La Faula [Fragmenta]

Guillem de Torroella

Guillem de Torroella, La Faula, edició de Pere Bohigas i Jaume Vidal Alcover, Biblioteca Universitària Tàrraco, Edicions Tàrraco, Tarragona 1984, ISBN: 84-7320-053-5.

Nota prèvia: Aquest document forma part de l'apartat Intertextualitats del Projecte d'investigació «Biblioteca Multimèdia Tirant lo Blanc» (Ministeri de Ciència i Tecnologia, referència BFF-2002-01273). L'objectiu fonamental consisteix a mostrar, en forma de citació, aquells fragments d'altres obres que han influït directament o a través de fonts interposades en la composició del Tirant lo Blanc i del Guillem de Varoic i que anomenem 'Intertextualitats'.¹

Per la presència de La Faula a Martorell veg. Hauf 1990a; Badia 1993b.

	Sol puxa·l rey Artús trobar
	Qui tant és pel món renomnats.

TB: Hauf-Escartí 1992, I: cap. 190, 451, 2-3

TB: Vives 2004.

	A cuy je suy xarnell germayne,
	Fuy je per tot le món clamea
	Per mon droyt nom Morgan la fea

TB: Hauf-Escartí 1992, I: cap. 190, 451, 5-6

TB: Vives 2004

De samit neyr fon gint vestida

TB: Hauf-Escartí 1992, I: cap. 190, 451, 13

TB: Vives 2004

	Trop era bella e ben estans,
	E fo en edat de setze anys,

TB: Hauf-Escartí 1992, I: cap. 190, 451, 15

TB: Vives 2004

Part unes rexes d'argent fi

TB: Hauf-Escartí 1992, I: cap. 191, 452, 4

TB: Vives 2004

	E tench estret ab ambas mans,
	Irats e fels, uns brans tots nuts,
	Clars e febrits, lonchs e aguts,
	On metia tot son entén
	A gardar ab cor e ab sen
	Lo bran, que sos huylls no·n virava;

TB: Hauf-Escartí 1992, I: cap. 191, 452, 4-5

TB: Vives 2004

	e no entén, ni au, ni ve,
	ne fay mays en cell bran gardar;

TB: Hauf-Escartí 1992, I: cap. 191, 452, 5-6

TB: Vives 2004

	selon que par en cesta spea,
	tu mesmes le pots bien veoyr.

TB: Hauf-Escartí 1992, I: cap. 194, 454, 24

TB: Vives 2004

	e no entén, ni au, ni ve,
	ne fay mays en cell bran gardar;

TB: Hauf-Escartí 1992, I: cap. 201, 458, 3

TB: Vives 2004

	Adonchs no·m calch l'anell querer,
	Qu'ela·ll trays del dit mantinén,
	E passet-lo·m asaut e gen
	Pels huylls, e puys aney gardar
	Vas totas parts, e vi pus clar
	Dos aytants que far no solia,
	Car ço que d'abans no vesia,
	Depuys me fo manifestat,

TB: Hauf-Escartí 1992, I: cap. 201, 458, 3-5

TB: Vives 2004