Escena
VI
|
|
|
Los mateixos, TUYAS.
|
|
|
| QUIM |
| (¡Vatua listo... la
dona.) |
|
|
|
|
|
|
|
| TITUS |
| (¡Ara si que no
n'eixím!) |
|
|
|
| TUYAS |
| ¡Es dir que compras
bitllets! |
|
| ¡Qué!... Senyor,
Dèu me perdó, |
|
| teníume la boca. |
|
(Aixó sempre en un
excés.)
|
|
|
| QUIM |
|
(Quadrantse.)
|
|
¡Bo!
|
|
| Jo faig lo que vull. |
|
|
| CORINA |
|
(Apart per lo que
llegéix.)
|
|
(¡Pobrets!)
|
|
|
|
| QUIM |
| ¡Remenas massa las
cendras |
|
| y potsè'l foch
surtirá! |
|
|
(Amenassa.)
|
|
|
|
|
|
|
| TUYAS |
| ¡Y encare ferho en
divendres! |
|
|
|
| QUIM |
| ¿Y per ço aquest
burgit mous? |
|
|
|
| TUYAS |
| ¿No sabs que En viernes y en martes |
|
| no te cases ni te embarques? |
|
|
|
| TITUS |
| Deixi dir, sòn vuits y
nous. |
|
| (Ara'm toca á mí la
tanda.) |
|
|
|
| TUYAS |
| Vosté, sí, prou que
se sab, |
|
| li posa la séba al cap. |
|
|
|
| QUIM |
| Jo ho vull y manda quien manda. |
|
|
|
| CORINA |
| Enrahonin un xich mès
baix |
|
| que'm destorban de
llegí. |
|
|
|
|
|
| TUYAS |
|
Acabém així:
|
|
| torna'ls diners al calaix. |
|
|
|
| QUIM |
| Si es per ser divendres,
bè; |
|
| vinguils á portar
demá; |
|
|
(A TITUS.)
|
| sòn pagats; y'ls
guardará. |
|
| Tingui, Titus. |
|
|
|
|
|
|
| TUYAS |
|
Que no'n prenguis
|
|
| ni avuy, ni demá, ni
may. |
|
| ¡No vull bitllets! |
|
|
| QUIM |
|
(Guardant los
bitllets.)
|
|
¡Oh! Aixó ray.
|
|
|
|
| TUYAS |
| ¡Mira, Quim, que no
m'encenguis!... |
|
|
|
| QUIM |
| ¿Ha vist may cassos
semblants? |
|
|
|
|
|
| TUYAS |
|
Podríam tots dos
|
|
| víurer com el gat y el
gos |
|
| y estém sempre com
germans. |
|
|
|
|
|
| TUYAS |
|
Axó'l que's vol.
|
|
| Deixa'ls bitllets; ves si es
curt. |
|
|
|
| QUIM |
| Per'quí m'entra y
per'quí'm surt. |
|
|
|
|
|
| QUIM |
| A tú y que't tapés
tot l'ull. |
|
|
|
| TUYAS |
| Donchs ara, per punt, no'ls
prens. |
|
|
|
| QUIM |
| ¡Qué't creus que'ls
homes sòm bens! |
|
|
|
| TUYAS |
| (¡Estich que la sanch me
bull!) |
|
|
|
| TITUS |
| (Vaja, que, una dona
axí. |
|
| també, la vritat,
carrega.) |
|
|
|
| QUIM |
| ¿Es dir que tú has
d'armar brega |
|
| y tretze sòn tretze? |
|
|
|
|
|
|
|
|
| QUIM |
| Jo no sò home de
teatrus, |
|
| ni d'aná als cafés ab
atrus... |
|
| ¿Per qué no haig de
tení un gust? |
|
| Vos divertiu y jo... motxu. |
|
|
|
| TUYAS |
| Perque tampoch t'hi
voldríam. |
|
|
|
|
|
| TUYAS |
|
¡Prou aniríam
|
|
| aviat al hospici en
cotxu! |
|
|
|
| QUIM |
| Pitjò ab lo que gastas
tú |
|
| que'ns en hi haurém
d'aná á peu. |
|
|
|
|
|
|
|
|
|
|
|
| TUYAS |
| Donchs tú proba de
pagals; |
|
| no mès per punt, j a t'ho he
dit. |
|
|
|
| QUIM |
| Donchs un altre de Madrid; |
|
| no mès per punt. Som
iguals. |
|
|
|
| TITUS |
| Tingui. |
|
(Dantli un bitllet enter de
Madrid.)
|
|
|
|
|
|
|
(Axís que va á pagar, LA SENYORA TUYAS li pega cop á
la má, tots ls diners van per terra y esqueixa un
bitllet.)
|
|
|
| CORINA |
|
(Alsant lo cap del
llibre.)
|
|
¡Qu'es axò!
|
|
|
|
| TUYAS |
| Bè; ¿qué tal?
¿He guanyat jo? |
|
|
|
| TITUS |
| (Mentrestant cullo'ls calers.) |
|
|
(Ho fa.)
|
|
|
| CORINA |
| (Justament m'han destorbat |
|
| al punt qu'ell s'hi
declarava.) |
|
|
|
| QUIM |
| ¡Sino pe'l sino, 't
deixava |
|
| baldada d'un estofat! |
|
|
|
| TUYAS |
| Dirho ray, proch costa gayre; |
|
| tú pegam. |
|
|
|
|
(LO SENYOR QUIM,
exasperat, va á agafar qualsevol cosa.)
|
| TITUS |
|
(Contenintlo.)
|
|
Sigui prudent.
|
|
|
|
| QUIM |
| ¡No't pego, perque la
gent |
|
| no'm prenguessin per terraire! |
|
|
|
| CORINA |
| Vamos, ara no's barallin. |
|
|
(Interposantse.)
|
|
|
|
|
|
|
(La noya cull, com LO
SENYOR QUIM y TITUS.)
|
| TUYAS |
| ¡Llam fuma! ¡Pegarme a
mí! |
|
|
|
| TITUS |
| Senyor Quim, val mès que
callin. |
|
|
|
| TUYAS |
| Prou sabs tú bé que
no pots. |
|
| ¡Ja, ja, ja!
¡quína postura! |
|
|
|
|
|
| TUYAS |
|
Se'm figura
|
|
| que pastoran tres indiots. |
|
|
(Se'n va
mofantsen.)
|
|
|
Escena
VII
|
|
|
Los mateixos, menos LA
SENYORA TUYAS.
|
|
|
|
|
(Tots acaban de cullir.)
|
|
|
|
|
| CORINA |
|
(Tots li posan á la
ma.)
|
|
Déixiu está;
|
|
| si hi sòn prou que's
trobará. |
|
|
|
| QUIM |
| Ja veu si'm veig en apuros. |
|
|
|
|
|
(La noya's torna á assentar y torna á
llegir.)
|
| CORINA |
| (Veyám si trobaré'l
punt.) |
|
|
|
| TITUS |
| ¡Vaya, home, quína
senyora! |
|
|
|
| CORINA |
|
(Llegint.)
|
| «Bella cual la reina
mora...» |
|
| ¡Ah! ¡Ah! |
|
(Torna á llegir
baix.)
|
|
|
| QUIM |
|
(A TITUS.)
|
|
¿Quánt puja tot
junt?
|
|
| M'ha esqueixat tot un
bitllet... |
|
|
|
|
|
| QUIM |
|
Quinze mil cent dos.
|
|
| ¡Vaya un génit!...
¡Que rabiós! |
|
| ¡Ves si per desgracia ha
tret! |
|
|
|
| TITUS |
| Ah, no, no: es clá, es
necessari |
|
| que corri'l palu. |
|
|
| QUIM |
|
Y ben fort.
|
|
| ¿Quánt se treu? |
|
(Parlant pe'ls
bitllets.)
|
|
|
| TITUS |
|
Si ha tingut sort,
|
|
| avuy ho sabrá, pe'l
diari. |
|
|
|
| QUIM |
| Corrent donchs, aquí
té'l compte, |
|
| y dos ralets per vosté. |
|
|
|
| TITUS |
| ¡Oh! ¡trebien,
mercí musié! |
|
|
|
| QUIM |
| Pero, si trech, vinga prompte. |
|
|
|
| TITUS |
| Si jo sé'l punt vinch
á dirlo. |
|
|
|
| QUIM |
| Pensi á portarme la
llista. |
|
|
|
| TITUS |
| Molt bé donchs; hasta la
vista, |
|
| que deya'l cego. |
|
(Se'n va.)
|
|
|
|
|
Escena
VIII
|
|
|
SENYOR QUIM,
CORINA, y, aviat,
TUYAS.
|
| QUIM |
| Ara aquí s'ha de girar |
|
| tot lo mateix que una mitja. |
|
| ¡Corina! |
|
(Cridaní.)
|
|
A veurer si poden
|
|
| més ellas que jo.
¡Corina! |
|
|
|
| CORINA |
| ¿Qué mana? |
|
(Deixant de llegir, ab
sorpresa.)
|
|
|
| QUIM |
|
Llensas'l llibre,
|
|
| prens un'agulla, y la enfilas. |
|
|
|
|
|
| QUIM |
|
Perque has de cusir
|
|
| las gomas d'unas botinas. |
|
|
(Dantlashi.)
|
|
|
|
|
|
|
| CORINA |
|
(Mitj plorant.)
|
|
El pare
|
|
| que vol que cusi botinas. |
|
|
|
| TUYAS |
| ¿Tú?...¡Ay fuma
de la guerra! |
|
| ¡Hont vá aixó
aquest mestre Titas! |
|
|
|
| QUIM |
| ¡Ey! no'm trenquis lo
respecte |
|
| que jo may te l'hi trencat. |
|
|
|
|
|
| QUIM |
| Vull qu'ara tot vagi recte. |
|
|
|
| TUYAS |
| Donchs anirá tort per
punt. |
|
|
|
| QUIM |
| ¡Ditxós punt!
¡Bé ho haurás dit! |
|
| No tindrás cap descusit |
|
| si l'aprofitas. |
|
|
|
|
|
|
| TUYAS |
|
Aviat acabo.
|
|
| ¿No has pres pas aquells
bitllets? |
|
|
|
| QUIM |
| Y que'ls tinch ben desadets. |
|
|
|
| TUYAS |
| ¡Y á mí'm miras
fins un xavo! |
|
|
|
|
|
(Música.)
|
| TUYAS |
| Ja t'he dit mil vegadas |
|
| que no vull bitllets, |
|
| y tú dali que dali, |
|
| com si ningú ho
digués. |
|
|
|
| QUIM |
| Ja t'he dit mil vegadas |
|
| que jo á casa só'l
rey, |
|
| y tú dali que dali; |
|
| vols manar tú y res mes |
|
|
|
| CORINA |
| Per Deu ¡ay! No disputin |
|
| se sent desde'l carrer |
|
| sempre dali que dali; |
|
| ¡que té de dir la
gent! |
|
|
|
| TUYAS |
| Tot ho gastas per bitllets. |
|
|
|
| QUIM |
| Tot ho gastas per vestits. |
|
|
|
| TUYAS |
| Tot se'n vá ab l'ambo y'l
terno |
|
|
|
| QUIM |
| Tot s'en vá ab modas y
lluhir |
|
|
|
| TUYAS |
| Estrafalari, |
|
| ves a
l'armari, |
|
| ja pots
anarhi, |
|
| mira qu'hi
ha; |
|
| vella ni
nova. |
|
| una no hi
trova, |
|
| ni un xich de
roba |
|
| si's vol
mudar. |
|
|
|
| QUIM |
| Ves,
trapassera, |
|
| á la
calaixera, |
|
| vindré al
darrera, |
|
| veyas qu'hi
ha. |
|
| Vente aquells
llassos |
|
| y, treyent
embrassos, |
|
| roba á
cabassos |
|
| podrás
comprar. |
|
|
|
|
|
|
|
|
|
|
|
| QUIM |
| Si aixó dura, |
|
| tant m'apura, |
|
| que jo aquí no hi dech
estar; |
|
| no vull viure ab una furia |
|
| y men vaig á dí
à la curia |
|
| si'l rectó'ns pot
descasar. |
|
|
|
| TUYAS |
| Si aixó dura, etc. |
|
| Si aixó dura, etc. |
|
|
|
|
|
(Lletra.)
|
| QUIM |
| Tú componte y jo
també; |
|
| vetaquí, fora las
rahons. |
|
| Vos daré cada senmana |
|
| un tantum, y
s'acabó. |
|
| Anéu al diable, jo
aquí |
|
| m'estaré, ab l'aprenent,
sol. |
|
|
|
| TUYAS |
| ¿Donchs que tens un
aprenent? |
|
|
|
|
|
| TUYAS |
|
¡No;
|
|
| no crech que tú sense
dirmho!... |
|
|
|
| QUIM |
| Llegeixeu. |
|
(Dantli'l
diari.)
|
|
Llegeixeu donchs.
|
|
|
(A sa filla.)
|
|
|
| CORINA |
|
(Llegint.)
|
| «Una viuda que en la
Rambla |
|
| »tiene buena
habitación, |
|
| »admite por poco
precio |
|
| »a un caballero o
dos |
|
| »en la parte de
delante...» |
|
|
|
| QUIM |
| No, ximple, no; no es
aixó. |
|
|
|
|
|
|
|
| CORINA |
|
(Llegint.)
|
| «Se
necesita...» Té rahó. |
|
| «Se necesita
aprendiz. |
|
| »Informarán...» |
|
|
| TUYAS |
|
Ja'n tinch prou.
|
|
| ¿Y aixó es tot lo
qu'has pensat? |
|
| ¡Bravo! que salga lo
autor. |
|
|
|
| CORINA |
|
(Apart á TUYAS.)
|
| Ara digui á tot que
sí. |
|
| ¿No veu que s'enfada
molt? |
|
|
|
| TUYAS |
| ¡No, no; 'l pan pan y l
vin vinu! |
|
| No ho vull. |
|
|
|
|
|
|
| QUIM |
| Doncas vaig á dí al
alcalde |
|
| la gresca que sempre mous, |
|
| y demanaré'l divorci. |
|
|
|
|
|
| TUYAS |
|
¡Taratlot!
|
|
| ¿Perque's riguin tots de
tú? |
|
|
|
|
|
| TUYAS |
|
(Compadeixentlo.)
|
|
¡Ay, senyor!
|
|
|
|
| QUIM |
| De vosaltres, que á horas
d'ara |
|
| ja per'quí os coneix
tothom... |
|
| qu'hasta á n'al
pácaru verde |
|
| vos han posat ab ninots. |
|
| Si's vá al Liceo, al
Liceo, |
|
| si á Santa Creu allí
sou. |
|
| Los diumenjes á la
Rambla, |
|
| los dilluns al passeig Nou; |
|
| vespre, al carrer de Fernando, |
|
| Olimpo, Círcol,
Odeon... |
|
| y hasta'm vá dí'l
senyor Cinto, |
|
| antes d'ahí, al carrer del
Olm, |
|
| que us vá veure á
n'aquell puesto |
|
| que s'ha obert ara fa poch, |
|
| qu'ensenyan per dotze quartos, |
|
| dos noys enganxats pel coll. |
|
|
|
|
|
| QUIM |
|
Y altras cosas,
|
|
| que no dich per no armá
rahons. |
|
|
|
| TUYAS |
| ¿Y sabent tant vas á
peu? |
|
|
|
| QUIM |
| Y hasta ab Central algun cop. |
|
|
|
| TUYAS |
| ¡Vaja, vaja: Deu te
l'torni! |
|
|
|
| CORINA |
| (Sempre está ab aquests
transtorns!) |
|
|
|
| QUIM |
| ¿Suposo qu'aquestas
fieras |
|
| qu'han arribat fa molt poch, |
|
| també hauréu anat
á veurerlas? |
|
|
|
| TUYAS |
| No encare; com que per xo |
|
| no m'haig de mourer de casa, |
|
| no hi penso. |
|
|
|
|
| QUIM |
| ¡Bé, bé,
bé!... avuy tot s'acaba. |
|
|
|
| TUYAS |
| ¡Que me'n fas poca de
por! |
|
|
|
| QUIM |
| Vaig á fer las
diligencias. |
|
|
|
|
|
|
|
(Passa gent pe'l carrer ab paraiguas oberts.)
|
| QUIM |
| ¡Vatua! Ara cauhen
gotas. |
|
|
|
| TUYAS |
| ¡Oh! No estiguis per tant
poch. |
|
| Mira, si vols, jo mateixa |
|
| té duré'l
paraiguas. |
|
|
| QUIM |
|
¡No!
|
|
|
(S'arrermanga las calsas, se posa
un mocador de pita damunt del barret, y se en
vá.)
|
|
|
Escena
IX
|
|
|
TUYAS,
CORINA.
|
| CORINA |
| Pare... ¡psit!... ¿Que
no'l detura? |
|
|
|
| TUYAS |
| ¡Jo! Bon vent y barca
nova. |
|
|
|
| CORINA |
| Va á ca'l alcalde y si'l
troba... |
|
| ¡Quín escándol,
Verge pura! |
|
|
|
| TUYAS |
| Jo tinch la culpa de tot; |
|
| m'está bé, m'ho dech
mereixer; |
|
| lo día que'l vaix
coneixer |
|
| va entrá á casa un
burinot |
|
| y per xo m'hi vaix casar. |
|
|
|
| CORINA |
| Bé y es clar,
¿qué té que véurer? |
|
|
|
|
|
|
|
| TUYAS |
| Si es negre no pot faltar. |
|
| ¡Ay! ¡Deu te dongui mes
sort |
|
| que no ha donat á ta
mare! |
|
| Ja se ve que tú, per
ara, |
|
| sembla que'l teu té bon
cor. |
|
|
|
| CORINA |
| Sí; pero, jo no
l'estimo. |
|
|
|
|
|
|
|
| TUYAS |
|
No'n fassis cas;
|
|
| també es rich. |
|
|
|
|
| TUYAS |
| ¿No vá elegant?
¿No se't rissa? |
|
| ¿Qué més
vols? |
|
|
| CORINA |
|
No ho sé: un amor
|
|
| per l'estil del de Leonor, |
|
| ó'l d'Abelardo y
Eloisa. |
|
|
|
| TUYAS |
| Bé, bé; aixó
ja sé lo qu'es. |
|
|
|
|
|
| TUYAS |
|
Que vols aquell ximplet
|
|
| del Tívoli; dígau
net. |
|
|
|
| CORINA |
|
(Trista.)
|
| ¡Y no l'he vist ja fá
un mes! |
|
|
|
|
|
| CORINA |
|
No es així;
|
|
| vosté es qui ho diu per
costum. |
|
|
|
| TUYAS |
| ¡Vés! vá
deixá aná un verdum |
|
| per no pogue'l mantení! |
|
| ¡No sé á
quí poseu amor! |
|
| Don Domingo, á més de
rich... |
|
| que sigui hermós no t'ho
dich; |
|
| pero... vaja... hi ha pitjor. |
|
| Ell més aviat es guapet |
|
|
|
| CORINA |
| Si, comensi per las mans: |
|
| grossas, que semblan uns
guants |
|
| de aquells de tirá'l
floret. |
|
|
|
| TUYAS |
| Bé, no fassis
escrafalls |
|
| que Deu te pot castigar. |
|
|
|
| CORINA |
| No, vaja, no pot passar; |
|
| tant lleig també es un
treball; |
|
| á més de aixó,
calvo, vell, |
|
| las aurellas com dos portas, |
|
| y al últim las camas
tortas. |
|
|
|
|
|
| CORINA |
|
¡Bah! Garrell.
|
|
| Si fan una cosa
idéntica |
|
| a una O. |
|
|
|
|
| CORINA |
| Sembla que, quan va ab casaca, |
|
| dú'ls faldons entre
paréntessis |
|
|
|
| TUYAS |
| Doncas t'hi tens de casar |
|
| per més que't pesi. |
|
|
|
|
| TUYAS |
| A mí lo que'm fá
més pó |
|
| es lo ferlo á casa
entrar. |
|
|
|
|
|
(Música.)
|
| TUYAS |
| Si creus á ta mare |
|
| sempre anirás
bé; |
|
| si es rich y t'estima |
|
| no pensis qu'es vell. |
|
|
|
| CORINA |
| Ja que vosté ho mana |
|
| jo la obehiré. |
|
| pero'l meu carinyo |
|
| ¡ay! sempre es d'aquell |
|
|
|
| TUYAS |
| ¡Que
ximpletas |
|
| son las
noyas! |
|
|
|
| CORINA |
| No sab lo que es estimar. |
|
|
|
| TUYAS |
| ¡Ah,
beneytas! |
|
| ¡Ah,
baboyas! |
|
|
|
| CORINA |
| Jo may lo podré olvidar |
|
| Quan á n'al Tívoli'm
deya |
|
| ¿vol ballá aquest
ball ab mí? |
|
| Me'l mirava, ell se'n reya |
|
| y jo li deya que sí. |
|
|
|
| TUYAS |
| Pero en senthi ja casada |
|
| si teniu molt poch
d'aixó |
|
| faltarán diners per
plassa |
|
| y ell te respondrá que
no. |
|
|
|
| CORINA |
| M'agafava la cintura |
|
| y'ns posavam á ballar. |
|
| Taratlá. |
|
| ¡Quina fora ma ventura |
|
| si jo m'hi pogués
casar! |
|
| Taratlá. |
|
|
(Dant voltas.)
|
|
|
|
|
|
|
(Lletra.)
|