Selecciona una palabra y presiona la tecla d para obtener su definición.
Anterior Indice Siguiente



  -31-  

ArribaActe II

presó

 

Lo teatro representa l' interior d' una presó; en un cantó la gitana ajeguda sobre un pelut, aprop d' una taula rústica ahont hi haurá una carbassa, recado d' escriure, etc., etc.

 

Escena I

 

LIBORI, BALDIRI.

 
 

Lo segon, ab un gran manyoch de claus obra la porta á n' al primer, qu entra coixejant.

 
BALDIRI
Endavant.
LIBORI

 (Entrant.) 

Bon dia.
BALDIRI
¡Hola!
Libori, ¿qué dihém de bó?
LIBORI
¡Ay fill meu! ¿qué vols que diga?
qu' estich mort de l' ull de poll.

 (Deixantse anar sobre una cadira fatigat.) 

BALDIRI
Te fesses lo calsat gran. 5

 (Recalcantho.) 

LIBORI
Si ho es.
BALDIRI
Donchs bé; no ho es prou.
LIBORI
Ja 't dich jo qu' es un martiri
dels mes grossos qu' hi ha l mon.
BALDIRI
Mira: agafa un trempaplomas,
feshi un tall, y s' acabó. 10
LIBORI
¿Que 't pensas potser que robo
per llensá així un calsat nou?
BALDIRI
Y donchs, home, ¿que vols ferhi?
LIBORI
Aguantarme.
BALDIRI
No pas jo.
Pero digas.
LIBORI
¡Qué!
  -32-  
BALDIRI
¿Qué diuhen?
15
¿L' amo encara es tan rabiós?
LIBORI
Justament ara ell m' envía.
BALDIRI
¿Y aixó, donchs, qué hi ha de nou?
LIBORI
A veure si la gitana
y 'l seu fill, lo Cantador, 20
segueixen sens novetat.
BALDIRI
Per ara digas que bons.

 (Senyalantla.) 

Ella dormint tot lo día
y fent uns ronchs que fa po;
ó, si 's desperta algun rato, 25
bebent mes tragos que 'l món.
Ell, allá, al seu calabosso,
que, per sort, no es gaire fosch,
ó bé escriu cada punt versos,
per l' estil dels qu' hi ha á n' als goigs, 30
ó bé canta ab la guitarra
cansons que trencan lo cor.
LIBORI
¿Y no 'n canta de bermellas?
BALDIRI
¿De bermellas?... psi... molt poch.
LIBORI
Ya saber, també, que 'l pobre 35
no pot estar molt d humor.
BALDIRI
Donchs, ab tot y aixó, Libori,
te dich que té un escrit bó.
Mírat, jo, com que tinch l' oncle
que ja sabs que 's diu Ramón, 40
y es passat demá 'l seu sant,
vaig dir que 'm fes lo favor
de ferm, per darli 'ls bons días,
una felicitació,
y ¡amigo! m va fé una décima 45
que faría enterní un mort.
LIBORI
¿Se pot sentí?
BALDIRI

 (A la butxaca.) 

Aquí la porto.
Escolta bé.

 (Trayentla y preparantse á llegir.) 

LIBORI

 (Parant atenció.) 

Vaja, donchs.
BALDIRI

 (Llegint.) 

Con delicia verdadera
vuestro santo disfrutad, 50
y en esta festividad
sea vuestra dicha entera;
tal es la voz lisonjera
del alma, que esto le agrada,
y, si es del cielo escuchada 55
suplica al Señor, rendida,
que le dé dicha cumplida
para tan solemne diada.-
LIBORI
¡Si que amigo, es cosa bona!
BALDIRI
¿T' agrada, vritat?
LIBORI
Y molt.
60
No mes qu' una cosa estranyo,
que te la dirá tothom.
¿Cóm es qu es en castanyola?
BALDIRI
Perque així fa més senyor.
LIBORI
Molt bé, molt be; pero, home, 65
¿sembla que l' empleo nou
te proba?
  -33-  
BALDIRI
Mes que no 't pensas.
LIBORI
¡Si 't posas com un toixó!
BALDIRI
No faig res en tot lo día...
LIBORI
Fé 'l dropo proba á tothom. 70
No es tot hú lo teva vida
ó la de 'n Macari y jo.
BALDIRI
Per çó vaig mirá, ab empenyos,
si tindría aquesta sort,
perque, entre se escarceller 75
y viure com un rector,
ó bé ser criat de D. Nunyo
esposantme á renys y cops,
vaig pensar: -Deixém al Conde
y preném l' empleo nou. 80
LIBORI
¡Y que vas ensopegarho!
BALDIRI
Sí, sí, vaja, he tingut sort.
LIBORI
Sobre tot ara que 'l Conde
cada día es mes rabiós.
BALDIRI
Vaja: es un home terrible. 85
¡Sempre ab aquest mal humor!
LIBORI
Jo no mes l' he vist alegre
quan vá agafá al Cantadó.
BALDIRI
Sí; pero ell lo que voldría
es tenir Donya Leonor. 90
LIBORI
Diuhen que ja 's va casar
quan va fugí ab lo traidó,
y, feya ja un mes que ho era,
quan aquí 'l pobre xicot,
per vení á salvá á sa mare, 95
va quedar pres.
BALDIRI
Bé ho sé prou.
LIBORI
Qui está també que rabía
es D. Guillem.
BALDIRI
Y té rahó,
perque al últim li es germana
y no li fá molt favor. 100
LIBORI
¿Y ella no se sab ahont para?
BALDIRI
Ningú la pot trobá en lloch.
LIBORI
Deu está en algun castell
del Comte d' Urgell.
BALDIRI
Y donchs.
LIBORI
Pero ¡ah! quan ella sápiga 105
qu' han de matá al seu xicot!
BALDIRI
¿Vols dir?
LIBORI
Vaya; y á sa mare.
BALDIRI
Donchs hi haurá bona funció.
LIBORI
Jo sols pel xicot ho sento.
BALDIRI
Jo també.
LIBORI
¡Pobre xicot!
110
¿Vritat que sembla impossible
que li siga mare aixó?
Jo no ho crech.
BALDIRI
¿Qué?
LIBORI
No ho sé, vaja,
per mí hi ha un misteri gros.
Y després, ¿si fos fill d' ella 115
-34-
sabría tant?
BALDIRI
Sí; sab molt.
LIBORI
En fí; siga lo que vulga,
jo no m hi fico per çó.
BALDIRI
¡Ah! sí, sí, es clar, que s' arreglin!
LIBORI
¿Pero y tú, Baldiri, hont dorms? 120
BALDIRI
A n' al quarto de la escala.
LIBORI
¡Bah! Ja es bona habitació.
BALDIRI
Sino que hi ha moltas ratas
y es molt humida.
LIBORI
¡Jo 't foll!
¡Deu me 'n guart jo de dormirhi! 125
BALDIRI
Per las ratas sobre tot.
LIBORI
¿Que vols dir que son molt grossas?
BALDIRI
¿Si ho son, dius? Pitjor que lleons.
Mira, aquesta nit passada
se m van menjá uns sabatots. 130
LIBORI
Pero bé; aixó es culpa teva.
¿Per qué no las treus?
BALDIRI
¿Y cóm?
LIBORI
Ab pansas enmatzinadas;
es lo sistema millor.
BALDIRI
Per ço que jo, ab la ratera, 135
ja ho he probat, y no 's pot.
LIBORI
¡Ah! no, no; sent així grossas,
va molt bé com te dich jo.
Compras unas quantas pansas
y un xich d' arsénich, molt poch... 140
Ja veurás, val mes que ho fassi
jo mateix.
BALDIRI
Sí; es lo millor.
LIBORI
Jo te las duré arregladas,
tú las tiras pe 'ls recons
ans d' aná al llit, y al llevarte, 145
ja las tens mortas.
BALDIRI
Bé donchs,
si 'm fas lo favor de ferho,
t' ho estimaré.
LIBORI
¡Per qué no!
¡Ay, ay, ay!...

 (Sentint dolor al alsarse.) 

BALDIRI
¿Qué?
LIBORI
Aixó mata.
¡Ves ara jo com me moch! 150
BALDIRI
¿Me vols creure á mí?
LIBORI
¿Qué?
BALDIRI
Pósat
la sabata á retaló.
LIBORI
¿Vols dir?
BALDIRI
Vaya.
LIBORI
Doncas femho.

 (Posántseli.) 

¡Ah!...

 (Respirant.) 

BALDIRI
¿Qué tal?
LIBORI
Ja es un consol...
Donchs bé, me 'n vaig xano, xano, 155
que m' espera 'l majordóm.
BALDIRI
Pensa en alló de las ratas.
  -35-  
LIBORI
¿Lo qué?
BALDIRI
Las pansas.
LIBORI
¡Ah! Prou.
BALDIRI
Vejám.
LIBORI
Mira, per pensarhi:
fém un nús al mocador. 160

 (Se treu lo mocador de la butxaca y ho fa. Se 'n vá y queda la porta oberta.) 



Escena II

 

MADALENA, BALDIRI, luego 'l COMTE.

 
BALDIRI
Aixó es un home com cal.
¡Sempre ho dich, me caso ab ronda!
Pero pujan... Hola, 'l Conde.

 (Mirant per la porta.) 

Vaja, qu ha sigut puntual.
NUNYO
¿Estem ben sols?
BALDIRI

 (Descubrintse.) 

Sí senyó;
165
no hi ha mes qu' ells dos á casa.
NUNYO
Posat la gorra, tros d' ase.
BALDIRI
Favor que 'm fá.
NUNYO
¿Cóm va aixó?
BALDIRI
Per ara va molt bé tot.
NUNYO
Sobre tot has de pensá' 170
en alló del meu germá.
BALDIRI
No n' hi puch treure ni un mot.
Li tocaba ahí certs punts
per veure si aixís parlaba
y ¿sabeu que 'm contestaba? 175
NUNYO
¿Qué?
BALDIRI
Que demá som dillúns.
NUNYO
¡Tró de Déu! Y si no enrahona
tinch perdut al meu germá!
BALDIRI
¡No mes pensa en traguejá!
Per ço dorm tant, dorm la mona. 180
NUNYO
Si que, amigo, 'n treurem poch.
BALDIRI
Sempre sentiréu qu' exclama
somiant: -¡La bestia! ¡La flama!
y diu que lluny veu un foch.
NUNYO
Ja l veurá, y aviat, de veras. 185
BALDIRI
¿Per qué?
NUNYO
Morirá cremada.
BALDIRI
Ja ha de sé' una mort pesada.
NUNYO
Ningú ha vist may morts llaujeras.
BALDIRI
¡D. Nunyo! ¡per Déu no ho digui!
Jo mes m hauria estimat 190
morí com l avi, penjat.

 (D. NUNYO riu.) 

¡Home! Per mes que se 'n rigui!
NUNYO
Ben mirat, tot es prou mal.
BALDIRI
Tot te 'ls seus inconvenients;
peró n hi ha de més dolents 195
y, aixó del foch, es fatal.
NUNYO
Per lo que l teu vot s hi empenya,
no voldrias tú tal mort.
BALDIRI
Menos que tingués l' honor
de que 'm fesseu vos de llenya. 200
  -36-  
NUNYO
Bé; parlém d' un' altre cosa.
BALDIRI
Diguéu.
NUNYO
Luego en sa presencia
los llegirán la sentencia,
y tú á n' aquí farás nosa.
BALDIRI
Molt bé diu; me 'n aniré. 205
NUNYO
Primer la dirán al fill
y ho vull véurer sense perill.
¿No podré ferho?
BALDIRI
Y molt bé.
A sobre 'l seu calabosso
hi ha una reixa molt petita, 210
s' hi pot guaytá, y així evita
que 'l vegi ell.
NUNYO
¡Lo bon mosso!
¡Vejám, ja que res l' espanta,
si l espantará l morí!
BALDIRI
(No ho crech.)
NUNYO
Bueno; vaig allí.
215
BALDIRI
¿Tanta pressa porta?
NUNYO
¡Y tanta!
Lo tribunal no s espera
y fá rato ja qu' hi ha anat.
BALDIRI
No l' he vist pas.
NUNYO
Es qu' ha entrat
per la porta del darrera. 220
BALDIRI
Pero 'ls jutjes son molt gansos.
NUNYO
¡Ca!
BALDIRI
¿Y es cert que morirá?
NUNYO
Mira si es cert, qu ara ja
he manat fer los romansos.
BALDIRI
¡Sembla que se n' han de véndrer, 225
perque ell es molt conegut!
NUNYO
Per ço 'l negoci he volgut
pe 'l meu compte.
BALDIRI
Ja ho va enténdrer.
¿Pero y si ell se sab girá
y pot lograr, que l perdoni 230
lo Rey?
NUNYO
Deixa que s' enrahoni;
lo Rey no 'l perdonará.
Per aterrá la traició,
jo faig obrá aquí la lley,
y, mentres fora es lo Rey, 235
jo só lo Rey de Aragó.
 

(A una senya imperiosa de D. NUNYO, obra BALDIRI una porteta per la qual desapareix lo COMTE.)

 


Escena III

 

BALDIRI y MADALENA, que, al anarsen D. NUNYO, 's desperta fregantse 'ls ulls.

 
MADALENA
¿Quí es lo qui ara surt... vejám?
¿Quí ha sortit, Baldiri, digas?
BALDIRI
¡Vaya un tip de pesar figas
-37-
que vos feu!
MADALENA
Acosta 'l mam.
240

 (BALDIRI li dona la carbassa y ella beu.)  

BALDIRI
¡Aixó es saber xarricá!
¡Y qué dura!... ¡au, au, així!...
Miréu qu' un se va morí
ab la carbassa á la ma.
MADALENA
¿Ahont es lo noy?
BALDIRI

 (Senyala.) 

Al seu quarto.
245
(Potsé ara ab tota paciencia
s' está escoltant la sentencia.)
MADALENA
Jo aquí de dormir m' afarto.
¿Vos habéu esmorsat ja?
BALDIRI
¡Uy, uy, no fa pas poch rato! 250
MADALENA
¿Y heu menjat?
BALDIRI
Molt bo y barato:
un bunyol de bacallá.
MADALENA
¿Ab algú altre?
BALDIRI

 (Impacient.) 

No; tot sol.
MADALENA
¡Quín orgull! ¡Sembla que vos
ja teníu un rey al cos! 255
BALDIRI
Lo que hi tinch es un bunyol.
MADALENA
Vaja; aixó no pot durar;

 (Remenantse.) 

jo estich mitj morta y cruixida.
BALDIRI
(Avuy la veig aixerida
y la podré fer cantar.) 260
MADALENA
¡Fins quan durará 'l martiri!
BALDIRI
Fins que, un día que volguéu
vos aquell cas nos contéu.
MADALENA
¿Y es cert?
BALDIRI
A fé de Baldiri.
MADALENA
¿Y si sou un mala púa 265
que 'm volguesseu enganyar?
BALDIRI
Vos juro que us puch salvar
si 'm dihéu la vritat núa.
MADALENA
Núa no; fa massa fret
y l' anar nú es molt poch fí. 270
BALDIRI
Bueno donchs la podéu dí
ab camisa y calsotets.
MADALENA
Me promets que no ho dirás?
BALDIRI
¡Qué haig de dir, santa cristiana!
MADALENA
Jo, encare que só gitana, 275
no só bruixa.
BALDIRI
No ho dich pas.
MADALENA
Pero aixó ningú ho vol créurer,
y, si ho dich, tothom se 'n riu.
BALDIRI
¡Ah! es clar; es alló que s diu:
-Ten fama y clavat á jéurer.- 280
MADALENA
Se va dí aixó de la mare,
perque molts hó van pensar,
y la varen fer cremar
quan jo era molt xica encare.
La venjansa mes segura 285
es la que may re perdona,
y un cop jo vaig se una dona
vaig robá aquella criatura.
BALDIRI
¿Lo germá del Conde?
  -38-  
MADALENA
Sí.
Me 'l ne vaig emportá á casa, 290
y l meu home, qu era un ase,
corría ab lo noy per llí.
BALDIRI
¿Quín noy?
MADALENA
Un qu' era fill meu.
Vaig encendrer luego un foch
y li tiro al cap de poch. 295
BALDIRI
¿Al del Conde?
MADALENA
¡Ah! ¡Prega á Deu!
Pero 'm vaig equivocar
amohinada ab lo tropell,
y, en lloch de tirarhi 'l d' ell,
lo meu fill hi vaig tirar. 300
BALDIRI
Donchs diguéu que 'l Cantadó
es lo noy que busquém ara.
MADALENA
¡Qué ha de ser! ¡Quí sab hont para!

 (Dissimulant.) 

BALDIRI
Diguéu donchs; ¿cóm va aná aixó?
MADALENA
Jo, á mes del que vaig cremar, 305
tenía aquest, qu' es l' héreu.
BALDIRI
¿Y del altre, donchs qué 'n feu?
MADALENA
A l' altre l vaig amagar.
BALDIRI
¿Y l Cantador, tan guapet,
es fill vostre? ¡quína sort! 310
MADALENA
¡Oh! ¡Tu haguesses vist al mort!
Aquell era aixeridet.
Estava tant gras, tant bo,
que, quan va se un xiquet gran,
un cop va aná ab un sant Joan 315
de bé, en una professó.
Tothom miraba, fent guinyos,
los seus rissos llarchs y rossos,
y molts ne volían trossos
per fe perrucas per ñiños. 320
Las donas ja estaban fartas
de besarlo cada rato,
y hasta un li va fe 'l retrato
per ferne fe reys de cartas.
BALDIRI
Ja ha de se un trastorn ben gros, 325
tení un fill així y matarlo.
MADALENA
Jo no faig sino plorarlo.
BALDIRI
¡No 'm feu riurer! ¿plorar vos?
MADALENA
De pensarhi, ja ho faig ara.
BALDIRI
Donchs á fé ls plors no us escauhen. 330
MADALENA
Y unas llágrimas que 'm cahuen
grossas com anís de frare.
BALDIRI
Lo millor que podéu fe
per acabar tot aixó
es aná ab lo Cantadó 335
y viure tranquils y bé.
MADALENA
¿Y aixó jo com vols qu ho fassi?
BALDIRI
Dihent ahont es aquest germá
que l Conde us va demaná.
MADALENA
No tingas po qu' ell 'm cassi. 340
Després que tingués lo noy,
si molt convé 'm mataría
  -39-  
BALDIRI
Prometentho, ho cumpliría.
MADALENA
Ho vaig jurá á sant Eloy.
Si no 'm mata 'l noy viurá, 345
pero si com ell va dí,
mata al Cantador y á mí,
també 'l seu noy morirá.
BALDIRI
Vamos, bé; digueume hont es
y deixeuvos de musica. 350
MADALENA
¡No teníu poca palica!
BALDIRI
¿Voléu dirho?
MADALENA
¡Ca!
BALDIRI
¿Y després?
MADALENA
Després veurém; ara no.
BALDIRI
(No se 'n treu ni una paraula.)
MADALENA
Porta 'l ví d' aquí la taula. 355
BALDIRI
¿Ja hi torném?

 (Dantli.) 

MADALENA

 (Acabant de béurer.) 

¡Ay! ¡si es tan bó!
¿Sabs cóm es que 'l noy no ve?
BALDIRI
Teníu rahó, veig que no ha entrat.
MADALENA
¿Y per qué?
BALDIRI
Estará ocupat.
(¡Si tú sabías en qué!) 360
MADALENA
¡Ay lo fill meu del meu cor!
¡Per salvarme s ha perdut!
BALDIRI
Ell va voler ser tossut.
MADALENA
Ara 'm sento mal de cor.
¿Tens préssechs ó alguna nespra? 365
BALDIRI
Quan n' hi había no 'n volíau.
MADALENA
¿Y salsitxas?
BALDIRI
¡No teníau
mala salsitxa ahir vespre!
¿No sabéu qu' ara no 's mata?
MADALENA
¡Ah! ¡tens rahó!
BALDIRI
¡Qué fastigosa!
370
MADALENA
Donchs dom algun altra cosa.
BALDIRI
No tinch re.
MADALENA
Aixó es parlá en plata.
BALDIRI
Fins que 'm dihéu ahont es lo noy
jo no us donaré cap gust.
MADALENA
Ja hi pensaba, ara tot just. 375
BALDIRI
Y qu' hauréu de dirho.
MADALENA

 (Burlantsen.) 

¡Sí, oy!
BALDIRI
Com que jo explicaré á l' amo
tot lo que vos m' heu contat.
MADALENA
(¡Ah ximple! Jo li he explicat
perque així 'l salvarme tramo.) 380
BALDIRI
Avuy tot se li dirá.
MADALENA
L' espieta del portal nou
cada dia guanya un sou.
BALDIRI
Sí, sí; ja podéu canta...

 (Se 'n va.) 



Escena IV

 

MADALENA y luego LEONOR y LIBORI.

 
MADALENA
Ara aquest, com qu' es un ase, 385
explicará al Conde aixó,
-40-
y ja no podrá matarme
per que jo no mati 'l noy.
Si ells sabían tant que 'l buscan,
lo qu' ara 'l tenen aprop... 390
¡Primer morir! Si 'l prenían...
¿cóm, de qué viuría jo?
 

(Las últimas paraulas se van debilitant, fins que queda enterament adormida, y entran LIBORI y LEONOR tota negra y cuberta ab un vel.)

 
LIBORI
Aquest es lo calabosso.
LEONOR
¿No sents, Libori, quíns ronchs
tan terribles?
LIBORI
¡Prou que 'ls sento!
395
LEONOR
¿Y quí es?
LIBORI
Sa mare que dorm.
LEONOR
¿Ell fill d' aquesta donota?
Pensarhi sols ja 'm fa po.
LIBORI
Aixó sol, ja es per fe caurer
totas las alas del cor. 400
LEONOR
Quan ell, pobret, va explicarmho,
me va da á mí tal trastorn,
que 'm pensaba que m moría.
LIBORI
Qui s' ha trastornat soch jo,
que 'm creya qui sab ahont erau, 405
quan me sento á n' aquí un cop,
me giro bé, y ¡votoalisto!
veig que sou donya Leonor.
LEONOR
¡Donya Leonor que aquí arriba
sols per salvá al Cantador! 410
LIBORI
Lo qu' ara he fet no ho faría
per ningú sino per vos.
¡Sabent lo qu hi ha hagut ab l' amo
guiarvos fins á las presons!...
¡Pobre de mí si ho sabían! 415
LEONOR
No ho sabrán, no tingas pó...
LIBORI
Jo vos he acompanyat
perque, demanantmho vos,
impossible es re negarvos.
LEONOR
Perque 'm dus, Libori, amor. 420
Lo primer que fe ara ns toca
es pensá en salvarlo.
LIBORI
Aixó;
per ara ell s' está aquí dintre.
 

(Senyala 'l quarto.)

 
LEONOR
No hi será demá ja, no.
LIBORI
Demá plourá.
LEONOR
¿Per qué ho pensas?
425
LIBORI
Perque 'm fíbla l' ull de poll.
LEONOR
Déixam sola.
LIBORI
(Aixó 'l que busco.)
LEONOR
Veuré si á n' aquí 'l veig jo.
Vésten y que Deu t' ho pagui.
LIBORI
Pero m' heu de fe un favor. 430
LEONOR
¿Quín?
LIBORI
Doná aixó á n' en Baldiri
aixís que 'l vejéu.
-41-

 (Dantli una paperina de paper d estrassa, d' aquestas d' embolicar fideus, plena de pansas.) 

LEONOR

 (Prenentho.) 

¿Qué son?
LIBORI
Pansas per matar las ratas.
LEONOR
¿Ab enmatzinas?
LIBORI
¡Y donchs!
Cuidado á tastarne ni una 435
perque es un verenu fort.
LEONOR
Ho guardaré á la escarcela.

 (Ho fa.) 

Y tú, Libori, té aixó.

 (Dantli una cosa.) 

LIBORI
¿Donchs qué m déu?

 (Desplegantlo.) 

LEONOR
Un bergansi
pe 'l noy xich del teu xicot. 440
LIBORI
¡Ay, pobret! Quan veu á l avi
ja sembla que s torna boig.
Moltas gracias.
LEONOR
No es regalo;
es pago sols de favors,
y he pensat que, tenint nét, 445
comprarte aixó es lo millor.
LIBORI
Jo ho crech, dona, us ho aprecio.
LEONOR
Ja pots anarten si vols.
LIBORI
Mira, noy, que 't porta l' avi!
¡Mira, nen, ¡oh! ¡oh! ¡oh! 450

 (Se 'n va content, ensenyant la cadena y com fent festas á una criatura.) 


Anterior Indice Siguiente