Selecciona una palabra y presiona la tecla d para obtener su definición.
Anterior Indice Siguiente




Escena VI

 

Los mateixos, TUYAS.

 
TUYAS
¿Qué fás, Quim?
QUIM
(¡Vatua listo... la dona.)
TUYAS
¡Bé, molt bé!
QUIM
¿Y qué se t'endona?
TITUS
(¡Ara si que no n'eixím!)
TUYAS
¡Es dir que compras bitllets!
¡Qué!... Senyor, Dèu me perdó,
teníume la boca.

 (Aixó sempre en un excés.) 

QUIM

 (Quadrantse.) 

¡Bo!
Jo faig lo que vull.
CORINA

 (Apart per lo que llegéix.) 

(¡Pobrets!)
QUIM
¡Remenas massa las cendras
y potsè'l foch surtirá!

 (Amenassa.) 

TUYAS
¡Comprar bitllets!...
QUIM
¿Y bé, y qu'hi há?
TUYAS
¡Y encare ferho en divendres!
QUIM
¿Y per ço aquest burgit mous?
TUYAS
¿No sabs que En viernes y en martes
no te cases ni te embarques?
TITUS
Deixi dir, sòn vuits y nous.
(Ara'm toca á mí la tanda.)
TUYAS
Vosté, sí, prou que se sab,
li posa la séba al cap.
QUIM
Jo ho vull y manda quien manda.
CORINA
Enrahonin un xich mès baix
que'm destorban de llegí.
QUIM
¡Tú calla!
TUYAS
Acabém així:
torna'ls diners al calaix.
QUIM
Si es per ser divendres, bè;
vinguils á portar demá;

 (A TITUS.) 

sòn pagats; y'ls guardará.
Tingui, Titus.
TUYAS
¡No pot sè!
QUIM
¿Y donchs, què vols?
TUYAS
Que no'n prenguis
ni avuy, ni demá, ni may.
¡No vull bitllets!
QUIM

 (Guardant los bitllets.) 

¡Oh! Aixó ray.
TUYAS
¡Mira, Quim, que no m'encenguis!...
QUIM
¿Ha vist may cassos semblants?
TITUS
¡Y tal!
TUYAS
Podríam tots dos
víurer com el gat y el gos
y estém sempre com germans.
QUIM
¡Bé, acaba!
TUYAS
Axó'l que's vol.
Deixa'ls bitllets; ves si es curt.
QUIM
Per'quí m'entra y per'quí'm surt.
TUYAS
Axí't surtís un mussol.
QUIM
A tú y que't tapés tot l'ull.
TUYAS
Donchs ara, per punt, no'ls prens.
QUIM
¡Qué't creus que'ls homes sòm bens!
TUYAS
(¡Estich que la sanch me bull!)
TITUS
(Vaja, que, una dona axí.
també, la vritat, carrega.)
QUIM
¿Es dir que tú has d'armar brega
y tretze sòn tretze?
TUYAS
Sí.
QUIM
Jo no gasto un quarto...
TUYAS
Just.
QUIM
Jo no sò home de teatrus,
ni d'aná als cafés ab atrus...
¿Per qué no haig de tení un gust?
Vos divertiu y jo... motxu.
TUYAS
Perque tampoch t'hi voldríam.
QUIM
Donchs deixam...
TUYAS
¡Prou aniríam
aviat al hospici en cotxu!
QUIM
Pitjò ab lo que gastas tú
que'ns en hi haurém d'aná á peu.
TUYAS
Millor, prou.
QUIM
¡Gracias á Dèu!
TUYAS
¡Deixa'ls bitllets!
QUIM
¡Per ningú!
TUYAS
Donchs tú proba de pagals;
no mès per punt, j a t'ho he dit.
QUIM
Donchs un altre de Madrid;
no mès per punt. Som iguals.
TITUS
Tingui.

 (Dantli un bitllet enter de Madrid.) 

QUIM
Bé; cobri'ls diners.
 

(Axís que va á pagar, LA SENYORA TUYAS li pega cop á la má, tots ls diners van per terra y esqueixa un bitllet.)

 
QUIM
¡Qu'has fet ara!
CORINA

 (Alsant lo cap del llibre.) 

¡Qu'es axò!
TUYAS
Bè; ¿qué tal? ¿He guanyat jo?
TITUS
(Mentrestant cullo'ls calers.)

 (Ho fa.) 

CORINA
(Justament m'han destorbat
al punt qu'ell s'hi declarava.)
QUIM
¡Sino pe'l sino, 't deixava
baldada d'un estofat!
TUYAS
Dirho ray, proch costa gayre;
tú pegam.
 

(LO SENYOR QUIM, exasperat, va á agafar qualsevol cosa.)

 
TITUS

 (Contenintlo.) 

Sigui prudent.
QUIM
¡No't pego, perque la gent
no'm prenguessin per terraire!
CORINA
Vamos, ara no's barallin.

 (Interposantse.) 

QUIM
Tú calla y vina á cullí.
 

(La noya cull, com LO SENYOR QUIM y TITUS.)

 
TUYAS
¡Llam fuma! ¡Pegarme a mí!
TITUS
Senyor Quim, val mès que callin.
TUYAS
Prou sabs tú bé que no pots.
¡Ja, ja, ja! ¡quína postura!
QUIM
¡Arri á fora!
TUYAS
Se'm figura
que pastoran tres indiots.

 (Se'n va mofantsen.) 



Escena VII

 

Los mateixos, menos LA SENYORA TUYAS.

 
CORINA
¿Quánt hi havía?
 

(Tots acaban de cullir.)

 
QUIM
Uns dotze duros.
TITUS
No'n veig mès.
CORINA

 (Tots li posan á la ma.) 

Déixiu está;
si hi sòn prou que's trobará.
QUIM
Ja veu si'm veig en apuros.
 

(La noya's torna á assentar y torna á llegir.)

 
CORINA
(Veyám si trobaré'l punt.)
TITUS
¡Vaya, home, quína senyora!
CORINA

 (Llegint.) 

«Bella cual la reina mora...»
¡Ah! ¡Ah!

 (Torna á llegir baix.) 

QUIM

 (A TITUS.) 

¿Quánt puja tot junt?
M'ha esqueixat tot un bitllet...
TITUS
¿Y era?
QUIM
Quinze mil cent dos.
¡Vaya un génit!... ¡Que rabiós!
¡Ves si per desgracia ha tret!
TITUS
Ah, no, no: es clá, es necessari
que corri'l palu.
QUIM
Y ben fort.
¿Quánt se treu?

 (Parlant pe'ls bitllets.) 

TITUS
Si ha tingut sort,
avuy ho sabrá, pe'l diari.
QUIM
Corrent donchs, aquí té'l compte,
y dos ralets per vosté.
TITUS
¡Oh! ¡trebien, mercí musié!
QUIM
Pero, si trech, vinga prompte.
TITUS
Si jo sé'l punt vinch á dirlo.
QUIM
Pensi á portarme la llista.
TITUS
Molt bé donchs; hasta la vista,
que deya'l cego.

 (Se'n va.) 

QUIM
Servirlo.


Escena VIII

 

SENYOR QUIM, CORINA, y, aviat, TUYAS.

 
QUIM
Ara aquí s'ha de girar
tot lo mateix que una mitja.
¡Corina!

 (Cridaní.) 

A veurer si poden
més ellas que jo. ¡Corina!
CORINA
¿Qué mana?

 (Deixant de llegir, ab sorpresa.) 

QUIM
Llensas'l llibre,
prens un'agulla, y la enfilas.
CORINA
¿Per qué?
QUIM
Perque has de cusir
las gomas d'unas botinas.

 (Dantlashi.) 

TUYAS
¿Qu'es aixó?
QUIM
'L que veus.
CORINA

 (Mitj plorant.) 

El pare
que vol que cusi botinas.
TUYAS
¿Tú?...¡Ay fuma de la guerra!
¡Hont vá aixó aquest mestre Titas!
QUIM
¡Ey! no'm trenquis lo respecte
que jo may te l'hi trencat.
TUYAS
Pero vols un disbarat.
QUIM
Vull qu'ara tot vagi recte.
TUYAS
Donchs anirá tort per punt.
QUIM
¡Ditxós punt! ¡Bé ho haurás dit!
No tindrás cap descusit
si l'aprofitas.
TUYAS
Ni un.
QUIM
Bé, acabém.
TUYAS
Aviat acabo.
¿No has pres pas aquells bitllets?
QUIM
Y que'ls tinch ben desadets.
TUYAS
¡Y á mí'm miras fins un xavo!
 

(Música.)

 
TUYAS
Ja t'he dit mil vegadas
que no vull bitllets,
y tú dali que dali,
com si ningú ho digués.
QUIM
Ja t'he dit mil vegadas
que jo á casa só'l rey,
y tú dali que dali;
vols manar tú y res mes
CORINA
Per Deu ¡ay! No disputin
se sent desde'l carrer
sempre dali que dali;
¡que té de dir la gent!
TUYAS
Tot ho gastas per bitllets.
QUIM
Tot ho gastas per vestits.
TUYAS
Tot se'n vá ab l'ambo y'l terno
QUIM
Tot s'en vá ab modas y lluhir
TUYAS
   Estrafalari,
    ves a l'armari,
    ja pots anarhi,
    mira qu'hi ha;
    vella ni nova.
    una no hi trova,
    ni un xich de roba
    si's vol mudar.
QUIM
   Ves, trapassera,
    á la calaixera,
    vindré al darrera,
    veyas qu'hi ha.
    Vente aquells llassos
    y, treyent embrassos,
    roba á cabassos
    podrás comprar.
CORINA
Deixintho correr.
TUYAS
Si piulas, reps.
CORINA
No cridí, mare.
TUYAS
¡Ves al burdell!
QUIM
Si aixó dura,
tant m'apura,
que jo aquí no hi dech estar;
no vull viure ab una furia
y men vaig á dí à la curia
si'l rectó'ns pot descasar.
TUYAS
Si aixó dura, etc.
Si aixó dura, etc.
 

(Lletra.)

 
QUIM
Tú componte y jo també;
vetaquí, fora las rahons.
Vos daré cada senmana
un tantum, y s'acabó.
Anéu al diable, jo aquí
m'estaré, ab l'aprenent, sol.
TUYAS
¿Donchs que tens un aprenent?
QUIM
Si no'l tinch lo busco.
TUYAS
¡No;
no crech que tú sense dirmho!...
QUIM
Llegeixeu.

 (Dantli'l diari.) 

Llegeixeu donchs.

 (A sa filla.) 

CORINA

 (Llegint.) 

«Una viuda que en la Rambla
»tiene buena habitación,
»admite por poco precio
»a un caballero o dos
»en la parte de delante...»
QUIM
No, ximple, no; no es aixó.
CORINA
Donchs no ho veix.
QUIM
Es lo de sota.
CORINA

 (Llegint.) 

«Se necesita...» Té rahó.
«Se necesita aprendiz.
»Informarán...»
TUYAS
Ja'n tinch prou.
¿Y aixó es tot lo qu'has pensat?
¡Bravo! que salga lo autor.
CORINA

 (Apart á TUYAS.) 

Ara digui á tot que sí.
¿No veu que s'enfada molt?
TUYAS
¡No, no; 'l pan pan y l vin vinu!
No ho vull.
QUIM
¿No ho vol?
TUYAS
No, senyor.
QUIM
Doncas vaig á dí al alcalde
la gresca que sempre mous,
y demanaré'l divorci.
CORINA
¡Reyna del cel!
TUYAS
¡Taratlot!
¿Perque's riguin tots de tú?
QUIM
De tú's riurán.
TUYAS

 (Compadeixentlo.) 

¡Ay, senyor!
QUIM
De vosaltres, que á horas d'ara
ja per'quí os coneix tothom...
qu'hasta á n'al pácaru verde
vos han posat ab ninots.
Si's vá al Liceo, al Liceo,
si á Santa Creu allí sou.
Los diumenjes á la Rambla,
los dilluns al passeig Nou;
vespre, al carrer de Fernando,
Olimpo, Círcol, Odeon...
y hasta'm vá dí'l senyor Cinto,
antes d'ahí, al carrer del Olm,
que us vá veure á n'aquell puesto
que s'ha obert ara fa poch,
qu'ensenyan per dotze quartos,
dos noys enganxats pel coll.
TUYAS
¿Tot aixó sabs?
QUIM
Y altras cosas,
que no dich per no armá rahons.
TUYAS
¿Y sabent tant vas á peu?
QUIM
Y hasta ab Central algun cop.
TUYAS
¡Vaja, vaja: Deu te l'torni!
CORINA
(Sempre está ab aquests transtorns!)
QUIM
¿Suposo qu'aquestas fieras
qu'han arribat fa molt poch,
també hauréu anat á veurerlas?
TUYAS
No encare; com que per xo
no m'haig de mourer de casa,
no hi penso.
CORINA
(¡Vaya un pebrot!)
QUIM
¡Bé, bé, bé!... avuy tot s'acaba.
TUYAS
¡Que me'n fas poca de por!
QUIM
Vaig á fer las diligencias.
TUYAS
Fes un ómnibus y tot.
 

(Passa gent pe'l carrer ab paraiguas oberts.)

 
QUIM
¡Vatua! Ara cauhen gotas.
TUYAS
¡Oh! No estiguis per tant poch.
Mira, si vols, jo mateixa
té duré'l paraiguas.
QUIM
¡No!

 (S'arrermanga las calsas, se posa un mocador de pita damunt del barret, y se en vá.) 



Escena IX

 

TUYAS, CORINA.

 
CORINA
Pare... ¡psit!... ¿Que no'l detura?
TUYAS
¡Jo! Bon vent y barca nova.
CORINA
Va á ca'l alcalde y si'l troba...
¡Quín escándol, Verge pura!
TUYAS
Jo tinch la culpa de tot;
m'está bé, m'ho dech mereixer;
lo día que'l vaix coneixer
va entrá á casa un burinot
y per xo m'hi vaix casar.
CORINA
Bé y es clar, ¿qué té que véurer?
TUYAS
Que's mal senyal.
CORINA
¡Y ho pot creurer!
TUYAS
Si es negre no pot faltar.
¡Ay! ¡Deu te dongui mes sort
que no ha donat á ta mare!
Ja se ve que tú, per ara,
sembla que'l teu té bon cor.
CORINA
Sí; pero, jo no l'estimo.
TUYAS
Y bé, ja l'estimarás.
CORINA
¡Es tant vell!
TUYAS
No'n fassis cas;
també es rich.
CORINA
¡Per xó m'hi arrimo!
TUYAS
¿No vá elegant? ¿No se't rissa?
¿Qué més vols?
CORINA
No ho sé: un amor
per l'estil del de Leonor,
ó'l d'Abelardo y Eloisa.
TUYAS
Bé, bé; aixó ja sé lo qu'es.
CORINA
¿Qué?
TUYAS
Que vols aquell ximplet
del Tívoli; dígau net.
CORINA

 (Trista.) 

¡Y no l'he vist ja fá un mes!
TUYAS
¡Un pelonot!
CORINA
No es així;
vosté es qui ho diu per costum.
TUYAS
¡Vés! vá deixá aná un verdum
per no pogue'l mantení!
¡No sé á quí poseu amor!
Don Domingo, á més de rich...
que sigui hermós no t'ho dich;
pero... vaja... hi ha pitjor.
Ell més aviat es guapet
CORINA
Si, comensi per las mans:
grossas, que semblan uns guants
de aquells de tirá'l floret.
TUYAS
Bé, no fassis escrafalls
que Deu te pot castigar.
CORINA
No, vaja, no pot passar;
tant lleig també es un treball;
á més de aixó, calvo, vell,
las aurellas com dos portas,
y al últim las camas tortas.
TUYAS
¿Camas tortas?
CORINA
¡Bah! Garrell.
Si fan una cosa idéntica
a una O.
TUYAS
¡Veyéu la maca!
CORINA
Sembla que, quan va ab casaca,
dú'ls faldons entre paréntessis
TUYAS
Doncas t'hi tens de casar
per més que't pesi.
CORINA
Pero...
TUYAS
A mí lo que'm fá més pó
es lo ferlo á casa entrar.
 

(Música.)

 
TUYAS
Si creus á ta mare
sempre anirás bé;
si es rich y t'estima
no pensis qu'es vell.
CORINA
Ja que vosté ho mana
jo la obehiré.
pero'l meu carinyo
¡ay! sempre es d'aquell
TUYAS
   ¡Que ximpletas
    son las noyas!
CORINA
No sab lo que es estimar.
TUYAS
    ¡Ah, beneytas!
    ¡Ah, baboyas!
CORINA
Jo may lo podré olvidar
Quan á n'al Tívoli'm deya
¿vol ballá aquest ball ab mí?
Me'l mirava, ell se'n reya
y jo li deya que sí.
TUYAS
Pero en senthi ja casada
si teniu molt poch d'aixó
faltarán diners per plassa
y ell te respondrá que no.
CORINA
M'agafava la cintura
y'ns posavam á ballar.
Taratlá.
¡Quina fora ma ventura
si jo m'hi pogués casar!
Taratlá.

 (Dant voltas.) 

TUYAS
¡Que ximpletas, etc.!
 

(Lletra.)

 

Anterior Indice Siguiente