. E alguns dien qui en .V. maneres se guanya amor: // la primera es per bellea de forma, // la segona per proesa de bones costumes, // la terça, bella parleria de paraules, // la quarta, abastament de riqueses, // la quinta.... atorgament de ço que hom demana. Mas les dues causes derreres dien que deuen esser gitades de la cambra d'amor, axi com la mia doctrina i mostra en son loch.

Bellea de forma ab poch treball guanya amor, maiorment si demana amor de simple amant. Car lo simple amant no creu alrre en l'amant sino la forma e la bella cara e l'ornament del cors. E l'amor d'aquests no la puix per res desloar, no molt lohar, car entre no sauis amants l'amor no ssi pod amagar longament; donchs lo seu estatge començ' a no saber creximent. Car l'amor descuberta no guarda estimacio d'amant, mas la sua fama sol anar per males   —V→   noues e l'amant lauors se pined. Mas si entre aytals amants la vna amor per auentura roman, la suspita hi fa donar mellor guarda e toll tota auinentesa de parlar ab la donzella e ret los parents de l'amant estomoguts, e d'aço neix a uegades gran inamistansa. Amor en aytals, com no y puxa pendre creximent, perd sos solaços e porta los amants en gran pena, car totstemps es negat ço que hom ha fet.

Mas sauiea aytal amador serch aci, lo qual sia loador de bones costumes de tota dona e que ssia resplandent en son cors. Car nengu no es bell tant solament ni s tany a la forma de l'home pintar se a semblansa de fembra. Aquests aytals Ouidi, marauellos versificador, senyalà, reprenent los: «Aixi sien luny de nos los jouens pintats a semblansa de fembra, car aquests son honrats per pocha fi, mas la forma varonil ama.»

Mas si la fembra veuras enfosquida per entrecambiament de colors, no eliges la sua beutat, si donchs altra vegada no l'auras vista cuytadament, e pren t' en guorda diligentment, car la fembra en sol l'esguardament del cors demanant de consell no sol esser molt carregada de dons de bones costumes. Car axi com ho diem en lo mascle, axi ho creem esser en la fembra, que no tant solament la forma, mas abans deu esser loada per bellea e bones costumes. Donchs, o Galter, guarda t que la vana forma de la fembra no t'engan, car tan gran es l'entricament de les fembres e la dolça e melada parleria d'aquelles, que, pus que t ligaras en los dons guanyats del seu cors, no t sera leugera cosa partir te de l'amor d'aquella. La proea de bones costumes guanya amor resplandent en proea de bones costumes. Car lo saui o sauia amant no prea menys lo leig, pus dins al cor sia ple de bones costumes. Car aquell qui es trobat prous e saui, james no pod desuiar de la carrera   —VI→   d'amor o moure l'amant per negun torbament. Car lo saui aplega lo saui a la sua amor, e axi com la sua amor no perdurablement la pora amagar amant saui semblant amant de ssi saui e pus saui vol ab si per la sua doctrina e lo no saui ha acostumat ab son temprament tornar saui de tota doctrina. Donchs, pensa t e haies ansia d'auer sauia amant. La fembra no guarda forma ne bellea ne linyatge, car: «A negu plau bellea, si no y ha gens de bonea», proea de bones costumes es, la qual per natura fa l'ome esser benauenturat per noblea e fa l resplandir per molt gran bellea. Car com tots los homens fom nats (fom) d'un çep e segons natura tots hauem a portar hun naximent, no forma, no bellea de cors, ni bastament de color, mas sola proea de bones costumes, e fo aquella que ls primers homens departi per noblea e feu differencia en linyatge. Mas molts son que d'aquells primers nobles son nats per linyatge e per als obres hixen fora de linyatge; «e si u conuerteix, trobaras que yo t dich bona veritat e raho».

Car sola proea de bones costumes es digna corona d'amor. E la bella parleria trau al cor dels amants. Mas lo bell parlament [or]nat e compost de l'amant, no tantsolament acostuma t despertar los ergullosos d'amor, mas encara la proea del parlant. La qual cosa com se deia fer, yo t'o dire en breus paraules.

A aço primerament te do doctrina, que, de les fembres, les vnes son de vila, altres son nobles, altres pus nobles. Encara dels mascles, los huns son de vila, los altres nobles, altres pus nobles, e altres molt pus nobles. Fembra de vila assats t'es manifesta; noble fembra es dita d'onrats o de linyatge de prohomens e de lurs mullers nada. Pus noble es appellada de excellents homens nada. Encara aço mateix es dit en los mascles, sino que l'home aiustat a nobla muller no muda son orde. Mas la fembra ajustada al marit muda son ordonament e sa noblea segons lo marit. Mas lo(s)   —VII→   mascle(s) per noblea de fembra a qui sia aiustat no pod mudar son orde. Encara trobam un orde mes en los mascles qu'en les fembres, car lo mascle pod esser dit molt pus noble aixi com es dit lo clergue.

Donchs, acost se l'ome de uila a la dona de vila e alegre la ab aytals paraules. Primerament que la salut segons que sol fer; mas aquestes coses generalment sia a tot amant, que apres de la salutacio no començ sempre a paraules d'amor, car ab pregaries se deuen fer aytals començaments. Abans, com la dona sera saludada, deu callar tempradament lo mascle, que, si la fembra vol parlar primera, que ho puxa fer. Car, si la fembra comença a parlar, alegrar te pots per dret, si donchs no ha gran manera de parlar, car lo parlament de aquella te dara materia de parlar abastada. Mas son alguns qui en l'esguardament de les dones perden la força de parlar, que les coses que s'auran dictades e penssades en lo cor perden e no poden res dir ab dret orde, dels quals la lur fadea es reprenedora. Car no tany, si ardit no es e sauiament instruhit, venir a parlament de dones. Mas si l començament del parlar d'aquella fembra s'allongaua massa, apres del temprat callament sauiament comença a parlar. Primerament diras paraules estranyes, que sien en semblança de jangle, ço es saber, de la terra d'aquella o de la gent e lohament de la sua persona. Car les fembres en gran partida s'alegren per loament de la lur persona e totes coses, que pertanguen a la lur lahor, crehen leugerament aquestes de vila, maiorment les pageses. E apres d'aquelles paraules poras començar axi de parlar:

  —VIII→  

ACI COMENÇA L'OME DE PARLAR:

Quant la diuinal essencia formà tu, negunes altres coses li romanien: Car a la tua bellea no conech que res li fallega de sauiesa, ne de virtut, ne de neguna cosa loable, sino que de la vostr'amor, axi con m'es veiares, no n'enriquits negu. Marauell me que fembra tan graciosa, e de tanta sauiesa e belleses enbellida, Amor fora lo seu castell lexa estar. Mas si comences a cauallereiar en amor, benauenturat sera aquell sobre tots, lo qual tu coronaras de la tua amor. Car si yo per los meus mereximents fos digna d'amor vostra, negun amador es al mon que fos egual de mi en honor.

RESPON LA FEMBRA:

Les tues paraules son semblants que no continguen veritat, que com yo no haia forma de bellea, ni sobre totes les altres fembres bella e complida de sauiea les tues paraules an loada. En fembres que sien de linyatge de vila no y deu hom demanar gran sauiea.

A LES QUALS COSES RESPONDRAS AXI:

Costuma de sauies persones es, que james ab la lur propria bocha no atorguen la lur proea e bellea e per aço s demostra la gran proesa d'ells, com solen vsar tan sauiament de lurs paraules, per ço que james no puguen oir lo prouerbi vulgar, lo qual diu que tota lahor s'ensordeix en la bocha propria de cascu. Per que tu, axi com a sauia, volent te guordar de prouerbi damunt dit, as acomparada tu solament a les altres e lexes te loar a les altres; car tants te lohen que, si tots deyen falcia, no creuria hom neguna persona del mon. Per que yo no sens raho dich be de   —IX→   uos e de les uostres gents. Mas, si tu creus esser bella per la mia semblança, en aço pots conexer que yo son vertader amant, com sia a mi veiares que la tua bellea sotsmeta a ssi totes altres belleses; car amor moltes vegades te presenta persona leia molt bella a'quell qui l'ama. Mas com tu dius que ton linyatge es de vil loch, en aço es ver que as dita gran lahor de les maiors fembres e deus t'en alegrar per maior noblea, com vos semblets que siats nada d'alta sanch e d'alt linyatge, mas sola proesa e composicio de bones costumes han enriquida a uos per noblea e per bellea. Car tots los homens al començament agren vna natura, e vna egualtat agren tenguts tots los homens tro ara, sino que noblea e altea de cor de bones costumes los ha departits dels altres.

A LA QUAL FEMBRA RESPON:

Si yo so tan resplandent de noblea axi com tu entens demostrar per tes paraules, com tu sies de vila ajusta la tua amor a vna de vila, e yo per ma noblea requerre noble amor. Car noblea e altres linyatges «no ss'auenen be ni estan en vna».

A LA QUAL TU RESPONDRAS AXI:

La tua responsio assats seria vista couinent, si tantsolament a les fembres fos atorgat, que per les lurs bones costumes aguessen paratge. Mas com no solament a les fembres, mas als mascles, proea de bones costumes porta honor de noblea, a mi per auentura detractamen vols gitar de la tua amor, com per auentura bones costumes me   —X→   resplandesquen per vertut de noblesa. Donchs, primer si m desempar edat d'anys e si conexeras lo meu linyatge, no m deus ennoblir sino segons la mia natura e lauors no m deuras desseparar de la tua amor. Car mes son vists couinens a noblesa de bones costumes a elegir amant noble de bones costumes que demanar altre alt linyatge. Ans si algun es enoblit d'amdues les dites coses, encara es elegidor aquell qui es tantsolament noble per noblea de bones costumes. Car antigament pus noble era aquell qui per si mateix era plen de bones costumes que aquells qui eren nobles per linyatge; donchs, aquest de ssi mateix ha la sua noblea e no l'a per linyatge de parents, mas solament de la noble disposicio de la sua pensa. Donchs, mes fa loar aquesta noblea que aquella. Car yo veig que aquell es jutiat pus digne de maior lahor o de garda, al qual es romas poch regne de sos parents, e puix per son virtuos poder ha subjugat moltes nacions a la sua senyoria, que aquell a qui son romases molts regnes de son linyatge e ls dona mal recapte. Donchs, si conex mi alegrar per noblea de bones costumes, enclina la tua proea enuers mi e dona m si als que no esperansa de la tua desitjada amor, per tal que puga viure; car yo no he neguna esperansa de salut si tu m fas desseparar de la tua amor.

PER UENTURA LA FEMBRA DIR'AXI:

Jatsi'aço que tu sies gran de proea, empero les jouens no s'alten de solaç d'ome vell.

A LA QUAL TU RESPONDRAS AXI:

Vellea es cosa que no'n deu hom dir mal, a la qual forçadament hi hauem tots a uenir, tots quants natura n'a formats,   —XI→   a la qual negu no pod contrestar. Ne yo hi he pogut contrastar que nasques pus tard que natura no volia. Donchs, ço que yo he passat de mos dies, no es ma colpa en neguna manera, e donchs yo no'n deig sofferir dan; abans te dich que si neguna sauiea es en tu, aquexa paraula dona gran argument per guanyar la tua amor, car en lo temps e lonch que yo he passat he fetes moltes coses loables e vsades infinides boneses, car yo he fet serueys a aquell a qui he pogut, encara he fet tants altres bens que en tan poch trespassament de temps negu no u pogra hauer fet. Donchs, yo son digne de grans mereximents, car en poch de temps he guanyat on deig esser honrat. E donchs, si fos viscut menys de temps, no fora digne de tan gran do, car en poch de temps poch de be s'i pot hauer fet. Car con hom serueix, mes pus digne es de maior serueys rebre que aquell qui ha fetes poques obres, de que hom lo deia loar, donchs manifesta cosa es, axi en la Cort celestial com encara per dret de Reys terrenals, que aquell qui mes serueix prenga maiors gasardons. Empero no dich aço axi com si m loaua de vellea, mas volent gitar aquesta error del cor d'om, ço es saber, que qui passa en l'edat de adoleçencia deu esser gitat de la Caualleria d'amor, com enuides sia trobat nengu qui sia en edat de adolecencia, que no sia no ferm e entrecambiable. Mas per blanquesa del cors es represa per dret la vellea. Car molts homens vehem que son de pocha edat e son canuts e molts que sson tan vells que tots tremolen e no sson blanchs. Donchs, mes deu esser represa vellea per la persona que per cabells blanchs.

E dich te semblantment que hom massa joue no deu demanar amor de neguna sauia dona..... per que la tua jouentud es fort reprenedora, car demanes cosa que no t'es digna. Car aquell se deu alegrar de gran proesa e de molts beneficis deu esser aiudat, qui de molt prous demana amor.

  —XII→  

(RESPON LA FEMBRA)

Quals judicis empero de proesa e tals sien o quals beneficis sien, no u pux veure, ne no u he entes per dita de negu, per la qual cosa la tua no-proea deman tan grans coses. Car si yo no volia cauallereiar en la host d'amor, molts barons parlarien ab mi ab continu pensament com yo sia plena de noblea e a la proea de bellea pogues elegir hun amant couinent. Donchs, abans que demans aquelles coses, estudia t de fer en guisa que les coses que demanes sien dignes de dons.

ACI RESPONDRAS AXI:

Si donchs no creus que aquesta ho haia dit janglan e per ço que no haies vergonya, dictaras vna bella raho. Quant yo acort que dignes son los fets trespassats de dones, empero ferma cosa es a tots homens que no s'vsa res al mon de be ni de cortesia, si donchs no naix de la verga d'amor. Donchs, tot naximent de be e començament sera amor. Donchs, cessant la raho per dret e entesa (en cesa?) la atalentament de aquella. Donchs, no pora hom fer neguns bens, si donchs no'n sia amonestat ho forçat per amor. Donchs, per donar deus la cosa que t'es demanada, ço es l'amor, per ço que a mi sia vista esser donada de tu raho de tot be fer e per tu puscha esser informat de bones costumes e durar totstemps ab tota fermetat. Car yo conech pertanyer mes a la tua lahor, si de la tua gracia conech tanta amor e que m dons esperanssa d'amor que si m'atorgues tots los bons fets que yo he fets; mas aço per deute ho faries, aço alrre empero faries per pura franquesa. Encara no es digna de maior amor lo doctor de mi d'onor e de lahor? Car si la sua doctrina fa lo dexeble no saui o aquell qui sera saui fa pus saui. Donchs, yo nouell caualler e pech en amor tu a mi deman   —XIII→   per maestre e vull esser adoctrinat de la tua doctrina. Donchs, maestre, a tu sera scrita honor, si lo grosser e lo no saui fa saui la tua doctrina. Respons donques que les instruhides deu hom seruir per tal amor que la sauiea de la qual lo jouent deia esser cubert.

RESPON LA FEMBRA:

Ho joue, no sabs dreturerament en amor, com manifestament sia vist per les tues paraules contrestar a les retgles d'amor. Car nos som ensenyats por la menjadora d'amor que aquell qui mes de be fa que s deia alegrar per maior honor e esser ajudat per molts mereximents. Car si jutiam les tues vertaderes rahons, los beneficis nourien als lurs fahedors e encara sera vist que s'abstinga dels beneficis e que no haja fet negun be. Si dius que vols esser ensenyat sots la disciplina de l'amant, aquest treball te dich que no es bo, car a mi es veiares que mils deia hom elegir amador saui que aquell qui ab lo meu treball... e sera grosser e no saui deman a ell amor de fembra çerta e sauia.

AQUESTES COSES RESPONDRAS AXI:

Ffort es marauellosa cosa, ço que dius, que axi sufisticament vulles respondre a les mies paraules. Car sembla ço que yo he dit no u haies entes be; car yo t'he dit ja damunt que mes pertanyeria a la tua lahor si de la tua amor dones la gracia, car axi com trespassada sera e atorch los fets renuncian axi com ho deus entendre, car, si son dos, dels quals lo hun haia fet molt de be, e l'altre no'n haia fet gens e sia en plena edat, per ço deu hom guordar lo be que ha fet l'amador. Mas posem que no haia fet negun be e que sia en la primera jouentut, en la qual per uentura no ha'gut   —XIV→   poder de ben a fer, per esta raho aquell joue que no ha'gut negun poder de fer be, deu esser elegit per amador, no per ço que sia pus digne d'amor que aquell que ha fet molt de be, mas per ço com a costuma de seguir be. Car axi com aquell Rey celestial se alegra de la conuertenssa d'un peccador mes que de noranta justs, e aço per lo be qui s'en segueix, tot enaxi fa mils la fembra, si ha algu que no sia bo e per sa doctrina aquell ajusta a la sala d'Amor e aquell fa loar per la sua proesa, que si hun bo fa mellor, ço es axi com a Deu es maior guany sobre l conuertiment d'un peccador que sobre .xc. ix. justs que s melloren, axi es fet mes de guany al mon, si algun auol sia fet prous que si algun bo se mellora. Per que diu que aquell qui no ha fet negun be es mes elegidor a l'amor que d'aquell qui ha fet molt de be, no en lo derrer grau, mas en los dos damunt dits graus de la dita amor. Mas si per uentura l'escuritat de aquestes paraules te torba yo t mostrare la sentencia de aquelles.

Antigament quatre foren les maneres o graus departits en amor: lo primer esta en donament d'esperansa; lo segon en donament de besar; lo terç en donament de abraçar; lo quart en lo atorgament de tota la persona sia finit. Mas aquella cosa que yo t'e dita, ço es, si son dos, dels quals la hu haia fet molt de be e l'altre no'n haia fet gens, empero sia trobada en la primera jouentut, car en aquest article que l'amador, que nenguns bens haia fet, maiorment sia elegidor, no deus entendre axi en lo quart, ço es en l'atorgament de tota la persona, mas en lo primer, ço es en l'atorgament d'esperanssa. Car encontinent la fembra vulla elegir l'amant del quart grau sens negun atorgament d'acort, mas aquell, que ha fet molt be, que aquell que no'n ha fet gens, li tany elegir amar; per ço com sera segura de la bondat d'aquell, mas d'aquest altre no, abans ne roman ne serta. Mas a sauies fembres no tany enriquir algu per yuaçosa o cuytosa prometensa, axi com en los primers graus damunt dits fins al(s) donament del quart grau, mas solen enantar per aytal orde. La fembra deu primer vsar del donament d'esperanssa, e si   —XV→   conexera l'amant per l'atorgament de la esperança rebuda crexer en bones costumes, la fembra lauors haia cura de venir el segon grau. E axi de grau en grau tro al quart grau vinga, si aquell ne trobara digne per totes coses. Si demanes raho perque en lo primer article trobes que no haya fet negun be, en lo primer grau que sia elegit per amador qui molt be ha fet, la raho ho mostra vesiblament que tro al terçer grau la fembra s'en pod partir per pocha de raho; mas si empero tro al quart grau hi ha mesa s'amor no sens raho molt justa s'en deu partir e aço no solament per la confirmacio d'amor, la qual se conte en lo quart grau, mas per la gran cosa la qual la fembra ha donada en sa persona. Quina differencia maior pot fer la fembra sino que liure son cors a altre arbitre?

Mas la cosa que as dita del carrech que es quin es per elegir amador saui mas si tu l'auies adoctrinat en ton treball, assats en aço es vista deffallir la vostra oppinio; car pus dolços son vists a cadascu los fruyts que ab sa propria lauro a plantats que aquells que ha de l'altre treball, e pus car es allo que ha guanyat ab molt treball que allo que hom posseheix per poch d'affany, car «sens grans treballs grans coses no poden esser apparellades».

RESPON LA FEMBRA:

Si sens gran treball grans coses no puguen esser apparellades, donchs com ço que tu demanes sia de les maiors, verament te coue a treballar, per tal que pusques venir als dons demanats.

A LA QUAL RESPONDRA AXI:

Totes quantes gracies puix, te ret, pus que apres de molts treballs la tua amor m'as promesa tan sauiament.   —XVI→   Deus me guart, que de fembra de tan gran proesa yo a altre quisvol puscha guanyar l'amor, si donchs no la guanya ab grans treballs. Car no par ver que fembra tan sauia atorch tantost la su'amor a'lgun ne s retenga vers si mateixa los treballs de nengun valent baro sens degut do. De tota orde de raho es vista desuiar, si los beneficis no porten deguts profits als lurs fahedors.

Si hom de vila demana amor de noble fembra, en aquesta manera pora enantar: Si la fembra, jatsia que sia noble, empero sia trobada simpla, aquelles coses per totes poden hauer loch, les quals hauem dites d'om de vila e de fembra de vila exceptat lo parlament, lo qual pod aci lohar mes lo linyatge. Si la noble fembra sera sauia e discreta, cautelosament te guarda contrestar al temprat lohament de aquella. Car si la fembra noble, sauia, fermament oltra manera volrra loar ab sa paraula, cuydes que ella no haia parlament de bella parleria, o creura que per leusengeria lo y digues, o cuydar s'a que la tingues per fada. Donchs, apres dels primers començaments, en aytal manera digues paraules d'amor:

(COMENÇA A PARLAR L'OME)

Si pogues lo meu cor amagar entre les entramenes de la mia volentat, moltes coses lexaria estar sots mon callament, les quals me couenen a dir com a forsat. Car lo meu cor puny la mia volentat ab aguts esperons girantsse contra la carrera de la sua natura e fa m demanar maiors coses. Perque si amor costreny mi dir alguna cosa no sauiament, la vostra noblesa ho sostinga noblament e reprenaho   —XVII→   ab leugera paraula. Car yo conech manifestament, que amor no ha costumat de partir los homens ab manera de discrecio, mas tots egualment cauallereiar ab la host d'amor, no exceptat forma, ne linyatge, no desagualtat de sanch, de parent, si algu es couinent a portar armes d'amor. Car amor es cosa que resembla a natura; donques, los amans no deuen departir en altra manera los linyatges dels homens que amor ha acostumat de fer e de partir ab son iuhi. Car axi com amor los homens de cada linyatge costreny amor esser ençesa en cada linyatge dels homens, axi com los amants no deuen departir los linyatges, mas aço solament volch l'amor esser amat. E per aquesta raho a mi plau elegir amor de tota fembra, si no m'aiusten costumes de neguna manera.

Donchs, si volets donar audiencia pascient a mi, yo curare d'amar allo solament, la qual cosa null temps no m'o porets vedar per justa raho. Mas si en alguna cosa estomouen les mies paraules la vostra persona e si us contenets ab mi ab aspra paraula deffenedora, aço seria a mi mal que no fa a ssofferir e raho de totes dolors.

Donques, sapiats que la sageta de la vostr'amor m'a ferit e so m'esforçat d'amagar la dita naffra ab tota ma forssa, no axi com si yo creya esser sufficient caualler d'amor, mas per ço com tem la altea de la vostra sauiea. Car lo vis de la vostra guarda tot mon enteniment espauenta, car ço que m'auia pensat, tot ho he ja oblidat. Donchs, per dret studia t de cessar la mia dolor, que, con mes me pensaua de cobrir la mia naffra, tant mes crexia la pena de la dolor. Empero tant estech amegada la naffra, quant longament la dolor ab totes ses forces no m pod sobrar. Mas despuys que m'ach vençut ab sa vertut, ab gran poder les grans coses de uos me costrenga demanar e pensar lo remey de la gran dolor. Vos sots raho de la mia lahor mortal remey de pena, la mia natura ensemps ab la mort tement la mia vida closa en   —XVIII→   lo puny. Car com m'aurets atorgades les coses demanades, la vida e los solaços que hauia perduts tots los recobrare; e si m denegats les dites coses, la vida m sera pena, la qual cosa m sera pijor que pendre sempre la mort. Car mes val morir tost e hiuaç qu'estar totstemps sotsmes a penes e a turments. Car yo les coses que m pens en mon cor e que y tench amegades per res no les puch dir, mas Deus sab hom mut quines paraules pot dir.

RESPON LA FEMBRA:

Molt me marauell, e cosa es de que hom se deu marauellar, com per tan gran torbetat de coses los elaments no fallexen, e el mon no ue a no rres. Mas si yo no contrestaua conexer la vergonya de la mia noblesa, la mia lengua reffrenaria les paraules del teu pecat; mas per ço que yo no sia vista ergullosa a les tues paraules, sofir les pascientment e lo meu cor soffer los teus dits, per tal que no t'haia a respondre ab atorgament. Donchs, qui est tu, qui demanes aytan grans dons? Yo assat veig la tua bellea, e lo teu linyatge ja m'es a mi manifest. Mas axi es reprenedor lo teu ardiment com dels merçes qui tota la setmana no entenen ni tracten sino en les merçeries e en lo guany d'aquelles e alli posen tot lur cor, e lo seten día de lur repos demanen entendre en dons d'amor e los manaments e los hordens stablits entigamens en los homens vol confondre. Car no sens raho fo trobada al començament departiment d'ordens entre ls homens, mas per ço que cadascu estiga en lo començament de son linyatge e que les coses establides del seu orde per la sua natura negu no gos vil tener, mas estar aquelles coses axi com allenes. Donchs, qui es tu, qui   —XIX→   goses menysprear los antichs establiments e son deffeniment d'amor e los manaments dels maiors vols girar ni com goses sobrepuiar los termens d'aytal linyatge? Car si en couinent yo estigues oblidosa del meu seny, que les tues paraules me costrenguessen aquelles coses que dius que soffer lo teu cor, no series sufficient de sofferir tan grans coses. No veus tu los oçells ergullosos de sa uertud que no tanyen a pendre, sino falchons ho estor, e no los tany que sien treballats per lo flach coratge del mila. Donchs, fort es reprenedora la tua fadea, com demanes amor de tan alt linyatge com no n sies digne. Ni no t en pots deffendre per la tua sentencia mateixa. Car tu as [dit] que com amor no departescha los homens ab grafi de discrecio, mas tots egualment costrenga cauallereiar en la sua host, aço departent tantsolament si algun es digne de porta armes d'amor, e los amants no deuen departir en altra manera los linyatges dels homens que amor ha acostumat de fer en son juhi, mas guardar deu aquesta cosa si es naffrat d'amor aquell qui demana esser amat. Mas si no atorch ab tot contrestament que amor no departidament costreny tots amar, mas altra cosa degra partir, ço es los amans, si no am la cosa de qui demana esser amat e per ço no u reb, car moltes vegades es amagat ab falssedat... Mas si tu vulles comptar ni gos pronunciar amor ab ardida lenga, ço es lo començament, esser nomenat de tots, lo qual port pes no egual. Empero lo jutge dreturer pora justament esser dit no dreturer. Car amor no vsa de desegualtat de pes, si donchs molt dreturerament raho no l ne costreny. Con amor costreny tots los homens per l'enteniment de lutxuria naturalment esser appellats, amor fort fo a l'eximpli   —XX→   posar ses tendes encontinent en lo contrari, que costrenga encontinent donar amor aquell qui la demana. E donchs, seriem semblant que hun ortola, o hun cauador fos digne d'amor, de la qual cosa naxeria gran desegualtat, car amor a donada licencia a tota persona generalment que am aquell qui s volrra, e, si no vol amar, que no am. Car axi com amor s'escalffa en Regina totstemps vol amar egual de ssi e totstemps Rey per cors natural deu hauer Regina. Car cadahu dels homens demanen totstemps amants eguals de ssi, o maiors, e semblant manera la fembra, de qui es demanada l'amor, per lo cors de natura damunt dit demana amor de maior orde; en altra manera semblaria que fos exceptada de la general retgla. Donchs, appar manifestament d'aquestes coses que tu entens d'arar a la riba de la mar e depuys trobaras qui en va has perduts tos treballs.

A LES QUALS COSES RESPONDRAS AXI:

Que vos m'aiats beneyt e suau parlament, la uostra proesa es molt en aço mostrada, que les paraules de la vostra natura aueu recomptades ab aquelles del nostre linyatge. Neguna cosa pod conuenir a les lahors de noble dona, que hus de bella parlería de sos dits, e neguna cosa no es vista tant escarnir noblesa ne es contraria a l'alt linyatge com dir paraules aspres e desauinents. E ço que vos hauets dit que la mja bellea ensemps ab lo linyatge uos es manifesta, molt m'en marauell, car yo veig fort errar en aço la uostra sauiea, com ço que ha proea de bons nodriments e encara bellea repren e alt linyatge no mesclat ab bones costumes reep. La qual cosa es greu de dir e fort es dura cosa de comptar, e aço us ensenya raho manifesta,   —XXI→   com per viua e justa raho uos sia demostrat que tantsolament de bones costumes e de proea d'omens e de cortesia de nada noblea. Donchs, si tots los nobles sola proea de bones costumes meresque enbellir per vertut e pendre altea de sanch, prechte que leix anar la raho damunt dita e sola proea de bones costumes te costrenga amar. Empero aquella cosa que a mi hauets dita dels mercers en desonor de mi, si volets ab orelles vbertes entendre les mies paraules, sens dupte negu porets conexer que no m nou per negun dret. Car yo entench en los honrats guanys diligentment dels mercaders e per ço yo conten ab lo propri linyatge seruir, car yo studiu complir coses tals ab los meus fets que de la mia natura no puga discordar. E ab aço yo faç callar lo barboteiament del poble, car lo poble diu aytals coses: «Cascu deu fer tals coses, les quals lo linyatge ensemps ab lo senyor desfa». Mas yo no contrast de demanar e de aiustar tots mos guanys, mas en son loch e en son temps m'estudiu de largueiar e de guastar aquelles, e en aço yo deffen la mia proea ab noblea de bones costumes. E axi si yo no m'estudiaua de guanyar honestament, fretura e pobrea se tendri 'ab mi, e axi no poria vsar obres de noblea, e la mia noblea de bones costumes romandria en sola una paraula, la qual cortesia e noblesa no la crehen tots. Enans si l pobre o l freturos vsa de paraules de cortesia o de larguea, en aquesta manera l'escarniria la gent, dient: «Veiats aquest hom que no posseheix mes que no pot donar als homens e gaba s de hauer gran larguea. Mas si tengues res que donas, tot aytal seria com se tany de la sua natura e linyatge. Car no ve de nenguna bona costum dels possidents dir de paraula esser larch». Mas tu dius que yo ara he assats riquea, yo deffen lo meu linyatge ab aquelles que, com so pus bastat de riquees, tant mes pora aiudar la mia larguea. Encara respon aço que dehits que cadascus   —XXII→   deu tenir al començament de son linyatge e no deu demanar en neguna manera de sa maior. Mas si a mi proea de bones costumes m'enbelleix e per vertut de proea liure mi enbellit, donchs yo resplandesch, per alt linyatge, e axi proea de bones costumes fa mi esser estoiat entre l'orde de noblea; e axi no y pods dir neguna presumpcio que yo no deia demanar o elegir amor de noblea; car mes es presa la noblea de cadahu en bones costumes que no per linyatge. Encara diguist que si d podia affaleguar ab les mies paraules, per tal que atorgasses la mia volentat, empero lo meu cor no seria sufficient de sofferir tan grans coses. Si es foll aquell Caualler que demana a ssi tals armes a portar que la forma del seu cors no u poria sofferir, e negun deman a ssi tal cauall, que no s puga regir ni gouernar per les sues virtuts; car aytals moltes vegades son sotsmeses a escarniment de poble. Donchs, yo atorch que fort son grans coses aquelles que yo deman; mas si tu tens mi per sufficient a ço que yo deman, prech te que m'o digues sens altres grans noues, e si trobaras mi de tot en tot no digne, fe m donar a'scarniment de tu e qui t vulles altre. Empero yo pord tan gran flanssa, que aquella altea del meu cors, la qual me costreny demanar tan grans coses, si la tua gracia m'o atorga aquella cosa que m costreny, aquella deffendra mi per tu. Mas la gracia no m pod esser contrestada per allo qui m diguist del mila e del oçell altiu. Car los falchons e los astors sol ardiment los fa forts. Car nos vem los falchons de sotil linyatge que temen los grans. Encara vem molts falchons alts e nobles que no temen a uegades hun vil aucell e per hun auçell pauruch esser encalçats. Si empero lo mila o la au pauruga sia trobada ardida e que ischa fora de son linyatge, es digna d'onrar la natura dels falchons e d'astors encara senyoreiar sobre aquells. Donchs, si tu conex mi exir fora del linyatge de mos parents, per dret yo deig esser posat en lo cas del mila damunt dit e deig perdre aquell nom   —XXIII→   e deig esser nomenat d'aquell nom del falcho. Donchs, d'aquest nom pods esser enuilida, car aur en vil cosa que sia mes no perd la virtut. Allo que tu diguist del departiment d'amor, que primer deu esser nafrat d'amor aquell qui demana esser amat, de la mateixa raho e contengut que no u as be entes, car la generalitat de la paraula te dona gran escuritat d'entendre. Car com yo digui no deure l'amant departir, si resplandescha de bones costumes, e si resplandescha de bones costums donchs. Donchs, aquelles paraules poden a ssi hauer loch: Amor a uegades desegualment dona e manifesta son loch. Mas jatsia que amor a uegades pord no egual pes, empero no deu esser reptada de no justicia; car basta, si amor la hun dels amans... tochat de la sageta d'amor no sens dret o stoia al propri arbitre, que, si aura fetes algunes coses que sien vistes agradables ni plasens, que sia mes digne d'esser honrat per dons e esser loat per moltes lahors deuant lo poble; si empero haura fet alguna cosa contraria a la volentat d'aquella, deu portar contrariis dons. Donchs, per ço posa amor los amants en arbitre, que con hom es amat, que, si s vol, puscha amar, si empero no u vol, no sia costret d'amar, car de maiors mereximents es jutgat esser digne aquell qui acaba lo be per grat que aquell qui per forssa ho ha vsat. La qual cosa es vista semblant del Celestial Rey, lo qual lo be e lo mal lexa en propia volentat de l'hom, donant als benfahents bens, los quals no s poden comptar. Donchs, la fembra deu guordar ab diligent cor, si aquell qui demana esser amat n'es digne e si troba aquell del tot digne en neguna manera, no li deu dir de no de la su'amor, si donchs ja no era ligada a altra amor. Donques, si altra amor no te res acostada, neguna raho te pora escusar.

  —XXIV→  

A LA QUAL LA FEMBRA RESPON:

La tua bella parleria te deffen tan fort, que yo no hauria poder de respondre a les tues vanes paraules. Empero algunes d'aquelles m'estudiare que t reprena ab la mia raho. Si, axi com tu dius, sola proea de bones costumes es digne de dons de amor e fa l'ome esser noble, la horde de noblesa antigament fo subira jouentut, car era manifesta cosa que tot hom qui resplandia per proea de bones costumes era appellat noble. E axi coue que nos digam affermadament los instruhidors de l'orde de noblesa qui en va han perduts sos treballs, la qual cosa com sia sorda no u contrast prouar. E perço dich que negu no deu sobrepuiar los termens del seu orde, mas lo prous a uegades entre son horde sercar amor d'alguna prous enviey, cerquar amor de mon cominal, e axi la horde de cadahu sera guardat no corrompudament e cadahu hira regardonat de ssa'mor. Mas d'aço que tu dius, de guanys en ta mercaderia, no t'o repren ab ma paraula, mas perço com tu entens en mercaderia demanes amor de nobla, la qual cosa es fort discordant e amargosa e plena de desegualtat. Mas com tu dius que largament dones los guanys de la mercaderia, axo fa tu digne d'amor de fembra d'alt orde. E jatsia que a uegades la au pauruga encalç a uegades lo falcho, no roman perço que l falcho no sia comptat entre ls falchons e ls altres oçells entre lurs pars; e aquell sera appellat vil falcho, e aquella sera appellada au pauruga. E axi la tua   —XXV→   proea fa'star tu entre la orde dels nobles, mas bo es a tu que sies appellat hom de vila e ben digne de amor de vila. Donchs, appar e manifest es que yo, jatsia que yo no sia ligada ab alguna amor, tu empero axi com estrany no est digne de la mia amor.

Jatsia que yo no vulla rependre les tues paraules, empero no puix veure per neguna raho que l noble per no proesa sobrepuig la de vila, per que deya aquell sobrepuigar per grans dons, com tots siam venguts e nats del primer çep, ço es Adam, nostre primer pare.

Mils seu en la taula del Rey aur qu'en la casa del pobre ho del menich, e mils e pus honrat es de caualchar cauall que sia gras e ben anant que no que sia magre e dolent. Donchs, parteix te de les tues errors e desempara ço que as començat.

Jatsia que tu m'aiuts ab les tues paraules, empero dementre que viu sia, no m partire de la tua amor, car si dels meus pensaments en neguna manera es perfeyt, empero sola sperança es tan gran en lo meu cor, que tots temps me fara viure ab gran repos e pendre... alcun dia la tua pensa haura remey de la mia dolor.

Ja us do remey digne a'lgun treball.

Aquesta sola paraula demostra hauer esperansa de fruyt, e yo prech Deus que tots temps sia ansia a tu de la mia salut, e les mies veles troben port de repos en tu.

  —XXVI→  

Si hom de vila demana esser ajustat a amor de pus noble, coue que haia molta proea en ell. Car si hom de vila sia trobat digne de fembra pus noble, a fer aue que sia tot ple de bones costumes e coue que ls seus bens lo exalssen e l loen. Car uergonyosa cosa par que sia a la noble fembra e cosa que li torna a desonor, si s'abaxa de son grau per amor, si donchs gran proesa no li compleix ço que li fall en linyatge de noblesa. No es vista veritat envers qualsque sauis qu'en l'orde baix no sien trobats de bons e dignes d'amor de tant alt linyatge, mas, en los dos ordens subirans, tots, axi com no dignes, ne deuen esser gitats. E aço t diu la retgla dels lochs, la qual diu: si allo en que mes par esser no u es en allo qu'es menys cregut esser. Car l'om de vila deu sobrepujar per bontat los nobles e encara los pus nobles, per tal que merescha esser amat de la fembra pus noble. Car hun hom de vila sia trobat prous entre les gents es comptat per molt gran, si Comptessa ho Duquessa o altra semblant fembra ho de maior orde s'acost a hun hom de vila. En aquesta s'enten gran abundancia de volentat e de delit, la qual cosa per res no fa a lohar, si donques comuna fama no li tolia la suspita de l'hom de vila. Donchs, la fembra de pus noble orde no deu donar s'amor a hom de vila, si ia per totes coses no sia trobat studios e prous? Si en los pus alts alcun pus digne egualment digne sia trobat, aquell maiorment es demanador en amor; si empero negu en aquells egualment digne sia trobat, l'amador de vila no'n deu esser foragitat. Empero per moltes maneres deu hom esprouar la fermetat de aquella, abans que merescha aconseguir la larguesa de l'esperança d'amor. Car com comença a fer vent de pocha natura, no sol molt durar, abans es passat en poch de moment. Car a uegades s'esdeue en algunes   —XXVII→   terres que naixen huns oçells que no sson de natura de preso. que en hun temps los ve vna ferea que prenen les perdius; e aço no ls dura, sino hun any apres que sson nats. Donchs, apres gran prouança, si'n sia trobat digne, aquell deu esser elegit en amor de la pus noble... Empero lo de vila pod usar d'aytal raho:

Contrestar a les lahors de la uostra persona en neguna manera par que s deia fer; car la nostra proea e la nostra honor resplandeix per totes les parts del mon. Donchs, lo meu proposament de present en lo principal enteniment, lo qual amonesta mi de venir a uos e offerir a uos los meus serveys e a uos supplicar humilment, que la vostra gracia deia pendre aquells, encara prech a Deu selestial que aquelles coses del ros de la sua gracia vmpla, les quals sien plasents per totes coses a la uostra voluntat. Car ferma concepcio es establida en lo meu cor, que no a uos, mas per uos donar serueys ab humil cor e ab plasent. E yo t pord plena sperança, que null temps treball no pora romanir en vos sens dolçor de fruyt. Si la mia estomouença era trobada sens fruyt, conuendri'a mi apres de molts naufraigs e tempestats pendre la mort, si donchs lo meu cor no es regit per alguna raho. Car sola esperansa, jatsia qui encara no m sia atorgada e enganar mon cor, poria a mi conseruar l'ancora de sosteniment que no s trenchas.

Ne de tu ne de qualseuulla altre posat lo meu cor dobles serueys ne no respondra couinentment als serueys reebuts. Car aquell qui los serueys hom li dona no uol pendre, aquell qui l dona met en vergonya e jutia si mateix esser detengut... Donques, qui don a altre volenters, son seruey mereix d'altres pendre seruey. Tu empero d'altra manera veus, altra cosa uas sercan, de la qual no est digne que la prenes; car segons que les tues paraules demostren, tu demanes esser amat de mi. Yo empero fuig amar maiiorment hom baix de cert grau, jatsia que tu sies resplandent d'alta bellesa. Mas dius, que sola esperansa de la mi'amor a tu atorgada te bastaria a esquiuar los perills de la mort; yo   —XXVIII→   empero respon a tu en aquesta manera: Que sol per ço que tu mostres mi hauer subtilea d'engan e de falsia, mostres tu mateix esser tint d'aquella mateixa error e tens altra cosa amagada en lo cor e encara ço que dius, dius ab falsa lengua. Donchs, per dret es gitador de la falda d'amor, car los mentidors e discordans sol no deuen entrar en lo palau d'amor, e, si primerament hi son entrats, no sauiament merexen c'om los ne git axi com no dignes. Encara me amonestes que menyspreu la propria cosa, la qual es pijor que la primera. Car neguna cosa es pus prous a la noble fembra que no esguardar les coses promeses de ssi mateixa, e enuanehir la esperança donada, e enganar la gent ab sa paraula. E aço es vist conuenir a'quelles fembres qui stan en lo bordell, que fan com poran trestornar ço que an dit, e a uegades per diners trastornen la caualleria. Donchs, lo teu consell no es bo, per ço com ne venen molts grans perills e molts greus.

A LA QUAL RESPONDRAS AXI:

Huna cosa m'as a mi atorgar, que la pus dolça cosa que sia al mon es viure en amor. Mas les uostres paraules manifestament demostren que no volets mi amar e aço per la humilitat del jusa orde, jatsia ço que digues que yo sia molt prous.

(A LES QUALS COSES RESPONDRA LA FEMBRA)

Car lo primer linyatge no pogues en la mia persona esser contengut ab propries contrades, e aço per ordonament de natura. Donchs, com natura haia volgut establir   —XXIX→   certs termens d'orde he no haia volgut tanchar les portes de l'orde subira, si proesa hi volia posar certs termens?

[...]

Car aixi s compte en Santa Pagina, la qual diu que la ley no es posada al just, mas al volent pecar. Donchs, la damunt dita antiga distincio no veda a mi esser comptada en la maior caualleria e demanar maiors gasardons d'orde, dementre empero que negun vulla contrestar a mi de bones costumes.

(E TU RESPONDRAS AXI)

Encara, ço que yo he dit, que he speransa, jatsia sia donada inginyosament a mi, ha bastat a la raho de la mort, aquestes coses yo no he comptades, axi com volent escarnir a la uostra gloriosa fama, ho que yo sia concebent de neguna legea en vos, mas per ço que mostras a uos, amb vberta raho, per quant atalentament vos desig, perço que la vostr'amor me fos fauorable, e la gran amor que yo us he uos sia manifesta e si als que no per allo mellorets vostre cor enuers mi.

A LA QUAL LA FEMBRA DIU:

Jatsia que l'hom de vila pogues resemblar per proesa lo de paratge, que, per bo que sia, sera appellat prohom, mas l'om de paratge sera per gran bontat princep. Donchs, guardo quines paraules dius ne perque contes esser nomenat en compte dels cauallereians, car yo veig en tu moltes coses   —XXX→   contraries a cauallereiar. Com los cauallers per natura sien suptils e han les cames primes e largues e ben fetes e los peus fets gallardament, que sembla que sien fets ab artifici, yo veig tot lo contrari en tu, car yo t veig gros, desfigurat, e los garrons mal fets e grossos.

A LA QUAL TU DIRAS AXI:

Si per les sues bones costumes e proea algun de vila sia trobat ennoblit de princep, no veig per quina raho no deia esser digne de noble amor. Car com sola proea fa digne d'ennoblir, e sola noblea sia trobada digna d'amor, merescuda sola proea es digna corona d'amor. Mas aquella cosa, per la qual so menyspreat de uos, dient a mi de la cuxa e de la cama, haueu contraposat, e no ve de molt gran raho. Car diu sse que hun hom era en Lombardia de linyatge de comptes, hauent suptils cuxes, e venia de linyatge de grans e d'excellents homens resplandents en lo sant palau de gran clerecia, e resplandi de tota bellea, e era bastat de totes les riqueses del mon, empero, axi com se diu, no hauia gens de proesa ab si, enans totes bones costumes e bons ornaments se lunyen d'ell, e totes les males costumes e ls mals nodriments an trobada cambra en ell. E per lo contrari: Hun Rey era en Ongria hauent les cuxes fort esteses, era donos, e hauent los peus mals fets e no eguals, e per poch tota legea era en ell. Empero, car resplandia de moltes bones costumes, meresque hauer la corona de Rey, e per tot lo mon resplandi la bona fama de les sues lahors. Donques, no deuets guardar quines cuxes ne quins peus haia, mas per quines bones costumes sia vestit e que hom fassa tot ben fet. Car no deu hom guardar quant sia l'om bell, mas quants dons deia guanyar per sos mereximents. Donchs,   —XXXI→   no aprengues de guardar a les cuxes, mas dits contra los bons nodriments, car com hom menysprea ço que fa natura, no esta be, ans menysprea hom la diuinal natura.

A LA QUAL LA FEMBRA RESPON:

Ab rahonable deffeniment te guarniries; mas yo encara no u be apres per hoyda de negu, que nenguna bontat ne negun benefici haies fet per que sies digne d'impetrar ço que tu demanes. Car aquell qui de nenguna prous fembra e maiorment de la horde de pus nobles demana amor, molta bona fama lo deu exalsar, e que l coue esser guarnit de tota cortesia; car de tu tota alta fama ne veig callar. Donchs, estudia t primerament d'usar de tals fets, los quals sien dignes dels dons demanats, per tal que l do no sia vist tan gran.

A LA QUAL RESPONDRAS AXI:

La uostra raho es vista euidentment dir totes coses, les quals amonesten mi esser ple de totes bones lahors. E donchs, com yo veia uos de tot en tot instruhida en l'art d'amar, yo deman la uostra doctrina en amor, la qual si deny mi ensenyar aquestes coses, les quals fan l'ome molt digne d'amor, com yo sere instruhit, de neguna occasio d'error me pora cobrir, e neguna deffenssio o pora scusar. Com tota cortesia deuall de la planea del Riu d'amor e a' quell fet maestre e instruhit li sia donat tot començament e exida de tota proea e y sia acabada, en tro ara yo era atrobat no saui e departit d'amor, car no es marauellosa cosa si hom   —XXXII→   apren los començaments, car tot hom desiga, ab tot son atalentament, de saber tots los començaments, e aquells demana ab demanda maluada e reb los ab cobeiosa pensa.

A LA QUAL LA FEMBRA RESPON:

Tu est vist torbar l'orde e lo cors de natura, car primer demanes amor... que tu no'n est instruhit, no demanes estar en diciplina d'amor ni esser ensenyat d'aquella. Mas per ço car seria vista fort leia cosa per exemple, e seria vista esser deuallada de la rael d'auaricia, si als menyssabens, com demanen esser ensenyats, los sauis negassen sos ensenyaments, no merexeries la larguea de la nostra doctrina. E si tu curaras diligentment esguardar les paraules, sobre aço que tu demanes te'n hiras saui hi ensenyat.

Donchs, qui vol esser agut digne ne vol s cauallereiar en la host d'amor, no es obs que sia detengut per neguna auaricia, mas que resplandesqua per gran larguea, empero deu se restrenyer axi com puscha. E com veura que y sia obs e maiorment en nobles e en plenes de bellea, e, alli on sse pensara, que y sia mester la larguea, no deu esperar que hom lo y deman. Car tota cosa, despuys qu'es stada demanada, ja es comprada per lo car demanar. Mas si volenterosament ho dona e sens demanar, la cosa sembla pus noble al prenent que al donant... Mas si veura negu hauer talent e li dona vianda, es contada per gran larguea e per caritat. Mas si ha senyor, deu li portar deguda reuerencia. E no deu blastomar per pobrea Deus ni sos sancts; mas a tots deu donar paraules humils e a tots deu esser apparellat de seruir. Mas   —XXXIII→   negu no deu escarnir als seus dits, car los mals parles no poden intrar dins los lindars de cortesia. Los mals no ls deu loar ab sa mentida, mas deu los esmenar ab correccions secretes. Mas si conexera esser aquell no corregible del tot en tot, axi com desemparat d'aquell, deu gitar aquell de ssi, per tal que no sia dit que sia consentidor e faedor d'error ab ell ensemps. De negunes maiorment mesquines persones no deu esser escarnidor, ne deu esser volenteros a fer baralles, enans, axi com puscha, s'en deu partir. Les fembres deu guardar ab poch ris, car, segons la paraula de Salomo, molt ris es vist portar oradura, car tots los folls e no sauis homens sauiament los saben lunyar de ssi les dones, e encara menysprear aquelles amagadament. Car gouernacio d'amor gran sauiea hi es atrobada e tota doctrina d'arts hi es demanada. Encara deu anar ab honrats homens e vsar en grans corts. De daus no deu vsar sino tempradament. He deu recomptar los bons fets dels antichs e encara allegar aquells. Coratios deu esser en batalla e encontra ls enemichs deu esser ardit, e saui, cautelos e ginyos. No deu esser amador de moltes fembres, mas per amor de vna fembra deu seruir a quantes n'a en lo mon. E deu esser arreat cominalment de moltes coses e deu se mostrar a tots saui, tractable e suau, jatsia que alguns creguen que placia molt a les fembres, si parlen paraules folles e vanes e que s mostren en tots sos fets orats. Dels manaments dels homens no'n deu mal vsar entre les fembres; mas deu sse guordar que no hus massa de longues noues ne sia massa quallentiuol. Encara no deu enriquir negu per soptada e yuaçosa prometensa, car no seria de donarho e pus lo creedor haura pocha de crehensa a les coses promeses. E si   —XXXIV→   negun prous cobeig de donar son do a ell, deu lo rebre amb alegra cara, e en neguna manera no y deu dir de no, si donchs no coneix que l donador no conega qui ell ho haia obs. E lauors ne pot dir de no en aquesta manera: Aquesta cosa, com al present yo no la haia obs, yo la he axi com adonada, e leix ho a uos, que, tant com la vulla, la tingats en nom de mi. Mas leges paraules no les deu dir en neguna manera, e maiorment deu esquiuar les asenyalades. No deu res prometre ab falsa prometensa, car cascun rich pod molt prometre, mas si no aten ço que promet, fa s tenir per vil. Als spitals deu donar volenterosament. E james no deu dir paraules males ne injurioses contra frares ne contra clergues, o monges, o contra casa de religio, mas deu estar totstemps en lur gracia e ferlos deguda honor. Deu anar souent a la esgleya e deu hoyr deuotament los diuinals officis, jatsia aço que alguns creguen molt fadament que placia a les fembres, si menyspreu les coses ecclesiastiques. Deu esser vertader en totes paraules, no deu esser enueios de gloria de negun home. Totes aquestes coses que son dites, si tu les has be enteses ab orelles vbertes e t'estudiaras de metre ho en obra, tu seras digne d'estar en la Cort d'amor.

A LA QUAL RESPONDRAS AXI:

Yo t fas gracies les quals no s poden comptar a la vostra dignitat, perço com a uos ha plagut desplegar e recomptar a mi los articles d'amor e tolrre de la conexenssa de cadahu. Mas encara yo no ses de demanar que uos deiats a mi donar speranssa demanada, sots aquesta empero condicio: si yo curare d'acabar aquelles coses que m'hauets ensenyades.   —XXXV→   Car la esperança de la desigada amor dar'a mi ordenament de tot be fer, e aquella cosa, la qual hauem dita del torbament dels ordens, no m'o pod contrestar. Com aço done començament a tots los bens, los quals se fan en lo mon, donchs en les primeres coses lo deu hom demanar, axi com a principal rahil de tots bens.

A LA QUAL LA FEMBRA DIU:

No seria couinent ne cortes donar aquexa manera a nengu speransa d'amor; mas atorga a ell purament, car, donada la speransa, purament pod la fembra retenir e tolrre la speransa atorgada. Donchs, studia t de fer tants de bens, que les nostres paraules sien vistes profitar a la tua pensa.

A LA QUAL RESPONDRAS AXI:

Per dret la celestial magestat t'a constituida en orde de les grans fembres, que tan sauiament hauets respos per tots mereximents, e encara atorgar a mi ço que yo he demanat, e encara mes, e yo prech Deus que l meu proposament se crescha a seruir vos totstemps e a uos de cor e pensament que m donets les coses que yo haure demanades e merescudes.

Si noble home vulla elegir amor de fembra de vila, aytals paraules li pod dir. Primerament la salut dauant la sua cara, la segona vegada pod si s vol sens licencia d'ella seure   —XXXVI→   costa ella, e aço per la maior dignitat que ha. Aquesta regla te liura, o Galter, que quant s'esdeuendra que lo home es de maior dignitat que la fembra pod sens licencia d'ella seure costa ella. Empero si son d'egual orde pod a ella demanar licencia, que si vol que segua costa ella, la qual atorgada pod seure costa ella, en altra manera no. Mas si lo mascle es de menor orde, no deu demanar licencia de seure cosla ella, mas deman licencia de seure pus baix que ella. E si no la li atorga vaia seure al costat d'ella, e si per temor no sse'n esta, que atorch a la sua volentat. E despuix pod li parlar anaxi:

(AXI LI COMENÇARAS A PARLAR:)

Yo so missatge trames a uos de la sala d'amor, lo qual es trames a la uostra sauiea per declarar hun dupte, ço es: De qual fembra es pus elegidora proea, aquella que ve per linyatge o aquella que es desseparada per noblea de linyatge?

A LA QUAL LA FEMBRA RESPON:

No m'es vegares que sia couinent cosa aytal juhi donar lo a departir a mi, com lo present article toch mi matexa, e maiorment com sia vedat que nengu no sia jutge en lo seu propri fet; empero com a mi no conuenga dir de no a juhi de maior, yo curare de mostrar sobre aquest article diffinicio. Empero primerament de les tues allegacions vull entendre alguna cosa, perço que yo instruhida de loable doctrina neguna falssedat no n puga cobrir sobre aquest negoci. Car primera es vista esser loadora proea de linyatge; que ço que per natura se pensa hom que deia esser, car a vegades ço que appareix no es de dins, e a uegades ha alrre de dins   —XXXVII→   que no apar deffora. Car a les fembres mils los sta la color natural que la sobreposada e pus honrada es e mes plaen les paraules que diu l'om que com les diu la garça. E mils sta bella color vermella d'escarlata en la bona fina lana d'Anglaterra que no en lana grossa d'ouelles. E axi mes val proea que vinga per linyatge que aquella qui ve de linyatge de pageses.

A LA QUAL RESPONDRAS AXI:

Marauell me que ço que dehits de bocha que axi u haiats al cor. Ne ço que dehits no s pod mostrar dreturerament per los eximplis proposats, com aquells homens humanalment los sia comanat e axi a no a fer per natura. Mas en los de vila de sola vertut de coratge los ve e de hordenament de pensa. Donchs, los vostres eximplis no han loch en aquest cas, donchs dich que per dret deu esser mes loada bontat en fembra de vila que en noble. Car pus cara es tenguda grua presa de astor que de falcho, e mes es grahit aquell qui paga mes que no deu que aquell qui paga ço que deu. E mes es vist esser sabidor aquell maestre que edificha la nau de fust que aquell qui la fa de paraula. E no es pus bella cosa qui per si mateix a hapresa alguna art que qui l'a presa de mestre? Donchs, si m volets atorgar veritat, mes es preada noblea en fembra de vila que no en noble.

AL QUAL LA FEMBRA RESPON:

Molt me marauell de la tua sauiea, com tan visiblament allegues paraules contra tu mateix. Car com tu sies de noble   —XXXVIII→   linyatge, manifestament t'esforses d'escarnir noblea e contens pledeiar contra ella; car empero defens les tues paraules rahonablement, yo m tench a'questa sentencia que m tench que mes sia loadora en lo noble que no en lo de vila, car tot be que es poch no es deputat esser pus car que carestia.

A LA QUAL RESPONDRAS AXI:

Yo tench fort per justa la tua sentencia e dich que dret es e raho, e tota via deu hom enans demanar amor de fembra de vila e qui haia molta noblea que de nobla. Donchs, com lo linyatge dels primers sia merescut d'esser exalçat per la proea de la tua persona, donchs no sens raho yo t'e elegida dona sobre les altes fembres e per tu solament me sson esforssat de fer tot be. E per ço prech Deus carament qui ell te done cor que tu prengues los meus serueys continuament, per ço que l meu coratge prenga creximent en be a fer, e perço que yo pugua venir per uos als desigats goigs.

A LA QUAL LA FEMBRA RESPON:

No m'es vegares que conuenga a la tua noblea que s'encline a l'orde de fembra de vila ne demanar amor d'aytal fembra, ne m'es veiares que haies guanyat nom de noblea per tos mereximents..... esser amat de fembra de tan baix orde. Donchs, demana amor de ton propri orde e no haies cura de abaxar te al jusa orde per tal que per ells per dret no us sia dit de no.

  —XXXIX→  

A LA QUAL TU RESPONDRAS AXI:

A molts es manifesta la doctrina d'amor... perque linyatge ne altea de sanch ne bellea no pertany de ficar la sageta d'amor, car amor a uegades vna fembra leia e d'al linyatge fa semblar a l'home bella e noble. Totstemps la forma de la fembra, la qual algu coneix amar ab dreturer cor, molt a costumat de plaure a l'amant, jatsia aço que sia leia e d'al forma. Encara de tota altra fembra li semble l'esguardament leig. Donchs, no t deus marauellar si tu, jatsia no sies noble per linyatge, yo t'am molt marauellosament, e m'es veiares que sies resplandent de totes bones costumes, e encara que sies d'alt paratge, per que yo no deman la tua amor per tal que les del meu orde m'en haien dit de no, mas so en tal manera costret d'amor, e per ço com la tua proea m'a plagut mes que de negun' altra fembra. Les quals deuen esser manifestes a la tu' amor sauia, que yo en neguna manera yo no deix esser gitat de la tua amor, si la composicio de bones costumes conexeran respondre al propri linyatge.

AL QUAL LA FEMBRA DIU:

E si algunes coses as dites que sien veritat, per les tues paraules les t'e rependre, com dius que proea deu esser mes loada en hom de vila que en noble. De les quals paraules concloguist que a tot hom feya mes acostar sse a fembra de vila que no a noble e a molt bella. E donchs si'n deu esser mes preat l'om de vila que l noble?

  —XL→  

A LA QUAL RESPONDRAS AXI:

Yo t dich ço que ia t'e dit e confermat que no lou que hom deia mes elegir amor de fembra de vila que no de noble, pus sia ben nodrida, enans pus elegidora es amor de fembra noble e be acostumada que no de fembra de vila e ben acostumada. Mas dich que si son eguals en proea que egualment es elegidora l'amor d'aquelles. Mas yo m tinch ab la oppinió de la Regina d'Anglaterra que totstemps pus sien eguals en bontat que lo maior orde deu hom elegir. Empero si yo t deia mes que no t'e'splanat, gran iniquitat ne nexeria. Car ja es vista la altea de linyatge e aportar gran dan a les gents e los nobles ergullosos no y porten negun be. Empero si m trobaras hom de vila en lo qual mes que en mi conexeras esser de proea, e li daras la tu'amor, puix te tendras per enganada.

A LA QUAL LA FEMBRA RESPON:

Sembles en les paraules que dius que sies axi com aquell que sembla que vulla molt anar e puix torna atras, que ara vols fer tots fets ab pregaries e tornes te atras de ço que primer hauies confermat amb ardida lenga. Mas no m'es veiares sia dreturera cosa que l'om saui deia confermar neguna sentencia contra si mateix, e ço que de primer hauia atorgat que ab ses paraules o torn atras. La qual cosa es leus de fer que de ço que hom ha errat que ss'en pod hom   —XLI→   esmenar, axi com tu que vols esmenar la tua no sauia doctrina, e en aço est trobat molt digne de lahor e deus esser loat de tota sauiea. Empero de les tues paraules hun poc me plau interpretar, qual amador yo deia elegir maiorment, car aquell deig portar axi com palau d'amor, car amor no lexa entrar en lo seu palau tots los poderosos, mas solament aquells, les quals yo m pens que sien plens de tota proea d'amor. Donchs, com be m'o haia pensat, lo pus digne que trobare lexare senyoreiar en ma amor.

A LA QUAL RESPONDRAS AXI:

Si sanch no ss'amaga en aquestes erbes, e, si aço no demanes per engeny de suptilesa, aytal delliberacio seria a mi molt suau e graciosa. Mas, car yo tem fort, que aço no m vinga de naxensa d'atorgament, es me veiares que do a'questes coses propri atorgament. Car a mi es molt greu e semblant de mort, si vos lexats mi anar, que no m donets esperança de la uost'ramor. Car bella costumansa es d'aquells qui serquen los traces d'amor qu'en demostren algun senyal; car si tu m'as promesa la tu'amor e puix no la m dones, sapies que encontinent so yo mort, he puix no m valrra res la tua medecina, e axi seras appellada homeyera.

AL QUAL LA FEMBRA RESPON:

No desig d'acabar nengun homey; empero lo consell te pod esser negat ab raho, car segons lo parlament d'un saui,   —XLII→   qualque cosa s'acaba per temprament de consell, no es acostumada d'esser escrebantada per vergonya, mas deu durar ab fermetat perpetual.

A LA QUAL TU RESPONDRAS AXI:

Yo no t puch negar lo consell. Empero no sses que no prech Deu continuament, qui ell te fassa amar aquella cosa, la qual deus amar.

AL QUAL LA FEMBRA DIU:

Sapies que si yo entenia en amor, que sens negun dupte apendries ab mi tot solaç.

AL QUAL TU RESPONDRAS AXI:

No es dupte que a tu no sia franch arbitre d'amar. Yo empero null temps no cessare de seruirte e per amor de tu fare a totes mon seruey.

AL QUAL LA FEMBRA RESPON:

Si les paraules que dius meties en obra, no s poria fer que de mi o d'altre no rebesses guardo.

A LA QUAL DIRAS AXI:

Deus vulla que les tues paraules porten vertadera sentencia, e jatsia que yo ara m partescha de tu, empero lo meu cor es ligat totstemps ab uos.

  —XLIII→  

Si negun noble deman amor de neguna noble, esforçe s de dir a aquella aquestes paraules que damunt hauem dites. E axi li començara a descobrir son cor:

(ENAXI TU LI COMENÇARAS A DIR)

Tant fortment vos te presa cortesia e gran noblesa, que totes quantes bontats ni bellees me pens que sien en neguna fembra, totes les veig en lo vostre sguardament, mas no les gos dir totes per gran pahor qui he de uos. Car si als homens no conuengues d'obrir les coses secretes que an al cor, l'amor d'aquells periria de tot en tot, la qual es pus fort sobre tots homens, e es naiximent(s) de tots bens, e nengu no sabria ajudar a l'altre, e per ço tota cortesia seria entre ls homens no deguda e perço couengut m'a de donarnos a ssentir los mals que per amor vostra sostinch.

AL QUAL LA FEMBRA RESPON:

Dreturerament sabras dir totes paraules, e a mi molt me plau de hoyr aquelles.

A LA QUAL RESPONDRAS AXI:

Jatsia que a tart me represent corporalment dauant lo vostre esguardament, empero de cor e de volentat null temps no m partesch de la uostra presencia; car depuys que yo he   —XLIV→   aguda conexença de uos, souent me represent deuant uos e aquell tresor seguira contra la mia intencio e fa m guardar ab los hulls del cor e toll me les penes que he en molts solaçes. Car aquell qui desiga ab tot atalentament de cor totstemps tem que no sia trahit per altre esdeueniment. Empero en quant yo us sia feel, e per quanta deuocio vos so estret, no us ho poria dir amb breus paraules. Car, segons mon veiares, si la feeltat de tots aquells qui viuen era ajustada en vna persona, no seria encara tanta, com la fe que yo he, la qual me fa venir a uos, e neguna cosa esta en lo meu cor tan no mudable com es lo proposament que yo he de seruir a la uostra gloria, e aquella cosa seria a mi molt gloriosa, e yo pendria ho per gran victoria, si yo podia obrar neguna cosa ab mos fets, la qual a uos fos graciosa e plasen. E si yo u podia hauer, neguna pena me poria atenyer, e neguns aguayts me porien torbar; enans en aquells lochs, on vos m'auets vista habitar, com yo y so ni ls veig, donen me nodriment de viure e donen me molts solaços. Empero com yo no us pusch veure ni pusch estar deuant vos, que no sent lo vostre plasent ayre, tots los elaments se lleuen de totes parts, e los començaments de les penes me comencen a turmentar, e en neguna guisa no m pusch aconortar tro fins que fal[s] son me adorm. Mas iatsia que a mi engan souen ab falsa prometenssa, pero yo t lliure moltes gracies, per ço com ab tan dols e ab tan noble engan m'a enuanehit. Car aytal dormir conserva a mi la carrera e la manera damunt e deffen me de mort e stomou me menys a yre. Car ha hom mort debades li dona hom medecina. Mas encara com hi es la vida, jatsia que sia penal, tost pod donar remey e aportar res de suauedat. Car yo crech e he   —XLV→   gran fianssa en vos que proea de tan noble fembra no lexara mi esser sotsmes a tant longament a tans greus turments, enans crech que m partira de tans grans treballs.

A LA QUAL LA FEMBRA RESPON:

Vertaderament en la tua persona sauiea es vista respondre a noblea, e an i trobat habitacle de suauedat, per ço com as sabut proposar tan sauiament los drets que ss'i pertanyen. E yo t fas moltes gracies de la prometenssa del seruey que tu as promes de fer en absencia de mi, e yo semblantment en absencia de tu pensare de fer serueys a tu, e en son loch e en son temps, car tu est resplandent per tan gran bonea e proea que no seria honor a neguna fembra, si deya de no als seus serueys. Empero yo vull que sol de l'esguardament de l'ayre te tingues per pagat de mi, mas empero soven poras vsar de la mia vista e pods me guardar ab cara contraposada. Car mes am treballar a conseruar vida que no donar raho de mort e guanyar nom d'omeyera.

Jatsia qu'en temps d'estiu menys de pluies se poguessen ellargar la vida dels arbres, empero no poden esquiuar lo perill de mort, si no son sobrefuses del ros del cel. Donchs, en aquesta manera que vos hauets dita, podest allongar la vida dels amans, empero no delliurar del pus greu perill de mort. Car pus greu cosa es com hom ha començat metre son cor en amor dir de no e per molt pus greu mort turmenta l'om que com ne diu de tot en tot no al començament, car lauors no l ne cal estar en neguna speranssa. Car abans eligiria morir enhun moment per ma mort   —XLVI→   que apres de molts treballs esser sotsmes a perill de mort. Donchs, pense la vostra sauiea ab soptil enginy, qual cosa sera a uos maior honor, que donets l'esperança demanada a l'amant, delliurant lo de la mort, o donar li carrera de be afer, o, denegan aço, tanchar li la carrera de tots bens e obrir li la carrera de la mort.

A LA QUAL HOM RESPON:

Lo deffeniment que yo t pusch fer la l te promes ab franquea e ab francha paraula, ço es saber que tots dies vs e pots vsar de la mia vista. Car l'alrre que demanes ab negunes pregaries no u pories acabar; car ferma cosa es e proposament de tot mon penssament no sotsmetre a mi a la seruitut de lutxuria ne sotsmetre mi a les penes dels amans. Car null hom no poria conexer per negun espirament a quantes penes ne a quants treballs es sotsmes lo cor dels amans. E iatsia que yo m guart d'enllassar lo meu coratge en les cadenes d'amor, empero a tu ne als altres benfahents yo no negare ni tolrre atorgament de be afer.

A LA QUAL HOM RESPON:

Ya Deus no vulla, Madona, que a uos dur vida ab agra amor. Car aquelles fembres solament, les quals s'acosten a caualleria d'amor, vertaderament son jutiades per tots homens dignes de lahor e per lur proea merexen esser nomenades en tota cort. Car yo no conech que negun be valla res en aquest setgle, si no pren començament d'amor. Car nengun clergue ne saui hom no deu reproar neguna cosa, si donchs aquella primerament no ha prouada...

  —XLVII→  

AL QUAL LA FEMBRA RESPON:

En la cort d'amor leugerament es l'entrar, mas totstemps les penes dels amans es per squerra, empero per los desijosos fets que son en amor l'eximent es fort estrany e fort dur. Car apres del vertader entrament d'amor neguna cosa pod l'amant voler o no voler. sino ço que la taula d'amor li dona, ne neguna altra cosa pod plaure a l'amant. Donchs, aytal cort no fa mester a mi, car en l'entrament se deu hom guardar, o pod esser comparat dretamen a infern, car pus hom hi es entrat a tart n'ix hom. Car mes val estar ab hun senyor sotil de Ffransa, e que hom haia arbitre franch d'anar on sse vulla, que esser sotsmes sots senyoria de hun rey molt honrat e que no puga fer a ssa guisa. Donchs, lo palau d'amor per aquestes coses que yo t'e dites, yo no m vull sotsmetre a l'entrament d'amor.

A LA QUAL HOM RESPON:

Negun pod hauer pus franch arbitre que com haia tot ço que desiga. Car si no s'en pod departir com se vol, grat ne deu hauer cadahun d'aytal cosa de la qual no s pot partir es plasent. Mas en aquest mon neguna cosa es trobada pus plasent d'amor, com d'ella venga tota instruccio de be, e sens aquella nengu no obre sens enginys de be. Donchs, aytal cort deu hom abraçar ab braçes vberts. Donchs, lo palau d'aquella en nenguna manera no us seria enujos.

AL QUAL LA FEMBRA RESPON:

A cadascu es vista cauallereiar franquea sots l'escut d'amor, donchs si aquella franquesa es vist'a mi esser seruitut,   —XLVIII→   di m si yo y deig fugir. Donchs, debades treballes, car tot lo mon no m poria trastornar d'aquest proposament.

A LA QUAL HOM RESPON AXI:

Si per aytal carrera uos esforssassets d'amor, pena la qual no puschats sofferir uos segueix, de la qual penda es greu cosa de departir.

AL QUAL LA FEMBRA RESPON:

Prech te que m digues quals son aquelles penes que per aço son vistes aparer, per ço que com les sapia, los darts d'aquella me pusquen menys nafrar, car los darts que hom veu venir menys noen a hom que ls altres.

A LA QUAL RESPON AXI:

Aqueix darts de que vos volets guordar no u porets fer, si no posats aquexa error que tenits al cor. Empero, si us plau, be u porets hoyr, mas primerament vos prech que la vostra gracia m'enseny primerament en qual loch de aquest palau d'amor uos amats esser mes?

Huna vinya es en mig del mon en la qual es un palau, lo qual ha jjjj. torres fort belles, e cadahuna d'aquelles es molt bella. E en aquell palau no y sta sino hun hom tractador dels fets de les dones. La porta del qual es oriental, la qual porta lo deu d'amor ha molt loada; les altres jjj. portes cada dona ha la sua per son orde. E les portes de la dona de mig jorn totstemps estan vbertes, e totstemps los   —XLIX→   lindars de aquelles portes estan vagans. Mas les portes septentrionals, les quals an guardia totstemps, estan tanchades e no guarden ne vehen res fora del palau. Donchs. en companyhia de quals de aquestes .jjjj. portes volrriets esser?

AL QUAL LA FEMBRA RESPON:

Aquestes paraules son molt escures a mi e no les poria entendre, si donchs la tua interpretacio no u fa a mi manifest.

A LA QUAL HOM RESPON:

Les portes que totstemps estan vbertes son aquelles dones que, dementre que nengu hi demana entrament que sia digne de mereximents, no li n'es dit de no, abans pod entrar franchament, e despuix lexen los ne anar ab tota honor que fer los poden, mas aquells qui no son dignes giten los luny del palau. Les portes occidentals son aquelles fembres comunes, que a nengu no'n dien de no, mas tots egualment lexen entrar e son posades a volentat de cadascu. Les portes septentrionals, les quals son totstemps tanchades, son aquelles fembres que a nengu no obren les portes, ans a tot hom deneguen d'entrar e null temps no obren les portes del palau d'amor. Les portes de migjorn son aquelles dones o fembres que volen amar he aquells qu'en son dignes no ls giten del palau e aquestes resplandexen per raig d'amor. Les occidentals son les pageses que enuides son amades de nengu prous e per dret ho son, com l'abitacio de aquelles sia en occident, car lo raig del sol d'orient ha venir tro a occident e axi aqui apagua s. Les   —L→   septentrionals son aquelles fembres, les quals no volen amar, jatsia que sien amades de molts, e per dret ho son, car son posades en la part esquerra de septentrio e deus no guarda aquelles, car son maleytes. Donchs ara per aquestes coses vos pod esser manifesta la disposicio del palau.

AL QUAL LA FEMBRA RESPON:

Yo m tench ab les portes septentrionals e tinch me per segura aqui, e no per maleyta.

A LA QUAL HOM RESPON:

Holes, donchs, les penes qui d son apparellades:

Com yo fos portador de les armes d'un noble senyor meu Rubert e com yo caualchas ab ell e ab molts d'altres, hun dia, en estiu, que fahia gran calor, e passauem per la selua del Rey de Ffrança, mena ns en hun delitable loch d'aquella selua. E era hun loch plen d'erba e plen de tots bons arbres. E com tots fom deuallats dels caualls e ls donam a roure per aquell prat e volguessem hun poch dormir. Com aguem dormit, cadascu ana a son cauall apparellar, e com lo meu cauall s'en fos anat pus luny que ls altres, tant l'agui hi apparellar lo dit cauall que tots s'en foren anats, e yo romangui solet en lo prat. E com no sabes la carrera per hon m'en hisques e anas per lo prat vagueian, dessa e della guarde a lluny, e viu vna gran multitud de caualchans que anauen per la stremitat d'aquell prat. E com yo m pensas que mon senyor fos entre aquells caualchans, esforçave m axi com podia d'acostarme a aquells caualchans. E com hi fuy de prop, yo vaig guardar, he tant no guardi que yo y ves mon senyor, per ço com no y era entre aquells, e com yo m'acostas mes als caualchans e mes guardas aquella   —LI→   caualleria fort bella, yo viu hun hom qui anaua primer caualchant en hun asenyalat cauall fort marauellos, e era coronat de vna corona d'aur. E seguien a aquest gran companyhia de dones e fort nobles e honrades, de les quals cadahuna caualchaua en son cauall fort bell e gras e ben emblant. E cada huna era vestida de molt marauelloses vestedures d'or, e eren abrigades ab mantells de porpra, e hauien cascuna hun caualler, qui anaua a peu, qui tenia lo fre de cascuna, per tal que anassen ab menys perill. Apres d'aquestes dones anaua gran companya d'omens per seruir la dita caualleria, e tant eren cuytosos e apparellats de seruir que ni ells podien fer los serueys deguts ni les dones no ls podien pendre, e axi lo gran apparellament que hauien de seruidors lus tornaua a gran fretura. E en lo terçer loch de la caualleria lur seguia vna companya de vils fembres, mas eren fort belles, mas eren mal vestides e d'als draps, que com fossen en stiu e morissen de calor, per forssa hauien aportar aquells draps qui vestien. Encara mes que caualchauen forts leigs caualls e maluats e mal anans e trotans malament e no hauien frens ni selles, qu'enans eren ranquallosos. Los treballs d'aquestes no podien esser mellorats per ajuda de nengu, e encara de la pols que gitauen los caualchans primers, aquestes enuides se podien veure ni parlar, que tota la cara hauien plena de pols.

He com yo m'esguardas aço he pensas que podia esser, vna dona fort bella, qui anaua derrera e caualchaua hun cauall fort leig e magre e renchallant de tots lo[s] .iiij. peus, appella m per mon nom e mana m que anas a ella. E com yo hi fos anat e la guardas en la cara que hauia molt bella e ben formada e la ues caualchar en tan desastruch cauall,   —LII→   encontinent yo li volgui liurar lo meu cauall. E com no l volgues pendre, dix me aytals paraules: Tu demanes ton senyor; mas ja tu aci no l poras trobar, car es fort luny d'aquest cami.

E yo respos: Madona, prech uos que m mostrets la carrera dreta per on hi vaia.

E ella respos me: Si primerament no guardes aquesta caualleria que sia tornada en los propris castells, yo no t poria mostrar la segura carrera.

A la qual yo respos: Yo us prech que m digats de qui es aquesta caualleria, la qual yo he tant esguardada e perque fembra tan bella port'ab si tan vils vestedures ne caualcha en tan vil e magre cauall.

E ella respos me axi: Aquella caualleria que tu veus es de morts. __E yo com hoy, lo meu cor fon fort torbat, e fuy fort cambiat e spahordit, e tremoli tot en guisa que tots los meu orssos se somogueren. E yo tantost volgui m partir d'aquella companyhia; mas aquella fembra mana dir encontinent aquestes paraules que ella m prometia aqui de guardar de tot perill. E dix me: Pus segur pots aci estar qui en la casa de ton pare. La cual cosa hoyda, yo comenci a tornar en mon seny e acosti m a ella e comença m o ha comptar tot enaxi:

Aquell caualler, que tu veus qui va primer, qui es coronat ab corona d'aur, es lo deu d'amor, lo qual, hun dia de la setmana, axi com huy, reconeix sa caualleria e guarda qui ha fet be ho mal en sa vida, e ret ne guardo a cadahu marauellosament.

  —LIII→  

Les fembres que has vistes axi be apparellades que van apres d'ell, son aquelles benauenturades fembres que, mentre foren viues, sauiament saberen capdellar de amor e que saberen donar atorgament d'amor als cauallers qui u merexien e donaren bells resposts a'quells qui ls demanauen dons per amor, per les quals coses ara'n reben guardo e seran honrades per totstemps. E aquelles que van en lo segon loch e an tant de mal son aquelles fembres que, dementre qui eren viues, en lo mon donaren lurs corssos a lutxuria, e nengu que les demanas no 'n deyen de no. E axi an merescut de pendre aytal guardo en aquesta Cort, que axi com en lo mon no mesuradament liurauen lur cors a lutxuria, axi aci haien no mesurats turmens

[...]   —LIV→  

AL QUAL LA FEMBRA RESPON:

[...]

mas que de mi deien esser dits tots bens... com los altres no s'alegren per maior proea que yo ni per maior honor. La mia noblea cobeig de gouernar e ab aytal temprament que a uos ne a negun altre per lo mon do ordenament de be afer. Dehits per totes coses uos esser apparellat als meus serueys e mi esser digne de gasardo mes que les   —LV→   altres per lo gran apparellament de seruir e per ço com diets mi hauer elegida dona special... Donchs, per que m pregats que yo deia hauer amich special, car aytal specialitat poria fer a mi altre prejudici e axi aquell guardo, lo qual yo sper de uos, no l veig...

A LA QUAL HOM RESPON:

Yo no us dich ne us man fer neguna cosa que sia dan a uos; donchs, girats uostre enteniment en tot be e no vullats contendre ab desraho, car axi com la uostra molt sauia auctoritat damunt ha jutiat. Vasta a cadahu com sera entre ls bons que y conserue tota bonea. Aquesta cosa empero, que uos hauets dita que seria injuria a les altres, nengu no diu que vos la façats ni fassats cosa per que vos ne siats menyspreada de nenguna persona; donchs, si yo he aiustats los meus fets ab los vostres, a nengu no'n ve nenguna iniuria. Donchs, yo he regoneguda vos per dona sobre les altres dones. Donchs, vasta que yo'n sia lohat per serueys de uos. Mas uos no perdets negun profit si la uostra volentat es leguda ab la mia... Car totes les altres dones n'an profit per deute de demanar, car per amor de vos e per l'esguardament de la uostra cara m'es vegares que ls deia donar tot ço que ls demanen; e yo so ligat ab uos ab tanta obligacio que per amor de vos tots serueys de mi, per que   —LVI→   yo m'estudiu de fer tots bens loables e esquiuar totes coses que no sien honorables. Donchs, a mi no contrasta nenguna cosa que vos m'aiats dita que a uos sia greu de rebre mon seruey. Encara hauets dit que vos no enteniets lo desigat gasardo de mi, del qual gasardo ve tota la mia entencio. Mas yo prech a la uostra pietat de tot en tot esser ensenyada que yo deman hauer lo guardo de vos, que gran pena es a mi no hauer la cosa que yo deman a uos, car, si yo l'auia, yo seria pus rich que si hauia tot quant ha en lo mon. Donchs, be podets veure que amor es aquella cosa, la qual yo deman a mi esser remey de salut, e aquella cosa la qual yo enten pendre ab la mia caça.

AL QUAL LA FEMBRA RESPON:

Ffort sots vist desuiar vos de la carrera d'amor e trespassar les costumes de vers amadors, per ço com tan cuytadament demanats amor. Car lo saui amador e instruhit, com parla a'lguna dona la primera vegada, que no l'aia coneguda, no deu axi disputar ni pledeiar ab ella del fet d'amor, ans se deu a ella demostrar tot simple e humil; e enapres deu loar tots fets e totes paraules que diga la amant; e, la tercera vegada, segurament pod demanar amor. Mas vos manifestament hauets torbat aquest orde, la qual cosa yo m pens que vos haiats feta per ço com vos pensauets   —LVII→   leugerament en la mia amor, e per ço car no sots instruhit en l'art d'amor. On m'es veiares que la vostr'amor deia esser suspitosa.

A LA QUAL HOM RESPON:

Si veritat es, que yo haia torbat l'orde d'amor, axo m'es veiares que m deia esser perdonat. Car d'aquelles coses que yo us comptaua ab mes paraules, a uos deuria esser manifesta la mia raho, car ço que yo demanaua no veia lo dia ne la hora que yo u pogues hauer acabat. Donchs, yo no creya que tan leugerament vos me donassets la vostr'amor, mas feya, volent a uos demostrar lo meu proposament. Encara, jatsia que aquell deia esguardar l'orde que vos hauets dit, empero ab justa raho lo pod torbar. Car la gran naffra d'amor de la qual yo so naffrat me deffen de no obseruar l'orde damunt dit. Car la necessitat desauinent no pod esser constreta per nenguna retgla. Mas si a mi deffall alguna cosa en lo instruhiment d'amor, per ço la uostra sauiea deu mi lunyar de aquella error e deu m'ensenyar tota la doctrina d'amor. Car si lo no saui deman no sauiament amor, d'aytal amor no poria pendre creiximent ne poria durar en couinent estament. Car la nau qui es en gran treball e en gran tempestat d'aygues, jatsia que lo veniment seu sia alegre, empero si es atrobada sens bon gouern, es en gran perill e va a uentura de perir. Donches, per abdues aquestes   —LVIII→   rahons, la uostra responsio es adurmida e en neguna cosa no aiuda als meus dits.

[...]

AL QUAL LA FEMBRA RESPON:

Si per totes coses siats vist digne d'esser amat, empero massa aspra carrera e luny de vos nos departeix, per la qual cosa nos no poriem hauer solaços ni auinentea de fer plaers la hun a l'altre. Car los amans, com poden esser lo hu cost'a l'altre, gran remey los es, e prenen compassio del mal que an agut e soffiren lo mils abdos; mas aquells qui stan la hu luny de l'altre null temps no s poden metiar dels propris treballs ni poden hauer remeys de lurs penes. Donchs, la nostra amor no s pod acabar, car la retgla nos demostra l'amor e l'esguardament que tots dies fa crexer l'amor.

A LA QUAL HOM RESPON:

Vos allegats ço que es vist contrari de tota raho. Car clara cosa es a tots homens, que ço que hom desiga e hom o veu tots dies es ne hom huiat he enuilex ho hom. Mas allo que es luny de hom, com hom ho pod hauer, hom ho te pus car he guarde u hom mils. Donchs, los tarts abraçaments dels amans fa aquells esser desligats ab amor desigada ab maior vincle. Car la ferma estanssa en aquell desigament es acabada, e la perseueransa es coneguda manifestament en les coses contraries. Car pus dolç es lo   —LIX→   repos com hom es stat de molts treballs que com hom sta vagaros continuament, e mes val la ombra frescha com hom ha stat en gran calor que com hom sta tot dia en pena d'ombra. Donch, no es la retgla aquella que vos hauets dita, com la fembra sia trobada enganable, ço es que, lla on es lo poch esguardament d'amor, fa ajustar lo poder. On per la lunyanssa dels lochs no us podets justament escusar d'amor, mas per axo ans ne deuets a mi aportar maior amor que si us estaua de prop...

AL(A) QUAL LA FEMBRA RESPON:

Per esguardament d'amagada amor james no crech que s deia elegir amor, si s vol sia prop, si s vol sia luny... Yames foll'amor no sab çelar los secrets d'amor. Donchs, la uostra raho cessa per molt bella raho que l'a desfeta... de la qual es bell pecat corrompre lo lit d'altruy, o aiustar mi als uostres braçes. Car yo sse be que yo am ab tot mon cor e yo sso aiustada a ell ab tota deuocio de mon cor. Donchs, pus que yo so enbellida de tan noble amor, dret me deffen de tota altra amor.

A LA QUAL HOM RESPON AXI:

Yo atorch, e veritat es, que l'om s'alegra de tota proprietat e encara es honrat sobre totes coses viuens en aquest mon, lo qual ha merescut rebre lo uostre abraçament. Empero   —LX→   fort me marauell com lo fet matrimonial, lo qual tot marit ab muller es tengut de fer, uos com lo volets vsurpar, com sia manifesta cosa que amor no es entre marit e muller. E iatsia que s'aiusten ab gran desig, empero tota via an ha vsar de fet d'amor, car be apar que matrimoni deia esser compres sots la retgla d'amor. Quina cosa es amor sino desig de tots no temprats abraçaments e gran cobeiança d'estar la hu cost'a l'altre? Mas d'un qual abraçament pod esser pus fort entre ls mullerats, com ells sien vists possehidors la hun de l'altre e poden fer sens contrast de nengu sos desigs? Car excellen doctrina dels princeps nos demostra que nengu no pod esser per res ladre de les sues coses. Ni a uos sia vista sorda cosa que, jatsia que marit e muller reeben abraços la hun de l'altre, empero lo atalentament d'amor no ss'i pod acabar, car aço mateix vehem qui ve en amistat... no consent de esser entre ells, car axi com diu Sicero, que sol lo linyatge de sanch guarda no corrompudament l'atalentament d'amor. Donchs ferma cosa es que tant se lunya l'atalentament dels maridats del desig dels amans, com fa la gran amor qui es entre pare he fill e l'amistad molt ferma qui es entre dos homens, car axi com aqui no es dita amor, tot aixi amistanssa es luny d'asso. Car axi com vos veta que amor en neguna manera no pod posar parts entre ls maridats, mas maiorment hi vol denegar sos priuilegis. Mas en altra manera contradiu amor entre ls mullerats, be y ha substancia d'amor, mas gelosia es mala cosa que sia entre ells e axi com a pestilencia deu esser encalçada d'ells; mas los amans deuen tenir aquella   —LXI→   axi com a mare e nodriça d'amor. Donchs, manifestament apar que entre vos ne vostre marit per res no y pod hauer vera amor. Donchs, com se conuinga de tota, fembra prous amar sauiament, sens contrestament de vostre marit podets mi enrequir de la vostr'amor.

AL QUAL LA FEMBRA RESPON:

Vos volets prouar ab uostra raho, ço qui es stada greu cosa esser jutiada dels antichs e la qual es fort reprenedora per ells. Qui poria loar dretament la enuega de gelosia o deffendre la ab sa paraula, com gelosia no sia altra cosa sino auol e leg pensament e suspita que hom ha de la fembra? Donchs, ja Deus no u vulla, que nengun prous sia tengut per gelos, car de totes bones coses es vista esser enemiga e es auorrida de tots bens per tot lo mon. Encara que destrueix amor entre tots los mullerats, car vos diets que aquells son bons abraçes que son furtats, mellors que aquells que sens pahor poden complir tots sos desigs. Mas si vos entenets la deffinicio dreturerament, l'amor no pod esser embargada entre ls mullerats, com ells sens contrast de nengu puguen complir totes lurs volentats... Car aquella amor deu esser elegida de tots que segurament fa nodrir los amans per abraçaments, enans, ço qui es maior cosa, que sens pecat pod tot dia vsar d'abraços d'amor..., car qualque cosa liure la diffinicio d'amor, no es vista esser amor axi com entre marit e muller qui sens embarch de nengu poden complir lurs volentats.

  —LXII→  

A LA QUAL HOM RESPON AXI:

Si pus plenerament a uos los manifesta la doctrina d'amor e les coses d'amor no us haguessen tochada, vertaderament se confermara la uostra sentencia, car totstemps gelosia entre marit e muller es maleyta, he entre vers amans es loada; e ara yo splanar vos he qu'es gelosia. Gelosia es vera passio de coratge, la qual temen fortment perseguir les volentats dels amans, la qual obserua la substancia d'amor, e gran spahordiment de no egualtat d'amor he es suspita leia de pensament d'om, lo qual pensament hom ha de l'amant. Don apar manifestament que gelosia ha .iij. parts en si. Car lo ver gelos totstemps tem que ls serueys que fa basten a conseruar la su'amor, e encara que egualment axi com ama qui sia amat, per quanta dolor s'irien costrets si l'amant d'aquell s'aiustaua altra amor. Aquesta derrera part no s pod conuenir ab los mullerats, la qual cosa es manifesta. Car lo marit no pod hauer sospita de la muller sens leia raho. Car vera gelosia acostada al marit es ensutzehida axi com de substancia de vi[ci?] e desempara de esser ço que era. Car l'aygua bella e clara, si començ de correr per un albello, sempre pren sutzura e desempara la color natural, e axi com l'almoyna, jatsia aço que sia guardo de perdurable parhais de ssa natura, empero, com es feta per los ypocrits o plens de vana gloria, perd son natural regardonament. Donchs, manifesta cosa es que gelosia naturalment no ha loch entre mullerats, e, com hi es, sempre hi ha discordia. Empero entre ls amans per dret deu esser gelosia,   —LXIII→   car totes .iij. parts de gelosia conuenen a l'amant. Mas molts son enganats en aço, los quals dien que gelosia no es sino leia suspita. On molts pechs que dien ço que aueu dessus dit de gelosia dien gran error. Car entre ls mullerats falsa gelosia hi pod esser, e despuys no son appellats amans, mas son dits amich e amiga. Mas ço que vos hauets dit que aytal amor es bona, la qual esta sens pecat, dich uos que amor de marit e de muller es ab pecat tota via que fassen nenguns solaços, si donchs no u fan tan solament per desig de fills, abans tota via que vsen en guis de fornicacio es pus fort pecat en ells que en altres. Car aquell qui fort gran amor ha a ssa muller per lo torbament qu'en ha, segons la lig de l'Apostoli, es dit adultre. Empero la vostra interpretacio, la qual digues sobre lo departiment de amor, no es vista esser lohadora de nengu, mas les aucturitats que yo us dich totes deuallen dels antichs. Per que appar manifestament que la vostra raho no ha gens de vertut... donchs, pus les uostres responsions no poden contrestar dreturerament, a mi no us sera nenguna honor que vos haiats mi fet languir sots uostra amor ni per vos prenga yo la mort.

AL QUAL LA FEMBRA RESPON:

No m'es veiares que nenguna raho aiats dita que puga la mia raho desfer ni trenchar la mia sentencia. Mas fasuos vna questio, ço es: si entre marit e muller amor ha loch e si entre amans gelosia hi deu esser loada justament. Mas aquesta distincio no m'es veiares que per nos puga esser   —LXIV→   determenada o departida ni per dret pas per nos no seria diffinida.

A LA QUAL HOM RESPON AXI:

No vull que altre sia jutge d'aquexa sentencia sino vos, ab que dreturament vullats jutiar.

AL QUAL LA FEMBRA RESPON:

No es justa cosa que nengu sia jutge en lo seu propri plet, e axi yo no y vull res dir, ans vull que departescha altra persona e no pas yo.

A LA QUAL HOM RESPON:

No u jutgem nos per tal que discordia no y nasques. Empero yo'n vull estar a juhi de fembra e no de mascle.

E axi, si a uos plau, bo es que sobre aquesta questio ho veia la Comtessa de Campaya, respos ella, e yo us ho atorch.

Per Deu prometeren se abduy que ço qui ella'n diga que sia ben seruat e guardat e nulltemps no sia reuocat. Car la sauiea d'ella es tan gran que sobre maior cosa que aço sabria donar sentencia. Donchs, trametam li vna letra de volentat d'amdos, la qual li demostre la tenor del contrast. La qual letra es aytal:

  —LXV→  

A la molt noble e sauia dona e senyora M. Comtessa de Campaya... M. Comte d'aytal loch saluts ab creximent d'onor e quant a joy al mon.

L'antiga costumança ns demostra e l'orde dels vells demana aço, que lla on hom ha obs justicia, que aquells ne sian demanats, on la sauiea es coneguda d'esser e lla on ha trobat prudencia habitacle, e les raons de veritat deu hom demanar d'ella on es la font mes que lla on son los pochs rius. Car lla on es gran fretura a tart haura hom bastament de nengun be. Car com lo senyor es ple de gran fretura, no s pod fer que l vassall sia opulent ne rich.

Donchs, hun dia, mentres que ns contenguessem e fossem emancipats enuers amor, e com volguessem per disputacio departir hun manament d'amor sobre qual duptauem e, disputan sobre aquell, nos conteniem, ço es saber, si entre marit e muller ver'amor hi puga esser atrobada, e si entre ls amans gelosia sia loadora. Dels quals dupten com souen aguessem contesa entre nos, e com la hu no volgues star ni consentir a la sentencia de l'altre, hauem ho trames a vos de volentat d'amdues les parts, per ço que com vos ho haiats determenat, la nostra baralla çes e d'aqui auant no siam en contrast. Per que nos hauem trames a uos aquest negoci, per ço com nos confiam de la uostra sauiea e de la uostra justicia, crehent que lo hun ni l'altre enganarets per la uostra sentencia, ans hi pronunciarets vertadera justicia, per que pregam molt carament e mol deuota la uostra Excellencia   —LXVI→   que sobre aço deiats sentenciar, retrameten a nos la resposta del present negoci sens negun altre alongament.

A l'honrat baro e noble en A. la sauia e nobla fembra na M. Comtessa de Campaya saluts. Com nos siam tenguda d'exaudir les demandes de totes coses justes e no pugam negar la nostra ajuda als demanants, maiorment com los errants en los articles d'amor demanen esser ajudats ab nostre arbitre, la materia de les uostres letres nos demostra que sens nenguna tardanssa nos deguessem retrametre nostra resposta.

La uostra pagina ns demostra que aytal contrast era entre vos, ço es: si entre marit e muller vera amor hi puga esser atrobada, e si entre amans gelosia hi es reproada, e que de abdosos aquests duptes nos deguessem donar nostra sentencia e que us deguessem trametre qual hauia obtengut en aquest contrast e qu' en voliets estar a sentencia nostra. E com nos haiam vista la huna e l'altra raho e cerquada la veritat de tot lo fet, volem que aquest contrast sia diffinit per aquest juhi en la manera qui s segueix. Nos diem e fermament stablim, que amor no pod estendre ses forces entre mullerats. Car ells son amants per grat e donen se totes coses d'amor sens neguna raho forçada que no ls ne costreny. Car los matrimonials de deute son e deuen esser tenguts de hobehir la hu a la volentat de l'altre e no s poden denegar res que vullen. E encara que ss'en creix la honor matrimonial, si la hu pren abraços de l'altre, com neguna proea no crescha entre ells sino ço en que s'eren primer? E encara per altra raho, car per lo   —LXVII→   manament que es entre marit he muller an afer ço que ls as anomenat.....; donchs, marit e muller no poden crexer lur amor. Encara altra raho hi contresta, car uera gelosia no pod esser trobada entre ells, sens la qual vera amor no pod esser segons la retgla d'amar, la qual diu: Qui no cela no pod amar.

Aquest es lo nostre juhi, pronunciat ab gran delliberacio e disputat ab consell de moltes honrades dones, e axi tenits lo per ferm. Lo qual fo donat anno .MºCLXXiiij. Calendas Madii.

Si hom pus noble demana esser amat de fembra pus noble, primerament deu senyalar aquesta doctrina, que s deu metre dauan tots, e pus primer e guart se, com parlara, qu'en res que diga no puga esser repres. Car la fembra pus noble sol fort rependre ardidament les paraules de l'hom e alegra s fort sobre paraules d'om com pod rependre ni escarnir l'altre. E aço moltes coses que damunt hauem dites hi han loch, si el legidor saui hi vol be guardar. Mas ab aquestes paraules pod començar:

AB AYTALS PARAULES TU COMENÇARAS:

Yo creu que los bens, per ço los ha format Deus en aquesta vida, que facen serueys a uos e a les altres dones,   —LXVIII→   e a mi par ferma cosa que ls homens no poden esser res ne han neguna bontat, si donchs no u han d'amonestament de dones. Mas, jatsia que tots los bens sien vists venguts de dones, e Deus los haia donat gran auantatge, e sien dites esser raho de totes coses e naximent d'aquelles, empero per força ls coue que s mostren en tal manera als benfahents, que la proea de aquelles do als altres auinentea de be afer. Car, si la lum de aquelles no donaua claror nenguna, seria axi com a candela que fos amagada ho encesa sots hun almut, los raigs de la qual no esclariria nengunes tenebres ni resplandiria en neguna part. Donchs, manifesta cosa es que cadascu se deu esforçar de treballar, en guisa que haia la gracia d'elles. Car elles molt son estomogudes en bons fets e solen cadahu honrar en sos mereximents. Car tot quan be fan aquells qui viuen, tot lo fan per tal que puguen acabar en aquesta vida lahor de dones e puguen esser dignes de lurs mereximents... Mas yo'n se molts, los quals an merescut esser enriquehits per acabament d'amor, altres ne sse que sol per lo donament d'esperansa abunden de totes laors. Donchs, la uostra pietat gir sse enuers mi e guart al meu pensament solitari. E prech vos e ab cor molt humil que vos no us esquiuets de Cort d'amor. Car aquelles persones qui s lunyen d'amor per mortes son comptades en aquest setgle, e la fama d'aquelles no es digna de recontament, sino d'esser soterrada en lo moniment. Aquelles empero que s'estudien d'entendre en los solaços d'amor son vistes estudiar a creiximent de lur proea e seruir ab profit de les altres. On per cert dignament son jutiades de molta honor e tot hom s'estudia d'exalçar la fama de aquelles. Empero vos no cregats que yo diga aço per ço que us entena   —LXIX→   a enclinar a les mies paraules, car yo he gran fianssa e crech ab tot mon cor, que nenguna occasio vos pora girar de fer ço que es be. Mas per ço cregats mi hauer auda cura d'amor en aquesta part, car la uertut que hom repeteix tot dia es molt pus ferma e reten la hom mils en memoria.

AL QUAL LA FEMBRA RESPON:

Jatsia que les mies paraules sien molt altes, atenyents les suptilitats d'amor, empero yo curare de respondre a les tues paraules ab couinent raho. Mas per ço que mils puga retenir en ton enginy ço que hauets dit primerament, yo contrestare a les uostres paraules. Car segons que vos m'auets dit que yo m'estudiu de fer aquelles coses que a mi e a les altres sia creximent de proea, e segurament que, menys que vos no m'o diguessets, yo u hauia be en cor de ferho. Car yo, segons que vos m'auets dit, que les fembres son raho e començament de tots bens, e maiorment com dien totes cortesies e responen ab alegra cara, e dien a cadascu les paraules que li tanyen e tota semblansa de pagesia desemparen, e per ço que puguen metre auant la lur fama. E yo dich que axo fa lo contrari, que fa mal a'lguns e fa desplaer a Deu e aparella a molts perills de mort. Encara als amans aporta en perill de mort e dona ls molts turments. Donchs, quin be pod esser en aquell fet, en lo qual lo celestial pare es ahirat, e lo prohisme n'es nafrat e de qu'en venen molts perills de mort e son turmentats per molts turments? Jatsia que amor costrenga tots d'esser corteses e fassa los homens partir de pagesia, empero per los grans   —LXX→   mals que ss'en seguexen e per les penes que d'aquen aparexen, aquexa cosa es fort temerosa e no deu esser desigada de nenguns sauis e maiorment s'en deuen lunyar los cauallers. Car tot dia'n naxen e'n venen perills de mort e veniment de batalles, donchs, ab grans studiis se deuen guordar d'aytal cosa, que segurament que no plau al sobiran Rey. Donchs, a mi es veiares que vos entenats en amor com deuriets esquiuar los grans treballs que son en los amans. Car los amans no tant solament mentre vellen son plens de treballs, mas encara mentre dormen en moltes maneres son plens d'ansies. Car axi u dien aquells, los quals tots jorns en amor treballen; car yo no'n se res ne u he prouat, sino axi com ho he hoyt dir.

A LA QUAL L'OM RESPON AXI:

Vos dehits aytals coses com aquelles qui de paraula volen enriquir sos amichs, mas de coses los fan enuanehir. Los quals en lur aueniment los reeben ab alegra cara e fan los lur bell respost, mas com ve en temps de necessitat be s guarden que no ls aiuden, mas fan sse afaynats que si mester ho hauien que ls ajudarien, e no fan alrre sino qui enganen lo amich ab blanes paraules e puys vanen se. E m' es mal semblant esta al capella, lo qual feny de si molts bens e dona la vida perdurable als altres, he dampna si mateix, e mostra als altres que bon gasardo n'auran. E no m pod contrestar ço que vos dehits, que ahira hom Deu en amor, car a tot hom es manifest que seruir Deu es gran be e qu'en deu rebre bon gasardo; mas aquells qui entenen seruir a Deu acabadament, per los serueys de Deu se deuen tolrre de tots altres serueys, e, segons la sentencia de sent Pau, qui vol seruir a Deu tots altres fets deu desemparar.   —LXXI→   Donchs, si volets seruir tant solament a Deu, totes les coses mundanals vos coue a desemparar e seguir tant solament les carreres del celestial pare. Car anch Deus no vol que nengu tenga lo peu dret en lo cel e l'esquerre en les coses terrenals, car nengu no pod entendre couinentment en dos serveys. Hon com vos tingats la hun peu en les coses terrenals, la qual cosa es manifesta per ço, com hom ve a uos, rebets hom ab alegra paraula e dehits a hom volenters paraules de cortesia he entenets volenters paraules d'amor, e axi mes vos val qui entenats del tot en amor que com hom ne ment sots altra cuberta. Empero yo crech que hom per amor no ahira Deu greument; car aquella cosa que s fa per forssa de natura per poch de mereximent la pod hom temprar. Encara en neguna manera aquella cosa no deu esser contada entre ls pecats, car cadahu ne pren be en aquesta vida sens començament, de la qual nengu no pod hauer lahor en aquest mon. Encara lo prohisme no sent nenguna iniuria d'amor ni la' n deu sentir, car ço que tot hom deu demanar de l'altre, si no u dona volenter, axi com ho demana, soffir iniuria. E aquesta paraula no us sia sorda, de la qual cosa tota la lig e tots los profetes pengen, axi com deu eser esplanada. Car diu Nostre Senyor: «Ço que no volrries que hom te fes no u fasses als altres». __Vos hauets dit que amor deu esser esquiuada de tota persona, car d'ella s'en segueix pena e molts perills greus. Mas per ço deuem entendre mes en aquexa cosa, jatsia que no la pugam hauer sens grans treballs; car apres de gran mal pus dolça es tota salut. Donchs, no us podets deffendre per nenguna raho, que amar no sia gran be a totes persones, a la qual cosa tots nos hi deuem esforçar. Empero qui deiats vos amar, be creu que u conegats. Car uos deuets amar aquell qui ha en vos tot son desig d'amor e s'estudia de fer per vos tots los bens. Mas si gos dir la fama mia, no'n poriets altre trobar   —LXXII→   pus digne que yo, car per uos so trobat pus plasenter a totes persones e per vos so donador de totes coses, e tots bens que nengu puga fer yo ls estudiu de fer ab tot mon poder. Donchs, placia a la uostra sauiea d'atorgar als meus mereximents, car no dich tant solament a la uostra bontat, mas axi com a mut meresch d'auer guardo d'aço que fas.

AL QUAL LA FEMBRA RESPON:

Yo no desig d'auer vana gloria per lo mon ni vull esser enriquida sens les mies paraules propries, mas yo cuydaua vos conuidar a mereximents de millor vida, no axi com volent destruhir los officis d'amor, mas volent demostrar les sobiranes rahons. Pus que en disputacio de diuinals coses hauem girada l'amor, lexem estar aquest juhi. Car yo m'alegraria molt, si, dementre que vos callats, los meus fets propris me loassen, car tota lahor en propria bocha de cascu s'enlegeix. Encara que speraua la uostra larguea tan gran que tant ha durat? Car yo veig que ls cauallers donen molts vestiments molt nobles e honrats e null temps no sson plens de riqueses e a tart ni ha nengun freturos.

A LA QUAL HOM RESPON AXI:

Per la sentencia del prouerbi que m'hauets dit me volets posar callament. Be es ver que no tany a nengun prous baro com sera entre altres honrats homens de loar si mateix. Mas, si algun dir volra los bens que ha fets per alguna dona, be u pod tot dir e comptar denant tots que no y haia altri, e aço no deu esser negat per nenguna raho e aço par   —LXXIII→   que s deia fer per ço. Car molts cauallers son aiustats; los huns compten les bontats dels altres e a uegades neguen les e an ne gran enuega, car cadascu ha goig com pod comptar les sues lahors dauant sa dona. E aço es hun vici que alciu molts homens, e per ço valrria ls mes que s tenguessen al prouerbi que hauets dit. Mas per ço port les belles vestedures de les quals vos m'auets repres, per tal que vos coneguessets breument que yo sso honrat hom. E a mi es veiares que les vestidures sien honrades mes per la proea qui es en hom, que hom no es per les vestidures. Mas empero moltes fembres hi ha que tota lur esperança meten en belles vestedures que vehen portar a hom; mas saui hom, o sauia dona, la honor deu creure que es en la proea de l'hom. Encara larguea assats n'e yo, car en donar e en despendre e en ornament de la mia persona despen totes mes rendes... Mas aquells han maior bona fama que ls nenguns altres e son plens de tota lahor, qui los seus profits freturen, per ço que puguen aiudar a les fretures e necessitats d'alguns. Donchs, aquelles paraules que dien que los pageses pensense qu'en vestiments e en paraules vanes sia la noblesa dels homens, per que yo vull rependre aquells prouerbis e les vanes paraules que dien, perque, si yo us deya ara moltes rahons, torbar uos hia, que no u poriets retenir nenguna; mas yo no ses de demanar lo don d'amor que dessus hauem dit.

  —LXXIV→  

AL QUAL LA FEMBRA RESPON:

Moltes vegades e hoyt dir que com hom diu faules que, axi com si era veritat, estomouen lo cor de l'hom, e axi pinet me de ço que us he dit, car veig que tot vostre cor n'es estomogut. On lexades anar totes altres paraules yo us respon axi. Dich que en aquesta vida nenguna cosa es pus loable que amar sauiament, e que nengun hom no pod hauer plen loament, si no l'a d'amonestament d'amor. E axi vos fets be, si sercats amor que us sia couinent, per la qual vos haiats proposament totstemps de ben afer. Per dret vos no podets trobar fruyt d'amor, car algunes costumes amegades neguen a mi que no am. Mas si fos en ma licencia, encara romanguera vna cosa, la qual me fa denegar a uos amor, car a uos son certa que hauets fet primerament altri vostres serueys, e axi per dret vos puch denegar la mia amor.

A LA QUAL HOM RESPON:

Quals son aquelles dolors amegades, per les quals vos sots tenguda que no amats, car a mi en nenguna manera no m son manifestes? Car solaços d'amor son plens de tot be e son medecina de totes dolors e restauren tota alegria, si donchs vos no hauiets tristor de algun altre amant que fos mort, a plorar la memoria del qual a tot amant es donat terme de dos anys. Mas com yo entena que vos null temps no sentis los darts de nenguna amor, yo no creu que vos   —LXXV→   haiats ansia de plorar nenguna amor. Mas com vos diets qui en la vostr'amor altre hi es vengut primer a demanar la, e axi yo ara no puch contrestar a les sues posessions, yo dich que veiares m'es que aquell hi deia esser abans, lo qual n'a major mereximent, si ja donchs vos no li hauets donada speransa de la uostr'amor... Car en amor aquell hi es primer qui n'ha maior mereximent... Car hom no deu gordar ço que demana, mas qui u demana, si donchs ja no era a altre donada la amor... Donchs, la mia demanda, si be s'es derrera, no m pod esser contrestada.

AL QUAL LA FEMBRA RESPON:

Car vos crehets mi hauer sentits darts de neguna amor e tenits me vos per tan vil ni per tan desemparada de proea de bones costumes que lo meu coratge no meresque perdre solaços d'amor, e en aço paren les vostres paraules contraries a tota raho. Car basta a cadahu que pus que hun hom que no si'amat del segori. Car negun mellorament pod fer periudici a la sua bondat. On si algun bo o digne d'amar se parteix de uos demanant amor, jatsia que vos haiats maior bondat, empero aquell deu mils obtenir en sa demanda, que si no tot hom seria difraudat en amor.

A LA QUAL HOM RESPON AXI:

Ja Deus no vulla, Madona, que yo null temps creegues que vos no fossets digna del Palau d'amor. Mas per ço vos digui aytals paraules, quar, segons que a mi es vegares, anuides es nengu trobat digne de la uostr'amor, car no'n sse negu en lo mon que no duptas posar son dret dauant vos ne qui us gosas demanar dons d'amor. Mas ço que vos   —LXXVI→   hauets dit, que, per melloria de nengun home, no deu fer perjudici a altres, no u podets deffendre ab nenguna raho. Car nenguna demanda cuytosa del no prous no pod tolrre la demanda del pus prous. Car, de les .iij. deesses, jatsia que cada huna fos be digna de ço que demana, Paris, jutge dreturer, jatsia aço que les dos aguessen demanat primerament, empero ell dona a la terça, Na Venus. Donchs, qui pus justament vos ho demana, vos ho deuets conexer e donar ho deuets a'quell qui n'es pus digne.

AL QUAL LA FEMBRA DIU:

Si la falssa habundancia de delit no treballas vos, james no desemparariets los solaços de la bella muller ni demanariets amor d'altra fembra.

A LA QUAL HOM RESPON:

Yo atorch que he bella muller e yo am aquella axi con marit deu amar a muller. Mas com vera amor no puga esser entre marit e muller segons la sentencia de la comtessa de Campaya e nengun be no puga esser en esta vida sens vera amor, donchs no sens raho yo deman altra amor. [Si algunes responsions altres te fan aci fretura, en los altres capitols dels nobles les trobaras].

AL QUAL LA FEMBRA RESPON:

Jatsia que amor sia fort profitosa cosa e les gents la deien demanar, empero a mi es veiares que sia cosa no profitosa e que hom la deia fort rebuiar

[...]   —LXXVII→  

car es cosa qui esta en sol desig de cor, la qual va tro al besar de la bocha e abraçament de braços e encara al veniment de la nua persona enfora altre tochament de cors; car aquesta cosa de lutxuria no s coue d'usar d'aquells qui amen purament. Jatsia que aquella cosa si'amor la qual cadahu la desiga, car aquesta amor aytal totstemps troba creximent, e com mes s'amen mes desigen amar. Aytal amor es de tan gran vertut que tota proea ve d'aquen he non ve nenguna injuria a son prohisme, en la qual amor Deus no y sab nenguna ira. D'aytal amor ni verge ni corrompuda ni viuda ni maridada n'a nengun greuge ni'n soste nenguna mala fama. Aquesta amor aytal houre yo e aquesta desige e haor e aytal amor volrria piadosament demanar a vos. Aquella amor es dita mesclada que son trachtament es e sa intencio en la derrera obra de lutxuria. Que ja sia aytal amor, en ço que damunt es dit o podets conexer. Aquesta amor aytal tost falleix e poch dura e com ho ha fet no u volria hauer fet; e per aytal amor nafra hom lo prohisme, e lo Rey celestial ho ahira, encara que ss'en seguexen molts perills. Empero no dich aço com si volia destruhir l'amor mesclada. Car mesclada amor tan be's vertadera e loadora e deu esser naximent de tots bens, jatsia qu'en vinguen molts greus perills. Donchs, ni pur'amor ni mesclada, si primerament no es prouada, no deu esser consentida. Donchs, lexada estar la pahor de vanitat, d'aquestes dues la vna m'auets vos elegir.

  —LXXVIII→  

AL QUAL LA FEMBRA RESPON:

Vos dehits paraules que no us he escoltades ni conegudes, e jatsia que d'algunes persones sien vistes crehedores. Marauell me fort qu'a la abstinencia los pot durar que com son en tan gran auinentesa com no fan tot delit ne com poden contrestar a la gran volentat. Car fort es gran marauella que nengu sia posat en foch e que no crem. Mas si nengu es torbat en aquex'avinentea de la pura amor e no y enanta en alrre, fort es digne de lahor e de gran honor, mas l'amor mesclada per res no m'es veiares que sia loadora de nengu. Mas jatsia c'amdues amors sien dauant vos, ne la vna ne l'altra vos no'n deuets desigar; car lo clergue solament deu entendre en offici de clericia e a tots enllegiments de carns deu fugir e deu estoiar son cors ne deu a Nostre Senyor, al qual ell ha donat gran honor e gran auantatge, que ab les sues mans dega consegrar la sua carn e la sua sanch e ab la sua paraula absolrre los peccats. Vos hi tot, qui sots caualler, per l'offici qui us es comanat deuriets esser cast e castigar los altres de tota legea. Mas, segons la paraula de l'Euuangeli, primerament deu hom gitar la vigua que hom porta en lo propri hull que no la palleta que te lo prohisme. Car gran escarniment seria als homens humanals, si un home que fos ligat deslligaua los altres. Donchs, no es segura cosa a les fembres ensutzear aquells per enlegiment de carn, los quals Deus ha elegits e vol a ssi purs estoiats e casts.

  —LXXIX→  

A LA QUAL L'OM RESPON:

Jatsia que yo sia comparat a la companyhia dels clergues, empero yo son home concebut en peccats e so enclinat naturalment a l'allenegament de la carn e axi com los altres homens. Car jatsia aço que Nostre Senyor en los seus officis diuinals vulla que ls clergues sien plens de la sua gracia e honor, en aytant volch que fessen mellor condicio, per tal que partis d'ells lo agullo de la carn e lo nodriment de pecat. Perque yo no creu qui ells se vullen ligar a doble pecat. Donchs, per que lo clergue mes que lo lech es tengut de seruar castedat de cors ni per que al clergue solament li deu esser vedat tot delit com a tot crestia semblantment sia vedat de no fer nenguna legea e esquiuar fortment los desigs de la carn. Donchs, lo uostre repreniment porta egualment rependre e lechs e clergues. Car no tan solament los clergues, mas los lechs e tots altres crestians, son amonestats de no pecar, segons la paraula de l'Euuangeli qui diu: «Si pecara ton frare en tu, castiga l entre tu he ell solament». No dix: «Si pecara molt ni en altra manera», enans ho dix generalment, volen donar general doctrina a tot crestia. Car los clergues e los lechs ho fan be si s'abstenen de tot delit de la carn e fan tots bens a lurs prohismes. Empero yo atorch e no u puch negar que en vna especialitat som yo e lo clergue, car lo clergue es tengut d'estar a la esgleya e preycar al poble totes bones obres de veritat e enconuertirlos a la uera fe catholica. De la qual cosa si s'en passa necligentment, null temps no pora gandir als turments perdurables, si gran penitencia no'n soffer en aquest setgle. Mas si faça son offici diligentment e preych la paraula de Deu continuament, sera absolt de tots pecats. Mas d'altres pecats qui ell faça no seria punit si no axi com   —LXXX→   hun lech, com sien homens carnals axi com los altres. E aço es la paraula euangelical qui ho diu. Com vehes Nostre Senyor que pecauen los clergues, dix: «Sobre la cadira de Moyses seuran los meus clergues; totes aquelles coses que ells vos diran totes les fets e les guardats, mas no vullats fer ço qui ells fan», per que «Hom deu creure a les paraules dels clergues axi com a missatgers de Deu, mas car son sotsmeses a la volentat de la carn axi com los altres homens, no deu hom fer ço qui ells fan, si be erren en alguna cosa». Donchs, basta a mi que yo diga volenter la paraula de Deu e que dejun. Mas si yo deman esser amat, per comparacio de clergue no m pot dir de no de la sua amor; enans vos prouare manifestament que mes deu esser triat lo clergue en amor que no lo lech. Car lo clergue en totes coses es trobat pus saui que no lo lech e pus suptil, e pus amesuradament fa ses fahenes que no lo lech, car lo clergue ha scrita la sciencia de totes coses. Perque mellor deu esser la sua amor que no del lech, car nenguna cosa es huy tan necessaria ha amor com amador saui. Donchs, per aquexa raho no m podets gitar de uostra amor.

AL QUAL LA FEMBRA RESPON:

Ffort me marauell de les vostres paraules, com diets que no deu esser mes punit dels delits de la carn lo clergue que lo lech, com sia trobat en Scriptura que tant com es mellor clergue ho en maior dignitat que tant deu esser mes punit   —LXXXI→   dels peccats que fa. Mas altra cosa es la qual veda amor als clergues. Car amor per natura vol hom bell e plasent e ben arreat e ardit e que continuament fassa batalles e que do volenters tot ço que hom li deman, mas lo clergue en forma va de fembra e fort leig cap que ha, e no sson ardits de cor, e son cobeus e auars, e continuament estan vagarosos, e no han cura sino de fer seruey al ventre; e axi tota fembra los deu dir de no de ss'amor he encara fer los en gran vergonya, en guisa que nengu altre qui u hoia null temps no gos demanar aytals coses. Car los demes mes s'en estan per vergonya que no per esquiuar la pena perpetual.

A LA QUAL L'OM RESPON:

Ver es ço que dius, que tant com pus dign'es l'om, tant en greu lo deffalliment de l'hom, no quant a ell, mas quant al parlament del poble. Car maior noues fa lo poble d'un petit pecat que fassa hun clergue que si altra presona ne fahia mil. La qual cosa per que ss'a vinga, quant al present no m'o cal dir. Mas lo comportament feminil qui diets que han los clergues no m pod noure a mi, car aytal comportament los es manat de fer antigament, per tal que los clergues sien coneguts entre les altres gents. Per que ara negu no gosa trenchar los manaments fets per los sants Pares... Encara ço que hauets dit de la larguea no m pod contrestar, enans m'es veiares que sia gran error. Com los clergues preyquen tot dia larguea e diguen mal d'auaricia, mas vos ho volets dir quant al mon, e ells no han cura ab que demostrar puguen   —LXXXII→   a la gent que auaricia es mala cosa. Encara, com vos digats que ells no batallen, axo es cosa que no tany d'ells, com deien totstemps hauer nedees les manas de sanch, e sempre que fan homey son gitats de la clericia. E aço's proua per Dauid, rey molt sant: per que escampa sanch, lo temple no pogue edificar a Nostre Senyor, car ell ho hoy de Nostre Senyor, com li dix: «No m'edificaras temple, que hom est ple de sanch». Mas ço que m'auets dit del seruici del ventre, no m nou res, car no es trobat nengun hom, ni lech ni clergue, ne poch ne gran, que volenters no menge e bega. Mas qui u fa massa ni menga ni beu no tempradament deuant Deus hi homens, ne deu esser blasmat e repres. Mas per lo vagar, en que estan los clergues, no deu hom dir que per axo s donen a glotonia de mengar e de beure. Car si per estar vagaros deuia hom estar pus glot, les fembres deurien hauer mes aquest vici que altra persona, com elles stiguen continuament en repos corporal. Enans mes ne deuen elles esser reptades que los clergues ni altres homens segons aquexa rao, car lo primer contrestament contra lo manament de Deu fon de fembra. Car hom james no agra pecat en glotonia, si la fembra no l n'escometes ne l'enganas.

AL QUAL LA FEMBRA RESPON:

Si lo vostre coratge es torbat de les mies paraules, contra mi solament deuets rependre a mi e no ahirar e dir mal de totes les altres fembres. Car si la fembra per glotonia passa los manaments de Deu, feu ho axi com a enganada   —LXXXIII→   per la suptilitat del diable, crehent ço que ell li dix que, com ne hauria mengat d'aquell fruyt, sabria que es mal e be e hauria tota la sciencia del mon.

Empero la fembra ho assaia primera de mengar, car lo mascle duptaue y, mas com veu que la fembra menga primerament e, per pregaries d'ella, lo mascle ladonchs menja'n.

AL QUAL LA FEMBRA RESPON:

Per ço esdeuengue axo, car les fembres per natura crehen totes coses pus tost que ls mascles. E pus simples son e per ço crehen totes paraules. On com lo diable veu que l'hom no era tan leuger de seny ne tan enclinat a creure tantost totes coses, per ço car es pus saui e pus soptil en totes coses, mes ama començar a la fembra, tement se que debades ho diria al mascle. Mas si agues començat al mascle e ell li hagues dit de no encontinent, la fembra ho confermara.

A LA QUAL HOM RESPON:

En aquest article tost vos hi defallrria la materia de disputar, e axi lexem aço estar e prech uos que m responats al principal negoci o preposit. Car les coses que vos m'auets dites contra mi, veiares m'es que sien contraries a dret.

  —LXXXIV→  

AL QUAL LA FEMBRA DIU:

E si per auentura los vostres mereximents no sien dignes d'aytal amor, haurets altra carrera a pendre d'amar. Car l'amor no es egual de uos en linyatge ni en proea ni en serueys, la qual cosa es manifesta per vostra lengua. Car qui posa sa'speransa en amor, ja a mi no pot destorbar parlant d'amor, car veiares m'es que aquell sia pus digne de acabar son enteniment qui diu tots los secrets que ha el cor que no aquell qui en pintament de paraules posa tot son enteniment, car aytal mes se confia en les sues paraules que no fa en mon arbitre. Car lo jutge de nengun plet, lo qual no ss'ajuda de consell de nengu, mas tot lo seny ha exir de dret, mils deu pronunciar segons son enteniment e mils deu metre sa punya que si u fahia ab consell d'altres sauis homens.

A LA QUAL HOM RESPON:

Ffort m'es veiares que sia reprenedora la uostra oppinio en aquexa cosa. Car nengu, com demana algun plet ab viua veu e ab bona paraula, mes val que si u lexaua a la conexensa del jutge, encara mes que tot hom ço que desiga no u vaga de demanar... Car demanar ço que hom desiga veiares m'es que sia raho, segons l'actor de veritat, lo qual diu: «Demanats he rebrets, toquats e obrir uos ha hom». Car aytal costum ha en lo mon que no callant, enans demanant souent, anuides ha hom prou fet de acabar e de hauer ço que hom desiga. Encara per altre argument vos mostrare que mes me deu esser donat a mi ço que yo deman que   —LXXXV→   no a'quell qui calla e no demana res. Car ço que yo deman, si hom no me n'es tengut de donar, sol lo demanar mostra qu'en deute meu sia. Car la cosa que souent demanada a nengu carament es vista esser comprada per les pregaries que hom fa, perque vos deuriets mes obehir a les mies pregaries, car ço que yo deman per dos drets me deu ara esser donat. Car anch fembra no ach en lo mon que, sens que hom no lo y demanas, que u donas a hom, per ço cor n'a vergonya.

AL QUAL LA FEMBRA RESPON:

Per ço los mariners no volen menar los muts en les naus, que com son en hun gran perill de tempestat no poden hoyr ço que ls companyons los manen fer, ni poden dir altres coses ne fer ço que ls es veiares que sia profitos a la nau. Mas dels muts no s deu perdre lur treball, jatsia aço que ço que desigen no u puguen dir, ni l'eximpli de l'Euuangeli que vos m'auets dit no m nou res. Car aquell es jutiat que demana souent segons les coses celestials e que tocha a tart a la porta, al qual los propris mereximents li deffallen e deffalleix per puritat de fe. Mas si u volrrets entendre simplament, yo us ho dire: les portes de Paradis son tanchades a tots los muts, com ells no puguen demostrar ço que desigen ab la lenga, per ço car la natura los hi embarga la paraula... Mas ja Deus no vulla que amor se puxa comprar ab preu. Car amor es cosa graciosa, la qual ve de dolça noblesa de cor e de franquesa de pensament, dona s per grat e per grat se deu donar e no james per   —LXXXVI→   preu, jatsia que ls amants moltes vegades lus couinga ab dons d'entrar en solaços. Mas lo do deu esser rebut tant solament per amor, e despuix l'amor es jutiada e floreiada. Encara mes que per la uostra demanda la mia franquea no deu perdre son deute, car alli on la cosa se demana per deute, franquea hi pert son offici. Mas com diem que la cosa demanada deu esser comprada, ver es quant al demanant mas no quant al possehidor. Car, si alguna cosa per sol demanar sia jutiada per deute, molt hom seria rich, lo qual totstemps sera pobre. Donchs, bellament volch dir l'actor lo prouerbi vulgar que, com algu despen molta moneda, per ço la y despen per tal que guany alguna cosa, e com n'a molt treballat e despes. Lo poble parlan axi, «aquest hom fort ha comprat carament aquesta cosa, empero la cosa no sera a ell deguda per nengun dret». Ni encara aquella cosa no pod contrestar a les mies rahons, la qual hauets dita, que gran vergonya es a nenguna fembra si ella, per son grat, sens que hom no lo y deman, prometa s'amor a nengu; car a les fembres no ls es negat per nengun dret que no puguen per lur grat donar lur amor a tot hom prous. Donchs, la fembra, si es demanada esser amada de nengu, be l pod mudar cortesament a ss'amor. E aquesta raho feu la mare de Carles, filla de la Vnguria, qui per pregaries demana esser amada. E per ço com ella era enamorada d'un Rey no volia pendre nengun hom que hom li digues. Donchs, a mi no m'es negat per nenguna raho que yo no puga amar aquell qui calla e no m demana la mia amor, volent scientment fer pecat ab aquell.

  —LXXXVII→  

AL QUAL HOM RESPON:

[...]

Empero yo us puch contradir aço, que nengun hom qui calle merescha tant l'amor de nenguna fembra com aquell qui la sabra demanar cortesament; mas no cregats vos que, si yo be m dich que la cosa que hom ha souent demanada que per deute sia tenguda, que yo no vull la vostr'amor sens vostre consentiment, mas gran raho es que, pus yo us he demanada amor cortesament, que pus digne'n sia qui aquell que ha callat e no ha demanat be ni mal.

A LA QUAL LA FEMBRA RESPON:

La uostra cuytanssa fort me sembla desauinent, per ço com tan souent demana la larguea d'amor. Car si yo demanas vna cosa, la qual degues hauer per dignitat, encara no'n poria esser enriquida per tan soptat demanar. Car nenguna fembra de valor no deu sempre consentir a la volentat de l'amant; car l'amor que tost es donada sens gran treball es menyspreada de l'amant e l'amor desigada fa enuilir, mas aquella qui es allongada per molt temps es purificada e tot rouell n'ix e no y pod romanir. Donchs, la fembra primerament deu esprouar per molts arguments la bondat de l'hom e conexer primerament la fe d'aquell enans que la fembra li atorch la speranssa d'amor.

A LA QUAL L'OM RESPON:

Al malalt, con hom coneix que la malaltia li aminua, no li deu hom tenir vna dieta acostumada, abans li deu hom crexer la vida segons la retgla de medecina, e deu li hom donar tota cosa de que haia talent, la qual sia contraria a la   —LXXXVIII→   sua malaltia, car aquest consell si l sab donar lo saui metge. Donchs, les penes e les dolors continues, les quals me tenen per la uostra amor, me costrenyen de demanar remeys couinents per tal que puscha escapar a la mort; e d'aço no us en pot deffendre la raho que damunt hauets dita, la qual dien les pageses que «per hun colp no es tallat hun arbre». Car la fembra sauia e discreta deu temprar los aguayts de la'speransa demanada; car si menys sauiament e discreta lo coratge sia estomogut de l'amant, no pod als tenir de demanar souent la'sperança de la amor ni s pod abstenir de guordar alla on es la sua amor. On per força s coue que d'aytal comportament dels amans qu'en haia a parlar lo poble. Donchs, la fembra de qui hom demana tempradament s'amor alargue la al demanant, si es son enteniment que l'am.

AL QUAL LA FEMBRA RESPON:

Per dret deuets sofrir gran treball pacienment per los bens grans que vos demanats; car nengun be no pod esser conegut plenerament si donchs hom no ha conegut mal. Mas com vos diets que la fembra deu temprar sauiament ses respostes a aquell qui demana la sua amor, axo s deu fer la on la fembra enten d'amar fermament, mas com ell ha poder que l'am o que l jaquescha pod lo cortesament partir de ss'amor e no deu torbar son cor nenguna asprea ni metre l en sospita per nenguna prometenssa. Donchs, com yo haia intencio de no amar vos, no us deu esser greu, si yo us allarch ab enganable allongament. Mas aço puch fer yo justament, car yo so ligada a altra amor e son obligada ab cadenes que james no s deslligaran.

  —LXXXIX→  

A LA QUAL HOM RESPON:

Molt me sabria dolç treball de tota pena, si yo entenia algun senyal de be que hagues a'sdeuenir. Mas yo us crech que vos siats ligada a altra amor, mas ja no us demanare quala sia aquexa e guardare m de no dir mal d'aquella, car manament es d'amor que nengun hom no trastorn fembra qui sia ajustada a couinent amor. E com yo no puga rependre axo en nenguna guisa, per dret ho deig creure, e axi no so vist trenchador del manament d'amor. Mas, si yo sabes per cert, que vos fossets ligada a'ltramor, e yo cregues que us fossets ajustada a amor menys couinent, e us en pogues partir ab mes paraules e ab mos fets, gens per axo yo no hauria trenchat lo manament d'amor enans hauria obehit als seus manaments; car aquell manament d'amor, del qual hauem parlat en aquesta disputacio o entenem a dir de aquells qui couinentment se son aiustats. Lauors es aiustada la fembra a no couinent amor com la proea de l'home es no egual a'quella de la fembra, e com entre abduy ha no egual comportament. Mas si yo sabia plenerament que vos fossets ajustada a couinent amor, jatsia aço que yo no degues demanar amor de vos, mas al menys per lo uostre atorgament aportaria totstemps bon cor, e per ço que vos pugau loar los meus fets, si yo m desuiaua en neguna cosa, prech uos que m castiguets ab vostra secreta reprensio. Donchs, si vos sots ligada ab alguna amor, la qual cosa yo no puch creure en neguna manera, veia la uostra sauiea suptilment, si aital amor sia a uos couinent.

  —XC→  

AL QUAL LA FEMBRA RESPON:

No m demanets ço de que yo no us puch fer cert, car no deu hom obrir a nengu los secrets de la su'amor. Per que yo crech que sia gran descortesia dir aytals paraules a mi o a nenguna altra dona. Pero be us puch atorgar que us haia bon cor, car... no es axi leu cosa conexer a nenguna dona si es ajustada a couinent amor, car molta egualtat j'auria aparexer abans que hom ho agues jutiat, e la fembra, despuix com l'agues menyspreat, no'n hauria nengun profit guanyat. E axi Deus vos don cosa que sia plasent a la uostra volental, e sia tal que nengun prous non puga sentir perdua.

Empero aytant com vos e yo hauem parlat, conech que vos sots be instruhit en amor e per ço deman vos consell destra raho. Com dos homens amassen vna fembra e ella amas mes lo hun que l'altre, e com ells s'en contrestassen, ella volgue departir aquell contrast. E dix a la hun d'aquells que la part sobirana fos de l'hu e la part jusana fos de l'altre.

E com ells veessen que la hun ni l'altre aguera compresa amor, elegiren lo pus digne que fos d'ella, e com ella se altas mes de l'altre, dix que mes amaua aquell qui no era tan digne, per ço com hauia mes treballat en ella

[...]   —XCI→   [...]

Perque hom ni fembra no pod esser ligada a dos amors, per ço car per força la vna de aquelles hauria a esser falssada. Car amador enganador tota dona deu fugir d'ell, car per molt noble que sia nengu ni haia tota quanta sauiea ha el mon, si va enganosament en amor, deu esser lunyat de tota dona, e axi mateix ho diem de la fembra, e no deu esser digne ne digne d'esser en cort d'amor.

  —XCII→  

DIU LO MESTRE:

Sapies que, com l'amor ve a nupcies, que tota l'amor es destruhida, axi com vos es manifest per doctrina d'alguns amadors. Encara si per auentura la hu dels amants venia a no poder de lutxuria, amor d'aqui auant no pot durar en ells, enans de tot en tot desemparen amor. Car entre ls amans naix gran fellonia e null temps no s poden concordar. Donch aquestes coses axi breument a uos dites he, les altres maneres finals d'amor a uos les leix que les conegats. Car no t uolem perdonar algun vegar ni t volem fort carregar de treball.

SI L'AMOR FINIDA POD TORNAR EN SA VIDA:

Mas aci pories demanar si l'amor finida pod tornar en sa vida. E, si deffalliment d'amor ve per ignorancia de fet, sens dupte fer se pot; si empero vinga per deffalliment de l'amant o deffalliment de la natura, d'aquell dich que no pod tornar en sa vida; mas empero no es impossible cosa, car refahiment de natura hi pod socorrer. Mas si denguna vegada s'esdeuinga de colpa d'amduy, no crehem que puxa tornar en son estament, mas tot hom deu desemparar aytal amor que depuix que haia prouada vn'amor totstemps li deu portar honor. Car penssar se pod qu'en deu esser oblidos si vna fembra ha fet adulteri ab ell, car qual cosa seria pijor a hom que si ho feya hom a ssa muller. Si empero la fembra es segura d'una amor, tots treballs ne sofferra, mas a tard es que pus vn'amor sia partida que torne en lo primer punct ni estament.

  —XCIII→  

Aquestes coses uos he axi demostrades assats ab breu paraula, la qual vos ajuste al sobiran tractat de la connexenssa de la cambiad'amor, la qual cosa es profitosa a tots amans e necessaria. Car nenguna cosa es tan necessaria en amor com conexer no duptosament qual sia lo voler e lo atalentament d'amor. Car si en aquesta part sia enganat algu de alguna error, d'aytal amor n'on reben gran amor e no'n poden sostenir gran perdua. Donchs, en moltes maneres pod hom conexer la fe de l'amant e encercar lo proposament de aquell. E, segons que aci dauall escrit veuras, conexeras las vanes fahenes de l'amant. Pren te guarda si tu veuras escalfar l'amant sens raho acostumada, sapies que la fe d'aquella vagueia. E si veuras amegar l'amant mes que no sol, dich que no ha proposament d'amor per veritat. Mas, si no ve al missatge que tu li trametras volenters, cregues que t desempara. Encara si conexeras que s'abstinga de les coses que solia parlar ab lo missatge e qu'estiga axi com a estranya o s trastornara de ço que t haura dit, cregues qui ella s'es girada. E si per uentura tu veuras que tos solaços li seran fexuchs mes que no solien, o los teus jochs li semblen enujosos, sapies de cert qui ella ha desemparada del tot la tu'amor. E encara, si ella t demana alguna cosa que no t'a acostumada de demanar o d'emprestar, cregues qui ella es tardanera en la tu'amor, e la tu'amor e la sua   —XCIV→   durara fort poch. Mas si tu veus qui ella compte fets d'altre hom o de nodriments d'aquell, sapies qui ella s penssa d'aquell'amor d'aquell home e no de la tua. Encara si veuras qui ella s tinga pus gin que no sol fer, dich qui ella creix en la tu'amor o s pensa de amor d'altre. La fembra empero, dich, que en lo esguardament de son amant cobega fe e lealtat, deu fer semblant a l'amant que desig abraçaments d'altre, e encara si oltra los solaços demana los vehins. Per qual raho sera l'amant torbat en son cor, no crega aquella esser fermada en s'amor ni esser fermament esser ajustada aci. Car si la hu dels amants de altre amant se començ a pensar no per abraços d'amor ni d'altre cosa encontinent, lo seu pensar fa suspirar l'amant e sempre s comença de alegrar e d'esser nafrat dins al cor de gelosia. La dolor del qual coratge la cara ho mostra manifestament. Mas los endenys fents bellament mostren loch entre los amants. Car si hu dels amants mostra si hirat a l'altre amant e per alguna raho mostra si endenyada a l'amant, coneixer pot la fe d'aquell amant. Car totstemps tem que l'amant qui l deu amar no li sia endenyos, mas, si be s demostra hirat e endenyat aytal comouiment no pot durar lonch temps, si ver'amor es entre ells. E d'aytals endenyaments no'n creix l'amor ne'n minua sa supstancia, que abans se purifica lo naximent. Encara si la hu dels amans sera estomogut de demanar les coses de l'altre, si donchs gran fretura no lo y fa fer, dich te que aytal se vol lunyar de l'amor de l'altre amant e vol sse enriquir de riqueses d'altre. Dichte que son encara moltes altres maneres, les quals poden valer a conexer la manera de la cambiada amor, les quals, si aço ligs souen, leugerament les poras apendre e conexer.

  —XCV→  

Si la hu dels amans trench la fe a altre amant, si es hom aquell qui l'a trenchada, e que ho haia fet per acabar nouell'amor, diem que de tot en tot mereix esser dellunyat de aquella amor, car l'espirit de la primer'amor li defall... E axi per nenguna manera no pod esser ligat a dobla amor. Donchs aytal amador, si requira los abraços acostumats d'aquell'amor, al qual la fe ha trenchada, per nenguna manera li deuen esser atorgats aquells serueys, si donchs la fembra no vulla esser graciosa.

Mas veiam, si la fembra perda aytal costum, si sera loadora en sos fets... Car ella s deu fenyer que s pens d'abraços d'altre amant, per tal que l'amador remenbren los solaços que solien fer ab gran desig, e lauors l'amador, com s'en recorda, desiga los solaços que solia fer ab ella. E sens aquets enginys l'amador no sera reuocat, mas pero bon consell seria a la fembra si l se lançaua del tot del cor e que no s pensas la memoria d'aquell amador. E si aquestes   —XCVI→   metgies que yo he dites no y donen consell, la fembra es folla si sol so dona a cura, car en aytals ribes null temps les anchores no y poran pendre. Donchs, les fembres se deuen guordar fortment d'obligar se a'ytals amadors, que d'aquells no puguen hauer goig en aquesta vida, enans n'an grans treballs e gran dolors. Donchs, com nenguna es demanada d'amar, abans qui ella done la sua amor, treball tant com puscha que conegua les costumes e la fe d'aquell amador per qui demana esser amada e no y haia res en ell qui ella no u conega, car apres de la cosa feta a tart hi dona hom negun consell. E axi guordar se deu la fembra d'esser enganada, car aytals amadors no serquen sino que puguen enganar la fembra ho puguen fer lutxuria, o que s puxen gabar de la fembra com li an sostret tot ço que hauia en lo cor e axi la fembra troba s'enganada e valrria li mes esser morta que viua.

Donchs, que sera que si hom trencha la fe a l'amant no per cap de renouellar altr'amor, mas car la volentat no li posa que torne ab ella? E que sera, si en algun loch amagat on deien esser, li met altra fembra ensemblant d'ella, ço es bagassa o alguna seruenta, per aço deu sse partir de l'amor, si be ss'a tret joch d'ell? Mas podem dir que per axo l'amador no deu esser endenyat de la su'amant, si donchs molts altres sobrepuiaments no li feya, en guisa que ell conegues que l menyspreas. E si per uentura ha coneguda alguna   —XCVII→   fembra o aguda alguna nina per son treballar que y haura fet, no deu esser tolt de ss'amor, e maiorment sia treballat per nobl'amor.

Mas per uentura si demanes que du fer la fembra com l'amant ab licencia d'ella pren amor d'altra fembra. Dich que la fembra a qui ama null temps li'n deu donar licencia que l'amant hus d'abraçament d'altra fembra. Enans lo y deu negar en totes maneres. Mas si per uentura li'n a donada licencia, dich que la fembra a qui ell ama no li pod negar los solaços que sol fer dabans.

Ara veiam, si la fembra trench la fe a l'amant, que li'n deia ensseguir. E dich que aquelles coses que dessus hauem dites del fals amador. De la qual sentencia no deuem vsar per ço, car si los mascles ne husen no staria be a les fembres que s'abandonassen a lutxuria. E jatsia que ls mascles ho fassen no s deu consentir a les fembres, car moltes coses stan be a l'hom e ls ho soffer per lo maior priuilegi que han, que a les fembres no ls seria perdonat

[...]   —XCVIII→   [...]

Car jatsia ço que l'amor pura e la mesclada sien esser vistes dues amors, empero la pur'amor e la substancia es jutiat mesclad'amor, mas d'aquella matexa ve ab gran desig de cor. Car la substancia d'aquelles dues amors vna es, mas semblen diuerses quant a l'esguardament del coratge, axi com en aquest eximpli pots veure. Car si algu bega lo vi pur e despuys bega l'aygua sola o lo vi mesclat ab l'aygua; jatsia empero que sien departides les maneres, tot torna a huna cosa, tot enaxi es de pura e mesclada amor.

Mas tu, Galter, pories demanar si deu hom de ssi lunyar la fembra, la qual forciuolment s'es mesclada ab altr'amor. Diem que nengu que res fassa per forssa no deu esser reptat, si donch altra vegada per son grat no u atorga.

Mas si m demanes si pequa aquella fembra en lo manament d'amor, la qual demana a altra fembra si es ajustada a couinent amor e descobre l'amador. E dich que nenguna fembra no deu descobrir ni demanar si es ajustada a couinent amor.

Encara pots demanar que si la fembra falssament he endenyosa respon a son amador si puga demanar curosament solaços de nouella amor, la qual es obligada a altre amant. E dich que l'amant la deu informar e gitar la   —XCIX→   de la mala carrera en questa e tornar la en la bona. E si veu que no y valla res lo castigar ni l rependre, lauors la pod desemparar e negar li tots solaços acostumats. E tot aço crehem semblantment que s deia fer en l'amador, lo qual enganat per ombra d'amor s'es obligat no sauiament a error.

E si m demanes de consell si deu hom sostraure nenguna amant d'altre a sos solaços, diem que aço es trenchar fe a l'altre amant. E diem que aço no s deu fer en neguna manera, car no deuem los manaments de Deu lexar per aquells del diable

[...]   —C→  

Encara pots demanar com ha aguda esperansa d'amor o tro al segun o al tercer grau, e, si lauores la fembra trencha l'amor promesa, sia trenchada la fe. E diem que no es tenguda axi, com, si alguna fembra ha promesa la'speransa de la su'amor e aquell no sia trobat digne d'aytal amor, la fembra es enganada, mas empero si contenia de negar ço que ha promes. E no u vulla complir no u pod fer, car nenguna fembra no pod tardar ço que ha promes; mas, si de tot en tot no vulla obehir lo demanament, lauors ha gran falsia en si, he es jutiada per fort leia cosa en la fembra si no aten les coses que ha promeses; car aytals falssies fan les bagasses, les quals en tots sos fets e dits son plenes de falsia e totes quantes coses an en lo cor son dobles.

Mas vna cosa specialment volem senyalar en bagassa, que, si s'auenga qui ella ame algun marauellosament, e en neguna manera ella no li trencha la fe; e aço sabem per la comtessa de Campanya, la qual diu que per ço son soffertes les bagasses, que aquell qui s'es ajustat a les coses de la bagassa, que la lur sentencia lo deu jutiar. Car aquell qui s'es aiustat a tan lei'amor, no deu esser en amor de nengun'altra, enans es tengut de sofferir pascientment la primera amor. Car no seria raho que l'vsant de lutxuria de bagasses fos justat a altra amor. Encara jutiam per bagasses, no tant solament aquelles qui son en lo bordell, mas encara aquelles qui s liuren a l'amant per l'esguardament de diners.

  —CI→  

Encara pots demanar, Galter, si .ij. amans haien amat continuament e concordable vn'amor, e la hu l'aia aguda, si la'n deu l'altre rebujar. E aço t volem ensenyar que, jatsia que pur'amor sia elegidora a tots homens mes que mesclada no comuna, mas per ço no'n deu esser rebel a l'amant, si donchs no aguessen contengut que james no vssasen de la comuna amor, e que fos liurada a uolentat d'amduy e a plena concordia. Mas si aquesta condicio no y es stada, no'n deu demanar sino ab plena concordia, empero la fembra no u fa dreturerament, si per aço diu de no a la volentat de l'amant. Car aytals amants son tenguts de obehir a les entrecambiades volentats d'amduy.

Ara donchs vingam als estranys judicis:

Com fos hun hom que les fort ligat d'amor d'una dona, comenssà d'esser estomogut forment per ella en son cor; e com la fembra vehes que aquest era fort estomogut per la su'amor desemparà l d'amar. Mas empero, com elle lo guardas hun dia e l vehes encara estomogut per s'amor, dix li aytals paraules: Yo conech en ueritat que tu as treballat longament per la mia amor, mas sapies que tu null temps no poras hauer la mia amor, si donchs primerament no m promets que tu façes tots mos manaments, e, si y contrastes en algun, sapies que tu seras partit de tot en tot de la mia amor. A la qual l'amador respos: Ja Deus no u vulla, Madona, que yo fassa tan gran errada, que yo contrast en   —CII→   neguna manera als vostres manaments, e axi ço que m demanats yo us ho done agradantment axi com aquella cosa que a uos plau. La qual cosa feta, la dona li manà encontinent que ell d'aqui auant no treballas per s'amor, ne digues lahor d'ella entre nenguns homens. La qual cosa com ho hoi fon a ell fort greu, empero sofferi ho pascientment l'amador. Mas com un dia lo damunt dit amador estigues ab molts cauallers denant moltes dones, hoi que ls damunt dits cauallers donauen mala fama de la sua dona. E com molt s'o agues esguardat e u hagues molt sostengut, començà a contrestar ab ells, e, reprenent los de la mala fama que donauen a la sua dona, e defene la. E, com la dita dona ho hagues sabut, feu lo s venir denant e dix li qui ell hauia perduda la su'amor, car ell era vengut contra los seus manaments, per ço com hauia mantenguda a ella dauant aquells cauallers, si que, contrestan d'aço, vengueren ne a juhi dauant la comtessa de Campaya.

La qual comtessa dix axi, que aquella dona era stada cruel en son manament, car ella li feu manament que natura no l podia sofferir, e aquest atorga l per lo donament d'amor, e axi no li deuia tolrre s'amor com no y hagues nenguna raho. Car lo dit amador no errà en neguna cosa, si reprenia aquells qui deyen mal no justament de la sua dona. Car aquest per ço promes de seruar aquell manament, per tal que agues pus tost l'amor de la dona, per que lo manament no fo fet justament, car cada hu per força ha esser estomogut de la su'amor.

Encara hun altre home, com vsas d'abraçaments d'una noble amor, demanà licencia a la su'amor qui ell pogues vsar d'abraçaments d'altra dona, la qual aguda licencia anà ss'en   —CIII→   e cessà los solaços qui fer solia a la primera dona. E apres d'un temps l'amador tornà a la dona, dient que no hauia fet solaços nenguns ab altra dona ni'n voli'auer fet, mas que ho feya per prouar la volentat de la sua amant. E ella lunyà l de ssi axi com endenyat de la sua amor, dient que partida era la lur amor. E contrestant axi digueren qu'en estarien a sentencia de la reyna d'almeria, la qual donas sentencia sobre aquest fet. La qual dix axi: Nos conexem que de natura d'amor ve, que hom vol sprouar la amor que l'amant ha hom, e axi que no era ben fet que per axo fossen a ell vedats los abraços de la primera amor, pus que l'amant no li hauia trenchada la fe.

Com fossen dos homens eguals en vida hi en bones costumes, e en totes cosses fossen eguals, exceptat de riquesa de bens temporals, e dupten molts qual(s) maiorment deia esser elegit per amador. La comtessa de Campaya ho departi axi: que lla on es bellea e bonea que y sia mesclada bonesa e riquesa, e lla on es riquesa que y sia mesclada bonesa e riquesa, car aquella fembra es lohadora la qual es riqua e elegeix amor que ho haia obs. Car null temps hom, per rich que sia, no es dit noble, si no es ple de bones costumes. Donchs, per dret la fembra riqua deu cerquar amador freturos, al qual puga socorrer ab sa riquesa. E per lo contrari hom rich se deu, axi com damunt es dit, acostarse a amor freturosa

[...]   —CIV→   [...]

Mas veus que dos amadors eren en totes coses e per totes eguals, e començaren de seruir egualment e amar. Donchs, qual d'aquests dos deu esser mes elegit a amor? Aquella matexa comtessa nos ho demostra e diu que l primer qui demana primerament, que aquell deu esser hoyt; e si les demandes d'aquells sien vistes esser eguals, dich que aquell deu esser mes elegit lo qual ha maior volentat e millor d'amar.

E veus que aytal juhi vench a departir a la damunt dita noble comtessa.

Hun caualler amaua fortment vna dona e vsaua plenerament dels abraços d'aquella, empero ella no amaua tant a ell com ell fahia a ella, si que l caualler s'en volch partir d'ella e la dona volia l retenir en la primera amor.

E la comtessa respos axi: Fort es maluada aquella fembra, la qual demana esser amada e ella no l vol amar, e es dret que hom cerch amor de altra fembra.

  —CV→  

Veus que hun joue que no era bell de nenguna proea e hun caualler joue plen de tota proea demanaren amor d'una fembra. E ambduy contenien sse, que deya lo joue al caualler, que ell no hauia obs aytal amor, com ell fos ja prous per si mateix, mas la proea d'aquella dona faria tornar aquest prous e que seria grau lahor a la fembra si per la sua proea tornaua ell prous.

Veus que hun hom s'era ajustat a vna amor qui no conexia, e com hac trobat lo mal que era en ella, volch s'en partir. E la fembra contenia aquest de retenir en la su'amor e scusantse d'aquell partit qui ell la reptaua.

A la qual cosa la dita Regina respos axi: Assats es vista aquella fembra combatre contra dret, la qual es torbada en nengun pecat, e puix vol ss'en cobrir sots ombra d'algu e axi los drets manen aquella esser sotsmesa a greus turments.

  —CVI→  

Encara com una dona, mentre fos fadrina, fos ajustada assats a couinent amor, e depux fos maridada ab honrat marit, desemparà lo primer amador e negà li los solaços acostumats. Mas vna dona honrada de Narbona reprene ho, dient: Que lo nouell ensutzeament del marit no'n podia gitar la primera amor, si donchs la dona no renunciaua d'entendre en nenguna amor e que d'aqui auant prometa que no ame algu.

E hun altre demanà a la dita dona de Narbona quel(s) fes cert on seria ver'amor: entre amadors o entre mullerats. La qual dona respos molt saviament, e dix: que segons que sson los grans desigs d'amors e lla on es lo maior atalentament de les persones

[...]

Encara li demanà hun altre juhi que una fembra era stada muller de hun hom, e parti s lo matrimoni, e despuys demanà la amor d'aquella fembra. Als quals la dita dona   —CVII→   respos: Si alguns son acompanyats per neguna amistat, e puys en neguna manera sien partits, dien que entre ells no pod esser sino amor maleyta e vergonyosa.

[...]

Encara hun hom era acostat assats a couinent amor, e demanà cuytosament l'amor de vn'altra dona, lo qual desemparà la primera amor. E acabat son enteniment ab l'altre, la primera dona demanà li los acostumats abraços, lo qual la hauia enganada e negà ls hi. E la comtessa de Fflandes dix axi:

Aquest hom qui tan falssament ha vsat e vsa de dos amors, dich que no deu vsar d'amor de nenguna prous fembra, enans deu esser estrany de tota amor, per ço car rebordeix los manaments d'amor. E la fembra no ss'o deu tenir a vergonya, per ço car tota fembra, si vol hauer labor d'aquest mon, deu entendre en amor

[...]   —CVIII→   [...]

Com un caualler qui no hauia gens de proea ni de bondat, demanà amor d'una fembra, la qual li donà s'amor. E aquella fembra instruhi l de tota proea e bonea, e ab abraços mostrà li esser valent caualler, si que ab treball de aquella fembra ell fon ple de totes bondats. E vench vn'altra dona e demanà li s'amor, si que l caualler la y donà.

E la comtessa dix sobre aço: Justa raho es que la primera amadora puga tolrre aquell caualler a tota altra dona, la qual per suptilesa sua a aquell tornat de no prous e l'a instruhit de tota bondat. E axi dret mana que aquell no deia desemparar aquella dona en nenguna manera.

[...]   —CIX→  

Com hun caualler fos fort estomogut per la amor de vna dona e aquella done hagues vn altre amador assats digne, e com no sabes en quina manera pogues hauer aquella dona e ella consirent en aço l'amador de la dona era anat en altre Regne. E aquest caualler tractà ab la dona qui ell se metes lo nom del primer caualler e semblant d'aquell començà d'esser estomogut per la dona, e la dona consenti. Si que l caualler compli ab la dona totes ses voluntats. E el caualler primer per l'engan que hac rebut mostrà tot lo fet a la comtessa de Campaya, e, en presencia de moltes altres dones, la dita comtessa, ab consell de honrades e sauies dones, diffini axi: Aquell hom enganos, ab qui ses falsies ha aguda aquella amor, hus d'aquella axi com de malguanyada, e ella axi com a falssa haia aytal amich. Empero abduys sien departits de tota altra amor. E lo neutre d'aquells null temps no sia appellat ab companyes de cauallers ni de dones, car ell ha pecat contra l'orde de Caualleria e ella haia rompuda la orde d'amor contra vergonya de totes dones.

Axi mateix hun caualler demanà amor d'una fembra, la qual era ligada a altra amor, e aconssegui esperanssa de la sua amor en aquesta manera que, com s'esdeuengues   —CX→   qui ella s partis de la su'amor, que lauors sens dubte que aconsseguiria gracia de la su'amor. E apres de poch de temps prengue per marit l'amador. E lo caualler dit demanà la esperanssa de l'amor que li hauia promesa; e la fembra contrastaua ho, dient que no s'era partida de la su'amor qui li hauia promesa. Sobre lo qual contrast vna Regina dix: que amor no podia estendre ses forçes entre mullerats, e axi jutgà que la dona donas l'amor que hauia promesa.

[...]   —CXI→   [...]

Encara fo demanat a la dita Reyna quala amor deuia hom mes elegir, ho de joue o de miga edat o de vell. La qual respos ab gran suptilitat, e dix: que aquell qui era bell per sciencia o per proea o per bones costumes, aytal amor era mellor e plus noble e loable. Mas empero quant ha fet luxurios ne a fer luxuria, totstemps jove demana joue. E mes valen los abraços d'una dona complida que no fan d'una fadrina que no sia en plena edat, e tot axi es dels homens. Mas tota fembra, sis vol sia joue, sis vol sia vella, mes amen los solaços dels jouens que dels vells. Mas ço per que s'auinga mils la raho medecinal que altra raho.

  —CXII→  

Axi mateix demanat fon a la dita comtessa quines coses deuen rebre les amants de lurs amadors. E la comtessa respos: que aquestes coses ne podien rebre couinentment. ço's: filosers, garlandes, corones d'or e d'argent, fiblalls de pits, espills, sinyells, bosses, cordes de coha, pintes, manegues de seda, trestells e crespines d'aur, e aquestes coses per raho de memoria, e per ço car generalment se diu que poch do deu hom pendre de l'amant, sol per hauer memoria d'aquell, e per tal que no sia vist pendre per auaricia altres coses. Empero aço volem ensenyar a tots nouells cauallers en amor, que, si l'amador ha pres de la su'amant anell per amor, que l deu portar en la ma esquerra en lo dit manouell e la pedra de l'anell vaia dins la ma totstemps, e qu'estiga amagada, per ço com la ma esquerra s'abste mes de totes sutzures que la dreta, e per ço com totstemps deu hom tenir l'amor secreta. Encara si s trameten letres no y meten los noms propris. Axi mateix si venen a juhi de nengu, no deuen segellar ab los segells propris, per ço que la lur amor no sia manifestada a nengu, e, si conseruen aço totstemps, la lur amor sera no corrompuda.

  —CXIII→  

Ara vengam a les retgles d'amor. O Galter, yo m'esforçare que t mostre les retgles d'amor ab gran breuitat, les quals lo rey d'Amor ab la sua propria bocha dix, encara donà aquelles per escrit a tots amants. Car hun caualler de Bretanya, dementre qui ell anas a veure tot sol la selua del rey Artus, e com fos entrat dins la selua, huna joue fembra, la qual era plena de marauellosa bellesa e caualchas hun marauellos cauall, tota en cabells, va exir a carrera a aquell caualler, la qual lo caualler saludà encontinent e ella respos li ab cortesa paraula. E va li dir la donzella: Ço que tu demanes, no u poras trobar en nenguna manera, si la nostra ajuda no t'i socorre. __La qual cosa lo Breto la ua pregar ab humils paraules que li digues ell per que y era vengut e que despuys ell creuria ço que li deya. Al qual ella dix. Com tu demanasses l'amor d'una dona de Bretanya, ella dix te que tu null temps pories hauer la su'amor, si no li portaues primerament hun esparuer, qui era en la cort del rey Artus e estaua en vna pertxa d'or. __Les quals coses lo Breto li atorgà. E lladonchs dix li la donzella: Tu no pots hauer aqueix sparuer, si donchs tu no vens combatut en la dita cort e que tu te alegres de pus bella dona que no ha nengu d'aquella cort; mas tu no pories per res entrar en lo palau, si no mostraues primerament lo guant de l'esparuer als porters. Mas lo guant no l pots hauer si primerament no vencies doblament dos cauallers molt forts.

  —CXIV→  

A la qual lo caualler respon: Yo conech que no poria fer aquexes coses yo ni sofferir tan grans treballs, si donchs nom donats la uostra ajuda. Per que yo m vull sotsmetre humilment a la uostra senyoria, pregant uos ab humil oracio qui vos m'ajudets en aquest fet, e que vos me donets consentiment, que per esguardament de vos puga dir que yo m'alegre d'amor de pus bella dona.

Al qual la donzella respos: Si tu hauies tan gran ardiment de cor, que aquelles coses, que yo he dites, no tems d'encercar, tu pories acabar ço que demanes de nos. __A la qual lo Breto respos: Si vos me volets atorgar ço que yo us he demanat, tots sobrepujaments de bonauentura sera[n] ab mi.

Al qual la donzella li va atorgar tot planament ço que li demanaua, e va li donar hun besar d'amor, e donà li lo cavall que caualchaua, e dix li: Que aquell lo portaria a tots los lochs qui ell desijaua; mas guarda t que sapies contrestar ardidament ab tos contrestans. Empero diligentment te membre aço que com hauras vençuts los dos cauallers quid deffendran lo guant, no prengues lo guant d'ells, mas pren ne hun leig que trobaras penjat en vna colona d'or; en altra manera no vençries la batalla del palau, ni compliries ço que desiges.

Les quals coses axi acabades, lo Breto se va vestir les sues armes e pres comiat e anà ss'en per la selua. E anà molt per boschs plens de bisties feres e saluatges, si que vench al flum, lo qual era marauellosament ample e larch e fort pregon que sol en la pus pocha riba que y era negara tot hom. E anant riba lo riu, vengue al pont, lo qual era d'aytal forma. Ell era tot d'or e tenia en cada riba son cap;   —CXV→   e lo miga del pont era en l'aygua e a les hones de l'aygua vagueiaue tot. E lla on se acostà lo Breto, hauia hun caualler qui caualchaua hun cauall, e era de lega gardadura, lo qual lo Breto saludà ab cortesa paraula, mas ell lo menyspreà de retre li les saluts, mas dix li: Que demanes açi, Breto, vinent armat aci de tan longues parts?

Al qual lo Breto respos: Yo treball de passar aquest flum per lo pont.

Al qual lo del pont dix: Yo veig que tu demanes la mort, la qual nengun estrany no ha poguda esquiuar. Mas empero si tornes a enrrere e qu'en lexes les armes, yo perdonare al teu jouent, per ço com veig que per gran simplesa est aci vengut.

Al qual lo Breto respos: Si yo lexaua les armes, tu no hauries nenguna lahor de victoria; mas, si m pots vedar axi com son lo passatge, lauors hauras digne lahor de gloria. Car aquell qui m dira de no que yo no pas lo pont, yo lo y demenare ab la espasa. __E aquell del pont va cruxir les dents e va s treballar per gran fellonia e va dir: O tu, Breto, mala carrera es aquesta per a tos obs que huy as presa, car per ço com as nomenada espasa, morras ades, e james no tornaras noues dir a la tua dona. Ho mesqui de Breto, e com est gosat venir en aquest loch on pendras la mort? E, costrenyent lo cauall ab los esperons contra l Breto, va l ferir malament ab la espasa, si que li trenchà tot l'escut del Breto, e mes li la spasa per lo costat, trenchant li dos dobles de loriga qui vestia, si que perde molta sanch lo Breto. Empero que lo Breto se senti axi naffrat lunyà s d'ell tro al cap del pont e feri l tan poderosament ab la lanssa que passà la li per lo ventre e derrochà l legament de cauall. E   —CXVI→   com li volgues de tot en tot tolrre li lo cap, lo ponter clamà li merce, la qual li fo atorgada. E de l'altra part del flum s'i estaua hun hom molt gran e molt sobrer, lo qual com ves que l ponter era sobrat del Breto, e com ves que l Breto s'en muntaua per lo pont d'or, començà a vinclar lo pont en tal manera que lo Breto s'acabussà tot en l'aygua, si que no parla gens del pont. Mas lo Breto, confiant se en son cauall qui era bo, hisque s del pont e passà auant, lo qual com molt ach treballat vench al cap del pont e pres lo guardador de l'altre cap del pont e offeguà l en l'aygua e pensà s'axi com mils poch de la sua naffra.

E despuys lo Breto començà a caualchar per los bells prats e puix vench en hun prat, on eren odors de totes quantes flors son al mon. E en aquest prat hauia hun palau ordonat marauellosament e plen de totes belleses. E de la una part viu la porta del palau vberta, he entrà dins, he trobà en aquelles parts taules d'argent e sobre aquelles taules totes maneres de viandes e de tots vins e molt belles e blanques toualles de cada part. En aquell alegre prat s'i hauia vna conqua d'argent, en la qual donà assats a beure he a mengar al cauall. E com hac donat a mengar al cauall cerquà tot lo palau de la vna part; mas com pogues conexer la entrada del palau acostà s'a la taula e mengà de aquelles viandes que y trobà. E anuides ach un poch mengat que les portes del palau se obriren e faeren tan gran brugit que semblaren que fossen tro, e encontinent va exir per aquella porta hun hom tamany com un jagant, portant vna maça de coure en la ma de fort gran pes, e menegava la axi com si fos vna palla; lo qual dix al Breto axi: Quin hom est tu tan foll que no as aguda pahor d'entrar en aquest regne e que   —CXVII→   tan follament t'est pres a mengar en la taula del Rey e dels cauallers?

Al qual lo Breto dix:... car ami tany que yo menge de les viandes qui son apparellades als cauallers, car sol pensament de caualleria te a mi en treball de caualleria e m'ha fet entrar dins aquestes portes. Donchs, per dues rahons me contrastes no cortesament la cort del Rey hi la taula.

Al qual lo porter respos axi: Jatsia que aquesta sia taula de Rey, empero no y deu mengar nengu sino aquells qui son d'aquest palau, e no y lexen nengu passar, si donchs primerament no s combat ab la guardia de aquest palau e que la vença combaten. Car si nengu es vençut en aquest palau, no ha nengun remey de vida. Donchs, leua t de la taula e torna t'en a ta propria terra ho passa auant e batallar t'as ho m demostra vertaderament per que est vengut aci.

Al qual lo Breto respos: Yo deman lo guant de l'esparuer e per ço son aci vengut. E si yo he lo guant, no hire d'aqui auant, lo qual guant es de l'esparuer qui es en la cort del rey Artus. Donchs, on es lo guardador d'aquell palau, lo qual me deu contrestar que no pas d'aqui auant?

Al qual lo porter respon: Ho fat! E quanta oradura as en lo cap que abans series mort .X. vegades e resuscitades altres tantes que acabasses ço que demanes. E yo son guordia d'aquell palau qui t fare gitar d'aqueix fat pensament que tu has e valgra t mes que aqueix jouent que as aguesses despes en Bretanya. Car yo son tan poderos de força que anuides doçents bretons fellons me porien res contrestar.

  —CXVIII→  

Al qual lo Breto respos: Jatsia que tu digues que haies tan poderosa vertut, empero yo desige de batallar me ab tu, per tal que conegues quin fills ha Bretanya; jatsia que no sia couinent cosa que hom de peu se batalle ab hun caualler.

Al qual lo porter dix: Ja veig que ls teus esdeueniments te volen aci fer pendre mort, car la mia ma dreta hi ha morts mes de Mil cauallers. E jatsia aço que yo no sia comptat en compte de cauallers, empero yo m vull batallar amb tu a cauall e yo qu'estiga de peu.

Al qual lo Breto respos: Ja Deus no u vulla que null temps que yo sia a cauall combata ab null hom de peu, car negun hom de peu no s deu combatre ab nengun hom a cauall, e, parlant axi, lo porter correch tost pendre les sues armes. E lo Breto va correr contra l'enemich e ab hun poch de colp va li donar en l'escut. E lo porter, mogut a hira, menyspreant la poquea del Breto, va menegar la maça ab tan gran força que tot l'escut li cuydà pecciar, si que l Breto ach ne gran pahor. E lo porter, cuydant lo matar al segon colp, va lleuar alt la maça. Mas, abans que l'agues ferit, lo Breto enginyosament va l ferir ab la espasa en la ma e va li tolrre lo puny e la maça caech en la erba, e com lo Breto l soptas malament que l volia oçiure, lo porter cridà e dix: Ho, no est tu aquell dolç caualler, lo qual Bretanya ha engendrat, o ladro de homens ho enganador per que m vols oçiure, pus que m'has vençut ab la espasa? Car, si vols perdonar a la mia vida, yo t fare guanyar ab poch de treball ço que tu demanes, e sens mi en neguna manera tu no n pots acabar. Al qual lo Breto dix: Ho, porter, yo t restaurare la vida, si tu m compleix ço que m promets.

E lo porter va li dir: Si m vols esperar un poch, yo t dare lo guant de l'esparuer

  —CXIX→  

Ha ladro d'omens! Ara conech verament que tu m vols enganar. Mas si tu vols restaurar la tua vida, mostra m solament lo loch on esta lo guant.

E lo porter va amenar lo Breto en los secrets del palau, on era la colona d'or molt bella, la qual sostenia tot lo palau en la qual lo guant penjaua. E va l pendre ardidament hi estoià lo, e gran murmurament e crits se van estomoure per to[t] lo palau e van dir: Ay, Ay, que l'enemich s'en va no forçat de nengu ab la presa!

E va s'exir del palau e vench a'quell loch tan delitable, en lo qual hauia tan ben oients prats, en lo qual loch hauia altres prats molt bells, e en cadascu hauia hun palau d'or compost marauellosament. E era la longuea d'aquell palau .DC. colzes e l'amplea docents. E tots los trespols defora del palau eren d'argent e aquells dedins eren d'or, e era tot ornat de belles pedres precioses e de lances d'or... Empero en lo pus digne loch del palau lo Rey seya en vna cadira d'or, e costa d'ell seyen dones molt belles, lo compte o nombre de les quals no poria dir, he aqui estauen molts cauallers resplandents. E en la entrada del palau hauia vna pertxa d'or molt bella, en la qual estaua lo tant marauellos esparuer. Mas, abans que pogues venir a'quest palau, deuant lo palau hauia hun mur fort marauellos, en la entrada del qual estauen .XII. cauallers molt forts, los quals no lexauen d'aqui auant passar nengu, si donchs no ls mostrauen lo guant de l'esparuer o no volgues passar combatent. La qual cosa lauors com lo Breto ho sabe, mostrà lo guant de l'esparuer. Los quals com lo aguessen vist van li obrir la carrera e van li dir: Aquesta no es carrera de salut per a tu qu'enans ho es de gran dolor. __E com lo Breto fos dauant lo palau ho   —CXX→   dins saludà lo rey Artus. E fon li demanat per que ell era vengut, e ell respos que per ço que ss'en portas l'esparuer. Al qual hun dels cauallers de la cort dix: Per quina raho vols pendre l'esparuer? __Al qual lo Breto respos: Car yo m'alegre d'amor de pus bella dona que nengun caualler de aquesta cort. __Al qual lo caualler dix: Donchs, per tal que tu t'en pusques portar l'esparuer, te coue primerament deffendre combatent ço que tu dius. __E lo Breto respos: Hoc, volenter! E axi lo Breto va pendre l'escut, e l'altre caualler va puigar sus lo cauall, he entre abduy dels palaus van donar dels esperons als caualls, e van trenchar les lançes e los escuts, e van pendre les espases, e van sse molt combatre. E com se foren combatuts lo caualler donà tal colp al Breto al cap que tot lo seny e lo veure li tolch. E lo Breto va venir contra ell ab tan gran poder e donà li tal colp qui del cauall lo enderrochà. E tantost va pendre l'esparuer e los cans, e com reguardas al cap del palau, veu penjar vna cartelleta escrita, la qual estaua pengada ab una cadeneta d'or e'staua ligada al cap de la pertxa, e com ell la s'esguardas, ell legi aço que deya: Aquesta es la carta en la qual son escrites les retgles d'amor, les quals lo rey d'Amor manifestà als aymadors e les quals t'en as aportar, per tal que les pusques mostrar als amants, si t'en vols portar l'esparuer ab pau. __Les quals coses preses, ell s'en va tornar sens negun constrast en aquell loch del bosch on hauia trobada la donzella. La qual com sabe ço qui era esdeuengut al Breto, ach gran gog e dix li: Ara ves t'en ab ma licencia, que la dolça Bretanya t'espera. Empero prech te, que, com me hauras obs, que no t prenga perea de venir aci, car aci m trobaras totstemps. Donchs, les retgles d'amor, qui foren trobades hi scrites en la dita carta, son aytals:

  —CXXI→  

Per raho de matrimoni no ha hom dreta escusacio de amor.

Aquell qui no çela no pod amar.

Nengun home no pod esser ligat a dobla amor.

Fferma cosa es que totstemps creix amor.

No es saborosa cosa ço que l'amant pren forçadament de l'altre amant.

Lo mascle no sol amar sino ha plena edat.

Per espay de dos anys se deu estar d'amar qui ha perduda la su'amor.

Nengu no s deu partir de ss'amor sens gran raho d'actes.

[...]

Amor totstemps es exalçada dels auars.

No s coue d'amar en loch on sia vergonya de demanar matrimoni.

La uer'amor no desiga abraçaments de ssa amant sino ab volentat d'ella.

Amor descuberta ho diuulgada poch a costumat durar.

Leugerament creure fa menysprear l'amador.

Lo ver amant totstemps ha acostumat de cambiar se en l'esguardament de l'amant.

En la hiuaçosa vista de l'amant lo cor de l'amant salta.

[...]