Una platja de la Costa Brava.

Una cala dels voltants de cap Roig, amb la seva platja i unes roques que s'enfilen. Un tros lluny, una goleta ancorada en una mar en calma. Quan s'aixeca el teló, es poden veure grups de pirates que beuen o juguen a cartes. SAMUEL, el contramestre pirata, va de grup en grup i omple els gots amb un flascó. FREDERIC seu al fons, abatut.

I. COR d'entrada.

(FREDERIC s'aixeca i va cap al REI PIRATA, que entra.)

REI.-  Sí, Frederic, des d'avui tens la categoria de membre de ple dret de la nostra colla.

TOTS.-   Visca!

FREDERIC.-   Amics meus, us agraeixo de tot cor les felicitacions, però no hi puc correspondre com us mereixeu.

REI.-   Què vols dir?

FREDERIC.-   Avui que s'acaba el meu aprenentatge, avui mateix, m'acomiado de vosaltres per sempre.

REI.-   Però això és bastant inexplicable. No hi ha ningú que cobri l'àncora amb més entusiasme que tu quan es tracta d'anar a abordar i enfonsar els ferris de la Transmediterrània.

FREDERIC.-   És clar. Ho he fet tan bé com sabia. Per què? Doncs perquè era el meu deure com a grumet i aprenent, i jo sóc l'esclau del deure. Quan era un nen petit, vaig ingressar de manera oficial com a aprenent a la teva banda. Va ser per error, però tant se val, era culpa meva, no vostra. I el meu sentit de l'honor em va obligar a quedar-m'hi.

SAM.-   Un error? A veure, quin error.

FREDERIC.-   No ho puc dir per delicadesa, perquè afecta la meva mainadera, la meva benvolguda Ruth.

(RUTH s'aixeca i s'hi acosta.)

RUTH.-   No, estimat senyor, ja fa massa temps que ho porto a dins, més valdrà que ho deixi anar d'una vegada.

(2. Cançó de RUTH.)

RUTH.-   Oh, perdona'm, Frederic, perdona'm!  (S'agenolla.) 

FREDERIC.-   Aixeca't, dolça Ruth, estàs més que perdonada.

RUTH.-    (S'aixeca.)  És que pirata i fragata em sonaven igual. S'assemblaven tant!

FREDERIC.-   S'assemblaven, i encara s'assemblen, tot i que amb quinze anys de fer el pirata no hàgim vist mai cap fragata. Però la qüestió és que aquest migdia recobro la llibertat. Per tant, ja us puc dir que, un per un, us estimo a tots amb un afecte indescriptible. Ara bé, col·lectivament, em repugneu i us detesto com una mala cosa. Ah, compadiu-vos de mi, estimats amics, perquè el meu sentit del deure és tan exacerbat que, ara que ja he complert el meu contracte, em veuré forçat a dedicar-me en cos i ànima al vostre extermini!

TOTS.-   Pobre, pobre!  (Ploren.) 

REI.-   Molt bé, Frederic, si les teves conviccions t'obliguen a destruir-nos, no et podem criticar per complir el teu deure. Tu actua sempre segons els dictats de la teva consciència, xaval, caigui qui caigui i peti qui peti.

SAM.-   A part d'això, tampoc en trauràs gran cosa, si et quedes amb nosaltres. Últimament, els pirates la ballem magra. No sé per què no fem ni cinc de calaix, però és així.

FREDERIC.-   Jo sí que ho sé, però no us ho puc dir, no estaria bé.

REI.-   Per què no? Només són quarts de dotze i ets un dels nostres fins a les dotze en punt. Vinga, nano!

SAM.-   Ben dit, fins d'aquí mitja hora tens l'obligació de vetllar pels nostres interessos.

TOTS.-   Això mateix!

FREDERIC.-   Doncs si és el meu deure en tant que encara pirata, us diré que teniu el cor estovat i sou massa compassius. Per exemple, seguiu la norma de no atacar ningú que sigui més feble que vosaltres, i cada vegada que ataqueu algú més fort, us claven una pallissa.

REI.-   Ja pot ser, ja.

FREDERIC.-   I a més a més, teniu una altra norma que no us permet molestar els orfes.

REI.-   Només faltaria! Nosaltres també som orfes, i sabem el pa que s'hi dóna.

FREDERIC.-   Sí, però s'ha anat escampant i ja n'has vist les conseqüències. Totes les preses que capturem diuen que són orfes. Els tres últims vaixells que hem abordat tenien les tripulacions i el passatge compostos exclusivament per orfes, i en conseqüència hem deixat anar a tothom. Es diria que tots aquests creuers de luxe que tant proliferen en els últims temps per les nostres mars només contracten orfes, i que a sobre només admeten passatgers orfes, i tots sabem que no és el cas.

SAM.-   La pròxima vegada els penjarem a tots. Sense cap mena de compassió. Això voldries?

FREDERIC.-   Aquesta és la meva desgràcia, fins a les dotze ho   -12-   voldria i després ja no. S'ha vist mai cap home en una situació tan delicada?

RUTH.-   I la Ruth? La teva estimada Ruth, que es desviu per tu i ha arribat a la mitjania d'edat essent la reina del teu cor jovenívol, què serà d'ella?

REI.-   Segur que se t'emporta.

(Entrega RUTH a FREDERIC.)

FREDERIC.-   Oh, és que... Com li ho dic, ara? Mira, Ruth, és que tinc un petit problema, amb tu. És veritat que et professo una estima molt considerable, però des dels sis anys que no he deixat de navegar i, durant aquest dilatat període, no he vist cap altre rostre femení sinó el teu. Em fa l'efecte que és un rostre prou dolç.

REI.-   I tant, i tant si és dolç, dolcíssim!

FREDERIC.-   He dit em fa l'efecte que ho és. És la impressió que n'he tret. Però com que no he tingut mai l'ocasió de comparar-lo amb el d'una altra dona, podria ser que m'equivoqués.

REI.-   Ben cert.

FREDERIC.-   Fóra terrible que em casés amb aquesta persona innocent i després descobrís que, ben mirada, és lletja.

REI.-   Oh, si la Ruth està força bé. De fet, està molt bona, no ens ha agafat mai ni un mareig.

SAM.-   Sí, sí, encara conserva els vestigis de quan estava boníssima.

FREDERIC.-   De debò?

SAM.-   No en dubtis.

FREDERIC.-   Doncs no vull ser tan egoista per privar-te d'ella. En consideració a tu, i per fer-li justícia a ella, la deixaré amb vosaltres.

(Entrega RUTH al REI.)

REI.-   No, Frederic, això no pot ser. Som una colla de bèsties que portem una vida brutal, però no som prou malànimes per privar-te del teu amor. Et puc assegurar que tots els aquí presents es deixarien tallar una cama, i caminarien amb aquests pals de fusta tan típicament pirates, abans de robar-te l'inestimable tresor que és la Ruth.

TOTS.-    (Cridant.)  Tots!

REI.-   N'estava segur. Emporta't el teu amor, Fred, emporta-te'l.  (La hi torna.) 

FREDERIC.-   Sou molt bona gent.

(RUTH surt.)

REI.-   Ja s'ha encès el far de Sant Sebastià i hem de fotre el camp, vull dir que ens hem de fotre a la mar. Adéu, Frederic, i quan comencis a exterminar pirates, fes que les nostres morts siguin tan ràpides i poc doloroses com puguis.

FREDERIC.-   Ho faré! Ho juro per l'amor que us professo! Tant de bo m'acompanyéssiu en el meu retorn a la civilització. Així, l'extermini resultaria innecessari.

REI.-   No, no pot ser. No tinc gaire bona opinió del nostre ofici, però si el comparem amb les professions respectables, és relativament honesta. No, Frederic, penso viure i morir com a rei pirata.

(3. Cançó del REI PIRATA.)

(Surten tots menys FRED.)

(Entra RUTH.)

RUTH.-   Oh, emporta-te'm! No puc viure sense tu.

FREDERIC.-   Ruth, t'ho diré amb franquesa. Com saps molt bé, sento una gran estimació per tu, però haig de ser prudent. Tu ets força més gran que jo. I un noi de vint-i-un anys se'n sol buscar una de disset.

RUTH.-   Una de disset anys! Així, no és estrany que em vegis com si tingués disset segles!

FREDERIC.-   No, però et tinc per una dona de mig segle, i Déu n'hi do si són anys, per mi. Amb tota sinceritat i sense cap mena de reserva, Ruth, digues, comparada amb altres dones, com te trobes?

RUTH.-   Per dir tota la veritat, senyor, em trobo un pelet constipada, però a part d'aquest detall, estic molt bé.

FREDERIC.-   Espero que et milloris, però no anava per aquí. Jo parlava del teu aspecte físic. Comparada amb altres dones, ets maca?

RUTH.-    (Avergonyida.)  La mar de maca, sempre m'ho han dit, estimat senyor.

FREDERIC.-   Sí, però quan fa, d'això?

RUTH.-   Un quart de segle.

FREDERIC.-   Així doncs, què en penses, de tu mateixa?

RUTH.-   És una pregunta delicada, però em sembla que estic molt bé.

FREDERIC.-   De debò? És la teva sincera opinió?

RUTH.-   Sí, i t'enganyaria si me n'amagués.

FREDERIC.-   Gràcies, Ruth. M'ho crec, i estic segur que no t'aprofitaries de la meva inexperiència. La meva divisa és fer les coses com cal i si -fixa-t'hi bé que dic si- si de debò ets tan bonica com dius, la teva edat no serà cap problema per a la nostra unió.

(La nit ha caigut del tot i s'adormen abraçats.)

(Al matí, se sent el cor de NOIES, lluny.)

Os... tres! Sento veus! Qui té la gosadia d'acostar-se? Potser la nostra inaccessible cala secreta no deu ser tan inaccessible. Són els civils? No, no sona com si fossin civils.

RUTH.-    (A part.)  Me caso en l'òspatra! Són veus de jovenetes! Si les clissa, estic perduda.

FREDERIC.-    (Mira amb la ullera de llarga vista.)  Quin meravellós prodigi, un estol de donzelles!

RUTH.-    (A part.)  Tot s'ha acabat! Estic perduda!

FREDERIC.-   Són adorables! La més lletja és infinitament adorable! Quina gràcia! Quina delicadesa! Quin refinament! I la Ruth, la Ruth que s'ha atrevit a ponderar la seva pròpia bellesa!

(4. Duet. Cançó de FREDERIC i RUTH. Recitatiu.)

(Duet. FREDERIC i RUTH.)

(Conjunt.)

(FREDERIC la rebutja. Ella se'n va desesperada i es tira al mar. Recitatiu FREDERIC.)

(Grimpa per les roques i s'amaga en una cova.)

(5. NOIES de l'Empordà.)

CATERINA.-   Quin lloc tan pintoresc. Aquesta cala no la coneixíem. On devem ser?

ISABEL.-   I on deu ser el papà? L'hem deixat tan enrere.

MONTSERRAT.-   Vinga, vinga, de seguida vindrà. Pensa que el pobre papà no és tan jove com nosaltres i hem fet treking per les muntanyes, barranking per les torrenteres i ràpel pels penya-segats.

EULÀLIA.-   Però quina delícia més al·lucinant campar-la completament soles. Seguríssim que som les primeres criatures humanes que han posat el peu en aquest paisatge de postal.

CATERINA.-   Si no tenim en compte les sirenes. És el lloc ideal per a les sirenes.

MONTSERRAT.-   Que només són humanes de cintura cap amunt.

CATERINA.-   I, parlant amb propietat, no es pot dir que posin el peu enlloc. En tot cas la cua, però el peu de cap manera.

ISABEL.-   I ara què fem, fins que arribin el papà i els criats amb les cistelles del picnic?

EULÀLIA.-   Estem completament soles, i el mar sembla un mirall. Per què no imitem les sirenes i xipollegem una mica?

TOTES.-   Sí, sí, bona idea, totes nues, com les sirenetes.

(Es preparen per dur a terme la idea i, quan s'han mig despullat, FREDERIC surt d'una cova.)