11
The Marquis of Llió, in his early edition of the Barcelona manuscript, mentions «ciertos antiquissimos Gozos Cathálano-Provenzales dedicados a santa María Madaléna, que en dia de su fiesta habian cantado siempre los de Marsella [...], los llamaban y llaman [...] Cantinella Cathalana y, en Francés, Cantique cathalan»
(Spaggiari 189). The modern editor herself says: «è probabile che il testo abbia seguito la sorte di altre composizioni religiose prese qui in esame: scritto in Provenza, trasmesso alla Catalogna per il tramite di sette conventuali, tornato infine in Provenza»
(187 note 3).
12
See, for example, Riquer, III: 264-68.
13
Jordi Rubió i Balaguer mentions biographies of other saints (for example George, Margaret, Honoratus), but he does not find before that time any of the Magdalen. That is why he notes: «sorprendria que ja al segle XIV no haguessin existit versions catalanes de la història [of Magdalen], car Muntaner (cap. 167) parla d'ella i hom sap que la reina Blanca va llegar a Santes Creus la llengua de santa Maria Magdalena»
(Història de la literatura catalana, 2nd ed., 3 vols. (Montserrat: Abadia, 1984) I: 395, saints 389-93).
14
Josep Sanchis Sivera, ed., Sant Vicent Ferrer, Sermons, II, Els Nostres Clàssics, B5 (Barcelona: Barcino, 1934) 187-99.
15
«E la gent menuda, que comunament se adelita en dir mal de les grans dones per poca causa que veja, parlauen tan largament de aquesta senyora, qui hauia nom Maria Magdalena, que ja entre lo poble no la nomenauen sino "la dona peccadora"»
(Vita Christi, 3 vols., ed. Ramon Miquel i Planas [Barcelona: Biblioteca Catalana, 1916] 88, ll. 2802-7). Sor Isabel does not try very hard to disguise her high-class manners: she was the illegitimate daughter of the noble writer Enrique de Villena, and she was brought up in the Valencian court of Queen Maria, wife of Alfonso the Magnanimous.
16
See Albert G. Hauf, «L'espiritualitat catalana medieval i la "devotio moderna"» in J. Bruguera and J. Massot i Muntaner, eds., Actes del V Col·loqui Internacional de Llengua i Literatura Catalanes, Andorra 1979 (Montserrat: Abadia, 1980) 85-121, especially 111-14. Professor Hauf is preparing a critical edition of Villena's Vita Christi.
17
«E, venint sa Magestat per preycar e pujant en lo predicatori, mira de fit a fit la dita Magdalena ab aquells vlls de clemencia, tirant li una sageta de amor dins lo seu cor [...]. E Magdalena, hoint aquestes coses e sentint se dins si tirada per gracia singular de la clemencia diuina, vehent se ja ligada e fermada ab aquella cadena de amor, la qual com mes anaua mes creixia dins ella, baixa los vlls en terra, posant se lo ventall dauant la cara, e comença a rompre en grans lagrimes, dient dins son cor "Paratum cor meum Deus"»
(88-89). It is well known that the arrow and the chain are popular medieval metaphors for falling in love. For the application of these images to Magdalen's mystic love, see, for example, Walsh & Thompson, The Myth of the Magdalen 9.
18
Roís de Corella has been thought of for a long time as a difficult writer, highly rated but misunderstood; only recently has he begun to be studied seriously. See Lola Badia, «"En les baixes antenes de vulgar poesia": Corella, els mites i l'amor», in her De Bernat Metge a Joan Roís de Corella, Assaig, 6 (Barcelona: Quaderns Crema, 1988) 145-80.
19
Obres de J. Roiç de Corella, ed. Ramon Miquel i Planas (Barcelona: Biblioteca Catalana, 1913) 312, ll. 100-03.
20
«e, inspirant del Esperit Sant ab dola suavitat lo viuificant ayre, aparta les çendres que estauen sobre la çentilla de la sua natural conçiençia [...], e los vlls del entenebrat enteniment aprengueren mirar e veure, en los retrets de la ençesa conçiençia, les pompes miserables e peccats, dels quals la sua anima estaua desonestament moblada»
(311 ll. 64-72).