31
Una idea semblant manté també Fuster, segons el qual aquesta expressió denotaria la mà d'uns rifacittori del manuscrit, cfr. «Consideracions sobre el Tirant lo Blanc», ponència presentada al IX Col·loqui Internacional de Llengua i Literatura Catalanes, Alacant-Elx, 9-14 setembre, 1991 (en premsa). És la mateixa hipòtesi de Frida Weber, que veu en l'abundància d'aquestes fórmules en els primers llibres de l'Amadís un indici de: 1) la intervenció del refundidor que refà antics relats o 2) el narrador és conseqüent amb la ficció de la traducció d'uns escrits trobats en una ermita prop de Constantinoble contada en el pròleg.
32
Cfr. «Sobre l'estil i manera de Martí Joan de Galba i els de Joanot Martorell», dins Lleures i converses d'un filòleg, Barcelona, Club de l'Editor, 1983, 3 pp. 363-378 (publicat originalment a l'Homenatge a Carles Riba, Barcelona, 1954, pp. 168-184).
33
Op. cit., pp. 366-367.
34
William Caxton és l'editor de l'obra manuscrita de sir Thomas Malory, l'última gran recopilació de la matèria artúrica. D'altra banda, cal notar la coincidència de dates: Malory mor l'any 1471, a penes uns anys després de Martorell, i Caxton acaba d'imprimir l'obra el 1485, cinc anys abans que s'imprimís el Tirant. Sobre això, cfr. WILLIAM CAXTON, Preface a sir Thomas Malory, Works, Eugène Vinaver (ed.), Oxford Clarendon Press, 19482, (3 vols.) vol. l, pp. CXI -CV.
35
Cfr. F. MARTÍNEZ i MARTÍNEZ, Martín Juan de Galba coautor de «Tirant lo Blanc», València, 1916, i ara A. HAUF, Introducció a Tirant lo Blanch, p. XX. Segons un dels documents exhumats per Chiner i Villalmanzo, Martorell va empenyorar el manuscrit a Galba per 150 sous abans de la seua mort, és a dir, abans del 1465; aquest és el manuscrit que es troba en la casa de Galba (sobre això, cfr. els estudis ja citats d'aquests investigadors; el document es podrà llegir aviat a CHINER, Batalla a ultrança...).
36
Cfr. Guenée, pp. 227-231. Per al cas de la intervenció dels copistes en la divisió de la crònica de Desclot, cf. J. RUBIÓ, «Interpolacions en la crònica de Desclot», dins Història i historiografia, Barcelona, PAM, 1987. Sembla que la divisió en capítols és independent en les diferents còpies d'aquesta crònica.
37
Es tracta dels capítols: XCVII-XCVIII; CCCXLIX-CCCL; CCCLXXXVII-CCCLXXXVIII; CCCXCIII-CCCXCIIII; CCCCIIII-CCCCV; CCCCVI-CCCCVII; CCCCVIII-CCCCIX; CCCCIX-CCCCXI; CCCCXIII-CCCCXIIII; CCCCXV-CCCCXVI; CCCCXVI-CCCCXVII. La resta apareixen en: CXLI; CXLVIII; CLIIII; CLVII; CLXIIII; CLXVIII; CCXXXIII; CCLVIII; CCLXIIII; CCLXXXVI; CCXCIX. No hem comptat l'ús que en fan els narradors interns, com entre els capítols LXXII-LXXIII, diu Diafebus: «Vejam lo quart quina fi féu».
38
Cfr. sobre aquesta qüestió G. GRILLI, «Tirant lo Blanc», novela de caballería. Interferencia y duplicación en el género, dins «Annali dell'Istituto Universitario Orientale», Nàpols, Sezione Romanza, 1991, XXXIII, 2, pp. 403-423 (pp. 414-415).
39
Cfr. LOLA BADIA, Llegir el llibre del rei Jaume, «Serra d'or», 385 (gener 1992), pp. 53-56, i esperem que aviat podrem llegir la tesi doctoral sobre aquesta crònica de J. M. Pujol.
40
Op. cit., p. 349.