51
El sarcasme de Miquel i Planas, a la p. lvii d'Obres, a propòsit dels anacronismes de la representació del món grec de Corella no és certament la millor manera de dilucidar la qüestió.
52
«Sí com lo taur...», Els marges, 22 i 23 (1981), 19-31, especialment 26-9.
53
Vegeu Her. 18, vv. 33-34: «Ter mihi deposita est in sicca vestis harena, / ter graue temptavi carpere nudus iter».
54
Vegeu els meus treballs esmentats a la nota 11.
55
Recordem la famosa notícia de les lectures públiques de l'Eneida sufragades per l'Ajuntament de València; J. Vives i Liern, Las casas de estudios en Valencia (València: 1902), p. 71.
56
Vegeu encara la meva discussió sobre la mort de Càmar als treballs sobre el Curial repetidament esmentats (vegeu el text 5 d'aquest llibre).
57
L'epitafi de Tirant i Carmesina depèn, com és sabut, del dels nostres herois corellians.
58
En els versos que diu Leandre en ofegar-se pronuncia el nom de l'estimada, de manera que, quan el seu cos arriba a Sestos, «en la boca morta aquell gest guardava, ab lo qual lo nom de Hero se pronunçia»
(435-7). Serva, així, mort, sobre la faç l'empremta de l'estimada, com volia Jordi de Sant Jordi al seu poema «Jus lo front port».
59
També la descripció de les primeres travessies felices del braç de mar de les línies 270-93 poden recordar les evocacions corresponents de l'Heroida 18, vv. 75-96. Per als presagis de mort, vegeu el record recurrent del mite d'Helle, ofegada en el freu que porta el seu nom (19, 123-4) i l'aparició final del dofí mort (ibid., 199-202).
60
Vegeu que Corella suggereix la «mort neta» de Carmesina de què parlava més amunt.