1
Rosanna Cantavella, Els cards i el llir: una lectura de l'Espill de Jaume Roig, Barcelona, 1992, situa encertadament l'Espill en el context de l'esmentat debat i n'ofereix una bona visió panoràmica general a la introducció.
2
«El món literari de sor Isabel de Villena» i «Jaume Roig i sor Isabel de Villena», Obres completes, I: Llengua, Literatura, Història, Barcelona, 1968, pp. 153-174 i 175-210.
3
Vid. Albert Hauf, «La Vita Christi de sor Isabel de Villena y la tradición de las Vitae Christi medievales», Studia in honorem prof. M. de Riquer, 2, Barcelona, 1987, pp. 105-164. I també d'Eiximenis a sor Isabel de Villena, Barcelona, 1990, p. 325.
4
Barcelona, 1913. En el pròleg (p. 54), Miquel i Planas diu, en comentar el Trihunfo de les Dones: «Es molt possible que fos en presencia del poema satíric del seu coterrani, que an en Corella se li acudís la idea del Trihunfo; car així com veiem a la fi del Spill aixecar-se majestuosa i excelsa la Verge Maria, exceptuada de l'anatema llençat contra les dònes, així també en la producció corellana és la “mare de aquell Deu Jesús, en qui totes les perfeccions infinitament termenen”, la més alta prova que Veritat presenta de la superioritat de les dònes sobre'ls homes».
5
Han tractat el tema, també, Rosanna Cantavella, «Sobre el Triunfo de les dones de Joan Rois de Corella», actas del II Congreso Internacional de la Asociació Hispánica de Literatura Medieval (Segovia, 1987), Universidad de Alcalá de Henares, 1992, pp. 217-228, i Lola Badia, «Aucís amors: teoria i pràctica del desengany d'amor segons Joan Roís de Corella», Actas do IV Congreso da Associação Hispânica de Literatura Medieval (Lisboa, 1991), Ed. Cosmos, Lisboa, 1993, vol. IV, pp. 275-282.
6
Lola Badia, «Aucís...» Ed. Cosmos, Lisboa, 1993, vol. IV, pp. 276.
7
Vv. 6985-95 de l'edició a cura de Ramon Miquel i Planas, Barcelona, 1929-36.
8
Vv. 7046-52.
9
Cito sempre seguint l'edició de Ramon Miquel i Planas (esmentada en la nota 4), 134, 45-53.
10
Ed. cit., 134-35, 64-72.