Selecciona una palabra y presiona la tecla d para obtener su definición.




Arriba



315 QVi ser’aquell / del mon superior
qui veritat / de vos ami recont
e qui sab dir / hon sera’quell afront
que nos haurem / portant goig e dolor.
los lochs seran / mostrants, lo be, o mal  5
segons en ells / mals, o bens contendra
e si nos dos / vn loch no’ccupara
lo partiment / sera perpetual.

Lesguart que yo / de vos he, no’s egual
axi diuers / es, e contrariant  10
les penes grans / d’infern yo so duptant
tot quant ne’lest / adolorir me val.
e puis ve temps / queus ymagin al mon
hauer ab mi / verdadera’mistat
-f. CXXXr-
aquell delit / quel mon pot hauer dat  15
fort cor es obs / a membrar lo que fon.

Lo doloros / e miserable don
estrany es molt / mas presta ment perdut
e tot co quant / en lo mon he hagut
la mort la colt316 / e portat no se hon.  20
mas fort dolor / no basta fer voler
quel amistat / fos estada no res
ans so content / d’aquella y que fos mes
si be tristor / per aquella sofer.

Hon es aquell / qui no spera plaher  25
e no ha’sguart / a bona hu mala fi
mira lo mon / veu se joue y mezqui
com ja noy es / en forme son voler.
dreça sos vlls / enuers la part del cel
e diu a Deu / ab gest no’sats humil  30
paraules tals / que puix sen te per vil
mas l’hom irat / raho te vel.

O deu perque / no romp la’marga fel
aquell qui veu / a son amich perir
quant mes puix vol / tan dolça mort sofrir  35
gran sabor ha / puix se pren per tal zel.
tu pietat / com dorms en aquell cas
quel cor de carn / fer esclatar no sabs
no tens poder / quen tal temps lo acabs
qaul317 tant cruel / quen tal cas not lloas.  40
-f. CXXXv-

Arquer no se / que tres ocells plagas
ab vn sol colp / que no fos ben content
matant los dos / yl terç en estament
que per mig mort / he prop de mort portas.
mort en vn colp / de tres colps ma ferits  45
los dos son morts / l’util y el delitos
e sil hon est318 / perdes del cel recos
mos darrers jorns / serien ja fenits.

Yo no puch dir / que no senta delits
del pensament / puis que perdre nol vull  50
en lo meu mal / algun be se recull
tant quel plaher / present met en oblits.
pense cascu / quant fo ans de sa mort
que perdut ell / yon hauorresch tot be
no se hon jau / si recort nol soste  55
car tots mos senys / han perdut lur deport.

Per be quels dits / dels sauis yo recort
rebtant aquells / qui allarguen son dol
e yo sabi / que bona raho vol
que null remey / es dolres del que’s mort.  60
e tot quant l’hom / per sa voluntat fa
se deu dreçar / alguna bona part
eque lo dol / si es tolt hix d’hom atart
car certament / en ell delit esta.

Pero sil dol / may rahol comporta  65
aquest sera / que yo’n present sostench
vn tal delit / ab sabor agra y prench
-f. CXXXIr-
que’n desijar / altre be, cor nom va.
riure james / nom plach, tant com est plor
laygua dels vlls / res tan dolç nom apar  70
yo prench enyor / si nom puch delitar
contra la mort / / me trob’sforçat cor.

E si tostemps / en continu no plor
de mon recort / aquellacompartesch
ans vull quel dol / me leix, que sil jaquesch  75
mon sentiment / vull que muyra, si mor.
puix que delit / ama dolor segueix
ingrat sere / si’ella nom acost
tal sentiment / de mal y be compost
temps minual mal / e lo be tostemps creix  80

Algun delit / enma pensas nodreix
quant algu fet / sens la mort d’ella pens
quant me percep / de dolor nom defens
pensant que mort / per tostemps nos parteix
aquest delit / la pensal fa, el pert  85
foch es mon mal / e mon be sembla fum
en aquest cas / de somni te costum
be sent durmint / e mal quant so despert.

Yo no puch dir / que no stiga desert
de tot delit / quant mortal’imagin  90
de mi mateix / mespant quant yom afin
pensant sa mort / empar que nom so cert.
tal mudament / he vist en temps tan breu
quel quim volgue / voler ami no pot
-f. CXXXIv-
ne sent ne veu / ne’nten sil dich mon vot  95
e tot es bo / puix es obra de Deu.


Tornada.

A tu qui est / mare y filla de Deu
supplique molt / puis ell nom vol oyr
que’n aquest mon / sa’rma pusca venir
perquem auis / hon es lestatje seu.  100




Estramps.



319 PVix me trob sol / en amor, ami sembla
que’n mi tot sol / sia costuma stranya
amor se pert / entre gents per absença
e per la mort / la mia’mor no fina,
ans molt mes am / a vos en mort que’n vida  5
e yo perdon / si algun nom vol creure
pochs son aquells / qui altres coses creguen
si no semblant / d’aquelles quels auenen.

Ma dolor fort / lo comun cos no serua
tota dolor / lo temps la venç, e guasta  10
no dich que’n tot / a tot altre dessemble
encantitat / molt prop del320 altres jutge.
en qualitat / ab les altres discorda
seguint l’amor / d’hon ella pren sa forma
gran part del temps / seca dolor me dona  15
y algun delit / ab altra dolor dolça.

Dient lo cos d’hom / les humors discorden
de temps en temps / lur poder se tresmuda
en vn sol jorn / regna malenconia
naquell mateix / colera, sanch, e fleuma.  20
-f. CXXXIIr-
tot en axi / les passions del arma
mudament han / molts de mals e contrari
car en vn punt / per elles fan los actes
e prestament / es en lo cos la causa.

Axi com l’or / quant dela menal trahen  25
esta mesclat / de altres metalls sutzeus
e mes al foch / en fum sen va la liga
leyxant l’or pur / no podent se corrompre,
axi la mort / mon voler gros termena
aquell fermat / enla part contra sembla  30
d’aquella, que / la mort al mon la’tolta
l’honest voler / en mi roman sens mescla.

Dos volers son / que natura segueixen
e cascu dells / l’hom per natura ginyen
si acte’nsemps / fan mal o be acaben  35
segons qual dells / en laltre ha domini.
quant leltre ho / l’apetit senyoreja
es natural / del hom tota sa obra
e lo reues / sa natura li torba
e no aten / la fi que’n tots fets cerca.  40

Quant l’apetit / segueix la part del arma
l’home va dret / seguint natura mestra
car la major / part, la menor se tira
e ves la fi / que va lo cami troba.
al apetit / volent son necessari  45
l’home no fall / si no traspassa l’orde
y si sesten / mes que natura dicta
surt ne voler / fals y opinionatich.
-f. CXXXIIv-

Les voluntats / que per naturas venen
en certitut / e terme son compreses  50
laltre voler / passa d’hom les natures
son senyal cert / es que nol clou terme.
de tots aquests / passions mantengueren
mescladament / si com mesclats fahien
mas be distincts / son apres de son obte  55
e separats / los sent, quasi visibles.

Molts son al mon / que mos dits no’ntengueren
e ja molts mes / que d’aquells no sentiren
qui creure pot / quentr’amors vicioses
voler honest / treball per estat simple.  60
gitant de si / marauellos affecte
estant secret / per fora dels contraris
dolç y agre’nsemps / lur sabor nos distincta
ella viuint / mos volers aytals foren.

Dolres del mort / ve de amor comuna  65
e de aço / yom sent tot lo damnatje
fugir les gents / quisquesien alegres
y hauer pespit321 / que james lo dol fine.
tot delit fuig / com a cosa’nemiga
car com be poch / entre’ls grans mals dol porta  70
e met poder / quem torn dolor en abit
per que de goig / no haja franch arbitre.

Senyals d’amor / que’n tal cas, homens senten
yo trob enmi / que sens dolor se prenen
si res comenc / yo corromp lo principi  75
-f. CXXXIIIr-
per que la fi / de res mi no contenta.
molt e pus fort / tot amor me da fastig
e semblam ser / cosa abominable
si algun delit / entre mes dolors mescla
de fet lo pert / e torn a ma congoxa.  80

Sil pensament / per força’n depart, lançe
dell acordant / ab grans sospir lo cobre
en lo començ / ab dolor en mi entra
no passa molt / quem es dolor pahible.
decrepitut / ma natura demostra  85
car tota carn / a vomit me prouoca
grans amadors / per lur aymia morta
son mi semblants / en part, al tot no basten.

Si res yo veig / d’ella, dolor me dona
e sin defuig / per que d’ellam aparte  90
los temps e lochs / ab lo dit lam senyalen
segns322 en ells / dolors, o delits foren.
e son ne tals / que lam demostren trista
altres, e molts / mostrants aquella’legra
e pas dolor / com james li fiu greuge  95
e volgra’ço / ab la mia sanch rembre.

Amor es dat / conexer pels effectes
sa quantitat / no te mesura certa
gran es e poch / l’amador segons laltre
e poder pren / amor segons hon entra.  100
la qualitat / es tal com segons guarda
car, de semblants / es forçat ques engendre
-f. CXXXIIIv-
la carn vol carn / la’rma son semblant cerca
dells naix fill bort / en contrari desemble.

Qui ama carn / perduda carn, no ama  105
mas en membrant / lo delit, dol li resta
en tot amor / cau amar, e a amable
donchs mort lo cos / aquell qui ell amaua)
(no pot amar / no trobant res que ame
amor no viu / desig mort, y esperança  110
y ell o no res / no pot hauer espera
quant es del cos / la mort, a norres torna.

Si la que am / es fora d’aquest segle
la maior part / d’aquella, es en esser
e quant al mon / en carn ella viuia  115
son esperit / yo volgui amar simple.
e donchs quant mes / que’n present res nom torba
ella viuint / la carn me’ra rebella
los grans contrasts / de nostres parts discordes
canten forçats / acort, e de grat, contra.  120

Demon voler / jutge cascu la causa
e fara poch / vehent en mi les obres
la mia’mor / per la mort no es morta
no sent dolor / vehen me lo mon perdre.
yo am, e tem / ab honesta vergonya  125
lesperit viu / de la qui Deu perdone
e res de mi / ne fora mi, cobeje
sino que Deu / en lo cel la colloque.


Tornada.
-f. CXXXIIIIr-

Mare de Deu / si es en purgatori
son esperit / per no purgats delictes  130
si ton fill prech / no guart los prechs don venen
mas lla on va / mos peccats li noguen,




Arriba



323 QVe val delit / puix no es conegut
ans es fastig / quan es molt costumat
lo per que mort / vos haureu atractat
dins molt breu temps / volreu hauer perdut.
e ço de que / no ymaginarem  5
quel perdrens fon / vna poca dolor
sil cas haue / sentim tal amargor
que de bon grat / vida’bandonarem.

En aquest punt / me trob yo tan estrem
ço que volgui / ab molt estremat cor  10
torna en mi / vna lenta calor
e puis perdut / dolor mortal me pren.
tal mudament / en si hom no veura
com en mi veig / per nostre partiment
lamort ho fa / quim tol mon be present  15
del venidor / sab Deu lo que sera.

Molt324 homens han / perdut lo que ve, y va
fills e muller / e part de lur argent
e restals cor / ab null esperdiment
e ma virtut / en lur cor habita.  20
e yo tinch clos / e sagellat proces
que per null temps / delit yo sentire
-f. CXXXIIIIv-
e nom dolch molt / com delit perduts he
mas planch la mort / d’hon lo mal vengut es.

Vn poch delit / es en ma dolpr325 pres  25
ja sent plaher / com mon cor mal soste
pensant per qui / ne d’hon ma dolor ve
ami no plau / de dolor ser deffes.
o tu qui est/ fora del present mon
e vens ami / per ta mort mal passar  30
acapta’b Deu / quem pusques auisar
quins esperits / a tu de prop te son.

La mort qui tol / lo agradable don
que vida y sort / als homens vloen326 dar
quant es de mi / ma tolt sens mi matar  35
de nostres temps / me resta lo que fon.
d’aquest present / atot hom do ma part
car noy ha res quem vinga en plaher
del venidor / no vull hauer esper
puis la tristor / en mi ha dolç esguart.  40

Nom dolres tant / qu’n dolor sia fart
ans ma dolor / yo prench per mon mester
mon cor de carn / es pus fort que’l acer
puis ell es viu / y entre no’s es de part.
quant lesperit / del cos li viu partit  45
e li doni / lo darrer besar fret
conech de mi / qu’amor non te son dret
qu’ab cor sancer / ho pogui sostenir.
-f. CXXXVr-

En molt breu temps / l’hom no’s pot dolorir
tant com de qui / ab l’entenres327 costret  50
car, per gran torb / tots comptes no ha fets
dolor vol temps / si l’hom tot la’sentir,
e majorment / contra hoy apareix
car si nou fa / tost si mescla conort
massa es foll / lo quis fa tan gran tort  55
si cascun jorn / son dol foll no pareix.

Nom iutj’algu / si primer no coneix
si tinch raho / per dolrem desta mort
en ella fon / complit lo meu de port
ella fenint / lo mon per mi feneix.  60
que’s tan cruel / que no’s dolga desi
e de aquell / qui’n part mes que si vol
donchs si algu / pogue ser honest dol
licenciat / nol feu mes que a mi.

O mort que fas / l’hom venturos mezqui  65
yl ple de goig / tu mitjançant se dol
de tu ha por / tot quant es ius lo sol
dolor sens tu / no haurie cami.
tu est d’amor / son enemich mortal
fahent partir / los coratges vnits  70
ab ton colp cert / has morts los meus delits
gustar nos pot / ton cert y amargos mal.


Tornada.

Tu esperit / si mon ben fet te val
la sanch dare / per tos goigs infinits
-f. CXXXVv-
vine ami / de dia, e denits  75
fes me saber / si pregar pertu cal,




Arriba



328 SI per null temps / cregui ser amador
en mi conech / d’amor poch sentiment
si mi comptar329 / al comu de la gent
es veritat / que’n mi trob gran amor.
pero si guart / algu del temps passat  5
y el que amor / pot fer en loch dispost
nom d’amador / solament nom acost
car tant com dech / no so passionat.

Morta es ja / la que tant he amat
mas yo son viu / vehent, ella morir  10
ab gran amor / nos pot be soferir
que de la mort / me pusqu’s ve’r lunyat.
lla dech anar / hon es lo seu cami
no se quem te / que’n aço nom acord
sembla queu vull / mas no es ver, puis mort,  15
res no la tol / al qui la vol per si.

En que resta / que vida no fini
com prop la mort / yo la viu acostar
dient plorant / no vullau mi leixar
hajau dolor / dela dolor de m .330  20
o cor maluat / d’aquell quis veu tal cas
que peces tot / o sens sanch, no roman
molt poca’mor / e pietat molt gran
degra bastar / que senyal gran mostras:
-f. CXXXVIr-

Qui es aquell / que’n dolre abastas  25
lo piados / mal de la mort vengut
o cruel mal / que tols la jouentut
e fas podrir / les carns dins en lo vas.
el esperit / ple de por volant va
al incert loch / tement l’eternal dan  30
tot lo delit / present, deça roman
qui es lo sanct / qui de mort no dubta.

Qui sera’quell / qui la mort planyera
d’altre y de si / tant com es lo gran mal
sentir nos pot / lo damnatge mortal  35
molt menys lo sab / qui mort james tempta:
o cruel dan / donant departiment
per tots los temps / als coratjes vnits
mos sentiments / me trob esbalayts
mon sperit / no te son sentiment.  40

Tots mos amichs / hajen complanyiment
demi segons / veuran ma passio
haja delit / lo meu fals companyo
el enuejos / qui de mal delit sent.
car tant com puch / yom dolch e dolrem vull  45
e com nom dolch / assats pas desplaher
car yo desig / que perdes tot plaher
e que james / cessas plorar mon vll.

Tant poch no am / que ma cara no mull
d’aygua de plor / sa vida y mort pensant  50
en tristor visch / desa vida’cordant.
-f. CXXXVIv-
e de sa mort / ay tant com puch me dull.
no baste’n mes / en mi no puch fer pus
si no’behir / lo que ma dolor vol
ans perdre vull / la raho si lam tol  55
mas puis no muyr / de poca’mor m’acus.


Tornada.

Tot amador / d’amar poch nosescus
que sia viu / e mort, lo seu amat
o que al menys / del mon visca’partat.
que solament / haja nom de reclus.  60




Arriba



331 LA gran dolor / que lengua no pot dir
del quis veu mort / e no sab hon ira
no sab son Deu / si per a sil volra
o si’n infern / lo volra sebollir.
semblant dolor / lo meu esperit sent  5
no sabent que / de vos Deus ha ordenat
car vostre mal / o be, ami es dat
del que haureu / yon sere sofirent.

Tu esperit / qui has fet partiment
ab aquells cos / qual he yo tant amat  10
veges a mi / qui so passionat
dubtant’stich / fer te rahonament
lo loch hon est / me fara cambiar
denteniment / de ço quet volre dir
goig, o tristor / per tu he yo complir  15
en tu esta / quant Deu me volra dar.
-f. CXXXVIIr-

Pregant a Deu / les mans nom cal plegar
car fet es tot / quant li pot hauenir |
si es al cel / nos pot lo be spremir
si en infern / en foll es mon pregar.  20
si es axi / anullem lesperit
sia tornat / mon esser, a no res
e majorment / si’n loch tal permi es
no sia yo / de tant adolorit.

No se que dir / quem farts d’hauer dit  25
si crit, o call / no trob quem satisfes
si vach, o pens / he temps en va despes
de tot quant fas / ans de fermen penit.
no planch lo dan / de mon delit perdut
tanta’s la por / quem ve de son gran mal  30
tot mal es poch / si no’s perpetual
e tem, aquest / nol haje merescut.

Lo dan mortal / es molt mes que temut
e tolne part / esser a tots egual
o tu dolor / sies me cominal  35
en contr’oblit / vulles me ser escut.
fir me lo cor / e tots los senys me pren
fartar, en mi / car nom deffens de tu
donam tant mal / quen men plaga cascu
tant com tu pots / lo teu poder me’sten.  40


Tornada.

Tu esperit / si res ten deffen
romp lo costum / que dels morts es comu
-f. CXXXVIIv-
torna’n lo mon / e mostra que’s de tu
lo teu sguart / nom donara spauen.




Arriba



332 AQuell ateny / tot quant atenyer vol
qui lo voler / eguala’b lo poder
nos consegueix / aço per lo diner
lo no sabent / pensa que tot mal tol.
donchs per hauer / hom lo major delit  5
nol cerch ab aço / que lo diner ateny
car.en mes mal / que a be, l’hom empeny
dins hom esta / lo seu be tot complit.

Natura’n l’hom / ha termens’stablit
a sos desigs / per aquells contentar  10
e bastament / quels pusca sadollar
y ell ignarant333 / ho vol, en infinit.
guardat de fam / de fret, e de calor
lo cors per fi334 / res no demanara
si l’apetit / de mes los requerra  15
en loch de be / si metra la dolor.

Erminis, Marts / no guarden de fredor
mes que la pell / de la Volp o d’Anyell
ne cal vestir / per calor, tercanell
ne son, requer / lit, ab molta blanor.  20
prest, e sens cost / es quant mester hauem
mas l’apetit / les coses encareix
tant que la fam / com mes hauem nos creix
dalgun desig / complit fastis335 rebem.
-f. CXLVIIIr [CXXXVIIIr]-

Aquell voler / compost no fartarem  25
quant passa d’hom / lo terme natural
de la raho / naix / e del sensual
aquests reglats / en termens lo metrem:
quant aquests han / lo seu propri esguart
l’home pot dir / que’s en lo mon conten  30
lladonchs lo ver / coneix lenteniment
el cos sens fam / e fastig, roman fart.

Aquest voler / pot esser dit bastart
complau / e nou / als qui lan engendrat
dells l’esser pren / de que l’hom es torbat  35
vehent d’ll fets / lançant natura’part,
aquest destruu / aquells, d’hon l’esser trau
ells es fill cert / de fal s’opinio
per co los pechs / no coneixen saho
han per dolent / qui de aquell se trau.  40

Rey es tot hom / aquest lo fa esclau
donal dolor / pels desigs no complir
senyor lo fa / subiugat a seruir
e pel costum / no sentiu que passau.
ell es aquell / quil hom porta’n lo mon  45
cercant la fi / que james trobara
car fora si / james hi peruendra
sa fi no es / en natura, ne fon.

Per conseguent / lo meu consell yo don
que vostr’amich / vs dels diners axi  50
que solament / ne prenga per a si
-f. CXLVIIIv [CXXXVIIIv]-
tant com mester / al necessari fon:
e lo restant / parteixca’ls qui no han
car non traura / daquells son propi be
hoc vn be fals / que tost sen va, o ve  55
tal quel pus rich / es lo mes pobrejant.


Tornada.

Auis atots / los qui trobar volran
lo gran delit / sens mescla de dolor
fugen del tot / cobejança e por
e pels diners / a lur hostal vendran.  60




Arriba



336 QVi de pee337 si / ne per Deu virtuts vsa
be sera foll / que per lo mon ho tempte.
hon mals fahents / de lur mal fet no penen
los ben fahents / de ben fer no meriten.
ja son’stats / ver semblants, bons per fama  5
no pas en ver / car per fama be feyen
e per lurs fets / lo mon los meritaua
noy resta’l mon / qui res de be guardone.

Donchs lo mal hom / als homens ia te’scusa
cascu pot ser / tal com son voler dicta  10
tot estament / son offici no serua
no sels prelats / perdon me Deu com dubte.
papes e Reys / fins al estat pus minue
fan lo quels plau / mas no pas lo que deuen
Deu amador / d’intencio primera  15
temen les gents / el amen, per segona.
-f. CXXXIXr-

Dret natural / es que la prima causa
en nostr’amor / les altres precheixca338
e quant se fa / ques faça per aquella
e no vullam / aquella per les altres.  20
ella’s la fi / de nos, e lo principi
ella es mes / que’n nos, lo nostre’sser
nos ignorants / regiram aquest orde
car Deu volem / no per si mas per altre.

Deu no pregam / ardentment sino’n pressa  25
e quant volem / gracia d’ll atenyer
e som tan pechs / quens pensam ell nos hoja
e nostres prechs / ab gran dret nos condamnen.
puis no hauem / lintencio primera
en ell, e puix / a nos, e nostres coses  30
ans nostres prechs / ell hou d’orella sorda
e nons partim / dauant ell, menys de colpa.

Nom marauell / sils fets de Deu s’ignoren
com los morals / qui son clars, escurs paren
lur fonament / es en nostres ventresques  35
per que nons cal / escartejar molts libres.
si a traues / la fusta va’la roca
raho sera / puix naucher no la guia
si per virtuts / los homens nos adrecen
que pendran donchs / per forma de lur viure.  40

Si Deu no fos / ne lo mon donas premis
per si mateix / hom deu fer bones obres
car en be fer / lo bon hom se delita
-f. CXXXIXv-
el home reb / de sa bon’obra paga.
mas qui en Deu / ne’n si nos gloreja  45
mas vol hauer / honor glori’o fama
foll es pensant / que fent be les atenga
ell si no sab / que treball no mereixen.

Segurs de Deu son / de lurs crims los homens
en aquest mon / puix castich no sen mostra  50
e ja los Reys / los potents no castiguen
per quels han obs / y en part algunas dubten:
si com lo Lop / la Ouella deuora
e lo gran Tor / segur de’ll, peix les erbes
axi los Rezs339 / los pobres executen  55
e no aquells / hauents en les mans vngles.

No roman sol / la culpa en los princeps
mas en aquells / qui en mal fer los insten
elle340 ja son mals / y en mal fer los inclinen
per lur profit / o per causa d’enueja.  60
de nos mateixs / pren lo mal, causa prima
quins fem senyors, ab lo poder del princep
encontr’aquells / quins son pars eguals frares
per fer nos grans / d’honor, o de riqueses.

Dobl’animal / es l’hom, els altres simples  65
per ço com son / en ell dues natures
si del que fa / non complau almenys vna
del tot es foll / qui de natura ixca.
sino complau / ala part rahonable
ol apetit / sol, qu’altre non damneje  70
-f. CLr [CXLr]-
foll es del tot / si’n be fer se turmenta
per hauer ço / quel mon, als bons denega.

Tals com aquells / qui per la mar naueguen
son desuiats / sils fall la tremuntana
e van en loch / hon la venturals porta  75
son enlo mon / los homens que’n ell viuen.
puis la virtut / no tenen per ensenya
cascu va lla / hon l’apetit lo porta
qui contra fa / es foll ques atribule
puix que no sab / causa que per qui treballe.  80

O deu, per que / los qui lo mon rribulen341
y el que volran / per null tempe342 aconseguen
e conseguit / llur veler343 mes desija
si que james / fam se part de lur ventre
com ne per que / no demanen ab cuyta  85
si res pot ser / de que l’hom se contente
sabran que hoch, e veuran quils engana
e contra si / com per tostemps treballen

Per acabat / foll se tendra’l pus saui
de son defalt / haura mes coneixença  90
penedint se donant se a carnatge
seruint aquell / que no sab d’hon deualla
d’opinio / falsa pren lo seu esser.
pres la’n descuyt / no es lo quis pensaua
fama y diners / cuyda, que virtuts fossen  95
los folls les han / e sauis les pledejen.
-f. CLv [CXLv]-

Res no es bo / quel mal hom possehexca
e com honors / los mals homens atenguen
los homens bons / ab fam, no les demanen
e maiorment / pensant los qui les donen.  100
foll es aquell / quil do del foll, molt prea
car ja no ha / d’aquell, dela estima
mas la final / diferença, no’s molta
entre aquells / qui vanes coses volen.

Lo bon honor / al bon hom no contenta  105
car lo bon hom / en son actes delita
no en l’honor / del qui lis agennolla
lo be d’honor / en aquell es qui honora.
e no’n l’honrat / mas lo seu be senyala
e si noy es / honor falsa’s aquella  110
que lo bon hom / de tot en tot menysprea
no pens ser bo / qu.’ntal bes glorieja.

Gran rahom par / que Deu nos auorreixca
puix lo perdem / per Deu qui nos en esser
quant los gentils / los lurs Deus adorauen  115
en lur error / hauien gran escusa.
vehent aquella / ab lull no sols de pensa
e ver semblants / quels parien miracles
ara’doram / Deus d’opinio falsa
durant en tant / com los trig’hom conexer.  120

A la virtut / cuydam fer sacrifici
quant la honor / hauem en reuerença
e no saben / d’hon fals honor pren força
-f. CXLIr-
e ignoram / d’hon ver honor, pren forma.
tota honor / nos sembla ques deu colre  125
ne los sabents / mes del entendre passen
car fan honor / als qui nola mereixen
tots som eguals / al que de foras mostra.

Enueja es / quils bens als grans guerreja
nemiga es / d’honor e fama bona  130
el ignorant / en qui ver juhis gasta
qui sera’quell / qui de lurs mans escape.
mes son pero / los qui d`honor abusen
d’hon al potent / e mal, no li fall honra
lo vicios / pus tost d’honor s’alegra  135
que lo dolent / defama no triumpha.

No solament / als peixs qui res no’ntenen
mas aquants som / lull nostrens enfalaga
si que vehent / los fauorits hom honra
e tol recort / com no son molt culpables.  140
qui per leigs fets / son muntats a domini
honrals lestat / mes que leig fet nols leua
donchs qui’s lo foll / qui per honor be faça
puix la honor / per be fer nos atenga.

Ignorantment / al mon alguns be obren  145
per no saber / lo quils ne dona causa
altres no tant / mas pegament, be vsen
fahents per tals / que lur ben fer, se perden:
los primers son / tenguts molt, a natura
quils fa ben fer / per mouiments quils dona  150
-f. CXLIv-
los altres son / vers Deu, e si culpables
infern viuint / e prest mort posse’xen.

Fastig ha Deu / de qui’l mon no te’n fastig
e del quil ha / si d’aquell no saparta
no solament / es lluny qui’s enlarmita  155
mas tots aquells / qui del barbull se luyen
lladre diu hom / a qui lladres pratica
superbios / qui per honor treballa
auar aquell / qui ab diners se’nbolca
lo loch hon es / lo mostra ser culpable.  160

Diners y honor / per treball iust, nos guanyen
tants son los mals / qui per aquells treballen
qui bonament / en aquest mon pratica
no pot muntar / per los mals quil empachen:
qui regiment / vol de ben fer nos alta  165
o es grosser / no sabent que si vsa
a mal, afer / lo cami pla nons porta
per nous camins / hi van, e plens despines.

Sil hom hagues / per leig fet vituperi
que fara’quell / caualler sodomita  170
hauent pres grau / deccellent viril home
y aquell jaqueix / volent, costum defembra.
d’alguns sabem / aquest peccat orrible
no veig senyal / qu’honor los sia tolta
qui no la tol / de hon tolta deu esser  175
no la dara / en part hon se mereixca.
-f. CXLIIr-

Ia no es crim / honor lo desdenys
e ja molt menys / en homens que’n les fembres
ans fa senyal / vn poch pecat, en ells
que la maior / que pot fer en los homens.  180
aço sdeue / per quels homens son jutges
passants dolor / del crim que’lles mes toca
amant a si / lo mal d’altre’n carexen
e simples fan / lurs fets abominables.

Reptar no cal / de lurs vicis les dones  185
car de aquells / naturan pren lo carrech
qui no enten / e passio lo forca
de son be y mal / natura es maestra
los tres pilars / hon la be d’hom s’assenta
esser no pot / que sobre’lls se recolze  190
lur fonament / deu esser la prudença
e lo nom sol / en elles par saluatge.

Als que poder / e saber han d’apendre
e de ben fer / per fauor de natura
en contra dells / Deu pogra fer miracle  195
com en pecat / de la natura ixen.
dubtar no cal / sil hom contra si pecca
en tot quant fa / si de raho sallonya
de tot, en tot / de sa natura’s contra
com en pecat / los termens d’home passa.  200

Yo guart lo cel / e no veig venir flames
per abrasar / la sodomita secta
hon es lo temps / que tu prenies venje
-f. CXLIIv-
de tots aquells / qui natura’greujauen
mire lo cel / quant ploura la justicia  205
que’n temps passat / entre nos habitaua
e no veig res / que d’aquest loch deualle
en fe roman / tot quant de tu sespera.

O senyor Deu / e quant sera quet mostres
ja tarda molt / com del mal hom no venges  210
yo so ben cert / qu’apres la mort lesperes
mas en lo mon / bem sembla quet mostrasses
vulles hauer / pietat del teu poble
puneix aquells / sehents alts en cadira
qui del Anyell / volen la carn, e lana  215
e son consents / que feres los deuoren.

Si dels estrems / los homens no sespanten
vicis comuns / quasi’n virtuts se’npenyen
ja los auars / passen per homens sauis
los cauallers / per mercaders sespachen.  220
e los coharts / lur grau d’honor no perden
per be quel nom / en los pits d’hom romanga
als propis fets / enteniment nos troba
(si per aquells / per hon diner sa justen)

No’s deshonrat / per ser auar, l’hom joue  225
e que passas / Tantalus en cobea
si es dispost / en ser franch, essent prodich
ja li noura / si matrimani344 tracta.
vell ignocent / de be, mas de mals abte
luxurios / cubert e ple de pompa  230
-f. CXLIIIr-
no pert honor / n’ntre los pechs la fama
qui son aquells / sabents quin deu l’hom esser

Que pot valer / hom que’ndignitat no sia
encontr’aquells / qui en lo mon triumphen
vehent los folls / grossers e plens de vicis  235
e tot lur be / los ve per atriuença
no se algu / quil mon tant no rebuge
quel en derrroch / puix no sentint nos cansa
mal dit, iutjat / pot ser, mas nol empachen
al atreuit / lo mon, cami li obre.  240

Per mals mijans/ lo mon sa fauor dona
y enson despit / los atreuits s’auacen345
son auorrits / e quasi’l mon los dubta
loch te cascu / en lo mon hon s’alloga
noy es raho / lo’rdenador, al seure  245
noy seura’algu / si espera bon orde
no contra fa / la taula de perusa
orde noy es / mas error senpiterna.

Rey no regeix / nels pobles obeeixen
no se qui es / pus culpable al altre  250
degun stat / al altre no impugne
car no’s algu / que sa fi no desuie.
si algun hom / es qui la regla rompa
tan poca part / al cor, punt no altera
ab tot aço / resta la regla ferma  255
vn Oronell / lestiu no denuncia.
-f. CXLIIIv-

O gent del mon / obriu los vlls per ve re346
com no es ver lo que veritat sembla
e que honors / los diners e la fama
per les virtuts / per nul temps s’atengueren  260
lo cobejos / cruel, e ple de pompa
astucios, importu / sens Deu tembre
aquest les gents / per virtuos lo jutgen
donchs per bondat / nos guanya bona fama.

Lom que virtut / ab sol entendre toca  265
y en algun tant / pot gloria’consegre
es coneixent / e la fauor menysprea
veent los folls / com, en aquella’ntenyen.
no es tan bo / que si los bons l’hauien
no la volgues / ab rahonable’stima  270
no es tan foll / que’n estremla cobeje
lentendre ha / mas, a virtut no basta.

O quant son pochs / qui de general regla
prenguen profit / per als singulars actes
no per aquells / fora d’honesta vida  275
mas per aquells / qui fan vida contenta
tots los juhins quis fan entre los homens
affectio / la sentenci’ordenada
don tinch per foll / qui en glorias munta
per lo iuhi / qui tal jutje la done.  280

Causen les gents / desta error comuna
puix en lo mon / tal enteniment troben
ans de hauer / del ver la conexença
-f. CLIIIIr [CXLIIIIr]-
han engendrats / abits per mals conceptes.
no ha molt fet / qui’n conexença basta  285
mas lo qui ha / que la part bona prenga
als homens flachs / par obra impossible
per qu’ab vll flach / miren cosa dificil.