Llibre de l'orde de cavalleria [Fragmenta]
Ramon Llull
Ramon Llull, Llibre de l'orde de cavalleria, a cura d'Albert Soler i LLopart, Els Nostres Clàssics, col·l. A, 127, Barcino, Barcelona 1988, ISBN 84-7226-618-4
Nota prèvia: Aquest document forma part de l'apartat Intertextualitats del Projecte d'investigació «Biblioteca Multimèdia Tirant lo Blanc» (Ministeri de Ciència i Tecnologia, referència BFF-2002-01273). L'objectiu fonamental consisteix a mostrar, en forma de citació, aquells fragments d'altres obres que han influït directament o a través de fonts interposades en la composició del Tirant lo Blanc i del Guillem de Varoic i que anomenem 'Intertextualitats'.1
Per la presència de Llull a Martorell veg. Riquer 1990; Badia 1993a; Cingolani 1995-96.
Per significança de les ·VII· planetes, qui són corsos celestials e governen e ordonen los corssos terrenals, departim aquest libre de cavaylaria en ·VII· parts, a demostrar que los cavaylers han honor e senyoria sobre lo poble a hordonar e a deffendre. La primera part és del començament de cavaylaria; la segona és de l'offici de cavaylaria; la tercera és de la examinació qui cové ésser feta a l'escuder con vol entrar en l'orde de cavaylaria; la quarta és de la manera segons la qual deu ésser fet cavayler; la quinta és de ço que signifiquen les armes de cavayler; la sizena és de les costumes que pertanyen a cavayler; la setena és de la honor qui·s cové ésser feta a cavayler.
GV: Bohigas 1947, p. 43, 12-24
GV: Pujol 2003.
TB: Hauf-Escartí 1992, I: cap. 1, 5, 21-34.
TB: Vives 2004.
En una terra s'esdevench que hun savi cavayler qui longament hac mantengut l'orde de cavaylaria en la noblesa e força de son alt coratge, e saviesa e ventura l'agren mantengut en la honor de cavaylaria en guerres e en torneigs, en assauts e en batayles, elegí vida ermitana con viu que sos dies eren breus e natura li defaylia per veylesa a usar d'armes.
GV: Bohigas 1947, p. 43-44, 25-4.
GV: Pujol 2003.
TB: Hauf-Escartí 1992, I: cap. 2, 6, 7-10.
TB: Vives 2004.
Enadonchs, desemparà sos heretatges e heretà sos infants, e en hun boscatge gran, aondós (ms. F abundós) d'aygües e d'arbres fructuoses, féu sa habitació e fogí al món per ço que lo despoderament de son cors, en lo qual era esdevengut per veylesa, no·l desonràs en aqueyles coses hon saviesa e ventura lonch de temps lo havien tengut honrat. On, per assò, lo cavayler cogità en la mort, remenbrant lo traspassament d'aquest segle en l'altre, e entès la sentència perdurable a la qual avia a venir.
GV: Bohigas 1947, p. 44, 13-22.
GV: Pujol 2003.
TB: Hauf-Escartí 1992, I: cap. 4, 10-11, 36-1.
TB: Vives 2004.
Dessots aquell arbre hac ·Iª· fontana molt beyla e clara, de la qual era abondós lo prat e·ls arbres qui li eren entorn. E lo cavayler havia en costuma, tots jorns, de venir en aquell loch adorar e contemplar e pregar Déus, al qual fasia gràcias e merçès de la gran honor que li havia feyta tots temps de sa vida en est món.
GV: Bohigas 1947, p. 57, 9-16.
GV: Pujol 2003.
TB: Hauf-Escartí 1992, I: cap. 27, 49, 16-20.
TB: Vives 2004.
En aquell temps, en la entrada del gran ivern, s'esdevenc que hun gran rey molt noble, e de bones costumes bé habundós, hac menades corts. E per la gran fama qui fon per la terra de sa cort, un assaut scuder, tot sol, en son palafrè cavalcant, enava a la cort per ésser adobat a noveyl cavayler.
GV: Bohigas 1947, p. 57-58, 18-3.
GV: Pujol 2003.
TB: Hauf-Escartí 1992, I: cap. 28, 50, 17-20.
TB: Vives 2004.
on, per lo trebayl que hac sostengut de son cavalcar, dementre que enava en son palaffrè, adormí's; e en aquella hora, lo cavayler qui en la forest fahia sa penitència ffon vengut a la ffont contemplar Déu e menysprear la vanitat de aquest món, segons que cascun jorn havia acostumat. Dementre que l'escuder cavalcava enaxí, son palafrè exí del camí e mès-se per lo boscatge, e enà tant là hon li plac per lo boscatge, tro esdevenc en la fontana hon lo cavayler stava en oració.
GV: Bohigas 1947, p. 58, 3-7.
GV: Pujol 2003.
TB: Hauf-Escartí 1992, I: cap. 28, 50, 23-28.
TB: Vives 2004.
Lo cavayler, qui viu venir l'escuder, lexà sa oració e assec-se en lo bel prat, a la ombra de l'arbre, e començà a legir a ·I· libre que tenia en sa fauda. Lo palafré, con fo a la font, bec de l'aygua; e l'escuder, qui sentí en durment que son palafrè no·s movia, despertà's e viu denant si lo cavayler qui fo molt veyl e hac gran barba e loncs cabels e romputs vestiments per la velea; e per la penitència que fasia, fo magre e descolorit, e per les làgremas que gitava, sos ulls foren apoquits, e ac esguart de molta sancta vida. Molt se meraveylà la ·I· de l'altre, car lo cavayler avia longament stat en son ermitatge, en lo qual no avia nuyl hom vist despuys que hac desemparat lo món e·s lexà de portar armas; e l'escuder se maraveylà fortment con era esdevengut en aquell loch.
GV: Bohigas 1947, p. 58, 15-24.
GV: Pujol 2003.
TB: Hauf-Escartí 1992, I: cap. 28, 50, 29-37.
TB: Vives 2004.
L'escuder devaylà de son palafrè saludant agradablement lo cavayler, e lo cavayler lo acullí hon pus bellament poch, e asegren-se en la bella erba, ·I· pres de l'altra. Lo cavayler, qui conec que l'escuder no volia primerament parlar per ço cor li volc dar honor, parlà primerament e dix:
-Bell amic, qual és vostre coratge, ni hon enats, ni per què sóts assí vengut?
TB: Hauf-Escartí 1992, I: cap. 28, 51, 2-7.
TB: Vives 2004.
-Sényer —dix l'escuder—, fama és per longues terras que ·I· rey molt savi ha menada cort,
TB: Hauf-Escartí 1992, I: cap. 29, 51, 18-20.
TB: Vives 2004.
e farà si mateix cavayler e aprés farà cavaylers altres barons stranys e privats.
TB: Hauf-Escartí 1992, I: cap. 29, 51, 28-30.
TB: Vives 2004.
On, per aysò, jo vaig a aquella cort per ésser noveyl cavayler; e mon palafrè, dementre que jo m'adormia per lo trebayl que he aüt de les grans jornades, à'm amenat en aquest loch. Con lo cavayler ausí parlar de cavaylaria e remenbrà l'orda de cavaylaria e so que y pertany a cavayler, adoncs gità ·I· suspir e entrà en consirer menbrant en lo honrament en lo qual cavaylaria lo avia longament mantengut. Dementre que lo cavayler cogitava enaxí, l'escuder demenà al cavayler de què era son consirer.
TB: Hauf-Escartí 1992, I: cap. 29, 51-52, 37-4.
TB: Vives 2004.
Lo cavayler dix:
-Bel fils, mos pensaments són de l'orda de cavaylaria e del gran deute en què és cavayler con mantenga la alta honor de cavaylaria. L'escuder pregà lo cavayler que li dixés l'orda de cavaylaria qual és, ni per qual manera hom lo pot mils honrar e conservar en la honor que Déus li ha donada.
-Com! fiyl —so dix lo cavayler—, ¿e no sabs tu qual és la regla e l'orda de cavayler (mss. A i F de cavalleria)? ¿E con pots tu demenar cavaylaria tro sàpias l'orde de cavaylaria? Cor negun cavayler no pot mantenir l'orde que no sab, ni pot amar (mss. A i F mantenir) son orde, ni so que pertany a son orde, si no sab l'orda de cavaylaria, ni sap conèxer lo fayliment (ms. A defalliment) que fa contra son orde. Ni negun cavayler no deu fer cavayler, si no sap l'orda de cavaylaria, cor desordonat cavayler és qui fa cavayler e no li sap mostrar les costumes qui pertayen a cavayler.
TB: Hauf-Escartí 1992, I: cap. 30, 52, 18-34.
TB: Vives 2004.
Dementre que·l cavayler deïa aquestes paraules e reprenia l'escuder qui demenava cavaylaria, l'escuder demenà al cavaler:
-Sènyer, si a vós plazia que·m dixéssets l'orda de cavalaria, assats me sent coratge que l'orde apendrie e que siguiria la regla e l'orda (mss. A i F del orde) de cavaylaria.
-Bel amic —so dix lo cavayler—, la regla e l'orda (mss. A i F e orde) de cavaylaria és en aquest libre en lo qual jo lig alcunes vagades, per so que·m fassa remenbrar la gràcia e la merçè (ms. A e merçè) que Déus m'à feta en aquest món, per so cor (mss. A i F per ço com) honrava e mantenia l'orde de cavaylaria a tot mon poder; cor, enaxí con cavalaria dóna tot so que pertany a cavayler, enaxí cavayler deu donar totas ses forses a honrar cavaylaria.
TB: Hauf-Escartí 1992, I: cap. 31, 53, 14-23.
TB: Vives 2004.
Lo cavaler liurà lo libre al scuder; e com l'escuder l'ac lest, en lo qual entès que cavayler és ·I· de ·M· hòmens elet a aver pus noble offici que tots, e ac entesa la regla e l'orde de cavaylaria, adoncs consirà ·I· petit e dix:
-A Sènyer Déus! beneÿt siats vós, qui m'avets aduyt en loc e en temps con jo haja conaxensa de cavaylaria, la qual he lonc temps desirada sens que no sabia la nobilitat de son orde ni l'onrament en què Déus ha posats tots aquells qui són en l'orda de cavaylaria.
GV: Bohigas 1947, p. 61, 11-20.
GV: Pujol 2003.
TB: Hauf-Escartí 1992, I: cap. 32, 54, 21-28.
TB: Vives 2004.
bel fil, portats-vos aquest libre a la cort hon enats e mostrat-lo a tots aquells qui volen ésser cavalers novells; gardats-lo, car lo tenits, si amats l'orde de cavaylaria. E con serets adobat a novel cavayler, retornats per aquest loc e digats-me quals són aqueyls qui seran fets novels cavaylers e no auran stats hobedients a la doctrina de cavaylaria.
TB: Hauf-Escartí 1992, I: cap. 39, 64, 6-10.
TB: Vives 2004.
Defallí caritat, leyaltat, justícia e veritat en lo món; començà enamistat, desleyaltat, injúria, falsetat; e per aysò fo error e torbament en lo poble de Déu, qui era creat per ço que Déus sie amat, conagut, honrat, servit e temut per home. Al començament, con fo en lo món vengut menyspreament de justícia per minvament de caritat, covenc que justícia retornàs en son honrament per temor. E per aysò, de tot lo poble foren fet milanaris (mss. A i F millanars) e de cascú (mss. A i F cascun) ·M· fo elet e triat ·I· home pus amable, pus savi, pus leyal e pus fortz e ab pus noble coratge , ab més d'ensenyaments e de bons nodriments que tots los altres. Encercat fo en totes les bèstias qual és pus beyla bèstia e pus corrent e que pusca sostenir més de trebal, ni qual és pus covinent a servir home, per aysò, de totes les bèsties, hom eleec cavayl e donà-lo a l'home qui fo elet de ·M· hòmens; e per aysò aquel home ha nom cavayler. Com hom ac ajustada la pus nobla bístia al pus noble home,
GV: Bohigas 1947, p. 62-63, 24-11.
GV: Pujol 2003.
TB: Hauf-Escartí 1992, I: cap. 32, 53, línies 33-34 i 54, línies 1-11.
TB: Vives 2004.
enaprés covenc que hom elegués e triàs de totes les armas, aquellas qui són pus nobles e pus covinents a combatre e a deffendre hom de naffres e de mort; e aquellas armas hom donà e apropià a cavaler. Qui vol (mss. A i F Qui vol, donchs) entrar en l'orda de cavaylaria aesmar e pensar li cové lo nobla començament de cavaylaria; e cové que la noblea de son coratge e son bon nodriment se concort e·s covenga ab lo començament de cavaylaria, cor, si no ho fahia, contrari seria a l'orde de cavaylaria e a sos començaments.
GV: Bohigas 1947, p. 63-64, 11-3.
GV: Pujol 2003.
Amor e temor se covén contra desamor e menyspreament; e per aysò, covenc que cavayler, per noblea de coratge e de bonas custumes e per la honor tan alta e tan gran la qual li és feta per elecció, e per cavayl e per armes, fos amat e temut per les gents; e que per la amor retornàs caritat e ensenyament, e per la temor retornàs veritat e justícia.
GV: Bohigas 1947, p. 64, 4-11.
GV: Pujol 2003.
Guarda, escuder, què faràs si prens l'orde de cavaylaria; cor si est cavayler, tu reebs lo honrament e la servitut qui·s cové als amics de cavaylaria. Cor, en quant has pus nobles començaments, est pus obligat a ésser bo e agradabla a Déu e a les gents; e si est àvol, tu est lo major enamic de cavaylaria, e est pus contrari a sos començaments e a son honrament. Tant és alt e noble l'orde de cavaller (mss. A i F de cavalleria), que no bastà a l'orde que hom lo faés de pus nobles persones, ni que hom li donàs les pus nobles bístias ni les pus honrades armes, ans covenc que hom faés senyors de les gents aquells hòmens qui són en l'orde de cavaylaria. E cor (mss. A i F E com) senyoria ha tanta de nobilitat e servitut à tant de sotsmetiment, si tu qui prens l'orde de cavaylaria (...)
GV: Bohigas 1947, p. 64-65, 11-1.
GV: Pujol 2003.
Offici de cavayler és mantenir e deffendre la sancta fe cathòlica
TB: Hauf-Escartí 1992, I: cap. 33, 55, 23.
TB: Vives 2004.