1
El luchador, 19 i 21-12-1931.
2
Ricard Blasco Laguna, El teatre al País Valencià durant la Guerra Civil (1936-39), Barcelona, Ed. Curial, Barcelona, 1986, t. II, p. 43, 130-131 i 150.
3
Valga com a exemple el concert que va donar al Monumental en una vetllada artístico-educativa organitzada per militants d'esquerra el 10 d'abril de 1934. En aqueixa ocasió la companyia de teatre valencià de Paco Hernández representà El Sol de la Llibertat, adaptació d'una peça de Paco Barchino i Un colombaire de profit del mateix autor. També es projectà la pel·lícula divulgativa Qué es España, que intentava donar a conèixer en Amèrica l'avanç científic i literari espanyol; la projecció fou explicada per Rodolfo Llopis, aleshores diputat socialista per Alacant. L'Orquestra Lictoriana de la Secció Tabaquera interpretà vàries obres del seu repertori: el pasdoble La entrá de la Murta de Giner, la Marcha Indiana de Sillenig, la jota de La Alegría de la Huerta de Chueca, el Himno de la Exposición de Serrano i la marxa obrera La Internacional de I. Rocamora, la qual fou escoltada de peu pel públic que omplia el local. V. Hoy, 10-4-1934, i El Luchador, 10 i 11-4-1934.
4
No he inclòs ací les obres de Carlos Arniches Barrera, qui, malgrat haver nascut a Alacant en 1866 essent son pare empleat de la Fàbrica de Tabacs, ni estrenà cap obra a la nostra ciutat ni la temàtica de la seua producció podem considerar-la alacantina. Tot el contrari, Carlos Arniches desenvolupà la seua carrera literària a Madrid, on es traslladà molt jove amb la seua família, i és considerat com el creador del castissisme madrileny al saber captar, amb gran fortuna, els tipus, els ambients i els costums dels barris més populars de la capital d'Espanya. Les úniques obres seues que podem considerar d'ambient alacantí o valencià són: Doloretes (1901), La Divisa (1902) i El Tio Quico (1925).
5
La majoria són escrites en castellà; nogensmenys una quarta part són en valencià o bilingües.
6
Adalmiro Montero Pérez naixqué a Alacant en 1863 dins d'una família artesanal d'escassos recursos. Degut a aquesta circumstància començà a treballar de molt jove i sols pogué cursar els estudis primaris en una escola pública. De formació autodidacta, fou col·laborador de la premsa de l'època. Escrigué en prosa i vers, així com també algunes peces dramàtiques que quedaren inèdites i sense estrenar.
7
L'il·lustre estudiós alacantí Manuel Rico García reprodueix un diàleg de la citada peça en la seua magna obra bibliogràfica, de la qual, Adalmiro Montero Pérez fou col·laborador. Manuel Rico García, Ensayo biográfico-bibliográfico de escritores de Alicante y su provincia (obra manuscrita que es conserva a l'Arxiu de la Diputació Provincial d'Alacant), t. IX, pp. 79-147.
8
Vicent Tafalla Campos naixqué a La Vila Joiosa en 1842. Després de fer els estudis primaris a l'escola pública de La Vila, passarà a estudiar a l'Institut d'Alacant. Treballà en cases de comerç alacantines durant tota la seua vida. Al mateix temps, fou col·laborador de molts periòdics i director del setmanari bilingüe El Cullerot, publicació sobre la qual adquirirà la propietat absoluta. Gràcies al seu popularíssim enginy satíric, aquesta revista tingué una bona acollida entre totes les classes socials, fonamentalment la petita burgesia. La seua línia ideològica era anticlerical, raó per la qual sofrí vàries denúncies i processos. Vicent Tafalla escrigué una narració en valencià inèdita, Memòries de un sabater, de gran comicitat. Però la seua afició artística serà el teatre, formant part dels quadres dramàtics de vàries societats, especialment la Calderón de la Barca. A més de l'obra citada, estrenarà al Principal la sarsuela en un acte Los primos i el passatemps còmic en un acte i en valencià titulat Un defensor de Melilla.
9
Arxiu Família Portes (dipositat a la Biblioteca Gabriel Miró de la CAM d'Alacant), Teatre Principal, programa corresponent al 30-10-1894.
10
Vicente Pastor y Pastor, Una misa de les sigarreres en agraiment a la Santa Fas, Alicante, Imp. de Manuel y Vicente Guijarro, 1900, 8 p., 15 cm.