És un text crític, en l'establiment del qual qui signa va col·laborar.

Les dues tirades en vers que presenta el text són preses cada una com un bloc i numerades com un paràgraf més.

M'atinc a la terminologia de Di Capua 1941 i remeto a Jansen 1975, Schiaffini 1969, 175-203, Rubió 1990, 37 i a les anàlisis de Carbonell a Roís de Corella 1973, 31-32 i Badia 1991, 208-211. Per a la propensió del mestre Boccaccio a la prosa rimada, ritmada i ornada de clàusules de cursus, Branca 1970, 45-85, especialment 61.

Vegeu Branca 1970, 43-85 i Badia 1973-1974, 92-93.

Riquer 1964, III, 255 esmenta un document que revela que existien lligams d'amistat entre el pare de Joan Roís de Corella, de nom Ausiàs, i el poeta (el primer va ser testimoni del matrimoni del segon amb Joana Escoma); difícil seria imaginar que el nostre autor, lletraferit de mena, no vagi conèixer l'obra del de Gandia des de la seva més tendra joventut. Hi ha textos de Corella que semblen escrits sobre un canemàs retòric ausiasmarquià, com ara els tres paràgrafs inicials del Triunfo de les dones (vegeu notes 18 i 29), on convergeixen les idees sobre honestat/deshonestat que esmento més avall, el tema de l'amor cortès i l'alquímia (March XCIII, 183-184 i XCIV, 25-28) i l'associació amor pur i fantasia (March XVIII), Caldria esbrinar fins al fons què hi ha de March en Corella.

Vegeu March XXXIX, 9-10: «Alguna part, e molta és trobada / de gran delit en la pensa del trist»; i més avall 29-32: «alguna part de mon gran delit és / aquella que tot home trist aporta, / que planyent-se lo plànyer lo conforta / més que si d'ell tot lo món se dolgués». Vegeu també IX, 4: «que mon delit és quant de plor abuyr», i XCIX, 73-76: «En la dolor d'amor delit pot ser / si ab aquell ira·nbolta no·s met / essent lo cas ladonchs dolor tramet / contra qui cau tot lo seu gran poder».

Em sembla que no m'erro si relaciono les maneres de Caldesa amb les de la prostitució urbana de luxe de la baixa Edat Mitjana, descrita a Rossiaud 1986. La mena de prostitució que retrobem a la Celestina, que generarà al segle XVI personatges de ficció com la Lozana Andaluza i que tenia a València un centre segons que sembla esplendorós precisament als anys del nostre autor. Només cal donar un cop d'ull a una obra general com Sanchis 1983, 197-207. Un estudi historie i sociològic d'aquesta qüestió a la València del XV segurament ens faria afinar molt certes opinions sobre literatura. Els orígens humils de Caldesa esgrimits al poema Debat amb Caldesa (Roís de Corella 1973, 55-59; Roís de Corella 1913, 433-438) i l'ofici de la seva mare són bastant eloqüents: «Un baix teixidor per pare teniu; / la mare, com vós, bagassa pública».

Vegeu la valoració de la TdC en relació a les altres «proses sentimentals» del Jardinet d'Orats al segon apartat de la introducció de Jaume Turró a Llull 1987; vegeu la nota 19.

Afegeixo que, en qualsevol cas, el seu nom pot haver estat plasmat sobre el de Fiammetta (per a altres sospites a propòsit dels termes tragèdia i elegia, vegeu la nota 21). La bella fogositat amorosa que suggereix el nom de l'heroïna boccaccesca (i el de la més antiga i occitana Flamenca) es tenyeix de llord retret a una incontinència sexual massa evident en Corella. Caldesa és la «calda cremant que no coneix hivern»: tot un programa. Per si de cas ens esveren les activitats d'en Ferux Bertran, calador de perns, i les de tots els «Fels e infels e los de la Llei vella» en relació a Caldesa, pensem que la Lèsbia de Catul, sense anar més lluny, «nunc in quadriuiis et angiportis / glubit magnanimi Remi nepotes» (Carmina, LVIII, 4-5) i es dóna a un ésser especialment repulsiu, «Egnati, opaca quem bonum facit barba / et dens Hibera defricatus urina» (ibid. XXXVII, 19-20). I amb això no estic suggerint que Corella conegués aquests versos.

Per als matisos d'aquest lloc comú tardomedieval: Cátedra 1989, Cantavella en premsa, Badia en premsa i l'esment de Cavalcanti-Dino del Garbo de la nota 25. Vegeu el primer treball de la segona part d'aquest llibre.