| 106 TOt entenent / amador, mi entenga | | | | puix mon parlar / d’amor may no s’aparta | | | | el amador / que’n apetit se farta | | | | lo meu parlar / no pens que be comprenga. | | |
-f. 122v-
| | Tres Amors son / per hon amadors amen |
5 | | | l’hu es honest / e l’altre delitable | | | | del terç me call / que’s lo profit amable | | | | per quels amats / llurs amants no reamen. | | | | Los dos vnits / en nos se poden pendre | | | | si llurs dos fochs / han lloc en nos d’encendre. |
10 | |
|
| Aquests volers / a llurs esguarts segueixen | | | | seguint cascu / sa propia natura | | | | lo cors qui es / corrupta criatura | | | | los apetits / corruptes l’abelleixen. | | | | L’arma qui es / per tostemps duradora |
15 | | | bens de virtuts / ab llauger peu encalça | | | | l’Amor del cors / en son delit se’mbalça | | | | mas no trobant / son propi se’ntrenyora. | | | | Naturalment / mesclat voler componen | | | | que no regit / tots los mals li responen. |
20 | |
|
| Tal voler naix / en part per ignorança | | | | e compost es / de nostres dos natures | | | | e fa quel hom / ab tots enginys e cures | | | | vol e no ha / la fi de sa’sperança. | | | | Per que’ll no es / bastant l’arma complaure |
25 | | | e menys lo cors / car mes dels obs li dona | | |
-f. 123r-
| | pujal en alt / e natural’affona | | | | fa que acort / james pot en l’hom caure. | | | | Tot quant es d’hom / vol fi per sa natura | | | | y aquest voler / tot lo mon no l’atura. |
30 | |
|
| Aquest voler / delitable’s nomena | | | | e desreglat / pren, quant l’es agradable | | | | aquest fa l’hom / falsament ser amable | | | | volent aço / que’n ser content nol mena. | | | | Car no vol res / que tot l’home contente |
35 | | | per ço en ell / l’amador no reposa | | | | e tant aquest / a la raho fa nosa | | | | com als volers / plahentment li’s presente. | | | | Car si vol hom / res que mesclat haire | | | | tot se fara / que’n hairar se gire. |
40 | |
|
| D’aquest voler / los trobadors escriuen | | | | e per aquest / dolor mortal los toca | | | | la racional / part del arma nols broca | | | | del sensual / los seus apetits viuen. | | | | Esser be pot / quel hom simplement ame |
45 | | | d’arma sens cors / e per lo cors sens arma | | | | amant virtut / hom de tal Amor s’arma | | | | y el cors es cert / que d’un brut voler brame. | | |
-f. 123v-
| | Aquests mesclats / vn drap de mescla tixen | | | | que nos veu be / les colors que dell ixen. |
50 | |
|
| Cascu d’aquests / sa natura oblida | | | | e tant com pot / fa que l’altra obeexca, | | | | no pas en tant / que tot de sis partexca | | | | sen part nos mor / mas es cosa dormida. | | | | E quant cascu / son apetit treballa |
55 | | | se mostren clár / marauellosos actes | | | | fahent acort / ab amigables pactes | | | | y en semblant cas / deuria ser baralla. | | | | Car l’arma vol / ço que raho ordena | | | | y el cors mesqui / mor e no sent la pena. |
60 | |
|
| Tot amador / delit no pot a tenyer | | | | fins que lo cors / y el arma se acorden, | | | | car sils volers / entre aquests se morden | | | | aquest Amor / nons pot a molt enpenyer. | | | | En contra’l cors / en sos actes se mostra |
65 | | | destrohint quant / natura li otorga | | | | y al arma fa / beure amargant porga | | | | en tot no plau / a la natura nostra. | | | | L’arma per si / contentament no tasta | | | | si fa lo cors / mas poch e tost se guasta. |
70 | |
|
-f. 124r-
|
| La’rma per si / en tal voler nos mescla | | | | car n’es en res / ne pot ser bon obiecte, | | | | ni’l cors es pus / que d’un brut son efecte | | | | dels dos vnits / componen esta mescla. | | | | Car l’home vol / la voluntat guanyada |
75 | | | seny y saber / dela dona que ama | | | | ama’l amat / e tol l’honor e fama | | | | y en fets dels cors / l’arma es delitada. | | | | Lo cors james / si cança be no s’farta | | | | e tant com pot / tot l’infinit aparta. |
80 | |
|
| Les voluntats / se mostren per les obres | | | | d’hon se veu clar / com la nostr’arma es baxa | | | | el nostre cors / en alt munta sa raxa | | | | per que’n delit / ell, e l’arma son pobres. | | | | Per lo delit / del cors l’arma s’inclina |
85 | | | leixant lo seu / de sa natura’s lunya | | | | lo cors en alt / adelitar met punya | | | | no coneix be / sa natura mesquina. | | | | La carn volar / vol, e l’arma s’aterra | | | | perque algu / si toca no s’afferra. |
90 | |
|
| Les voluntats / que de vritut no toquen | | | | han mouiment / en semblant de maréa. | | |
-f. 124v-
| | en lo començ / metrien gran feréa | | | | al qui sabes / com pujen es derroquen. | | | | De tres cordells / Amor deu fer sa corda |
95 | | | car hu romp tost / el altre molt no dura | | | | O trench, o fluix / d’hun, laltre mort procura | | | | sil terç noy es / la corda se descorda. | | | | Aquest es ferm / e fa quels altres tinguen | | | | e ser nols fa / mas te que’n baix no vinguen. |
100 | |
|
| Nos pot be dir / com arma y cors pratiquen | | | | aquest voler / complahen o desplahen | | | | hu sent content / los poders d’altre cahen | | | | e agreujat / les forces multipliquen. | | | | Car moltes veus / del cors l’apetit cessa |
105 | | | si que’s mester / quel arma’quel reforce | | | | e altra veu / es obs quel cors se’sforce | | | | per mitigar / l’arma quis veu opressa. | | | | Tots de per si / han obs que fam los toque | | | | O que’l desig / del hu al altre broque. |
110 | |
|
| Si’l apetit / rahonable s’agreuja | | | | del cobejos / seguir no’s marauella | | | | car tant com pot / per delit aparella | | | | quel arma’l cors / en mal hostal alleuja. | | |
-f. 125r-
| | Al infinit / no per si lo cors guarda |
115 | | | l’arma persi / de tot exces se’nuja | | | | jutns acordants / en delit cascu puja | | | | tant com saber / l’errada, larma tarda. | | | | Aço’sdeue / com volers del cors fluxen | | | | lla donchs los tels / de sos vlls desengruxen. |
120 | |
|
| La’rma y lo cors / cascu’n laltre’s delita | | | | delits dolors / entrells les se parteixen | | | | les passions / del hu’n laltre’s pareixen | | | | esperiment / als pechs trau de sospita. | | | | Mas algu de’ls / no es tan soportable |
125 | | | que totalment / per l’altre s’auorreíxca | | | | fastig, oblit / fan que’Amor dells parteixca | | | | al menys no es / per egual temps durable. | | | | En los molt mes / per part del cors espira | | | | e moltes veus / per oblit o per yra. |
130 | |
|
| Per nostres vlls / lo cor d’Amor se’n flama | | | | toch desijánt / d’hon voler creix o fina | | | | temprat esper / la voluntat afina | | | | e perdut ell / Amor de mort se clama. | | | | Son fill e net / son desig y esperança |
135 | | | e nols ve lluny / pahor quils fa gran brega | | |
-f. 125v-
| | tals passions / amador no les nega | | | | aquest Amor / cau en esta balança. | | | | Cascu d’aquests / al altre vencre tenta | | | | e siu compleix / Amor e si destenta. |
140 | |
|
| Per nostres senys / Amor d’arma comença | | | | mas vol per si / virtuts e sauiesa, | | | | aquest Amor / per sol entendre’s presa | | | | amant lo be / del qual ha conexença. | | | | Es feta gran / segons les parts s’acorden |
145 | | | multiplicant / los bens d’hon ella’s forma | | | | del be honest / aquest Amor pren forma | | | | e los volers / quen furten no discorden. | | | | Lo qui l’ateny / en ser content s’acosta | | | | por no acull / ne’sperança de costa. |
150 | |
|
| Quals son aquells / qu’Amor honest los force | | | | amar per si / virtuts en vna dona? | | | | yo so ben cert / que tots la volen bona | | | | perque’l delit / del hom durar se’sforce. | | | | Non se algu / que separat lo senta |
155 | | | menys de saber / sentir díns ells sa obra | | | | d’hon l’altra’mort / nom de ferma lin sobra | | | | de fastig reb / o de oblit enpenta. | | |
-f. 126r-
| | Aquest Amor / es philosofal pedra | | | | que’lla hon cau / ço que res no val medra. |
160 | |
|
| Aquell Amor / hon Venus ha sa regna | | | | a nostre cors / ensemps ab l’arma guarda | | | | a molts plahers / e dolors, no es tarda | | | | en cor honest / moltes vegades regna. | | | | Torba lo seny / subtilitats enfosca |
165 | | | e sa dolor / dormint hom ella vetla, | | | | solaços vol / e prestament la zela | | | | quin es plagat / la raho te molt fosca. | | | | Perque no pot / honestament percébre | | | | de ardiment / no pot sentir la Lebre. |
170 | |
|
| Los apetits / sensuals l’arma liguen | | | | donchs tots aquells / qui del tot Venus tira | | | | molt foscament / llur enteniment mira | | | | per los vlls cechs / qui l’esperit abriguen. | | | | Los escolans / de qui Venus es mestre |
175 | | | lo contemplar / jaquexen prenints l’acte | | | | voler no cast / executar sens pacte | | | | doma cors braus / domestich fa’l campestre. | | | | Fahent sentir / passio molt estrema | | | | jau en dur llit / vn hom de vida sema. |
180 | |
|
-f. 126v-
|
| L’Amor quins ve / tota de part del’arma | | | | en les virtuts / y en l’entendre se’ndreça | | | | aquest voler / simple, Deu lo adreça | | | | e pot ser tant / que tots altres desarma. | | | | Pero en mi / trobant loch tots caygueren |
185 | | | mogut cascu / per la sua semblança | | | | dos colps sentí / donals cascu sa llança | | | | actes cascu / dins en mi cometeren. | | | | Hu dona llum / persi, laltre tenebra | | | | e tots jutjats / delit, salut, e febra. |
190 | |
|
| Deu l’esperit / de gran fauor abasta | | | | en sos delits / passions nol congoxen | | | | al cors mesqui / sens fastig nol afloxen | | | | ne pot sentir / lo be si mal no tasta. | | | | Tant com lo cors / sa passio gran leixa |
195 | | | del esperit / es la preso pus ampla | | | | e ses virtuts / e potences exampla | | | | si que no veu / tras paret mas per reixa. | | | | Segur Amor / en interes nos causa | | | | e la del cors / en curt plaher se causa. |
200 | |
|
| Yo nom defens / que Amor mi no tente | | | | d’aquell voler / que nostra carn abraça | | |
-f. 127r-
| | dues Amors / natura’mi atraça | | | | per dues parts / mi vendra quem contente. | | | | Axi com l’hom / pot mes gloria atenyer |
205 | | | quant nostra carn / ab l’arma sera junta | | | | Amor ami / en delitós grau munta | | | | quant dos lligams / arma y cors han estrenyer. | | | | Car moltes veus / hu per l’altre’spresona | | | | e no’s tant fort / l’Amor de la persona. |
210 | |
|
| Quant al meu cors / Amor lo desempara | | | | per que’l poder / d’aquell ve a son terme | | | | e pur Amor / l’esperit meu conferme | | | | en aquell punt / resta ma raho clara. | | | | Tan gran delit / yo sent en aquell’hora |
215 | | | que los delits / del cors en fastig tornen | | | | y quant del cors / forces ami retornen | | | | en lo començ / lo meu esperit plora. | | | | E si del tot / mon cors en força torna | | | | en son delit / mon esperit sojorna. |
220 | |
|
| Aquell voler / aque ma carn s’ inclína | | | | compliment sent / dels bens que Venus llíura | | | | el altr’Amor / que de vici desllíura | | | | no troba loch / merexent s’Amor fina. | | |
-f. 127v-
| | Per est Amor / solament desig viure |
225 | | | l’enteniment / d’altres bens no s’alegra | | | | hon sera donchs / vn Amor tan entegra? | | | | que’n ella hauer / de mals sia delliure? | | | | Amant ami / per consemblant manera | | | | lo meu delit / cau en aquesta’spera. |
230 | |
|
| Mon esperit / contemplant se contenta | | | | e dintre si / vna persona forja | | | | de’lla no pens / braços, mans, peus, ne gorja | | | | Car tot semblant / altre semblant presenta. | | | | Solament vull / della tan clara pensa |
235 | | | que’n res de mi / nol fos cosa secreta | | | | abta y sabent / e d’Amor fos estreta | | | | lo contra fer / prengues en gran offensa. | | | | De son voler / volgues esser zelosa | | | | e que per mi / vers mort fos anímosa. |
240 | |
|
| Mas perque Deu / l’arma de carn abriga | | | | los fats volents / contr’Amor no ser solta | | | | e per null temps / raho no l’an atolta | | | | ans tot contrast / ha per cosa’nemiga. | | | | Tant es ma carn / al delit inclinada |
245 | | | dona no veig / quem alt que no sospire | | |
-f. 128r-
| | en possehir / sens fi aquella mire | | | | puix voluntat / hi sia refermada. | | | | E ma raho / de grat yo la perdria | | | | sim fa esment / qu’Amor perdre poria. |
250 | |
|
| Si com aquell / dela pensa tan vana | | | | que’n aquest mon / lo be sobiran serca | | | | y ab gran enginy / en grans delits fa serca | | | | e veu molts mals / en gloria mundana. | | | | Ne pren ami / que Amor destrifique |
255 | | | si que d’aquell / contentament vull traure | | | | si que no pot / lo que deman bestraure | | | | no torba loch / hon fa’nfluença fique. | | | | Loch es no ferm / hon mon desig reposa | | | | desamparar / ma’sperança nom gosa. |
260 | |
|
| No conech hom / qui sens amar persona | | | | coneg’Amor / e per Deu lo confesse, | | | | yo so aquell / qui per ningun temps cesse | | | | d’imaginar / en el qui res nom dona. | | | | Desig me fa / en la’sperança jáure |
265 | | | dormint tant fort / que raho nom desperta | | | | assats ami / es causa descuberta | | | | que pur Amor / no pot en dona cáure. | | |
-f. 128v-
| | Mon delit es / vida contemplatiua | | | | e romanch trist / deuallant en la’ctiva. |
270 | |
|
| Lla donchs lo foch / d’Amor be no s’amaga | | | | e los meus vlls / publich lo manifesten | | | | e les dolors / mes fanch al cor arresten | | | | acorrent lla / hon es donada plaga. | | | | Los meus desigs / de punt en punt cambíe |
275 | | | e la dolor / no es en vn lloch certa | | | | ma cara es / de sa color incerta | | | | serch lochs secrets / e los publichs desuíe. | | | | Llanç m’en lo lit / dolor men gita fora | | | | cuyt esclatar / mentre mon vll no plora. |
280 | |
|
| Als membres flachs / soptos mouiment muden | | | | lo cap al coll / es carrega fexuga | | | | la gran calor / dintre mes venes juga | | | | perills vinents / amon sentit secuden. | | | | Pert lo recort / deles coses passades |
285 | | | e lo meu cors / se vist sola vergonya | | | | la cura gran / d’Amor tots fets m’alonya | | | | e no se’sten / sino’n coses pensades. | | | | L’executar / lo meu desig l’esforça | | | | e no se que / venç aquesta gran força. |
290 | |
|
-f. 129r-
|
| Axi com l’or sobre paper se posa | | | | segons sera / la bona o mala sísa | | | | tal semblant cas / mon sentiment diuísa | | | | d’aquest Amor / segons en qui reposa. | | | | Si com al foch / tots humits li contrasten |
295 | | | e los sechs lochs / sa força obeexen | | | | axi d’Amor / ses influences vexen | | | | a tots aquells / hon sos poders abasten. | | | | Tant fa com pot / en la person’amable | | | | e ha tant loc / en vos com lo diable. |
300 | |
|
| En l’a petit / que nostra carn desija | | | | feneix delit / si compliment li basta | | | | mas lo delit / que la mi’arma tasta | | | | es durador / car finits noy remija. | | | | E si com l’hom / qui la mort lo encorre |
305 | | | l’arma del viu / qu’es d’infinit exida | | | | e l’altra part / en lo mon es delida | | | | car lo finit / en tal cas nol acorre. | | | | Axi lo cors / fa mortal Amor esser | | | | el esperit / per tostemps lo fa esser. |
310 | |
|
| Los membres flachs / soptos mouiment muden | | | | lo cap al coll / es carrega fexuga. | | |
-f. 129v-
| | la gran calor / dintre mes venes juga | | | | perills vinents / en contra mi s’ajuden. | | | | Per lo recort / de les coses passades |
315 | | | lo meu cors me / vist de sola vergonya | | | | la cura gran / d’Amor tots fets m’alonya | | | | e no se’sten / sino’n coses pensades. | | | | Lexecutar / lo meu desig les força | | | | e no se que / venç aquesta gran força. |
320 | |
|
| Si com l’arnes / d’acer, a colp sengrúna | | | | e lo de ferr / vn petit colp lo passa | | | | quant son vnits / nols destruex llur massa | | | | d’aquests mesclats / surt gran virtut en vna. | | | | Axi Amor / subtil d’infinit tempre |
325 | | | la’finitat / de la del cors auiua, | | | | en cert cas mor / nostr’Amor sensitiua | | | | e l’esperit / moltes veus se destempre. | | | | Donchs am la carn / e nostre’sperit ame | | | | perque tot l’hom / nos trob que’n res desame. |
330 | | | Los homens llechs / qui per amar se’ncenen | | | | en fets diuins / ab infusa sciença | | | | diuinal es / llur gran intelligença | | | | e sos costums / a creure tots amenen. | | |
-f. 130r-
| | Donchs si d’Amor / algun parlar me’scapa |
335 | | | que la raho / nol lloe ni aproue | | | | no si’algu / que los meus dits reproue | | | | dels grans secrets / qu’Amor cobr’ab sa capa. | | | | De tots aquells / puch ser Apocalypsi | | | | yo defallint / Amor fara eclipsi. |
340 | |
|
| Lo meu finir / lo Sol e Luna y Signes | | | | no correran / per lo Cel ne Planetes | | | | per obs d’aquell / los ha Deu fet e fetes | | | | y el defallint / cessen llurs fets insignes. | | | | Tot en axi / si d’aquest mon traspasse |
345 | | | aquell poder / qu’en amar nos inclina | | | | caura del Cel / car pus hom no s’afina | | | | en be amar / ans veig cascu ques llasse. | | | | Si Amor veu / qu’errant sens profit vaja | | | | en vergonyit / yo crech de son lloch caja. |
350 | |
|