Escena
I
|
|
|
LIBORI,
BALDIRI.
|
|
|
Lo segon, ab un gran manyoch de claus obra la porta
á n' al primer, qu entra coixejant.
|
|
|
|
|
| BALDIRI |
|
¡Hola!
|
|
| Libori, ¿qué
dihém de bó? |
|
|
|
| LIBORI |
| ¡Ay fill meu!
¿qué vols que diga? |
|
| qu' estich mort de l' ull de
poll. |
|
|
(Deixantse anar sobre una cadira
fatigat.)
|
|
|
| BALDIRI |
| Te fesses lo calsat gran. |
5 |
|
(Recalcantho.)
|
|
|
|
|
| BALDIRI |
|
Donchs bé; no ho es
prou.
|
|
|
|
| LIBORI |
| Ja 't dich jo qu' es un
martiri |
|
| dels mes grossos qu' hi ha l
mon. |
|
|
|
| BALDIRI |
| Mira: agafa un trempaplomas, |
|
| feshi un tall, y s'
acabó. |
10 |
|
|
| LIBORI |
| ¿Que 't pensas potser que
robo |
|
| per llensá així un
calsat nou? |
|
|
|
| BALDIRI |
| Y donchs, home, ¿que vols
ferhi? |
|
|
|
|
|
|
|
|
|
| -32-
|
| BALDIRI |
|
¿Qué diuhen?
|
15 |
| ¿L' amo encara es tan
rabiós? |
|
|
|
| LIBORI |
| Justament ara ell m'
envía. |
|
|
|
| BALDIRI |
| ¿Y aixó, donchs,
qué hi ha de nou? |
|
|
|
| LIBORI |
| A veure si la gitana |
|
| y 'l seu fill, lo Cantador, |
20 |
| segueixen sens novetat. |
|
|
|
| BALDIRI |
| Per ara digas que bons. |
|
|
(Senyalantla.)
|
| Ella dormint tot lo día |
|
| y fent uns ronchs que fa po; |
|
| ó, si 's desperta algun
rato, |
25 |
| bebent mes tragos que 'l
món. |
|
| Ell, allá, al seu
calabosso, |
|
| que, per sort, no es gaire
fosch, |
|
| ó bé escriu cada punt
versos, |
|
| per l' estil dels qu' hi ha
á n' als goigs, |
30 |
| ó bé canta ab la
guitarra |
|
| cansons que trencan lo cor. |
|
|
|
| LIBORI |
| ¿Y no 'n canta de
bermellas? |
|
|
|
| BALDIRI |
| ¿De bermellas?... psi...
molt poch. |
|
|
|
| LIBORI |
| Ya saber, també, que 'l
pobre |
35 |
| no pot estar molt d humor. |
|
|
|
| BALDIRI |
| Donchs, ab tot y aixó,
Libori, |
|
| te dich que té un escrit
bó. |
|
| Mírat, jo, com que tinch l'
oncle |
|
| que ja sabs que 's diu
Ramón, |
40 |
| y es passat demá 'l seu
sant, |
|
| vaig dir que 'm fes lo favor |
|
| de ferm, per darli 'ls bons
días, |
|
| una felicitació, |
|
| y ¡amigo! m va fé una
décima |
45 |
| que faría enterní un
mort. |
|
|
|
|
|
| BALDIRI |
|
(A la butxaca.)
|
|
Aquí la porto.
|
|
| Escolta bé. |
|
(Trayentla y preparantse á
llegir.)
|
|
|
| LIBORI |
|
(Parant
atenció.)
|
|
Vaja, donchs.
|
|
|
|
| BALDIRI |
|
(Llegint.)
|
| Con delicia verdadera |
|
| vuestro santo
disfrutad, |
50 |
| y en esta festividad |
|
| sea vuestra dicha
entera; |
|
| tal es la voz
lisonjera |
|
| del alma, que esto le
agrada, |
|
| y, si es del cielo
escuchada |
55 |
| suplica al Señor,
rendida, |
|
| que le dé dicha
cumplida |
|
| para tan solemne
diada.- |
|
|
|
| LIBORI |
| ¡Si que amigo, es cosa
bona! |
|
|
|
|
|
| LIBORI |
|
Y molt.
|
60 |
| No mes qu' una cosa estranyo, |
|
| que te la dirá tothom. |
|
| ¿Cóm es qu es en
castanyola? |
|
|
|
| BALDIRI |
| Perque així fa més
senyor. |
|
|
|
| LIBORI |
| Molt bé, molt be; pero,
home, |
65 |
| ¿sembla que l' empleo
nou |
|
| te proba? |
|
|
| -33-
|
|
|
| LIBORI |
| ¡Si 't posas com un
toixó! |
|
|
|
| BALDIRI |
| No faig res en tot lo
día... |
|
|
|
| LIBORI |
| Fé 'l dropo proba á
tothom. |
70 |
| No es tot hú lo teva
vida |
|
| ó la de 'n Macari y jo. |
|
|
|
| BALDIRI |
| Per çó vaig
mirá, ab empenyos, |
|
| si tindría aquesta
sort, |
|
| perque, entre se escarceller |
75 |
| y viure com un rector, |
|
| ó bé ser criat de D.
Nunyo |
|
| esposantme á renys y
cops, |
|
| vaig pensar: -Deixém al
Conde |
|
| y preném l' empleo nou. |
80 |
|
|
|
|
| BALDIRI |
| Sí, sí, vaja, he
tingut sort. |
|
|
|
| LIBORI |
| Sobre tot ara que 'l Conde |
|
| cada día es mes
rabiós. |
|
|
|
| BALDIRI |
| Vaja: es un home terrible. |
85 |
| ¡Sempre ab aquest mal
humor! |
|
|
|
| LIBORI |
| Jo no mes l' he vist alegre |
|
| quan vá agafá al
Cantadó. |
|
|
|
| BALDIRI |
| Sí; pero ell lo que
voldría |
|
| es tenir Donya Leonor. |
90 |
|
|
| LIBORI |
| Diuhen que ja 's va casar |
|
| quan va fugí ab lo
traidó, |
|
| y, feya ja un mes que ho era, |
|
| quan aquí 'l pobre
xicot, |
|
| per vení á
salvá á sa mare, |
95 |
| va quedar pres. |
|
|
|
|
| LIBORI |
| Qui está també que
rabía |
|
| es D. Guillem. |
|
|
| BALDIRI |
|
Y té rahó,
|
|
| perque al últim li es
germana |
|
| y no li fá molt favor. |
100 |
|
|
| LIBORI |
| ¿Y ella no se sab ahont
para? |
|
|
|
| BALDIRI |
| Ningú la pot trobá en
lloch. |
|
|
|
| LIBORI |
| Deu está en algun
castell |
|
| del Comte d' Urgell. |
|
|
|
|
| LIBORI |
| Pero ¡ah! quan ella
sápiga |
105 |
| qu' han de matá al seu
xicot! |
|
|
|
|
|
|
|
| BALDIRI |
| Donchs hi haurá bona
funció. |
|
|
|
| LIBORI |
| Jo sols pel xicot ho sento. |
|
|
|
|
|
| LIBORI |
|
¡Pobre xicot!
|
110 |
| ¿Vritat que sembla
impossible |
|
| que li siga mare aixó? |
|
| Jo no ho crech. |
|
|
|
|
| LIBORI |
|
No ho sé, vaja,
|
|
| per mí hi ha un misteri
gros. |
|
| Y després, ¿si fos
fill d' ella |
115 |
|
| -34- |
| sabría tant? |
|
|
|
|
| LIBORI |
| En fí; siga lo que
vulga, |
|
| jo no m hi fico per
çó. |
|
|
|
| BALDIRI |
| ¡Ah! sí, sí, es
clar, que s' arreglin! |
|
|
|
| LIBORI |
| ¿Pero y tú, Baldiri,
hont dorms? |
120 |
|
|
| BALDIRI |
| A n' al quarto de la escala. |
|
|
|
| LIBORI |
| ¡Bah! Ja es bona
habitació. |
|
|
|
| BALDIRI |
| Sino que hi ha moltas ratas |
|
| y es molt humida. |
|
|
| LIBORI |
|
¡Jo 't foll!
|
|
| ¡Deu me 'n guart jo de
dormirhi! |
125 |
|
|
|
|
| LIBORI |
| ¿Que vols dir que son molt
grossas? |
|
|
|
| BALDIRI |
| ¿Si ho son, dius? Pitjor que
lleons. |
|
| Mira, aquesta nit passada |
|
| se m van menjá uns
sabatots. |
130 |
|
|
| LIBORI |
| Pero bé; aixó es
culpa teva. |
|
| ¿Per qué no las
treus? |
|
|
|
|
| LIBORI |
| Ab pansas enmatzinadas; |
|
| es lo sistema millor. |
|
|
|
| BALDIRI |
| Per ço que jo, ab la
ratera, |
135 |
| ja ho he probat, y no 's pot. |
|
|
|
| LIBORI |
| ¡Ah! no, no; sent així
grossas, |
|
| va molt bé com te dich
jo. |
|
| Compras unas quantas pansas |
|
| y un xich d' arsénich, molt
poch... |
140 |
| Ja veurás, val mes que ho
fassi |
|
| jo mateix. |
|
|
|
|
| LIBORI |
| Jo te las duré
arregladas, |
|
| tú las tiras pe 'ls
recons |
|
| ans d' aná al llit, y al
llevarte, |
145 |
| ja las tens mortas. |
|
|
| BALDIRI |
|
Bé donchs,
|
|
| si 'm fas lo favor de ferho, |
|
| t' ho estimaré. |
|
|
| LIBORI |
|
¡Per qué no!
|
|
| ¡Ay, ay, ay!... |
|
(Sentint dolor al
alsarse.)
|
|
|
|
|
| LIBORI |
|
Aixó mata.
|
|
| ¡Ves ara jo com me moch! |
150 |
|
|
|
|
|
|
| BALDIRI |
|
Pósat
|
|
| la sabata á
retaló. |
|
|
|
|
|
|
|
| LIBORI |
|
Doncas femho.
|
|
|
(Posántseli.)
|
| ¡Ah!... |
|
(Respirant.)
|
|
|
|
|
| LIBORI |
|
Ja es un consol...
|
|
| Donchs bé, me 'n vaig xano,
xano, |
155 |
| que m' espera 'l
majordóm. |
|
|
|
| BALDIRI |
| Pensa en alló de las
ratas. |
|
|
|
| -35-
|
|
|
|
|
|
|
|
|
| LIBORI |
|
Mira, per pensarhi:
|
|
| fém un nús al
mocador. |
160 |
|
(Se treu lo mocador de la butxaca
y ho fa. Se 'n vá y queda la porta
oberta.)
|
|
|
Escena
II
|
|
|
MADALENA,
BALDIRI, luego 'l
COMTE.
|
| BALDIRI |
| Aixó es un home com
cal. |
|
| ¡Sempre ho dich, me caso ab
ronda! |
|
| Pero pujan... Hola, 'l Conde. |
|
|
(Mirant per la
porta.)
|
| Vaja, qu ha sigut puntual. |
|
|
|
|
|
| BALDIRI |
|
(Descubrintse.)
|
|
Sí senyó;
|
165 |
| no hi ha mes qu' ells dos á
casa. |
|
|
|
| NUNYO |
| Posat la gorra, tros d' ase. |
|
|
|
|
|
|
|
|
|
| NUNYO |
| Sobre tot has de pensá' |
170 |
| en alló del meu
germá. |
|
|
|
| BALDIRI |
| No n' hi puch treure ni un
mot. |
|
| Li tocaba ahí certs
punts |
|
| per veure si aixís
parlaba |
|
| y ¿sabeu que 'm
contestaba? |
175 |
|
|
|
|
|
|
| NUNYO |
| ¡Tró de Déu! Y
si no enrahona |
|
| tinch perdut al meu
germá! |
|
|
|
| BALDIRI |
| ¡No mes pensa en
traguejá! |
|
| Per ço dorm tant, dorm la
mona. |
180 |
|
|
| NUNYO |
| Si que, amigo, 'n treurem
poch. |
|
|
|
| BALDIRI |
| Sempre sentiréu qu'
exclama |
|
| somiant: -¡La bestia!
¡La flama! |
|
| y diu que lluny veu un foch. |
|
|
|
| NUNYO |
| Ja l veurá, y aviat, de
veras. |
185 |
|
|
|
|
|
|
| BALDIRI |
| Ja ha de sé' una mort
pesada. |
|
|
|
| NUNYO |
| Ningú ha vist may morts
llaujeras. |
|
|
|
| BALDIRI |
| ¡D. Nunyo! ¡per
Déu no ho digui! |
|
| Jo mes m hauria estimat |
190 |
| morí com l avi, penjat. |
|
|
(D. NUNYO riu.)
|
| ¡Home! Per mes que se 'n
rigui! |
|
|
|
| NUNYO |
| Ben mirat, tot es prou mal. |
|
|
|
| BALDIRI |
| Tot te 'ls seus inconvenients; |
|
| peró n hi ha de més
dolents |
195 |
| y, aixó del foch, es
fatal. |
|
|
|
| NUNYO |
| Per lo que l teu vot s hi
empenya, |
|
| no voldrias tú tal
mort. |
|
|
|
| BALDIRI |
| Menos que tingués l'
honor |
|
| de que 'm fesseu vos de
llenya. |
200 |
|
|
| -36-
|
| NUNYO |
| Bé; parlém d' un'
altre cosa. |
|
|
|
|
|
| NUNYO |
|
Luego en sa presencia
|
|
| los llegirán la
sentencia, |
|
| y tú á n' aquí
farás nosa. |
|
|
|
| BALDIRI |
| Molt bé diu; me 'n
aniré. |
205 |
|
|
| NUNYO |
| Primer la dirán al fill |
|
| y ho vull véurer sense
perill. |
|
| ¿No podré ferho? |
|
|
| BALDIRI |
|
Y molt bé.
|
|
| A sobre 'l seu calabosso |
|
| hi ha una reixa molt petita, |
210 |
| s' hi pot guaytá, y
així evita |
|
| que 'l vegi ell. |
|
|
| NUNYO |
|
¡Lo bon mosso!
|
|
| ¡Vejám, ja que res l'
espanta, |
|
| si l espantará l
morí! |
|
|
|
|
|
|
|
|
|
| NUNYO |
|
¡Y tanta!
|
|
| Lo tribunal no s espera |
|
| y fá rato ja qu' hi ha
anat. |
|
|
|
|
|
| NUNYO |
|
Es qu' ha entrat
|
|
| per la porta del darrera. |
220 |
|
|
| BALDIRI |
| Pero 'ls jutjes son molt
gansos. |
|
|
|
|
|
|
|
| NUNYO |
| Mira si es cert, qu ara ja |
|
| he manat fer los romansos. |
|
|
|
| BALDIRI |
| ¡Sembla que se n' han de
véndrer, |
225 |
| perque ell es molt conegut! |
|
|
|
| NUNYO |
| Per ço 'l negoci he
volgut |
|
| pe 'l meu compte. |
|
|
| BALDIRI |
|
Ja ho va enténdrer.
|
|
| ¿Pero y si ell se sab
girá |
|
| y pot lograr, que l perdoni |
230 |
| lo Rey? |
|
|
| NUNYO |
|
Deixa que s' enrahoni;
|
|
| lo Rey no 'l perdonará. |
|
| Per aterrá la
traició, |
|
| jo faig obrá aquí la
lley, |
|
| y, mentres fora es lo Rey, |
235 |
| jo só lo Rey de
Aragó. |
|
|
|
|
|
(A una senya imperiosa de D. NUNYO, obra BALDIRI una porteta per la qual
desapareix lo COMTE.)
|
Escena
III
|
|
|
BALDIRI y
MADALENA, que, al anarsen
D. NUNYO, 's desperta
fregantse 'ls ulls.
|
| MADALENA |
| ¿Quí es lo qui ara
surt... vejám? |
|
| ¿Quí ha sortit,
Baldiri, digas? |
|
|
|
| BALDIRI |
| ¡Vaya un tip de pesar
figas |
|
|
| -37- |
| que vos feu! |
|
|
| MADALENA |
|
Acosta 'l mam.
|
240 |
|
(BALDIRI li dona la carbassa y ella
beu.)
|
|
|
| BALDIRI |
| ¡Aixó es saber
xarricá! |
|
| ¡Y qué dura!...
¡au, au, així!... |
|
| Miréu qu' un se va
morí |
|
| ab la carbassa á la ma. |
|
|
|
|
|
| BALDIRI |
|
(Senyala.)
|
|
Al seu quarto.
|
245 |
| (Potsé ara ab tota
paciencia |
|
| s' está escoltant la
sentencia.) |
|
|
|
| MADALENA |
| Jo aquí de dormir m'
afarto. |
|
| ¿Vos habéu esmorsat
ja? |
|
|
|
| BALDIRI |
| ¡Uy, uy, no fa pas poch
rato! |
250 |
|
|
|
|
| BALDIRI |
|
Molt bo y barato:
|
|
| un bunyol de bacallá. |
|
|
|
|
|
| BALDIRI |
|
(Impacient.)
|
|
No; tot sol.
|
|
|
|
| MADALENA |
| ¡Quín orgull!
¡Sembla que vos |
|
| ja teníu un rey al cos! |
255 |
|
|
| BALDIRI |
| Lo que hi tinch es un bunyol. |
|
|
|
| MADALENA |
| Vaja; aixó no pot
durar; |
|
|
(Remenantse.)
|
| jo estich mitj morta y
cruixida. |
|
|
|
| BALDIRI |
| (Avuy la veig aixerida |
|
| y la podré fer cantar.) |
260 |
|
|
| MADALENA |
| ¡Fins quan durará 'l
martiri! |
|
|
|
| BALDIRI |
| Fins que, un día que
volguéu |
|
| vos aquell cas nos
contéu. |
|
|
|
|
|
|
|
| MADALENA |
| ¿Y si sou un mala
púa |
265 |
| que 'm volguesseu enganyar? |
|
|
|
| BALDIRI |
| Vos juro que us puch salvar |
|
| si 'm dihéu la vritat
núa. |
|
|
|
| MADALENA |
| Núa no; fa massa fret |
|
| y l' anar nú es molt poch
fí. |
270 |
|
|
| BALDIRI |
| Bueno donchs la podéu
dí |
|
| ab camisa y calsotets. |
|
|
|
| MADALENA |
| Me promets que no ho
dirás? |
|
|
|
| BALDIRI |
| ¡Qué haig de dir,
santa cristiana! |
|
|
|
| MADALENA |
| Jo, encare que só
gitana, |
275 |
| no só bruixa. |
|
|
|
|
| MADALENA |
| Pero aixó ningú ho
vol créurer, |
|
| y, si ho dich, tothom se 'n
riu. |
|
|
|
| BALDIRI |
| ¡Ah! es clar; es alló
que s diu: |
|
| -Ten fama y clavat á
jéurer.- |
280 |
|
|
| MADALENA |
| Se va dí aixó de la
mare, |
|
| perque molts hó van
pensar, |
|
| y la varen fer cremar |
|
| quan jo era molt xica encare. |
|
| La venjansa mes segura |
285 |
| es la que may re perdona, |
|
| y un cop jo vaig se una dona |
|
| vaig robá aquella
criatura. |
|
|
|
|
|
| -38-
|
| MADALENA |
|
Sí.
|
|
| Me 'l ne vaig emportá
á casa, |
290 |
| y l meu home, qu era un ase, |
|
| corría ab lo noy per
llí. |
|
|
|
|
|
| MADALENA |
|
Un qu' era fill meu.
|
|
| Vaig encendrer luego un foch |
|
| y li tiro al cap de poch. |
295 |
|
|
|
|
| MADALENA |
|
¡Ah! ¡Prega á
Deu!
|
|
| Pero 'm vaig equivocar |
|
| amohinada ab lo tropell, |
|
| y, en lloch de tirarhi 'l d'
ell, |
|
| lo meu fill hi vaig tirar. |
300 |
|
|
| BALDIRI |
| Donchs diguéu que 'l
Cantadó |
|
| es lo noy que busquém
ara. |
|
|
|
| MADALENA |
| ¡Qué ha de ser!
¡Quí sab hont para! |
|
|
(Dissimulant.)
|
|
|
| BALDIRI |
| Diguéu donchs;
¿cóm va aná aixó? |
|
|
|
| MADALENA |
| Jo, á mes del que vaig
cremar, |
305 |
| tenía aquest, qu' es l'
héreu. |
|
|
|
| BALDIRI |
| ¿Y del altre, donchs
qué 'n feu? |
|
|
|
| MADALENA |
| A l' altre l vaig amagar. |
|
|
|
| BALDIRI |
| ¿Y l Cantador, tan
guapet, |
|
| es fill vostre? ¡quína
sort! |
310 |
|
|
| MADALENA |
| ¡Oh! ¡Tu haguesses vist
al mort! |
|
| Aquell era aixeridet. |
|
| Estava tant gras, tant bo, |
|
| que, quan va se un xiquet
gran, |
|
| un cop va aná ab un sant
Joan |
315 |
| de bé, en una
professó. |
|
| Tothom miraba, fent guinyos, |
|
| los seus rissos llarchs y
rossos, |
|
| y molts ne volían
trossos |
|
| per fe perrucas per
ñiños. |
320 |
| Las donas ja estaban fartas |
|
| de besarlo cada rato, |
|
| y hasta un li va fe 'l retrato |
|
| per ferne fe reys de cartas. |
|
|
|
| BALDIRI |
| Ja ha de se un trastorn ben
gros, |
325 |
| tení un fill així y
matarlo. |
|
|
|
| MADALENA |
| Jo no faig sino plorarlo. |
|
|
|
| BALDIRI |
| ¡No 'm feu riurer!
¿plorar vos? |
|
|
|
| MADALENA |
| De pensarhi, ja ho faig ara. |
|
|
|
| BALDIRI |
| Donchs á fé ls plors
no us escauhen. |
330 |
|
|
| MADALENA |
| Y unas llágrimas que 'm
cahuen |
|
| grossas com anís de
frare. |
|
|
|
| BALDIRI |
| Lo millor que podéu fe |
|
| per acabar tot aixó |
|
| es aná ab lo
Cantadó |
335 |
| y viure tranquils y bé. |
|
|
|
| MADALENA |
| ¿Y aixó jo com vols
qu ho fassi? |
|
|
|
| BALDIRI |
| Dihent ahont es aquest
germá |
|
| que l Conde us va
demaná. |
|
|
|
| MADALENA |
| No tingas po qu' ell 'm cassi. |
340 |
| Després que tingués
lo noy, |
|
| si molt convé 'm
mataría |
|
|
|
| -39-
|
| BALDIRI |
| Prometentho, ho
cumpliría. |
|
|
|
| MADALENA |
| Ho vaig jurá á sant
Eloy. |
|
| Si no 'm mata 'l noy
viurá, |
345 |
| pero si com ell va dí, |
|
| mata al Cantador y á
mí, |
|
| també 'l seu noy
morirá. |
|
|
|
| BALDIRI |
| Vamos, bé; digueume hont
es |
|
| y deixeuvos de musica. |
350 |
|
|
|
|
|
|
|
|
|
|
|
|
| BALDIRI |
| (No se 'n treu ni una
paraula.) |
|
|
|
| MADALENA |
| Porta 'l ví d' aquí
la taula. |
355 |
|
|
|
|
| MADALENA |
|
(Acabant de
béurer.)
|
|
¡Ay! ¡si es tan
bó!
|
|
| ¿Sabs cóm es que 'l
noy no ve? |
|
|
|
| BALDIRI |
| Teníu rahó, veig que
no ha entrat. |
|
|
|
|
|
| BALDIRI |
|
Estará ocupat.
|
|
| (¡Si tú sabías
en qué!) |
360 |
|
|
| MADALENA |
| ¡Ay lo fill meu del meu
cor! |
|
| ¡Per salvarme s ha
perdut! |
|
|
|
|
|
| MADALENA |
| Ara 'm sento mal de cor. |
|
| ¿Tens préssechs
ó alguna nespra? |
365 |
|
|
| BALDIRI |
| Quan n' hi había no 'n
volíau. |
|
|
|
|
|
| BALDIRI |
|
¡No teníau
|
|
| mala salsitxa ahir vespre! |
|
| ¿No sabéu qu' ara no
's mata? |
|
|
|
|
|
|
|
| MADALENA |
| Donchs dom algun altra cosa. |
|
|
|
|
|
|
|
| BALDIRI |
| Fins que 'm dihéu ahont es
lo noy |
|
| jo no us donaré cap
gust. |
|
|
|
| MADALENA |
| Ja hi pensaba, ara tot just. |
375 |
|
|
|
|
|
|
| BALDIRI |
| Com que jo explicaré
á l' amo |
|
| tot lo que vos m' heu contat. |
|
|
|
| MADALENA |
| (¡Ah ximple! Jo li he
explicat |
|
| perque així 'l salvarme
tramo.) |
380 |
|
|
|
|
| MADALENA |
| L' espieta del portal nou |
|
| cada dia guanya un sou. |
|
|
|
| BALDIRI |
| Sí, sí; ja
podéu canta... |
|
|
(Se 'n va.)
|
|
|
Escena
IV
|
|
|
MADALENA y luego
LEONOR y LIBORI.
|
| MADALENA |
| Ara aquest, com qu' es un ase, |
385 |
| explicará al Conde
aixó, |
|
|
| -40- |
| y ja no podrá matarme |
|
| per que jo no mati 'l noy. |
|
| Si ells sabían tant que 'l
buscan, |
|
| lo qu' ara 'l tenen aprop... |
390 |
| ¡Primer morir! Si 'l
prenían... |
|
| ¿cóm, de qué
viuría jo? |
|
|
|
|
|
(Las últimas paraulas se van debilitant, fins que
queda enterament adormida, y entran LIBORI y LEONOR tota negra y cuberta ab un
vel.)
|
|
|
| LEONOR |
| ¿No sents, Libori,
quíns ronchs |
|
| tan terribles? |
|
|
|
|
|
|
|
|
| LEONOR |
| ¿Ell fill d' aquesta
donota? |
|
| Pensarhi sols ja 'm fa po. |
|
|
|
| LIBORI |
| Aixó sol, ja es per fe
caurer |
|
| totas las alas del cor. |
400 |
|
|
| LEONOR |
| Quan ell, pobret, va
explicarmho, |
|
| me va da á mí tal
trastorn, |
|
| que 'm pensaba que m
moría. |
|
|
|
| LIBORI |
| Qui s' ha trastornat soch jo, |
|
| que 'm creya qui sab ahont
erau, |
405 |
| quan me sento á n'
aquí un cop, |
|
| me giro bé, y
¡votoalisto! |
|
| veig que sou donya Leonor. |
|
|
|
| LEONOR |
| ¡Donya Leonor que aquí
arriba |
|
| sols per salvá al
Cantador! |
410 |
|
|
| LIBORI |
| Lo qu' ara he fet no ho
faría |
|
| per ningú sino per vos. |
|
| ¡Sabent lo qu hi ha hagut ab
l' amo |
|
| guiarvos fins á las
presons!... |
|
| ¡Pobre de mí si ho
sabían! |
415 |
|
|
| LEONOR |
| No ho sabrán, no tingas
pó... |
|
|
|
| LIBORI |
| Jo vos he acompanyat |
|
| perque, demanantmho vos, |
|
| impossible es re negarvos. |
|
|
|
| LEONOR |
| Perque 'm dus, Libori, amor. |
420 |
| Lo primer que fe ara ns toca |
|
| es pensá en salvarlo. |
|
|
| LIBORI |
|
Aixó;
|
|
| per ara ell s' está
aquí dintre. |
|
|
|
|
|
(Senyala 'l quarto.)
|
|
|
|
|
|
|
| LIBORI |
| Perque 'm fíbla l' ull de
poll. |
|
|
|
|
|
|
|
| LEONOR |
| Veuré si á n'
aquí 'l veig jo. |
|
| Vésten y que Deu t' ho
pagui. |
|
|
|
| LIBORI |
| Pero m' heu de fe un favor. |
430 |
|
|
|
|
| LIBORI |
|
Doná aixó á n'
en Baldiri
|
|
| aixís que 'l
vejéu. |
|
| -41- |
|
(Dantli una paperina de paper d
estrassa, d' aquestas d' embolicar fideus, plena de
pansas.)
|
|
|
|
|
| LIBORI |
| Pansas per matar las ratas. |
|
|
|
|
|
| LIBORI |
|
¡Y donchs!
|
|
| Cuidado á tastarne ni
una |
435 |
| perque es un verenu
fort. |
|
|
|
| LEONOR |
| Ho guardaré á la
escarcela. |
|
|
(Ho fa.)
|
| Y tú, Libori, té
aixó. |
|
|
(Dantli una
cosa.)
|
|
|
| LIBORI |
| ¿Donchs qué m
déu? |
|
(Desplegantlo.)
|
|
|
| LEONOR |
|
Un bergansi
|
|
| pe 'l noy xich del teu xicot. |
440 |
|
|
| LIBORI |
| ¡Ay, pobret! Quan veu
á l avi |
|
| ja sembla que s torna boig. |
|
| Moltas gracias. |
|
|
| LEONOR |
|
No es regalo;
|
|
| es pago sols de favors, |
|
| y he pensat que, tenint
nét, |
445 |
| comprarte aixó es lo
millor. |
|
|
|
| LIBORI |
| Jo ho crech, dona, us ho
aprecio. |
|
|
|
|
|
| LIBORI |
| Mira, noy, que 't porta l'
avi! |
|
| ¡Mira, nen, ¡oh!
¡oh! ¡oh! |
450 |
|
(Se 'n va content, ensenyant la
cadena y com fent festas á una criatura.)
|
|
|