1
Les numeracions de les pàgines __i, quan pertoca, les dels capítols__ remeten sempre a MARTORELL 1979.
2
A. Hauf (1990a) la justifica com un element corrector de l'excessiu triomfalisme de les pàgines anteriors, per tal de preservar la versemblança dominant a l'obra. Crec, però, que, de ser així, el remei resulta més hiperbòlic que el defecte que es pretenia corregir.
3
La legitimitat successòria li ve no sols de ser la vídua de l'Emperador, sinó també d'haver estat nomenada hereva universal de Carmesina per disposició testamentària d'aquesta (c. 477, p. 1164).
4
I no per Galba, com afirma A. Ferrando (1989, 24). Per a una explicació plausible del colofó, veg. RIQUER 1990b, 293.
5
També ací és inexacte Ferrando (1989, 24) quan afirma que el text de Valladolid consta de quatre parts, la darrera de les quals comprendria els caps. 299-487, atés que, en realitat, l'edició castellana consta d'una quarta part integrada pels caps. 299-400, i d'una cinquena, que abraça des del 401 fins al 487
6
Per a un resum d'aquestes teories, veg. RIQUER 1990b, 285-297, al qual cal afegir, encara, RUBIERA 1990a, 1990b i en premsa.
7
No oblidem que l'autor fou un cavaller absolutament arruïnat, com ho demostren les diverses reclamacions judicials de devolució de préstecs de què va ser objecte __fins i tot post mortem__ (RIQUER 1990b, 88-89 i, especialment, VILLALMANZO 1991). Tanmateix sembla que mai no va voler acceptar aquesta realitat, la qual va desafiar amb uns comportaments vitals propis del més pregon esplendor cavalleresc __viatges costosos, lletres de batalla...__, i que acabaren per menar-lo a empenyorar el Tirant com a última garantia de supervivència.