La semblança amb les tècniques cinematogràfiques de canvi d'escena ja va ser indicada per J. C. Payen (p. 572).

Cfr. HANS LÜLFING, «Libro e classi sociali nei secoli XIV e XV», dins G. CAVALLO (ed.), Libri e lettori nel Medioevo, Bari, Laterza, 1989, pp. 169-230 (publicada inicialment a Johannes Gutemberg und das Buchwesen des 14. und 15. Jahrhunderts, Leipzig, VEB Fachbucheverlag 1, 1969, pp. 12- 70) i Guenée, 1980, pp. 290-291.

Cfr. Chiner-Villalmanzo. Altres mètodes barats per a la còpia dels llibres s'assenyalen a McLuhan, com per exemple el dictat en les universitats.

Això és el que comprova Berger a València (PHILIPE BERGER, Libro y lectura en la Valencia del Renacimiento (2 vols.), ed. Alfons el Magnànim, València, 1987, pàg. 362). Berger comprova també l'existència d'una quantitat considerable de llibres en les biblioteques dels burgesos.

Per al cost de la còpia dels manuscrits, cfr. Guenée, 1980, p. 281.

Una cosa semblant va passar amb l'obra de Malory impresa per Caxton. D'altra banda, és a partir de lectures en veu alta com Frenk Margit creu que es van escampar les obres dels segles XVI-XVII castellanes entre un públic més vast del que farien creure les tirades d'impremta (cfr. op. cit., pp. 115-116).

Cfr. LUCIEN FEBVRE i HENRI-JEAN MARTIN, La nascita del libro, Bari, Laterza, 1977 (2 vols.) (tít. or. L'apparitión du libre, ed. Albin Michel, 1958), vol. 2, p. 331. Per al cas de la impressió del Tirant, cfr. HAUF, Introducció.

En el context d'una d'aquestes tertúlies és on s'insereixen els coneguts versos de Lo somni de Joan Joan de Jaume Gassull: «Digau, senyora, / i vós que sou gran oradora / i gran legista, que al·legau tant lo Salmista / i lo Tirant [...]» (B. FENOLLAR, J. MORENO, J. GASSULL, LO SÍNDIC, N. VINYOLES, B. PORTELL, Lo procés de les olives, i J. GASSULL, Lo somni de Joan Joan, ed. de Vicent Pitarch i Lluís Gimeno, València, Tres i Quatre, 1988, p. 203). Entre els membres d'aquestes tertúlies és on situa Fuster els possibles manipuladors de l'original de Martorell abans de la seua publicació (cfr. 1991). Sobre aquest aspecte, cfr. també ANTONI FERRANDO, Un precedent del bilingüisme literari valencià: la tertúlia d'Isabel de Suaris a la València quatrecentista, «Boletín de la Real Academia de Buenas Letras de Barcelona» 38 (1979-1982), pp. 105-131, i SALVADOR JÀFER, Estudi introductori a B. Fenollar et alii, Lo procés/Lo somni, pp. 11-73. Per a la lectura en veu altra en ambients aristocràtics, cfr. FRENK MARGIT, op. cit., pp. 107-108. El Tirant es troba en les biblioteques dels burgesos (Berger, pp. 377 i 387 i s.). El mateix Fuster («Lectors i escriptors en la València del segle XV», dins Poetes, moriscos i capellans, València, Eliseu Climent Editor, 1986, pp. 9-82) dóna un altre lector del Tirant pertanyent a «la classe mitjana», el notari Jaume Martínez (p. 16). Però també en va tenir de nobles: Isabel de Loris, la instigadora de la publicació de l'obra és anomenada «noble senyora» en el colofó i fora de la Península en va tenir de l'alta aristocràcia com Isabella d'Este, marquesa de Màntua, que va fer que fos traduïda a l'italià. D'altra banda, a València no era estranya la figura del lletraferit aristòcrata que té relacions literàries amb burgesos. En l'ambient literari de la València d'aquell temps era normal la relació entre membres de tertúlies aristocràtiques i burgeses. Tenim, per exemple, Bernat Fenollar, d'extracció burgesa, col·laborant en tertúlies aristocràtiques i burgeses i tençonant amb Ausiàs March. Gassull, en canvi, és un noble que es troba de gust entre els tertuliants burgesos (Jàfer, p. 13). Mossèn Bernat Fenollar, d'extracció burgesa, tençona amb els aristòcrates Ausiàs March i Joan Roís de Corella (per les relacions de Corella amb els escriptors burgesos, cfr. FUSTER, Lectors i escriptors..., p. 58) i fa, en col·laboració amb Joan Escrivà, cavaller, les Cobles fetes contemplant en Jesus crucificat. Joan Moreno, segurament notari, es relaciona estretament amb Ausiàs March, apareix com a testimoni en el seu testament i en un codicil, va tençonar també per iniciativa del poeta de Gandia. Així mateix, Narcís Vinyoles, de l'alta burgesia, compon els Escacs d'amor amb el cavaller Francí Castellví. Aquesta confluència de gustos entre els estaments de la societat dóna la imatge d'un esborrament de les fronteres socials pel que fa als gustos literaris, com diu Fuster: «Si ens haguéssim de fiar de la col·laboració que els diferents estaments socials de València prestaren a les manifestacions literàries més característiques, conclouríem que la ciutat passava per una etapa d'"entente de classes"» (ibid., p. 33). En fi, com diu Fuster, «no sols els nobles en sentit estricte formaran el nou públic del llibre. També la burgesia, una burgesia cada dia més pròspera i més ambiciosa, s'incorporarà a la lectura, i acabarà per determinar-ne la tònica. Aquest procés integrador es consumà al llarg del Quatre-cents en una bona part d'Europa: la introducció de la impremta no farà sinó accelerar-lo» (ibid., p. 11).

Un altre exemple de lectura en un ambient cortesà, ens el dóna Caxton en el pròleg a la seua edició de sir Thomas Malory: «Thenne, to procede forth in thys sayd book, whyche I dyrecte unto alle noble prynces, lordes, and ladyes, gentylmen or gentlwymmen, that desyre to rede o here redde of the noble and joyons hystorye of the grete conquerour and excellent Kyng, Kyng Arthur [...]» (p. CXIV).

Cfr. BERYL SMALLEY, Historians in the Middle Ages, London, Thames and Hudson, 1974, pp. 12 i s., i GUENÉE, pp. 290-291.