Cfr. LOT, op. cit., i CHASE, p. 239.

D'altra banda, la crítica ha destacat el sentit teatral i cinematogràfic d'aquest recurs (cfr. J. V. PAYEN, L'art du récit dans le «Merlin» de Robert de Boron, le «Didot Perceval» et le «Perlesvaus», «Romance Philology», XVII (febrer 1964), (pp. 570-585), p. 572, i CHASE, p. 228.

És, per exemple, el que Margit Frenk («"Lectores y oidores". La difusión oral de la literatura en el Siglo de Oro», dins Actas del Séptimo Congreso de la Asociación Internacional de Hispanistas (2 vols.), vol. 1, Roma, Bulzoni, 1982, pp. 101-123), creu que feia Cervantes i els autors dels llibres de cavalleries castellans; quan dividien els capítols, ho feien segons una extensió regular per no cansar els oients.

Això sembla voler dir el copista autor de la nota a un dels manuscrits de la crònica de Desclot: «Aci comencen les rubriques del molt alt en pere Rey darago comte de barcelona e parla de les nobleses e dels bons feyts ixi com auant oyrets segons lo conte de les cartes hon sera la sua historia de qualque feyt ho noblea que parla ho batalla ixi com ho trobarets tot hordenadament Rubricat de qualque rao uullats parlar trobar hoets clarament hon podets saber e entendre[...]» (RUBIÓ, La historiografía..., p. 185). El Tirant es va editar també amb les corresponents rúbriques, que es poden llegir en l'edició de Hauf-Escartí (vol. 2, pp. 930 i s.).

Segons les instruccions d'Alonso de Proaza, editor de La Celestina aquesta obra s'havia de llegir així: «Pues mucho más puede tu lengua hazer, / lector, con la obra que aquí te refiero; / que a un coraçón más duro que azero / bien la leyendo harás liquecer. / Harás al que ama amar no querer, / harás no ser triste al triste penado, / al que es sin aviso, harás avisado; / assí que no es tanto las piedras mover», i a continuació «Dize el modo que se á de tener leyendo esta tragicomedia»: «Si amas y quieres a mucha atención, / leyendo a Calisto mover los oyentes, / cumple que sepas hablar entre dientes, / a vezes con gozo, esperança y passión, / a vezes airado con gran turbación. / Finge leyendo mil artes y modos, / pregunta y responde por boca de todos, / llorando y riendo en tiempo y sazón» (FERNANDO DE ROJAS, Celestina. Tragicomedia de Calisto y Melibea, introducció i edició crítica de Miguel Marciales, University of Illinois Press, 1985, 2 vol., pp. 270-272).

MARTIANUS CAPELLA, De nuptiis Philologiae et Mercurii, (ed. James Willis), Leipzig, BSB B. G. Teubner Verlagsgesellschaft, 1983, p. 190. Cfr. també FRANCES A. YATES, L'arte della memoria, Torí, Einaudi, 1972 (tít. or. The Art of Memory, Routeledge Kegan Paul Ltd. London, 1966), pp. 47-48. Cfr. més amunt el que hem dit respecte al públic universitari i també Guenée, 1980, p. 110.

Cfr. MARSHALL McLUHAN, La Galaxia Gutemberg, Barcelona, Planeta, 1985, (tít. or. The Gutemberg Galaxy, University of Toronto Pres, 1962), pp. 133-135; per a la transmissió oral dels textos, cfr. pp. 104 i s. i passim.

Pel que fa a aquest recurs, a part dels ja vistos, cfr. caps. CXXV (Carmesina recorda el motiu de la vinguda de Tirant a Grècia), CLXXXVIIII (Tirant recorda a Carmesina fil per randa el motiu per què ha brodat ricament la sabata) CXL (un ambaixador recorda l'aventura de Rodes), CCLIIII (es recapitula la mort del fill de l'Emperador), CCCLI (Plaerdemavida recorda com Tirant va anar a parar a les costes africanes), CCCLV (llarg flash-back en el qual Plaerdemavida fa un repàs de totes les aventures del protagonista, des que va ser adobat cavaller a Anglaterra, fins a l'arribada a Àfrica), CCCLXXXVIII i s. (l'ambaixador Melquisedec recorda tot el que s'ha esdevingut a Àfrica fins aleshores).

Cfr. H. J. CHAYTOR, «Lettura e scrittura», dins EDMUND CARPENTER i MARSHALL McLUHAN (eds.), La communicazione di massa, Florència, La Nuova Italia Editrice, 19692, pp. 91-102. Com deia LLULL en el seu Liber memoriam confirmandam, la memòria es reforça «per saepissimam reiterationem», apud F. A. YATES, op. cit., cap. 8, «Il lullismo come arte di memoria», pp. 160-182, citació, nota 33.

Cfr. J. M. Cacho Blecua, pp. 236-237.